Rosa Maria Cabedo Ferreiro

En 2019 la Organización Mundial de la Salud (OMS) elaboró un informe en el que revisó la evidencia global que vincula las artes con la salud y el bienestar y determinó el valor potencial de las artes para contribuir a los determinantes centrales de la salud; desempeñar un papel fundamental en la promoción de la salud y ayudar a prevenir la aparición de enfermedades mentales. Existe una fuerte evidencia de que interactuar con música puede mejorar nuestra salud y bienestar. Se ha demostrado que las intervenciones y las prácticas basadas en la música, como la creación de música en grupo (cantar o tocar instrumentos musicales) y escuchar música, reducen los síntomas de depresión y ansiedad, por su capacidad para alterar el estado de ánimo y promover la formación de vínculos sociales. La creciente evidencia sugiere que las intervenciones musicales pueden ayudar a apoyar la salud mental perinatal, pueden reducir la ansiedad y el dolor del parto, los síntomas de ansiedad en el embarazo, síntomas de depresión posparto y apoyar el vínculo materno-infantil.
Por este motivo, se pretende evaluar la repercusión que puede tener en las puérperas, un grupo de postparto con intervenciones musicales.
Se ha diseñado un estudio experimental no aleatorizado con grupo control en el que se evaluará una intervención basada en la música.
Las variables de resultado son los niveles de estrés y ansiedad de las madres, los síntomas de depresión postparto, el estado de ánimo, los niveles de oxitocina, el bienestar, el vínculo madre-hijo, vínculo social y la percepción de autoeficacia en el rol materno.

A Espanya, les dones de més de 65 anys representen l’11% de la població total, en comparació del 8,4% dels homes. La major expectativa de vida no significa una millor qualitat de vida; sovint les dones viuen més temps però en pitjors condicions de salut.
L’objectiu d’aquest estudi és determinar la prevalença i els factors associats de la soledat no desitjada en dones de més de 65 anys a Mataró i establir un model predictiu que permeti la detecció precoç de la soledat no desitjada en la comunitat.
Metodologia: NOT ALONE es divideix en tres fases: la primera, estudi de prevalença amb 494 visites domiciliàries a llars a Mataró on resideixin dones de més de 65 anys. A la segona, estudi fenomenològic es realitzaran entrevistes en profunditat que ajudaran a comprendre el fenomen de la soledat i les experiències de vida. Finalment, a la tercera fase del projecte s’elaborarà un model predictiu de solitud per ser implementat a la comunitat.
Amb els resultats d’aquest estudi es pretén: realitzar una detecció precoç, identificant a les dones en risc de solitud no desitjada, els professionals podran intervenir precoçment i oferir suport abans que la situació empitjori. Les intervencions abordaran els factors específics que contribueixen a la solitud en diferents dones. Es podrà planificar i monitoritzar regularment l’estat de solitud de les dones amb el temps. Si volem entendre el fenomen de la soledat i mitigar-ne els efectes en la salut de les dones des d’una perspectiva de gènere, hem d’estar al corrent de tots els factors que poden afectar aquest escenari i com els professionals de la salut i de l’àmbit social les podem identificar .
Paraules clau: Envelliment, solitud, solitud no desitjada, aïllament social, relacions socials, dones grans

En Cataluña en el 2021 se han notificado 19.599 interrupciones del embarazo. En la mayoría de los Centros de Atención Primaria (CAP) que disponen de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) de Cataluña ofrecen la interrupción voluntaria del embarazo farmacológico (IVEf) garantizando la continuidad asistencial dentro de la atención primaria (AP).
En el 2022, se realizaron 7.800 IVEf en los centros ASSIR, un 39,9 % de todos los IVE realizados en Catalunya, y 9.615 IVE se realizaron en clínicas acreditadas (49,2%) y 2.144 IVE se realizaron en el hospital (11%).
En las últimas décadas las organizaciones sanitarias, al igual que otros tipos de servicios, tienen un claro objetivo de aumentar la calidad en la atención realizada, y de la mejora continua, no solo valorando la calidad del proceso, la seguridad y los resultados, si no teniendo en cuenta a los-las clientes, a su percepción de calidad del servicio y de satisfacción subjetiva (Satisfacción percibida).
En nuestro ámbito Cabedo y su equipo han validado la escala “SERVPERF IVE Questionnaire”, para evaluar la calidad de la atención percibida por las mujeres respecto al aborto farmacológico (Cabedo-Ferreiro, R, 2022).
La finalidad de este proyecto es la aplicación de la escala “SERVPERF IVE Questionnaire”, para evaluar la calidad de la atención percibida por las mujeres respecto al aborto farmacológico de los centros de atención a la salud sexual y reproductiva del Instituto Catalán de la Salud (ICS) de Cataluña en el año 2023.
El objetivo general del estudio es determinar la percepción de la calidad de la atención recibida de las mujeres que han realizado una interrupción voluntaria del embarazo por método farmacológico en las Unidades de Atención a la Salud Sexual del Institut Català de la Salut (ICS) en el 2023.
Se propone realizar un estudio multicéntrico, observacional, descriptivo, transversal de asociación cruzada en las 31 unidades de Atención a la Salud Sexual y reproductiv) de atención primaria del ICS de Cataluña, en las mujeres que han realizado una Interrupción voluntaria del embarazo farmacológico (IVEf) en los ASSIR de Cataluña (ICS), entre el 1 de marzo al 30 de mayo del 2023 . Se analizarán variables sociodemográficas, clínicas y el Cuestionario SERVPERF validado al castellano para evaluar la calidad percibida de la atención sanitaria en abortos de hasta 9,6 semanas de gestación.
Los resultados permitirán conocer la percepción que tienen las mujeres que acuden a los ASSIR para realizar una IVEf.
Permitirá adoptar actividades para mejorar la calidad de la atención ofrecida a las mujeres que acuden a las Unidades de Atenció a la Salud Sexual y Reproductiva.
Se podrá detectar si existe inequidad en el territorio y analizar el perfil sociodemográfico y clínico a IVEf.

Antecedents: Les dones embarassades s’han definit com un grup d’especial vulnerabilitat a la COVID-19 a causa dels canvis immunològics i fisiològics que tenen lloc durant l’embaràs i que poden augmentar la susceptibilitat a patògens intracel·lulars com virus o bacteris. S’han descrit factors de risc per patir la COVID-19 greu en dones gestants i s’ha associat l’estat greu de la malaltia a un augment del risc de part prematur, cesària, i trastorns hipertensos de l’embaràs. L’embaràs en dones infectades per la COVID-19 s’ha associat amb l’hospitalització, un major risc d’ingrés a la unitat de cures intensives i la necessitat de ventilació mecànica. Els estudis son limitats i d’àmbit hospitalari la gran majoria. Els riscos associats a la infecció a principis de l’embaràs i els resultats a llarg termini dels lactants segueixen sent poc clars.
? Hipòtesi: l’embaràs pot modular l’evolució i pronòstic de la infecció per la COVID-19.
? Objectius:
? Principal: analitzar si l’embaràs afecta en l’evolució i pronòstic de la COVID-19. Específics: descriure i comparar ambdues cohorts de dones en edat fèrtil amb COVID-19 respecte les característiques basals, clíniques i d’evolució de la infecció. Identificar els factors pronòstic associats a les variables de resultat: necessitats terapèutiques, èxitus i resultats perinatals. Comparar els factors pronòstic i de resultat de l’evolució de la infecció per COVID-19 en ambdues cohorts.
? Secundaris: Avaluar en la cohort de gestants amb COVID-19 la incidència de cribratge positius de salut mental perinatal i de violència de parella i exparella, en relació al registre de l’any anterior.
? Metodologia: Estudi de cohorts retrospectives per avaluar com influeix la gestació en l’evolució i el pronòstic de la infecció per COVID-19. S’estudien les dones en edat fèrtil adscrites a la població de referència de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (HUGTiP), de l’ASSIR Badalona-Sant Adrià del Besos i ASSIR Sta Coloma, i que entre el 1/03/2020 al 1/12/2020 han estat infectades per la COVID-19. Aquestes dones seran assignades a dues cohorts en funció de si van estar embarassades o no en el moment de la infecció per COVID-19 amb l’objectiu de comparar com ha evolucionat la infecció entre les cohorts. Les variables sociodemogràfiques, clíniques, obstètriques i d’evolució s’obtindran de l’explotació de les dades de l’e-CAP (història clínica informatitzada) i de la història clínica de l’HUGTiP a partir de la base de dades pseudoanonimitzades, específica de la Gerència Territorial Metropolitana Nord (GTMN) per la recerca sobre la COVID-19 (base de dades CORE-COVID).

L’alletament matern (LM) és la forma de nutrició més saludable pel nadó i es recomana de manera exclusiva (LME) fins els 6 mesos. S’ha estudiat la petjada ambiental de la lactància artificial (LA) però és desconeix la de LM.
Objectius. Per aquest raó es planteja un estudi que es realitza en dos fases i l’objectiu principal de la primera es identificar l’impacte ambiental en termes d’empremta de carboni de la lactància materna, lactància artificial, accessoris necessaris per la lactància i de la dieta de les dones puèrperes al primer mes de vida de les criatures. I l’objectiu principal de la segona és avaluar quina és l’efectivitat d’una intervenció estandarditzada sobre alletament, dieta i mediambiental, en el primer mes de vida sobre l’empremta de carboni i la prevalença d’alletament matern els sis mesos de vida de la criatura.
Mètodes. Per la primera fase es realitzarà un disseny observacional descriptiu que permetrà obtenir una descripció i anàlisis de la situació de la dieta de mares puèrperes i els accessoris per la lactància i l’empremta de carboni. I en la segona fase un estudi d’intervenció quasiexperimental amb grup control no equivalent. Es realitzarà de forma paral?lela i multicèntrica. Hi hauran 2 grups d’intervenció i 2 grups controls. L’àmbit d’actuació seran les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, i les consultes de pediatria de la Metropolitana Nord de l’ Institut Català de la Salut i Hospitals de referencia: Parc Taulí, General de Granollers, Germans Tries i Pujol i Mataró.
En la fase descriptiva es compararà la dieta i accessoris el primer mes de vida de la criatura.
Els instruments de recollida de dades seran: quadern de recollida de dades en el Redcaps, el «»Registre alimentari de 24 hores»», escala LACHT, i escala EVA. Les principals variables de resultats: alletament i tipus a l’alta de l’hospital, al mes, 3 i 6 mesos; alimentació de la mare i accessoris de l’alletament.
Les intervencions que es realitzaran en el grup experimental: Elaboració d’un protocol d’atenció a les mares sobre alletament, dieta, empremta de carboni i cicle de la vida, en atenció hospitalària i primària, formació del professionals, elaboració de díptics informatius per les mares i parelles. Adequació dels espais físics. Incorporació a l’equip investigador mares involucrades en alletament i criança. Les llevadores i infermeres realitzaran una Intervenció estandarditzat sobre LM, dieta i petjada de carboni segons el protocol a les mares en l’hospital, puerperi a domicili i consulta, i les consultes de pediatria.
I les intervencions en el grup control seran segons la pràctica habitual. S’ompliran els registres a les 24-32 SG, a sala de parts, a l’alta hospitalària, al puerperi a domicili/consulta, al mes, 3 i 6 mesos.
Anàlisis de dades. Dades mediambientals: es realitzarà un estudi del cicle de vida comparatiu considerant indicadors ambientals la petjada de carboni, l’esgotament de recursos, l’acidificació, l’eutrofització entre altres.
Anàlisi descriptiu de totes les variables. Les variables qualitatives es resumiran amb les seves freqüències absoluta i relativa, i les quantitatives amb la seva mitjana i desviació estàndard.
Anàlisi bivariant amb les proves de Khi Quadrat o l’exacta de Fisher i la t d’Student per a dades independents. També el Risc Relatiu de la incidència de LME entre els dos braços de l’estudi, interval de confiança 95%. Les proves seran bilaterals i es considerarà el nivell de significació 5%. Paquet estadístic SPSS 25.0.
Es seguirà les directrius de Declaració d’Hèlsinki pels principis ètics i serà aprovat pel Comitè Ètic dels centres.
Els resultats esperats son obtenir una descripció de la petjada de carboni i cicle de vida de la LM i la LA a les 4-6 setmanes de vida. I s’espera que les mares del grup intervenció disminueixin la petjada de carboni i cicle de vida a través de la dieta i l’alletament matern i un augment de la prevalença de la LEM als 6 mesos en el grup experimental.

El uso de fármacos en el embarazo y la lactancia es una circunstancia frecuente para el control
de patologías crónicas o tratar problemas médicos agudos.
A pesar de ello, la información sobre seguridad, efectividad y manejo de medicamentos en esta
población no está disponible de forma rutinaria, debido a los problemas éticos que comporta la
participación de mujeres gestantes y lactantes en ensayos clínicos y la dificultad de equilibrar
beneficios y riesgos para ellas y su descendencia en la exposición a medicamentos.
Actualmente, gracias a los programas de prevención de embarazos establecidos por las agencias
reguladoras para fármacos con efecto teratógeno y a los sistemas de monitorización de defectos
congénitos e identificación de teratógenos, es difícil imaginar una nueva epidemia como la de la
talidomida. Sin embargo, en la práctica asistencial los proveedores de salud continúan teniendo
dificultades para interpretar y evaluar beneficios y riesgos de gran número de fármacos, y
realizar la posterior decisión compartida con las mujeres embarazadas y lactantes que precisan
tomar medicación.
Para mejorar la interpretación de los datos, en 2015 la Food and Drug Administration (FDA)
implantó un nuevo modelo para categorizar los fármacos en el embarazo, Pregnancy and lactation
labelling rule (PLLR), con el objetivo de ayudar en la toma de decisiones en la prescripción,
que incluye un narrativo que describe riesgos y consideraciones clínicas en 3 apartados:
gestación y parto, lactancia y potencial reproductivo en hombres y mujeres. Es un modelo más
similar a la normativa europea, donde encontramos información en la ficha técnica del producto.
Además, la European Medicines Agency (EMA) establece en su Guía de Buena Práctica en
Farmacovigilancia para poblaciones específicas; mujeres embarazadas y lactantes, que es
necesario realizar estudios observacionales post autorización de seguridad en los fármacos que
no puedan ser discontinuados durante el embarazo, fármacos para tratar enfermedades propias de
la gestación/lactancia o los que en estudios preclínicos han mostrado algún tipo de riesgo para
la descendencia.
En los últimos años el uso de bases de datos ha permitido realizar estudios
farmacoepidemiológicos relacionados con el uso de fármacos durante embarazo y lactancia,
permitiendo conocer la exposición a fármacos durante estos periodos y, mediante la vinculación
madre-descendencia, estudiar problemas de salud de la descendencia, así como información sobre
posibles confusores.
La evaluación del uso de fármacos durante el embarazo y la lactancia no se ha evaluado en
nuestro ámbito mediante este tipo de estudios. Nuestro objetivo es evaluar el uso de fármacos
durante embarazo y lactancia mediante un estudio de cohortes de base poblacional con datos de
SIDIAP (Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria), que
incluya mujeres embarazadas y lactantes, así como detectar posibles alteraciones congénitas y
otros problemas de salud en el nacimiento y la infancia que puedan ser causados por la
exposición a fármacos de las madres durante el embarazo y la lactancia, lo cual permitirá
generar nuevas hipótesis de causalidad para futuros estudios que permitan corroborarlas o
rechazarlas.
También pretendemos explorar las creencias, experiencias y actitudes sobre el uso de fármacos en
embarazo y lactancia desde la perspectiva de las mujeres y sus parejas y de los profesionales de
la salud que las atienden mediante un estudio cualitativo exploratorio y un estudio
observacional descriptivo mediante la realización de encuestas, para detectar si existen falsas
creencias sobre el riesgo o la seguridad de los medicamentos.
Así podremos aportar información que permita mejorar la evaluación del balance beneficio-riesgo
de los tratamientos farmacológicos antes de su prescripción a mujeres embarazadas o lactantes y
dar soporte a los clínicos en su labor durante el tratamiento y seguimiento de sus pacientes.

Al 2018 les filles i fills nascudes vives de mares estrangeres a Catalunya representaven el 29,6% del total de naixements (Institut d’Estadística de Catalunya 2019). Dades que ens porten la necessitat de generar coneixement sobre les característiques de les dones migrades ateses per l’Institut Català de la Salut. L’objectiu principal d’aquesta recerca tracta de generar un perfil de la dona migrada en control d’embaràs durant l’any 2019 i obtenir dades específiques de la seva realitat, visibilitzant problemàtiques i aspectes d’interès per poder oferir una millor atenció sanitària i adherència a tractaments i als controls d’embaràs. La recerca proposta serà quantitativa descriptiva fent servir les dades de l’ECAP i realitzant anàlisis estadístics descriptius que permetran fer un diagnòstic sobre el perfil de dones migrades ateses.

HIPÒTESIS:
La prevalença de Chlamydia trachomatis en joves està infraestimada perquè és asimptomàtica i per les possibles reinfeccions.

El testatge en els llocs de freqüentació dels joves pot augmentar la detecció de la infecció en joves que desconeixen si estan infectats.

OBJECTIUS
General:
Avaluar l’efectivitat del mostreig de conveniència en espais clau per a reclutar joves de 16 a 24 anys i detectar la infecció per CT.
Secundaris:
Estimar la prevalença de CT.
Caracteritzar la prevalença de CT.
Descriure les barreres i facilitadors de realitzar el test de CT

Antecedents
La incontinència urinària (IU) en les dones és avui un problema important en l’assistència
sanitària amb un impacte negatiu en la percepció de la qualitat de vida i l’autoestima personal.
L’embaràs i el part són els principals factors de risc en el debilitament del Sòl Pelvià
(SP).L’entrenament té evidència científica demostrada per tractar la incontinència quan es
tracta de contraccions selectives voluntàries (exercicis de Kegel),ara bé hi ha discussió en
l’evidencia de la contracció sinèrgica del transvers abdominal (TrA)com a tractament de la
incontinència d’orina.

Hipòtesi
El treball de sòl pèlvià (SP) i transvers abdominal (TrA)en gestants al segon i tercer trimestre
d’embaràs prevé la incontinència urinària(IU), millora la competència abdominal davant l’esforç
al final de la gestació (36 setmanes ) i a les 12 setmanes postpart

Objectius
Objectiu general:
Avaluar l’efectivitat d’un taller del sòl pelvià i treball de transvers abdominal impartit en el segon
i tercer trimestre de gestació per prevenir la incontinència urinària (IU) i millorar la Competència
abdominal davant l’esforç durant la gestació i el postpart.

Introducció:
La OMS recomana la vacunació de les embarassades enfront la grip i la tos ferina durant la gestació per protegir tan a la mare com al nounat de les conseqüències de patir les infeccions. Al nostre país no es disposen de registres oficials específics de vacunació de dones embarassades.

Objectiu:
Estimar la cobertura de les vacunes recomanades durant l’embaràs enfront la grip i la tos ferina i conèixer l’actitud i creences de les gestant i de les llevadores envers els programes de vacunació durant l’embaràs.

Metodologia:
Es planteja metodologia mixta, amb anàlisi qualitatiu i quantitatiu de dades. S’estimaran les cobertures de vacunació amb l’anàlisi quantitatiu retrospectiu de les dades procedents dels registres d’Atenció Primària (e-CAP) d’embarassades ateses en els 7 centres d’ASSIR de l’Àrea Metropolitana Nord de la província de Barcelona, dependents de l’Institut Català de la Salut, del període de l’1 d’agost de 2014 al 31 de març de 2018.
Per conèixer l’actitud i les creences de les gestants i les llevadores enfront la vacunació es farà un estudi qualitatiu fenomenològic i descriptiu amb entrevistes semi-estructurades.

Utilitat:
Conèixer la cobertura de vacunació enfront la grip i la tos ferina permetrà valorar si són necessàries estratègies addicionals per a millorar els resultats. Conèixer en el nostre medi els motius pels quals les embarassades no es vacunen i les actituds de les llevadores enfront la vacunació orientaran el tipus d’estratègia a implementar.

Antecedents:
La prevalença de Chlamydia trachomatis (CT) en adolescents i joves (AiJ) de Catalunya ha augmentat. El «»respondent driven sampling»» (RDS) és una tècnica de mostreig per a identificar poblacions ocultes i els seus determinants de risc.

Hipòtesis:
La prevalença de CT en AiJ està subestimada i el RDS pot ajudar a testar joves ocults al sistema sanitari.

Objectius:
Avaluar la viabilitat i l’efectivitat del mostreig basat en el RDS per a reclutar joves ocults al sistema sanitari i millorar el coneixement de la prevalença de CT a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord durant els anys 2017 i 2018.

Metodologia:
Estudi transversal multicèntric amb enquesta bio conductual mitjançant RDS on els enquestats recluten a altres amics en onades successives.

RESUM
La lactància materna posseeix múltiples beneficis. En el nostre medi les taxes de lactància materna estan molt per sota de les recomanacions desitjables dels organismes internacionals. És conegut que la seva prevalença i durada pot ser afectada per múltiples factors: Sociodemogràfics, dels propis professionals i pel binomi Mare-fill.
HIPÒTESI
És la incidència i la prevalença de la lactancia materna insuficient en les gestants de la Metropolitana nord?
OBJECTIUS
Conèixer la incidència i la prevalença actual de la lactància durant els primers 6 mesos, identificar els factors de risc que condicionen la duració de la lactància matern, recollir aquestes dades com recomana la OMS, avaluar les dificultats en la lactància i determinar les causes d?abandonament d?aquesta
METODOLOGIA
Proposem un estudi observacional, descriptiu longitudinal de seguiment natural d?una cohort, per conèixer dades de lactància en dones que s?han controlat als ASSIRs durant 2015. Les dades es recolliran en 4 moments: En la visita de les 35 setmanes, del puerperi, en la quarantena i en trucada de 6 mesos. Es recullen les dades sobre tipus i dificultats de lactància, l’observació de la presa i les causes d’abandonament. Hi ha un total de 24 variables.

Objetivos. Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento en el plan de nacimiento (PN), basado en la ?toma de decisiones compartida?, en mujeres gestantes en relación con la entrega del plan de nacimiento en el Hospital, las preferencias respecto al parto, el grado de satisfacción con la información del parto, y satisfacción del parto respecto al asesoramiento habitual.
Diseño. Estudio experimental aleatorio por clústers, multicéntrico y paralelo. Grupo experimental (GE) y grupo control (GE). Relación 1:1
Ámbito. Cuatro ASSIR
Sujetos: 266 gestantes con control prenatal en los centros de estudio, con nivel de riesgo obstétrico bajo o medio.
Variables de resultados: Entrega del PN, preferencias del PN, grado de satisfacción información recibida sobre el parto y satisfacción en el parto.
Intervención. Las matronas de los ASSIR de los GE recibirán una formación específica, previa al estudio, sobre asesoramiento del PN basado en la ?toma de decisiones compartida?. Díptico informativo sobre el PN consensuado por un grupo de expertos.
Las gestantes del GE recibirán el asesoramiento del PN ?basado en la toma de decisiones compartidas? y el díptico informativo y las del GC recibirán el asesoramiento habitual de las matronas.
Recogida de datos. Se realizará en las consultas de control prenatal y en el posparto. Instrumentos de medida: Planes de nacimiento, Escala Mackey sobre satisfacción parto, y parrilla de datos.
Análisis estadístico. Análisis descriptivo. Análisis bivariante para contraste de hipótesis. Se calcularán los RR y NNT. Significación estadística <0,05. Programa estadístico: SPSS 22.0.

La pàgina web institucional sobre sexualitat, de referència a Catalunya, és la Web Sexe Joves (WSJ). El seu objectiu és contribuir a que els joves gaudeixin d?una sexualitat saludable, plena i responsable, juntament amb la prevenció d?embarassos no planificats i d?infeccions de transmissió sexual. Està orientada a edats compreses entre els 14 i els 25 anys, però pot ser utilitzada com a eina de consulta per la resta de la població adulta.
La WSJ únicament ha estat avaluada, en el marc d?una tesi doctoral, l?any 2012, a través d?un estudi quantitatiu. En la present investigació és pretén explorar en profunditat el punt de vista dels actors principals d?aquesta web, els joves, pel que es fa ús de la metodologia qualitativa.
L? objectiu de l?estudi és aprofundir des d?una perspectiva sòcioconstructivista, en les experiències dels joves de 14 a 25 anys, de gènere femení, masculí o transgènere, d?àrees rurals i urbanes de Catalunya, respecte la WSJ, en termes de coneixement, ús, facilitat d?ús (accessibilitat), utilitat i pertinença de continguts, amb la finalitat de millorar-la i adequar els continguts i recursos destinats. La recollida d?aquesta informació, ajudarà al comitè d?avaluació i editorial de la pàgina web a disposar de dades essencials per avaluar-la.
Aquesta perspectiva metodològica escollida respon al desig de descriure i interpretar els significats socials, que s?han generat col?lectivament. La tècnica emprada per a la recollida de les dades és el grup focal.
El tipus de mostreig és teòric, amb els joves que acompleixen els diferents perfils definits per l?encreuament de les variables escollides.
Es realitza un anàlisi del discurs, dels joves participants en els grup focals i es fa servir el programa informàtic ATLAS.ti.

El objetivo principal del proyecto es diseñar y validar un cuestionario para conocer la satisfacción de las usuarias con la asistencia recibida ante la demanda y realización de una Interrupción Voluntaria del Embarazo. Entre los Objetivos específicos destacamos cuantificar la satisfacción de las usuarias con la asistencia recibida y detectar opciones de mejora en la asistencia que reciben las mujeres durante el proceso de interrupción del embarazo.
Diseño: Se trata de un estudio observacional, descriptivo y transversal, que se realizará en los centros de Asistencia a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) pertenecientes a la Gerencia Territorial Metropolitana Nord del Institut Català de la Salut de Catalunya.
Ámbito de estudio: Centros de Asistencia a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) pertenecientes a la Gerencia Territorial Metropolitana Nord de l?ICS.
Sujetos de estudio: Serán aquellas mujeres que acuden a los centros ASSIR solicitando una Interrupción Voluntaria del Embarazo (IVE), realicen la interrupción es ese centro o en otro, pero siempre y cuando se realice a petición de la mujer, antes de las 14 semanas de embarazo y bajo las condiciones que marca el artículo 14 de la Ley Orgánica 2/2010.
Variables: Se distribuyen una serie de variables de tipo sociodemográficas, y se diseña un cuestionario inicial que consta de 25 preguntas adaptadas del modelo teórico SERVPERF y orientándolas al contexto específico del objetivo del estudio, para medir la calidad a través de 6 dimensiones: tangibilidad, accesibilidad, cortesía, capacidad de respuesta, seguridad y empatía. Dicha escala será analizada por un grupo de expertos.
Análisis estadístico: Se realizará un análisis descriptivo de los datos socio-demográficos, posteriormente se analizará el cuestionario con las propiedades psicométricas de validez y fiabilidad mediante análisis factorial y análisis test-retest.
Resultados esperados: Esperamos obtener una escala válida para comparar la satisfacción de la mujer que practica una interrupción del embarazo en diferentes ambientes, contextos y lugares, y que nos sirva como opción de mejora de la calidad del servicio.
Limitaciones: Las limitaciones que podemos prever, son las pérdidas que se generen al no acudir las usuarias a la visita posterior a la interrupción del embarazo.

La lactancia materna posee múltiples beneficios para la salud tanto para la mujer como para el neonato. La OMS los reconoce y recomienda la lactancia materna exclusiva hasta los seis meses de vida.En nuestro medio las tasas de lactancia materna están por debajo de las recomendaciones de los organismos internacionales. Es conocido que su prevalencia y duración puede ser afectada por múltiples factores: Socio-demográficos, de los propios profesionales y por el binomio Madre-hijo. No existen registros oficiales en Cataluña ni en España de la incidencia, de la prevalencia ni de los factores que pueden influir en la lactancia materna. La OMS y UNICEF recomiendan metodología e indicadores uniformes, fáciles de medir, que permitan comparar entre poblaciones y estudios y evaluar las prácticas de apoyo a la lactancia. Proponemos estudio descriptivo transversal para obtener la incidencia, la prevalencia y la duración de la lactancia en la área metropolitana Norte de la provincia de Barcelona, con una población atendida de 12451 embarazadas al año. Se recogen los datos sobre tipos de lactancia siguiendo las recomendaciones de Unicef y datos epidemiológicos. Se monitorizaran también las dificultades de la lactancia, la observación de la toma y las causas de abandono. Se realizará un estudio con una muestra representativa de la población que consta de 709 individuos. Se recogerán datos en la primera visita del puerperio de la matrona, en la visita que se realiza en la cuarentena y en una encuesta telefónica que se realizará a los 6 meses de vida del niño.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.

3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:

? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo, y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».