CAP Besòs
Medicina de Familia
Un estudio de cohorte prospectivo de tres grupos: (1) casos COVID-19 o contactos cercanos recientemente aislados o en cuarentena; (2) trabajadores de la salud; y (3) la población general, incluidos adultos y niños / adolescentes Contratación a través de servicios de vigilancia epidemiológica, hospitales, centros de atención primaria en 6 comunidades autónomas españolas (grupos 1 y 2), una encuesta de panel (grupo 3 – adultos) y muestreo de bolas de nieve a través de las redes sociales (grupo 3 – niños / adolescentes). Las encuestas basadas en la web al inicio y los 6 meses de seguimiento evalúan: el estado actual de vida y empleo; Estado de infección por COVID-19; salud mental (estrés postraumático, pánico, depresión, ansiedad, consumo de alcohol, tendencias suicidas; uso de servicios); funcionamiento psicológico; salud y calidad de vida. Los módulos específicos se centran en el impacto del aislamiento o la cuarentena (grupo 1) y la atención de pacientes con COVID-19 (grupo 2). Los niños / adolescentes reciben módulos adaptados. Las encuestas breves diarias basadas en teléfonos inteligentes entre los grupos 1 y 2 proporcionarán una evaluación adicional de los resultados principales en las dos semanas posteriores a la evaluación de referencia.
Objectiu
L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària, per millorar la taxa de remissió i de resposta de la depressió en pacients amb malaltia crònica física (diabetis mellitus tipus 2 (DM II), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma i/o cardiopatia isquèmica (CI)). Secundàriament, avaluar el cost-efectivitat de la intervenció, l’efectivitat per millorar el control de la patologia física, l’impacte sobre la qualitat de vida i la factibilitat de la intervenció.
Metodologia
Assaig clínic multicèntric, aleatori, de dos grups amb avaluació emmascarada i 1 any de seguiment.
Es seleccionaran 504 pacients (250 en cada grup), majors de 50 anys assignats a 25 Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya, amb depressió major i, almenys, una de les següents malalties: diabetis mellitus tipus 2, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, i/o cardiopatia isquèmica.
Es distribuiran de forma aleatòria en dos grups.
El grup intervenció participarà en grups psicoeducatius: 12 sessions setmanals de 90 minuts liderades per dues infermeres d’AP consistent en educació sanitària sobre la malaltia física crònica i els símptomes depressius.
Mesuraments principals: remissió clínica de la depressió i/o resposta a la intervenció (Inventari de depressió de Beck, BDI-II).
Mesuraments secundaris: millorança en el control de la patologia crònica (paràmetres analítics i físics), compliment farmacològic (test de Morinsky-Green i recompte envasos), qualitat de vida (EQ-5D), utilització de serveis (visites i ingressos per complicacions) i factibilitat de la intervenció (satisfacció i adherència).
Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran els 0, 3, 6 i 12 mesos.
L’activitat de l’investigador principal que sol·licita l’Ajut XB es durà a terme centralitzada en la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de l’Àmbit d’Atenció Primària (AP) de Barcelona i en 12/13 EAPs de l’Àmbit d’AP de Barcelona ciutat (1.200.066 de població assignada) i serà l’entrenament a professionals no participants en el estudi, en quaderns de recollida dades i escales específiques per assegurar el bon desenvolupament del projecte i la elaboració d’informes i resultats preliminars als 3, 6, 9 i 12 mesos juntament amb la IP del projecte
Resultats esperats
Que la intervenció grupal psicoeducativa sigui factible en els EAPs on es dugui a terme.
Que hi hagi milloria de tots els símptomes de depressió dels pacients que participin de la intervenció grupal psicoeducativa en un termini curt de temps després de dur a terme aquesta intervenció, i que aquets milloria perduri en el temps.
Que la intervenció grupal psicoeducativa tingui un impacte beneficiós en el control de la patologia física en els pacients amb depressió i comorbiditat física
Impacte potencial esperat
L’impacte de la intervenció proposada en el projecte Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física al ser específica, breu i realitzada per professionals d’infermeria amb una formació prèvia, òbviament te un impacte real en l’activitat assistencial i tots el àmbits de treball de l’atenció primària (AP) i de l’atenció familiar i comunitària (AFiC).
Els resultats del projecte, derivats d’un assaig naturalístic, al ser més propers a la pràctica clínica habitual de les infermeres en els entorns i àmbits d’AP, no precisen de grans canvis estructurals i organitzatius, ni despeses per ser implementats i desplegats en el territori, per millorar la salut física i mental dels pacients.
Objectius: Determinar si la pràctica clínica varia en funció de l’horari de la visita pel que fa a peticions de proves complementàries, derivacions i noves prescripcions. Avaluar si la variabilitat és diferent segons: torn de Treball, perfil del professional, pressió assistencial i característiques del equip.
Metodologia: Es tracta d’un estudi transversal. S’inclouran a tots els metges de família (n = 721) dels Equips d’Atenció Primària (n = 50) d’un territori urbà amb una població assignada de 1.224.207 habitants. S’inclouran les visites presencials realitzades els dies d’agenda amb 20 o més visites presencials, durant 2 mesos sense incloure dies festius. S’exclouran els dies d’agenda que continguin exclusivament urgències o domicilis.
El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de atención primaria, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física (diabetes mellitus tipo 2, EPOC, asma y/o cardiopatía isquémica). Secundariamente, evaluar el coste-efectividad de la intervención, la efectividad para mejorar el control de la patología física, el impacto sobre la calidad de vida y la factibilidad de la intervención.
METODOLOGÍA: ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. Estudio de evaluación económica. Se seleccionarán 504 pacientes (252 en cada grupo), mayores de 50 años asignados a 25 equipos de atención primaria (AP) de Cataluña (urbanos, semiurbanos y rurales) con depresión mayor y, al menos, una de las siguientes enfermedades: diabetes mellitus tipo 2, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica. Se distribuirán de forma aleatoria en dos grupos. El grupo intervención participará en grupos psicoeducativos: 12 sesiones semanales de 90 minutos lideradas por dos enfermeras de AP consistente en educación sanitaria sobre la enfermedad física crónica y los síntomas depresivos. Mediciones principales: remisión clínica de la depresión y/o respuesta a la intervención (Inventario de depresión de Beck, BDI-II). Mediciones secundarias: mejoría en el control de la patología crónica (parámetros analíticos y físicos), cumplimiento farmacológico (test de Morinsky-Green y recuento envases), calidad de vida (EQ-5D), utilización de servicios (visitas e ingresos por complicaciones) y factibilidad de la intervención (satisfacción y adherencia). Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses.
Assaig clínic aleatori amb un grup control, i un any de seguiment. Avaluar l?efectivitat d?una intervenció basada en un programa d?activitat física i dieta, coordinat entre Equips d’Atenció Primària (EAP) i Centres de Salut Mental (CSM), per a modificar el grau d?activitat física (AF) setmanal, l?índex de massa corporal i el perímetre de cintura en pacientes amb trastorns esquizofrènics, esquizoafectius o bipolars. S’estudiaran pacients d’entre 18 i 65 anys, diagnosticats d’esquizofrènia, trastorn esquizoafectiu o trastorn bipolar, en tractament amb medicació antipsicòtica i un baix nivell d’AF. Se seleccionaran 240 pacients en cada grup (diferència a detectar a l’IMC: >1,89 kg/m2; DE comuna: 6,2; 30% pèrdues). Intervenció: programa educatiu grupal d’AF (fonamentalment caminar) de 24 sessions durant 12 setmanes, i dieta (8 sessions durant les primeres 8 setmanes) realitzat per infermeres i especialistes en AF. Mesures principals: nivell d’AF (qüestionari IPAQ), exploracions físiques: IMC, perímetre de cintura, pressió arterial; risc cardiovascular, qualitat de vida (SF-36), consum de tabac, hàbit dietètic (qüestionari PREDIMED), paràmetres analítics: colesterol, triglicèrids, glucèmia. Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran als 0, 3, 6 i 12 mesos. S’espera aconseguir un augment en la quantitat d’AF setmanal i una disminució de l’IMC i del perímetre de cintura en aquests pacients. Secundàriamente, s’espera una millora en el risc cardiovascular, en la qualitat de vida, en el consum de tabac, en l’hàbit dietètic i en els nivells de colesterol, glucèmia i pressió arterial.
OBJETIVO
Evaluar la efectividad del programa educativo de igual a igual Programa Paciente Experto
Diabético (PPED) para mejorar el control de la enfermedad (disminución de la hemoglobina glicada), el grado de autocuidado, el conocimiento sobre la diabetes, los estilos de vida y la calidad de vida en pacientes con Diabetes Mellitus Tipo 2 (DMT2) a los 6 y 12 meses.
MÉTODOS
Ensayo clínico controlado aleatorizado multicéntrico. Participaran 25 Centros de Atención Primaria, con un máximo de 25 pacientes con DMT2 sin demencia ni atención domiciliaria por centro. Los participantes se aleatorizarán en grupo intervención (GI) y en grupo control (GC). El GI recibirá el PPED, donde un paciente diabético formado previamente lidera 9 sesiones grupales educativas con 10-12 pacientes para manejar y controlar mejor la enfermedad.
La variable principal es la mejora de la hemoglobina glicada. Las secundarias son: Índice de masa corporal (IMC), capacidad de autocuidado (cuestionario SDSCA), conocimiento sobre la diabetes (cuestionario ECODI), estilos de vida (cuestionario IMEVID), calidad de vida (cuestionario EsDQOL), consultas a los servicios sanitarios y cumplimiento terapéutico. Todas las variables serán medidas antes de la intervención y al cabo de 6 y 12 meses.
Se llevará a cabo un análisis de comparabilidad basal entre GC y GI en relación a las variables estudiadas. Se realizará un análisis multivariado (regresión logística para variables categóricas y regresión lineal para continuas) para valorar el cambio en las variables dependientes en función del grupo ajustado por covariables. Todos estos análisis se realizarán por intención de tratar.
El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención basada en un programa de actividad física y dieta coordinado entre equipos de Atención Primaria (EAP) y de Salud Mental (CSM), para modificar la cantidad de actividad física (AF) semanal, el índice de masa corporal (IMC) y el perímetro de cintura en pacientes con diagnósticos de trastorno mental severo. Secundariamente, evaluar los cambios en riesgo cardiovascular, calidad de vida y estilos de vida. Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en cuatro CSM de Barcelona y Santa Coloma, y los EAP de referencia. Se estudiarán pacientes entre 18- 65 años, diagnosticados de esquizofrenia o trastorno bipolar, con medicación antipsicótica y un nivel bajo de AF. Se seleccionarán 240 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el IMC: >1,89 kg/m2; DE común: 6,2; 30% pérdidas). Intervención: programa educativo grupal de AF (fundamentalmente caminar) de 24 sesiones en 12 semanas, y dieta (8 sesiones en las primeras 8 semanas) realizado por enfermeras y especialistas en AF. Mediciones principales: nivel de AF (cuestionario IPAQ), exploraciones físicas: IMC, perímetro de cintura, presión arterial; riesgo cardiovascular, calidad de vida (SF-36), consumo de tabaco, hábito dietético (cuestionario PREDIMED), parámetros analíticos: colesterol, triglicéridos, glucemia. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: tratamiento farmacológico, nivel asistencial de la intervención y estado mental del paciente.
A. RAYA-TENA, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, J. MARTIN-ROYO, R. CASANAS, G. SAUCH-VALMANA, C. COLS-SAGARRA, E. NAVAS-MENDEZ, R. MASA-FONT, M. CASAJUANA-CLOSAS, Q. FOGUET-BOREU, E. FERNANDEZ-LINARES, J. MENDIOROZ-PENA, S. GONZALEZ-TEJON, L. MARTIN-LOPEZ and M. JIMENEZ-HERRERA
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Mar 1; . doi:10.3390/ijerph18062948; PMID:33805664
R. MASA-FONT, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, L. LOPEZ, A. MUNOZ, S. CANET, J. ROYO, L. ECHEVARRIA, N. TABUENA, M. JATO, A. GARCIA, S. TEJON, C. VITALES, B. MUJICA, L. CABRERA, R. CATALAN and T. BARBARROJA
EUROPEAN PSYCHIATRY. 2017 Mar 1; . doi:10.1016/j.eurpsy.2016.10.004; PMID:28277243
R. MASA-FONT, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, L. LOPEZ, A. MUNOZ, S. CANET, J. ROYO, L. ECHEVARRIA, N. TABUENA, M. JATO, A. GARCIA, S. TEJON, C. VITALES, B. MUJICA, L. CABRERA, R. CATALAN and T. BARBARROJA
EUROPEAN PSYCHIATRY. 2015 Nov 1; . doi:10.1016/j.eurpsy.2015.09.006; PMID:26521223
M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, L. MARTIN-LOPEZ, R. MASA-FONT, N. OLONA-TABUENA, Y. ROMAN, J. MARTIN-ROYO, S. OLLER-CANET, S. GONZALEZ-TEJON, L. SAN-EMETERIO, A. BARROSO-GARCIA, L. VINAS-CABRERA and G. FLORES-MATEO
COMMUNITY MENTAL HEALTH JOURNAL. 2014 Jan 1; . doi:10.1007/s10597-013-9614-6; PMID:23739948
M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, R. MASA-FONT, L. PALACIOS-SOLER, P. SANCHO-GOMEZ, C. CALBO-CALDENTEY and G. FLORES-MATEO
SLEEP MEDICINE. 2010 Jun 1; . doi:10.1016/j.sleep.2009.12.009; PMID:20347389
R. CASANAS, J. ROYO, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, A. TENA, J. MENDIOROZ, G. VALMANA, R. MASA-FONT, M. CASAJUANA-CLOSAS, E. LINARES, C. COLS-SAGARRA, S. TEJON, Q. FOGUET-BOREU and L. LOPEZ
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2019 Jun 26; . doi:10.1186/s12913-019-4198-7; PMID:31242892