Zulema Martí Oltra

ANTECEDENTS
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) han augmentat en els darrers anys, especialment en els joves. Calen eines per augmentar els coneixements pel que fa a educació sexual i prevenció i tractament de les ITS. La gamificació pot ser una bona eina formativa tant per joves com per professionals de la salut.
HIPÒTESI DE TREBALL
La intervenció educativa generarà coneixements sobre educació sexual, accés a l’atenció sanitària i prevenció, diagnòstic i tractament de les ITS.
OBJECTIUS PRINCIPALS
Avaluar l’impacte d’una intervenció formativa en la prevenció, detecció i tractament de les ITS en professionals d’Atenció Primària.
METODOLOGIA
Estudi quasi-experimental pre-post intervenció amb disseny de grup control no equivalent. Hi haurà uns grups a qui s’aplica una intervenció (videojoc online sobre educació sexual i ITS) i es comparen amb grups control que no rebran la intervenció.
Es realitzarà un test de coneixements abans i després de la realització de la intervenció i 3 mesos després d’aquesta. Aquest test també es realitzarà en la mateixa seqüència temporal a grups control.
ANÀLISIS ESTADÍSTIC
Xi quadrat i U de Mann Whitney per anàlisi bivariant amb variables sociodemogràfiques.
RESULTATS ESPERATS
Millora dels resultats del test d’avaluació després de la intervenció educativa. Millors resultats en els participants dels grups intervenció de cada nivell respecte els grups control.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
Elaborar videojoc educatiu que permeti augmentar els coneixements sobre sexualitat, infeccions de transmissió sexual i prevenció i detecció de violències.

La COVID19 pot presentar símptomes persistents (més enllà de les 3 primeres setmanes de malaltia aguda ) que limiten la funcionalitat de la persona en el dia a dia i que els impedeixen recuperar l’estat de salut previ a la COVID19.

Objectius:
Descriure la prevalença de covid persistent en persones que han estat infectades per SARS-COV2 durant l’any 2020 a tres equips de Barcelona.
Analitzar les característiques clíniques i sociodemogràfiques de les persones amb covid persistent i comparar-les amb les característiques de les persones amb covid no persistent.

METODOLOGIA
Estudi descriptiu, transversal. En Centres d’Atenció Primària pertanyents a l’Institut Català de la Salut (EAP Montcada i Reixac -Montcada Centre i Les Indianes-, EAP Passeig de Sant Joan, EAP Congrés) localitzats a Barcelona.

SUBJECTES: Persones >18 anys assignades als centres d’atenció primària Passeig de Sant Joan, Montcada i Reixac (Centre i Les Indianes) i Congrés amb diagnòstic COVID19 confirmat o sospita a ecap durant 2020 independentment de si tenen proves PCR, TRA (test antigènic ràpid) o serologies positives. Una mostra aleatòria de 362 individus és suficient per estimar un percentatge poblacional que es preveu que sigui al voltant del 20%.

RECOLLIDA DE DADES: A traves de trucada telefònica del seu equip de referencia, complementat amb dades de l’ecap.

VARIABLES: sociodemogràfiques, simptomatologia i presentació de la covid, variables clíniques a l’ecap (morbiditat, prescripcions).

ANALISI: descriptiva i bivariada.

RESULTATS ESPERATS: s’espera una prevalença al voltant del 20% de simptomatologia persistent.

Introducció
A mesura que passen les setmanes, pacients que presenten símptomes lleus i moderats compatibles amb COVID-19 alerten de la persistència de símptomes més enllà dels 21 dies d’inici dels mateixos. La definició de malaltia persistent no està descrita en la literatura i perceben problemes en la seva qualitat de vida.
Objectius:
? Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i d’atenció rebuda de les persones afectades per símptomes persistents de la COVID-19 a Catalunya a nivell basal
? Descriure la persistència dels símptomes en quant a tipus i freqüència en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)
? Descriure la qualitat de vida dels pacients durant la malaltia en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)

Metodologia:
Tipus d’estudi
Neix com a projecte independent o cocreat, davant la necessitat del col·lectiu de conèixer la malaltia que pateixen donada la falta de respostes sobre la seva situació per part de la comunitat científica. Aquest estudi estaria situat entre els projectes independents (investigacions promogudes un col·lectiu de persones amb simptomatologia persistent de COVID-19) i els projectes cocreats (on les persones participants dissenyen des de l’inici juntament amb l’equip investigador el projecte d’investigació)(25). Es tracta de fomentar la participació pública en la creació de coneixement sobre la seva pròpia malaltia.

Objectius
L?objectiu d?aquest treball és analitzar l?adequació del tractament dels pacients derivats a una consulta de crioteràpia realitzada per metges de família en centres d?atenció primària.

Determinar quines són les patologies ateses a l?agenda de crioteràpia.
Determinar quin percentatge de la patologia atesa es podria considerar ?estètica? (fora de cartera addicional de serveis).
Avaluar el nivell de satisfacció dels pacients a qui s?ha aplicat aquesta tècnica.
Valorar la concordança en la orientació diagnòstica entre professionals.
Conèixer el número de sessions realitzades i l? interval entre aquestes.
Valorar la resposta al tractament i aparició d?efectes adversos.

Metodologia
Estudi descriptiu observacional transversal multicèntric dels pacients derivats des d?atenció primària a l?agenda de crioteràpia durant els mesos de gener a desembre del 2019. Es recolliran variables sociodemogràfiques i assistencials, diagnòstic efectuat, petició de proves complementàries i tractament realitzat (nombre de sessions, interval entre sessions, resposta, derivació a dermatologia, aparició d?efectes adversos o complicacions).
S?administrarà una enquesta de satisfacció als pacients a qui es fa crioteràpia durant el període d?estudi.
Resultats esperats
Determinar la proporció de patologia estètica o no coberta per la cartera de serveis de l?ICS tractada.
Predominança de ceratosis actíniques i berrugues víriques com a principals indicacions de crioteràpia.
Resolució de les lesions amb un nombre baix de sessions (< o igual a 2 sessions). Baixa incidència d?efectes adversos. Grau de satisfacció elevat respecte als diferents aspectes del procediment (resolució del problema, atenció rebuda, temps d?espera, informació, efectes adversos?). Revisar la nostra actuació per trobar propostes de millora Impacte potencial esperat Determinar quin percentatge de la patologia atesa es podria considerar ?estètica? (fora de cartera addicional de serveis). Proposar mesures de millora per ser més resolutius en una patologia altament prevalent i de baixa complexitat.

Malgrat llur benefici marginal es prescriuen antibiòtics en aproximadament el 60% de les infeccions respiratòries inferiors agudes (IRIA) a Catalunya. S’han desenvolupat diverses estratègies per reduir la prescripció inadequada d?antibiòtics, essent l’ús de la prova ràpida de proteïna C reactiva (PCR) i la millora de les habilitats comunicatives les més efectives, però la majoria de les estudis s?han fet fora dels països mediterranis. Aquest estudi pretén avaluar l’efecte d’una intervenció centrada en l?efecte de la malaltia (PCR) i una intervenció centrada en l?efecte d?emmalaltir (millora d?habilitats comunicatives per optimitzar la consulta metge-pacient amb presa compartida de decisions i fullets centrats en pacients) en la prescripció antibiòtica en pacients amb IRIA en atenció primària mitjançant un assaig clínic aleatori, factorial i amb clústers. Els centres s’assignaran aleatòriament a quatre branques: atenció habitual, PCR, habilitats comunicatives amb fullets, o combinació d?ambdues intervencions. Els clínics assignats a les intervencions participaran en un taller de formació de 2 hores abans de l’inici de l?assaig i rebran una càpsula mensual de la intervenció durant
l?assaig. Se?ls demanarà reclutar 50 pacients (25 pacients a cada estació tardor-hivern) més grans de 18 anys que es presenten amb una primera consulta d?IRIA, definida com la presència de tos aguda infecciosa de fins a 3 setmanes com a símptoma predominant. El resultat principal serà l?ús d’antibiòtics en les primeres sis setmanes i els resultats secundaris seran durada de la malaltia i gravetat de la tos mesurada amb un diari de símptomes, consultes a serveis sanitaris, ingressos hospitalaris i complicacions. Es calcula una mida mostral de 60 clínics (metges/infermeres) en vint centres i 2.940 pacients. Es farà una regressió logística multinivell modelada per a un assaig factorial. Es realitzarà una anàlisi de cost-efectivitat i de cost-utilitat per tal d’avaluar tres intervencions des del punt de vista de l’eficiència.

Objetivo: Evaluar la efectividad de una intervención multifactorial basada en un programa de actividad física y dieta, talleres de memoria y revisión de medicación para modificar parámetros de fragilidad, fuerza muscular y rendimiento físico y cognitivo, en personas igual o mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo. Secundariamente, evaluar los cambios en caídas, hospitalizaciones, riesgo nutricional, discapacidad e institucionalización o confinamiento.

Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año y medio de seguimiento, realizado en ocho Equipos de Atención Primaria de Barcelona. Se estudiarán pacientes mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo, test de get-up-and-go menor o igual a 20 segundos, y test de Lobo mayor o igual a 18. Se seleccionarán 165 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el rendimiento físico (Short physical
performance battery (SPPB)): 0,5 unidades; DE común: 1,42; 20% pérdidas).

Intervenciones: La intervención consiste en una triple actuación consecutiva sobre diferentes dimensiones de fragilidad, aplicada a cada sujeto del grupo intervención, en grupos de 15 participantes: Terapia rehabilitadora + ingesta de 1 batido hiperproteico post terapia rehabilitadora, Taller de memoria y revisión de la medicación.
Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 12 y 18 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: comorbilidad, limitaciones sensoriales, riesgo social, intervenciones médicas o sociales paralelas, entre otros.