Rita Fernández Vergel

Estudio cuantitativo: El objetivo principal es analizar si las aptitudes personales relacionadas con las conductas, están asociados de manera independiente a la incidencia de morbilidad. Estudio con metodología cuantitativa y cualitativa. Proyecto multicéntrico (10 equipos) para la creación de una cohorte de 3083 personas de 35 a 74 años de 9 Comunidades Autónomas. Las variables personales que se avaluaran serán: autoeficacia, activación, alfabetización en salud, resiliencia, locus del control y rasgos de personalidad. Se registraran covariables de tipo sociodemográfico, de capital social y de activos comunitarios en salud. Como objetivo secundario se analizará si las aptitudes personales están asociadas de manera independiente a menor mortalidad por todas las causas, mejor adopción de estilos de vida saludables, mejor calidad de vida y menor utilización de servicios de salud en el seguimiento. Se realizará una exploración física, una analítica y una evaluación cognitiva. Se analizará la incidencia de morbilidad con un modelo de Cox para cada una de las seis variables independientes (objetivo 1); y la mortalidad por todas las causas y de las otras variables dependientes (objetivo 2). Los modelos serán ajustados por las covariables indicadas. La posible heterogeneidad entre CCAA se estimará mediante la introducción de efectos aleatorios en el modelo.
Estudio cualitativo: Profundizar en las opiniones y experiencias de la población sobre la relación entre las aptitudes personales con su percepción de salud, sus estilos de vida y su calidad de vida. Investigación de perspectiva fenomenológica. Se realizaran el número de
grupos de discusión necesarios hasta alcanzar la saturación de discursos. Se hará un análisis de contenido temático interpretativo que se triangulará entre miembros del equipo investigador. Se interpretarán los significados y se creará un marco explicativo con las aportaciones de cada tipo de informantes.

Hipótesis principales:
1) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular aumenta el riesgo cardiovascular a corto plazo (empeoramiento de los parámetros clínicos relacionados con el riesgo cardiovascular: tensión arterial, HDL, LDL, triglicéridos, HbA1c, filtrado glomerular y riesgo cardiovascular).
2) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular se asocia a mayores eventos cardiovasculares y mortalidad.
3) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular incrementa los costes para el sistema debido a un mayor uso de servicios (ingresos hospitalarios) y a una mayor discapacidad (bajas laborales, incapacidad y mortalidad prematura).

Objetivo principal:
1) Estimar el impacto de la no iniciación de los tratamientos de prevención primaria prescritos en Atención Primaria en el control de los factores de riesgo cardiovascular a corto plazo (entre 3 y 12 meses en función de la patología).
2) Estimar el impacto de la no iniciación de los tratamientos de prevención primara prescritos en AP en la prevención del riesgo cardiovascular a medio plazo.
3) Estimar el impacto económico a medio plazo, en términos de uso de servicios sanitarios y discapacidad, de la no iniciación de los tratamientos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular prescritos en AP.

OBJECTIU: definir els components de la intervencio IMA implicant als professionals i pacients que finalmente la utilitzaran: pilotar i avaluar l’acceptabilitat i efectivitat de la intervenció IMA, incloent una eina d’avaluació del risc; i definir la intervencio IMA i el protocol d’avaluació de la mateixa.

METODLOGIA: Fase 1 (modelatge ) i 2 (exploració) del paradigme de disseny i avaluacio d’intervencions complexes. Metodes mixtes: big data, grups focals, avaluacio amb enquestes, estudi pre-post i grups nominals

Objectiu: Avaluar la millora a la qualitat de vida que proporciona un programa d’intervenció educatiu en pacients amb fibromiàlgia a l’Atenció Primària de Salut (APS). Avaluar el cost-eficàcia del programa. Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat amb seguiment fins als 12 mesos. La mostra s’obtindrà de la població de persones amb fibromiàlgia que consta al registre d’històries clíniques de tres centes de salut i del servei de Reumatologia de l’hospital de referència. Posteriorment a l’obtenció del consentiment informat es verificarà el diagnòstic segons els criteris de l’American College of Rheumatology (1990). La qualitat de vida s’avaluarà segons el qüestionari FIQ-S i EuroQoL-5D. L’ús i costos de serveis sanitaris seran avaluats amb el qüestionari Client Service Receipt Interview (CSRI) modificat. La intervenció consisteix en un programa educatiu que inclourà informació de la malaltia, pràctica d’exercici físic supervisat i teràpia de relaxació. Es realitzaran classes presencials en grup de 18 pacients com a màxim, de dues hores setmanals de durada durant vuit setmanes. En cap cas es modificarà el tractament farmacològic que ja portin pautat, deixant aquest paper al seu metge referent. S’analitzarà la similitud dels dos grups abans d’iniciar la intervenció. S’avaluarà el grau de qualitat de vida i els costos sanitaris abans, al mes, als 2, 6 i 12 mesos de l’inici de l’estudi.

OBJECTIU: avaluar l’atenció dimiciliària que ofereixen els equips d’atenció primària (EAP) en el nostre entorn, a les persones de més de 64 anys d’edat amb patologies cròniques, per identificar oportunitats de millora. Es vol identificar quines són les variables del pacient i del servei que rep que s’associen al deteriorament funcional i cognitiu, ingrés en una residència geriàtrica, visites a urgències, ingrés hospitalari o mort. També es vol identificar quines variables dels pacients s’associen amb la intensitat i amb el tipus de serveis socials i sanitaris que reben. MÈTODE: Estudi anaític de seguiment d’una cohort de pacients majors de 64 anys amb patologies cròniques, atesos en els EAP dins un programa d’atenció domiciliària de Catalunya. Es reclutarà 1.272 pacients que es valoraran anualment. Es recollirà el seu estat de salut (diagnòstics, Barthel, Pfeiffer, Braden i Gijon), dades del seu cuidador (Zarit), les atencions rebudes (social i sanitària), la seva salut subjectiva (SF-12), les visites a urgències i els ingressos temporals, i el resultat final entès com mort o bé ingrés definitiu en una residència geriàtrica o hospital. Es realitzarà un control de qualitat de les dades sobre una mostra aleatòria del 10% dels pacients de l’estudi. Les anàlisis principals es basaran en regressions logístiques i una anàlisi de supervivència. RESULTATS ESPERATS: Estandarditzant per l’edat i l’esta de salut, l’intensistat de visites i la intervenció multiprofessional esperem que s’assocïin amb un menor deteriorament funcional i cognitiu i amb un menor nombre d’ingressos hospitalaris i a residències geriàtriques. Algunes característiques dels pacients, com les nafres per pressió, pensem que també s’associaran amb la intensitat de l’atenció que reben aquests pacients.