CAP Drassanes
Medicina de Familia
Objectiu
L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària, per millorar la taxa de remissió i de resposta de la depressió en pacients amb malaltia crònica física (diabetis mellitus tipus 2 (DM II), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma i/o cardiopatia isquèmica (CI)). Secundàriament, avaluar el cost-efectivitat de la intervenció, l’efectivitat per millorar el control de la patologia física, l’impacte sobre la qualitat de vida i la factibilitat de la intervenció.
Metodologia
Assaig clínic multicèntric, aleatori, de dos grups amb avaluació emmascarada i 1 any de seguiment.
Es seleccionaran 504 pacients (250 en cada grup), majors de 50 anys assignats a 25 Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya, amb depressió major i, almenys, una de les següents malalties: diabetis mellitus tipus 2, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, i/o cardiopatia isquèmica.
Es distribuiran de forma aleatòria en dos grups.
El grup intervenció participarà en grups psicoeducatius: 12 sessions setmanals de 90 minuts liderades per dues infermeres d’AP consistent en educació sanitària sobre la malaltia física crònica i els símptomes depressius.
Mesuraments principals: remissió clínica de la depressió i/o resposta a la intervenció (Inventari de depressió de Beck, BDI-II).
Mesuraments secundaris: millorança en el control de la patologia crònica (paràmetres analítics i físics), compliment farmacològic (test de Morinsky-Green i recompte envasos), qualitat de vida (EQ-5D), utilització de serveis (visites i ingressos per complicacions) i factibilitat de la intervenció (satisfacció i adherència).
Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran els 0, 3, 6 i 12 mesos.
L’activitat de l’investigador principal que sol·licita l’Ajut XB es durà a terme centralitzada en la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de l’Àmbit d’Atenció Primària (AP) de Barcelona i en 12/13 EAPs de l’Àmbit d’AP de Barcelona ciutat (1.200.066 de població assignada) i serà l’entrenament a professionals no participants en el estudi, en quaderns de recollida dades i escales específiques per assegurar el bon desenvolupament del projecte i la elaboració d’informes i resultats preliminars als 3, 6, 9 i 12 mesos juntament amb la IP del projecte
Resultats esperats
Que la intervenció grupal psicoeducativa sigui factible en els EAPs on es dugui a terme.
Que hi hagi milloria de tots els símptomes de depressió dels pacients que participin de la intervenció grupal psicoeducativa en un termini curt de temps després de dur a terme aquesta intervenció, i que aquets milloria perduri en el temps.
Que la intervenció grupal psicoeducativa tingui un impacte beneficiós en el control de la patologia física en els pacients amb depressió i comorbiditat física
Impacte potencial esperat
L’impacte de la intervenció proposada en el projecte Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física al ser específica, breu i realitzada per professionals d’infermeria amb una formació prèvia, òbviament te un impacte real en l’activitat assistencial i tots el àmbits de treball de l’atenció primària (AP) i de l’atenció familiar i comunitària (AFiC).
Els resultats del projecte, derivats d’un assaig naturalístic, al ser més propers a la pràctica clínica habitual de les infermeres en els entorns i àmbits d’AP, no precisen de grans canvis estructurals i organitzatius, ni despeses per ser implementats i desplegats en el territori, per millorar la salut física i mental dels pacients.
El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de atención primaria, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física (diabetes mellitus tipo 2, EPOC, asma y/o cardiopatía isquémica). Secundariamente, evaluar el coste-efectividad de la intervención, la efectividad para mejorar el control de la patología física, el impacto sobre la calidad de vida y la factibilidad de la intervención.
METODOLOGÍA: ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. Estudio de evaluación económica. Se seleccionarán 504 pacientes (252 en cada grupo), mayores de 50 años asignados a 25 equipos de atención primaria (AP) de Cataluña (urbanos, semiurbanos y rurales) con depresión mayor y, al menos, una de las siguientes enfermedades: diabetes mellitus tipo 2, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica. Se distribuirán de forma aleatoria en dos grupos. El grupo intervención participará en grupos psicoeducativos: 12 sesiones semanales de 90 minutos lideradas por dos enfermeras de AP consistente en educación sanitaria sobre la enfermedad física crónica y los síntomas depresivos. Mediciones principales: remisión clínica de la depresión y/o respuesta a la intervención (Inventario de depresión de Beck, BDI-II). Mediciones secundarias: mejoría en el control de la patología crónica (parámetros analíticos y físicos), cumplimiento farmacológico (test de Morinsky-Green y recuento envases), calidad de vida (EQ-5D), utilización de servicios (visitas e ingresos por complicaciones) y factibilidad de la intervención (satisfacción y adherencia). Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses.
El 40% de los pacientes en tratamiento con antipsicóticos (la mayoría con diagnósticos incluidos en los trastornos mentales severos) pueden presentar hiperprolactinemia. Existen estudios que evidencian su asociación con eventos médicos como la reducción de la densidad ósea, fracturas de cadera, cáncer de mama y próstata. Se han propuesto diferentes determinantes que explicarían la mayor aparición de estos eventos: genéticos, estilos de vida y fármacos antipsicóticos.
El objetivo del estudio es evaluar la incidencia de fractura de cadera en pacientes con patología psiquiátrica y tratamiento antipsicótico, comparándola con la de individuos que no han sido tratados con antipsicóticos.
Para ello se diseña un estudio de cohortes retrospectivo de pacientes con diagnósticos psiquiátricos mayores de 44 años, asignados a equipos de atención primaria del ICS, a los que se les prescribió un antipsicótico al menos 3 meses durante el 2006. Esta cohorte se compara con pacientes sin tratamiento antipsicótico, seleccionados al azar y emparejados según edad, sexo y equipo. Se evalúan fracturas de cadera producidas entre 2006 y 2013. Se mide tipo de antipsicótico prescrito (típico y/o atípico) , dosis total y diagnóstico psiquiátrico.
Se calcularán las tasas de incidencia de eventos y los intervalos de confianza según método de Poisson. Se analizará la asociación entre prescripción de fármacos, diagnósticos y aparición de eventos mediante regresión de Cox.
Limitaciones del estudio: se excluye la población en tratamiento con antipsicóticos de prescripción no facturada en ICS; en el grupo de pacientes tratados se desconoce el tiempo de exposición previa al tratamiento antipsicótico.
El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención basada en un programa de actividad física y dieta coordinado entre equipos de Atención Primaria (EAP) y de Salud Mental (CSM), para modificar la cantidad de actividad física (AF) semanal, el índice de masa corporal (IMC) y el perímetro de cintura en pacientes con diagnósticos de trastorno mental severo. Secundariamente, evaluar los cambios en riesgo cardiovascular, calidad de vida y estilos de vida. Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en cuatro CSM de Barcelona y Santa Coloma, y los EAP de referencia. Se estudiarán pacientes entre 18- 65 años, diagnosticados de esquizofrenia o trastorno bipolar, con medicación antipsicótica y un nivel bajo de AF. Se seleccionarán 240 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el IMC: >1,89 kg/m2; DE común: 6,2; 30% pérdidas). Intervención: programa educativo grupal de AF (fundamentalmente caminar) de 24 sesiones en 12 semanas, y dieta (8 sesiones en las primeras 8 semanas) realizado por enfermeras y especialistas en AF. Mediciones principales: nivel de AF (cuestionario IPAQ), exploraciones físicas: IMC, perímetro de cintura, presión arterial; riesgo cardiovascular, calidad de vida (SF-36), consumo de tabaco, hábito dietético (cuestionario PREDIMED), parámetros analíticos: colesterol, triglicéridos, glucemia. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: tratamiento farmacológico, nivel asistencial de la intervención y estado mental del paciente.
Las tareas asistenciales que realizan los profesionales sanitarios en los equipos de AP están en proceso de cambio. Diversos estudios comparan la actuación del médico y la enfermera frente al manejo de diferentes problemas de salud, con el fin de mejorar la calidad asistencial, disminuir las visitas a los profesionales médicos y favorecer el trabajo en equipo. OBJETIVO: Determinar ela efectividad del seguimiento por parte de la enfermera del paciente con depresión, aplicando un protocolo específico, frente a la actuación del médico, en la reducción de los síntomas, la calidad de vida y la satisfacción del paciente con el profesional, a los seis meses. METODOLOGÍA: Ensayo clínico aleatorio, de seis meses de seguimiento: participan 23 médicos y 23 enfermeras de 12 equipos de atención primaria (AP), ubicados en dos Servicios de AP de Barcelona: SAP Litorla y SAP Muntanya. Se incluyen 240 pacientes en cada grupo, con depresión sin criterios de gravedad. La intervención se realiza siguiendo un protocolo que incluye anamnesis, síntomas, tratamiento farmacológicos con ISR. Las variables resultado principales se miden mediante el Beck Depression Inventory, el SF-12 y el Cuestionario de Satisfacción de Baker, todos ellos autocumplimentables. Se miden además variables intermedias de utilización de servicios (visitas, derivaciones, interconsultas), adherencia al tratamiento, pronósticas (patologías crónicas, eventos estresantes en el seguimiento), socio-demográficas y características del profesional. Se calculará el intervalo de confianza al 95% de la diferencia entre grupos, para evaluar la hipótesis de equivalencia (disminución de síntomas no mayor a 2,5; valor utilizado para calcular el tamño muestral). Se realizarán análisis de regresión múltiple para valorar la influencia de la intervención en las variables principales, ajustando por variables sociodemográficas y pronósticas.
S. TEJON, M. JATO, M. SAN MARTIN, A. URIBE, J. GATIUS and L. MARTIN-LOPEZ
Atencion Primaria. 2022 Feb 1; . doi:10.1016/j.aprim.2021.102171; PMID:34798403
A. RAYA-TENA, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, J. MARTIN-ROYO, R. CASANAS, G. SAUCH-VALMANA, C. COLS-SAGARRA, E. NAVAS-MENDEZ, R. MASA-FONT, M. CASAJUANA-CLOSAS, Q. FOGUET-BOREU, E. FERNANDEZ-LINARES, J. MENDIOROZ-PENA, S. GONZALEZ-TEJON, L. MARTIN-LOPEZ and M. JIMENEZ-HERRERA
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Mar 1; . doi:10.3390/ijerph18062948; PMID:33805664
R. MASA-FONT, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, L. LOPEZ, A. MUNOZ, S. CANET, J. ROYO, L. ECHEVARRIA, N. TABUENA, M. JATO, A. GARCIA, S. TEJON, C. VITALES, B. MUJICA, L. CABRERA, R. CATALAN and T. BARBARROJA
EUROPEAN PSYCHIATRY. 2017 Mar 1; . doi:10.1016/j.eurpsy.2016.10.004; PMID:28277243
R. MASA-FONT, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, L. LOPEZ, A. MUNOZ, S. CANET, J. ROYO, L. ECHEVARRIA, N. TABUENA, M. JATO, A. GARCIA, S. TEJON, C. VITALES, B. MUJICA, L. CABRERA, R. CATALAN and T. BARBARROJA
EUROPEAN PSYCHIATRY. 2015 Nov 1; . doi:10.1016/j.eurpsy.2015.09.006; PMID:26521223
M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, L. MARTIN-LOPEZ, R. MASA-FONT, N. OLONA-TABUENA, Y. ROMAN, J. MARTIN-ROYO, S. OLLER-CANET, S. GONZALEZ-TEJON, L. SAN-EMETERIO, A. BARROSO-GARCIA, L. VINAS-CABRERA and G. FLORES-MATEO
COMMUNITY MENTAL HEALTH JOURNAL. 2014 Jan 1; . doi:10.1007/s10597-013-9614-6; PMID:23739948
R. CASANAS, J. ROYO, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, A. TENA, J. MENDIOROZ, G. VALMANA, R. MASA-FONT, M. CASAJUANA-CLOSAS, E. LINARES, C. COLS-SAGARRA, S. TEJON, Q. FOGUET-BOREU and L. LOPEZ
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2019 Jun 26; . doi:10.1186/s12913-019-4198-7; PMID:31242892