Toni López Ruiz

El canvi climàtic i els efectes sobre la salut de les onades de calor són malauradament cada vegada més greus a Catalunya. Les infermeres familiars i comunitàries en el si dels equips d’atenció primària, inclouen en el seu dia a dia les intervencions que esdevenen de l’aplicació del Pla operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS). Les intervencions de prevenció i promoció envers les onades de calor, estan registrades a l’ ECAP i en el període d’estiu s’activa l’opció de registre en aquesta població diana. Aquest estudi necessitarà recollir informació a disposició de les bases de dades de l’ECAP per al seu anàlisi i avaluació. En aquest estudi es pretén descriure les característiques sociodemogràfiques i clíniques dels pacients identificats com a població diana del Pla operatiu per prevenir els efectes de la calor sobre la salut (POCS) amb l’objectiu d’avaluar la vessant preventiva i de promoció de la infermera d’atenció primària i comunitària després de 15 anys d’implementació del Pla, les intervencions individuals i avaluar les característiques clíniques i la utilització dels serveis sanitaris entre aquesta població diana a la ciutat de Barcelona en els darrers 5 anys. Els resultats d’aquest treball descriptiu retrospectiu ens ha de servir com a punt de partida per establir recerques més àmplies en aquest tema i ens ajudi a comprendre l’aportació que pot realitzar la infermera a la comunitat amb un enfoc de la salut planetària.

El asma ha presentado un aumento de la prevalencia en los últimos años, en España se estima una prevalencia del 4,9%, por lo que se ha convertido en un problema sanitario y económico, principalmente ocasionado por el mal control de la enfermedad, al que se atribuye un 70% del coste. OBJETIVOS Primarios: Analizar si la aplicación del PAquete Mínimo para el Asma (PAMA) en consultas de atención primaria: 1. Mejora el grado de control 2. Disminuye el número de agudizaciones en los pacientes asmáticos y el número de visitas Secundarios: 1. Determinar qué intervalo de tiempo en la aplicación del PAMA en consultas de atención primaria es más efectivo (6, 12 o 18 meses) para reducir exacerbaciones y mejorar el grado de control del asma 2. Determinar si la aplicación del PAMA mejora la calidad de vida 3. Analizar el efecto del PAMA sobre los costes del asma MATERIAL Y MÉTODOS Ensayo clínico aleatorizado multicéntrico en 9 equipos de atención primaria urbanos. Se realizará un muestreo aleatorio entre los pacientes asmáticos de cada centro, asignando a cada uno de ellos uno de los 3 grupos de intervención aleatoriamente: I: aplicación del PAMA cada 6 meses; II: cada 12 meses; III: cada 18 meses. Dos centros formarán el grupo control: seguimiento habitual por su médico de familia. Cada grupo constará como mínimo de 139 personas, para detectar una diferencia mínima de 0.4 (DE 0.8) en la media de visitas a Urgencias entre dos grupos, asumiendo unas pérdidas posibles del 30% (riesgo alfa 0.05 y potencia 0.8). El PAMA consiste en una explicación de la enfermedad al paciente, aplicación del cuestionario asma control test, explicación del sistema inhalatorio, explicación de los síntomas de crisis, entrega de un plan de acción para las crisis y conductas de evitación. Variables analizadas: edad, sexo, nivel cultural, hábito tabáquico, años de diagnóstico de asma, gravedad del asma, tratamiento, número de exacerbaciones, pruebas complementarias, ingresos hospitalarios, días de baja laboral-escolar, nivel de control, calidad de vida y gasto sanitario. El seguimiento será de 3 años, con controles anuales para todos los grupos. Se realizará un análisis por intención de tratar. Se calcularán para variables cuantitativas medidas de tendencia central y para cualitativas porcentajes, con sus intervalos de confianza. Se utilizará Chi-Cuadrado para comparaciones entre variables cualitativas y la t-student para cuantitativas así como Anova y Anova para datos apareados para establecer si existen diferencias entre los grupos. RESULTADOS ESPERADOS La aplicación del PAMA mejorará el nivel de control del asma y la gravedad, disminuyendo el número de agudizaciones y visitas y por consiguiente mejorando la calidad de vida del paciente asmático y reduciendo el gasto económico. ASPECTOS ÉTICO-LEGALES Todos los pacientes incluidos firmarán el consentimiento informado y se les entregará la hoja de información al paciente. El proyecto ha sido aprobado por el Comité Ético de Investigación Clínica de la Idiap J. Gol.

OBJECTIU: Realitzar la validació predictiva de l’instrument de cribratge de fragilitat enfront de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment de set anys en població de 70 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut. Identificar les variables que s’associen amb un empitjorament en la qualitat de vida, en la capacitat funcional, en l?estat cognitiu, la inclusió en programa d’atenció domiciliària, la institucionalització o mort després d’un seguiment de set anys. DISSENY: Estudi prospectiu multicèntric de seguiment d?una cohort de gent gran als set anys de la seva configuració, amb estudi de validació prospectiva d’un instrument de detecció de fragilitat aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut. ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona i província. SUBJECTES: Cohort de 691 persones de 70 anys o més l?any 2005, amb història clínica oberta en els diferents centres de salut participants. VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de cribratge de fragilitat. Valoració Geriàtrica Integral. Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut. VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut, estat funcional, confinament, institucionalització, defunció. RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de la història clínica informatitzada dels últims 7 anys. Revisió manual de la història clínica i entrevista telefònica complementària. VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: S’estudiarà la validesa predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment amb els resultats del cribratge inicial.