avatar_investigadors.jpg

Valeria Pacheco Huergo

GRCS

USR Barcelona

CAP Turó

Medicina de Familia

Biografia

Projectes

Percepciones de los pacientes, profesionales y gestores con el potencial uso de Patient Reported Outcomes Measures entorno a la cronicidad en la Atención Primaria de Barcelona

  • IP: Maria Garro Gimenez, Valeria Pacheco Huergo, Valeria Pacheco Huergo
  • Durada: 2021-2023

Antecedentes: La mejora de la salud de los pacientes es el objetivo primordial de la asistencia sanitaria. El seguimiento basado en Resultados Percibidos por el Paciente (del inglés, PROs) es un nuevo modelo de prestación de servicios, en el que las medidas PRO se utilizan como la base misma para el seguimiento ambulatorio impulsado por la demanda en pacientes con enfermedades crónicas. Objetivo: Comprender la percepción de pacientes con patología crónica, profesionales de la salud y gestores respecto al potencial uso de Medidas de Resultado Percibidos por Pacientes (del inglés, PROMs) en la práctica clínica asistencial en Atención Primaria. También se busca describir las barreras y facilitadores del uso de PROMs, explorando su imaginario. Metodología: Estudio cualitativo descriptivo-interpretativo basado en el realismo crítico. Recogida de datos mediante grupos focales, diario de campo y entrevistas individuales semiestructuradas a 10 personas con enfermedad crónica, 13 médicos/as de familia, 10 enfermeras, 5 trabajador/as sociales y 5 gestores/as (ocho enfermeras y cinco médicos) de 8 Centros de Atención Primaria de Barcelona. Resultados esperados: Se espera hallar el apoyo a la implementación de los PROMs (específicamente la capacitación de los profesionales sanitarios en la administración e interpretación de PROMs) así como las características de los pacientes, profesionales sanitarios y gestores implicados, en el entorno de la Atención Primaria. En el futuro, este marco podría desarrollarse aún más en un conjunto de herramientas en la asistencia clínica habitual que brinde a los profesionales confianza en los valores, cómo interpretarlos y vincularlos con las opciones de tratamiento (de una manera que responda a las necesidades del paciente).

Proyecto de telemonitorización en pacientes crónicos.

  • IP: Sílvia Cordomí Saborit
  • Durada: 2013-2015
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Objetivo principal: El objetivo principal este estudio es analizar la utilización del telemonitoreo en pacientes multimórbidos en la ciudad de Barcelona y evaluar las consecuencias que ello produce en el uso de los servicios de salud. Objetivos secundarios: También pretende determinar el efecto de telemonitoreo sobre el control de la enfermedad y la calidad de vida de los pacientes y la mejora percepción de la salud en determinadas patologías. Diseño: Ensayo clínico aleatorizado con dos grupos de seguimiento Sujetos de estudio: Pacientes que cumplan estas tres condiciones: 1) estén diagnosticados de Enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) y/o Insuficiencia cardíaca; 2) pertenezcan a los grupos 6 o 7 del método de los Clinical Risk Groups (CRG) y 3) hayan reingresado al menos en una ocasión en los 12 meses previos a la inclusión del estudio. Desarrollo del estudio y variables: Los pacientes que cumplan los criterios de inclusión y acepten participar en el estudio, serán asignados de forma aleatoria a dos ramas: 1) pacientes grupo control según práctica clínica habitual y 2) pacientes grupo intervención. Al grupo intervención se les proporcionará un kit que permite la medida de variables biomédicas (presión arterial, frecuencia cardíaca, glicemia, saturación de oxigeno y peso). Según la enfermedad índice motivo de inclusión al estudio y comorbilidades se aplicará un protocolo de seguimiento y periodicidad en la toma de estas biomedidas, registro de síntomas y calidad de vida. Los datos obtenidos serán enviados vía telemática a la historia clínica del paciente. El médico y la enfermera de atención primaria supervisaran los datos obtenidos y realizarán los cuidados oportunos. Variables incluidas: edad, sexo, nivel socio-económico (índice de privación MEDEA), patologías coexistentes (CIE-10), variables antropométricas (peso, talla), variables de laboratorio (gasometría arterial basal y pro-BNP), variables de calidad de vida (Cuestionario de calidad de vida EuroQ-5D, ¿Cómo me encuentro?), variables de síntomas (Cuestionario EXACT-Pro14 de síntomas de EPOC y ¿Como está mi corazón?), variables de satisfacción del programa a los profesionales implicados, variables de utilización de servicios (frecuentación atención primaria y hospitalaria, urgencias, ingresos hospitalarios, estancia media ingresos, visitas domiciliarias, interconsultas, número de descompensaciones) y mortalidad. Cálculo de tamaño de la muestra: 217 sujetos en cada grupo. Otras fuentes de datos: historia clínica informatizada en atención primaria (e-CAP) y el Conjunto Mínimo Básico de Datos (CMBD). Medidas de resultados: Medidas de resultado principal: número de visitas al centro de salud, número de agudizaciones, el número de ingresos hospitalarios, el cambio en el nivel de gravedad clínica de las patologías, la calidad de vida y los costes.

Efectivitat d’un programa formatiu amb comunicació conscient en la reducció del malestar psicològic i la millora de la relació professional sanitàri-pacient a l’Atenció Primària

  • IP: Andres Martin Asuero
  • Durada: 2011-2013
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Objectiu: Analitzar l’efectivitat d’una intervenció educativa basada en la la Consciència Plena (Mindful Communication) per reduir l’estrès i millorar l’empatia dels professionals d’atenció primària (AP) i l’actitud envers els aspectes psicosocials dels pacients.

Metodologia: Estudi d’intervenció abans-després. La intervenció consisteix en una activitat psico-educativa amb una fase intensiva (8 setmanes; 1 sessió setmanal de 2,5 hores + 1 sessió de 8 hores) i una de fase de manteniment (10 mesos; 1 sessió mensual de 2,5 hores). Continguts: equilibri personal, comunicació conscient, professionalitat, autocura i burnout, patiment i mort, gestió de conflictes i del temps. Variables de resultats principals: Malestar psicològic, Consciència Plena (CP), Empatia i creences sobre els aspectes psicosocials. Mesures: a l’inici, al final de la fase intensiva, als 2 mesos i als 12 mesos. Participants: Metges/Metgesses, infermers/es, psicòlegs/es i treballadors/es socials de Centres d?AP de Barcelona ciutat i àrea metropolitana nord i sud que acceptin participar (n=75).

Limitacions: Estudi sense assignació aleatòria de la intervenció. Els participants són auto-seleccionats, per tant els resultats poden ser aplicables a professionals d’AP interessats en el tema. No obstant això, es tracta d’una intervenció novedosa que genera un gran interès per part dels professionals i sobre la que es disposa d?una evidència limitada al nostre entorn, el que justifica la necessitat de millorar els coneixements sobre la seva efectivitat.

Implicacions: La participació en un programa de CP es podria associar a la reducció del malestar psicològic i l’esgotament dels professionals i una milloria del benestar professional i de l’atenció centrada en el pacient.

Intervenció coordinada entre l’atenció primària i l’hospital en pacients hiperfreqüentadors atesos en un servei d’urgències d’un hospital

  • IP: Josep Davins Miralles
  • Durada: 2007-2011
  • Finiançadors: Generalitat Catalunya

Implantación e impacto de una guía de práctica clínica electrónica de insuficiencia cardiaca en atención primaria en el Instituto Catalán de la Salud

  • IP: Josep Davins Miralles
  • Durada: 2007-2011
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Evaluar la implantación e impacto de la guía de práctica clínica electrónica de Insuficiencia Cardiaca en Atención Primaria del Instituto Catalán de Salud en Barcelona. DISEÑO: Se utilizan dos tipos de diseño, según los objetivos específicos. Por un lado se trata de un estudio de diseño transversal y cualitativo, y por otro se trata de un estudio cuasi-experimental, con evaluación retrospectiva y prospectiva de antes y después de intervención en el grupo intervención y control, así como de series repetidas en el grupo intervención (período 2007-2008). ÁMBITO: Atención Primaria de Barcelona ciudad (grupo intervención) con 23 EAP formado por 345 médicos de familia y asignación de 600.679 habitantes y Girona (grupo control) con 20 EAP formado por 286 médicos de familia y asignación de 357.099 habitantes. SUJETOS: Médicos y enfermeras de Atención Primaria de Barcelona ciudad y Girona. Pacientes con diagnósticos relacionados con IC. VARIABLES: Variables de centro (docente/no docente, etc.), variables de profesionales (sociodemográficas, etc.), variables del paciente (sociodemográficas y clínicas) y variables resultado (tasa de hospitalización, días de estancia media, etc.). FUENTES DE INFORMACIÓN: Encuestas a profesionales y pacientes, sistemas de registro electrónicos (e-CAP), sistema de registro hospitalarios. ANÁLISIS: El plan de evaluación se organiza en torno a las fases de cambio (orientación, aceptación, cambio y mantenimiento). Previo al análisis, depuración de las bases de datos. Análisis descriptivo de las variables de estudio. Análisis bivariado adecuando la prueba estadística a la distribución y al tipo de variable. Análisis multivariante para identificar los factores asociados a la efectividad.

Utilitat del Nt-pro-BNP en el diagnòstic de la insuficiència cardíaca en Atenció Primària

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2006-2011
  • Finiançadors: Fundació d'Atenció Primària (FAP) - CAMFIC

OBJECTIU PRINCIPAL Determinar la utilitat del Nt-pro BNP com a prova de screening als pacients amb sospita d’Insuficiència Cardíaca (IC) atesos a les consultes d´Atenció Primària. METODOLOGIA Estudi multicèntric prospectiu de Fase 4 de la validació d’una prova diagnòstica. Pacients a estudi: S’inclourà a tots els pacients que, en l’àmbit d’estudi (7 CAP urbans), se’ls realitzi petició d’un Ecocardiograma Doppler per sospita d´IC i que acceptin la seva participació mitjançant un consentiment informat. S’exclouran aquells pacients que presentin descompensació en el moment de la inclusió en l’estudi. Mostreig consecutiu Mida de la mostra: Per a un valor predictiu del 99%, una prevalença estimada d’IC del 2%, un nivell de confiança del 95% (anàlisi bilateral) i un error de precisió màxim del 5% amb unes pèrdues estimades del 10%, la mida de la mostra serà de 324 pacients. La recollida de les variables serà realitzada per cadascú dels responsables de l’estudi de cada CAP, excepte els referits a l’Ecocardiografia i al diagnòstic d’IC i tipus de disfunció que seran recollits pel cardiòleg (Unitat d´Insuficiència Cardíaca hospitalària) que realitzi l’ecocardiografia sense conèixer els nivells de NtproBNP que s’hauran determinat en el CAP corresponent. Es realitzarà anàlisi estadístic mitjançant el programa SPSS i EPIDAT, es calcularà sensibilitat, especificitat, valor predictiu negatiu i positiu, corbes ROC pel NtproBNP en el diagnòstic d’IC. S’utilitzarà chi quadrat per comparar variables quantitatives i la t de student o la regressió múltiple per les variables quantitatives.

Evaluación de una intervención telefónica en el marco de un programa de gestión de patologías en insuficiencia cardíaca en atención primaria

  • IP: Josep Manel Picas Vidal
  • Durada: 2006-2010
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Evaluar la efectividad de un sistema de seguimiento telefónico en el marco de un programa de gestión de patologías en insuficiencia cardíaca en la ciudad de Barcelona. ÁMBITO: 44 Equipos de Atención Primaria de Barcelona Ciudad, con una población asignada de 1.175.242 habitantes. DISEÑO: Estudio experimental de intervención: estudio comparativo de dos cohortes (intervención y control) de casos de insuficiencia cardíaca; cohortes prospectivas de casos prevalentes (Enero 2006 – Diciembre 2008). SUJETOS: Pacientes correctamente diagnosticados de insuficiencia cardiaca. VARIABLES: Variables de centro, variables del paciente (sociodemográficas y clínicas) y variables resultado (tasa de hospitalización, días de estancia media, urgencias hospitalarias). RECOGIDA: Sociodemográficas y clínicas (historia clínica informatizada), hospitalizaciones (CMBDAH), urgencias hospitalarias (registros hospitalarios), tiempo hasta hospitalización. ANÁLISIS: Previo al análisis, depuración bases de datos. Análisis descriptivo de las variables de estudio. Análisis bivariante adecuando la prueba estadística a la distribución y tipo de variable. Análisis multivariante para identificar los factores asociados a la efectividad. Análisis de supervivencia mediante regresión de Cox.

Medida de percepción en enfermedades crónicas: Versión española del Illness Perception Questionnaire Revised (IPQ-R) y del Brief Illness Perception Questionnaire (BIPQ)

  • IP: Valeria Pacheco Huergo
  • Durada: 2004-2011
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Detección de fragilidad en el anciano en la consulta de atención primaria: Estudio multicéntrico de validación de un instrumento

  • IP: Francesc Orfila Pernas
  • Durada: 2004-2010
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Desarrollar un instrumento ágil de aplicación en la consulta de atención primaria para la detección de ancianos frágiles susceptibles de una valoración geriátrica integral, y validarlo, en población de 70 años o más que atiende la consulta, de forma concurrente frente a una valoración geriátrica integral, y de forma predictiva con un seguimiento de dos años. DISEÑO: Estudio transversal de validación con la formación de una cohorte y un seguimiento de dos años. ÁMBITO: Atención Primaria de Salud, Cataluña SUJETOS: Muestra aleatoria de 666 personas de 70 años o más, con historia clínica abierta en los diferentes centros de salud participantes VARIABLES PRINCIPALES TRANSVERSALES: a) Instrumento de cribado definido por consenso de expertos a partir de la literatura, b) Valoración Geriátrica Integral, c) Calidad de Vida Relacionada con la Salud. VARIABLES PRINCIPALES EN EL SEGUIMIENTO: Calidad de Vida Relacionada con la Salud, estado funcional, confinamiento, institucionalización, defunción. RECOGIDA DE DATOS: Administrarán el instrumento de cribado un mínimo de 67 profesionales sanitarios de diferentes centros. De forma independiente se realizará una valoración geriátrica integral como gold estándar. VALIDACIÓN DEL INSTRUMENTO: Se estudiará la validez aparente y de contenido mediante consulta con un grupo de expertos. Se estudiará la validez criterio concurrente calculando las propiedades del instrumento de cribado en relación a los resultados obtenidos por la valoración geriátrica integral. Se valorará la estabilidad test-retest del instrumento y la concordancia inter-observador. La validez predictiva se valorará comparando los resultados que desarrollan las personas durante el seguimiento con los resultados del cribado inicial.

Adaptación transcultural de un cuestionario de medidad de percepción de la enfermedad (IPQR: Illness Perception Questionnaire Revised)

  • IP: Valeria Pacheco Huergo
  • Durada: 2004-2006
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Adaptar transculturalmente al español el Illness Perception Questionnaire (IPQ-R) y estudiar su fiabilidad y validez. METODOLOGIA: DISEÑO: En dos fases: a) Adaptación transcultural del cuestionario: el IPQ-R será traducido por dos personas bilingües, retrotraducido por otras dos y consensuado en estas dos etapas. Se realizará un piloto para la obtención de la versión final. b) Se realizará un estudio transversal para valorar las características psicométricas de esta versión. AMBITO: Equipos de Atención Primaria de Cataluña, tanto urbanos como rurales. SUJETOS: Un total de 500 personas con diagnóstico de infarto de miocardio, hipertensión arterial, diabetes, enfermedad pulmonar obstructiva crónica y artrosis. VARIABLES: IPQ-R, edad, sexo, nivel de estudios, clase social, duración de la patología, comorbilidad, consejos sobre estilos de vida (tabaco, dieta, ejercicio), tratamiento farmacológico y de modificación de estilos de vida y adherencia al tratamiento de los mismos, realización de controles y autocontroles, frecuentación y calidad de vida relacionada con la salud (CVRS), a través del Sickness Impact Profile (SIP). PLAN DE ANÁLISIS: Se realizará un análisis descriptivo de la muestra seleccionada. Se analizará el proceso de respuesta. La validez estructural del IPQ-R se analizará mediante análisis de componentes prinicipales. Se estudiará la relación del IPQ-R con otras variables como CVRS, medida con el SIP, frecuentación, adherencia al tratamiento y a los consejo de cambio de estilo de vida. La fiabilidad, se estudiará evaluando la consistencia interna de las subescalas a través del coeficiente alfa de Cronbach. En un subgrupo se realilzará un test- retest para valorar la reproducibilidad. Los resultados obtenidos se compararán con la validación original.

Publicacions

A virtual community of practice to empower patients with recent ischemic heart disease: A randomized controlled trial.

Vall-Roqué H, Ramos-García V, Rivero-Santana A, Torres-Castaño A, Cifuentes P, Koatz D, García-García J, Pacheco-Huergo V, Rello P, Santos-Álvarez A, Campillejo García A, Garrido Elustondo S, Sanmartín M, Perestelo-Pérez L, González-González AI and Orrego C
HEALTH PSYCHOLOGY. 2025 Jun 1; . doi:10.1037/hea0001439; PMID:39679979

Exploring value creation in a virtual community of practice: a framework analysis for knowledge and skills development among primary care professionals

D. KOATZ, A. TORRES-CASTANO, C. SALRACH-ARNAU, L. PERESTELO-PEREZ, V. RAMOS-GARCIA, A. GONZALEZ-GONZALEZ, V. PACHECO-HUERGO, A. TOLEDO-CHAVARRI, H. GONZALEZ-PACHECO and C. ORREGO
BMC Medical Education. 2024 Feb 7; . doi:10.1186/s12909-024-05061-6; PMID:38326814

A Virtual Community of Practice to Improve Primary Health Care Professionals’ Attitudes Toward Patient Empowerment (e-MPODERA): A Cluster Randomized Trial

C. ORREGO, L. PERESTELO-PEREZ, A. GONZALEZ-GONZALEZ, M. BALLESTER-SANTIAGO, D. KOATZ, V. PACHECO-HUERGO, A. RIVERO-SANTANA, V. RAMOS-GARCIA, N. FERNANDEZ, A. TORRES-CASTANO and C. BERMEJO-CAJA
ANNALS OF FAMILY MEDICINE. 2022 Jun 1; . doi:10.1370/afm.2799; PMID:35606139

Co-Design Process of a Virtual Community of Practice for the Empowerment of People with Ischemic Heart Disease

A. TOLEDO-CHAVARRI, V. RAMOS-GARCIA, D. KOATZ, A. TORRES-CASTANO, L. PERESTELO-PEREZ, A. RAMIREZ-PUERTA, M. TELLO-BERNABE, J. GARCIA-GARCIA, J. GARCIA-GARCIA, V. PACHECO-HUERGO, C. ORREGO and A. GONZALEZ-GONZALEZ
International Journal of Integrated Care. 2020 Oct 1; . doi:10.5334/ijic.5514; PMID:33250674

Association of glycaemia with perceived threat of illness in patients with type 2 diabetes

A. VOIGT, E. MADRID, V. PACHECO-HUERGO, A. RASTELLO, D. CASTRO, I. NAVARRO-BRITO and M. OYANEDER
Primary Care Diabetes. 2015 Dec 1; . doi:10.1016/j.pcd.2015.03.001; PMID:25862461

Perception in chronic illnesses: linguistic validation of the revised Illness Perception Questionnaire and the Brief Illness Perception Questionnaire for a Spanish population

V. PACHECO-HUERGO, C. VILADRICH, E. PUJOL-RIBERA, C. CABEZAS-PENA, M. NUNEZ, P. ROURA-OLMEDA, E. AMADO-GUIRADO, E. NUNEZ and J. DEL VAL
Atencion Primaria. 2012 May 1; . doi:10.1016/j.aprim.2010.11.022; PMID:21955598

  • Any: 01/05/2012
  • FI: 0.957
  • Article

Interprofessional education about shared decision making for patients in primary care settings

N. COL, L. BOZZUTO, P. KIRKEGAARD, M. LOON, H. MAJEED, C. NG and V. PACHECO-HUERGO
Journal of Interprofessional Care. 2011 Nov 1; . doi:10.3109/13561820.2011.619071; PMID:22011026

  • Any: 01/11/2011
  • FI: 1.116
  • Article

Knowledge and adherence to antihypertensive therapy in primary care: results of a randomized trial

E. GUIRADO, E. RIBERA, V. HUERGO and J. BORRAS
Gaceta Sanitaria. 2011 Jan 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2010.09.015; PMID:21354671

  • Any: 01/01/2011
  • FI: 1.326
  • Article

Composite endpoints in clinical trials

I. FERREIRA-GONZALEZ, P. ALONSO-COELLO, I. SOLA, V. PACHECO-HUERGO, A. DOMINGO-SALVANY, J. ALONSO, V. MONTORI and G. PERMANYER-MIRALDA
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2008 Mar 1; PMID:18361902

Historia clínica y sistema de registro electrónicos

V. PACHECO and M. IGLESIAS
Atención Primaria. Conceptos, Organización Y Práctica Clínica. 2008 Jan 1;

Validity of composite end points in clinical trials

V. MONTORI, G. PERMANYER-MIRALDA, I. FERREIRA-GONZALEZ, J. BUSSE, V. PACHECO-HUERGO, D. BRYANT, J. ALONSO, E. AKL, A. DOMINGO-SALVANY, E. MILLS, P. WU, H. SCHUNEMANN, R. JAESCHKE and G. GUYATT
BRITISH MEDICAL JOURNAL. 2005 Mar 12; . doi:10.1136/bmj.330.7491.594; PMID:15761002

  • Any: 12/03/2005
  • FI: 9.052
  • Article

Recuperación funcional después de un primer infarto de miocardio o síndrome coronario agudo

V. PACHECO, V. BROTONS, M. CABEZAS, E. VINYOLES and M. DE LA FIGUERA
Hipertension. 2004 Jan 1;

Secondary prevention of myocardial infarction and health-related quality of life

C. BROTONS, G. PERMANYER, I. MORAL, A. RIBERA, P. CASCANT, J. PINAR, V. PACHECO, R. ORTUÑO, S. GONZÁLEZ, X. MUNDET, J. MARTI, S. ROMEA, J. BENET, F. ORFILA, R. FITO, E. LLARGUÉS, E. DEIG, E. RUBIO, I. RECASENS, R. MARTÍNEZ, R. SANJUAN, C. FARRÀS, C. MARTÍNEZ, L. GUTIÉRREZ, B. SATUÉ, C. AGUILAR and J. PEPIÓ
MEDICINA CLINICA. 2002 Jun 8; . doi:10.1016/S0025-7753(02)73297-1; PMID:12061999

  • Any: 08/06/2002
  • FI: 0.854
  • Article

Heart rate and isolated clinical tachycardia in hypertensive patients

E. VINYOLES, M. DE LA FIGUERA, M. BOSOM, C. GONZALEZ, N. MORENO and V. PACHECO
MEDICINA CLINICA. 2000 Nov 4; . doi:10.1016/S0025-7753(00)71627-7; PMID:11141390

Frecuencia cardiaca y taquicardia clínica aislada en pacientes hipertensos

V. PACHECO, E. VINYOLES, M. DE LA FIGUERA and M. BOSOM
MEDICINA CLINICA. 2000 Jan 1;

Healthcare Professionals’ Perceptions about the Implementation of Shared Decision-Making in Primary Care: A Qualitative Study from a Virtual Community of Practice.

Torres-Castaño A, Perestelo-Pérez L, Koatz D, Ramos-García V, González-González AI, Toledo-Chávarri A, Bermejo-Caja CJ, Gonzalez-Pacheco H, Abt-Sack A, Pacheco-Huergo V and Orrego C
International Journal of Integrated Care. 2024 Apr 16; . doi:10.5334/ijic.6554; PMID:38638611

Acceptability and feasibility of a virtual community of practice to primary care professionals regarding patient empowerment: a qualitative pilot study

C. BERMEJO-CAJA, D. KOATZ, C. ORREGO, L. PERESTELO-PEREZ, A. GONZALEZ-GONZALEZ, M. BALLESTER, V. PACHECO-HUERGO, Y. DEL REY-GRANADO, M. MUNOZ-BALSA, A. RAMIREZ-PUERTA, Y. CANELLAS-CRIADO, F. PEREZ-RIVAS, A. TOLEDO-CHAVARRI, M. MARTINEZ-MARCOS, C. ZORITA, C. BARBERO-MACIAS, F. BORRELL-PUNZON, B. BUENO-RODRIGUEZ, B. COLMENA-MARTIN, I. DEL VALLE-DE JOZ, J. GAMBOA-PUNAL, C. GARCIA-VALVERDE, L. GOMEZ-GARZON, A. GOMEZ-LOPEZ, A. HERNAZ-GUIJO, W. HERRERA-LEON, I. INIESTA-GONZALEZ, M. LEZA-LEZA, M. MELCHOR-CANELO, S. ALIAGA, A. ORIA-FERNANDEZ, N. PERTIERRA-GALINDO, M. PRIETO-BARBOSA, M. ROBLEDO-VAZQUEZ, M. RUIZ-LOPEZ, M. SANCHEZ-CRUZ, M. SANCHEZ-DE EUSEBIO, M. ECHEVARRIA, C. TOVAR-GARCIA, J. VICENTE-DIEZ and C. VILLANUEVA-SANZ
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2019 Jun 20; . doi:10.1186/s12913-019-4185-z; PMID:31221215

  • Any: 20/06/2019
  • FI: 1.987
  • Article

Problems with use of composite end points in cardiovascular trials: systematic review of randomised controlled trials

I. FERREIRA-GONZALEZ, J. BUSSE, D. HEELS-ANSDELL, V. MONTORI, E. AKL, D. BRYANT, J. ALONSO, R. JAESCHKE, H. SCHUNEMANN, G. PERMANYER-MIRALDA, A. DOMINGO-SALVANY, G. GUYATT and V. PACHECO HUERGO
British Medical Journal. 2007 Apr 14; . doi:10.1136/bmj.39136.682083.AE; PMID:17403713

  • Any: 14/04/2007
  • FI: 9.723
  • Article

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions