Roser Gol Gomez

Antecedents
El citomegalovirus (CMV) és la causa més freqüent d’infecció congènita, la principal causa de pèrdua auditiva neurosensorial no genètica i una de les principals causes de discapacitat neurològica.
Fins al moment actual no es realitza un cribratge sistemàtic de la infecció materna, atès que no existia cap tractament que hagués demostrat disminuir la transmissió al fetus o reduir les seqüeles del fetus infectat. L’única actuació que s’ha mostrat eficaç són les mesures d’educació sanitària per evitar el contagi matern. Tot i això, un estudi recent ha demostrat que en aquelles dones infectades en primer trimestre o al voltant de la concepció, el tractament amb un fàrmac antiviral, el Valaciclovir, redueix el risc de transmissió al fetus (de 30% a 11%).
Plantegem per tant un estudi pilot de cribratge universal a l’àrea de Barcelona que permeti valorar la seva efectivitat per disminuir la taxa de CMV congènit, i que avali la incorporació del cribratge de CMV al protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut.

Hipòtesi
El cribratge universal de CMV durant el primer trimestre d’embaràs és factible, acceptat per les dones gestants, i per identificar les infeccions de primer trimestre, que s’associen a un percentatge més alt de seqüeles a curt i llarg termini, per poder iniciar precoçment el tractament dirigit a reduir la transmissió fetal i en conseqüència els seqüeles al nounat.

Objectiu
Avaluació de la implantació del programa de cribratge universal de CMV al primer trimestre d’embaràs.
Els objectius específics són: la seroprevalença de CMV al primer trimestre d’embaràs, la prevalença de primoinfecció per CMV al primer trimestre d’embaràs, la taxa d’infecció fetal en amniocentesi, la taxa d’afectació fetal per tècniques d’imatge del fetus infectat al primer trimestre, la taxa d’infecció neonatal, la taxa de seqüeles per CMV congènit a l’any de vida, la taxa d’ILE després del diagnòstic de primoinfecció, la taxa d’ ILE després del diagnòstic d’infecció fetal, la taxa d’ILE després del diagnòstic d’anomalies fetals, el percentatge d’acceptació de cribratge de CMV a la població i el cost anual del cribratge universal de CMV.

Metodologia
Estudi multicèntric prospectiu amb una sola cohort. Els centres participants són ASSIR Muntanya, ASSIR Esquerra, ASSIR Santa Coloma de Gramenet, ASSIR Badalona-Sant Adrià, Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital de la Maternitat i Hospital Universitari Trias i Pujol.
La durada total de l’estudi és de 3 anys amb un període de reclutament de gestants d’un any i mig i realitzant-se seguiment de l’embaràs i el part, i del nounat fins als 12 mesos de vida.
Durant el període d’estudi, s’informarà i s’oferirà a tots els gestants a la primera visita de control al primer trimestre la possibilitat de fer serologia a CMV aprofitant l’extracció de l’analítica de 1r trimestre, que es fa als 9-10 setmanes obtenint el consentiment informat. És sol·licitarà serologia a CMV (IgG i IgM, amb avidesa d’IgG per als gestants amb IgM positiva). Els criteris per identificar una infecció primària són els establerts al protocol clínic: IgG i IgM positiva amb avidesa baixa d’IgG o bé seroconversió d’IgG en cas de tenir una serologia negativa recent prèvia al període periconcepcional.
Els gestants amb infecció primària, rebran l’assessorament i el maneig habitual d’aquests casos, al seu hospital de referència seguint el protocol establert per al CMV a la gestació.
Es realitzarà una PCR-CMV en néixer als nadons de mares amb primoinfecció, i els infectats, realitzaran el seguiment neonatal segons protocol pediàtric habitual, com a mínim fins a l’any de vida.

Rellevància
La confirmació de l’eficàcia d’un programa de cribratge universal a CMV, facilitarà la incorporació del cribratge sistemàtic a la gestant, que per tant es beneficiarà del diagnòstic i de la possibilitat de tractament, disminuint per tant les taxes de CMV congènit que comporten interrupcions de la gestació i seqüeles al n

L’alletament matern (LM) és la forma de nutrició més saludable pel nadó i es recomana de manera exclusiva (LME) fins els 6 mesos. S’ha estudiat la petjada ambiental de la lactància artificial (LA) però és desconeix la de LM.
Objectius. Per aquest raó es planteja un estudi que es realitza en dos fases i l’objectiu principal de la primera es identificar l’impacte ambiental en termes d’empremta de carboni de la lactància materna, lactància artificial, accessoris necessaris per la lactància i de la dieta de les dones puèrperes al primer mes de vida de les criatures. I l’objectiu principal de la segona és avaluar quina és l’efectivitat d’una intervenció estandarditzada sobre alletament, dieta i mediambiental, en el primer mes de vida sobre l’empremta de carboni i la prevalença d’alletament matern els sis mesos de vida de la criatura.
Mètodes. Per la primera fase es realitzarà un disseny observacional descriptiu que permetrà obtenir una descripció i anàlisis de la situació de la dieta de mares puèrperes i els accessoris per la lactància i l’empremta de carboni. I en la segona fase un estudi d’intervenció quasiexperimental amb grup control no equivalent. Es realitzarà de forma paral?lela i multicèntrica. Hi hauran 2 grups d’intervenció i 2 grups controls. L’àmbit d’actuació seran les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, i les consultes de pediatria de la Metropolitana Nord de l’ Institut Català de la Salut i Hospitals de referencia: Parc Taulí, General de Granollers, Germans Tries i Pujol i Mataró.
En la fase descriptiva es compararà la dieta i accessoris el primer mes de vida de la criatura.
Els instruments de recollida de dades seran: quadern de recollida de dades en el Redcaps, el «»Registre alimentari de 24 hores»», escala LACHT, i escala EVA. Les principals variables de resultats: alletament i tipus a l’alta de l’hospital, al mes, 3 i 6 mesos; alimentació de la mare i accessoris de l’alletament.
Les intervencions que es realitzaran en el grup experimental: Elaboració d’un protocol d’atenció a les mares sobre alletament, dieta, empremta de carboni i cicle de la vida, en atenció hospitalària i primària, formació del professionals, elaboració de díptics informatius per les mares i parelles. Adequació dels espais físics. Incorporació a l’equip investigador mares involucrades en alletament i criança. Les llevadores i infermeres realitzaran una Intervenció estandarditzat sobre LM, dieta i petjada de carboni segons el protocol a les mares en l’hospital, puerperi a domicili i consulta, i les consultes de pediatria.
I les intervencions en el grup control seran segons la pràctica habitual. S’ompliran els registres a les 24-32 SG, a sala de parts, a l’alta hospitalària, al puerperi a domicili/consulta, al mes, 3 i 6 mesos.
Anàlisis de dades. Dades mediambientals: es realitzarà un estudi del cicle de vida comparatiu considerant indicadors ambientals la petjada de carboni, l’esgotament de recursos, l’acidificació, l’eutrofització entre altres.
Anàlisi descriptiu de totes les variables. Les variables qualitatives es resumiran amb les seves freqüències absoluta i relativa, i les quantitatives amb la seva mitjana i desviació estàndard.
Anàlisi bivariant amb les proves de Khi Quadrat o l’exacta de Fisher i la t d’Student per a dades independents. També el Risc Relatiu de la incidència de LME entre els dos braços de l’estudi, interval de confiança 95%. Les proves seran bilaterals i es considerarà el nivell de significació 5%. Paquet estadístic SPSS 25.0.
Es seguirà les directrius de Declaració d’Hèlsinki pels principis ètics i serà aprovat pel Comitè Ètic dels centres.
Els resultats esperats son obtenir una descripció de la petjada de carboni i cicle de vida de la LM i la LA a les 4-6 setmanes de vida. I s’espera que les mares del grup intervenció disminueixin la petjada de carboni i cicle de vida a través de la dieta i l’alletament matern i un augment de la prevalença de la LEM als 6 mesos en el grup experimental.

RESUM
La lactància materna posseeix múltiples beneficis. En el nostre medi les taxes de lactància materna estan molt per sota de les recomanacions desitjables dels organismes internacionals. És conegut que la seva prevalença i durada pot ser afectada per múltiples factors: Sociodemogràfics, dels propis professionals i pel binomi Mare-fill.
HIPÒTESI
És la incidència i la prevalença de la lactancia materna insuficient en les gestants de la Metropolitana nord?
OBJECTIUS
Conèixer la incidència i la prevalença actual de la lactància durant els primers 6 mesos, identificar els factors de risc que condicionen la duració de la lactància matern, recollir aquestes dades com recomana la OMS, avaluar les dificultats en la lactància i determinar les causes d?abandonament d?aquesta
METODOLOGIA
Proposem un estudi observacional, descriptiu longitudinal de seguiment natural d?una cohort, per conèixer dades de lactància en dones que s?han controlat als ASSIRs durant 2015. Les dades es recolliran en 4 moments: En la visita de les 35 setmanes, del puerperi, en la quarantena i en trucada de 6 mesos. Es recullen les dades sobre tipus i dificultats de lactància, l’observació de la presa i les causes d’abandonament. Hi ha un total de 24 variables.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.
3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:
? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».
4. Diseño. Diseño experimental, aleatorizado por clausters, con grupo control y grupo intervención, con evaluador ciego y multicéntrico, con tres cortes transversales a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto.

La lactancia materna posee múltiples beneficios para la salud tanto para la mujer como para el neonato. La OMS los reconoce y recomienda la lactancia materna exclusiva hasta los seis meses de vida.En nuestro medio las tasas de lactancia materna están por debajo de las recomendaciones de los organismos internacionales. Es conocido que su prevalencia y duración puede ser afectada por múltiples factores: Socio-demográficos, de los propios profesionales y por el binomio Madre-hijo. No existen registros oficiales en Cataluña ni en España de la incidencia, de la prevalencia ni de los factores que pueden influir en la lactancia materna. La OMS y UNICEF recomiendan metodología e indicadores uniformes, fáciles de medir, que permitan comparar entre poblaciones y estudios y evaluar las prácticas de apoyo a la lactancia. Proponemos estudio descriptivo transversal para obtener la incidencia, la prevalencia y la duración de la lactancia en la área metropolitana Norte de la provincia de Barcelona, con una población atendida de 12451 embarazadas al año. Se recogen los datos sobre tipos de lactancia siguiendo las recomendaciones de Unicef y datos epidemiológicos. Se monitorizaran también las dificultades de la lactancia, la observación de la toma y las causas de abandono. Se realizará un estudio con una muestra representativa de la población que consta de 709 individuos. Se recogerán datos en la primera visita del puerperio de la matrona, en la visita que se realiza en la cuarentena y en una encuesta telefónica que se realizará a los 6 meses de vida del niño.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.

3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:

? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo, y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».

Introducción: El miedo al parto es un importante problema de salud de la mujer gestante, muchas veces menospreciado (complica alrededor del 20% de los embarazos). El miedo, provoca una subida de la concentración de la adrenalina plasmática, que a su vez provoca entre otros efectos una disminución de los niveles de oxitocina y un aumento del dolor. El cuestionario W-DEQ ?Wijma Delivery Expectancy/Experience Questionnaire? fue desarrollado en Suecia para identificar e intervenir sobre el miedo ante parto. Su razón de ser: si se dispone de un instrumento específico que evalúe el miedo al parto se podrá controlar y reducir el miedo al parto.
Objetivo: Adaptar transculturalmente y validar el cuestionario W-DEQ al castellano.

Objectius:
Conèixer la repercussió del suport telefònic per la llevadora de referència durant el puerperi sobre el grau d’abandonament de l’alletament i el nivell de benestar matern.

Disseny: Assaig clínic

Àmbit: Badalona

Subjectes: Puèrperes primípares de l’ASSIR (centre d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) de Badalona de risc baix o mitjà que han realitzat el control gestacional per la seva llevadora.

Instrumentació i Determinacions:
El càlcul de la mida de la mostra s’ha realitzat amb el programa Granmo 6.0. Acceptant un risc alfa de 0.05 i un risc beta de 0,20, s’han definit 72 dones tant en el grup control com en el grup experimental.

Determinacions:
Les mares que pertanyen al grup control reben la intervenció habitual que es rep en els centres de l’ASSIR de l’àrea esmentada.
Les mares del grup experimental, a més de tota l’assistència esmentada, gaudeixen de la possibilitat de consulta telefònica durant l?horari laboral a un telèfon mòbil, amb la seva llevadora de referència, durant el període de post part.
– Mesurar les trucades rebudes.
– Ús de l’eina telefònica per part del grup experimental.
– El temes principals de consulta telefònica.
– Mesurar el temps de lactància en les mares del grup control i del grup experimental.
– Mesurar el benestar matern durant el puerperi en les mares del grup control i del grup experimental.

Resultats esperats:
L’Ús del telèfon mòbil com a bona eina de consulta ràpida i eficaç durant el puerperi.
Disminució en l’abandonament precoç de l’alletament matern en el grup experimental.
Millora del benestar matern durant el puerperi en el grup control.