Tamara Jiménez Pascual

Antecedents: Les societats desenvolupades s’enfronten al repte de l’envelliment i una de les iniciatives que sorgeixen des de la salut pública és el concepte d’envelliment actiu i saludable, amb ús d’eines com les TIC. Tanmateix, la bretxa digital, que afecta sobretot a gent gran, dificulta l’accés i la participació d’aquest grup de població al sistema sanitari.
Hipòtesis: L’alfabetització en salut digital a la població de 55 anys o més redueix la bretxa digital i proporciona eines que milloren l’accessibilitat d’aquestes persones al sistema sanitari.
Objectius: Proporcionar a les persones participants eines per accedir i gestionar críticament les TIC i minimitzar la bretxa digital.
Metodologia: Estudi quasi-experimental
Determinacions: monitorització ús eines digitals, enquesta satisfacció, HLS-EU-Q16, eHEALS, DigComp, qüestionari utilització internet (propi, no validat), observació no participant, grups co-creació, entrevistes semiestructurades.
Anàlisi estadística: anàlisi descriptiva i depuració base de dades. Exploració de distribució variables quantitatives. Construcció de models estadístics GEE (“Generalized Estimating Equations”), ajustats pels valors basals de les covariables. Comparació dades quantitatives amb dades grup control. Anàlisi qualitatiu seguint teoria fonamentada per elaborar explicacions temptatives de l’impacte, identificar facilitadors i barreres.
Resultats esperats: millora de l’alfabetització en salut digital dels participants, de la seva accessibilitat i participació al sistema sanitari. Reducció de la bretxa digital en salut.
Aplicabilitat i Rellevància: programa pensat per a escalar a tota l’àrea Metropolitana Nord, incorporant-lo com un recurs de salut comunitària de cada CAP. Si té èxit, facilitarà l’envelliment saludable, a través de la millora de l’autocura i l’accés a diferents recursos en salut.

2. HIPÒTESI
Les persones amb nivells baixos de vitamina D presenten una major alteració de l’equilibri, així com un major risc de caigudes i alteracions retinogràfiques.
3. OBJECTIUS
3.1. Principals
Avaluar la relació entre els nivells de vitamina D i les alteracions de l’equilibri i les caigudes en la població de més de 65 anys.
3.2. Secundaris
Conèixer la relació entre els nivells de vitamina D i les alteracions retinogràfiques en la població de més de 65 anys.

El nostre propòsit és proporcionar un instrument útil per a detectar els canvis de salut, per ajudar als professionals a planificar intervencions personalitzades i als gestors sanitaris a determinar les necessitats d’ atenció mèdica, de rehabilitació o socials en un context d’envelliment i sobrenvelliment poblacional.
L’ eina d’ Avaluació de la Salut (HAT) basada en les dades de l’ Estudi Nacional Suec sobre l’Envelliment i les Cures en Kungsholmen (SNAC-K), està dissenyada per a detectar desviacions de les trajectòries de salut esperades. La HAT capta tant la morbiditat com la discapacitat, és ràpida i fàcil de completar, i prediu de manera òptima els resultats de salut adversos. No obstant, és essencial explorar la seva capacitat predictiva en diferents poblacions abans del seu ús generalitzat.

Objectius:
comprovar la facilitat d’execució, la viabilitat i la capacitat pronòstica de la HAT a la població catalana.

Mètodes:
es calcularan les puntuacions de la HAT per a la població catalana a partir de les ponderacions i els punts de tall per a cadascun dels cinc indicadors de salut (velocitat del pas, puntuació MEC, número de malalties cròniques, número de limitacions en AIVD i AVD) obtinguts en el SNACK-K utilitzant el mètode de resposta nominal. La validesa interna es comprovarà explorant la correlació de la HAT amb altres indicadors de salut, i la capacitat predictiva comparant la seva capacitat per a predir resultats de salut (mortalitat, ús de serveis assistencials) respecte a dos dels seus components (morbiditat i discapacitat) utilitzant àrees ROC.

La població envelleix progressivament. És necessari aconseguir un envelliment amb la màxima qualitat de vida possible i per això cal adaptar els programes de salut a aquesta realitat i orientar la recerca a aquest àmbit social.
Dins de l’envelliment nosaltres enfoquem la nostra recerca fonamentalment a aconseguir la màxima autonomia possible de l’individu sent un dels nostres objectius disminuir el grau de dependència d’aquesta població i capacitar-la dins del món digital. D’aquesta manera investiguem: la prevenció de caigudes, donades les conseqüències físiques, psicològiques i econòmiques que aquestes generen; l’estudi i l’avaluació dels trastorns de l’equilibri postural i de l’evolució natural de l’equilibri amb l’edat; l’aplicació de les noves tecnologies per aconseguir un envelliment el més saludable possible, descobrir noves eines de treball tant diagnòstiques com terapèutiques, l’avaluació de les necessitats i interessos digitals en temes relacionats amb l’e-Health per afavorir l’empoderament d’aquesta població, fomentant el pensament crític en l’ús de les TIC i així afavorir un envelliment actiu. La pandèmia per SARS-CoV-2 ha agreujat la situació de la gent gran per l’accés al sistema sanitari dins del món digital i és dins d’aquest context també on hem d’aprofundir sobre les necessitats d’aquest col·lectiu tan vulnerable.

L’envelliment és un procés de transformació progressiu i irreversible que cal considerar tant
com a esdeveniment individual com a fenomen col·lectiu. La literatura indica que cal noves
perspectives que fomentin l’autonomia i capacitats d’aquesta població per promoure un
envelliment actiu i saludable.
Les noves tecnologies de l’informació i la comunicació (TIC) són una eina útil per implementar
intervencions de salut a través d’internet, telèfons mòbils i altres dispositius inalàmbrics. En el
sector de la salut, aquestes eines són conegudes com e-Health. L’ús de les TIC és una
oportunitat per oferir recursos assistencials a les persones grans. Tot i així, existeix una bretxa
digital important. A partir dels 55 anys d’edat es produeix un marcat descens de les persones
que utilitzen internet. S’observen també diferències de gènere (els homes accedeixen més a
internet que les dones).
Amb el desenvolupament innovador de sistemes e-Health, es genera la necessitat de reforçar
els processos d’alfabetització i empoderament de la gent gran perquè els permeti afrontar amb
més seguretat la seva «»vida digital»» en els diversos entorns i amb la màxima competència.

En el anterior Pla de Salut de Catalunya, el Programa de Prevención y Atención a la Cronicidad (PPAC) propuso la identificación de la complejidad clínica siguiendo dos perfiles: Paciente crónico complejo (PCC) y Modelo de atención a la cronicidad avanzada (MACA). Se proponía identificar la condición para actuar de forma adecuada con estas personas, de forma equitativa (entendida tratar igual a los iguales y diferente a los diferentes). Si es éticamente legítima la discriminación positiva hacia un colectivo vulnerable, si sabemos que las personas con necesidades complejas de atención, y en concreto las personas susceptibles de recibir el modelo MACA son vulnerables, y hace ya años de la implementación de las políticas, es oportuno saber si hemos identificado a las personas susceptibles, o si tienen acceso a los recursos adecuados y son atendidas de forma acorde a las mejores prácticas en nuestro equipo.

Hipòtesi
Els sistemes d’informació i els indicadors automatitzats de comandament que s’elaboren des de les estructures de gestió són insuficients per conèixer la complexa realitat de les consultes d’assistència primària. Necessitem conèixer com estan els professionals, entendre’ls i saber com fan la seva feina per poder planificar un futur millor.

Objectiu
General:
Estendre el treball engegat al novembre de 2016, aprofundint en el coneixement de la complexitat de la tasca assistencial de les consultes dels metges de família de la comarca del Maresme creant l’OBSERVATORI DE LA MEDICINA DE FAMILIA AL MAREMSE.
Específics:
a) Establir una plantilla fixe de metges sentinella de tots els ABS de la comarca (des de Masnou a Tordera).
b) Conèixer el nombre de visites realitzades al final d’una setmana laboral ordinària (estàndar). Tipus de visita (presencials, virtuals, telefòniques, domicilis, …)
c) Conéixer el nivell d’estrés crònic professional (Burnout), fent servir l’escala MBI (Maslach i Jackson,1981), ampliament utilitzada en l’entorn clinic.
d) Aprofundir en la complexitat de la consulta per la demanda realitzada, valorant els domicilis, urgències, visites espontànies. Amb la intenció de poder determinar si la complexitat es deguda al problema clínic, o ver per atendre moltes demandes al mateix moment, o per problemes amb l’idioma/comunicació, o per patologia mental, etc).
e) Conèixer el nombre de demandes i els motius de consulta de les visites presencials.
f) Conéixer el grau de ressolució de les consultes des del punt de vista del professional.
g) Millorar en el coneixement de la percepció de fatiga al final de la jornada mitjançant la Escala Visual Analògica-fatiga (EVA-fatiga).

Disseny: Estudi transversal descriptiu
Àmbit: Comarca del Maresme, des de Masnou fins a Tordera.
Població: Metges d’Atenció Primària dels EAPs de l’Institut Català de la Salut, del Consorci Sanitari del Maresme i de la Corporaciò de Salut del Maresme i la Selva.
Observacions i medicions : Seguint el model de la vigilància epidemiològica s’ampliarà la Xarxa de Metges Sentinella per obtenir la informació requerida per realitzar l’estudi. Aquest model està basat en la col·laboració voluntària dels professionals sanitaris. Es necessiten un mínim de dos metges sentinella per cada Equip d’Atenció Primària, intentant equilibrar per gènere, torn de treball (majoritàriament matí o tarda), edat , temps d’antiguitat a l’equip.

HIPÒTESI
El manteniment de l’estabilitat i l’equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l’envelliment. És necessari disposar d’eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d’extensió del genoll pot ser un bon predictor d’alteracions d’equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d’equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d’alteracions de l’equilibri d’aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d’equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ¿pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d’estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d’alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

HIPÒTESI
El manteniment de l?estabilitat i l?equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l?envelliment. És necessari disposar d?eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d?extensió del genoll pot ser un bon predictor d?alteracions d?equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l?equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d?equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d?alteracions de l?equilibri d?aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d?equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ?pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d?estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d? alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

HIPÒTESI
El manteniment de l?estabilitat i l?equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l?envelliment. És necessari disposar d?eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d?extensió del genoll pot ser un bon predictor d?alteracions d?equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l?equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d?equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d?alteracions de l?equilibri d?aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d?equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ?pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d?estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d? alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

El nostre grup ja ha treballat en prevenció de caigudes amb l?estudi E_Wii19 demostrant que una intervenció amb la consola Wii de Nintendo redueix un 11?5% les caigudes en el grup intervenció comparat amb el grup control. En aquesta mateixa direcció volem continuant fent recerca, aquesta vegada amb la quantificació de l?estabilitat postural i els predictors de risc de caigudes. Tenint en compte que la posturografia és el patró de referència creiem que les noves eines implementables a la consulta d?atenció primària haurien d?estar contrastades amb aquesta prova.

HIPÒTESI:
1. Creiem que pot haver-hi una relació positiva entre l?estabilitat mesurada per la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.
2. Creiem que la posturografia, força extensora del genoll i l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo poden ser bons predictors de caigudes de la nostra població.

OBJECTIUS:
Principal: Conèixer la relació entre la posturografia, la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.

Secundari: Avaluar si la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll són bons predictors de caigudes de la nostra població.

DISSENY: Estudi de cohorts prospectiu

ÀMBIT: Atenció Primària

SUBJECTES D’ESTUDI: una submostra de participants de l’estudi E_Wii (persones de més de 70 anys amb capacitat de deambulació autònoma).

Antecedentes:
La infección por H pylori tiene una alta prevalencia y está relacionada con trastornos como dispepsia, úlcera péptica o cáncer gástrico. Su erradicación contribuye a la curación de estos procesos. Hay controversia en utilizar la triple o cuádruple terapia para la erradicación.
Hipótesis:
La triple terapia durante 10 días es efectiva en más del 80% de los casos en Atención Primaria.
Objectivos:
Estimar la proporción de erradicación del H pylori con la triple terapia (amoxicilina 1g/12h, claritromicina 500mg/12h y omeprazol 20mg/12h durante 10 días) en pacientes con dispepsia ulcerosa
Metodología:
Estudio observacional prospectivo. Se incluyen pacientes diagnosticados de dispepsia ulcerosa con infección por H. pylori en centros de atención primaria de Cataluña. Se eligen centros de forma aleatoria estratificando por territorio, ruralidad y nivel socioeconómico. Los pacientes recibirán triple terapia durante 10 días. Se hará retest con prueba de antígeno en heces a las 4 semanas de finalizar el tratamiento.

Hipòtesi:
Els sistemes d’informació i els indicadors de comandament que s’elaboren des de les estructures de gestió no estan detectant la sobrecàrrega assistencial i la complexitat que afronten els Metges de Familia amb la conseqüent repercusió sobre el desenvolupament de l’organització i les tasques pròpies d’aquests professionals

Objectius:

General:
Obtenir una descripció qualitativa de la complexitat i la càrrega assistencial de les consultes dels Metges de Familia del Maresme Central.

Específics:
a) Conèixer el nombre d’assistències reals realitzades al final d’un dia
b) Conèixer el nombre de demandes i motius de consulta de les visites presencials
c) Categoritzar els motius principals de cada consulta
d) Valorar la presència de consultes considerades inadequades
e) Conèixer la percepció de fatiga al final de la jornada i la seva repercusió sobre la empatia dels professionals
f) Conèixer el temps de descans efectiu dels professionals en una jornada estàndard de 7 hores i la càrrega mental que suposa

Disseny:
Estudi transversal descriptiu

The ?Real world outcomes across the Alzheimer?s disease spectrum for better care: multi-modal data access platform? (ROADMAP) project provides the foundation for an integrated data environment and framework for real world evidence (RWE in Alzheimer?s disease).

The ROADMAP project aims the development of consensual key outcome measures and data integration tools for dataset characterisation and outcome classification, as well as guidelines on the handling and interpretation of real world evidence data.

La dieta mediterrània (DM) és considerada un dels patrons alimentaris més saludables. Amb l’evidència científica s’ha mostrat com un model de referència de les cultures occidentals degut a les seves virtuts cardiosaludables. Al nostre país els patrons alimentaris estan canviant a conseqüència de la modernització de la societat que comporta certs canvis sociològics, com ara estils de vida més sedentaris, menys temps destinat a la preparació d’aliments, i per tant augment del consum d’aliments preparats i més processats, que poden anar deteriorant el patró de la dieta mediterrània. Això és especialment crític entre la població infantil i juvenil. És en la infantesa i l’adolescència on es detecta el patró alimentari més allunyat del model mediterrani, fet que predisposa a que en un futur augmenti la prevalença de malalties cròniques entre la població adulta. En els últims anys, en el comportament alimentari de la població infantil ha augmentat molt el consum d’aliments amb elevat contingut greixós i de carbohidrats, com els coneguts «snacks» i sucs. Moltes vegades, inconscientment, els pares influeixen en l’augment de pes en els seus fills afavorint aquests comportaments alimentaris. Amb l’arribada d’un fill, les preocupacions i els conflictes apareixen. Els pares es pregunten si estan preparats per educar-los. Aquesta educació comença amb l’alimentació. Els primers 5 anys de vida són bàsics pel creixement i desenvolupament del nen, és l’edat clau per instaurar uns correctes hàbits alimentaris basats en la dieta mediterrània que adquiriran a través dels seus pares i els comportaments d’aquests (creences, actituds, hàbits alimentaris…) Els professionals d’infermeria d’atenció primària tenim la competència i la responsabilitat d’abordar aquestes situacions des de l’Educació per la Salut i proporcionar la informació i l’educació necessària en tots els àmbits, basant-nos en el marc conceptual de Dorotea Orem que defineix les autocures com «una conducta que existeix en situacions concretes de la vida, dirigida per la persona cap a ella mateixa o cap el seu entorn, per regular els factors que afecten el seu propi desenvolupament i funcionament en benefici de la seva vida, salut o benestar. Creiem que des de la vessant comunitària tenim un paper molt important, podem abastar amb més facilitat aquest problema per la proximitat i accessibilitat a la nostra comunitat. El nostre projecte pretén avaluar l’efectivitat d’una intervenció educativa grupal als pares de nens d’un any d’edat per millorar els hàbits alimentaris dels seus fills.

El tabac és la primera causa de morbi-mortalitat evitable en els països desenvolupats. Una de les poques activitats educatives que té una eficàcia demostrada és el consell antitabac, però hi ha una sèrie de circumstàncies que fan que no sempre es pugui realitzar. El tabaquisme poques vegades és un motiu de consulta directa, els fumadors moltes vegades són població jove i poc consultant, i a més l’excés de càrrega assistencial i la manca de temps per visita fa que a vegades les activitats preventives no siguin prioritàries. La consulta telefònica pot ser una bona alternativa tant per facilitar l’accessibilitat dels pacients, com per millorar la gestió de l’agenda dels professionals. Segons la Cochrane la intervenció telefònica ajuda a deixar de fumar. I en els últims estudis, sembla que el consell telefònic millora l’eficàcia respecte a la consulta habitual. La major part dels estudis s’han fet utilitzant els consell breu, últimament estan apareixent treballs que utilitzen altres mètodes, menys directius per abordar el consum dels tabac, com són les intervencions motivacionals breus. En aquest treball s’aplica un tipus d’intervenció de curta durada, i fàcilment reproduïble, destinada a incrementar la motivación intrínseca del pacient per canviar la seva conducta. OBJECTIUS Avaluar si una intervenció telefònica motivacional breu estructurada dóna millors resultats que la pràctica habitual a la consulta d’Atenció Primària en la cessació de l’hàbit tabàquic en pacients fumadors actius als 12 mesos de seguiment. METODOLOGIA Disseny: estudi analític experimental de tipus assaig clínic controlat aleatoritzat. Població d’estudi: àmbit Atenció Primària. Població: fumadors actius adults assignats a una ABS. Mostra: 175 individus per grup (intervenció i control). Mostreig per selecció aleatòria simple aparellada per edat, sexe i metge. Variables d’estudi: demogràfiques, en relació a l’hàbit tabàquic, motivació. Treball de camp: Es realitzarà una primera trucada al grup intervenció, i si compleixen criteris es recolliran les variables i s’efectuarà la primera intervenció. Als 3 mesos es farà una segona trucada repetint la intervenció. Posteriorment, als 12 mesos, es realitzarà la 3a trucada al grup intervenció i es valorarà la seva situació respecte al tabac. També als 12 mesos, a cada individu seleccionat pel grup intervenció serà aparellat aleatòriament a un control del mateix gènere, edat i metge, i atès en el centre en el mateix període, i si compleixen els criteris d’inclusió, també telefònicament es valorarà la seva situació en relació al tabac. RESULTATS ESPERATS S’espera observar un major percentatge d’individus que deixen de fumar en el grup intervenció (15%) que en el grup control (5%)