Roxana-Elena Catalin –

Els hàbits dietètics són reconeguts factors de riscs de diverses patologies respiratòries cròniques.[1]
Ambtot, l’impacte de la dieta en la preservació pulmonar no està ben establert.[2]
Amb l’objectiu de demostrar els beneficis de la dieta mediterrània (DieMet) sobre la funció
pulmonar, es va dissenyar un assaig clínic multicèntric en Atenció Primària.[3] L’equip investigador va
estar format per professionals sanitaris dels 20 CAPs que gestiona l’ICS a Tarragona, investigadors
de la Unitat de Recerca de l’IDIAPJGol i del Departament de Medicina de la URV.
Es van incloure pacients fumadors de 25-75 anys sense malaltia respiratòria coneguda, que van ser
assignats aleatòriament a grup control o intervenció (1:1). Al grup intervenció van rebre educació
nutricional para augmentat l’adherència a la DieMet mitjançant visites personalitzades, reforç
telefònic i accés a un blog d’informació dietètica. Al grup control van seguir la seva dieta habitual.
Tots els participants van rebre consell sanitari per deixar de fumar.
En una fase pilot (l’estudi DIET), es va demostrar que la intervenció proposada millorava els hàbits
dietètics, augmentant 2 punts l’adherència a la DieMet.[4] En una segona fase (l’estudi MEDIS-TAR),
es comparen els canvis entre grups respecte a la funció pulmonar (mesurada per espirometria) i
l’adherència a la DieMet (qüestionari validat de 14 ítems i determinacions bioquímiques).[5] Els
primers anàlisis mostren menor prevalença d’alteracions pulmonars dels participants amb més
adherència a la DieMet (reducció del 14,3%; p=0,004) i associació inversa entre la DieMet i la
presencia d’alteració pulmonar (OR:0,47-0,55).
Aquests resultats indican que comportaments dietètics saludables poden protegir el deteriorament
de la funció pulmonar i reforcen els beneficis de la seva promoció, conjuntament amb el
abandonament del tabac.

Antecedents:
el nostre grup ha constatat per primera vegada en un estudi observacional que un patró de tipus mediterrani (DiMet) tindria una major probabilitat de preservar la funció pulmonar en fumadors sense patologia respiratòria prèvia. Segons el nostre coneixement no hi ha d’altres grups nacionals o internacionals que treballin en la línia dels efectes protectors de la DiMet sobre la funció pulmonar en les malalties respiratòries.

Hipòtesi:
Una major adherència al patró DiMet, a més del consell sanitari per deixar de fumar, previndrà l’aparició d’alteració de la funció pulmonar en població fumadora sense patologia respiratòria.

Objectius:
Avaluar l’efecte de l’adherència a la DiMet sobre el deteriorament de la funció pulmonar en fumadors sense malaltia respiratòria prèvia atesos en Atenció Primària.

Diversos estudis han mostrat la influència del patró alimentari sobre la funció pulmonar. No obstant això, els beneficis de la dieta de tipus mediterrani (DiMet) en la prevenció de disfunció pulmonar no són ben coneguts.
Objectiu: Avaluar l’efecte de l’adherència a la DiMet sobre el deteriorament de la funció pulmonar en fumadors.
Metodologia: Disseny: Assaig clínic controlat, paral·lel, multicèntric, aleatoritzat per conglomerats. Participants: 750 fumadors actius i consum acumulat >10 paquets-any, de 25-75 anys, sense malaltia respiratòria prèvia, que signin un consentiment informat. Àmbit: 20 Centres d’Atenció Primària de Tarragona que seran assignats aleatòriament a grup control o intervenció (1:1). Intervenció: Durant 2 anys es realitzarà una intervenció nutricional para augmentat l?adherència a la DiMet basada en: 1) visita anual d’educació nutricional personalitzada, 2) contacte telefònic anual de reforç d?intervenció, i 3) accés informàtic a un blog dietètic dissenyat ad hoc. El grup control seguirà el seu estil de dieta habitual. Tots els participants rebran consell per deixar de fumar. Es valorarà: a) funció pulmonar per espirometria forçada i b) adherència a la DiMet amb un qüestionari de 14 ítems i determinacions biològiques. Anàlisi estadístic: Per intenció de tractar. La unitat d’anàlisi serà l’individu fumador. Es compararan paràmetres de funció pulmonar i d’adherència a la DiMet d’ambdós grups.
Resultats esperats: La DiMet evita l’aparició d?alteració de la funció pulmonar en fumadors sense patologia respiratòria prèvia. Així, la DiMet esdevindrà clau en la prevenció pulmonar, juntament amb la recomanació fonamental de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.

OBJETIVOS: Determinar la efectividad de la implementación de distintas herramientas pro-activas y reactivas en la Seguridad del Paciente para definir un nuevo mapa de riesgo en Atención Primaria.

MÉTODOS:
Diseño: El estudio se realizará en tres fases: a) Estudio observacional descriptivo transversal para describir los incidentes notificados; b) estudio cuasi-experimental en que se compararan los incidentes notificados con los del estudio APEAS; c) estudio cualitativo para validar el mapa de riesgos resultante, así como las posibles estrategias de mejora que se deriven, por un comité externo de expertos mediante el método de Delphi.
Ámbito de estudio: Todos los centros de la Dirección de Atención Primaria (AP) del Camp de Tarragona (CT).
Sujetos de estudio: todos los incidentes (incluyen eventos adversos) notificados por profesionales de los centros de AP del CT.

Variables respuesta: Incidente, Evento adverso y Evento adverso evitable

Objetivo: Evaluar la eficacia de una intervención multifactorial dirigida a médicos de familia sobre adecuación en la prescripción de benzodiacepinas y abordaje de la deshabituación en consumidores crónicos.
Diseño: Ensayo clinico aleatorizado estratificado por clusters donde las unidades de aleatorizacion seran los centros de salud

El dolor musculoesquelético crónico y la depresión constituyen condiciones patológicas extremadamente habituales y relevantes que frecuentemente se presentan de forma comórbida multiplicándose el impacto en la salud, empeorando el pronóstico y complicándose la asistencia. El manejo integrado de ambos trastornos representa una oportunidad para obtener mejores resultados clínicos. OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa de abordaje integrado para el dolor músculo-esquelético crónico y la depresión comportará mejores resultados clínicos que el abordaje habitual en atención primaria. MÉTODOS: Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados con dos ramas alternativas: 1) Intervención: Programa integrado para depresión/dolor crónico, y 2) Control: tratamiento habitual. Ubicación: 20 centros de salud en la provincia de Tarragona. Pacientes: Adultos con dolor músculo-esquelético moderado/severo (Escala de intensidad del dolor/Brief Pain Inventory >5 puntos), con más de tres meses de evolución y con criterios diagnósticos de episodio depresivo mayor (DSM-IV). Muestra: La muestra total será de 330 pacientes repartidos en 42 clusters de 8 pacientes. Cluster: pacientes registrados con un mismo médico. Intervención: Programa estructurado para uen manejo integrado depresión/dolor con tres componentes principales: 1) Manejo optimizado de la depresión mayor, 2) Case Management, y 3) Intervención psicoeducativa grupal. Medición de los resultados: Entrevistas «ciegas» a los 0, 3, 6 y 12 meses. Variables de resultado principales: – Sintomatología depresiva (Hopkins Symptom Checklist-20): Gravedad, tasa de respuesta y tasa de remisión. – Sintomatología dolorosa (Brief Pain Inventory). Intensidad e interferencia, tasa de respuesta. – Discapacidad atribuible al dolor (Roland-Morris Disability Questionnaire). – Discapacidad por problemas psicológicos (Sheehan Disability Inventory). – Calidad de Vida relacionada con la salud (EuroQol-5D).

Actualmente existe controversia sobre la eficacia de intervenciones motivacionales para dejar de fumar basadas en la práctica de una espirometría. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención motivacional realizada por un médico de atención primaria para conseguir la abstinencia comparándola con la práctica habitual. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado multicéntrico con dos grupos. ÁMBITO: 20 centros de atención primaria en Tarragona. SUJETOS: 1100 fumadores activos (consumo >10 paq/año) de 35-70 años, que consulten por cualquier motivo y no presenten criterios de exclusión del estudio, serán asignados aleatoriamente de forma consecutiva a recibir o no la intervención. INTERVENCIÓN: Visita personalizada de unos 20 minutos con información detallada de los resultados de una espirometría, comentando los valores de capacidades y flujos respiratorios referidos al teórico. Además, se informará del índice de edad pulmonar comparándola con la cronológica, para ilustrar el deterioro sufrido como consecuencia del consumo de tabaco. MEDICIONES: Espirometría basal. Cuestionario estructurado mediante entrevista en el centro a los 0 y 12 meses y mediante entrevista telefónica a los 3 y 6 meses. A los 12 meses, en los participantes que manifiesten abandono del hábito se comprobará el monóxido de carbono exhalado y en caso de ser <10 ppm se verificará la abstinencia mediante determinación de cotinina urinaria. VARIABLE RESULTADO PRINCIPAL: Cese del consumo de tabaco a los 12 meses. ANÁLISIS: Los datos se analizarán ?por intención de tratar? y la unidad de análisis será el individuo fumador. RESULTADOS ESPERADOS: En fumadores activos asistidos en atención primaria, el cese del tabaquismo en el grupo intervención superará al menos un 5% al conseguido mediante la práctica habitual.

El tabaquisme és un problema de salut pública de primer ordre a nivell mundial. Diverses estratègies per deixar de fumar han demostrat efectivitat. Amb tot, deixar el tabac no és fàcil.
El treball presentat descriu l’eficàcia d’una intervenció personalitzada per deixar de fumar basada en subministrar informació personalitzada dels resultats d’una espirometria, afegida al consell sanitari habitual.
Es tracta d’un assaig clínic aleatoritzat, paral·lel, controlat i multicèntric (registre ClinicalTrial NCT01194596), on van participar 12 CAPs de l’ICS-Camp de Tarragona. Els participants eren fumadors actius, d’entre 35-70 anys, sense malaltia respiratòria coneguda. Tots van rebre consell per deixar de fumar i avaluació de la funció pulmonar mitjançant espirometria. Posteriorment van ser aleatoritzats a intervenció (IG; van rebre informació detallada de l’espirometria), o control (CG; simplement es va informar dels resultats dins de valors normals). La variable principal d’estudi va ser l’abstinència prolongada (12 mesos) confirmada per COoximetria. Es van comparar 286 participants del IG amb 285 del CG, sense diferències significatives entre grups. L’abstinència prolongada va ser superior al IG en comparació al CG (5,6% vs. 2,1%; p=0,03). L’abstinència acumulada es va associar de forma significativa a la intervenció (HR=1,98; IC95%=1,29-3,04) després d’ajustar per diverses variables de confusió.
En conclusió, la intervenció amb espirometria va millorar l’efectivitat del consell sanitari habitual per deixar de fumar, duplicant la probabilitat d’abstinència a llarg termini. Aquests resultats afegeixen evidències al coneixement científic actual sobre les intervencions contra el tabac, i recolzen una estratègia senzilla d’implementar com activitat preventiva de salut pública a l’Atenció Primària