Rosa García Sierra

The CAREPATH project addresses poor medication adherence in chronic diseases through an observational and retrospective cohort study using SIDIAP data from 5.8 million Catalans (2014-2024). This study aims to quantify current medication persistence across chronic conditions including type 2 diabetes, cardiovascular disease, and obesity, providing evidence-based insights to inform scalable, personalized interventions for improving treatment adherence including persistence across European healthcare systems. The pharmacoepidemiological analysis will characterize patients prescribed lipid-modifying agents, SGLT2 inhibitors, or GLP-1 agonists, examining adherence patterns by demographics and comorbidities. Individual-level data will be aggregated by ICS researchers into population tables for microsimulation modelling to evaluate intervention cost-effectiveness before deployment, so called early HTA, in support of decision making. Additionally individual level analyses will be employed to estimate the relationship between (non-) persistence and risk factor levels of BMI, HbA1c, and LDL in more detail. The latter analyses serve to populate the model’s care as usual scenario and will result in scenario parameters at the aggregate/group level that also use group level tables covering cause-specific mortality, risk factors and drug-specific persistence.

CAREPATH aims to improve chronic disease management and medication persistence by transforming the care
ecosystem, ensuring personalised support for better health outcomes, and reducing healthcare costs. We focus on
improving medication adherence and persistence for three prevalent chronic conditions: Obesity (BMI = 30 kg/m2),
Type 2 Diabetes Mellitus (T2DM), and cardiovascular diseases (CVD), including chronic heart failure (CHF), across
six diverse European countries: Germany, Israel, the Netherlands, Poland, Spain, and Sweden. These countries represent
various EU healthcare environments and economic statuses, emphasising the need for tailored approaches to patient care.
Our strategy involves integrating localised non-digital and digital health solutions to address the unique healthcare
delivery challenges in each region. The CAREPATH toolbox collects, combines, and customises existing solutions into
adaptable modules for broad application in both primary and secondary care settings. This toolbox will be tested in four
studies across two settings in all six countries in both primary and secondary care. Three pilot studies in different regions
as well as a proof-of-concept study in Germany will be conducted. This comprehensive evaluation, including HTA, aims
to assess the toolbox’s implementation and effectiveness, with a strong focus on learning what works for what groups
of patients in which setting.
Recognizing the significant impact of obesity, particular emphasis is placed on treatment adherence and persistence
of medications that facilitate weight loss, such as dual GIP/GLP-1 receptor agonists, but CAREPATH studies also
include patients using lipid-lowering drugs, insulin, and SGLT2 inhibitors. Our goal is to empower patients by improving
communication and data sharing among patients, healthcare providers, and other stakeholders, thereby supporting the
entire ecosystem and alleviating the burden on healthcare systems.

En 2019 la Organización Mundial de la Salud (OMS) elaboró un informe en el que revisó la evidencia global que vincula las artes con la salud y el bienestar y determinó el valor potencial de las artes para contribuir a los determinantes centrales de la salud; desempeñar un papel fundamental en la promoción de la salud y ayudar a prevenir la aparición de enfermedades mentales. Existe una fuerte evidencia de que interactuar con música puede mejorar nuestra salud y bienestar. Se ha demostrado que las intervenciones y las prácticas basadas en la música, como la creación de música en grupo (cantar o tocar instrumentos musicales) y escuchar música, reducen los síntomas de depresión y ansiedad, por su capacidad para alterar el estado de ánimo y promover la formación de vínculos sociales. La creciente evidencia sugiere que las intervenciones musicales pueden ayudar a apoyar la salud mental perinatal, pueden reducir la ansiedad y el dolor del parto, los síntomas de ansiedad en el embarazo, síntomas de depresión posparto y apoyar el vínculo materno-infantil.
Por este motivo, se pretende evaluar la repercusión que puede tener en las puérperas, un grupo de postparto con intervenciones musicales.
Se ha diseñado un estudio experimental no aleatorizado con grupo control en el que se evaluará una intervención basada en la música.
Las variables de resultado son los niveles de estrés y ansiedad de las madres, los síntomas de depresión postparto, el estado de ánimo, los niveles de oxitocina, el bienestar, el vínculo madre-hijo, vínculo social y la percepción de autoeficacia en el rol materno.

A Espanya, les dones de més de 65 anys representen l’11% de la població total, en comparació del 8,4% dels homes. La major expectativa de vida no significa una millor qualitat de vida; sovint les dones viuen més temps però en pitjors condicions de salut.
L’objectiu d’aquest estudi és determinar la prevalença i els factors associats de la soledat no desitjada en dones de més de 65 anys a Mataró i establir un model predictiu que permeti la detecció precoç de la soledat no desitjada en la comunitat.
Metodologia: NOT ALONE es divideix en tres fases: la primera, estudi de prevalença amb 494 visites domiciliàries a llars a Mataró on resideixin dones de més de 65 anys. A la segona, estudi fenomenològic es realitzaran entrevistes en profunditat que ajudaran a comprendre el fenomen de la soledat i les experiències de vida. Finalment, a la tercera fase del projecte s’elaborarà un model predictiu de solitud per ser implementat a la comunitat.
Amb els resultats d’aquest estudi es pretén: realitzar una detecció precoç, identificant a les dones en risc de solitud no desitjada, els professionals podran intervenir precoçment i oferir suport abans que la situació empitjori. Les intervencions abordaran els factors específics que contribueixen a la solitud en diferents dones. Es podrà planificar i monitoritzar regularment l’estat de solitud de les dones amb el temps. Si volem entendre el fenomen de la soledat i mitigar-ne els efectes en la salut de les dones des d’una perspectiva de gènere, hem d’estar al corrent de tots els factors que poden afectar aquest escenari i com els professionals de la salut i de l’àmbit social les podem identificar .
Paraules clau: Envelliment, solitud, solitud no desitjada, aïllament social, relacions socials, dones grans

Antecedents
L’increment de la prevalença del deteriorament cognitiu i les demències planteja reptes significatius per a la salut pública. La detecció precoç és crucial per gestionar eficaçment aquestes condicions. Els mètodes actuals a l’atenció primària sovint requereixen recursos especialitzats, limitant la seva aplicabilitat.
Hipòtesi
Principal:
La utilització del sistema EEG Starlab amb el dispositiu Enobio 20 serà considerada per part dels professionals sanitaris com una eina útil i viable per al suport en la detecció precoç del deteriorament cognitiu en entorns d’atenció primària. Aquesta valoració es basarà en la facilitat d’ús i la integració del sistema en les rutines clíniques
Secundària
El sistema de report automàtic basat en EEG de Starlab amb el dispositiu Enobio 20 serà valorat com útil i viable pels professionals de la salut com una potencial eina de suport en la detecció precoç per al deteriorament cognitiu en entorns d’atenció primària.
Objectius
Objectiu Principal:
Avaluar la usabilitat i la facilitat d’implementació del sistema EEG Starlab amb el dispositiu Enobio 20 en l’AP, enfocant-se en la facilitat d’ús, la Integració en la pràctica quotidiana i la percepció de seva utilitat per els professionals de la salut.
Objectius Secundaris:
Avaluar l’opinió dels professionals de la salut sobre els informes generats pel sistema EEG i la seva aplicabilitat en la presa de decisions clíniques.
Avaluar l’acceptabilitat del procediment EEG entre els pacients, incloent la seva percepció de confort i la seva disposició a sotmetre’s a futures avaluacions si es requereix.
Metodologia
IMP-226-CT V03
Utilització d’un disseny mixt amb metodologia qualitativa i quantitativa, en 5 fases diferenciades que inclouen la creació d’instruments de mesura específics com l’Escalas d’Usabilitat del Sistema (SUS) i qüestionaris de satisfacció (fase 1), i proves pilot per avaluar la implementació i usabilitat de l’EEG( fases 3 i 5).
Aplicabilitat i Rellevància
L’ús de l’EEG podria millorar significativament la detecció precoç de la demència a l’atenció primària, optimitzant la gestió i retardant la progressió de les demències, beneficiant pacients i sistemes sanitaris per igual.

Antecedentes: el tiempo frente a la pantalla se define como “el tiempo ocupado por actividades basadas en pantallas de dispositivos visuales como televisión, teléfonos inteligentes, ordenadores, videojuegos, tabletas y iPads, y otros dispositivos portátiles”. La OMS recomienda un límite de horas al día frente a la pantalla dependiendo de la edad. Sin embargo, la prevalencia de niños que superan este límite está aumentando convirtiéndose en un problema de salud pública. Actualmente, el 98% de los jóvenes menores de 16 años utiliza internet.
Resulta crucial abordar el uso de las pantallas desde una perspectiva autorreguladora; es importante considerarlo tanto en adultos como en niños. Por ello las investigaciones no deberían limitarse únicamente a informar sobre la necesidad de acotar el tiempo de uso y sus efectos.
Hipótesis: Realizar una intervención educativa a padres de niños de entre 4 y 8 años disminuirá la exposición a pantallas de sus hijos.
Diseño: Estudio cuantitativo experimental no controlado.
Ámbito: CAPs Gorg-Sant Roc, Llefià y Riu Nord Riu Sud.
Objetivos: Evaluar la eficacia, en tiempo de uso y contenidos consumidos, de una intervención educativa dirigida a padres de niños de entre 4 y 8 años.
Determinaciones: Variables sociodemográficas, cuestionario de hábitos de uso de pantallas.
Intervención: Una sesión presencial y dos controles telefónicos. El contenido de la sesión trataría beneficios de un uso apropiado de las pantallas, efectos negativos de un mal uso y posibles alternativas a su utilización.
Análisis estadístico: Análisis descriptivo de las variables a través de medidas de tendencia central y dispersión para las variables cuantitativas, y frecuencias y porcentajes para las variables categóricas. El análisis bivariado para buscar asociación entre las variables sociodemográficas y el patrón de hábitos se realizará con la prueba Chi Cuadrado de Pearson.
Resultados esperados: Esperamos que el tiempo de exposición de la mayoría de los niños se reduzca y que el contenido que consuman sea fundamentalmente acompañado de algún familiar y trate principalmente de programas que fomenten su imaginación y promuevan su interés por el conocimiento. Esperamos que los padres aumenten el uso de estrategias de mediación activa con sus hijos.
Aplicabilidad y relevancia: Aportar nuevas evidencias acerca de la posibilidad de disminuir el tiempo de uso de pantallas en niños de entre 4 y 8 años dotando a los padres de nuevas herramientas y estrategias, además de conocimientos.

Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) han cambiado los hábitos de nuestras vidas, ahora ara ya son necesarias para nuestro día a día, y ya no podríamos vivir sin ellas, también los niños han sufrido un cambio en su juego, en la manera de aprender, de interactuar con los adultos, con sus iguales y a menudo prefieren ir a casa a jugar con la videoconsola que ir al parque o jugar a juegos tradicionales. En la escuela también los contenidos se apoyan con las tecnologías digitales para dar un aire más novedoso, más didáctico por todo ello en pleno s. XXI hay que adecuarse a lo que la sociedad demanda, ¿pero sabemos a partir de qué punto es perjudicial la tecnología para la franja de edad de 6-12 años?
Antecedentes: Cada vez los domicilios cuentan con más aparatos electrónicos/ digitales y muchas actividades que antes necesitaban presencialidad ahora ya se pueden, incluso se prioriza el realizarlas online. En el ámbito laboral también hay una hiperconectividad, en las escuelas se utilizan cada día más soportes digitales, y lo niños no son ajenos a estos cambios, ellos interactúan cada día más con los soportes que sus padres utilizan y que tienen al alcance de su mano.
Hipótesis: los niños de 6-12 años del municipio de Cerdanyola del Vallés interaccionan más de 90’ al día con las TIC.
Objetivos: Conocer la interacción de las TIC en los niños de 6-12 años del municipio de Cerdanyola del Vallés en domicilio y en escuela.
Metodología: Realización de una encuesta dirigida a los padres y otra a los docentes de cinco escuelas de Primaria del mismo municipio para conocer los hábitos en TIC de los niños de 6-12 años de Cerdanyola del Vallés.
Análisis estadístico: Se realizará un análisis descriptivo de las variables de padres y docentes a través de medidas de tendencia central y dispersión para las variables cuantitativas, y frecuencias y porcentajes para las variables categóricas. El análisis bivariado para buscar asociación entre las variables sociodemográficas y el patrón de hábitos se realizará con la prueba Chi Cuadrado de Pearson.
Resultados esperados: La hipótesis confirmará que los niños de 6-12 años de Cerdanyola del Vallés interaccionan más del tiempo estipulado con las TIC
Aplicabilidad: Dada la facilidad para realizar las encuestas a los padres en los centros de salud y el envío de las mismas a los docentes es fácil y operativo realizar el presente estudio.
Relevancia: Después de consultar bibliografía no se ha encontrado ningún artículo que haga descripción de los hábitos de los niños de Cerdanyola del Vallés, así que se encuentra relevante la realización de éste y si se cumple la hipótesis expuesta, se podría abrir una segunda línea de investigación que sería realizar un plan de mejora de hábitos de tiempo de pantalla en domicilio y en ambiente escolar.

Resumen Ejecutivo:
El Síndrome del Intestino Irritable (SII) es uno de los trastornos intestinales funcionales más comunes y se manifiesta
con dolor abdominal y deposiciones irregulares y la etiología exacta aún no está clara. No obstante, la motilidad
alterada y la percepción visceral son ampliamente reconocidas como factores significativos en su fisiopatología. Las
estrategias de tratamiento para el SII pueden incluir enfoques no farmacológicos y farmacológicos y se pueden resumir en
consejos dietéticos y de estilo de vida, enfoques farmacológicos, (3) dispositivos médicos invasivos y, como última
opción, (4) cirugía.
Investigaciones recientes sobre células mecanosensoriales gastrointestinales (GI) han destacado su papel como interfaz
esencial entre la microbiota intestinal y el sistema inmunitario. Varios circuitos mecanosensoriales críticos se
distribuyen a lo largo del tracto GI y la desregulación de la mecanotransducción juega un papel en la fisiopatología del
intestino, particularmente en el SII.
El presente proyecto tiene como objetivo desarrollar el primer dispositivo médico para el tratamiento del SII que
interactuará con células del GI y circuitos mecanosensoriales. El proyecto se fundamenta en el know-how desarrollado por
el coordinador de la propuesta, USMIMA, S.L. Además, la solución que propone el consorcio en el presente proyecto, el
sistema MOWOOT-IBS, consta de un componente de tratamiento (dispositivo), un componente de diagnóstico (tecnología de
sensor y resultados informados por el paciente) y una plataforma digital (con tecnología de Inteligencia Artificial) que
trabajarán conjuntamente para mejorar el intercambio de información ayudar a la toma de decisiones y mejorar los
resultados del tratamiento. Además, se probará y desarrollara en conjunto con un equipo de expertos referentes en
investigación de atención primaria, para su validación.
Este proyecto enmarca los siguientes objetivos específicos:
– Comprensión de los patrones de motilidad del intestino sano y del SII
– Desarrollo y evaluación de un algoritmo de tratamiento específico para SII
– Desarrollo de la tecnología de hardware y sensores
– Desarrollo de la plataforma digital.
– Evaluación del prototipo final
Para alcanzar los objetivos, el proyecto se construye a partir de las sinergias creadas por los tres grupos
participantes: todos ellos referentes en sus áreas de especialización y con las capacidades necesarias para el
desarrollo del proyecto:
1. USMIMA, S.L (USMIMA): La compañía tiene experiencia en el desarrollo de dispositivos médicos en el campo de la
gastroenterología, desde la detección de necesidades no cubiertas en el estándar de cuidado (SoC), hasta el desarrollo y
comercialización de una solución que ahora forma parte de un nuevo y SoC mejorado.
2. Eurecat: Eurecat es el principal centro tecnológico de Cataluña y es un centro referencia en Europa. En el proyecto
actual, serán los responsables de todas las tareas asociadas al desarrollo del software, hardware y sensores de la
correa.
3. Fundació d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol Gurina, Institut per a la Recerca a l’Atenció Primària de Salut
(IDIAPJGol): centro de referencia en investigación y promoción de la salud en el nivel de atención primaria. Su
contribución proporcionará su experiencia en la realización de ensayos clínicos y estudios cualitativos y garantizará
que la solución esté en línea con los requisitos realistas de la atención primaria.
Con una tasa de descuento del 20% que tiene en cuenta tanto los riesgos derivados del propio negocio como los derivados
del desarrollo de productos, el valor actual neto se situaría en torno a los 10,34 millones de euros, una TIR del 158% y
un multiplicador de 14 veces la inversión realizado inversión. El payback del proyecto se consigue tras el primer año
desde el inicio de la comercialización del producto.

En Cataluña en el 2021 se han notificado 19.599 interrupciones del embarazo. En la mayoría de los Centros de Atención Primaria (CAP) que disponen de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) de Cataluña ofrecen la interrupción voluntaria del embarazo farmacológico (IVEf) garantizando la continuidad asistencial dentro de la atención primaria (AP).
En el 2022, se realizaron 7.800 IVEf en los centros ASSIR, un 39,9 % de todos los IVE realizados en Catalunya, y 9.615 IVE se realizaron en clínicas acreditadas (49,2%) y 2.144 IVE se realizaron en el hospital (11%).
En las últimas décadas las organizaciones sanitarias, al igual que otros tipos de servicios, tienen un claro objetivo de aumentar la calidad en la atención realizada, y de la mejora continua, no solo valorando la calidad del proceso, la seguridad y los resultados, si no teniendo en cuenta a los-las clientes, a su percepción de calidad del servicio y de satisfacción subjetiva (Satisfacción percibida).
En nuestro ámbito Cabedo y su equipo han validado la escala “SERVPERF IVE Questionnaire”, para evaluar la calidad de la atención percibida por las mujeres respecto al aborto farmacológico (Cabedo-Ferreiro, R, 2022).
La finalidad de este proyecto es la aplicación de la escala “SERVPERF IVE Questionnaire”, para evaluar la calidad de la atención percibida por las mujeres respecto al aborto farmacológico de los centros de atención a la salud sexual y reproductiva del Instituto Catalán de la Salud (ICS) de Cataluña en el año 2023.
El objetivo general del estudio es determinar la percepción de la calidad de la atención recibida de las mujeres que han realizado una interrupción voluntaria del embarazo por método farmacológico en las Unidades de Atención a la Salud Sexual del Institut Català de la Salut (ICS) en el 2023.
Se propone realizar un estudio multicéntrico, observacional, descriptivo, transversal de asociación cruzada en las 31 unidades de Atención a la Salud Sexual y reproductiv) de atención primaria del ICS de Cataluña, en las mujeres que han realizado una Interrupción voluntaria del embarazo farmacológico (IVEf) en los ASSIR de Cataluña (ICS), entre el 1 de marzo al 30 de mayo del 2023 . Se analizarán variables sociodemográficas, clínicas y el Cuestionario SERVPERF validado al castellano para evaluar la calidad percibida de la atención sanitaria en abortos de hasta 9,6 semanas de gestación.
Los resultados permitirán conocer la percepción que tienen las mujeres que acuden a los ASSIR para realizar una IVEf.
Permitirá adoptar actividades para mejorar la calidad de la atención ofrecida a las mujeres que acuden a las Unidades de Atenció a la Salud Sexual y Reproductiva.
Se podrá detectar si existe inequidad en el territorio y analizar el perfil sociodemográfico y clínico a IVEf.

Introducción: La prevalencia de Diabetes Mellitus(DM) y de Pie diabético(PD) con lesiones ha aumentado a nivel mundial. Se realizan intervenciones en prevención, curación y seguimiento de las úlceras del PD, buscando los recursos más coste-efectivos. Una de ellas es la termometría, que consiste en detectar pequeñas variaciones de temperatura de la piel con un aumento de >2,2º es un indicador de detección de una zona inflamatoria antes de la aparición de una herida.
Objetivo: Evaluar la eficacia de la técnica de la termometría por la detección de zonas inflamatorias en los pies de pacientes con diabetes y reducir la incidencia de heridas en la Atención Primaria(AP).
Metodología: Estudio multicéntrico cuantitativo-analítico de dos grupos a lo largo de 18 meses en población=18 años de la Metropolitana Norte. Necesitaremos una muestra de 220 pacientes con aleatorización simple en base al registro de pacientes con DM. En el grupo control realizaremos la intervención habitual exploratoria de los pies (neuropática, arterial y deformidades en los pies) y en el grupo intervención realizaremos intervención habitual y termografía. El análisis estadístico se realizará con el Programa SPSS. La efectividad de la intervención de termometría se evaluará mediante X2.

Antecedents
Les ferides cròniques són un problema de salut que té conseqüències devastadores per als pacients i que contribueixen amb importants costos als sistemes d’assistència sanitària. La cobertura de les ferides cròniques amb microempelts cutanis en segell és una tècnica senzilla, eficient i amb molt bons resultats per a l’abordatge de ferides de difícil cicatrització.
Hipòtesi
La implantació de la tècnica de microempelts autòlegs en segell es viable i generaria beneficis en l’atenció a les persones amb ferides de difícil cicatrització
Objectius
Avaluar la factibilitat de la implementació de la tècnica de microempelts autòlegs en segell a les persones amb ferides de difícil cicatrització a l’atenció primària de la Metropolitana Nord (MN)
Metodologia
Estudi de factibilitat. Disseny experimental tipus assaig no aleatoritzat no controlat (Pre-Post) en els equips d’AP de la MN.
Resultats esperats
S’espera millora en la qualitat de vida, dolor i progressió de la cicatrització en persones amb ferides de difícil cicatrització
Aplicabilitat i Rellevància
Si l’aplicació es demostra factible es podria aplicar als equips de la MN i podria ser efectiu per la millora de la gestió de les ferides a l’Atenció Primària

Antecedents
El citomegalovirus (CMV) és la causa més freqüent d’infecció congènita, la principal causa de pèrdua auditiva neurosensorial no genètica i una de les principals causes de discapacitat neurològica.
Fins al moment actual no es realitza un cribratge sistemàtic de la infecció materna, atès que no existia cap tractament que hagués demostrat disminuir la transmissió al fetus o reduir les seqüeles del fetus infectat. L’única actuació que s’ha mostrat eficaç són les mesures d’educació sanitària per evitar el contagi matern. Tot i això, un estudi recent ha demostrat que en aquelles dones infectades en primer trimestre o al voltant de la concepció, el tractament amb un fàrmac antiviral, el Valaciclovir, redueix el risc de transmissió al fetus (de 30% a 11%).
Plantegem per tant un estudi pilot de cribratge universal a l’àrea de Barcelona que permeti valorar la seva efectivitat per disminuir la taxa de CMV congènit, i que avali la incorporació del cribratge de CMV al protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut.

Hipòtesi
El cribratge universal de CMV durant el primer trimestre d’embaràs és factible, acceptat per les dones gestants, i per identificar les infeccions de primer trimestre, que s’associen a un percentatge més alt de seqüeles a curt i llarg termini, per poder iniciar precoçment el tractament dirigit a reduir la transmissió fetal i en conseqüència els seqüeles al nounat.

Objectiu
Avaluació de la implantació del programa de cribratge universal de CMV al primer trimestre d’embaràs.
Els objectius específics són: la seroprevalença de CMV al primer trimestre d’embaràs, la prevalença de primoinfecció per CMV al primer trimestre d’embaràs, la taxa d’infecció fetal en amniocentesi, la taxa d’afectació fetal per tècniques d’imatge del fetus infectat al primer trimestre, la taxa d’infecció neonatal, la taxa de seqüeles per CMV congènit a l’any de vida, la taxa d’ILE després del diagnòstic de primoinfecció, la taxa d’ ILE després del diagnòstic d’infecció fetal, la taxa d’ILE després del diagnòstic d’anomalies fetals, el percentatge d’acceptació de cribratge de CMV a la població i el cost anual del cribratge universal de CMV.

Metodologia
Estudi multicèntric prospectiu amb una sola cohort. Els centres participants són ASSIR Muntanya, ASSIR Esquerra, ASSIR Santa Coloma de Gramenet, ASSIR Badalona-Sant Adrià, Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital de la Maternitat i Hospital Universitari Trias i Pujol.
La durada total de l’estudi és de 3 anys amb un període de reclutament de gestants d’un any i mig i realitzant-se seguiment de l’embaràs i el part, i del nounat fins als 12 mesos de vida.
Durant el període d’estudi, s’informarà i s’oferirà a tots els gestants a la primera visita de control al primer trimestre la possibilitat de fer serologia a CMV aprofitant l’extracció de l’analítica de 1r trimestre, que es fa als 9-10 setmanes obtenint el consentiment informat. És sol·licitarà serologia a CMV (IgG i IgM, amb avidesa d’IgG per als gestants amb IgM positiva). Els criteris per identificar una infecció primària són els establerts al protocol clínic: IgG i IgM positiva amb avidesa baixa d’IgG o bé seroconversió d’IgG en cas de tenir una serologia negativa recent prèvia al període periconcepcional.
Els gestants amb infecció primària, rebran l’assessorament i el maneig habitual d’aquests casos, al seu hospital de referència seguint el protocol establert per al CMV a la gestació.
Es realitzarà una PCR-CMV en néixer als nadons de mares amb primoinfecció, i els infectats, realitzaran el seguiment neonatal segons protocol pediàtric habitual, com a mínim fins a l’any de vida.

Rellevància
La confirmació de l’eficàcia d’un programa de cribratge universal a CMV, facilitarà la incorporació del cribratge sistemàtic a la gestant, que per tant es beneficiarà del diagnòstic i de la possibilitat de tractament, disminuint per tant les taxes de CMV congènit que comporten interrupcions de la gestació i seqüeles al n

ANTECEDENTS: El gran volum de casos nous i reinfeccions aparegut en aquesta darrera onada produïda per la variant òmicron incrementa la preocupació pel previsible creixement de casos amb simptomatologia perllongada del que s’ha anomenat síndrome post-covid (SPC). Moltes de les persones desenvolupen alteracions neurocognitives. Hores d’ara, el diagnòstic és per exclusió amb altres malalties. Per tant, és necessari disposar de biomarcadors que guiïn el diagnòstic dels símptomes i afectació neurocognitiva per orientar el tractament i seguiment d’aquestes pacients
OBJECTIUS: Descriure les seqüeles neurològiques de les persones que presenten la síndrome de la COVID-19 persistent de tipus neurocognitiu, analitzant la seva relació amb les alteracions cerebrals funcionals i/o estructurals, amb l’estat inflamatori i immunològic, l’afectació vascular i vestibular, i el seu impacte sobre les activitats de la vida diària mitjançant les vivències que han experimentat en convivència amb la simptomatologia persistent.
MÈTODES: Metodologia mixta quantitativa i qualitativa, concorrent i complementària. Metodologia quantitativa: Disseny cas-control niat (nested) en un estudi de 3 cohorts (ProHEpiC-19, King Extensión Cohort i Longcovicat), amb 4 grups independents: Casos (persones amb Covid persistent neurocognitiu) i 3 grups control (Control 0: persones no infectades; Control 1: persones amb covid persistent sense símptomes neurocognitius; i Control 2: persones amb COVID-19
recuperades). Medicions quantitatives: Es realitzarà un estudi exhaustiu amb la medició de paràmetres estructurals i funcionals del cervell (RNM, retinografia, posturografia), qüestionaris neuropsicologics de rendiment cognitiu, estat emocional i qualitat de vida, i biològics de resposta immune: serologia, paràmetres d’inflamació: citocines, PCR, interferó).
Medicions qualitatives: 30 entrevistes semi-estructurades i 3 grups focals.
Estadística: Per a la correlació de les variables d’interès s’utilitzarà el coeficient de Pearson o de Spearman en funció de la distribució de les dades. Per a la comparació dels dos grups s’aplicarà el t-test o U-Mann Whitney quan sigui apropiat o Khi quadrat de Pearson. Totes les determinacions s’ajustaran per edat i sexe.
RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que les proves exhaustives realitzades permetran identificar biomarcadors que seran de fàcil aplicació a l’atenció primària per identificar els casos de post covid amb afectació neurològica. Els resultats serviran d’una banda per donar opcions terapèutiques de diferent espectre assistencial i d’altra banda, per continuar la recerca en aquesta línia per trobar solucions més ajustades i personalitzades per la post covid amb afectació neurocognitiva.

L’alletament matern (LM) és la forma de nutrició més saludable pel nadó i es recomana de manera exclusiva (LME) fins els 6 mesos. S’ha estudiat la petjada ambiental de la lactància artificial (LA) però és desconeix la de LM.
Objectius. Per aquest raó es planteja un estudi que es realitza en dos fases i l’objectiu principal de la primera es identificar l’impacte ambiental en termes d’empremta de carboni de la lactància materna, lactància artificial, accessoris necessaris per la lactància i de la dieta de les dones puèrperes al primer mes de vida de les criatures. I l’objectiu principal de la segona és avaluar quina és l’efectivitat d’una intervenció estandarditzada sobre alletament, dieta i mediambiental, en el primer mes de vida sobre l’empremta de carboni i la prevalença d’alletament matern els sis mesos de vida de la criatura.
Mètodes. Per la primera fase es realitzarà un disseny observacional descriptiu que permetrà obtenir una descripció i anàlisis de la situació de la dieta de mares puèrperes i els accessoris per la lactància i l’empremta de carboni. I en la segona fase un estudi d’intervenció quasiexperimental amb grup control no equivalent. Es realitzarà de forma paral?lela i multicèntrica. Hi hauran 2 grups d’intervenció i 2 grups controls. L’àmbit d’actuació seran les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, i les consultes de pediatria de la Metropolitana Nord de l’ Institut Català de la Salut i Hospitals de referencia: Parc Taulí, General de Granollers, Germans Tries i Pujol i Mataró.
En la fase descriptiva es compararà la dieta i accessoris el primer mes de vida de la criatura.
Els instruments de recollida de dades seran: quadern de recollida de dades en el Redcaps, el «»Registre alimentari de 24 hores»», escala LACHT, i escala EVA. Les principals variables de resultats: alletament i tipus a l’alta de l’hospital, al mes, 3 i 6 mesos; alimentació de la mare i accessoris de l’alletament.
Les intervencions que es realitzaran en el grup experimental: Elaboració d’un protocol d’atenció a les mares sobre alletament, dieta, empremta de carboni i cicle de la vida, en atenció hospitalària i primària, formació del professionals, elaboració de díptics informatius per les mares i parelles. Adequació dels espais físics. Incorporació a l’equip investigador mares involucrades en alletament i criança. Les llevadores i infermeres realitzaran una Intervenció estandarditzat sobre LM, dieta i petjada de carboni segons el protocol a les mares en l’hospital, puerperi a domicili i consulta, i les consultes de pediatria.
I les intervencions en el grup control seran segons la pràctica habitual. S’ompliran els registres a les 24-32 SG, a sala de parts, a l’alta hospitalària, al puerperi a domicili/consulta, al mes, 3 i 6 mesos.
Anàlisis de dades. Dades mediambientals: es realitzarà un estudi del cicle de vida comparatiu considerant indicadors ambientals la petjada de carboni, l’esgotament de recursos, l’acidificació, l’eutrofització entre altres.
Anàlisi descriptiu de totes les variables. Les variables qualitatives es resumiran amb les seves freqüències absoluta i relativa, i les quantitatives amb la seva mitjana i desviació estàndard.
Anàlisi bivariant amb les proves de Khi Quadrat o l’exacta de Fisher i la t d’Student per a dades independents. També el Risc Relatiu de la incidència de LME entre els dos braços de l’estudi, interval de confiança 95%. Les proves seran bilaterals i es considerarà el nivell de significació 5%. Paquet estadístic SPSS 25.0.
Es seguirà les directrius de Declaració d’Hèlsinki pels principis ètics i serà aprovat pel Comitè Ètic dels centres.
Els resultats esperats son obtenir una descripció de la petjada de carboni i cicle de vida de la LM i la LA a les 4-6 setmanes de vida. I s’espera que les mares del grup intervenció disminueixin la petjada de carboni i cicle de vida a través de la dieta i l’alletament matern i un augment de la prevalença de la LEM als 6 mesos en el grup experimental.

ANTECEDENTS: les vacunes contra la COVID-19 mostren una excel·lent eficàcia en assajos clínics i amb dades del món real, però algunes de les persones encara s’infecten amb SARS-CoV-2 després de la vacunació. L’aparició de la variant òmicron ens ha sorprès per la seva evasió immune envers a la vacuna i l’avantatge en la transmissió, deixant així una gran part de la població susceptible a la infecció. Per aquest motiu, és essencial conèixer les característiques clíniques, sociodemogràfiques i de la resposta immune de les persones que desenvolupen un COVID-19 greu malgrat la immunitat vacunal, per identificar i administrar dosis de reforç només a aquells col·lectius que ho necessitin, evitant així noves hospitalitzacions i morts en front a futures onades i noves variants del SARS-CoV-2.
OBJECTIUS: aquest estudi pretén identificar els factors de risc per a la infecció per SARS-CoV- 2 després de la vacunació i descriure les característiques epidemiològiques i immunològiques de les persones que tenen més risc de patir una malaltia greu (ingrés hospitalari i/o mort )
posterior a la vacunació. A demés, analitzarem les respostes humorals i cel·lulars de persones i infectades després de la vacunació en funció de la gravetat de la COVID-19 (greu vs. lleu).
Finalment, validarem la correspondència dels resultats obtinguts amb els models predictius.
MÈTODES: estudi de casos i controls niat en una cohort prospectiva de registres electrònics de
la història clínica (eCOH) i en 4 cohorts immunològiques de persones ?18 anys de Catalunya. Les cohorts disposen de informació de dades demogràfiques, socials, clíniques, medicació i proves diagnòstiques de la COVID-19. En la eCOH, s’identificaran les persones amb factors de risc. Es consideraran casos: les persones que havien rebut la pauta de vacunació complerta (1 dosis i amb 2 dosis, en funció del grup d’edat <65 i ?65 anys, respectivament) que després desenvolupin COVID-19 greu almenys 14 dies després de la última administració de la vacuna amb una prova diagnòstica de SARS-CoV-2 positiva. Es seleccionaran dos grups control emparellats per edat i sexe que no hagin desenvolupat infecció post-vacunal. De les 4 cohorts immunològiques es seleccionaran casos -persones amb perfil de risc i controls- per estudiar la variant d'infecció (seqüenciació), així com la resposta humoral i cel·lular post-vacunació en dues visites: abans i després la infecció (quantificació d'anticossos contra SARS-CoV-2, caracterització de cèl·lules B i T especifiques). L'associació entre vacunació i esdeveniments d'interès s'estudiarà amb models de regressió logística condicional, ajustant per factors de confusió: edat, sexe, COVID-19 prèvia, comorbiditats, tabac, medicació, dades socioeconòmiques. S'efectuaran análisis estratificades per grups d'edat i sexe. Es esenvoluparà un model de predicció amb models de Cox per estimar el risc d'esdeveniment segons vacunació. S'analitzarà l'evolució longitudinal de les respostes humorals i cel·lulars especifiques, i es modelarà amb models de regressió mixtos segons vacunació, ajustada per factors de confusió. RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que el nombre de infeccions post-vacunals a la població general és superior al estimat fins ara. A demés, identificaren els grups que tenen més risc d'ingrés hospitalari i mort per COVID-19 malgrat la vacunació per desenvolupar models de predicció i criteris de revacunació ajustats amb dades del món real. Treballar amb dades del món real aporta informació més rellevant que la que s'obté amb els assajos clínics, perquè permet identificar tots els tipus de població i personalitzar el tractament. La informació de resposta immune humoral i cel·lular analitzada a una mostra representativa de persones de cadascun dels grups, i les dades retrospectives, proporcionarà informació rellevant per conèixer els perfils de persones amb risc d'infecció greu, clau pel disseny de noves vacunes.

Antecedents:Al 2013 s’estableixen a Catalunya les directius per a l’exercici de les actuacions infermeres en l’anomenada «gestió infermera de la demanda» (GID).Els infermers i infermeres formades específicament per resoldre problemes de salut aguts i de baixa complexitat generen una qualitat d’atenció comparable a la que presten els metges de medicina familiar. Per altra banda cal destacar la necessitat de racionalitzar els recursos mèdics en els centres d’atenció primària (CAP) o centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) o punts d’atenció continuada (PAC) amb la finalitat de prioritzar que el cos facultatiu pugui dedicar-se més a la patologia de mitjanai/o alta complexitat.Tot i que la GID ja fa anys que s’està implementant en els equips d’atenció primària (EAP), aquesta s’està duent a terme en diferents intensitats segons les necessitats i/o prioritats de cada territori de salut. El treball de de recerca més complert, fins l’actualitat, respecte la GID,es desenvolupa entre els anys 2011 i 2012 al CAP de Can Bou de Castelldefels, Barcelona. Es va realitzar un estudi retrospectiu, observacional, descriptiu i transversal que va concloure que l’aplicació de la GID va demostrar presentar una alta resolució de malalties ateses i un percentatge elevat de consells de salut i d’educació sanitària en les visites ateses de manera autònoma per infermeria. Els PAC i CUAP configuren una potent xarxa en l’atenció urgent de baixa i mitjana complexitat i ajuden a frenar el col·lapse de l’atenció hospitalària i faciliten que aquesta pugui centrar-se en la urgència d’alta complexitat o vital. El foment del rol autònom de la infermeria a través de la implementació de la GID en l’atenció continuada urgent de baixa complexitat pot ser transcendent, tant en l’optimització de recursos humans en els PAC i/o CUAP d’arreu del territori, com també en la millora pel que respecte a la qualitat i eficiència d’aquets serveis i d’atenció als seus usuaris. Hipòtesis:Que la implementació de la gestió infermera de la demanda (GID) seria un factor demillora en l’eficiència i qualitat assistencial en el Centre d’Urgències de Primària(CUAP)de Mataró. Objectius:Com objectiu principal volem determinar si la implementació de la GID és un factor de millora de l’eficiència i qualitat assistencial en el CUAP de Mataró, i com a específics, avaluar si la GID allibera temps als metges per atendre problemes de salut de mitja i alta complexitat, disminueix les reconsultes per els problemes de salut atesos dins els 15 dies posteriors, el nivell de satisfacció per part de l’usuari i si la GID facilita l’eficiència i qualitat respecte el temps d’espera i la resolució del problema de salut. Metodologia: Estudi d’intervenció experimental no aleatoritzat controlat. Aplicació d’una guia consensuada amb 5 motius de consulta de salut on es pot aplicar la GID els primers quinze dies de cada mes al CUAP de Mataró (grup experimental) i fins assolir la mostra necessària. Grup control d’aplicació en la segona quinzena de cada més on s’aplica el funcionament habitual del CUAP i fins assolir la mostra necessària. Determinacions:es recolliran dades sociodemogràfiques, clíniques, característiques de les visites i experiència de pacient.Anàlisi estadística: Es realitzarà anàlisi descriptiva, correlacional i multivariant.Resultats esperats: Millora en el temps d’espera, resolució, nombre de reconsultes i satisfacció de l’usuari respecte consultes de salut de baixa intensitat sota l’aplicació de la GID. Millora de l’eficiència del CUAP i de qualitat assistencial del servei. Aplicabilitat i Rellevància: Es tracta d’un primer treball experimental prospectiu que pot ajudar als responsables públics de salut a determinar l’interès general per la implementació generalitzada de la GID en l’atenció continuada urgent i en l’atenció primària no urgent.

Antecedents: Les ferides cròniques suposen un greu problema de salut amb importants repercussions d’impacte sobre la seva qualitat de vida, morbi-mortalitat i consum de recursos. Per tal de minimitzar aquests efectes s’estan portant a terme diferents intervencions, una d’elles és la implementació d’unitats Telecura.
Hipòtesi: La Telecura redueix el temps de curació de les ferides de llarga evolució d’etiologia venosa i/o neuropàtica.
Objectius: Comparar l’evolució de les úlceres d’etiologia vascular venosa i neuropàtica en el territori que té accés al sistema «Telecura» respecte al territori que no hi té accés.
Metodologia: Estudi de seguiment de cohorts multicèntric per conglomerats, no concurrent (l’inici de la malaltia ja està present), sobre la disponibilitat de la Telecura. Es comparen resultats de seguiment de dos grups de pacients segons pertanyin a una zona (cohort) amb possibilitat de derivació al servei del telecura o no. La valoració inicial i l’evolució de les ferides es farà mitjançant l’escala Resvech v2.0.
Població de referència: Persones amb ferides cròniques d’etiologia vascular venosa i/o neuropàtica del territori.
Criteris d’inclusiö: Persones que acudeixin als EAP o bé en atenció domiciliària que presentin una o múltiples de les lesions descrites.
Àmbit: Població atesa pels EAP de la DAP MN de l’ICS.
Subjectes: Tots els pacients que compleixin criteris d’inclusió acordats.
Període: maig 2022- febrer 2023.

Antecedents: La temperatura local es un indicador evolutiu de ferides i úlceres. Actualment determinat empíricament amb el dors de la mà, ens cal investigar altres mètodes quantificables per a aquest indicador.
Hipòtesi: Amb termometria infraroja és possible objectivar aquestes variacions de temperatura.
Objectius: Observar les temperatures del llit de la lesió i pell perilesional. Comparar les diferències de temperatura associades a les variacions evolutives de la lesió.
Metodologia: Estudi multicèntric observacional de concordança. Durada: 2 anys. Àmbit: Centres d’Atenció primària de la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord. Població diana: Pacients de tots dos sexes ? 18 anys demandants de cures infermeres per curació d’una ferida o úlcera. Grandària mostral: S’inclouran 140 pacients mitjançant mostrari simple amb una ferida o úlcera i que vulguin participar a l’estudi. Criteris d’exclusió: Negativa a participar, lesions > a 36 cm2, úlceres tumorals, cremades, úlceres arterials, malaltia greu.
Determinacions: Temperatures en graus centígrads mitjançant termòmetre infraroig Trotec BP25® en llit i pell perilesional (Setmanalment). Extensió: Àrea de la lesió de Kunding, Índex de curació de Gildman, i classificació mitjançant Escala Resvech v2.0 (mensual) Seguiment màxim: 12 mesos. Variables: independents, diferències de temperatura. Dependents, àrea de la lesió. Secundàries: Sexe, edat, FRCV diagnosticats (SI / NO).
Anàlisi estadística: Diferències de temperatures (contínues), test de Student. ANOVA entre les diferències de temperatura i àrea de la lesió, Estata 12.
Resultats esperats: Objectivar la temperatura associada a la lesió.
Aplicabilitat i Rellevància. Disposar d´una tècnica innovadora extensible a altres àmbits assistencials.

«- Type of study/ Design: Randomized, double-blind, placebo-controlled clinical trial.
– Sponsor: IGTP / HUGTIP
– Title of the clinical trial: Efficacy of micronutrient dietary supplementation in reducing
hospital admissions for COVID19 and Long Covid: A double-blind, placebo-controlled,
randomized clinical trial.
– Protocol code: CoVIT Clinical Trial
– NºClinicaltrials.gov: NCT04751669
– Coordinating researcher: Dra. Teresa-Maria Tomasa-Irriguible.
– Recruiting Centre: Germans Trias i Pujol University Hospital (HUGTIP) and Centre
d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) del Maresme, in Mataró
– Ethical Committee for clinical Investigation (CEI): Germans Trias i Pujol University
Hospital CEI.
– Monitoring: Clinical Research Associate at UPIC (Unitat Polivalent d’Investigació Clínica)
Clinical Trial Unit- IGTP and at IDIAP Jordi Gol
– Study treatments:
– Dietary supplement with micronutrients
– Placebo
– Test phase: Not applicable.
– Main objective: Evaluation of the effectiveness of supplementation with a dietary
supplement to improve the need for hospital admission for SARS-CoV-2 infection, and
also the incidence of Long Covid.
– Study pathology: COVID-19.
– Main variable: The need for hospital admission of SARS-CoV-2 documented infection and
the incidence of Long Covid.
– Study population and total number of patients: Patients of the health system of the
Northern Metropolitan Area of Catalan Health Institution with symptoms compatible with
SARS-CoV-2 infection. A total of 300 people (150 treated with dietary supplement and 150 with placebo).
– Duration of treatment: 14 days.
– Data analysis: IDIAP Jordi Gol Medicine Study Unit»

Antecedents: L’any 2012 el Departament de Salut promou la identificació de pacients de malaltia crònica avançada (MACA) per tal de fer-los visibles en el sistema, i així millorar l’organització de la seva atenció i qualitat assistencial en aquesta etapa propera al final de vida.
Hipòtesis: Els malalts amb necessitats pal·liatives (NECPAL+) que ja estaven identificats a la història clínica com a malaltia crònica avançada (MACA) estaran rebent per part dels seus professionals pràctiques clíniques millor adaptades a la seva condició, que els malalts NECPAL + identificats de nou (perquè aquests prèviament no estaven identificats a la HC).
Objectius: Registrar i comparar quines pràctiques clíniques adequades a les seves necessitats d’atenció pal·liativa van rebre aquest malalts en el 6 mesos previs abans de la identificació actual de NECPAL+ en el present estudi (MACA prèviament identificats i MACA de nova identificació) i, els factors relacionats amb els mateixos.
Metodologia: Es realitzarà una estudi observacional de cas-control retrospectiu
Variables: sociodemogràfiques, clíniques, NECPAL, complexitat (HexCom-Red), síndromes geriàtriques, control de símptomes, bones pràctiques clíniques final de vida i PIIC.
Anàlisi estadístic: SPSS 15.0 (SPSS Inc, Chicago, IL) y Stat View 5.0 (SAS Institute Inc).
Resultats esperats: Probablement els pacients identificats com MACA rebin més bones pràctiques clíniques de final de vida que els que no estan identificats com MACA.
Aplicabilitat: Tenir identificats els pacients institucionalitzats com MACA permetrà que s’adapti millor l’assistència a les seves necessitats, disminuint ingressos o anades a urgències.

ANTECEDENTES: Los trabajadores de la salud (PS) están en la primera línea de la lucha contra COVID-19, siendo más susceptibles a infectarse. En el estudio anterior, Prohepic-19, hicimos un seguimiento de 1471 TS durante 12 meses. La vacunación llega con muchas preguntas sobre su protección, reinfecciones y respuesta inmune. Ampliar el seguimiento de nuestra cohorte bien caracterizada inmunológicamente será decisivo para resolver estas cuestiones capitales.
? OBJETIVO: Generar información altamente confiable para mejorar las políticas de salud para prevenir la infección por CoV-2. Analizaremos la tasa de incidencia de la infección por CoV-2, la reinfección, la respuesta inmune a largo plazo para los trabajadores sanitarios infectados y no infectados relacionada con la vacuna en los trabajadores sanitarios expuestos, sanos e infectados.
? METODOLOGÍA: Una cohorte de PS (n = 1370 serán seguidos durante 24 meses, con dos brazos (sanos-expuestos = 1050; infectados = 320). Estadísticas: La incidencia relativa de la prueba de RT-PCR positiva y la nueva infección Se estimará de acuerdo con el nivel basal de los anticuerpos. Se analizará la cinética de IgG e IgM durante 24 meses, ajustando por edad, sexo y síntomas.
? RESULTADOS ESPERADOS: ProHEpiC-19 + se concibe como una estrategia para determinar la protección inmunológica a largo plazo frente a nuevas infecciones. Los resultados servirán de base

Resumen:
En este estudio buscamos conocer la concordancia entre los pacientes remitidos desde atención primaria (AP) por sospecha de RD y el diagnóstico definitivo por parte del oftalmólogo en un entorno clínico de práctica real. Además analizaremos, la concordancia entre un software y el médico de AP en la decisión de derivar a oftalmología con sospecha de RD.

Hipótesis:
La derivación a oftalmología por parte de Atención Primaria en base a la retinografía de cribado de RD es adecuada, existiendo una alta concordancia entre los diagnósticos de sospecha de RD realizados por la medicina de familia y el diagnóstico de RD realizado por el especialista en oftalmología.

Objetivo general:
Evaluar la adecuación de la derivación a oftalmología por parte de los médicos de atención primaria en base a la estrategia de cribado oportunista de la retinopatía diabética mediante la utilización de las imágenes retinográficas obtenidas con Cámara No Midriática en Atención Primaria de Salud

Objetivo secundario:
Conocer la utilidad de un sistema basado en Inteligencia Artificial para la lectura de retinografias de cribado, con el fin de detectar la presencia o la ausencia de retinopatía diabética de manera que permita la automatización de los procesos de cribado, derivando al oftalmólogo las imágenes patológicas para su confirmación y posterior toma de decisiones terapéuticas.

Metodología:
-Diseño: Estudio transversal de precisión diagnóstica.
-Ámbito y período de estudio: Atención Primaria de la región sanitaria Metropolitana Nord (MN) de Barcelona, el último trimestre del año 2020 i primer semestre de 2021.

Antecedents i hipòtesis:
Els PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) són equips d’atenció domiciliària de cures pal·liatives que atenen a pacients derivats de diferents nivells assistencials. Existeixen uns criteris de derivació i d’intensitat d’atenció compartida en entre atenció primària i PADES en funció de la complexitat del cas . Malgrat això, en la nostra experiència, hem observat que els professionals d’atenció primària no apliquen uns criteris uniformes de derivació de pacients al servei PADES

Objectius:
Conèixer quins són els criteris de derivació en els que es basen els professionals ( metges/esses, infermers/es i treballadors/es socials ) dels equips d’atenció primària per derivar els pacients a PADES.
Conèixer quins són els sistemes de comunicació per la derivació i coordinació dels pacients a PADES i detectar dèficits en el circuit

Metodologia:
Estudi observacional, transversal amb qüestionaris autoadministrats dirigits als professionals sanitaris de àrea d’influència del servei de PADES de l’ICS de Metropolitana Nord i Barcelona Ciutat .S’enviaran qüestionaris ad hoc AMB 25 preguntes tancades i 1 pregunta oberta, via correu electrònic.
Es recolliran característiques dels professionals, el circuit de derivació i coordinació, les vies de comunicació, la satisfacció, els criteris de derivació, el grau d’atenció compartida i l’afectació en les derivacions a causa de la COVID-19

Resumen
Las mujeres embarazadas son un grupo de especial vulnerabilidad al SARS-CoV-2 debido a los cambios inmunológicos y fisiológicos críticos que ocurren durante el embarazo y que pueden aumentar la susceptibilidad a patógenos intracelulares como virus o bacterias. La lactancia materna es la piedra angular de la supervivencia, la nutrición y el desarrollo del lactante y el niño pequeño y la salud materna. No hay conocimiento suficiente sobre la influencia del virus SARS-CoV-2 en el embarazo y los recién nacidos. Es de suma importancia conocer la respuesta inmune al SARS-CoV-2 durante el embarazo, nacimiento y primer año de vida, para poder establecer protocolos de prevención y manejo terapéutico en este vulnerable.
período de la vida.

Objetivos
Investigar los factores que modulan la respuesta inmune en gestantes al SARS-CoV-2, midiendo las características inmunológicas que permitan distinguir los portadores sintomáticos de los asintomáticos, y medir la transferencia de anticuerpos a sus bebés.

Diseño
Estudio de cohorte de 673 mujeres, 473 embarazadas y sus recién nacidos y 200 mujeres en edad fértil. El período de inclusión es del 1 de marzo al 30 de junio de 2020.

Variables
Variables sociodemográficas, clínicas y biológicas durante el período de gestación y un año después del nacimiento. Las variables biológicas son ARN SARS-COV-2, Anti-SARS-CoV-2 (IgG, IgM, IgA) y subpoblaciones de linfocitos en sangre total, respuestas específicas de linfocitos T a COVID-19, citocinas en plasma y ARN SARS-COV -2 leche materna.

Hipótesis
1. La infección por COVID-19 de mujeres embarazadas afecta la inmunidad del recién nacido.
2. La lactancia materna en mujeres con AC anti-SARS CoV-2 protege al bebé de la infección en los primeros meses de vida.

Resultados
Los resultados ilustrarán la respuesta contra la enfermedad. En concreto, podremos sumar conocimientos en:
-La respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el momento de la infección.- La aparición de transmisión vertical e infección intrauterina.
– El estado inmunológico de los recién nacidos.
– El efecto protector de la lactancia materna (inmunización pasiva) en los bebés.

Aplicabilidad
Los resultados ilustrarán la respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el estado inmunológico de los recién nacidos / bebés IMP-226-CT V02.

Antecedents:
Els indicadors de procés i resultat dels serveis tenen un paper crucial en la satisfacció del pacients.

Hipòtesis:
Els professionals de la salut afectats per confinament durant la pandèmia han rebut un suport adequat per part de la institució a la que treballen

Objectiu:
Conèixer l’experiència i satisfacció dels professionals que han estat inclosos en el circuit de seguiment de confinament de COVID 19 creat específicament per la situació de pandèmia.

Metodologia:
Quantitativa amb qüestionari electrònic autoadministrat.

Determinacions:
Estudi transversal, una única determinació.

Anàlisi estadística:
Estadística descriptiva.

Resultats esperats:
S’esperen trobar punts forts i punts febles del circuit.

Aplicabilitat i Rellevància:
Les troballes permetran millorar futures actuacions.