Pere Torán Monserrat

La Enfermedad Hepática Metabólica (EHMET) es un problema creciente de salud pública en todas las edades, con una incidencia en aumento y una compleja interacción
de factores metabólicos, genéticos y estilo de vida. Objetivos principales: P1. Establecer y consolidar una cohorte amplia, observacional, prospectiva y basada en la
población de niños y adolescentes para permitir la estadificación, monitorización y evaluación longitudinal de la progresión de la EHMET y sus factores de riesgo
metabólico asociados de la infancia a la edad adulta. P2. Evaluar la incidencia y la posible reversión de la fibrosis hepática significativa (mediante elastografía transitoria
controlada por vibración [VCTE]) y la EHMET (mediante el parámetro de atenuación controlada [CAP]) durante un período de seguimiento de 4 años en una cohorte previamente establecida de niños y adolescentes. Métodos: Este proyecto de base poblacional constará de 2 partes: Fase A: Transversal, Fase B: Estudio de cohorte longitudinal con seguimiento de 4 años. El estudio incluye a individuos de edades comprendidas de 9 a 16 años. Este proyecto surge del LiverKids, que ha recibido
financiación pública (PERIS 2021). Los participantes se someterán a: mediciones antropométricas, análisis de sangre, VCTE con CAP, Resonancia Magnética y cuestionarios (datos sociodemográficos, historial médico personal/familiar, evaluación del estilo de vida). Con una muestra de 2200 sujetos podemos tener una precisión de ±0,8% para una prevalencia/incidencia del 4% (como prevalencia de fibrosis) y una precisión de ±1,2% para una prevalencia/incidencia del 8% (como prevalencia de MASLD).
Resultados preliminares: Se analizaron 1.380 participantes (52,3% hombres; 47,4% mujeres). La prevalencia de esteatosis (CAP=225 dB/m) fue del 14,8% y la de fibrosis (VCTE=6,5 kPa) fue del 4,1. Se encontró una asociación significativa entre el valor medio de VCTE y tanto la edad como el Índice de Masa Corporal. Aplicabilidad:
Diagnosticar estadios precoces de fibrosis hepática es clave para evitar que progrese a estadios avanzados que conllevan un aumento de la mortalidad.
TITLE:

The CAREPATH project addresses poor medication adherence in chronic diseases through an observational and retrospective cohort study using SIDIAP data from 5.8 million Catalans (2014-2024). This study aims to quantify current medication persistence across chronic conditions including type 2 diabetes, cardiovascular disease, and obesity, providing evidence-based insights to inform scalable, personalized interventions for improving treatment adherence including persistence across European healthcare systems. The pharmacoepidemiological analysis will characterize patients prescribed lipid-modifying agents, SGLT2 inhibitors, or GLP-1 agonists, examining adherence patterns by demographics and comorbidities. Individual-level data will be aggregated by ICS researchers into population tables for microsimulation modelling to evaluate intervention cost-effectiveness before deployment, so called early HTA, in support of decision making. Additionally individual level analyses will be employed to estimate the relationship between (non-) persistence and risk factor levels of BMI, HbA1c, and LDL in more detail. The latter analyses serve to populate the model’s care as usual scenario and will result in scenario parameters at the aggregate/group level that also use group level tables covering cause-specific mortality, risk factors and drug-specific persistence.

This project aims to optimise coordination between primary and specialist care to improve home care for children with
complex chronic conditions using technology that is tailored to their needs. This is expected to reduce the number of
emergency consultations, admissions and average length of stay in hospital.
Specific objectives include
1. To identify the measures that would facilitate the future implementation of this model and technology in other European
countries, taking into account the differences in healthcare systems and technological developments.
2. To replicate the coordination model between children’s hospitals and primary care centres in other European countries,
testing its feasibility, logistics and acceptance from a multi-stakeholder approach (professionals, patients, families, IT
teams).
3. To increase the integration of relevant information and digital technologies to achieve better health outcomes in this
specific population.
The target population is children with complex chronic conditions and/or palliative care needs at home. Caregivers will
be provided with a set of home monitoring devices personalised to each patient’s needs to perform the appropriate
biomedical measurements at home. Healthcare professionals will develop a shared, individualised care plan for each
patient, ensuring that care is participatory, focused on the patient’s needs and comprehensive across different levels of
the healthcare system. Coordination between primary and specialist levels will be facilitated by a cloud platform that will
receive real-time home monitoring data, process this data and generate appropriate alerts in the event of deviations in
health parameters. Data from the cloud platform will be available to both levels of care, enabling early intervention to
prevent exacerbations and complications according to the shared individualised care plan.

CAREPATH aims to improve chronic disease management and medication persistence by transforming the care
ecosystem, ensuring personalised support for better health outcomes, and reducing healthcare costs. We focus on
improving medication adherence and persistence for three prevalent chronic conditions: Obesity (BMI = 30 kg/m2),
Type 2 Diabetes Mellitus (T2DM), and cardiovascular diseases (CVD), including chronic heart failure (CHF), across
six diverse European countries: Germany, Israel, the Netherlands, Poland, Spain, and Sweden. These countries represent
various EU healthcare environments and economic statuses, emphasising the need for tailored approaches to patient care.
Our strategy involves integrating localised non-digital and digital health solutions to address the unique healthcare
delivery challenges in each region. The CAREPATH toolbox collects, combines, and customises existing solutions into
adaptable modules for broad application in both primary and secondary care settings. This toolbox will be tested in four
studies across two settings in all six countries in both primary and secondary care. Three pilot studies in different regions
as well as a proof-of-concept study in Germany will be conducted. This comprehensive evaluation, including HTA, aims
to assess the toolbox’s implementation and effectiveness, with a strong focus on learning what works for what groups
of patients in which setting.
Recognizing the significant impact of obesity, particular emphasis is placed on treatment adherence and persistence
of medications that facilitate weight loss, such as dual GIP/GLP-1 receptor agonists, but CAREPATH studies also
include patients using lipid-lowering drugs, insulin, and SGLT2 inhibitors. Our goal is to empower patients by improving
communication and data sharing among patients, healthcare providers, and other stakeholders, thereby supporting the
entire ecosystem and alleviating the burden on healthcare systems.

Antecedents: There is a growing evidence in the recent literature of the relationship between exposure to environmental pollutants and the risk of suffering mental health issues. In particular, pollutants such as O3, NO2, PM1, PM2.5 and PM10 are associated with children’s and adolescents’ mental health and neurodevelopment issues. In addition, for children and adolescents, five specific groups of mental health issues have been identified: behavioral and developmental disorders, attention deficit hyperactivity disorder (ADHD), anxiety, eating disorders and other mental health problems. More recently, some studies analyzed the impact of exposure to environmental pollutants on adults’ mental health, but more evidence is needed in this direction, especially accounting for the potential lack of accuracy of national registers of lifetime mental health disorders.
Hipòtesis: The main hypothesis underlying this project is that exposure to environmental pollutants is significantly associated with an increased risk of mental health disorders in children, adolescents, and
adults, with variations in these associations influenced by factors such as age, gender, socioeconomic status, and spatio-temporal dynamics. Environmental pollutants, such as air pollution and toxic substances, are known to have systemic effects on the body, including neuroinflammatory and neurotoxic impacts that may disrupt mental health. These effects are likely to differ across demographic groups due to biological and social factors, such as hormonal differences, varying developmental stages, and unequal exposure levels tied to socioeconomic disparities. By leveraging Bayesian statistical methods, this project seeks to test this hypothesis and explore whether these associations vary across population subgroups and over time, providing a nuanced understanding of the complex interplay between environmental and psychosocial factors in mental health.
Objectius: The main objectives of this project are 1) to develop new statistical methodology to study the association between the exposure to pollutants and mental health and neurodevelopment issues, 2) to account for the potential underregistering of mental health issues in these statistical methods and 3) to use the introduced statistical techniques to analyze the potential association between the exposure to pollutants and mental health and neurodevelopment issues in Catalunya.
Metodologia: The study population will be all Catalan individuals between 3 and 90 years old with a diagnosis within the health mental diseaes using ICD-10 codes and ATC codes from IDIAP and CMDB-SM in the period 2012-2024, with an estimated size around 2,4 million individuals. This project will employ a comprehensive methodological approach combining statistical modeling, mathematical techniques, and epidemiological analysis. A Bayesian-based model will be developed to investigate the association between environmental pollutants and mental health disorders, incorporating key demographic variables such as gender, age, and socioeconomic status, along with spatio-temporal factors. Given the massive size and complexity of the dataset, the project will adapt and extend mathematical techniques, such as the Divide and Recombine framework, within the Bayesian inference paradigm to ensure computational feasibility and scalability. To enhance data reliability, the model will include components to estimate and correct for misreporting of mental health disorders, which will account for potential biases in the dataset. The statistical analysis will explore both direct and interaction effects of pollutants, demographic factors, and temporal trends. This robust methodological framework will generate detailed insights into the relationships between environmental exposures and mental health outcomes while addressing challenges posed by data volume, complexity, and quality.
Aplicabilitat i Rellevància: The findings could provide a scientific basis for policy changes aimed at mitigating environmental pollutants, improving mental health outcomes, and addressing health inequities. The regional focus on Catalunya also allows for localized recommendations, which can be scaled or adapted for broader applications. By combining methodological innovation with practical relevance, this project addresses an urgent need in public health and environmental science. Its outputs could significantly advance our understanding of how environmental factors influence mental health and guide both scientific inquiry and public health policy.

Las infecciones por virus respiratorios emergentes y reemergentes representan una amenaza significativa para la vida humana, causando más de 4 millones de muertes y millones de hospitalizaciones anualmente. Los virus de la influenza (VIFI) y el virus respiratorio sincitial (VRS) son las causas más comunes de infecciones virales del tracto respiratorio. La aparición de nuevos patógenos virales ha desafiado la eficacia de los sistemas médicos y de salud pública, generando costos económicos sustanciales. Las vacunas contra la influenza estacional no inducen una inmunidad sólida lo que deja especialmente desprotegidos los grupos de alto riesgo. La vía PD-1/PD-L1 es una vía de señalización inhibitoria implicada en el equilibrio entre la respuesta inmunitaria efectiva y la inmunotolerancia. Su sobre activación en el cáncer y las infecciones virales inhibe la función de las células T. Aunque hay pocos datos sobre su papel en la patogénesis de las infecciones virales respiratorias agudas, la inhibición de la vía PD-L1/PD-1 podría representar una alternativa terapéutica durante la infección aguda por el virus de la influenza. El consorcio, formado por tres miembros con experiencia complementaria, se ha unido para investigar el comportamiento de PD-L1 durante la infección respiratoria viral en pacientes ambulatorios de alto riesgo. El objetivo es proporcionar una herramienta para la identificación, pronóstico y progresión de la enfermedad, y diseñar un ensayo clínico de fase II para probar los candidatos de Affirma Biotech. Con estos objetivos en mente, se estableció una colaboración entre el equipo de la Dra. Concepció Violán en IDIAPJGol y el equipo del Dr. Pere Joan Cardona en IGTP, ambos con una larga trayectoria en investigación clínica, epidemiológica e inmunológica, y Affirma Biotech, una start-up con nuevas moléculas pequeñas patentadas dirigidas a la inhibición de PD-L1. El primer resultado esperado es confirmar la expresión de PD-L1 y su evolución durante el curso de la infección en los pacientes. Esto permitirá identificar posibles marcadores útiles en pacientes ambulatorios y conocer el perfil de expresión de PD-L1 tras una infección viral en humanos. Un segundo resultado esperado es la caracterización preclínica de los nuevos compuestos químicos patentados por Affirma Biotech, que coordinará el presente consorcio. Con estos resultados se estará en disposición de diseñar los futuros estudios clínicos de prueba de concepto de los nuevos inhibidores de PD-L1 para el tratamiento de las infecciones virales respiratorias agudas (Influenza y virus sincitial). En el futuro, Affirma Biotech continuará con el desarrollo clínico sus compuestos para el tratamiento de las infecciones respiratorias agudas hasta la fase IIa. Posteriormente, la empresa encontrará un socio para licenciar los productos y llevarlos al mercado. El valor esperado de la licencia en 2032 será de unos 200 millones de euros.

ANTECEDENTS: Sistemes de salut basats en una forta atenció primària organitzada en base poblacional, milloren l’accés als serveis sanitaris, disminueixen el número d’ingressos hospitalaris evitables i per tant la despesa sanitària global, i milloren la salut de la població. L’any 2017, la Comissió Europea va identificar l’avaluació del rendiment dels sistemes d’atenció primària com una prioritat política. mesurar la qualitat dels serveis oferts és un requisit fonamental per a identificar àrees de millora. L’avaluació del rendiment d’un sistema és especialment necessària quan es produeixen canvis substancials en l’estructura o funcionament, com l’ocorregut amb la pandèmia de la COVID-19. A causa de la complexa naturalesa dels sistemes d’atenció primària, els indicadors utilitzats per avaluar el seu funcionament solen ser específics de cada context. Els Ambulatory Care Sensitive Conditions (ACSC) son un conjunt de diagnòstics potencialment evitables d’ingrés hospitalari o mort. Sovint és utilitzat com un indicador de mesura de l’efectivitat de l’atenció primària.
JUSTIFICACIÓ: L’avantatge d’analitzar agrupacions d’EAP en lloc de l’estudi d’aquests EAP a nivell individual és que permet una perspectiva més àmplia i generalitzable de les característiques estudiades.
L’ús d’algorismes d’intel·ligència artificial per predir el número d’ingressos hospitalaris per diagnòstic evitable (ACSC) pot ajudar a identificar els EAP amb problemes d’efectivitat, la qual cosa afavoriria una millora en la planificació de recursos sanitaris.
OBJECTIUS: 1) Caracteritzar grups similars d’EAP de Catalunya en funció dels resultats en salut, els recursos disponibles i les característiques poblacionals. 2) Predir el número d’ingressos hospitalaris per diagnòstics evitables (ACSC) dels diferents EAP. 3) Analitzar i comparar els resultats en salut dels equips d’atenció primària en relació als períodes de la COVID-19: pre-pandèmia, pandèmia i post- pandèmia.
PERÍODE D’ESTUDI: 2018 – 2022.
ENTORN I POBLACIÓ DE REFERÈNCIA: L’ICS és el principal proveïdor de serveis sanitaris de Catalunya. Gestiona 279 Equips d’Atenció Primària (EAP) adscrits a 5,8 milions de ciutadans.
POBLACIÓ D’ESTUDI: EAP dels centres del ICS de Catalunya.
OUTCOMES: Les variables d’interès son les relatives als resultats dels EAP: 1. Accessibilitat; 2. Longitudinalitat; 3. Abast (comprehensiveness); 4. Coordinació; 5. Orientació comunitària; 6. Orientació familiar; 7. Satisfacció; 8. Gestió de la demanda d’infermeria; 9. Benestar emocional; 10. Qualitat de prescripció farmacèutica; 11. Efectivitat: Número total d’ingressos hospitalaris per diagnòstic evitable; Mortalitat i mortalitat per ACSC.
VARIABLES: Referides a les característiques poblacionals : Edat, Sexe, Indicadors socioeconòmics, Número de visites als equips d’Atenció Primària per tipus de professional i EAP, Número total de malalties, Fragilitat (eFi, Efragicap, Nombre de medicaments (segons ATC) dispensats i data, Variables estils de vida, Nombre d’ingressos hospitalaris totals per cada EAP; Referides als recursos disponibles: Recursos humans disponibles de cada EAP per categoria professional i mes, Infraestructura de les EAP: Edificis i pisos, o en el seu defecte, variables que recullin informació sobre la fragmentació del personal de cada EAP, Població assignada.
FONTS D’INFORMACIÓ: El Sistema d’Informació per al desenvolupament de la Recerca en Atenció Primària (SIDIAP) disposa d’informació agregada a nivell mensual i per EAP de les característiques de la població, dels recursos disponibles dels EAP i dels seus resultats en salut.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: 1) Per a la caracterització de grups similars d’EAP en funció dels resultats en salut, els recursos disponibles i les característiques poblacionals s’usaran tècniques de clústers. Els clústers resultants es compararan en funció de la distribució de les variables sociodemogràfiques, clíniques, socioeconòmiques, d’estil de vida, i, principalment, d’utilització d’assistència sanitària primària, utilitzant anàlisi de variància (ANOVA) i proves de ji-quadrat. 2) S’elaboraran un conjunt d’algorismes d’intel·ligència artificial per predir el número d’ingressos hospitalaris per diagnòstics evitables (ACSC) dels diferents EAP i per períodes de 1,3 i 6 mesos en períodes de 1,3 i 6 mesos. S’aplicaran les següents tècniques de regressió: Decision Tree (DT), Random Forest (RF), Gradient Boosting (GB), k-nearest neighbors (K-NN), Support Vector Machine (SVM), Artificial Neural Network (ANN) i Recurrent Neural Network (RNN). 3) Per a analitzar i comparar els resultats en salut dels equips d’atenció primària en els tres períodes de temps que comprenen la COVID-19, es realitzaran models ARIMA, suavitzat temporal i ANOVA.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA: 1) L’agrupació d’EAP pot ajudar a la identificació de patrons de recursos dels EAP que poguessin resultar més efectius per a aconseguir satisfer les necessitats de la població. 2) L’avaluació d’algorismes que realitzin prediccions de resultats en salut permet identificar els EAP que puguin tenir problemes d’efectivitat, la qual cosa afavoreix una millora en la planificació de recursos sanitaris. 3) El tercer estudi podria ajudar a comprendre com la pandèmia ha afectat els resultats en salut durant el seguiment d’aquesta, i si aquests segueixen la mateixa tendència a mesura que es redueix la focalització de l’atenció de problemes relacionats amb la COVID-19 (període post-pandèmia). En global, el present projecte pot ajudar als responsables polítics i als gestors sanitaris a prendre decisions més informades sobre l’assignació de recursos, millorant així la qualitat d’assistència dels EAP i, en conseqüència, la salut de la població.

Pregunta de recerca:
Com gestionen la incertesa i la informació de cada pacient en relació a la síndrome de l’intestí irritable (SII) els i les professionals de la salut de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Objectius:
General:
Explorar de quina manera els i les professionals de la salut gestionen la informació clínica dels i les pacients per a la diagnosi i el maneig de la síndrome de l’intestí irritable.
Específics:
Identificar quins són els principals elements en el procés de diagnosi i maneig de la SII.
Especificar quines necessitats d’informació tenen els i les professionals per al maneig de la SII.
Posar de manifest barreres i facilitadors per al maneig de la SII a la consulta.
Copsar estratègies per al maneig de la incertesa en la diagnosi i el tractament de la SII.
Metodologia:
Estudi qualitatiu d’orientació construccionista basat en la realització d’entrevistes individuals i grups de discussió amb professionals sanitaris i guiat per la col·laboració d’un pacient expert.
Anàlisi:
Es basarà en els preceptes de la teoria fonamentada.
Utilitat i aplicabilitat:
Descriure les pràctiques habituals en el maneig de la SII i identificar patrons i indicadors físics de disfuncions específiques d’aquesta patologia facilitarà desenvolupar solucions enfocades i no invasives per al seu tractament.

Antecedents
L’increment de la prevalença del deteriorament cognitiu i les demències planteja reptes significatius per a la salut pública. La detecció precoç és crucial per gestionar eficaçment aquestes condicions. Els mètodes actuals a l’atenció primària sovint requereixen recursos especialitzats, limitant la seva aplicabilitat.
Hipòtesi
Principal:
La utilització del sistema EEG Starlab amb el dispositiu Enobio 20 serà considerada per part dels professionals sanitaris com una eina útil i viable per al suport en la detecció precoç del deteriorament cognitiu en entorns d’atenció primària. Aquesta valoració es basarà en la facilitat d’ús i la integració del sistema en les rutines clíniques
Secundària
El sistema de report automàtic basat en EEG de Starlab amb el dispositiu Enobio 20 serà valorat com útil i viable pels professionals de la salut com una potencial eina de suport en la detecció precoç per al deteriorament cognitiu en entorns d’atenció primària.
Objectius
Objectiu Principal:
Avaluar la usabilitat i la facilitat d’implementació del sistema EEG Starlab amb el dispositiu Enobio 20 en l’AP, enfocant-se en la facilitat d’ús, la Integració en la pràctica quotidiana i la percepció de seva utilitat per els professionals de la salut.
Objectius Secundaris:
Avaluar l’opinió dels professionals de la salut sobre els informes generats pel sistema EEG i la seva aplicabilitat en la presa de decisions clíniques.
Avaluar l’acceptabilitat del procediment EEG entre els pacients, incloent la seva percepció de confort i la seva disposició a sotmetre’s a futures avaluacions si es requereix.
Metodologia
IMP-226-CT V03
Utilització d’un disseny mixt amb metodologia qualitativa i quantitativa, en 5 fases diferenciades que inclouen la creació d’instruments de mesura específics com l’Escalas d’Usabilitat del Sistema (SUS) i qüestionaris de satisfacció (fase 1), i proves pilot per avaluar la implementació i usabilitat de l’EEG( fases 3 i 5).
Aplicabilitat i Rellevància
L’ús de l’EEG podria millorar significativament la detecció precoç de la demència a l’atenció primària, optimitzant la gestió i retardant la progressió de les demències, beneficiant pacients i sistemes sanitaris per igual.

Antecedents:
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una afecció respiratòria caracteritzada per símptomes persistents i una limitació crònica al flux aeri, principalment causada pel fum del tabac. Aquesta limitació es manifesta principalment en forma de dispnea i és progressiva. Altres símptomes inclouen tos crònica i expectoració. La MPOC també es caracteritza per aguditzacions freqüents i comorbiditats que poden agreujar la malaltia.
Segons l’OMS, hi ha 210 milions de persones amb MPOC al món. A Espanya, la prevalença es calcula al voltant del 10% en persones de 40 a 80 anys, amb un alt grau d’infradiagnòstic. El cost sanitari per pacient és de 1.752 euros/any, sumant un total de 475 milions d’euros anuals, principalment per hospitalitzacions i medicaments.
La MPOC és una malaltia complexa i multidimensional. La disfunció del múscul esquelètic i altres manifestacions extrapulmonars, com la pèrdua de pes, poden influir en el curs de la malaltia. Un estudi entre 2016 i 2019 en centres d’atenció primària i hospitalària va identificar diversos factors de risc per al fenotip aguditzador de la MPOC, com la mala higiene oral, la desnutrició, la mala qualitat de vida i una major dependència funcional.
La rehabilitació respiratòria és fonamental per a pacients amb MPOC, millorant la dispnea, la capacitat d’exercici i la qualitat de vida. Aquest entrenament es pot fer tant a l’hospital com de manera ambulatòria. Els programes de rehabilitació més efectius inclouen l’entrenament de les extremitats inferiors i superiors, així com dels músculs respiratoris.
La motivació i l’estat d’ànim són factors crítics per a aquests pacients, amb una alta prevalença de depressió i ansietat. L’exercici físic i la rehabilitació respiratòria també poden ajudar a millorar l’estat d’ànim, reduint la inflamació sistèmica i augmentant els opioides endògens. Es recomana la inclusió d’intervencions psicosocials en els programes de rehabilitació.
IMP-226-CT V03
La qualitat de vida dels pacients amb MPOC està afectada per diversos factors, incloent la dispnea, les aguditzacions i les restriccions en les activitats quotidianes. Els estudis demostren que la disfunció muscular i l’estat d’ànim deprimit estan fortament relacionats amb la dispnea i la capacitat d’exercici.
A causa de l’afectació multisistèmica de la MPOC, les intervencions han de ser integrades i holístiques. La incorporació de nous rols professionals als Equips d’Atenció Primària a Catalunya permet abordar aquesta malaltia de manera més completa. Proposem un document de consens per treballar conjuntament amb nutricionistes, higienistes dentals, fisioterapeutes i referents de benestar emocional. Els nutricionistes poden ajudar a millorar la dieta i els nivells proteics, els fisioterapeutes a millorar la forma física, els professionals de benestar emocional a oferir suport psicològic i els higienistes dentals a millorar la higiene oral per reduir les infeccions respiratòries.
Objectius:
Assolir el consens entre nutricionistes (NUTRI), fisioterapeutes (FIS), referents de benestar emocional (REBE) i higienistes orals (HO) en relació a les intervencions comunitàries a realitzar amb perspectiva multidisciplinar en pacients amb MPOC amb la finalitat de:
1. Identificar necessitats de suport nutricional, el benestar psicològic, l’estat físic i la higiene oral. dels i les pacients diagnosticats amb MPOC amb l’objectiu final i posterior de disminuir les seves aguditzacions i millorar el seu pronòstic i qualitat de vida.
2. Generar propostes d’intervenció multidisciplinars, estandarditzats i viables amb la participació dels nous professionals en el context de l’AP al Maresme: nutricionista, benestar emocional , fisioterapeuta i higienista dental a més dels ja existents entre els que s’inclou infermeria i el pacient expert
Metodologia:
L’ús de grups focals per identificar necessitats i el mètode Delphi per arribar a un consens entre experts reflecteix una metodologia qualitativa amb orientació construccionista i una posterior quantitativa. És per això que es pot considerar com a metodologia mixta

Antecedents: L’envelliment és un dels principals reptes de salut dels països desenvolupats. Els >65 anys consumeixen el 80% dels recursos sanitaris i les projeccions indiquen que aquesta franja de població es doblarà en 40 anys, amb un increment notable de la dependència. La disfàgia orofaríngia (DO) i la malnutrició (MN) són dues condicions molt prevalents en ancians, tant en l’àmbit hospitalari, sociosanitari i d’atenció primària (AP), que s’associen a reingressos, increment de necessitat de cures, despeses sanitàries, institucionalització i mortalitat. La DO i la MN a AP estan infradiagnosticades, ja que no es realitza un cribratge sistemàtic perquè el procediment actual no és cost-eficient i requereix molt de temps i recursos humans. L’objectiu dels mètodes de cribratge és la detecció ràpida de les persones en risc de patir una patologia i poder realitzar una avaluació més acurada a fi de diagnosticar-les i oferir un tractament. La irrupció del Machine Learning i la història clínica electrònica (HCE) permeten desenvolupar classificadors per a la detecció o el diagnòstic de malalties mitjançant sistemes experts (SE). El nostre equip ha creat les eines AIMS (Artíficial Intelligence Massive Screening) basades en intel·ligència artificial (IA) per a la DO i la MN amb bones característiques psicomètriques. Aquestes permeten cribrar en segons el 100% d’individus en risc d’una ciutat, incrementant la precisió.
AIMS-OD ha rebut reconeixements científics (1r premi al 2nd World Dysphagia Summit; 1r Premi Creatic Fund. TecnoCampus d’emprenedoria). Aquestes eines, aposten per la innovació assistencial i compten amb una sol·licitud de patent internacional (PCT/ES2020/070723; OEPM-P201931028). La Fundació Salut del CSdM promou la transferència tecnològica al sector productiu del territori per generar valor i noves companyies en el sector salut. Fruit d’aquesta sinergia sorgeix AIMS-Medical, la 1ª spin-off del CSdM ubicada al TecnoCampus de Mataró que transforma les dades de la HCE en informació de qualitat per pacients, clínics i proveïdors de salut.
L’objectiu del projecte és implementar AIMS (OD+MN) en els sistemes d’informació i BBDD sanitàries d’AP (CSdM+ICS) de Mataró per a cribrar de forma automàtica, sistemàtica, massiva i continuada a tots els ciutadans >70 anys de la ciutat i valorar l’impacte clínic d’aquesta implementació.
Metodologia: el projecte consta de 7 fases a desenvolupar en 3 anys:
– Fase 1: Millora dels algoritmes de predicció AIMS (OD+MN) incrementant la base de dades d’AIMS accedint als repositoris de l’ICS i CSdM.
– Fase 2: Implementació d’AIMS als sistemes d’informació d’AP (CSdM+ICS). Programació de la interfície de comunicació entre aplicacions, protocols de seguretat entre institucions i el servidor d’AIMS (Hospital de Mataró), i realització dels tests necessaris per a un correcte funcionament en el sistema d’informació d’AP.
– Fase 3: Desenvolupament d’una estratègia educativa pels professionals sanitaris d’AP que facin ús d’AIMS (DO+MN). Formació en diagnòstic clínic de DO (mètode d’exploració clínica volum-viscositat) i MN (MNA, antropometria, IMC).
– Fase 4: Validació de les eines AIMS en base al diagnòstic clínic de DO i MN en ancians d’AP de les ABS de Mataró.
– Fase 5: Posada en marxa d’AIMS a l’AP de Mataró a les Unitats Bàsiques Assistencials (UBA) (risc del 0-100% amb codi de colors a la HCE) incloent l’estació de treball del clínic (ECAP).
– Fase 6: Determinació de la prevalença de DO i MN en l’àmbit comunitari a Mataró (ancians >70 anys) d’acord amb l’increment del cribratge per AIMS.
– Fase 7: estudi abans-després per avaluar l’impacte d’AIMS (DO+MN) a nivell comunitari (>70 anys amb DO i/o MN). Recollirem els codis diagnòstics CIM-10 sobre complicacions nutricionals i respiratòries derivades de la DO i MN, la prescripció de tractaments relacionats i les derivacions a professionals sanitaris de l’any anterior a la pandèmia (2018-2019) i de l’any posterior a la posada en marxa del software (2024-2025).

Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) han cambiado los hábitos de nuestras vidas, ahora ara ya son necesarias para nuestro día a día, y ya no podríamos vivir sin ellas, también los niños han sufrido un cambio en su juego, en la manera de aprender, de interactuar con los adultos, con sus iguales y a menudo prefieren ir a casa a jugar con la videoconsola que ir al parque o jugar a juegos tradicionales. En la escuela también los contenidos se apoyan con las tecnologías digitales para dar un aire más novedoso, más didáctico por todo ello en pleno s. XXI hay que adecuarse a lo que la sociedad demanda, ¿pero sabemos a partir de qué punto es perjudicial la tecnología para la franja de edad de 6-12 años?
Antecedentes: Cada vez los domicilios cuentan con más aparatos electrónicos/ digitales y muchas actividades que antes necesitaban presencialidad ahora ya se pueden, incluso se prioriza el realizarlas online. En el ámbito laboral también hay una hiperconectividad, en las escuelas se utilizan cada día más soportes digitales, y lo niños no son ajenos a estos cambios, ellos interactúan cada día más con los soportes que sus padres utilizan y que tienen al alcance de su mano.
Hipótesis: los niños de 6-12 años del municipio de Cerdanyola del Vallés interaccionan más de 90’ al día con las TIC.
Objetivos: Conocer la interacción de las TIC en los niños de 6-12 años del municipio de Cerdanyola del Vallés en domicilio y en escuela.
Metodología: Realización de una encuesta dirigida a los padres y otra a los docentes de cinco escuelas de Primaria del mismo municipio para conocer los hábitos en TIC de los niños de 6-12 años de Cerdanyola del Vallés.
Análisis estadístico: Se realizará un análisis descriptivo de las variables de padres y docentes a través de medidas de tendencia central y dispersión para las variables cuantitativas, y frecuencias y porcentajes para las variables categóricas. El análisis bivariado para buscar asociación entre las variables sociodemográficas y el patrón de hábitos se realizará con la prueba Chi Cuadrado de Pearson.
Resultados esperados: La hipótesis confirmará que los niños de 6-12 años de Cerdanyola del Vallés interaccionan más del tiempo estipulado con las TIC
Aplicabilidad: Dada la facilidad para realizar las encuestas a los padres en los centros de salud y el envío de las mismas a los docentes es fácil y operativo realizar el presente estudio.
Relevancia: Después de consultar bibliografía no se ha encontrado ningún artículo que haga descripción de los hábitos de los niños de Cerdanyola del Vallés, así que se encuentra relevante la realización de éste y si se cumple la hipótesis expuesta, se podría abrir una segunda línea de investigación que sería realizar un plan de mejora de hábitos de tiempo de pantalla en domicilio y en ambiente escolar.

Fundamentos: La fragilidad es una condición de salud frecuente y relevante en las personas adultas mayores de la comunidad, con importante repercusión sobre resultados adversos de salud. Sin embargo, en España no se ha probado la intervención recomendada por el Ministerio de Sanidad.
Métodos: Ensayo Clínico Aleatorizado Multicéntrico en 290 mayores de 69 años de la comunidad prefrágiles o frágiles, atendidos en 24 cupos de centros de Salud de España seleccionados. La randomización se realizará por clusters con una relación 1:1, siendo cada cluster un centro de Atención Primaria diferente para evitar contaminaciones. Toda la instrumentación se hará acorde con las guías del “Documento del Ministerio de Sanidad Español de 2014-2022 para la prevención de la fragilidad”. La intervención consistirá en un programa de ejercicio físico multicomponente en grupos reducidos de 6 personas, una intervención nutricional y un programa formativo a los Equipos de Atención Primaria, con dos periodos de 4 meses de duración y un intervalo de descanso entre ambos de 2 meses. El seguimiento será de un año y la principal variable de resultado será el cambio del estado de fragilidad medido mediante el fenotipo de fragilidad. El análisis se realizará por intención de tratar. También se analizará si la intervención mejora la calidad de vida de los participantes, reduce el consumo de recursos sanitarios y es coste-efectiva.
Conclusión: Los resultados del ensayo clínico permitirán evaluar si las intervenciones recomendadas por el Ministerio de Sanidad de España son coste-efectivas.
Palabras clave: Fragilidad; Ensayo Clínico Aleatorizado; Atención Primaria; Ejercicio Físico; Nutrición, personas mayores
Número de registro (Número y fecha) clinicaltrial.gov: NCT05002439 (18/06/2021)

Resumen Ejecutivo:
El Síndrome del Intestino Irritable (SII) es uno de los trastornos intestinales funcionales más comunes y se manifiesta
con dolor abdominal y deposiciones irregulares y la etiología exacta aún no está clara. No obstante, la motilidad
alterada y la percepción visceral son ampliamente reconocidas como factores significativos en su fisiopatología. Las
estrategias de tratamiento para el SII pueden incluir enfoques no farmacológicos y farmacológicos y se pueden resumir en
consejos dietéticos y de estilo de vida, enfoques farmacológicos, (3) dispositivos médicos invasivos y, como última
opción, (4) cirugía.
Investigaciones recientes sobre células mecanosensoriales gastrointestinales (GI) han destacado su papel como interfaz
esencial entre la microbiota intestinal y el sistema inmunitario. Varios circuitos mecanosensoriales críticos se
distribuyen a lo largo del tracto GI y la desregulación de la mecanotransducción juega un papel en la fisiopatología del
intestino, particularmente en el SII.
El presente proyecto tiene como objetivo desarrollar el primer dispositivo médico para el tratamiento del SII que
interactuará con células del GI y circuitos mecanosensoriales. El proyecto se fundamenta en el know-how desarrollado por
el coordinador de la propuesta, USMIMA, S.L. Además, la solución que propone el consorcio en el presente proyecto, el
sistema MOWOOT-IBS, consta de un componente de tratamiento (dispositivo), un componente de diagnóstico (tecnología de
sensor y resultados informados por el paciente) y una plataforma digital (con tecnología de Inteligencia Artificial) que
trabajarán conjuntamente para mejorar el intercambio de información ayudar a la toma de decisiones y mejorar los
resultados del tratamiento. Además, se probará y desarrollara en conjunto con un equipo de expertos referentes en
investigación de atención primaria, para su validación.
Este proyecto enmarca los siguientes objetivos específicos:
– Comprensión de los patrones de motilidad del intestino sano y del SII
– Desarrollo y evaluación de un algoritmo de tratamiento específico para SII
– Desarrollo de la tecnología de hardware y sensores
– Desarrollo de la plataforma digital.
– Evaluación del prototipo final
Para alcanzar los objetivos, el proyecto se construye a partir de las sinergias creadas por los tres grupos
participantes: todos ellos referentes en sus áreas de especialización y con las capacidades necesarias para el
desarrollo del proyecto:
1. USMIMA, S.L (USMIMA): La compañía tiene experiencia en el desarrollo de dispositivos médicos en el campo de la
gastroenterología, desde la detección de necesidades no cubiertas en el estándar de cuidado (SoC), hasta el desarrollo y
comercialización de una solución que ahora forma parte de un nuevo y SoC mejorado.
2. Eurecat: Eurecat es el principal centro tecnológico de Cataluña y es un centro referencia en Europa. En el proyecto
actual, serán los responsables de todas las tareas asociadas al desarrollo del software, hardware y sensores de la
correa.
3. Fundació d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol Gurina, Institut per a la Recerca a l’Atenció Primària de Salut
(IDIAPJGol): centro de referencia en investigación y promoción de la salud en el nivel de atención primaria. Su
contribución proporcionará su experiencia en la realización de ensayos clínicos y estudios cualitativos y garantizará
que la solución esté en línea con los requisitos realistas de la atención primaria.
Con una tasa de descuento del 20% que tiene en cuenta tanto los riesgos derivados del propio negocio como los derivados
del desarrollo de productos, el valor actual neto se situaría en torno a los 10,34 millones de euros, una TIR del 158% y
un multiplicador de 14 veces la inversión realizado inversión. El payback del proyecto se consigue tras el primer año
desde el inicio de la comercialización del producto.

El propósito de este estudio es evaluar inclisirán sódico 300 mg s.c. (equivalente a 284 mg de inclisirán) comparado con placebo en la reducción del riesgo de 4P-MACE en pacientes adultos con alto riesgo de sufrir su primer acontecimiento cardiovascular adverso mayor. Los participantes aleatorizados recibirán la medicación del estudio (inclisirán o placebo), administrada s.c. el día 1, el día 90 y, posteriormente, cada 6 meses. Se prevé que la duración global del ensayo sea de aproximadamente 6,3 años, y el estudio continuará hasta que al menos 853 participantes hayan experimentado un 4P-MACE primario confirmado por el comité de variables clínicas (CVC) (variable compuesta de muerte CV, IM no mortal, ictus isquémico no mortal y revascularización coronaria urgente), y al menos 638 participantes hayan experimentado un 3P-MACE confirmado por el CVC (variable compuesta de muerte CV, IM no mortal e ictus isquémico no mortal) en ambos grupos de tratamiento, y a todos los participantes se les haya realizado un mínimo de 3 años de seguimiento (durante el periodo doble ciego).

En Cataluña en el 2021 se han notificado 19.599 interrupciones del embarazo. En la mayoría de los Centros de Atención Primaria (CAP) que disponen de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) de Cataluña ofrecen la interrupción voluntaria del embarazo farmacológico (IVEf) garantizando la continuidad asistencial dentro de la atención primaria (AP).
En el 2022, se realizaron 7.800 IVEf en los centros ASSIR, un 39,9 % de todos los IVE realizados en Catalunya, y 9.615 IVE se realizaron en clínicas acreditadas (49,2%) y 2.144 IVE se realizaron en el hospital (11%).
En las últimas décadas las organizaciones sanitarias, al igual que otros tipos de servicios, tienen un claro objetivo de aumentar la calidad en la atención realizada, y de la mejora continua, no solo valorando la calidad del proceso, la seguridad y los resultados, si no teniendo en cuenta a los-las clientes, a su percepción de calidad del servicio y de satisfacción subjetiva (Satisfacción percibida).
En nuestro ámbito Cabedo y su equipo han validado la escala “SERVPERF IVE Questionnaire”, para evaluar la calidad de la atención percibida por las mujeres respecto al aborto farmacológico (Cabedo-Ferreiro, R, 2022).
La finalidad de este proyecto es la aplicación de la escala “SERVPERF IVE Questionnaire”, para evaluar la calidad de la atención percibida por las mujeres respecto al aborto farmacológico de los centros de atención a la salud sexual y reproductiva del Instituto Catalán de la Salud (ICS) de Cataluña en el año 2023.
El objetivo general del estudio es determinar la percepción de la calidad de la atención recibida de las mujeres que han realizado una interrupción voluntaria del embarazo por método farmacológico en las Unidades de Atención a la Salud Sexual del Institut Català de la Salut (ICS) en el 2023.
Se propone realizar un estudio multicéntrico, observacional, descriptivo, transversal de asociación cruzada en las 31 unidades de Atención a la Salud Sexual y reproductiv) de atención primaria del ICS de Cataluña, en las mujeres que han realizado una Interrupción voluntaria del embarazo farmacológico (IVEf) en los ASSIR de Cataluña (ICS), entre el 1 de marzo al 30 de mayo del 2023 . Se analizarán variables sociodemográficas, clínicas y el Cuestionario SERVPERF validado al castellano para evaluar la calidad percibida de la atención sanitaria en abortos de hasta 9,6 semanas de gestación.
Los resultados permitirán conocer la percepción que tienen las mujeres que acuden a los ASSIR para realizar una IVEf.
Permitirá adoptar actividades para mejorar la calidad de la atención ofrecida a las mujeres que acuden a las Unidades de Atenció a la Salud Sexual y Reproductiva.
Se podrá detectar si existe inequidad en el territorio y analizar el perfil sociodemográfico y clínico a IVEf.

PALLIAKID is an interdisciplinary project aiming to evaluate the feasibility, effectiveness, and cost-effectiveness of novel interventions for children, adolescents and young people (AYA) with palliative and end-of–life care needs in different healthcare systems across Europe, with a focus on those factors that influences the active patients’ and family caregivers’ engagement. PALLIAKID responds to several needs or gaps identified by the consortium clinical partners, grouped into three cornerstones of paediatric palliative care: 1) Early identification of children and AYAs with palliative and end-of-life care needs, 2) Comprehensive assessment of children and their family caregivers’ needs, 3) A comprehensive, personalised, interdisciplinary care plan including Advance Care Planning. The proposed solution entails three main results: PALLIAKID Eary Detection System, PALLIAKID intervention (Needs assessment, Advance Care Planning and Patient Journey digital platform); and PALLIAKID XR-based capacity-building program for professionals. In addition, the project will develop policy recommendations, guidelines and standards for patient-centred communication, together with a scale-up strategy to guarantee the project result’s’ sustainability and impact. In this sense, PALLIAKID aims to reduce taboos and misunderstandings of paediatric palliative care with its activities and the planned Public Engagement Strategy. The consortium is composed of 19 entities with the needed and complementary expertise and knowledge to respond to the proposed objectives, including the triad perspective (child-family-professional): five clinical sites to co-design and test the PALLIAKID solutions, two European networks, four experts in the needs assessment and ACP tools to be adapted (HexCom and IMPACT), three technological partners, one expert in evaluation, three experts in SSH and one expert in data and ethical issues.

La pèrdua auditiva associada a l’edat és una patologia amb una prevalença creixent en els últims
anys, i està guanyant rellevància com a problema sanitari i de salut pública, atès l’impacte sobre la
socialització que la pèrdua d’aquest sentit pot tenir, relacionant-se a la solitud i fins i tot, la
demència. Entre els motius principals d’aquest increment de casos està l’envelliment de la
població al nostre medi, lligat a hàbits de vida que afecten negativament aquesta capacitat. Una
correcta estimació de la càrrega de malaltia així com dels factors associats permetrà dissenyar
intervencions més efectives dirigides a prevenir i reduir el seu impacte.
Es proposa un estudi transversal per a estimar la prevalença de la pèrdua auditiva relacionada
amb l’edat (PARE) en la població de l’àrea sanitària Barcelonès Nord de 40 a 70 anys. Es
seleccionarà una població aleatòria a la qual s’oferirà la realització d’una audiometria automàtica,
tècnica validada a l’àmbit ambulatori.
Per donar resposta a l’objectiu principal, es calcularà la prevalença de la pèrdua auditiva
relacionada amb l’edat (PARE) de la mostra, juntament amb l’interval de confiança del 95%
(IC95%). Es calcularan les prevalences amb IC 95% pels grups d’edat definits i segons gènere.
A nivell clínic, l’aplicabilitat de determinar la prevalença d’hipoacúsia a la població i la
implementació posterior d’un programa de cribratge, permetrà fer un pas endavant per a la cura
de la salut auditiva de la població, inèdit fins a l’actualitat en el nostre entorn.

Acute Respiratory Infections (ARI) are one of the most frequent reasons for patient presentation in primary care (PC) and antibiotic use, and can be caused by a broad range of respiratory viruses and bacteria (1). In the context of the ongoing COVID-19 pandemic, the importance of ARI as a major health concern cannot be overstated, and has raised new challenges in addition to Antimicrobial Resistance (AMR) (2).The main aim of the POS-ARI-PC AUDIT Protocol is to describe the presentation and management (including clinical examination and diagnostic procedures routinely undertaken, medication prescribing and advice given) for ARI in PC. This will be an ‘audit-type’ study in which clinicians register non-identifiable characteristics of patients and their management, and any results will be presented in aggregated form. Individual consent will therefore not be required. Describing current practice of ARI in contrasting European countries and settings will allow identification of (unwarranted) variation in care, and estimation of congruence of current practice with best-practice guidelines to identify opportunities for improvements in management.

OBJECTIUS
Objectiu general: Entendre la complexitat espiritual per a poder atendre els processos de final de vida en l’àmbit sanitari atenent la seva diversitat religiosa. Objectius específics:
1. Explorar les interaccions de l’àrea d’espiritualitat del model de valoració de la complexitat en final de vida HexCom amb la resta d’àrees del model.
2. Detectar necessitats i recursos d’ordre espiritual i/o religiós en processos de final de vida en persones diverses religiosament i espiritual.
3. Detectar les necessitats i els recursos dels i les professionals de la salut presents en processos de final de vida per a atendre la dimensió religiosa i espiritual tant en la seva diversitat com en la seva complexitat.
4. Generar un manual de bones pràctiques d’acompanyament a la mort en totes les seves dimensions i la seva diversitat.
DISSENY DE L’ESTUDI. Es tracta d’un projecte de mètodes mixtes complementaris i seqüencials, estructurats en tres fases:
1. En la primera fase es farà una anàlisi secundaria i quantitativa de les dades dels pacients en l’aplicació del model HexCom de valoració de la complexitat en final de vida en la pràctica clínica. Les dades provenen de l’estudi “Aproximació a la complexitat en atenció domiciliària en final de vida: Estudi multicèntric prospectiu dels PADES de Catalunya (Codi IDIAP 4R17/053) amb informe favorable del Comitè Ètic d’investigació Clínica IDIAPJGol (Codi P15/171)
2. La segona fase consisteix en entrevistes semiestructurades que aprofundiran en la informació que ens aporta el model HexCom, la dotaran de complexitat i atendran la diversitat.
3. La tercera fase consisteix en dinàmiques grupals que tenen l’objectiu d’implicar els professionals en la generació de recomanacions basades en els resultats de les fases 1 i 2 i considerant també les seves pròpies necessitats.
RECLUTAMENT, SELECCIÓ DE LA MOSTRA,PROTECCIÓ DE DADES.
FASE QUANTITATIVA
En la primera, que és quantitativa, les dades provenen d’una investigació anterior. Es tracta d’un subestudi derivat de l’explotació de les dades recollides per l’estudi “Aproximació a la complexitat en atenció domiciliària en final de vida: Estudi multicèntric prospectiu dels PADES de Catalunya “(Codi IDIAP 4R17/053) amb informe favorable del Comitè Ètic d’investigació Clínica IDIAPJGol (Codi P15/171). Utilitzem un CRD electrònic (RedCAP) i les dades estan emmagatzemades en un disc dur portàtil adquirit expressament i per a ús exclusiu del projecte, custodiats sota clau a l’arxiu local de la Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana en ordinadors del centres sanitaris Nord (CAP La Llàntia, Mataró).
FASE QUALITATIVA
PRIMERA PART: ENTREVISTES A PACIENTS: La mostra serà d’entre 14-16 participants. El reclutament es farà a través d’una de les investigadores que integra aquest projecte, que coordina dos equips de PADES i que per tant està en contacte amb potencials participants (EJ-Z). Ella farà el contacte, informarà al pacient i recollirà el consentiment signat. El mostreig serà de tipus intencionat, teòric, i raonat, per tal de recollir la diversitat d’experiències i significats vinculats al fenomen estudiat. Així, es considerarà la pertinença religiosa com a criteri de segmentació, i es tindran en compte les variables de gènere i edat. Les confessions religioses que es veuran representades en la mostra seran, com a mínim, les majoritàries a Catalunya (CEO, 2020): catolicisme, evangelisme, islamisme i agnosticisme/ateisme, amb un mínim de 2 i un màxim de 4 participants per a cadascuna d’elles, per tal que el procés de mostreig sigui flexible i permeti incloure també participants d’altres pertinences religioses (o variants de les principals) amb menys presència als serveis de salut.
Criteris d’inclusió: Patir una malaltia greu i trobar-se en situació terminal i essent atès per un equip de cures pal·liatives.
Criteris d’exclusió: Negació o fort impacte emocional, debilitat extrema (PPS<40). Es recolliran les vivències i percepcions mitjançant entrevistes en profunditat semiestructurades d'aproximadament 45 minuts de duració, depenent de l'estat de salut del/la pacient. Les entrevistes es realitzaran allà on el pacient desitgi. A aquestes entrevistes hi assistiran 2 persones de l'equip, l'una experta en metodologies qualitativa, i l'altra experta en acompanyament espiritual en final de vida, tant per a fer un recolzament a la investigadora com per seguretat del participant. Per a aquestes entrevistes s'utilitzarà el qüestionari GES d'avaluació de recursos i de necessitats espirituals, validat per la Universitat de València, que es complementarà tenint en compte els resultats obtinguts en la fase 1. S'obtindrà el consentiment informat, es gravarà l'àudio digitalment amb gravadora per conservar les dades en local. Les preguntes guia addicionals (no incloses al qüestionari GES) aniran encaminades a establir un diàleg que permeti obtenir informació en profunditat i contextualitzada, sense induir ni forçar les respostes. Aquestes seran aprovades per l'equip de recerca i, si s'escau, es corregiran després de les primeres entrevistes. Les entrevistes es transcriuran, s'anonimitzaran i es traspassaran al programari Atlas.ti per a l'anàlisi qualitativa SEGONA PART: DINÀMIQUES GRUPALS (grup de discussió i co-creació). La població són professionals de l'àmbit de la salut que en la seva pràctica professional acompanyin processos de final de vida. Es constituiran dos grups de 5-8 participants, i la selecció serà feta tenint en compte el perfil professional (medicina, infermeria, treball social, psicologia…) i l'àmbit professionals (hospitalari, primari, domiciliari…) com a criteri de segmentació, i el gènere i l'edat com a criteris de variació de la mostra. Els i les participants es reclutaran mitjançant el procediment de bola de neu. En la primera sessió grupal (grup de discussió), es recolliran les opinions, idees, experiències intersubjectives dels i les participants arran d'un diàleg generat a partir de preguntes sobre necessitats específiques dels professionals a l'hora d'atendre la complexitat espiritual. En el segon grup (grup nominal), es farà una devolució del primer als participants, juntament amb els resultats de les fases 1 i 2, per poder elaborar el manual de bones pràctiques per i amb els professionals. Les sessions es faran en un espai acordat amb tots/es els/les participants, procurant que l'ambient sigui tranquil per a facilitar l'intercanvi comunicatiu, i estaran moderades per una persona de l'equip investigador. També en aquest cas s'enregistren i es transcriuen les sessions per a una posterior recuperació de la informació. Així mateix, s'obtindrà el consentiment informat dels i les participants. CONSIDERACIONS ÈTIQUES: Tots els investigadors i col·laboradors es comprometen a observar estrictament la Declaració d'Helsinki. Les persones participants hauran de signar un consentiment informat i seran identificades només per codi. Només el responsable del tractament de dades tindrà accés a la llista amb el nom dels participants, data d'inclusió i el seu codi d'estudi. Tota la informació obtinguda serà tractada de forma confidencial, en compliment de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el Reglament (UE) 2016/679 de Parlament Europeu i de les Dades. Consell de Protecció de 27 d'abril de 2016 (RGPD): Identificació de les dades i els subjectes que les tracten: S’obtindran dades qualitatives (opinions, etc.) que les persones entrevistades proporcionaran voluntàriament i un cop donat el consentiment en el context de l’entrevista. Si en el transcurs de la conversa es proporcionen dades que puguin identificar els participants, l’equip investigador les anonimitzarà eliminant-les de l’arxiu mitjançant un programa d’edició d’audio (Audacity), o bé substituint-les per pseudònims o categories genèriques (per exemple, “ciutat”) a l’hora de fer la transcripció. Si s’encarrega la transcripció a persones externes a l’equip d’investigació, se’ls hi proporcionaran les dades pseudoanonimitzades i es subscriurà un acord de confidencialitat. Identificació dels tractaments i base legitimadora dels tractaments: Les variables necessàries per a portar a terme l’estudi s’obtindran directament del participants del projecte mitjançant el seu consentiment, d’acord amb l’establert als articles 6.1.a) i 9.2.a) del RGPD. Eines utilitzades per a tractar les dades: Les dades seran emmagatzemades en local en ordinadors del centres sanitaris i en la plataforma Cercles, pertanyent a la Generalitat de Catalunya. La seva transcripció i codificació es durà a terme amb programari instal·lat també en local. Transferències internacionals de dades: No està prevista una transferència internacional de les dades. Identificació de tractaments que poden suposar un alt risc pels drets i llibertats dels participants en el projecte de recerca: No s’aplicarà cap tractament que pugui suposar un risc pels drets i llibertats dels participants. Les entrevistes seran enregistrades i transcrites però el contingut de la gravació estarà emmagatzemat de forma segura (sota contrasenya i accessible només als membres de l’equip investigador) durant 2 anys i eliminat posteriorment. Els participants podran revisar la transcripció de les entrevistes.

Una simulació clínica és la imitació el més real possible d’una situació clínica, amb el propòsit d’entrenar per tal d’aprendre de la mateixa en un entorn de seguretat amb l’objectiu de comprendre-la i millorar-la quan realment succeeixi en la pràctica assistencial. En el seu ús a nivell de formació pre i postgrau (bàsicament en l’àmbit hospitalari) ha demostrat millorar la satisfacció i confiança dels alumnes, la retenció del coneixement adquirit a llarg plaç, la seguretat del pacient i la comunicació i treball en equip. Realitzar aquesta activitat formativa en el propi centre de treball dels professionals (Simulació Clínica in situ) reforça la pràctica i l’aprenentatge de les habilitats no tècniques. De totes maneres, en l’àmbit de l’Atenció Primària el seu ús és limitat, i sovint sense respectar la metodologia que la caracteritza (prebriefing-simulació-debriefing), que és clau per garantir el major benefici. A més, realitzar les simulacions in situ poden interferir en l’activitat laboral diària d’un centre d’atenció primària, limitant per tant la seva viabilitat.
Hipòtesi
L’ús de la metodologia de SIM in situ aplicada a la formació en Codi IAM i Codi Ictus a l’AP és viable i millora les habilitats clíniques i no clíniques dels professionals d’Atenció Primària.
Objectiu general
Avaluar l’eficàcia i viabilitat d’un programa de formació en Codi IAM i Codi Ictus basat en la metodologia de SIM in situ.
Mètodes
Estudi d’implementació mitjançant metodologia mixta.
– Estudi quantitatiu en forma d’estudi observacional analític basat amb un qüestionari pre-post amb grup de comparació en el que s’avaluen habilitats tècniques i no tècniques, així com en el Simulation Based Training Quality Assurance Tool (SBT-QA10), que analitza l’experiència de la simulació des de la perspectiva del l’aprenent.
– Estudi qualitatiu basat en els preceptes de la Grounded Theory (Teoria Fonamentada) mitjançant: o Grups focals amb professionals sanitaris i no sanitaris
o Entrevistes individuals amb càrrecs directius).
o Observacions durant el desenvolupament de l’activitat formativa.
Resultats esperats
S’espera demostrar que utilitzar la metodologia de les simulacions clíniques in situ desperta un interès significatiu entre els professionals sanitaris.
Per altra banda, s’espera que aquesta metodologia i la seva aplicació in situ tingui una bona acceptació per part dels professionals..

Estudio observacional EOm de seguimiento prospectivo para el seguimiento de sujetos que reciban la pauta de vacunación completa para la COVID-19.

Antecedents: Les dones embarassades s’han definit com un grup d’especial vulnerabilitat a la COVID-19 a causa dels canvis immunològics i fisiològics que tenen lloc durant l’embaràs i que poden augmentar la susceptibilitat a patògens intracel·lulars com virus o bacteris. S’han descrit factors de risc per patir la COVID-19 greu en dones gestants i s’ha associat l’estat greu de la malaltia a un augment del risc de part prematur, cesària, i trastorns hipertensos de l’embaràs. L’embaràs en dones infectades per la COVID-19 s’ha associat amb l’hospitalització, un major risc d’ingrés a la unitat de cures intensives i la necessitat de ventilació mecànica. Els estudis son limitats i d’àmbit hospitalari la gran majoria. Els riscos associats a la infecció a principis de l’embaràs i els resultats a llarg termini dels lactants segueixen sent poc clars.
? Hipòtesi: l’embaràs pot modular l’evolució i pronòstic de la infecció per la COVID-19.
? Objectius:
? Principal: analitzar si l’embaràs afecta en l’evolució i pronòstic de la COVID-19. Específics: descriure i comparar ambdues cohorts de dones en edat fèrtil amb COVID-19 respecte les característiques basals, clíniques i d’evolució de la infecció. Identificar els factors pronòstic associats a les variables de resultat: necessitats terapèutiques, èxitus i resultats perinatals. Comparar els factors pronòstic i de resultat de l’evolució de la infecció per COVID-19 en ambdues cohorts.
? Secundaris: Avaluar en la cohort de gestants amb COVID-19 la incidència de cribratge positius de salut mental perinatal i de violència de parella i exparella, en relació al registre de l’any anterior.
? Metodologia: Estudi de cohorts retrospectives per avaluar com influeix la gestació en l’evolució i el pronòstic de la infecció per COVID-19. S’estudien les dones en edat fèrtil adscrites a la població de referència de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (HUGTiP), de l’ASSIR Badalona-Sant Adrià del Besos i ASSIR Sta Coloma, i que entre el 1/03/2020 al 1/12/2020 han estat infectades per la COVID-19. Aquestes dones seran assignades a dues cohorts en funció de si van estar embarassades o no en el moment de la infecció per COVID-19 amb l’objectiu de comparar com ha evolucionat la infecció entre les cohorts. Les variables sociodemogràfiques, clíniques, obstètriques i d’evolució s’obtindran de l’explotació de les dades de l’e-CAP (història clínica informatitzada) i de la història clínica de l’HUGTiP a partir de la base de dades pseudoanonimitzades, específica de la Gerència Territorial Metropolitana Nord (GTMN) per la recerca sobre la COVID-19 (base de dades CORE-COVID).

Antecedents
El citomegalovirus (CMV) és la causa més freqüent d’infecció congènita, la principal causa de pèrdua auditiva neurosensorial no genètica i una de les principals causes de discapacitat neurològica.
Fins al moment actual no es realitza un cribratge sistemàtic de la infecció materna, atès que no existia cap tractament que hagués demostrat disminuir la transmissió al fetus o reduir les seqüeles del fetus infectat. L’única actuació que s’ha mostrat eficaç són les mesures d’educació sanitària per evitar el contagi matern. Tot i això, un estudi recent ha demostrat que en aquelles dones infectades en primer trimestre o al voltant de la concepció, el tractament amb un fàrmac antiviral, el Valaciclovir, redueix el risc de transmissió al fetus (de 30% a 11%).
Plantegem per tant un estudi pilot de cribratge universal a l’àrea de Barcelona que permeti valorar la seva efectivitat per disminuir la taxa de CMV congènit, i que avali la incorporació del cribratge de CMV al protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut.

Hipòtesi
El cribratge universal de CMV durant el primer trimestre d’embaràs és factible, acceptat per les dones gestants, i per identificar les infeccions de primer trimestre, que s’associen a un percentatge més alt de seqüeles a curt i llarg termini, per poder iniciar precoçment el tractament dirigit a reduir la transmissió fetal i en conseqüència els seqüeles al nounat.

Objectiu
Avaluació de la implantació del programa de cribratge universal de CMV al primer trimestre d’embaràs.
Els objectius específics són: la seroprevalença de CMV al primer trimestre d’embaràs, la prevalença de primoinfecció per CMV al primer trimestre d’embaràs, la taxa d’infecció fetal en amniocentesi, la taxa d’afectació fetal per tècniques d’imatge del fetus infectat al primer trimestre, la taxa d’infecció neonatal, la taxa de seqüeles per CMV congènit a l’any de vida, la taxa d’ILE després del diagnòstic de primoinfecció, la taxa d’ ILE després del diagnòstic d’infecció fetal, la taxa d’ILE després del diagnòstic d’anomalies fetals, el percentatge d’acceptació de cribratge de CMV a la població i el cost anual del cribratge universal de CMV.

Metodologia
Estudi multicèntric prospectiu amb una sola cohort. Els centres participants són ASSIR Muntanya, ASSIR Esquerra, ASSIR Santa Coloma de Gramenet, ASSIR Badalona-Sant Adrià, Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital de la Maternitat i Hospital Universitari Trias i Pujol.
La durada total de l’estudi és de 3 anys amb un període de reclutament de gestants d’un any i mig i realitzant-se seguiment de l’embaràs i el part, i del nounat fins als 12 mesos de vida.
Durant el període d’estudi, s’informarà i s’oferirà a tots els gestants a la primera visita de control al primer trimestre la possibilitat de fer serologia a CMV aprofitant l’extracció de l’analítica de 1r trimestre, que es fa als 9-10 setmanes obtenint el consentiment informat. És sol·licitarà serologia a CMV (IgG i IgM, amb avidesa d’IgG per als gestants amb IgM positiva). Els criteris per identificar una infecció primària són els establerts al protocol clínic: IgG i IgM positiva amb avidesa baixa d’IgG o bé seroconversió d’IgG en cas de tenir una serologia negativa recent prèvia al període periconcepcional.
Els gestants amb infecció primària, rebran l’assessorament i el maneig habitual d’aquests casos, al seu hospital de referència seguint el protocol establert per al CMV a la gestació.
Es realitzarà una PCR-CMV en néixer als nadons de mares amb primoinfecció, i els infectats, realitzaran el seguiment neonatal segons protocol pediàtric habitual, com a mínim fins a l’any de vida.

Rellevància
La confirmació de l’eficàcia d’un programa de cribratge universal a CMV, facilitarà la incorporació del cribratge sistemàtic a la gestant, que per tant es beneficiarà del diagnòstic i de la possibilitat de tractament, disminuint per tant les taxes de CMV congènit que comporten interrupcions de la gestació i seqüeles al n

ANTECEDENTS: El gran volum de casos nous i reinfeccions aparegut en aquesta darrera onada produïda per la variant òmicron incrementa la preocupació pel previsible creixement de casos amb simptomatologia perllongada del que s’ha anomenat síndrome post-covid (SPC). Moltes de les persones desenvolupen alteracions neurocognitives. Hores d’ara, el diagnòstic és per exclusió amb altres malalties. Per tant, és necessari disposar de biomarcadors que guiïn el diagnòstic dels símptomes i afectació neurocognitiva per orientar el tractament i seguiment d’aquestes pacients
OBJECTIUS: Descriure les seqüeles neurològiques de les persones que presenten la síndrome de la COVID-19 persistent de tipus neurocognitiu, analitzant la seva relació amb les alteracions cerebrals funcionals i/o estructurals, amb l’estat inflamatori i immunològic, l’afectació vascular i vestibular, i el seu impacte sobre les activitats de la vida diària mitjançant les vivències que han experimentat en convivència amb la simptomatologia persistent.
MÈTODES: Metodologia mixta quantitativa i qualitativa, concorrent i complementària. Metodologia quantitativa: Disseny cas-control niat (nested) en un estudi de 3 cohorts (ProHEpiC-19, King Extensión Cohort i Longcovicat), amb 4 grups independents: Casos (persones amb Covid persistent neurocognitiu) i 3 grups control (Control 0: persones no infectades; Control 1: persones amb covid persistent sense símptomes neurocognitius; i Control 2: persones amb COVID-19
recuperades). Medicions quantitatives: Es realitzarà un estudi exhaustiu amb la medició de paràmetres estructurals i funcionals del cervell (RNM, retinografia, posturografia), qüestionaris neuropsicologics de rendiment cognitiu, estat emocional i qualitat de vida, i biològics de resposta immune: serologia, paràmetres d’inflamació: citocines, PCR, interferó).
Medicions qualitatives: 30 entrevistes semi-estructurades i 3 grups focals.
Estadística: Per a la correlació de les variables d’interès s’utilitzarà el coeficient de Pearson o de Spearman en funció de la distribució de les dades. Per a la comparació dels dos grups s’aplicarà el t-test o U-Mann Whitney quan sigui apropiat o Khi quadrat de Pearson. Totes les determinacions s’ajustaran per edat i sexe.
RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que les proves exhaustives realitzades permetran identificar biomarcadors que seran de fàcil aplicació a l’atenció primària per identificar els casos de post covid amb afectació neurològica. Els resultats serviran d’una banda per donar opcions terapèutiques de diferent espectre assistencial i d’altra banda, per continuar la recerca en aquesta línia per trobar solucions més ajustades i personalitzades per la post covid amb afectació neurocognitiva.

L’alletament matern (LM) és la forma de nutrició més saludable pel nadó i es recomana de manera exclusiva (LME) fins els 6 mesos. S’ha estudiat la petjada ambiental de la lactància artificial (LA) però és desconeix la de LM.
Objectius. Per aquest raó es planteja un estudi que es realitza en dos fases i l’objectiu principal de la primera es identificar l’impacte ambiental en termes d’empremta de carboni de la lactància materna, lactància artificial, accessoris necessaris per la lactància i de la dieta de les dones puèrperes al primer mes de vida de les criatures. I l’objectiu principal de la segona és avaluar quina és l’efectivitat d’una intervenció estandarditzada sobre alletament, dieta i mediambiental, en el primer mes de vida sobre l’empremta de carboni i la prevalença d’alletament matern els sis mesos de vida de la criatura.
Mètodes. Per la primera fase es realitzarà un disseny observacional descriptiu que permetrà obtenir una descripció i anàlisis de la situació de la dieta de mares puèrperes i els accessoris per la lactància i l’empremta de carboni. I en la segona fase un estudi d’intervenció quasiexperimental amb grup control no equivalent. Es realitzarà de forma paral?lela i multicèntrica. Hi hauran 2 grups d’intervenció i 2 grups controls. L’àmbit d’actuació seran les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, i les consultes de pediatria de la Metropolitana Nord de l’ Institut Català de la Salut i Hospitals de referencia: Parc Taulí, General de Granollers, Germans Tries i Pujol i Mataró.
En la fase descriptiva es compararà la dieta i accessoris el primer mes de vida de la criatura.
Els instruments de recollida de dades seran: quadern de recollida de dades en el Redcaps, el «»Registre alimentari de 24 hores»», escala LACHT, i escala EVA. Les principals variables de resultats: alletament i tipus a l’alta de l’hospital, al mes, 3 i 6 mesos; alimentació de la mare i accessoris de l’alletament.
Les intervencions que es realitzaran en el grup experimental: Elaboració d’un protocol d’atenció a les mares sobre alletament, dieta, empremta de carboni i cicle de la vida, en atenció hospitalària i primària, formació del professionals, elaboració de díptics informatius per les mares i parelles. Adequació dels espais físics. Incorporació a l’equip investigador mares involucrades en alletament i criança. Les llevadores i infermeres realitzaran una Intervenció estandarditzat sobre LM, dieta i petjada de carboni segons el protocol a les mares en l’hospital, puerperi a domicili i consulta, i les consultes de pediatria.
I les intervencions en el grup control seran segons la pràctica habitual. S’ompliran els registres a les 24-32 SG, a sala de parts, a l’alta hospitalària, al puerperi a domicili/consulta, al mes, 3 i 6 mesos.
Anàlisis de dades. Dades mediambientals: es realitzarà un estudi del cicle de vida comparatiu considerant indicadors ambientals la petjada de carboni, l’esgotament de recursos, l’acidificació, l’eutrofització entre altres.
Anàlisi descriptiu de totes les variables. Les variables qualitatives es resumiran amb les seves freqüències absoluta i relativa, i les quantitatives amb la seva mitjana i desviació estàndard.
Anàlisi bivariant amb les proves de Khi Quadrat o l’exacta de Fisher i la t d’Student per a dades independents. També el Risc Relatiu de la incidència de LME entre els dos braços de l’estudi, interval de confiança 95%. Les proves seran bilaterals i es considerarà el nivell de significació 5%. Paquet estadístic SPSS 25.0.
Es seguirà les directrius de Declaració d’Hèlsinki pels principis ètics i serà aprovat pel Comitè Ètic dels centres.
Els resultats esperats son obtenir una descripció de la petjada de carboni i cicle de vida de la LM i la LA a les 4-6 setmanes de vida. I s’espera que les mares del grup intervenció disminueixin la petjada de carboni i cicle de vida a través de la dieta i l’alletament matern i un augment de la prevalença de la LEM als 6 mesos en el grup experimental.

ANTECEDENTS: les vacunes contra la COVID-19 mostren una excel·lent eficàcia en assajos clínics i amb dades del món real, però algunes de les persones encara s’infecten amb SARS-CoV-2 després de la vacunació. L’aparició de la variant òmicron ens ha sorprès per la seva evasió immune envers a la vacuna i l’avantatge en la transmissió, deixant així una gran part de la població susceptible a la infecció. Per aquest motiu, és essencial conèixer les característiques clíniques, sociodemogràfiques i de la resposta immune de les persones que desenvolupen un COVID-19 greu malgrat la immunitat vacunal, per identificar i administrar dosis de reforç només a aquells col·lectius que ho necessitin, evitant així noves hospitalitzacions i morts en front a futures onades i noves variants del SARS-CoV-2.
OBJECTIUS: aquest estudi pretén identificar els factors de risc per a la infecció per SARS-CoV- 2 després de la vacunació i descriure les característiques epidemiològiques i immunològiques de les persones que tenen més risc de patir una malaltia greu (ingrés hospitalari i/o mort )
posterior a la vacunació. A demés, analitzarem les respostes humorals i cel·lulars de persones i infectades després de la vacunació en funció de la gravetat de la COVID-19 (greu vs. lleu).
Finalment, validarem la correspondència dels resultats obtinguts amb els models predictius.
MÈTODES: estudi de casos i controls niat en una cohort prospectiva de registres electrònics de
la història clínica (eCOH) i en 4 cohorts immunològiques de persones ?18 anys de Catalunya. Les cohorts disposen de informació de dades demogràfiques, socials, clíniques, medicació i proves diagnòstiques de la COVID-19. En la eCOH, s’identificaran les persones amb factors de risc. Es consideraran casos: les persones que havien rebut la pauta de vacunació complerta (1 dosis i amb 2 dosis, en funció del grup d’edat <65 i ?65 anys, respectivament) que després desenvolupin COVID-19 greu almenys 14 dies després de la última administració de la vacuna amb una prova diagnòstica de SARS-CoV-2 positiva. Es seleccionaran dos grups control emparellats per edat i sexe que no hagin desenvolupat infecció post-vacunal. De les 4 cohorts immunològiques es seleccionaran casos -persones amb perfil de risc i controls- per estudiar la variant d'infecció (seqüenciació), així com la resposta humoral i cel·lular post-vacunació en dues visites: abans i després la infecció (quantificació d'anticossos contra SARS-CoV-2, caracterització de cèl·lules B i T especifiques). L'associació entre vacunació i esdeveniments d'interès s'estudiarà amb models de regressió logística condicional, ajustant per factors de confusió: edat, sexe, COVID-19 prèvia, comorbiditats, tabac, medicació, dades socioeconòmiques. S'efectuaran análisis estratificades per grups d'edat i sexe. Es esenvoluparà un model de predicció amb models de Cox per estimar el risc d'esdeveniment segons vacunació. S'analitzarà l'evolució longitudinal de les respostes humorals i cel·lulars especifiques, i es modelarà amb models de regressió mixtos segons vacunació, ajustada per factors de confusió. RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que el nombre de infeccions post-vacunals a la població general és superior al estimat fins ara. A demés, identificaren els grups que tenen més risc d'ingrés hospitalari i mort per COVID-19 malgrat la vacunació per desenvolupar models de predicció i criteris de revacunació ajustats amb dades del món real. Treballar amb dades del món real aporta informació més rellevant que la que s'obté amb els assajos clínics, perquè permet identificar tots els tipus de població i personalitzar el tractament. La informació de resposta immune humoral i cel·lular analitzada a una mostra representativa de persones de cadascun dels grups, i les dades retrospectives, proporcionarà informació rellevant per conèixer els perfils de persones amb risc d'infecció greu, clau pel disseny de noves vacunes.

Introducción: la prevalencia de sobrepeso y obesidad en niños y adolescentes está aumentando muy rápidamente en los últimos años. A su vez, la enfermedad por hígado graso no alcohólico (HGNA) también está creciendo en esta población. El HGNA comprende un espectro de enfermedad que va desde la esteatosis simple hasta la esteatohepatitis, la fibrosis, la cirrosis e incluso el hepatocarcinoma. La Elastografía Transitoria (TE) con Parámetro de Atenuación Controlada (CAP) es un método diagnóstico, eficaz, no invasivo e inocuo, que permite estimar el grado de fibrosis y de esteatosis en el hígado, pero poco se sabe sobre su aplicabilidad en la población infantojuvenil.
Objetivos: 1) Conocer la prevalencia de fibrosis hepática significativa mediante la Elastografía Transitoria (TE) y la prevalencia de hígado graso no alcohólico (HGNA) mediante el Parámetro de Atenuación Controlada (CAP) en población infanto-juvenil. 2) Determinar los puntos de corte óptimos del CAP para lograr la máxima concordancia con los hallazgos de la Resonancia Magnética (RM) en el diagnóstico del HGNA leve, moderado y grave en población infanto-juvenil.
Métodos: estudio transversal de base poblacional qu se realizará en centros escolares e institutos del área metropolitana de Barcelona. Se incluirán 2.866 niños/as y adolescentes de entre ?9 y ?16 años de edad matriculados en el sistema educativo obligatorio español. Se realizará a cada participante: anamnesis, exploración física, extracción de sangre, TE y cuestionarios sobre datos socio-demográficos, historia clínica personal y familiar, y de evaluación de estilos de vida (calidad de la dieta, actividad física, hábitos de sueño). La fibrosis hepática se determinará mediante la medición de la rigidez hepática (LSM) utilizando la TE y utilizando los marcadores serológicos Pediatric NAFLD Fibrosis Index (PNFI) y Pediatric NAFLD Fibrosis Score (PNFS). La esteatosis hepática se evaluará mediante el CAP y el marcador serológico Fatty Liver Index (FLI). Se analizará la concordancia entre los resultados del CAP y la RM para estimar los puntos de corte óptimos del CAP que coincidan con las categorías de la RM. Se realizará la RM a todos los participantes con resultados de TE alterados (?6,5 kPa y/o ?225 CAP) y, aleatoriamente, al 7,4% de los participantes con resultados de TE normales (<6,5 kPa o <225 CAP). Aplicabilidad y relevancia: el presente estudio pretende establecer las bases para el uso de la TE en población infanto-juvenil con el fin de lograr el diagnóstico precoz del HGNA y prevenir su progresión a fibrosis. La TE es una técnica no invasiva y ampliamente utilizada en adultos que permite el diagnóstico de estas entidades sin necesidad de una biopsia hepática. El HGNA conlleva un aumento de la carga global de la enfermedad, un gasto considerable de recursos sanitarios y un incremento de la mortalidad a largo plazo. Sin embargo, aún no se han establecido estrategias para su detección precoz. Esta situación subraya la necesidad de realizar la detección temprana del HGNA desde edades tempranas, utilizando y validando métodos no invasivos como la TE asociada al CAP. Esto permitirá avanzar en el diagnóstico de estas enfermedades de una manera fácil y segura en una población altamente vulnerable como la infantojuvenil. Realizar, por primera vez, el cribado poblacional de una patología que puede ser de las más prevalentes en la población infanto-juvenil de nuestro entorno, brindará la oportunidad de evitar el desarrollo de sus fases avanzadas así como sus comorbilidades asociadas. Hasta la actualidad no se ha llevado a cabo ningún estudio de estas características, por eso su realización podría tener un impacto social, sanitario y económico muy relevante.

El nostre propòsit és proporcionar un instrument útil per a detectar els canvis de salut, per ajudar als professionals a planificar intervencions personalitzades i als gestors sanitaris a determinar les necessitats d’ atenció mèdica, de rehabilitació o socials en un context d’envelliment i sobrenvelliment poblacional.
L’ eina d’ Avaluació de la Salut (HAT) basada en les dades de l’ Estudi Nacional Suec sobre l’Envelliment i les Cures en Kungsholmen (SNAC-K), està dissenyada per a detectar desviacions de les trajectòries de salut esperades. La HAT capta tant la morbiditat com la discapacitat, és ràpida i fàcil de completar, i prediu de manera òptima els resultats de salut adversos. No obstant, és essencial explorar la seva capacitat predictiva en diferents poblacions abans del seu ús generalitzat.

Objectius:
comprovar la facilitat d’execució, la viabilitat i la capacitat pronòstica de la HAT a la població catalana.

Mètodes:
es calcularan les puntuacions de la HAT per a la població catalana a partir de les ponderacions i els punts de tall per a cadascun dels cinc indicadors de salut (velocitat del pas, puntuació MEC, número de malalties cròniques, número de limitacions en AIVD i AVD) obtinguts en el SNACK-K utilitzant el mètode de resposta nominal. La validesa interna es comprovarà explorant la correlació de la HAT amb altres indicadors de salut, i la capacitat predictiva comparant la seva capacitat per a predir resultats de salut (mortalitat, ús de serveis assistencials) respecte a dos dels seus components (morbiditat i discapacitat) utilitzant àrees ROC.

Introducció: La incontinència fecal (IF), és una patologia molt prevalent en el gènere femení definida com la pèrdua involuntària de femtes sòlides, líquides o gas. Encara que poc coneguda, la seva prevalença és molt elevada a la comunitat, entre 5-15% de la població i fins a un 24% en dones de mitjana edat, a les quals afecta greument la qualitat de vida (QoL). Malgrat l’elevada prevalença en dones, la IF està infradiagosticada i infratractada.
La taxa de pacients identificats a l’AP i remesos a la unitat de motilitat digestiva de l’Hospital de Mataró (CSdM) és d’aproximadament 200 pacients/any, molt inferior a la esperada.

La IF és un símptoma d’una o diverses alteracions dels mecanismes que conformen la unitat anorectal, tant biomecànics com neurofisiològics, responsables de la continència. Els nostres estudis han demostrat que la fisiopatologia de l’IF en dones s’associa principalment a disfuncions mecàniques esfinterianes per dany muscular relacionat amb procediments obstètrics, per una alteració de la conducció motora dels nervis púdics i/o canvis en la consistencia fecal, diagnosticables, i tenen tractaments específics disponibles al CSdM.

La IF és viscuda amb vergonya, el que acostuma a comportar una gran disminució de l’activitat social, la QoL i conduir fins hi tot a l’aïllament. Les pacients eviten consultar als professionals de salut i aquests, freqüentment, no conscients de la dimensió del problema, no els pregunten activament. El resultat és que, sovint, acaba derivant en un problema silent només conegut per la pròpia pacient.
En l’actualitat existeixen tractaments molt efectius que inclouen procediments de neurorehabilitació (Electroestimulació, Biofeedback, Kegel, Neuromodulació) implementats al CSdM i amb evidencia científica del seu efecte terapeutic.

L’AP és el primer nivell assistencial s’acudeix i on cal fer un primer cribratge per, posteriorment, derivar a unitats especialitzades per al diagnòstic i tractament. Així doncs, és determinant dimensionar la IF en dones de la nostra àrea sanitaria, avaluar els mecanismes fisiopatològics en aquells fenotips amb especial risc de patir-la, determinar i protocolitzar les necessitats terapèutiques i els circuits assistencials.
Hipòtesi: La prevalença de dones amb IF a la comunitat de la ciutat de Mataró és molt elevada i la majoría no tenen un diagnòstic clínic, no han estat identificades a l’AP ni reben cap tractament.

Objectius: a) Determinar la prevalença d’IF en dones a la comunitat i els factors associats, severitat, QoL i fisiopatologia en: parteres, post-menopàusiques i dones>75 anys, residents a Mataró. b) Establir protocols i circuits assistencials que garanteixin un cribratge a l’AP, un tractament multimodal, un seguiment adequat, millorar la formació dels professionals i empoderar a les pacients.

La esquistosomiasis es una infección frecuente en la población inmigrante subsahariana. Es una
enfermedad infradiagnosticada a no ser que se realice una sospecha y búsqueda activa.El
infradiagnóstico es aún superior en las mujeres.- Hay un elevado porcentaje de complicaciones
crónicas (15-20%).No existen marcadores de curación de esta infección, aunque la resolución
de las alteraciones analíticas y clínicas son un signo indirecto de que la infección
permanecía activa previa al tratamiento.
HIPÓTESIS:
? La población inmigrada de nuestra área de estudio presenta una elevada prevalencia
de infección por esquistosomiasis.
? La inclusión de la respuesta terapéutica del tratamiento de la infección por
esquistosoma aumenta la especificidad del algoritmo diagnóstico basado
únicamente en la clínica y la serología respecto a pacientes con infección activa.
? Un cribado comunitario basado en la serología y la clínica compatible con
esquistosomiasis es una herramienta factible para detectar y tratar a la población
expuesta en nuestra área de estudio.
OBJETIVOS
Objetivo General:Implementar una estrategia de cribado de Schistosoma spp en población con
riesgo epidemiológico.
Objetivos Específicos:
? Principal:
Diseñar un sistema de cribado de esquistosomiasis y determinar su rendimiento en
población expuesta a Schistosoma spp.
? Secundarios:
– Describir las características epidemiológicas y clínicas de las personas diagnosticadas
de esquistosomiasis.
Determinar el valor añadido de la respuesta terapéutica al tratamiento presuntivo
por esquistosomiasis al año de seguimiento.

Antecedents:Al 2013 s’estableixen a Catalunya les directius per a l’exercici de les actuacions infermeres en l’anomenada «gestió infermera de la demanda» (GID).Els infermers i infermeres formades específicament per resoldre problemes de salut aguts i de baixa complexitat generen una qualitat d’atenció comparable a la que presten els metges de medicina familiar. Per altra banda cal destacar la necessitat de racionalitzar els recursos mèdics en els centres d’atenció primària (CAP) o centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) o punts d’atenció continuada (PAC) amb la finalitat de prioritzar que el cos facultatiu pugui dedicar-se més a la patologia de mitjanai/o alta complexitat.Tot i que la GID ja fa anys que s’està implementant en els equips d’atenció primària (EAP), aquesta s’està duent a terme en diferents intensitats segons les necessitats i/o prioritats de cada territori de salut. El treball de de recerca més complert, fins l’actualitat, respecte la GID,es desenvolupa entre els anys 2011 i 2012 al CAP de Can Bou de Castelldefels, Barcelona. Es va realitzar un estudi retrospectiu, observacional, descriptiu i transversal que va concloure que l’aplicació de la GID va demostrar presentar una alta resolució de malalties ateses i un percentatge elevat de consells de salut i d’educació sanitària en les visites ateses de manera autònoma per infermeria. Els PAC i CUAP configuren una potent xarxa en l’atenció urgent de baixa i mitjana complexitat i ajuden a frenar el col·lapse de l’atenció hospitalària i faciliten que aquesta pugui centrar-se en la urgència d’alta complexitat o vital. El foment del rol autònom de la infermeria a través de la implementació de la GID en l’atenció continuada urgent de baixa complexitat pot ser transcendent, tant en l’optimització de recursos humans en els PAC i/o CUAP d’arreu del territori, com també en la millora pel que respecte a la qualitat i eficiència d’aquets serveis i d’atenció als seus usuaris. Hipòtesis:Que la implementació de la gestió infermera de la demanda (GID) seria un factor demillora en l’eficiència i qualitat assistencial en el Centre d’Urgències de Primària(CUAP)de Mataró. Objectius:Com objectiu principal volem determinar si la implementació de la GID és un factor de millora de l’eficiència i qualitat assistencial en el CUAP de Mataró, i com a específics, avaluar si la GID allibera temps als metges per atendre problemes de salut de mitja i alta complexitat, disminueix les reconsultes per els problemes de salut atesos dins els 15 dies posteriors, el nivell de satisfacció per part de l’usuari i si la GID facilita l’eficiència i qualitat respecte el temps d’espera i la resolució del problema de salut. Metodologia: Estudi d’intervenció experimental no aleatoritzat controlat. Aplicació d’una guia consensuada amb 5 motius de consulta de salut on es pot aplicar la GID els primers quinze dies de cada mes al CUAP de Mataró (grup experimental) i fins assolir la mostra necessària. Grup control d’aplicació en la segona quinzena de cada més on s’aplica el funcionament habitual del CUAP i fins assolir la mostra necessària. Determinacions:es recolliran dades sociodemogràfiques, clíniques, característiques de les visites i experiència de pacient.Anàlisi estadística: Es realitzarà anàlisi descriptiva, correlacional i multivariant.Resultats esperats: Millora en el temps d’espera, resolució, nombre de reconsultes i satisfacció de l’usuari respecte consultes de salut de baixa intensitat sota l’aplicació de la GID. Millora de l’eficiència del CUAP i de qualitat assistencial del servei. Aplicabilitat i Rellevància: Es tracta d’un primer treball experimental prospectiu que pot ajudar als responsables públics de salut a determinar l’interès general per la implementació generalitzada de la GID en l’atenció continuada urgent i en l’atenció primària no urgent.

ANTECEDENTS:
Diversos autors han informat que la saliva és una mostra fiable,
alternativa als hisops nasofaringes i nasals de cornet mitja, per detectar infeccions per
SARS-CoV-2 recollides mitjançant RT-PCR és sap poc sobre la comparació de ambdues
preses de mostres, especialment amb la nova variant Omicron del SARS-CoV-2. Realitzar
un estudi de comparació en la practica clínica habitual ajudarà a resoldre aquests dubtes.

OBJECTIUS
1. Avaluar la usabilitat i acceptabilitat per a la detecció d’antígens amb test ràpid vers el
SARS CoV-2 en pacients de l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona.

2. Analitzar la sensibilitat i especificitat de la presa de mostra amb hisop amb saliva a la
cavitat bucal per a la detecció d’ d’antígens amb test ràpid vers el SARS CoV-2 respecte
la presa de mostra amb hisops al cornet mitja nasal.

METODOLOGIA
Disseny: estudi transversal de precisió de una mètode de recollida de mostres per una
prova diagnòstica de SARS-CoV-2 d’una setmana de duració en als centres d’atenció
primària del Nord Metropolitana Nord de Barcelona (Espanya) en 300 persones > 18

Els resultats primaris inclouen: resultats del test d’antigen determinat per presa de
mostra nasal i bucal , resultats de rt-PCR en els casos discrepants i altres variables: COVID19 prèvia, vacunació i simptomatologia.

La OMS estima que 466 millones de personas en todo el mundo sufren pérdida auditi-va (hipoacusia), lo que representa un 6,1% de la población mundial. También se esti-ma que esta cifra aumentará a 630 millones en 2030 y a 900 millones en 2050.
Existe la necesidad actual en la sanidad pública de conocer la prevalencia de la hipoa-cusia en la población y poderla tratar. Según cálculos recientes de la OMS, los siste-mas de salud pueden obtener 16USD de ahorro por cada USD que se invierte en pre-vención.
Por esa razón, se han unido en este proyecto las siguientes entidades:
1) Devimetrix, S.L. (a partir de ahora «Kiversal») como empresa coordinadora
2) Y la Gerencia Territorial Metropolitana Norte del «Institut Català de la Salut» (GTMN, ICS), formada por el Hospital Universitario Germans Trias i Pujol (HGTP) por una parte, y por la Dirección de Atención Primaria (DAP) por la otra. Dicha acti-vidad de investigación, será coordinada en parte desde:
a) el Institut Germans Trias i Pujol (IGTP)
b) y el Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP).
Con los siguientes objetivos:
1) diseñar y realizar un estudio de prevalencia de la pérdida auditiva (hipoacusia) en el entorno asistencial de la zona Metropolitana Norte de Barcelona, un área que comprende 1.6M habitantes, al segmento poblacional de 60 años de edad;
2) y desarrollar el equipamiento audiológico necesario para realizar cribados masivos a la población desde los servicios de Asistencia Primaria y domiciliaria sin la nece-sidad de la existencia de cabinas audiológicas.

Antecedents:
Tot i les nombroses publicacions existents, la evidencia sobre COVID-19 i esdeveniments cardiovasculars actualment es bastant inconsistent, degut a que és una malaltia emergent.
Entre altres coses, es produeix una resposta inflamatoria sistèmica (disfunció endotelial i microtrombosi) i hipercoagulabilitat (elevació D-dimer i fibrinògen). Aquesta inflamació incrementa el risc de ruptura de la placa arterioscleròtica i per tant aparició d’esdeveniments vasculars.
És important valorar les complicacions cardiovasculars que poden contribuir a la mortalitat associada a aquesta pandèmia.

Hipòtesi: Els pacients COVID-19 presenten una major incidència d’esdeveniments cardiovascular respecte als pacients no COVID-19.

Objectius: Conèixer la incidencia d’esdeveniments vasculars : infart de miocardi, ictus, tromboembolisme pulmonar, trombosi venosa profunda i mortalitat vascular i global associada en pacient COVID-19 i no COVID-19 durant el primer semestre de l’any 2020.
Comparar la incidència d’esdeveniments vasculars esmentats entre el primer semestre de l’any 2019 i el primer semestre de l’any 2020.
Analitzar els factors de risc associats a la mateixa.

Resultats esperats: Augment d’esdeveniments vasculars en pacients COVID-19 respecte a no COVID-19 i durant el primer semestre de l’any 2020.

Aplicabilitat:
Identificar els factors de risc assossiats a l’aparició d’un esdeveniment cardiovascular en persones amb la COVID-19 en població general mediterrània >15anys per tal de poder fer una major prevenció en front a nous brots d’aquesta malaltia.
Identificar a les persones més susceptibles per tal que es puguin beneficiar de mesures preventives o de diagnòstic precoç de manera efectiva i eficient.

Rellevància: Conèixer la incidència real d’esdeveniments vasculars i els factors associats a la seva aparició ens
ajudarà a implementar estrategies de prevenció i maneig d’aquesta malaItia abans que es produeixin els esdeveniments vasculars.

ANTECEDENTES: Los trabajadores de la salud (PS) están en la primera línea de la lucha contra COVID-19, siendo más susceptibles a infectarse. En el estudio anterior, Prohepic-19, hicimos un seguimiento de 1471 TS durante 12 meses. La vacunación llega con muchas preguntas sobre su protección, reinfecciones y respuesta inmune. Ampliar el seguimiento de nuestra cohorte bien caracterizada inmunológicamente será decisivo para resolver estas cuestiones capitales.
? OBJETIVO: Generar información altamente confiable para mejorar las políticas de salud para prevenir la infección por CoV-2. Analizaremos la tasa de incidencia de la infección por CoV-2, la reinfección, la respuesta inmune a largo plazo para los trabajadores sanitarios infectados y no infectados relacionada con la vacuna en los trabajadores sanitarios expuestos, sanos e infectados.
? METODOLOGÍA: Una cohorte de PS (n = 1370 serán seguidos durante 24 meses, con dos brazos (sanos-expuestos = 1050; infectados = 320). Estadísticas: La incidencia relativa de la prueba de RT-PCR positiva y la nueva infección Se estimará de acuerdo con el nivel basal de los anticuerpos. Se analizará la cinética de IgG e IgM durante 24 meses, ajustando por edad, sexo y síntomas.
? RESULTADOS ESPERADOS: ProHEpiC-19 + se concibe como una estrategia para determinar la protección inmunológica a largo plazo frente a nuevas infecciones. Los resultados servirán de base

Assaig clínic controlat amb placebo, a triple cec i aleatoritzat que pretén avaluar l’eficàcia del col·lutori de Clorur de Cetilpriridini al 0,07% en la reducció de la càrrega viral salival del SARS-CoV-2 en pacients COVID-19 positius, avaluar les mascaretes facials com a eina de mostreig en estudis de col·lutoris orals y determinar si la viabilitat mitjançant RT-qPCR és efectiva en el recompte de SARS-CoV-2 infectius de les mostres.

Antecedents: La investigació en el camp de la medicina de l’estil de vida confirma la importància de l’activitat física en la salut física, cognitiva i emocional. Malgrat aquests beneficis, hi ha moltes persones sedentàries i amb baixa adherència a intervencions. Els resultats del projecte de recerca MoviMent, assaig clínic multicèntric, en el qual van participar 115 persones sanes de més de 50 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona, han demostrat l’eficàcia d’un programa de caminar en la cognició i la salut física i cerebral.

Objectius: El nostre objectiu és: 1. Traslladar els beneficis d’aquesta intervenció als ciutadans mitjançant la co-creació d’una solució digital personalitzada, 2. Demostrar l’eficàcia d’estratègies neuropsicològiques, basades en les funcions executives, per a potenciar l’adherència al programa i 3. Profunditzar en els factors implicats en els beneficis de la plataforma en la nostra població (sexe, edat, estat físic i de salut, context social i natural, i funcionalitats de l’aplicatiu).

Mètode: Co-dissenyarem i crearem una plataforma tecnològica intel·ligent i personalitzada per a telèfons mòbils per motivar a persones majors de 50 anys a caminar 45 minuts diaris durant 3 mesos, socialitzar-se i endinsar-se en el coneixement de la ciutat i territori. Registrarem dades clíniques i de salut cerebral abans i després de la intervenció (sexe, factors de risc vascular, cognició, benestar emocional, qualitat de vida), així com l’exercici realitzat, i el grau de contacte amb natura i socialització. S’inclouran tècniques de gamificació per la salut, i intel·ligència artificial per a promoure la motivació i adherència al programa.

Resumen:
En este estudio buscamos conocer la concordancia entre los pacientes remitidos desde atención primaria (AP) por sospecha de RD y el diagnóstico definitivo por parte del oftalmólogo en un entorno clínico de práctica real. Además analizaremos, la concordancia entre un software y el médico de AP en la decisión de derivar a oftalmología con sospecha de RD.

Hipótesis:
La derivación a oftalmología por parte de Atención Primaria en base a la retinografía de cribado de RD es adecuada, existiendo una alta concordancia entre los diagnósticos de sospecha de RD realizados por la medicina de familia y el diagnóstico de RD realizado por el especialista en oftalmología.

Objetivo general:
Evaluar la adecuación de la derivación a oftalmología por parte de los médicos de atención primaria en base a la estrategia de cribado oportunista de la retinopatía diabética mediante la utilización de las imágenes retinográficas obtenidas con Cámara No Midriática en Atención Primaria de Salud

Objetivo secundario:
Conocer la utilidad de un sistema basado en Inteligencia Artificial para la lectura de retinografias de cribado, con el fin de detectar la presencia o la ausencia de retinopatía diabética de manera que permita la automatización de los procesos de cribado, derivando al oftalmólogo las imágenes patológicas para su confirmación y posterior toma de decisiones terapéuticas.

Metodología:
-Diseño: Estudio transversal de precisión diagnóstica.
-Ámbito y período de estudio: Atención Primaria de la región sanitaria Metropolitana Nord (MN) de Barcelona, el último trimestre del año 2020 i primer semestre de 2021.

La cirrosi hepàtica és una malaltia crònica molt comuna i severa, responsable de l’alta morbiditat, la qualitat de vida deteriorada, els grans costos sanitaris i la mala supervivència, causant aproximadament 170.000 morts l’any a Europa. La cirrosi hepàtica va precedida d’un llarg període de fibrosi hepàtica, asintomàtica, de lent desenvolupament; més comunament causada per malalties hepàtiques grasses no alcohòliques (NAFLD, relacionada amb l’obesitat i diabetis tipus 2), alcohol i infeccions per virus de l’hepatitis B o C. No hi ha cap tractament disponible per revertir la cirrosi hepàtica avançada. Tanmateix, si es pot detectar de forma precoç la fibrosi, totes les causes principals encara són susceptibles de prevenció i tractament. El diagnòstic precoç de la fibrosi hepàtica a la població general és, per tant, crucial per als 10 milions d’europeus estimats amb fibrosi hepàtica no detectada.
El projecte LiverScreen té com a objectiu desenvolupar una metodologia de cribatge dirigida per identificar persones amb fibrosi i cirrosi hepàtica asimptomàtiques entre la població en general. Aquesta metodologia implica: 1) identificació de grups de la població general amb alt risc de patir malaltia hepàtica crònica, 2) cribar la seva rigidesa hepàtica amb la innovadora tecnologia d’elastografia transitòria (TE) (fins ara només valida en pacients amb malaltia hepàtica coneguda) per diagnòstic i 3) determinar el règim de cribatge de seguiment adequat. Dins del projecte LiverScreen, 8 països europeus col·laboraran i realitzaran investigacions en més de 34.000 assignatures per desenvolupar la metodologia de cribratge i demostració
la seva precisió, valor clínic, rendibilitat, acceptabilitat i potencials per implementar els sistemes sanitaris a tot Europa.
Utilitzant el programa LiverScreen, el diagnòstic en una fase inicial pot frenar la progressió de la malaltia hepàtica i tenir un impacte posterior a llarg termini sobre la morbiditat i mortalitat de les malalties hepàtiques i les càrregues associades en termes de costos econòmics i desigualtat de salut. La reducció de costos estimada oscil·la entre? 850 i 4.000 per any de vida guanyat ajustat a la qualitat.

La mayoría de los países tienen datos poblacionales disponibles de las infecciones por SARS-CoV-2 integrados en sus sistemas de vigilancia de COVID-19. Además, los estudios de seroprevalencia del SARS-CoV-2, como parte de las estrategias de vigilancia de COVID-19, se recomiendan y están actualmente en curso en muchos países para tratar de desentrañar, entre otros objetivos, cuántas personas han sido infectadas, cómo se está propagando la enfermedad y eventualmente a identificar cambios a lo largo del tiempo. Hasta el momento se han publicado pocos estudios prospectivos de base poblacional representativos a nivel nacional o regional. Además, muchas instituciones, incluidas muchas agencias de salud pública, han señalado la necesidad de analizar y
abordar las inequidades en salud en la pandemia de COVID-19. La caracterización y distribución de
Las infecciones por SARS-CoV-2 permitirían diseñar estrategias más efectivas para dirigirse específicamente a grupos de población de alto riesgo para la prevención y el control de COVID19.

Objetivos:
El objetivo de este proyecto es, mediante estudios seriados transversales de seroprevalencia en el tiempo, poner en marcha un sistema de seguimiento de vigilancia centinela de un sustituto de la exposición al SARS-CoV-2 en las diferentes áreas de la región sanitaria de Barcelona.

Metodología:
Se realizará un estudio transversal en serie en la región sanitaria y los niveles de ABS para estimar los anticuerpos contra el SARS-CoV-2, una prueba anónima no vinculada en la población centinela. El servicio de microbiología del hospital de referencia de cada una de las tres áreas sanitarias (áreas BCN) de la comarca sanitaria de Barcelona realizará la detección de anticuerpos séricos frente al SARS-CoV-2. Se recopilará la información proporcionada por los servicios de Microbiología en el hospital de referencia de cada región sanitaria: fecha de recogida de muestra, fecha de resultado de muestra, sexo, edad, ABS de residencia y diagnóstico codificado o motivo de consulta médica.

Objetivo:
Desarrollar una estrategia de intervención basada en la evidencia sobre la efectividad del ejercicio físico supervisado en personas con claudicación intermitente para determinar su impacto comparado con consejo estándar en estos pacientes.

Metodología:
ensayo controlado aleatorio longitudinal, paralelo, cegado al análisis, con una muestra de participantes estudiados entre 3 y 6 meses después de iniciar un programa de ejercicio físico. Los participantes serán asignados al azar a cuatro grupos. Grupo intervención de caminar: La intervención consistirá en la realización del walking training progression. El grupo de intervención de fuerza realizará un programa exclusivamente con ejercicios con resistencia. El grupo intervención de entrenamiento concurrente efectuará un programa de ejercicio que alternará en la misma sesión el entrenamiento de fuerza y de resistencia. Todos los grupos experimentales realizarán 36-72 sesiones, con una frecuencia de 3 sesiones semanales y de 60 minutos de duración por sesión. El grupo control recibirá consejo estándar consistente en la recomendación de realizar ejercicio aeróbico a nivel extremidades inferiores advirtiendo que deben cesar el ejercicio en el momento que aparezca el dolor y reanudarlo nuevamente al desaparecer el dolor un mínimo de 30 minutos por sesión 3 veces a la semana.

No hay estudios epidemiológicos en nuestro país sobre presbiequilibrio y trastornos de equilibrio a nivel poblacional, y se desconocen los parámetros de asociación e impacto del trastorno del equilibrio postural, medido mediante posturografía, en relación a las caídas y sus consecuencias. Hay indicios de que algunas alteraciones de la microcirculación cerebral puedan tener repercusión sobre el sistema del equilibrio y que sean objetivables en la microvasculatura retiniana a partir de imágenes del fondo de ojo capturadas con cámara amidriática.
El envejecimiento heterogéneo de la población hace necesario disponer de instrumentos fáciles, como el Health Assessment Tool (HAT, de identificación de sujetos con riesgo precoz de deterioro de salud y de mayor consumo de recursos asistenciales.

Objetivos:
generar una cohorte comunitaria donde cuantificar el trastorno de equilibrio mediante posturografía, establecer los parámetros epidemiológicos en nuestra población y su posible asociación con marcadores clínicos como la alteración de la microvasculatura retiniana observada por retinografía y analizada mediante software automático, en personas de 69-70 años. Determinar si otros parámetros clínicos accesibles en atención primaria como la velocidad del paso y la fuerza extensora de la rodilla se relacionan bien con la detección del presbiequilibrio. Validar próximamente el HAT en nuestra población.

Diseño:
observacional en dos fases. FASE I: transversal descriptivo. FASE II: cohortes con seguimiento a 18 meses. Se estudiarán 1316 personas de 69-70 años de la ciudad de Mataró excluyendo a los que no mantengan una deambulación autónoma. En la visita basal y en la visita final (a los 18 meses) se realizará: posturografía, retinografía, velocidad del paso, fuerza extensora de la rodilla así como los test de Tinetti, Timed up and go, Unipodal y % equilibrio de la consola Wii de Nintendo. Llamadas bimensuales para detectar la aparición de caídas. Esperamos obtener datos actuales de prevalencia de trastornos de equilibrio (clínicos y subclínicos) diagnosticados y no diagnosticados, su incidencia durante el seguimiento y su asociación posible con la alteración de la microvasculatura retiniana
a partir de los 70 años.

Resumen
Las mujeres embarazadas son un grupo de especial vulnerabilidad al SARS-CoV-2 debido a los cambios inmunológicos y fisiológicos críticos que ocurren durante el embarazo y que pueden aumentar la susceptibilidad a patógenos intracelulares como virus o bacterias. La lactancia materna es la piedra angular de la supervivencia, la nutrición y el desarrollo del lactante y el niño pequeño y la salud materna. No hay conocimiento suficiente sobre la influencia del virus SARS-CoV-2 en el embarazo y los recién nacidos. Es de suma importancia conocer la respuesta inmune al SARS-CoV-2 durante el embarazo, nacimiento y primer año de vida, para poder establecer protocolos de prevención y manejo terapéutico en este vulnerable.
período de la vida.

Objetivos
Investigar los factores que modulan la respuesta inmune en gestantes al SARS-CoV-2, midiendo las características inmunológicas que permitan distinguir los portadores sintomáticos de los asintomáticos, y medir la transferencia de anticuerpos a sus bebés.

Diseño
Estudio de cohorte de 673 mujeres, 473 embarazadas y sus recién nacidos y 200 mujeres en edad fértil. El período de inclusión es del 1 de marzo al 30 de junio de 2020.

Variables
Variables sociodemográficas, clínicas y biológicas durante el período de gestación y un año después del nacimiento. Las variables biológicas son ARN SARS-COV-2, Anti-SARS-CoV-2 (IgG, IgM, IgA) y subpoblaciones de linfocitos en sangre total, respuestas específicas de linfocitos T a COVID-19, citocinas en plasma y ARN SARS-COV -2 leche materna.

Hipótesis
1. La infección por COVID-19 de mujeres embarazadas afecta la inmunidad del recién nacido.
2. La lactancia materna en mujeres con AC anti-SARS CoV-2 protege al bebé de la infección en los primeros meses de vida.

Resultados
Los resultados ilustrarán la respuesta contra la enfermedad. En concreto, podremos sumar conocimientos en:
-La respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el momento de la infección.- La aparición de transmisión vertical e infección intrauterina.
– El estado inmunológico de los recién nacidos.
– El efecto protector de la lactancia materna (inmunización pasiva) en los bebés.

Aplicabilidad
Los resultados ilustrarán la respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el estado inmunológico de los recién nacidos / bebés IMP-226-CT V02.

Antecedentes:
La obesidad infantil es uno de los mayores desafíos para la salud pública en el siglo XXI. Actualmente en el mundo 340 millones de niños/as y adolescentes de 5 a 19 años de edad presentan sobrepeso u obesidad y las cifras han seguido incrementando entre el 2010 y el 2016 para todas las regiones del mundo definidas por la OMS. En España un 41,3% de los niños/as de 6 a 9 años presentan sobrepeso u obesidad (estudio ALADINO) y un 34,9% de la población de 8 a 16 años (estudio PASOS).

Objetivos:
El proyecto CBIGasol tiene como objetivo principal estimar los efectos de una intervención de base comunitaria, multicomponente y multinivel que se focaliza en la promoción de la alimentación saludable, la actividad física, las horas/calidad del sueño y el bienestar emocional de la población infantil (3 a 10 años) y sus familias sobre: 1) La evolución del estado ponderal y 2) La incidencia de obesidad infantil. La intervención será implementada en el ámbito municipal contando con la implicación de sectores clave para la salud infantil y será coordinada desde los Centros de Atención Primaria (CAP) en salud del Instituto Catalán de la Salud (ICS).

Hipótesis: La CBI Gasol producirá una reducción promedio en la puntuación estandarizada del IMC de 0,15 puntos y una menor incidencia de obesidad infantil en la comunidad participante en la intervención.

Metodología:
Sellevará a cabo un ensayo clínico no aleatorizado por conglomerados (municipios), incluyendo un total de 4 conglomerados, 3 grupo control y 1 grupo intervención. Se reclutarán entre 900 y 1300 niños/as y sus familias desde el CAP del grupo intervención y una muestra similiar formada por poblaciones representativas de los 3 municipios integrantes del grupo control. Las acciones preventivas contempladas por la intervención se implementarán a través de los sectores clave para el desarrollo infantil del ámbito municipal: pediatría e enfermería pediátrica de los CAPs, servicio de pediatría de los hospitales de referencia, escuelas de infantil y primaria, organizaciones deportivas,
entidades de ocio, áreas de salud, deportes, educación, comunicación y servicios sociales de cada ayuntamiento, bibliotecas, medios de comunicación y mercados/comercios de alimentación locales

Antecedents:
Els indicadors de procés i resultat dels serveis tenen un paper crucial en la satisfacció del pacients.

Hipòtesis:
Els professionals de la salut afectats per confinament durant la pandèmia han rebut un suport adequat per part de la institució a la que treballen

Objectiu:
Conèixer l’experiència i satisfacció dels professionals que han estat inclosos en el circuit de seguiment de confinament de COVID 19 creat específicament per la situació de pandèmia.

Metodologia:
Quantitativa amb qüestionari electrònic autoadministrat.

Determinacions:
Estudi transversal, una única determinació.

Anàlisi estadística:
Estadística descriptiva.

Resultats esperats:
S’esperen trobar punts forts i punts febles del circuit.

Aplicabilitat i Rellevància:
Les troballes permetran millorar futures actuacions.

El projecte vol descriure un conjunt de professionals sanitaris exposats a SARS-CoV-2 mitjançant la mesura de característiques serològiques i immunològiques que permeten distingir els portadors simptomàtics dels asimptomàtics.
A més, l’estudi vol identificar el temps que dura la immunitat contra SARS-CoV-2, la durada de l’estat del portador asimptomàtic i els factors predictius relacionats amb l’estat del portador asimptomàtic. També busca definir un algoritme per identificar l’estat del portador i la resposta immune (semiquantitiva), a partir dels resultats obtinguts en l’estudi de les mostres dels individus estudiats. Per últim, el projecte vol identificar les citoquines en la fase inicial de la Covid-19 i que poden servir com a biomarcadors o traçadors de la progressió i severitat de la malaltia.
Els resultats d’aquest estudi contribuiran a l’optimització de la gestió dels recursos humans amb criteris sòlids per a la seguretat dels professionals i pacients, reforçant així el sistema sanitari per afrontar la pandèmia i les noves onades de malaltia previstes.

En la actualidad desconocemos si la infección por SARS-CoV-2 será capaz de generar memoria inmunológica a nivel poblacional. La presencia de memoria T inmunológica es esencial para el control de un nuevo brote epidémico por CoV-2. Bajo estas premisas, este proyecto propone: 1) Identificar las regiones del CoV-2 reconocidas por la respuesta T inmune asociadas a protección. 2) Determinar el tiempo de generación de estas respuestas. 3) Caracterizar la funcionalidad de las respuestas T asociadas a protección frente al CoV-2. Esta información es esencial para diseñar con éxito y evaluar la inmunogenicidad de un nuevo prototipo de vacuna T en una segunda fase. El objetivo final es alcanzar la protección poblacional prolongada frente al SARS-CoV-2 mediante vacunación.

En la actualidad no se sabe si la minoría de casos de COVID-19 que evolucionan mal son debidos a un exceso o un defecto en la respuesta immune innata o adaptativa o a una disregulación conjunta. Existen herramientas aun no aplicadas para poder discernir entre los varios escenarios inmunológicos en que se desarrolla esta infección.
Objetivo: Generar algoritmos para estratificar los enfermos por el perfil de riesgo inmunológico a aplicables al análisis de ensayos clínicos con inmunomodulares en marcha o futuros y, puntualmente apoyar estrategias terapéuticas.
Módulos
1) captación y análisis diaria de parámetros de inflamación, coagulación, inmunología y
microbiología además de bioquímica en relación con los orígenes de las muestras y los datos demográficos de los pacientes, seguimiento evolutivo y progresiva valoración de los índices más predictivos;
2) Medición en 120 enfermos del nivel de 18 citocinas y 32 poblaciones linfocitarias;
3) Generación algoritmo pronóstico y de orientación terapéutica;
4) Identificación de las vías de respuesta activadas. Módulos de apoyo incluyen generar
colecciones de muestras, de extracción de datos clínicos y de análisis estadístico.

Antecedents:
El consum de plantes medicinals (PM) és freqüent entre els pacients i poden causar interaccions i disminuir l’adherència al pla terapèutic.

Hipòtesi:
Coneguda l’elevada prevalença de consum de PM considerem que aquest consum pot ser alt també en els pacients crònics complexos (PCC) i produir interaccions amb el seu pla de medicació i modificar l’adherència al mateix.
Pensem que l’augment del coneixement per part dels professionals sanitaris d’Atenció Primària (AP) i la detecció de possibles interaccions pot disminuir el risc associat a aquest consum.

Objectius:

Objectius principals:
Mesurar la prevalença de les interaccions potencials entre PM i medicació prescrita en els PCC a l’AP i l’adherència al tractament.
Avaluar el grau de coneixement per part dels professionals sanitaris d’AP.

Metodologia:
Estudi observacional descriptiu.
Població: PCC assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP) Mataró 6 i Pinetons. Es valorarà el consum de PM, es revisaran les interaccions potencials amb els medicaments prescrits i l’adherència al tractament.
S’avaluarà el grau de coneixement dels professionals sanitaris d’AP amb una enquesta dissenyada per l’estudi.

Determinacions:
Prevalença de consum de PM.
Característiques d’aquest consum.
Nombre d’interaccions potencials detectades.
Grau d’adherència al tractament mèdic.
Grau de coneixement dels professionals sanitaris d’AP.

Anàlisi estadística:
Anàlisi descriptiu de les variables recollides. Tests de ?2, Fisher, t de student o no paramètrics (Mann-Whitney o Kruskal-Wallis) per avaluar diferències entre grups.

Resultats esperats:
Conèixer la prevalença i les possibles interaccions de l’ús de PM en els PCC , el grau d’adherència al tractament i el grau de coneixement dels professionals.

Aplicabilitat i Rellevància:
Major coneixement de l’ús de PM en el nostre entorn i el risc de presentar interaccions rellevants . Millorar els resultats en el control de salut i la seguretat dels pacients.

Antecedents: La prevalença d’arteriopatia periférica (AP) presenta un increment a nivel mundial en la darrera dècada. Aquesta malatía representa una disminució tan en la qualitat com en l’esperança de vida. A més a més diversos estudis han demostrat que l’AP és un marcador de morbimortalitat.
Hipòtesi: La AP és una de les manifestacions clíniques de l’arteriosclerosi (malaltia crónica, sistémica i progresiva del sistema vascular). La presencia d’ AP a nivell d’extremitats inferiors està fortament associada a l’aparició d’esdeveniments vasculars, mortalitat vascular i per totes les causes. Tot i això aquesta malaltia està infradiagnosticada i encara que es coneixen els factors de risc associats a la mateixa i existeix evidencia sobre el seu abordatge terapèutic, no es tracten adequadament. L’exitència de guies amb evidència sobre l’abordatge de l’AP no garanteix que aquesta pràctica sigui implementada pels professionals. La quantificació en l’infradiagnòstic en pràctica clínica real i l’avaluació del control dels factors de risc associats a la mateixa en ajudarà a implementar i optimitzar estrategies de prevenció primaria per esdeveniments vasculars
Objectius: Conèixer la prevalença d’AP, la seva evolució, l’infradiagnòstic, el control dels factors de risc i la morbimortalitat associada.
Resultats esperats: Elevat infradiagnòstic i infratractament.
Aplicabilitat: Identificar a les persones que es poden beneficiar de mesures preventives o de diagnòstic precoç de manera efectiva i eficient.
Rellevància: Conèixer la pràctica clínica real en front d’aquesta malatía i conèixent l’infradiagnòstic i infratractament podrem crear estratègies de diagnòstic i tractament d’aquesta malatía abans que es produeixin els esdeveniments vasculars. Tot això amb un cost baix, convertint-se en una inversió molt eficient per al sistema sanitari del nostre país.

El presente proyecto se propone desarrollar e implementar un programa de empoderamiento y alfabetitzación digital enfocado a fomentar el pensamiento crítico en el uso de las TIC (Tecnologías de la Información y Comunicación) del ámbito de la salud entre la población de 55 a 80 Años del Área Metropolitana Norte de Barcelona.
CitizenHackt, tiene su origen en un proyecto colaborativo a nivel europeo (España-Francia-Polonia) financiado por la EIT Health llamado Citizen Act, del que nuestro grupo fue partícipe, y se focalizó durante 2018-2019 en el diseño, desarrollo y pilotaje de un programa educativo dirigido a personas mayores con el objetivo de promover estilos de vida saludables adquiriendo habilidades y
conocimientos a través de herramientas TIC, fundamentalmente smartphones y Apps.
Basándonos en la buena acogida del programa y las sugerencias de mejora surgidas de su evaluación, en el presente proyecto (Citizen Hackt) proponemos adaptarlo y escalarlo a nivel municipal. No obstante, en esta propuesta se recogen especialmente las demandas de dotar a las personas participantes en el programa de las herramientas necesarias para discernir críticamente entre la abundante información y aplicaciones sobre temas de salud que existen en la red y salvar así una de las brechas digitales que separa a este segmento poblacional de una mayor participación activa en la actividad científico-técnica. Para ello, en el presente proyecto se distingue como actividad principal e innovadora la organización de un Hackathon como culminación de los talleres y
sesiones de co-creación adaptados.
Así, en consonancia con la Línea 5 de la presente convocatoria convocatoria, la expectativa del proyecto es formar a las personas mayores, en tanto que colectivo especialmente vulnerable a los efectos negativos de las pseudoterapias y las pseudociencias, y dotarles de las herramientas necesarias para favorecer el pensamiento crítico y la toma de decisiones basada en la evidencia en
temas de salud.

El Hexágono de la Complejidad (HexCom®) es un modelo para la valoración de la complejidad en enfermedad avanzada y / o final de vida, que se basa en la valoración de las necesidades y de los recursos del paciente. Analizada ya su validez de constructo a través de un proceso Delpji, se quiere hacer una validación de las su capacidad para valorar la complejidad en estos pacientes

Antecedents: Un porcentaje desconocido de personas aparentemente asintomáticas presenta fibrosis hepàtica. La elevación de los enzimas hepáticos (ALT, AST o GGT) es un hallazgo poco específico que obliga a profundizar en su estudio. Hasta hace poco la biopsia hepàtica era el único sistema para establecer el diagnóstico de fibrosis.
Hipòtesi/pregunta d?investigació: La elastografía hepàtica (FibroScan) y los métodos serológicos pueden ser útiles como técnicas accesibles desde la Atención Primaria para la detección de estas alteraciones hepáticas.
Objectius: 1. Evaluar la utilidad de diferentes índices bioquímicos como marcadores serológicos de fibrosis y su correlación con el Fibroscan en población aparentemente sana con hallazgo de enzimas hepáticos elevados. 2. Proponer un marcador serológico validado en nuestro medio y adaptado a la Atención Primaria.
Metodologia: Estudio transversal, descriptivo, multicéntrico y de base poblacional de comparación de dos métodos diagnósticos.
Ámbito: Equipos de Atención Primaria
Sujetos y métodos: Pacientes con elevación de los enzimas hepáticos (ALT y/o AST y/o GGT) procedentes de un estudio poblacional previo ?Detección precoz de enfermedades crónicas del hígado en población adulta aparentemente sana (PI11/02657)?. Se realizará una anamnesis, exploración física, detección de fibrosis con FibroScan y analítica general. Adicionalmente se incluirá un número similar de individuos sanos sin elevación de las transaminasas como grupo
control Pla d?anàlisi: Se calcularán los índices bioquímicos de fibrosis hepàtica: NAFLD
Fibrosis Score (NFS); APRI; FIB4; FORNS; SHASTA; Enhanced Liver Fibrosis-ELF.
Resultats esperats: Se espera determinar cuál de los marcadores serológicos evaluados es más útil para obtener el grado de fibrosis en pacientes con elevación moderada de las transaminasas y la correlación que muestran con otros medios no invasivos como el FibroScan.
Aplicabilitat i Rellevància: Disponer de de estos métodos no invasivos aplicables en la consulta permitirá a los médicos de Atención Primaria avanzar en la prevención de le enfermedad crónica hepàtica. Se propondrá un nuevo marcador que sea de utilidad para el abordaje desde la Atención Primaria.

Antecedents / Objectiu principal:
Una única estratègia de rehabilitació no pot fer front als dèficits motors, cognitius, emocionals, conductuals i psicosocials que segueixen a un accident cerebrovascular. L’entrenament cognitiu ha demostrat la seva eficàcia en la recuperació de funcions específiques. L’exercici aeròbic promou la neuroplasticitat i té alguns efectes beneficiosos després de l’accident cerebrovascular. El mindfulness és una altra manera de millorar la neuroplasticitat que ha rebut un interès creixent en els últims anys en diferents poblacions. No obstant això, els mecanismes neurobiològics responsables de la neuroplasticitat que és la base de la recuperació d’aquestes intervencions i la seva combinació no han estat estudiats.

El principal objectiu d?aquest projecte es desenvolupar una investigació multimodal basada en l?evidència d? estratègies d?intervenció combinades en pacients amb ictus crònics per tal d?aclarir quins són els mecanismes de neuroplasticitat subjacents a l?exercici físic i al mindfulness en combinació amb l?entrenament cognitiu en la recuperació de l?ictus crònic. Per tal de proporcionar una perspectiva més integradora, hem adoptat una aproximació multidisciplinària i multi-integradora mitjançant la utilització de mesures moleculars, de neuroimatge i sòcio-psicològiques combinades amb el modelatge computacional.

Objetivo primario:
Evaluar la prevalencia de fibrosis hepática significativa en la población general utilizando TE.

Objetivos secundarios:
1. Evaluar la prevalencia de la fibrosis hepática mediante el uso de TE en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
2. Comparar la eficacia de TE con la de las puntuaciones de fibrosis, incluida la puntuación de fibrosis de NAFLD (enfermedad del hígado graso no alcohólico), FIB-4 (Fibrosis-4), el índice de Forns y la puntuación APRI (AST a Plaqueta), en el diagnóstico de fibrosis hepática en la población general y en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo para enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
3. Comparar la eficacia de las puntuaciones de TE y fibrosis con la de la biopsia hepática para el diagnóstico de fibrosis hepática en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica.
4. Evaluar la prevalencia de esteatosis hepática estudiada por el parámetro de atenuación controlada (PAC) en la población general y en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
5. Para comparar la eficacia de la PAC con la de las puntuaciones de esteatosis, que incluyen FLI (índice de hígado graso), HIS (índice de esteatosis hepática), LAP (producto de acumulación de lípidos), ION (índice de NASH) y NAFLD-LFS (sin alcohol). enfermedad del hígado graso (puntuación de la grasa hepática) en la población general y en el subgrupo de sujetos con factores de riesgo para enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
6. Comparar la eficacia de las puntuaciones de CAP y esteatosis con la de la biopsia hepática para el diagnóstico de esteatosis hepática en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
7. Comparar la precisión de la PAC con la ecografía abdominal para el diagnóstico de esteatosis hepática en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
8. Comparar las sondas M y XL del sistema de fibroscan en la evaluación de los valores de LSM y CAP.
9. Estimar la relación costo-eficacia de un programa de detección de fibrosis hepática utilizando TE en la población general y en sujetos con factores de riesgo de enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
10. Evaluar la aplicabilidad del rendimiento de TE en la población general y en sujetos con factores de riesgo para enfermedad hepática crónica (diabetes, obesidad, consumo de alcohol)
11. Evaluar los eventos adversos relacionados con el procedimiento (eventos adversos relacionados con TE y biopsia hepática) y eventos adversos graves.

Objetivo terciario:
Identificar los factores de riesgo genéticos asociados con la fibrosis hepática y las enfermedades crónicas del hígado.

Antecedents:
El consum de plantes medicinals (PM) és freqüent entre els pacients i poden causar interaccions i disminuir l’adherència al pla terapèutic.

Hipòtesi:
Coneguda l’elevada prevalença de consum de PM considerem que aquest consum pot ser alt també en els pacients crònics complexos (PCC) i produir interaccions amb el seu pla de medicació i modificar l’adherència al mateix.
Pensem que l’augment del coneixement per part dels professionals sanitaris d’Atenció Primària (AP) i la detecció de possibles interaccions pot disminuir el risc associat a aquest consum.

Objectius:

Objectius principals:
Mesurar la prevalença de les interaccions potencials entre PM i medicació prescrita en els PCC a l’AP i l’adherència al tractament.
Avaluar el grau de coneixement per part dels professionals sanitaris d’AP.

Metodologia:
Estudi observacional descriptiu.
Població: PCC assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP) Mataró 6 i Pinetons. Es valorarà el consum de PM, es revisaran les interaccions potencials amb els medicaments prescrits i l’adherència al tractament.
S’avaluarà el grau de coneixement dels professionals sanitaris d’AP amb una enquesta dissenyada per l’estudi.

Determinacions:
Prevalença de consum de PM.
Característiques d’aquest consum.
Nombre d’interaccions potencials detectades.
Grau d’adherència al tractament mèdic.
Grau de coneixement dels professionals sanitaris d’AP.

Anàlisi estadística:
Anàlisi descriptiu de les variables recollides. Tests de ?2, Fisher, t de student o no paramètrics (Mann-Whitney o Kruskal-Wallis) per avaluar diferències entre grups.

Resultats esperats:
Conèixer la prevalença i les possibles interaccions de l’ús de PM en els PCC , el grau d’adherència al tractament i el grau de coneixement dels professionals.

Aplicabilitat i Rellevància:
Major coneixement de l’ús de PM en el nostre entorn i el risc de presentar interaccions rellevants . Millorar els resultats en el control de salut i la seguretat dels pacients.

HIPÒTESI
El manteniment de l’estabilitat i l’equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l’envelliment. És necessari disposar d’eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d’extensió del genoll pot ser un bon predictor d’alteracions d’equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d’equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d’alteracions de l’equilibri d’aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d’equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ¿pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d’estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d’alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

ANTECEDENTS: La MPOC és una malaltia crónica amb una elevada morbimortalitat. Actualment és la quarta causa de mort i la seva prevalença segueix augmentant, considerada segons els estudis epidemiològics sobre un 10 % de la població entre els 40 i 80 anys. Un dels reptes en el diagnòstic
de la MPOC és l’elevat infradiagnòstic existent que se situa sobre el 80%, probablement en relació a la necessitat de la pràctica d’una espirometria, que ha de confirmar la troballa d’un patró d’obstrucció de la via aèria. Però també s’ha descrit un sobrediagnòstic davant la presència del diagnòstic de la MPOC sense la presència d’un patró espiromètric compatible. Estudis realitzats han demostrat la presència d’un error diagnòstic per l’abscència del patró espiromètric, tant per la no pràctica d’una espirometria com per la troballa d’un patró espiromètric no obstructiu, el que determina una prevalença de la malaltia real a l’atenció primària de fins a un 1,5%.
HIPÒTESIS: La prevalença de la MPOC en la població a Catalunya s’estima al voltant del 2,5% en la població de més de 40 anys, que se situaria sobre el 1,5% en funció del criteri espiromètric (només un 60% dels pacients amb diagnòstic de MPOC presentaran el registre d’una espirometria amb patró espiromètric). L’error diagnòstic es relacionarà amb l’absència de tabaquisme, l’edat i el sexe femení, aixi com un major ús de corticoids inhalats.
OBJECTIUS: Analitzar la prevalença de MPOC i l?error diagnòstic en funció de la realització d?una espirometría compatible en un tall el 2018 en els pacients ambulatoris de Catalunya. Valorar quines variables s’associen a un error diagnòstic segons l’edat, el tabaquisme, el tractament broncodilatador i corticoids inhalats, les aguditzacions (en funció de l’ús d’antibiòtics), la presència de bronquiectasies, el diagnòstic d’asma i diagnòstic de tuberculosi. Valorar la utilitat de l’index CODEX com a factor pronòstic d?aguditzacions en l?any següent.
MATERIAL I MÈTODES: Estudi de casos. Se seleccionaran els pacients amb diagnòstic codificat de MPOC segons ICD-10. S?analitzaran els pacients amb realització d?una espirometría, i d?aquests, s?identificaran els pacients amb diagnòstic correcte si l?IT (FVC/FEV1) és menor a 70. Els pacients amb diagnòstic incorrecte serán els pacients amb IT>70 o sense constancia d?espirometria. Les dades s?obtindran del Sistema d?Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (base de dades SIDIAP) que conté dades electròniques anònimes d?atenció primària d?uns 5.8 mil.lions de persones a Catalunya, representant un 80% de la població total.
Igualment es poden analitzar altres paràmetres com el sexe, l?edat, el tractament amb BD?s i corticoids inhalats, antibiòtics, corticoids orals, la comorbiditat (index de charlson), el grau d?obstrucció segons l?espirometria, el nombre d?ingressos en l?any previ, el grau de dispnea, la presencia de tabaquisme (actual o previ). Calculariem l?index CODEx per valorar la seva validació en població ambulatòria (en funció de la mortalitat i ingrés hospitalari als 3 mesos i a l?any del tall de prevalença).
ANÀLISI ESTADÍSTIC: anàlisi descriptiu de les dades obtingudes. Descriure la prevalença de MPOC i l?error diagnòstic. Descripció dels fenotipus i del tractament amb broncodilatadors. Valorar la utilització del codex per valorar temps a la propera agudització moderada-severa.
RESULTATS ESPERATS: Prevalença de 2.5% de MPOC amb un error diagnòstic del 60%. Descripció dels fenotipus i el tractament amb BD?s, valorades segons les guies actuals. Valorar utilitat CODEx.
APLICABILITAT, RELLEVÀNCIA I LIMITACIONS: avançar en el coneixement dels paicents MPOC a nivell de l?atenció primària. Conèixer el nivel de diagnòstic segons les guies actuals, amb realització de l?espirometria i una bona interpretació de la mateixa. Adequació del tractament en fase estable. Validació de l?escala CODEx a nivell de l?Atenció Primària.
Les limitacions són les pròpies de l?anàlisi d?una base de dades electronica d?un Sistema de Salut.

Justificació i situació actual: L?anèmia que requereix transfusió és una entitat que pot produir complicacions de les patologies cròniques (de la pròpia anèmia, insuficiències cardíaques, malalties pulmonars, etc). El seguiment, la detecció i el tractament tardà d?aquesta té efectes socials i funcionals negatius pel pacient (pèrdua de qualitat de vida, pitjor pronòstic de les malalties cròniques, etc.) i efectes econòmics i d?accesibilitat negatius pel sistema sanitari (consultes a urgències i ingressos hospitalaris freqüents evitables)1,2, ja que la demora en la detecció de l?anemització i la fragmentació del Sistema Sanitari fa difícil una actuació precoç i eficient. En el mercat existeixen màquines portàtils (hemoglobinòmetre) que permeten la determinació immediata (5 segons) d’hemoglobina en sang capil·lar 9,10,11. Actualment no es disposa de bibliografia de l’eficiència en la utilització de l’hemoglobinòmetre en pacients que requereixen transfusions. Tampoc hi ha estudis que demostrin la correlació de resultats de l?hemoglobinòmetre amb la via venosa a la pràctica clínica. Els estudis que existeixen s?han fet de forma controlada i amb professionals ensinistrats per aquesta tècnica, obtenint una correlació per sota de 0,5g/dl respecte a la via venosa10,11 La finalitat d’aquest estudi és implantar un circuit de transfusió amb col·laboració entre l?Hospital de Mataró i l?Atenció Primària del maresme, demostrant que la utilització de hemoglobinòmetre pel seguiment i l?activació d?aquest circuit, evita ingressos i/o visites a urgències, a més de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

Chronic liver diseases are a very relevant global health issue, particularly due to the high prevalence of non-alcoholic fatty liver disease related to the obesity epidemics. Currently, patients with chronic liver diseases are mainly diagnosed in very late phases when they develop decompensated cirrhosis or liver cancer. In spite of this, there is no health policy of screening for chronic liver diseases in the population. This screening would allow early detection of liver diseases which could have a positive impact in the natural history and reduce progression to cirrhosis and mortality.
Objectives. The main objective is to validate an algorithm for screening for liver fibrosis in the population based on assessing liver fibrosis with transient elastography (TE) in subjects > 40yr with risk factors of liver disease (metabolic factors and/or increased alcohol consumption) with increased fatty liver content, as estimated with fatty liver index (FLI). Secondary objectives are to compare the assessment of fatty liver using CAP, a system for liver fat evaluation coupled to TE, and FLI, and perform a costeffectiveness analysis of the screening algorithm.
Study populations, design and intervention. 1.225 subjects will be randomly selected from citizens included in the primary health care registry and invited to participate. Demographic, clinical, and lab variables will be obtained at inclusion, and TE will be performed and CAP and FLI evaluated. A TE ? 9.2kPa will be indicative of significant liver fibrosis, based on solid previous data.
The prevalence of TE ? 9.2kPa in subjects with risk factors for liver disease and FLI > 60 will be compared with that of subjects with risk factors but FLI < 60. It is expected that the algorithm will be cost-effective and will show a high prevalence of significant liver fibrosis in the former group and very low prevalence in the latter group.

HIPÒTESI
El manteniment de l?estabilitat i l?equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l?envelliment. És necessari disposar d?eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d?extensió del genoll pot ser un bon predictor d?alteracions d?equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l?equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d?equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d?alteracions de l?equilibri d?aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d?equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ?pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d?estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d? alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

Objectiu: 1.Valorar el risc entre àcid úric i malaltia renal crònica (MRC). 2.Valorar el risc entre àcid úric, malaltia cardiovascular (MCV) i fetge gras no alcohòlic (FGNA). 3.Estimar la prevalença de hiperuricèmia en la població d?estudi. 4.Valorar si els criteris per tractar la hiperuricèmia són adequats per disminuir la incidència de MRC, MCV i FGNA en la població.
Disseny: Estudi poblacional, longitudinal, retrospectiu de 6 anys de seguiment.
Àmbit d?estudi: Atenció primària.
Subjectes d?estudi: Subjectes >18 anys amb determinació d?àcid úric a l?inici de l?estudi.
Instrumentació: Població sense MRC, MCV ni FGNA a l?inici i es valorarà l?aparició d?aquestes al final.
Determinacions: Sociodemogràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, analítica, REGICOR/Framinghan, síndrome metabòlica.
Anàlisis estadística: Càlcul de hazard ratios per valorar el risc de MRC, MCV i FGNA mitjançant models de regressió de Cox. Estudi de la relació amb models bivariants (àcid úric com a variable explicativa), per quartils i com variable contínua. Models multivariants ajustant per factors de confusió. Càlcul de prevalença d?hiperuricèmia global, per gènere i edat. Anàlisis bilaterals i confiança del 95%.
Resultats esperats: Augment de MRC, MCV i FGNA.
Aplicabilitat i rellevància: Valors normals d?àcid úric poden associar-se a augment de MRC, MCV i FGNA. Aquest paràmetre és un factor de risc cardiovascular i renal. S?ha de valorar el punt de tall a tractar en aquestes patologies.
Limitacions: 1.Infrarregistre d?algunes variables tant a l?inici com al final de l?estudi. 2.Pèrdua d?individus: control mèdic privat, trasllat fóra de Catalunya. 3.Infrarregistre o diagnòstic erroni de MRC. 4.Infrarregistre de FGNA.

Objectiu general: Descriure la complexitat de l?atenció domiciliària de les persones que es troben en final de vida i són ateses per un equip de suport a l?atenció domiciliària (PADES).
Disseny: Estudi prospectiu longitudinal multicèntric quasi experimental amb observació abans-després. Valoració en la reunió interdisciplinar de les necessitats i recursos a través del instrument anomenat ?hexàgon de la complexitat?.
Àmbit d?estudi : Els equips PADES de Catalunya
Subjectes d?estudi: pacients en final de vida atesos a domicili per un equip de suport a l?atenció domiciliària (PADES) de Catalunya. N=385.
Variables: Dades sociodemogràfiques, dades relatives a la malaltia, dades relatives a la malaltia avançada (MACA), dades relatives a l?assistència, dades relatives a l?èxitus, dades relatives a la complexitat i dades relatives a l? equip de PADES.
Anàlisi estadístic: Programa estadístic SPSS 22.0. En la descripció s?utilitzaran els paràmetres habituals (mitjanes i percentatges) i per l?anàlisi el test de Khi-Quadrat de Pearson, la t de Student i el coeficient de correlació rho de Spearman
Resultats esperats: Els malalts no oncològics atesos són persones significativament més grans que els oncològics, amb un predomini marcat de dones, i amb un significatiu deteriorament cognitiu i funcional; presenten menys complexitat en l?àrea psíquica i més en l?àrea ètica. Hi ha diferències marcades entre els diferents grups de malalts MACA, tant a nivell sociodemogràfic com de complexitat. Hi ha una disminució en la complexitat detectada entre la valoració inicial i final en totes les àrees. Una alta complexitat detectada per PADES s?associa a no poder morir a casa.
Limitacions: La manca d?estudis de validesa del model utilitzat per valorar la complexitat. La complexitat ?detectada? no vol dir la complexitat real. La subjectivitat en la valoració de la complexitat. La necessitat d?entrenament en l?ús de l?instrument de valoració. Les diferències entre els diferents equips PADES.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.
3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:
? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».
4. Diseño. Diseño experimental, aleatorizado por clausters, con grupo control y grupo intervención, con evaluador ciego y multicéntrico, con tres cortes transversales a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto.

HIPÒTESI
El manteniment de l?estabilitat i l?equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l?envelliment. És necessari disposar d?eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d?extensió del genoll pot ser un bon predictor d?alteracions d?equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l?equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d?equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d?alteracions de l?equilibri d?aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d?equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ?pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d?estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d? alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

El nostre grup ja ha treballat en prevenció de caigudes amb l?estudi E_Wii19 demostrant que una intervenció amb la consola Wii de Nintendo redueix un 11?5% les caigudes en el grup intervenció comparat amb el grup control. En aquesta mateixa direcció volem continuant fent recerca, aquesta vegada amb la quantificació de l?estabilitat postural i els predictors de risc de caigudes. Tenint en compte que la posturografia és el patró de referència creiem que les noves eines implementables a la consulta d?atenció primària haurien d?estar contrastades amb aquesta prova.

HIPÒTESI:
1. Creiem que pot haver-hi una relació positiva entre l?estabilitat mesurada per la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.
2. Creiem que la posturografia, força extensora del genoll i l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo poden ser bons predictors de caigudes de la nostra població.

OBJECTIUS:
Principal: Conèixer la relació entre la posturografia, la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.

Secundari: Avaluar si la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll són bons predictors de caigudes de la nostra població.

DISSENY: Estudi de cohorts prospectiu

ÀMBIT: Atenció Primària

SUBJECTES D’ESTUDI: una submostra de participants de l’estudi E_Wii (persones de més de 70 anys amb capacitat de deambulació autònoma).

Antecedents:
El consum de plantes medicinals (PM) és freqüent entre els pacients i poden causar interaccions i disminuir l’adherència dels medicaments prescrits. i produir un efecte negatiu en la terapèutica del pacient.

Hipòtesi:
La prevalença d’utilització de PM és elevada i pot interaccionar amb la medicació dels pacients crònics complexos (PCC).

Objectius:
Objectiu principals:
– Mesurar la prevalença de les interaccions entre plantes medicinals (PM) i medicació prescrita en els pacients crònics complexes a l’Atenció Primària (AP).
– Avaluar el seguiment del pacient sobre l’ efecte de les recomanacions realitzades per possibles interaccions detectades i el grau d’adherència al tractament als 6 mesos.
– Avaluar el grau de coneixement per part dels professionals sobre PM.

Metodologia:
Estudi quasi experimental, abans i després, amb una fase descriptiva transversal i fase de seguiment. Mostra: PCC assignats a EAP de Mataró 6 i Pinetons. Es valorarà el consum de PM i es revisaran les interaccions amb els medicaments prescrits i l’adherència al tractament. Es realitzarà seguiment als PCC que se’ls hi ha detectat una incidència.
Es realitzarà una prova pilot amb una mostra excloent els pacients ATDOM per detectar les interaccions més freqüents amb els medicaments prescrits:
– 50% de PCC assignats a EAP de Mataró 6 de (82).
– 50% de PCC assignats a EAP Pinetons (62).
Determinacions:
Nombre d’interaccions detectades classificades segons rellevància clínica.

Anàlisi estadística:
Anàlisis descriptiu de les variables recollides. Tests de ?2, Fisher, t o no paramètrics (Mann-Whitney o Kruskal-Wallis) per avaluar diferències entre grups. Tests per dades repetides (t o Wilcoxon) per comparar els paràmetres en diferents moments de temps.

Resultats esperats:
Conèixer la prevalença i la repercussió de l’ús de PM en la salut dels PCC i les possibles interaccions. Elaborar una guia de recomanacions pel personal sanitari d’AP i proposar la creació d’un registre de consum i alerta a l’e-cap.

Aplicabilitat i Rellevància:
Major coneixement de l’ús de PM en el nostre entorn i els risc de presentar interaccions rellevants. Millorar els resultats en el control de salut dels PCC.

Antecedentes: La Dislipemia Aterogénica (DA) es una alteración lipoproteica que se asocia a un mayor riesgo cardiovascular (CV). Se caracteriza por una hipertrigliceridemia, colesterol HDL (cHDL) bajo y elevación moderada de cLDL. Los pacientes con diabetes tipo 2 (DM2), obesidad e hígado graso no alcohólico (HGNA) presentan un riesgo CV incrementado.
Hipótesis: La DA está infradiagnosticada, infratratada y, en consecuencia, infracontrolada en nuestro medio. Los pacientes con resistencia a la insulina (DM2, obesidad e HGNA) presentan una alta prevalencia de DA.
Objetivos: 1. En el registro electrónico de historias clínicas d?Atenció Primària (SIDIAP): a) describir la prevalencia de DA y el riesgo CV por REGICOR/Score, b) describir la prevalencia del sd. metabólico y obesidad, c) describir el tipo de tratamiento hipolipemiante y el grado de control de los factores de riesgo CV 2.- En pacientes con DM2 e HGNA describir la prevalencia de DA y asociación con variables analíticas, clínicas y antropométricas.
Diseño: Estudio poblacional descriptivo transversal.Población: pacientes de >18 años de ambos sexos con determinación de perfil lipídico en el año de inicio y que estén registrados en SIDIAP
Determinaciones: Variables clínicas y sociodemográficas disponibles, incluyendo los factores de riesgo CV.
Análisis: Un paciente se considerará que tiene DA si tiene almenos un perfil lipídico alterado (triglicéridos >150mg/dl, cHDL bajo (hombres < 40mg/dl, mujeres < 50mg/dl) y cLDL > 100mg/dl) en el período de estudio. Se calculará la prevalencia de DA y otras variables de interés de 2 formas: 1.- Usando a toda la población en el denominador, 2.- Usando solamente la población con la información de interés en el denominador (por ejemplo, solamente aparecerían en el denominador de prevalencia de DA aquellos que dispongan de perfil lipídico). Se compararán las variables continuas de los pacientes respecto a presencia o no de DA mediante test de t de Student (o Mann-Whitney si la distribución de los datos lo requiere) para variables continuas y de chi cuadrado para variables categóricas. La asociación entre DA (u otras variables de interés) se modelará mediante regresión logística con DA como variable explicativa y pudiendo ajustar por potenciales variables confusoras. Aquellos pacientes con más de una determinación de perfil lipídico en el período de estudio serán estudiados para ver la fiabilidad de tal perfil en cuanto al diagnóstico de DA. La fiabilidad se estudiará mediante índices kappa ponderados por el tiempo transcurrido entre las determinaciones. Todos los anàlisis se harán a nivel bilateral con confianza del 95% con el paquete estadístico Stata 14.
Resultados esperados: Elevada prevalencia de DA y del conjunto de lipoproteínas aterogénicas en DM2, obesidad e HGNA.
Aplicabilidad y relevancia: Estimar el riesgo CV de origen lipídico en pacientes con DM2, obesidad e HGNA con mayor exactitud. Potenciar intervenciones terapéuticas que reduzcan el riesgo CV.

Antecedents / Objectiu principal:
Una única estratègia de rehabilitació no pot fer front als dèficits motors, cognitius, emocionals, conductuals i psicosocials que segueixen a un accident cerebrovascular. L’entrenament cognitiu ha demostrat la seva eficàcia en la recuperació de funcions específiques. L’exercici
aeròbic promou la neuroplasticitat i té alguns efectes beneficiosos després de l’accident cerebrovascular. El mindfulness és una altra manera de millorar la neuroplasticitat que ha rebut un interès creixent en els últims anys en diferents poblacions. No obstant això, els mecanismes neurobiològics responsables de la neuroplasticitat que és la base de la recuperació d’aquestes intervencions i la seva combinació no han estat estudiats.
El principal objectiu d?aquest projecte es desenvolupar una investigació multimodal basada en l?evidència d?estratègies d?intervenció combinades en pacients amb ictus crònics per tal d? aclarir quins són els mecanismes de neuroplasticitat subjacents a l?exercici físic i al mindfulness en combinació amb l?entrenament cognitiu en la recuperació de l?ictus crònic. Per tal de proporcionar una perspectiva més integradora, hem adoptat una aproximació multidisciplinària i multi-integradora mitjançant la utilització de mesures moleculars, de neuroimatge i sòcio-psicològiques combinades amb el modelatge computacional.

Metodologia:
Es tracta d’un assaig longitudinal, paral?lel, simple cec, aleatoritzat i controlat amb una mostra de 156 participants als 6 i 36 mesos després de l’accident cerebrovascular. Els participants seran assignats aleatòriament a tres grups amb intervencions combinades durant 3 mesos. El primer grup rebrà entrenament cognitiu basat en ordinador (CCT) en combinació amb l’exercici aeròbic, el segon grup rebrà CCT combinat amb mindfulness, i el tercer grup, com un grup de control actiu, rebrà CCT combinat amb estiraments. Les investigacions multimodals es duran a terme abans i després dels entrenaments. Esperem trobar una major recuperació en els dos grups experimentals; però, s’espera que el benefici dels entrenaments també dependrà en funció de la condició individual.

Hipòtesi:
Els sistemes d’informació i els indicadors de comandament que s’elaboren des de les estructures de gestió no estan detectant la sobrecàrrega assistencial i la complexitat que afronten els Metges de Familia amb la conseqüent repercusió sobre el desenvolupament de l’organització i les tasques pròpies d’aquests professionals

Objectius:

General:
Obtenir una descripció qualitativa de la complexitat i la càrrega assistencial de les consultes dels Metges de Familia del Maresme Central.

Específics:
a) Conèixer el nombre d’assistències reals realitzades al final d’un dia
b) Conèixer el nombre de demandes i motius de consulta de les visites presencials
c) Categoritzar els motius principals de cada consulta
d) Valorar la presència de consultes considerades inadequades
e) Conèixer la percepció de fatiga al final de la jornada i la seva repercusió sobre la empatia dels professionals
f) Conèixer el temps de descans efectiu dels professionals en una jornada estàndard de 7 hores i la càrrega mental que suposa

Disseny:
Estudi transversal descriptiu

Objective: To evaluate the acceptability/quality of abdominal ultrasound studies requested by primary care physicians in Barcelona; to develop ultrasound guidelines and assess their impact on acceptability.

Principal: Estimar si la presència del bloqueig de branca dreta (BBD) en població general sense malaltia cardiovascular augmenta la morbimortalitat cardiovascular.
Metodologia:
Disseny: Estudi de cohorts poblacional.
Àmbit de l?estudi: Estudi multicèntric amb 28 equips d?Atenció Primària (EAP) de Barcelona ciutat i del Barcelonès Nord- Maresme.
Subjectes de l?estudi: 3786 pacients reclutats el 2006-08 per a l?estudi ARTPER, el qual investigava la prevalença d?arteriopatia perifèrica i el seu valor predictiu vers les malalties i mortalitat cardiovascular. La cohort ARTPER està formada per població general adscrita a 28 EAPs de l?Àrea de Barcelona i del Barcelonès Nord-Maresme
Resultats esperats. Que els pacients que presenten un BBD sense malaltia cardiovascular presentin un augment de la morbimortalitat cardiovascular comparant amb pacients amb un ECG normal.
Impacte potencial esperat:
Si es conclou que el BBD augmenta la morbimortalitat cardiovascular dels nostres pacients, aquest estudi constituirà un punt de partida per renovar les recomanacions de les Guies de Practica Clínica sobre l? avaluació i seguiment dels pacients amb BBD , amb un impacte evident en la salut dels nostres pacients.

OBJETIVO:
Evaluar la efectividad de una intervención consensuada entre niveles asistenciales sobre la deprescripción de psicofármacos en pacientes institucionalizados con demencia.
MATERIAL Y MÉTODOS:
Estudio cuasi experimental con diseño pre-post prospectivo multicéntrico. Ámbito: 7 Residencias Geriátricas (RG) adscritas al Equipo de Atención Primaria (EAP).
Criterios de inclusión: Pacientes institucionalizados con diagnóstico de demencia y tratamiento >= 1 psicofármaco. Muestra: la totalidad de pacientes.
Intervención: Elaboración de una Guía Terapéutica (GT SPCD) para el manejo de psicofármacos en los trastornos de conducta relacionados con la demencia. Revisión de la medicación en base a la GT y centrada en el paciente conjuntamente por el médico y farmacéutica del EAP, médico y enfermera de la RG.
Variable principal: Número de psicofármacos/paciente. Evaluación: Pre, post intervención al mes y 6 meses.

Objetivos: 1.- Analizar la asociación del tratamiento con hipolipemiantes y la incidencia de enfermedades vasculares y mortalidad, así como la incidencia de efectos adversos asociada al tratamiento con hipolipemiantes en pacientes con posible HF. 2- Estimar la prevalencia de «»posible HF»» en la población mayor de 8 años en Cataluña utilizando dos definiciones (Criterios Ducth Lipid Clinc Network reducidos y puntos de corte de cLDL del consenso de expertos sobre la detección y el manejo clínico de la HF). 3-Describir la población de pacientes con posible HF (características socio-demográficas, distribución geográfica, características clínicas, manejo farmacológico, adherencia a hipolipemiantes, niveles de control). 4-Estimar la incidencia de eventos cardiovasculares y mortalidad en el seguimiento de los participantes con posible HF desde el diagnóstico y determinar el incremento de riesgo que los pacientes con posible HF tienen en comparación con la población general.
Diseño: a)Transversal para la estimación de la prevalencia y la descripción de la población (Objetivo 1-2). Se estimará la prevalencia en el año 2014, teniendo en cuenta las medidas de cLDL del periodo 2006-2014.
b)Cohortes retrospectiva para evaluar la incidencia de enfermedades vasculares y la asociación con el tratamiento hipolipemiante y.(Objetivos 3-4).
Sujetos: Pacientes adscritos a los Equipos de Atención Primaria del ICS de 8 o más años de edad a los que se les ha realizado una analítica con perfil lipídico realizada por cualquier motivo entre el 2006 y el 2014.
Variables: Se considerarán nuevos tratamientos con hipolipemiantes aquellos sin facturación del tratamiento los seis meses anteriores y con criterios de cumplimiento (>80%) y persistencia (>6 meses). Variables respuesta: incidencia de enfermedad vascular (mortal o no): cerebrovascular, coronaria y periférica. Además se registrará la muerte por cualquier causa y la incidencia de efectos secundarios. Variables independientes: variables sociodemográficas, presencia de factores de riesgo, otras comorbilidades, datos exploratorios, otros tratamientos farmacológicos.
Análisis estadístico: Las variables categóricas se describirán con porcentajes. Las variables continuas, si se puede asumir una distribución normal, se describirán con la media y la desviación típica o, si no se puede asumir, con estadísticos de posición (percentiles). Se utilizará la T-Student para muestras independientes o la U-Mann-Whitney y el test exacto de Fisher o Chi-cuadrado para los contrastes de variables continuas o discretas, respectivamente, en función de los grupos definidos por la cohorte. Para la estimación de la prevalencia y descripción de la población se realizarán análisis estratificados en función de la edad. Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables principales de interés con la variable inicio del tratamiento y dosis.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.

3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:

? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo, y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».

HIPÒTESI:
Degut a que la simptomatologia de la IC en les fases inicials de la malaltia resulta poc específica i a que des de l’AP no sempre hi ha accès a les proves complementàries que permeten establir el diagnòstic d’una forma concloent, els professionals de la salut tendeixen a establir com a diagnòstics consolidats alguns diagnòstics que no presenten els criteris recomanants per les Guies de la Pràctica Clínica, la qual cosa pot conduir a que altres condicions patològiques siguin identificades com IC sense ser-ho, amb la conseqüent inadequació diagnòstica i d’utilització de recursos.
OBJECTIUS:
GENERAL
Conèixer el grau d’adeqüació diagnòstica per a la IC en les històries clíniques d?atenció primària
ESPECÍFICS
Objectiu 1: Determinar la proporció de pacients amb diagnòstic d’IC a les històries clíniques d’AP correctament diagnosticats segons els criteris de la Societat Europea de Cardiologia.
Objectiu 2 : Conèixer la prevalença d?inadeqüació diagnòstica per a la IC i les seves causes.
Objectiu 3: Analitzar les diferències entre els pacients correctament diagnosticats i els que no disposen de proves concloents per validar el diagnòstic.
Objectiu 4: Conèixer la utilitat d?un algorisme diagnòstic per la IC en aquells casos amb diagnòstics no establerts de manera concloent a l’eCAP.
Objectiu 5 : Identificar el subgrup de pacients amb diagnòstic validat d’IC que presenten la fracció d?ejecció de VE preservada.

OBJETIVO:
Evaluar la efectividad de una intervención consensuada entre niveles asistenciales sobre la deprescripción de
psicofármacos en pacientes institucionalizados con demencia.
MATERIAL Y MÉTODOS:
Estudio cuasi experimental con diseño pre-post prospectivo multicéntrico. Ámbito: 7 Residencias Geriátricas
(RG) adscritas al Equipo de Atención Primaria (EAP). Criterios de inclusión: Pacientes institucionalizados
con diagnóstico de demencia y tratamiento >= 1 psicofármaco. Muestra: la totalidad de pacientes.
Intervención: Elaboración de una Guía Terapéutica (GT SPCD) para el manejo de psicofármacos en los
trastornos de conducta relacionados con la demencia. Revisión de la medicación en base a la GT y centrada
en el paciente conjuntamente por el médico y farmacéutica del EAP, médico y enfermera de la RG. Variable
principal: Número de psicofármacos/paciente. Evaluación: Pre, post intervención al mes y 6 meses.
RESULTADOS:
N= 240. Edad media 87,09 (DE: 6,795) y 75% (180) mujeres. Número total de psicofármacos prescritos antes
y después fueron 636 y 458 respectivamente (reducción del 28%). La media de psicofármacos disminuyó de
2,71 (basal) a 1,95 (post intervención), siendo de 2,01 a los 6 meses (p<0.001 todos los períodos). El grupo que presentó una mayor deprescripción fue el de los antipsicóticos con una reducción del 42,46%. Se produjo una reintroducción de los psicofármacos retirados de un 2% al mes y de un 12% a los 6 meses. CONCLUSIÓN: La intervención basada en una GT SPCD elaborada por un equipo multidisciplinar y la revisión clínica de la medicación centrada en el paciente, ha resultado efectiva en la deprescripción de psicofármacos en pacientes con demencia.

Las imágenes de fondo de ojo conforman un entorno ideal para analizar el sistema circulatorio de los pacientes ya que
es posible acceder a él de una manera no invasiva. El árbol vascular retiniano se ve afectado, como el resto de los
vasos del cuerpo, por diversas patologías, como la hipertensión, diabetes o enfermedades cardiovasculares, entre
otras, que pueden alterar propiedades de los vasos del árbol vascular (calibre, curvatura, etc). Dada la alta
accesibilidad de la microcirculación retiniana y su relación con patologías relevantes, el estudio de estas alteraciones
se vuelve una herramienta muy potente como factor pronóstico y de seguimiento desde etapas iniciales de desarrollo
de la patología. De entre los diferentes biomarcadores asociados a la microcirculación retiniana, y sus alteraciones,
destacan, entre otros, el índice arterio venoso (AVR) y la tortuosidad vascular.

Los avances en el procesado automático de imagen y en concreto en el tratamiento de imagen de retina han permitido
que dichos índices puedan ser obtenidos de forma cómoda mejorando la productividad y la calidad asistencial en los
diferentes entornos clínicos. Es por ello que el equipo solicitante dispone en la actualidad de una plataforma, SIRIUS,
que integra la medición automática de los biomarcadores retinianos mencionados de manera objetiva y reproducible.

En este proyecto se pretende validar la plataforma tecnológica SIRIUS en dos vertientes. Por un lado, realizar su
validación para la integración y uso de dicha plataforma en los protocolos clínicos de diferentes servicios de sistemas
sanitarios. Esto es importante puesto que permitiría su adaptación para práctica clínica diaria. Por otro lado, se
pretende estudiar la relación de dichos biomarcadores con diferentes patologías asociadas, incorporando a la
herramienta la estratificación del riesgo asociado a cada una de ellas mediante escalas de referencia. Concretamente,
se propone el estudio de las siguientes patologías: diabetes, hipertensión, enfermedades cardiovasculares, Isquemia
Cerebral Silente (ICS) y Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC). Dotando a la herramienta de esta
capacidad se habilitaría su utilidad en diversas especialidades clínicas así como en procesos de cribado o chequeo.

Objectius:
Objectiu primari: Estimar si el bloqueig de branca dreta (BBD) és un factor de risc per desenvolupar malaltia cardiovascular (MCV) al llarg del temps.
Objectius secundaris:
1) Descriure les MCV que s’han diagnosticat durant el seguiment dels pacients amb BBD i inicialment sense MCV.
2) Estimar la prevalença de BBD a la població atesa al CAP Gòtic i característiques de la població que el presenta.
3) Estimar les diferències en la supervivència respecte els individus que presenten un ECG normal.
4) Estudiar la prevalença del BBD en pacients amb insuficiència cardíaca i arítmia cardíaca per fibril·lació auricular (ACFA).
Disseny: Estudi de cohorts retrospectiu.
Àmbit: EAP urbà.Gòtic. Barcelona
Subjectes: Pacients majors de 18 anys atesos en el CAP entre l´any 2000 i el 2013, als que se’ls hagi fet algun electrocardiograma (ECG) per qualsevol motiu .
Criteris d’exclusió: Que al realitzar l´ECG inicial ja hagin patit algun esdeveniments cardiovasculars (ECV), o hi hagi signes en aquest, de malaltia cardiovascular (IAM antic o ACxFA) Presència de bloqueig de branca esquerra (BBE), hemibloqueig anterior o síndrome de Brugada.
Instrumentació i Determinacions: Per comparar el risc de desenvolupar MCV entre els pacients que presenten un BBD i els que no el presenten, amb una confiança del 95%, una precisió del 3%, una proporció coneguda del problema estimada en un 5% i unes pèrdues del 15%, el tamany de la població amb BBD ha de ser mínim de 235 individus.
Es preveu una prevalença del 5% ja que hi ha molta variabilitat en els resultats segons els diferents estudis.
Resultats esperats: Que els pacients que presenten un bloqueig de branca dreta sense malaltia cardiovascular presentin un augment de la morbimortalitat cardiovascular comparant amb pacients amb un ECG normal.

Objectiu: 1. Conèixer el risc relatiu de malaltia cardiovascular (MCV) en pacients amb esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHNA) respecte als pacients sense EHNA. 2. Estudiar l’associació entre EHNA i MCV. 3. Conèixer la relació entre EHNA i factors de risc cardiovascular. 4. Conèixer la relació entre EHNA i malaltia renal precoç.

Disseny: Estudi multicèntric de base poblacional amb subjectes d’edat>45 anys constituint dues cohorts, una amb subjectes amb EHNA i una altra sense EHNA.

Àmbit i subjectes d’estudi: Tots a partir de SIDIAPQ. Cohort EHNA: Tots els subjectes amb diagnòstic d’EHNA donat d’alta en l’eCAP durant 2009-2013. Cohort no EHNA («»control»»): Subjectes sense diagnòstic d’EHNA de la mateixa edat (± 5 anys), sexe i centre d’atenció primària durant 2009-2013 aparellats a l’atzar per a cada subjecte de la cohort EHNA.

Instrumentació i determinacions: Dades basals (entre l’entrada a la cohort i un any abans): Entrada a la cohort: data del diagnòstic d’EHNA (per als «»controls»» l’entrada a la cohort serà la data del diagnòstic del cas d’EHNA al qual s’aparella). Variables sociodemo-gràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, determinació analítica, REGICOR/Framingham, síndrome metabòlica.

Anàlisis estadística: Objectiu 1: Anàlisi de supervivència de MCV segons EHNA (Kaplan-Meier, test log-rank), models de regressió de Cox per comparar el risc de patir una MCV (o mort). Els objectius 2 a 4 es contestaran mitjançant regressió logística múltivariant.

Aplicabilitat i rellevància: l’EHNA és molt prevalent en el nostre medi i la seva associació a múltiples factors de risc cardiovascular fa que es tracti d’una malaltia potencialment greu que habitualment es subestima.

OBJETIVO: Conocer el riesgo relativo e incidencia de eventos cardiovasculares y cerebrovasculares en pacientes con Síndrome de Apnea-Hipopnea del Sueño (SAHS) respecto a pacientes sin SAHS con las mismas características basales. METODOLOGÍA: Diseño: Estudio epidemiológico ambispectivo de base poblacional con sujetos mayores de 18 años constituyendo dos cohortes, una de sujetos con SAHS y otra sin SAHS. Sujetos de estudio: Cohorte expuestos: Sujetos con diagnóstico de SAHS dados de alta en la historia clínica informatizada durante 2010-2014. Cohorte no expuestos: Sujetos sin diagnóstico de SAHS aparejados al azar por edad, sexo, centro de atención primaria y perfil de riesgo cardiovascular para cada sujeto de la cohorte SAHS. Datos obtenidos a partir de SIDIAPQ (historia clínica informatizada de atención primaria de Cataluña). Tamaño muestral: Contamos con los registros de unos 42.000 pacientes con diagnóstico de SAOS y mismo número de controles sin el diagnóstico de SAOS. Variables: Datos basales: variables sociodemográficas, comorbilidades, hábitos tóxicos, exploración física, determinación analítica, REGICOR/Framingham. Variables de seguimiento (hasta 2017): casos de enfermedad cardiovascular (ECV) (SIDIAPQ, registros hospitalarios y de mortalidad). Análisis estadístico: Objetivos principales: Análisis de supervivencia de ECV según SAOS (Kaplan-Meier, test log-rank), modelos de regresión de Cox para comparar el riesgo de sufrir una ECV (o muerte). Los objetivos secundarios se contestarán mediante regresión logística multivariante. Aplicabilidad y relevancia: El SAHS es una enfermedad frecuente e infradiagnosticada en nuestro medio y su asociación a múltiples factores de riesgo cardiovascular hace que se trate de una enfermedad potencialmente grave que habitualmente se subestima. Existen estudios que relacionan el SAHS y mortalidad cardiovascular que proceden mayoritariamente de unidades especializadas del sueño a nivel hospitalario, hay poca evidencia generada a partir de estudios de amplia base poblacional.

Objetivos: 1. Conocer el riesgo relativo de padecer enfermedad hepática crónica en pacientes con elastografía hepática alterada respecto a no alterada. 2. Conocer el riesgo relativo de padecer enfermedad cardiovascular en pacientes con elastografia hepática alterada respecto a no alterada. 3. Conocer la evolución de la elastografía hepática 3 años después de haberse realizado. Objetivos secundarios: conocer la prevalencia de ateromatosis carotidea en pacientes con elastografia alterada o no, prevalencia de hígado graso con la elastografia alterada o no en relación a la ateromatosis carotidea y conocer la asociación de diversos polimorfismos y bioquímica con la elastografía hepática. Diseño: Estudio de cohortes prospectivo de seguimiento e incidencia de enfermedad hepática y/o cardiovascular en pacientes sometidos a una elastografia hepática pertenecientes a la cohorte poblacional generada del proyecto PI11/02657. Sujetos de estudio: 3.460 sujetos reclutados entre Enero-2012 y Junio-2014 de 18-75 años de edad procedentes de los 22 centros de Atención Primaria de la provincia de Barcelona. Criterios de exclusión: enfermedad hepática conocida. Instrumentalización: Variables sociodemográficas; comorbilidades, hábitos tóxicos, y estilos de vida; exploración física: Datos antropométricos, presión arterial e índice tobillobrazo; analítica; elastografía hepática; ecografía abdominal y carotídea; REGICOR/Framingham/score; síndrome metabólico; índices serológicos; eventos de interés: enfermedad hepática (hepatopatía alcohólica, vírica, autoinmune, metabólica), enfermedad cardiovascular (ictus, accidente isquémico transitorio, angina de pecho, infarto agudo de miocardio, aneurisma de la aorta abdominal, intervención vascular). Aplicabilidad y relevancia: La realización de este proyecto puede tener un impacto social, sanitario y económico muy importante ya que permitirá estimar la incidencia de enfermedad hepática y cardiovascular, permitiendo detectar y tratar precozmente a pacientes asintomáticos, lo que convertiría a la elastografía hepática como un método no invasivo de diagnóstico muy útil que puede ser abordado desde la atención primaria.

OBJETIVO: Conocer si el déficit de vitamina D se comporta como factor de riesgo de IRVB adquirida en la comunidad y como factor de riesgo del fenotipo agudizador en la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC).

METODOLOGIA: Diseño: Estudio observacional de casos y controles. Población de estudio: población general >14 años. Definición de caso: se consideraran casos los pacientes atendidos en atención primaria que consulten por IRVB incluida la neumonía adquirida en la comunidad (NAC), tengan o no diagnóstico de EPOC. Criterios clínicos de IRVB: tos aguda (<3 semanas) con expectoración purulenta o malestar/dolor torácico o disnea o respiración ruidosa, con o sin fiebre. Para el diagnóstico de NAC se exigirá criterio radiológico de condensación pulmonar. Se excluirán las IRVB nosocomiales (ingreso actual o 7 días previos). Controles: para cada caso se seleccionará un control apareado por edad, sexo, área básica de salud (ABS) y mes del año. Los controles serán seleccionados al azar a partir de la base de datos de pacientes del ABS. Los principales factores de estudio se obtendrán mediante encuesta e incluyen: edad, sexo, hábitos tóxicos, ejercicio, ingesta de alimentos ricos en vitamina D y antioxidantes, comorbilidades, condiciones de trabajo y vivienda y vitamina D (25 OH colecalciferol en sangre en el momento del diagnóstico). Análisis de los datos: Se analizaran separadamente los factores de riesgo de IRVB en población no EPOC y de los factores de riesgo de fenotipo agudizador en el paciente EPOC. LIMITACIONES: las limitaciones del estudio son las propias del diseño de casos y controles; principalmente la selección de los controles y el diseño no prospectivo. IMPLICACIONES: de demostrarse la hipótesis de trabajo, se sugeriría la suplementación con vitamina D en los pacientes con IRVB o agudizaciones del EPOC de repetición. La disminución de la incidencia de dichas complicaciones podría comportar importantes ahorros económicos.

Objetivos
El objetivo principal será estudiar los mecanismos neurobiológicos que subyacen la neuroplasticidad y determinar el impacto y la eficacia del ejercicio físico, entrenamiento cognitivo y su combinación en la recuperación estructural y funcional cerebral.

Método
Ensayo clínico aleatorio controlado en el que se incluirán 140 sujetos mayores de 50 años sin alteración cognitiva o con síntomas cognitivos leves, poco activos o sedentarios. Los participantes serán aleatorizados en 4 grupos, 1 grupo control de 20 personas y 3 grupos experimentales de 40, donde recibirán tratamiento intensivo cognitivo mediante ordenador, ejercicio físico cardiorespiratorio o ambos. El tratamiento consistirá en 5 sesiones semanales de 45 minutos de duración durante 3 meses. Se realizará exploración neuropsicológica, de neuroimagen estructural, funcional y de redes antes y después de la intervención, así como la exploración de factores bioquímicos moduladores del efecto en casos específicos.

Els objectius principals d’aquest projecte són: 1. Conèixer la prevalença de les principals malalties hepàtiques cròniques (hepatitis crònica B, hepatitis crònica C, esteatosi hepàtica no alcohòlica, esteatohepatitis no alcohòlica, malaltia hepàtica per ingesta abusiva d’alcohol) silent en població general. 2. Avaluar la utilitat de dues estratègies diferents en la detecció precoç de malalties hepàtiques cròniques: 1. Determinació d’enzims hepàtics (+ ecografia abdominal si aquelles són positives), i 2. Elastografia transitòria. Objectiu secundari: 1. Analitzar la prevalença d’hepatitis crònica B en la població immigrant. Disseny: Es tracta d’un estudi transversal, descriptiu, multicèntric de base poblacional, de comparació de 2 mètodes diagnòstics. Àmbit i subjectes L’estudi es durà a terme en una població de persones d’entre 18 i 70 anys procedent dels 9 centres d’Atenció Primària de la zona del Maresme (Barcelona) que donen cobertura a uns 190.000 habitants d’un entorn urbà i semi-rural. Els subjectes seran seleccionats aleatòriament de la base de dades del Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP) que és la base de dades poblacional que sustenta la targeta sanitària individual i que equival al cens poblacional a Catalunya, sent fins i tot més exhaustiu i actualitzat que aquest. Recull tots els subjectes adscrits a un centre d’Atenció Primària de la zona (la immensa majoria de la població), s’hagin visitat alguna vegada o no. Variables basals (entre l?entrada a la cohort i un any abans): 1. Variables sociodemogràfiques: Edat i sexe. 2. Enquesta: al pacient se li administrarà, mitjançant una infermera especialment preparada, una enquesta per obtenir dades clíniques i demogràfiques així com dades epidemiològiques rellevants: ingesta d’alcohol (el consum s’ha d’anotar en unitats de beguda estàndard i es diferenciarà el consum durant la setmana i durant els caps de setmana), consum de tabac, consum habitual de fàrmacs, antecedents de consum de drogues (ADVP), exposició a derivats de sang, cirurgia prèvia. A aquestes dades només podrà tenir accés el personal mèdic responsable del protocol. Alhora s’ha de revisar l’historial clínic del pacient mitjançant la història clínica electrònica utilitzada en el nostre sistema. 3. Exploració física: 3.1. Dades antropomètriques: Pes, talla i índex de massa corporal 3.2. Pressió arterial 4. Determinacions analítiques. 5. Diagnòstic de la síndrome metabòlica. 6. Elastografia hepàtica transitòria. 7. Ecografia abdominal. Els subjectes amb qualsevol dels següents SIGNES D’ALARMA: 1. Analítica positiva: Valors anormals en qualsevol de les següents determinacions: ASAT (>40 UI/L), ALAT (> 40 UI/L), GGT (> 40 UI/L), siderèmia (>175 ug/dl), saturació de la transferrina (%), ferritina (>400 ng/ml) i bilirubina total (>1.5 mg/dL). 2. Ingesta d’alcohol superior a 30 grams/dia en els homes i 20 grams/dia en les dones. 3. Positivitat d’anti-VHC o HBsAg. 4. Elastografía positiva: Valors anormals de la elastografía transitòria (superiors a 6,8 kPa). serán derivats als hospitals de referència. Les malalties hepàtiques són molt prevalents i constitueixen un problema sanitari de gran magnitud, ja que, evolucionen cap a formes severes. En els països occidentals, la cirrosi i el càncer primitiu de fetge es troben entre les deu primeres causes de mort entre els adults. A més, la inflamació crònica del fetge, independentment de l’etiologia, es troba asimptomàtica en la majoria dels casos, això implica que el seu diagnòstic es realitza quan aquesta es troba en fases avançades, moltes vegades en situació d’irreversibilitat i amb poques possibilitats de tractament. Per tant, l’ideal seria identificar els pacients en fases inicials de la inflamació crònica del fetge qual cosa permetrà incidir de manera efectiva en la seva història natural i aturar o retardar la seva evolució.

Prenent com a referent les experiències i els models desenvolupats als països i pels autors esmentats, es tractaria, mitjançant una metodologia qualitativa i treballant amb professionals sanitaris del Maresme, de definir les competències interculturals que estan desenvolupant o haurien d’adquirir els actuals i futurs professionals d’infermeria d’atenció primària de la comarca per millor atendre els pacients no nadius que resideixen al Maresme. OBJECTIU GENERAL: Millorar l’eficiència de l’atenció infermera en el nostre entorn mitjançant el coneixement del mapa de competències en atenció intercultural per desenvolupar les seves tasques assistencials en el marc de societats culturalment diverses, tant en l’Atenció Primària com en l’Atenció Hospitalària. Objectius específics: 1. Conèixer les tasques i funcions que realitzen els professionals d’infermeria en els seus llocs de treball en relació a una atenció intercultural. 2. Definir les tasques corresponents als professionals d’infermeria en relació a desenvolupar una atenció sanitària culturalment adaptada 3. Determinar les competències associades als llocs de treball que han de tenir els professionals d’infermeria per assolir una atenció infermera culturalment adaptada. OBJECTIU SECUNDARI: Proposar un instrument d’avaluació en competències interculturals que pugi ser utilitzat per conèixer els diversos nivells d’assoliment competencial TIPUS D’ESTUDI: Es tracta d’un estudi observacional amb metodologia qualitativa a partir de la participació dels professionals d’infermeria del Maresme amb relacions i experiències diverses en atenció infermera a la multiculturalitat, tant en l’àmbit d’Atenció Primària com en l’Hospitalari. METODOLOGIA: La població d’estudi són els professionals d’infermeria que desenvolupen la seva tasca assistencial al Maresme en centres de la xarxa assistencial d’utilització pública, en els diferents nivells assistencials, en entorns tant rurals com urbans i amb estructures sòcio-demogràfiques de complexitat diversa. A partir de l’objectiu d’investigació definit, i seguint els criteris i principis especificats anteriorment, podem establir els eixos que articularan la investigació i que assenyalen les directrius per les que s’ha de conduir l’estudi * El FOCUS d’atenció són els significats i les percepcions sobre el que fan els professionals d’infermeria en relació a una atenció intercultural * Les TASQUES per a realitzar-ho són del tipus assistencial, organitzacional, descriptiu i interpretatiu. * El caràcter de la recerca és INDUCTIU

Objetivos: Estudiar la efectividad de una intervención de entrenamiento urbano a los 12 meses de seguimiento en pacientes con EPOC, respecto a (objetivo principal) los niveles de actividad física, y (objetivos secundarios) ingresos hospitalarios por agudización de la EPOC, capacidad de ejercicio, composición corporal, calidad de vida, salud mental y estado cognitivo. Diseño: Ensayo clínico multicéntrico, controlado, aleatorizado en razón 1:1 a grupo intervención (tratamiento habitual + entrenamiento urbano) o grupo control (tratamiento habitual), con evaluación enmascarada por terceros. Sujetos: muestra aleatoria y estratificada por centro de 600 pacientes con EPOC de 5 zonas (hospiyal + primaria) del área metropolitana de Barcelona: Viladecans/Gavà, Barcelona?Mar, Barcelona?Clínic, Badalona y Mataró. Criterios de inclusión: (1) edad mayor a 45 años; (2) EPOC diagnosticada a partir de pruebas funcionales respiratorias en estabilidad clinica, con un cociente volumen espiratorio forzado en el primer segundo (FEV1) entre capacidad vital forzada (FVC) <0.70; y (3) estabilidad clinica, definida como al menos 6 semanas sin antibioticos ni corticoides orales. Criterios de exclusión: (1) domicilio habitual fuera de los municipios incluidos; (2) incapacidad mental (a partir del cuestionario Mini Mental State Examination en su version validada al espanol (Folstein 1975, J Psych Research; Lobo 1979, Actas Luso?Esp Neurol Psiquiatr)); (3) comorbilidad que impida realizar las pruebas (por ejemplo, amputacion de extremidad inferior); y (4) enfermedad psiquiatrica grave o comorbilidad grave que limite la supervivencia a un año, segun historia clínica. Medidas basales y finales: ingresos hospitalarios, actividad física (acelerómetro y cuestionario), prueba de la marcha de 6 minutos, estado nutricional (exploración física y bioimpedanciometría), calidad de vida, ansiedad y depresión, costes directos e indirectos, datos sociodemográficos, consumo de tabaco y alcohol, comorbilidades, función pulmonar, disnea y mortalidad. Análisis estadístico: efecto de la intervención por intención de tratamiento mediante análisis de regresión; y coste efectividad desde la perspectiva social y del Sistema Nacional de Salud.

El presente proyecto trata de desarrollar una herramienta software de análisis de imagen capaz de identificar, extraer y cuantificar características anatómicas a partir de imágenes de fondo de ojo, y que puedan ser explotadas dentro de procesos de investigación clínica. En el caso concreto del presente proyecto, dichos procesos de investigación tendrán por objeto tratar de identificar y correlacionar diferentes anomalías detectables en el sistema micro-vascular retina con la aparición y/o diagnóstico precoz de infarto cerebral silencioso. El objetivo fundamental es dotar al personal clínico y especialista de nuevas herramientas de visualización y análisis de la imagen que permitan mejorar los procesos de detección y diagnósticos relacionados con el infarto cerebral silencioso. En concreto, se pretenden implementar mecanismos de procesado y extracción automática y semiautomática de características de imágenes del fondo del ojo (fundus), como diana potencial, para la detección temprana de la patología. Estas herramientas permitirán, junot con otros sistemas de apoyo a la decisión, como imágenes de resonancia magnética cerebral (MRI), establecer relaciones y/o correlaciones entre pacientes con daño cerebral, y pacientes con daños o cambios en la micro-vascularización de la retina. De cara a lograr este planteamiento, se han establecido los siguientes objetivos específicos: 1. Implementar una herramienta capaz de importar, visualizar, y procesar, de manera eficiente, imágenes de retinografía. 2. Implementar una herramienta capaz de extraer y cuantificar estructuras anatómicas relevantes tales como el disco óptico en imágenes de fondo de ojo. 3. Implementar una herramienta capaz de segmentar y cuantificar el árbol micro-vascular retinal. 4. Implementar mecanismos de aprendizaje automático o machine learning capaces de proporcionar grados de correlación entre datos control y patológicos, a partir de características extraídas de imagen de retinografía, para poder ser aplicados como herramientas de apoyo a la decisión clínica.

Objectius:
Objectiu primari: Estimar si el bloqueig de branca dreta (BBD) és un factor de risc per desenvolupar malaltia cardiovascular (MCV) al llarg del temps.
Objectius secundaris:
1) Descriure les MCV que s’han diagnosticat durant el seguiment dels pacients amb BBD i inicialment sense MCV.
2) Estimar la prevalença de BBD a la població atesa al CAP Gòtic i característiques de la població que el presenta.
3) Estimar les diferències en la supervivència respecte els individus que presenten un ECG normal.
4) Estudiar la prevalença del BBD en pacients amb insuficiència cardíaca i arítmia cardíaca per fibril·lació auricular (ACFA).
Disseny: Estudi de cohorts retrospectiu.
Àmbit: EAP urbà.Gòtic. Barcelona
Subjectes: Pacients majors de 18 anys atesos en el CAP entre l´any 2000 i el 2013, als que se’ls hagi fet algun electrocardiograma (ECG) per qualsevol motiu .
Criteris d’exclusió: Que al realitzar l´ECG inicial ja hagin patit algun esdeveniments cardiovasculars (ECV), o hi hagi signes en aquest, de malaltia cardiovascular (IAM antic o ACxFA) Presència de bloqueig de branca esquerra (BBE), hemibloqueig anterior o síndrome de Brugada.
Instrumentació i Determinacions: Per comparar el risc de desenvolupar MCV entre els pacients que presenten un BBD i els que no el presenten, amb una confiança del 95%, una precisió del 3%, una proporció coneguda del problema estimada en un 5% i unes pèrdues del 15%, el tamany de la població amb BBD ha de ser mínim de 235 individus.
Es preveu una prevalença del 5% ja que hi ha molta variabilitat en els resultats segons els diferents estudis.
Resultats esperats: Que els pacients que presenten un bloqueig de branca dreta sense malaltia cardiovascular presentin un augment de la morbimortalitat cardiovascular comparant amb pacients amb un ECG normal.

En els últims anys Catalunya ha experimentat una immigració massiva, principalment de persones
d’Europa de l’Est, Àfrica del Nord i Amèrica Llatina. L’objectiu d’aquest estudi es comparar la
prevalença de càries i dels factors que la condicionen (hàbits d’higiene i hàbits alimentaris) en els
escolars de 12 anys segons la procedència familiar, autòctona o immigrant, i relacionar-ho amb
altres variables sociodemogràfiques. El grup d’estudi inclou 790 escolars de 6è de Primària i 1er
d’ESO. Les dades s’obtenen a través d’un qüestionari auto-referit, un qüestionari administrat i un
examen clínic. Les variables principals analitzades són: com a variables independents, el fet
migratori i la classe social; i com a variables dependents: el CAOD, l’Índex d’higiene oral, el consum de sucres, els hàbits alimentaris, l’accés al servei sanitari i la ingesta de fluor. El resultat esperat és que els nens fills d’immigrants presentin més alts nivells de càries i pitjor hàbits alimentaris i d’higiene oral que els nens autòctons, i així poder orientar la futura planificació de serveis de salut pública cap aquest grup de risc.

OBJECTIU El projecte te dos objectius delimitats: 1. Conèixer els diferents estressors, el grau de distrés percebut i la repercussió en termes de malestar i somatitzacions que tenen les comunitats immigrants més grans en el nostre medi. S’estudiarà la relació que tenen aquestes manifestacions somàtiques amb les creences sobre salut i malaltia particulars a cada grup i com s’associen amb els seus processos d?emmalaltir i de cerca d’ajuda del sistema sanitari. 2. Identificar les eines de competència que haurien de tenir els professionals sanitaris per atendre aquests motius de consulta. MÈTODES Estudi observacional, transversal, multicèntric, qualitatiu-quantitatiu en una mostra de 980 persones dels cinc grups de població immigrant resident a Catalunya (magrebins, subsaharians, americans andins, indostànics i xinesos). Es recolliran dades sociodemogràfiques i mitjançant tres escales, es mesuraran estressors, grau de distrès percebut i patrons presents de manifestacions somàtiques. S’utilitzarà metodologia quantitativa en base a un qüestionari dirigit a indagar sobre el seu sistema de creences a l’entorn de la salut i la malaltia. Per a l’estudi d’opinions dels professionals s’emprarà metodologia qualitativa: a) Entrevistes individuals centrades en incidents crítics, b) Realització d’un grup focal i anàlisi del contingut del discurs i c) Qüestionari in situ. RESULTATS ESPERATS S’espera un nivell d’estrès crònic alt entre les diferents comunitats d’immigrants recents i que aquest covariï amb el grau de somatitzacions. El sistema de creences estarà relacionat amb el tipus i grau de les somatitzacions presentades i amb la utilització del sistema sanitari. Aquest estudi permetrà conèixer millor aquestes poblacions i pot ajudar a millorar la comprensió i l’eficàcia dels professionals sanitaris tant pel que fa a la prevenció, la comunicació, el maneig terapèutic i la gestió de recursos.

L’alteració de l’equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa. OBJECTIU: L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo (joc Wii-Fit + Wii Balance Board) i el valor obtingut en el test de Tinetti en persones de més de 70 anys. També volem avaluar la utilitat de la consola en la millora de l’equilibri, en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l’acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu. MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control dins de l’àmbit de l’atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d’exercicis orientats a millorar l’equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament. S’avaluarà l’equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l’inici de l’estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l’any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències. RESULTATS ESPERATS: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d’equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l’entrenament amb la consola serveixi per millorar l’equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: La millora de l’equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d’haver d’anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l’equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d’execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l’equilibri.

OBJETIVO: Determinar, en una cohorte poblacional seguida durante 5 años, la incidencia acumulada de arteriopatía periférica (AP) sintomática y silente, su relación con la evolución de los factores de riesgo vasculares clásicos, con parámetros bioquímicos y genéticos, y con la morbi-mortalidad vascular. DISEÑO: A) Se pretende realizar un segundo corte transversal sobre la evolución de prevalencia de AP en la cohorte poblacional ARTPER. B) Posteriormente se extenderá el seguimiento de la cohorte: los sujetos de dicha cohorte continuarán siendo evaluados mediante entrevista telefónica con el sujeto y con el médico de familia (cada 6 meses) y con revisión de la historia clínica informatizada con la finalidad de determinar la aparición de los siguientes eventos cardiovasculares (ECV): accidente isquémico transitorio, ictus, angina de pecho, infarto de miocardio, aneurisma abdominal sintomático, intervención vascular, mortalidad vascular. ÁMBITO Y SUJETOS DE ESTUDIO: Cohorte poblacional ARTPER de 3786 personas ! 55 años adscritas a 28 Centros de Salud de Atención Primaria. INSTRUMENTALIZACIÓN: Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo<0,9. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. Se realizaran análisis bioquímicos en suero para determinar la expresión de marcadores pro-inflamatorios y análisis de polimorfismos genéticos para determinar sus frecuencias y su asociación con AP, factores de riesgo y eventos cardiovasculares, con la finalidad de describir nuevos parámetros de estudio relacionados con la prevención de AP y ECV, prácticamente inexistentes en la actualidad, que permitan posteriormente adecuar y mejorar los tratamientos actuales.

OBJETIVOS: 1. Conocer la prevalencia de las principales enfermedades hepáticas crónicas (hepatitis crónica B, hepatitis crónica C, esteatosis hepática no alcohólica, esteatohepatitis no alcohólica, enfermedad hepática por ingesta abusiva de alcohol) silente en población general. 2. Evaluar la utilidad de dos estrategias diferentes en la detección precoz de enfermedades hepáticas crónicas: Determinación de enzimas hepáticas (+ ecografía abdominal si aquellas son positivas) vs. Elastografía transitoria. DISEÑO: Estudio transversal, descriptivo, multicéntrico de base poblacional, de comparación de 2 métodos diagnósticos. SUJETOS: 3.460 sujetos entre 18 y 70 años adscritos a 22 centros de Atención Primaria de la provincia de Barcelona. Criterios de exclusión: enfermedad hepática conocida. INSTRUMENTALIZACIÓN: Realización de anamnesis, exploración física, elastografía hepática y analítica para detectar alteración de la función hepática. Se realizará, adicionalmente, ecografía abdominal si analítica positiva. En caso de analítica positiva y/o elastografía positiva (>5,5kPa) derivación a hospital de referencia para confirmación diagnóstica (pruebas analíticas específicas y biopsia hepática bajo control ecográfico). RESULTADOS ESPERADOS: Cálculo de la prevalencia de enfermedad hepática crónica silente, comparación entre elastografía y práctica clínica habitual (analítica/ecografía) y comparación de falsos positivos entre ambos métodos.

L’objectiu del nostre estudi és avaluar l’impacte en la reducció del nombre de derivacions en tres especialitats després de la implementació en una àrea d’Atenció Primària (AP) d’una eina de comunicació online entre professionals d’AP i metges especialistes (projecte ECOPIH). Aquesta comunicació s’estableix mitjançant una plataforma virtual basada en tecnologia web 2.0 (plataforma e-Catalunya) que permet la consulta de casos clínics i la compartició de coneixement. S’estudiaran la reducció total de derivacions per a cada especialitat, si aquells professionals que utilitzin ECOPIH la redueixen més en relació amb aquells que no l’utilitzin i si hi ha diferències entre participar de forma activa o simplement com a lector. S’avaluarà el grau de satisfacció dels professionals amb l’ús d’aquesta eina i en quina mesura s’adapta a les seves necessitats. Per tot això, s’ha dissenyat un estudi d?intervenció no aleatoritzat, controlat, multicèntric, obert i de 24 mesos de seguiment. La població d’estudi inclourà els 131 metges d’AP pertanyents a nou centres de salut. Es compararà aquells professionals mèdics inscrits en ECOPIH, amb aquells que no ho estan, i també es tindran en compte els professionals que s’inscriguin al llarg de l’estudi. S’analitzarà el nombre de derivacions anuals durant el primer i segon any de seguiment, i es compararan amb les realitzades en l’any anterior a la implementació de l’eina.

OBJETIVOS Objetivo principal: Calcular el riesgo relativo de padecer un evento adverso cardiovascular o hemorrágico en pacientes con arteriopatía periférica (AP) tratados con cilostazol respecto a pacientes tratados con pentoxifilina. Objetivos específicos: 1. Calcular los siguientes riesgos relativos para pacientes tratados con cilostazol respecto los tratados con pentoxifilina: de padecer cardiopatía isquémica, de presentar arritmias, de presentar una hemorragia. 2. Determinar si el uso concomitante de antiagregantes con cilostazol incrementa el riesgo de hemorragias. 3.- Determinar si la coexistencia de otras enfermedades como la diabetes mellitus o la insuficiencia cardiaca puede incrementar los eventos cardiacos y la mortalidad. METODOLOGÍA Estudio de cohortes ambispectivo de 3 años de seguimiento. Se obtendrán, de una base de datos (SIDIAP) que registra todas las patologías y sus pruebas y tratamientos del 85% de la población de Cataluña tratada en Atención Primaria, los pacientes >40 años diagnosticados de AP que inicien tratamiento con cilostazol o pentoxifilina en 2009 o 2010 y que no tengan antecedentes cardiovasculares, fibrilación auricular ni amputaciones. Estos pacientes (unos 20.000) serán seguidos a partir del inicio del tratamiento, mediante el SIDIAP y los informes de altas hospitalarias, para ver si desarrollan eventos cardiovasculares, hemorrágicos o muerte. Para el análisis principal se usarán modelos de regresión de Poisson para estimación de las tasas de incidencias y riesgos, utilizando como offset el valor obtenido de personas-tiempo. Se ajustarán las estimaciones por los factores basales de índole demográfica y por los factores predictivos para cada variable dependiente.

L’osteoporosi és un factor de risc de fractures caracteritzat per una sèrie de canvis ossis que comporten una disminució de la resistència de l’òs, un increment de la fragilitat òssia i de la susceptibilitat a fracturar-se. L’osteoporosi presenta una elevada prevalença a la nostra població, especialment en dones postmenopàusiques. Es calcula que a Espanya el 17,2% de les dones entre 50-60 anys pot tenir osteoporosi i que aquest percentatge pot augmentar fins un 40% entre els 60 i 70 anys d’edat. Aquest problema de salut té un cost social i econòmic important perquè incrementa el risc de fractures i s’associa amb un augment de la morbi-mortalitat de la població afectada adés que les complicacions clíniques associades a la fractura per fragilitat inclouen l’increment de la morbiditat (dolor, discapacitat física, empitjorament de la qualitat de vida, …), del risc de presentar noves fractures i de la mortalitat. Existeix una elevada proporció d’inadequació en el tractament i abordatge de l’osteoporosi, una part important d’aquesta inadequació és atribuïble a l’heterogeneïtat de criteris i guies d’aplicació, així com a la subjectivitat dels professionals que indiquen aquests tractaments. La intervenció sobre aquests procediments i professionals mitjançant la creació i aplicació d’un pla de millora en l’abordatge de l’osteoporosi ens millorarà l’adequació del tractament de l’osteoporosi en un 20% en les dones en edats compreses entre 60 i 74 anys.

La práctica habitual de actividad física mejora el pronóstico en pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). Sin embargo, no existen intervenciones efectivas para mantener o alcanzar niveles adecuados de actividad física en estos pacientes. Se plantea una intervención de entrenamiento mediante el uso de espacios públicos e itinerarios urbanos, adecuados a las necesidades y capacidades de cada paciente. Objetivo principal: estudiar la efectividad a 12 meses de la intervención respecto a ingresos por EPOC, nivel de actividad física, capacidad de ejercicio, composición corporal, calidad de vida y salud mental. Objetivos secundarios: identificar y clasificar circuitos urbanos para el entrenamiento de pacientes con EPOC; y estudiar el coste-efectividad de la intervención. Diseño: ensayo clínico multicéntrico, controlado, aleatorizado 1:1 a grupo intervención (tratamiento habitual + entrenamiento urbano) o control (tratamiento habitual), con evaluación
enmascarada por terceros. Sujetos: muestra aleatoria y estratificada por centro de 1300 pacientes con EPOC de 54 zonas de salud (centros de salud y hospitales) de Barcelona, Badalona, Mataró y Viladecans. Intervención: recomendación de caminar al menos 5 días a la semana en circuitos urbanos adecuados para el paciente; y estimulación de mantenerse activo mediante mensajes SMS a su teléfono móvil. Medidas basales y finales: ingresos hospitalarios, actividad física (acelerómetro y cuestionario), prueba de la marcha de 6 minutos, estado nutricional (exploración física y bioimpedanciometría), calidad de vida, ansiedad y depresión, costes directos e indirectos, datos sociodemográficos, consumo de tabaco y alcohol, comorbilidades, función pulmonar, disnea y mortalidad. Análisis estadístico: efecto de la intervención por intención de tratamiento mediante análisis de regresión; y coste efectividad desde la perspectiva social y del Sistema Nacional de Salud.

L?alteració de l?equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa.
Objectius: L?objectiu principal d?aquest projecte és avaluar l?efectivitat d?una intervenció amb la consola Wii de Nintendo (joc Wii Fit + Wii Balance Board) per millorar l?equilibri en les persones de més de 70 anys. Els objectius secundaris són avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i el valor obtingut en el test de Tinetti, avaluar la utilitat de la consola en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l?acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu.
Mètodes: Assaig clínic controlat aleatori dins de l?àmbit de l?atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d?exercicis orientats a millorar l?equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament.
S?avaluarà l?equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l?inci de l?estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l?any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències.
Resultats esperats: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d?equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l?entrenament amb la consola serveixi per millorar l?equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat.
Impacte potencial esperat: La millora de l?equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d?haver d?anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l?equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d?execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l?equilibri.

L’alteració de l’equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa.

OBJECTIU: L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo (joc Wii-Fit + Wii Balance Board) i el valor obtingut en el test de Tinetti en persones de més de 70 anys. També volem avaluar la utilitat de la consola en la millora de l’equilibri, en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l’acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu.

MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control dins de l’àmbit de l’atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d’exercicis orientats a millorar l’equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament.
S’avaluarà l’equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l’inici de l’estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l’any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències.

RESULTATS ESPERATS: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d’equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l’entrenament amb la consola serveixi per millorar l’equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: La millora de l’equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d’haver d’anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l’equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d’execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l’equilibri.

HIPÒTESI Es trobaran nivells de distrés crònic alts entre les diferents comunitats d’immigrants recents i variaran conjuntament amb el grau de somatitzacions. Hi haurà un pic al voltant del segon any per desprès descendir lentament. Els símptomes explicats i les atribucions que faran d’aquests símptomes variaran d’un grup ètnic a un altre. OBJECTIU GENERAL Conèixer els diferents estressors que tenen les comunitats immigrants més grans al Maresme, el seu grau de distrés i la seva relació amb els condicionants culturals propis de cada grup que puguin tenir alguna implicació en els seus processos d’emmalaltir, amb atenció especial a les atribucions que fan dels seus símptomes i el seu correlat somàtic. OBJECTIUS ESPECÍFICS Avaluar el grau de distrés percebut que tenen una mostra d’individus de 3 comunitats d’immigrants: magrebins, subsaharians i sud-americans. Avaluar l’autopercepció de situacions estressores en la seva vida diària. Avaluar el nivell i tipus de somatitzacions per comunitats. Conèixer el mites i simbolismes al voltant dels seus símptomes i malalties d’aquests col·lectius. DISSENY Aquesta investigació consisteix en un estudi observacional, transversal i multicèntric, qualitatiu-quantitatiu entre població immigrant resident al Maresme. ÀMBIT D’ESTUDI: Atenció Primària. Centres d?Atenció Primària (CAPs) d’un àmbit de Catalunya. (Comarca del Maresme). SUBJECTES D’ESTUDI: La població objecte d?estudi és la compresa per tots els immigrants de més de 18 anys i menys de 80, que han arribat a Europa en els darrers 10 anys provinents dels països següents: Marroc, Tunisia, Algèria, Senegal, Gàmbia, Mali, Bolívia, Equador i Colòmbia, i que s’han visitat en els CAPs d’estudi alguna vegada des de la seva arribada. Les 3 comunitats d’immigrants que s’estudiaran seran: magrebins (s’inclouran les persones provinents de Marroc, Tunisia, Algèria), subsaharians (s’inclouran les persones provinents de Senegal, Gàmbia, Mali) i sud-americans (s’inclouran les persones provinents de Bolívia, Equador, Colòmbia).

OBJECTIU: Determinar la concordança dels diagnòstics d’infermeria i el grau d’adherència terapèutic. DISSENY: Estudi multicèntric transversal i d’intervenció. FASE 1:observacional i descriptiu. FASE 2:assaig clínic controlat i aleatoritzat, es farà una intervenció consistent en un seguiment telefònic mensual durant un any. ÀMBIT I SUBJECTES D’ESTUDI: 10 centres d’Atenció Primària del Servei d’Atenció Primària (SAP) Mataró-Maresme. Pacients d’entre 15 i 80 anys, diagnosticats com crònics i que tinguin prescripció activa per Diabetis Mellitus, Hipertensió Arterial o Malaltia Obstructiva Crònica, i que estiguin catalogats per infermeria como maneig efectiu o inefectiu del règim terapèutic codificat a l’e-CAP. VARIABLES. FASE 1: Diagnòstic d’infermeria (maneig efectiu/inefectiu, és la variable independent) i data del diagnòstic. Variables explicatives: sociodemogràfiques, clínica del pacient, comorbiditat, mesures antropomètriques, hàbit tabàquic i exercici físic. S’aplicaran qüestionaris validats per quantificar l’adherència al tractament relacionada amb cadascuna de les quatre malalties cròniques esmentades. Per cada malaltia crònica, es mesurarà la qualitat de vida relacionada amb la salut. La satisfacció de l’usuari es mesurarà amb l’enquesta dels serveis d’atenció primària 2000. FASE 2: les variables pre-intervenció seran les recollides en la fase 1 i les variables que formaran part de la post-intervenció seran les que es recolliran en l’aplicació dels qüestionaris a l’any de seguiment. Les variables que es recolliran en els seguiments mensuals són: compliment terapèutic (si prenen les pastilles, si utilitzen inhaladors, o insulina, en cas dels diabètics), es registrarà el dia i hora de la trucada i l’estat del pacient pel que fa a la seva malaltia (si es troba malament, bé o regular) i si hi ha hagut ingrés hospitalari. També s’inclou un qüestionari de qualitat de vida professional (CVP-35) que es passarà al personal d’infermeria en aquesta segona fase. RECOLLIDA DE DADES: FASE 1: Se seleccionarà una mostra aleatòria de tots els pacients que compleixin els criteris d’inclusió. Els individus seleccionats seran convidats a participar mitjançant una trucada telefònica. FASE 2: Dels pacients inclosos en la primera fase, s’agafarà aleatòriament la meitat dels complidors i la meitat dels no complidors per formar part del grup intervenció. La intervenció és un seguiment telefònic mensual durant 12 mesos on es preguntarà pel compliment terapèutic. En finalitzar el seguiment, es tornarà a citar a tots els pacients i se’ls passarà els mateixos qüestionaris que es van aplicar en la fase 1. ANÀLISIS DE DADES: Es farà una depuració de les dades i un anàlisi descriptiu de les variables dependents i explicatives. Anàlisi bivariat entre el diagnòstic d’infermeria i el grau d’adherència al tractament. Es calcularà l’índex Kappa entre el diagnòstic d’infermeria i el compliment. Es calcularà la mitjana i la desviació estàndard per cadascuna de les 3 escales del qüestionari de qualitat de vida dels pacients. S’avaluarà la relació bivariant entre la puntuació de cadascuna de les escales amb les variables explicatives. Es realitzarà un anàlisi de correlacions entre les escales mitjançant el coeficient de correlació de Pearson. Fase 2: Anàlisi bivariat entre el compliment abans i després de la intervenció amb el test de la chi-quadrat. S’analitzaran també els resultats dels qüestionaris pre i post intervenció. PARAULES CLAUS: enfermetat crònica, procés d?infermeria, documentació, avaluació, intervencions, diagnòstics d’infermeria, resultats, compliment, adherència a la medicació.

OBJECTIU: Determinar la concordança dels diagnòstics d’infermeria i el grau d’adherència terapèutic.
DISSENY: Estudi multicèntric transversal i d’intervenció. FASE 1:observacional i descriptiu. FASE 2:assaig clínic controlat i aleatoritzat, es farà una intervenció consistent en un seguiment telefònic mensual durant un any.
ÀMBIT I SUBJECTES D’ESTUDI: 10 centres d’Atenció Primària del Servei d’Atenció Primària (SAP) Mataró-Maresme. Pacients d’entre 15 i 80 anys, diagnosticats com crònics i que tinguin prescripció activa per Diabetis Mellitus, Hipertensió Arterial o Malaltia Obstructiva Crònica, i que estiguin catalogats per infermeria como maneig efectiu o inefectiu del règim terapèutic codificat a l’e-CAP.
VARIABLES. FASE 1: Diagnòstic d’infermeria (maneig efectiu/inefectiu, és la variable independent) i data del diagnòstic. Variables explicatives: sociodemogràfiques, clínica del pacient, comorbiditat, mesures antropomètriques, hàbit tabàquic i exercici físic. S’aplicaran qüestionaris validats per quantificar l’adherència al tractament relacionada amb cadascuna de les quatre malalties cròniques esmentades. Per cada malaltia crònica, es mesurarà la qualitat de vida relacionada amb la salut. La satisfacció de l’usuari
es mesurarà amb l’enquesta dels serveis d’atenció primària 2000. FASE 2: les variables pre-intervenció seran les recollides en la fase 1 i les variables que formaran part de la post-intervenció seran les que es recolliran en l’aplicació dels qüestionaris a l’any de seguiment. Les variables que es recolliran en els seguiments mensuals són: compliment terapèutic (si prenen les pastilles, si utilitzen inhaladors, o insulina, en cas dels diabètics), es registrarà el dia i hora de la trucada i l’estat del pacient pel que fa a la seva malaltia (si es troba malament, bé o regular) i si hi ha hagut ingrés hospitalari. També s’inclou
un qüestionari de qualitat de vida professional (CVP-35) que es passarà al personal d’infermeria en aquesta segona fase. RECOLLIDA DE DADES: FASE 1: Se seleccionarà una mostra aleatòria de tots els pacients que compleixin els criteris d’inclusió. Els individus seleccionats seran convidats a participar mitjançant una trucada telefònica. FASE 2: Dels pacients inclosos en la primera fase, s’agafarà aleatòriament la meitat dels complidors i la meitat dels no complidors per formar part del grup intervenció. La intervenció és un seguiment telefònic mensual durant 12 mesos on es preguntarà pel compliment terapèutic. En finalitzar el seguiment, es tornarà a citar a tots els pacients i se’ls passarà els mateixos qüestionaris que es van aplicar en la fase 1. ANÀLISIS DE DADES: Es farà una depuració de les dades i un anàlisi descriptiu de les variables dependents i explicatives. Anàlisi bivariat entre el diagnòstic d’infermeria i el grau d’adherència al tractament. Es calcularà l’índex Kappa entre el diagnòstic d’infermeria i el compliment. Es calcularà la mitjana i la desviació estàndard per cadascuna de les 3 escales del qüestionari de qualitat de vida dels pacients. S’avaluarà la relació bivariant entre la puntuació de cadascuna de les escales amb les variables explicatives. Es realitzarà un anàlisi de correlacions entre les escales mitjançant el coeficient de correlació de Pearson. Fase 2: Anàlisi bivariat entre el compliment abans i després de la intervenció amb el test de la chi-quadrat. S’analitzaran també els resultats dels qüestionaris pre i post intervenció.
PARAULES CLAUS: enfermetat crònica, procés d?infermeria, documentació, avaluació, intervencions, diagnòstics d’infermeria, resultats, compliment, adherència a la medicació.

OBJETIVO PRINCIPAL: Calcular el riesgo de padecer una neumonía adquirida en la comunidad (NAC) en pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) tratados con corticoides inhalados (CI) respecto a los tratados con otros broncodilatadores. OBJETIVOS SECUNDARIOS: Estudiar si el riesgo de padecer una NAC es dependiente de la duración del tratamiento con CI y de la dosis utilizada. Evaluar si la gravedad de la EPOC influye en la incidencia de NAC. Determinar la efectividad de los CI en condiciones de práctica clínica habitual y su impacto en la mortalidad total respecto a otros tratamientos broncodilatadores. DISEÑO: Estudio de cohortes ambispectivo con seguimiento de 4 años. SUJETOS DEL ESTUDIO: pacientes >55 años fumadores o exfumadores diagnosticados de EPOC en los últimos 3 años y con espirometría patológica, atendidos en los centros de salud de atención primaria del Institut Català de la Salut con gestión informatizada de la historia clínica mediante la estación clínica de atención primaria (ECAP). Se incluirán en total aproximadamente 4.100 pacientes. DESARROLLO DEL ESTUDIO Y VARIABLES: Se formaran las cohortes de pacientes expuestos y no expuestos. Se recogerán variables demográficas, parámetros espirométricos, tabaquismo y vacunaciones, número de NAC y exacerbaciones, mortalidad, tratamientos broncodilatadores y otros tratamientos concomitantes.

OBJETIVO PRINCIPAL : Valorar la correcta utilización de los diferentes dispositivos para la administración de medicación inhalada como terapia respiratoria en relación a los parámetros que miden el deterioro asociado a la edad de las funciones psíquicas, motoras y fragilidad. OBJETIVOS ESPECÍFICOS: Establecer la relación entre los parámetros que caracterizan el deterioro psíquico, el deterioro motor y la fragilidad asociado a la edad con la correcta utilización de los diferentes sistemas de administración de medicación inhalada en población de 75 o más años. DISEÑO: Estudio observacional transversal descriptivo de base poblacional SUJETOS DE ESTUDIO: Pacientes de 75 o más años de edad con indicación de tratamiento con cualquier sistema de medicación inhalada que haya sido administrada de forma habitual durante los últimos 6 meses, atendidos en los centros de atención primaria. Muestreo aleatorio a partir de la base de datos de facturación de farmacia de 436 pacientes. DESARROLLO DEL ESTUDIO Y VARIABLES: Variable dependiente: Valoración de la técnica de inhalación mediante la escala del estudio EDEN. Variables independientes: Deterioro cognitivo, valoración funcional, valoración instrumental, valoración anímica , valoración fragilidad global . Variables sociodemográficas, comorbilidad, principios activos prescritos en plan terapéutico, adherencia al tratamiento. Se concertará visita con los pacientes seleccionados en su centro de atención primaria o en el domicilio, invitándoles a participar previo consentimiento informado, se revisará la técnica inhalatoria de manera demostrativa y se realizaran todos los test necesarios para recoger las variables por parte de personal especialmente entrenado para ello.

La introducció de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació / TIC
(Internet, mòbil, xats, videojocs, xarxes socials…) a la societat porta a nous estils de comunicació, d’oci i de relació. El seu ús excessiu pot conduir a comportaments de tipus addictiu o desadaptatiu amb importants conseqüències a nivell individual, escolar, laboral i social. La prevalença d’abús, segons la bibliografia de què disposem, es troba entre un 9 i un 40%, depenent de la població enquestada i el disseny de l’estudi. Les activitats preventives des de l?àmbit escolar poden ser efectives per promoure una relació amb les TIC més saludable.

El nostre objectiu és estimar la prevalença d’abús de noves tecnologies entre els joves que cursen l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) a la regió sud de la comarca del Vallès Occidental.
Es tracta d’un estudi descriptiu transversal. La població d’estudi són els alumnes d’ESO dels centres de secundària de Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Palau-Solità i Plegamans, Sant Quirze del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. La unitat de mostreig són els centres de secundària, d’on es reclutaran el total d’alumnes dels centres que vulguin participar.
La recollida de dades es farà mitjançant un qüestionari autoadministrat amb dades sociodemogràfiques i els qüestionaris validats en població espanyola per a avaluar comportaments de risc en l?ús d?Internet (CERI), mòbil (CERM) i videojocs (CERV).

Aquest treball és la primera part d’un projecte a major escala que inclou una sèrie d’intervencions educatives a través del programa Salut i Escola per a disminuir l’impacte negatiu de les noves tecnologies en els nostres joves. La recerca actual permetrà dimensionar el problema, dirigir les estratègies per a posar-hi solucions i establir una línia de base per a avaluar-ne l’efectivitat en el futur.

JUSTIFICACIÓN: Conocer qué piensan sobre las sustancias tóxicas los adolescentes nos puede ayudar a planificar las acciones de promoción de la salud a llevar a cabo, así como poder orientarlas de forma más acertada. OBJETIVO: Conocer los hábitos de consumo de sustancias tóxicas en los adolescentes de tercero y cuarto de ESO de las escuelas del Sector Sanitario del Barcelonès Nord. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio descriptivo transversal en adolescentes de tercero y cuarto curso de ESO de las escuelas del Secto Sanitario del Barcelonès Nord (Badalona, Sant Adrià de Besòs, Sta. Coloma de Gramanet, Montgat, Teia, Alella i Masnou). En todos los casos se vehiculizará la intervención a través de los profesionales sanitarios de los centros de atención primaria que participan en el programa salud y escuela. Las variables a estudiar son sociodemográficas (edad, sexo, curso, nombre del centro educativo, nacionalidad, personas del núcleo de convivencia, manera de obtención del dinero y cantidad de dinero disponible a la semana), y de consumo de sustancias tóxicas (tabaco, alcohol y drogas). La recogida de datos se realizará meidante encuesta autocumplimentada confeccionada al efecto para que puedan responder los alumnos con total confidencialidad. Para el análisis de datos emplearemos técnicas univariantes, bivariantes y multivariantes, donde la variable dependiente será la presencia o ausencia de hábitos de consumo de sustancias tóxicas y la técnica empleada será la regresión logística. APLICABILIDAD DE LOS RESULTADOS ESPERADOS: Conocer los hábitos de consumo de sustancias tóxicas que tienen los adolescentes nos ayudará a planificar de forma más realista las intervenciones de promoción de la salud a desempeñar en los centros educativos sobre hábitos tóxicos.

OBJETIVO: Evaluar la adecuación y la calidad de las ecografías abdominales solicitadas por parte de los médicos de atención primaria (AP) en el área del Maresme, desarrollar una guía de indicación de las ecografías y reevaluar la adecuación al implementar dicha guía. DISEÑO: Estudio dividido en dos fases, una primera descriptiva, retrospectiva evaluando la adecuación y calidad de las solicitudes de las ecografías abdominales; y una segunda en que se evalúa el impacto sobre la adecuación y calidad de las solicitudes de una intervención basada en las recomendaciones de indicación de las ecografías abdominales a los médicos de AP. AMBITO: Diez centros de AP del Maresme. SUJETOS: 1067 ecografías abdominales solicitadas entre los meses de Julio y Diciembre de 2008 por los médicos de AP de los centros descritos, derivadas al servicio de radiología. VARIABLES: Se analizaran todas las solicitudes de ecografía abdominal y se accederá a los historiales clínicos para determinar variables demográficas, motivo de la visita, de la petición de la ecografía y orientación diagnóstica, datos clínicos y de la ecografía, evaluación de la ecografía según la calidad y variables que permitan la caracterización de los profesionales que solicitan la ecografía: edad, sexo, situación laboral, tiempo de permanencia en el lugar de trabajo, formación etc. METODOS: Para consensuar la adecuación de la ecografía abdominal se creará un grupo de trabajo entre gastroenterólogos, radiólogos y médicos de familia mediante el grupo nominal. Esto permitirá diseñar una guía de recomendaciones de indicación de la ecografía abdominal y evaluar su impacto entre los médicos mediante su difusión y posterior reevaluación de la adecuación de las solicitudes.

OBJETIVO: Comparar la efectividad de la atención realizada por las enfermeras respecto a la que hace de forma habitual el personal médico en los pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día en los Equipos de Atención Primaria (EAP) del Institut Català de la Salut (ICS) de Cataluña. ÁMBITO: EAP del ICS de los territorios de Costa de Ponent, Barcelona Ciutat y Barcelonés Nord i Maresme (142 EAP de los 272 EAP del ICS). Se ofrecerá participar en el estudio a todo el personal médico (1.500) y enfermeras (1.500) integrado en la red reformada de estos EAP. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio (ECA) sin enmascaramiento. El grupo intervención será atendido por enfermeras y el grupo control por personal médico. El tamaño muestral será de 2.154 (1.077 por grupo), teniendo en cuenta 40 profesionales como mínimo, de 20 EAP, y el efecto de diseño debido a la correlación intraclase intraprofesional y EAP. La asignación aleatoria se realizará por conglomerados de días de la semana. SUJETOS: Pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día. VARIABLES: Principales: resolución de síntomas y satisfacción del paciente a las 2 semanas de la visita. Co-variables: características de los sujetos; profesional; EAP; día de la semana. FUENTES DE INFORMACIÓN: Variables principales: encuesta telefónica a las 2 semanas. Co-variables: entrevista e historia clínica del paciente. ANALISIS: Por intención de tratar. Para comparar la efectividad entre los grupos se realizarán modelos multinivel logísticos o lineales, realizando diferentes escenarios de correlación intraclase.

OBJETIVOS: Conocer la prevalencia de esteatosis hepática no alcohólica en población general adulta mediante la práctica de una ecografía hepática. DISEÑO: Estudio transversal descriptivo, multicéntrico y de base poblacional. ÁMBITO: Doce centros de Atención Primaria de entrono urbano y semiurbano del Área de Gestión del Barcelonès Nord y Maresme que da cobertura a una población de 560.000 habitantes. SUJETOS: Muestra aleatoria de 974 personas de edad igual o superior a 15 años, obtenida a partir de la población asignada a los centros participantes, en base al Sistema de Información de Atención Primaria (SIAP). La población asignada en base al SIAP es prácticamente equivalente al censo. INSTRUMENTACIÓN: A los pacientes seleccionados se les realizará: ecografía hepática para detectar presencia de esteatosis, analítica general básica para detectar alteración de la bioquímica hepática y los elementos definitorios del Síndrome Metabólico (SM), exploración general con determinación de perímetro abdominal e índice de masa corporal (IMC), cuestionario de antecedentes de enfermedad hepática, encuesta dietética y cuestionario de consumo de alcohol, tabaco y fármacos. DETERMINACIONES: La presencia de esteatosis hepática en el examen ecográfico se determinará en base a criterios estandarizados (American Gastroenterology Association), el diagnóstico de Síndrome Metabólico se realizará en base a los criterios del Grupo Europeo para el Estudio de la Resistencia a la Insulina.

Objetivo: El presente estudio pretende valorar el grado de exposición de los profesionales sanitarios de atención primaria a un desinfectante utilizado de forma habitual durante los procesos de limpieza, desinfección y esterilización: el glutaraldehido. Diseño: Estudio transversal, observacional y descriptivo. Sujetos de estudio: Todos los profesionales sanitarios en contacto con la sustancia en los Centros de Atención Primaria (CAP) y consultorios locales del ámbito Barcelonès Nord i Maresme del Institut Català de la Salut (ICS). Metodología: Se valorará el grado de exposición al glutaraldehido a través de la determinación de las concentraciones ambientales y personales de este contaminante en los CAPs, comparándolas posteriormente con el límite de exposición profesional (LEP) de referencia. Paralelamente se recopilará una serie de información acerca del tipo de profesionales expuestos, los recintos físicos donde se haya el foco contaminante, el tiempo de exposición, los procesos de manipulación de la sustancia y las condiciones medioambientales de los espacios físicos. Todo esto nos permitirá tener un conocimiento más exacto de la situación. La recogida y análisis de estos datos nos ayudará posteriormente a establecer medidas específicas de prevención y/o protección orientadas a eliminar y/o reducir la exposición de los profesionales sanitarios a esta sustancia. Resultados esperados: Determinaciones exactas de las concentraciones ambientales y personales de glutaraldehido en los centros de atención primara. Porcentaje de exposición a la sustancia por encima o por debajo de los límites de exposición permitidos. Identificación de los profesionales y puestos de trabajo con riesgo de exposición al glutaraldehido.

OBJECTIU: Objectius principals: Conèixer la prevalença d’IDB patològic en el grup de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB calcificat. Conèixer la concordança entre l’IDB i l’ITB i la informació complementària que pot aportar l’IDB a la determinació de l’ITB en el grup de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB normal o patològic. Objectiu secundari: Determinar l’índex de massa corporal com a factor de risc en els pacients diabètics tipus 2 amb valors de l’ITB i/o l’IDB alterats. MÈTODES: Disseny: Estudi transversal, observacional i descriptiu. Àmbit d’estudi: Atenció primària. Tres Centres d’Atenció Primària (CAPs) de l’àmbit del Barcelonès Nord i Maresme. Subjectes d’estudi: Pacients diabètics tipus 2 de més de 40 anys i que estiguin assignats a algun d’aquests 3 CAPs. Variables i mesures principals: Es citarà per telèfon als pacients diabètics tipus 2 seleccionats per l’estudi, per a que acudeixin a fer-se una visita en el corresponent centre d’atenció primària. Se’ls hi recollirà informació sociodemogràfica (edat i gènere), antecedents d’hipertensió arterial i mesures antropomètriques (pes, talla, perímetre del braç i del turmell). També se’ls hi farà una exploració amb el doppler i l’esfigmomanòmetre de mercuri per determinar l’ITB i l’IDB. Per tal d’estandarditzar la tècnica d’aquestes exploracions sempre serà la mateixa infermera la que les realitzarà. RESULTATS ESPERATS: Hi han molt pocs estudis publicats que permetin conèixer l’aplicabilitat i rendibilitat de l’IDB en pacients diabètics amb sospita de calcificació arterial. Tot i així, entre l’elevat nombre de pacients diabètics tipus 2 amb un ITB calcificat que tenim a les nostres consultes, esperem trobar un percentatge significatiu de pacients amb un IDB patològic, cosa que milloraria molt el diagnòstic d’arteriopatia perifèrica (AP). IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: Aquest estudi permetrà tenir més dades del valor pràctic de l’IDB i donar-lo a conèixer per poder completar l’estudi dels pacients diabètics, especialment en aquells que presenten criteris de calcificació en l’ITB. Això ajudarà a millorar el diagnòstic de l’AP a les consultes d’atenció primària i prevenir possibles complicacions.

HIPÒTESI D’ESTUDI Tenim la percepció de que existeix un consum elevat de productes alimentaris amb alt contingut de olis vegetals poc saludables, inclosos principalment en productes de pastisseria industrial i snacks, per part de la població infantil i juvenil del nostre medi. Pensem que el fet de conèixer millor aquest consum pot afavorir posteriors intervencions per modificar hàbits poc saludables en aquesta població. OBJECTIU PRINCIPAL – Conèixer el consum de productes amb olis vegetals parcialment hidrogenats, dels nens que cursen 1º,4º i 6º d’Educació Primària de la ciutat de Mataró. OBJECTIUS SECUNDARIS – Conèixer el grau d’adhesió a l’Índex de Qualitat de la Dieta Mediterrànea. – Conèixer el grau de concordància entre els resultats dels pares i dels alumnes de 4º i 6º. METODOLOGIA Tipus d’estudi: Estudi descriptiu, transversal, observacional, multicèntric i multidisciplinar. Població d’estudi: Nens que durant el curs 2008-2009 cursen 1º, 4º i 6º d’educació primària. Aquests cursos han sigut escollits com a representatius de l’educació primària per que corresponen a les edats de 6-7 anys (1º curs) en que ja tenen hàbits diferents a l’edat preescolar, 9-10 anys (4º curs) amb hàbits ja més consolidats i més autonomia respecte als pares i 11-12 anys (6º curs) l’últim curs d?educació primària. Criteris d’inclusió: tots els nens i nenes que facin 1º, 4º i 6º curs d’Educació Primària a la ciutat de Mataró. Criteris d’exclusió: els nens i nenes que facin dietes especials per causa de malalties com la diabetis mellitus, dislipèmia congènita, celiaquia, intolerància a la lactosa, al.lergia a l’ou o a les proteïnes de la llet i els nens i nenes que no tinguin un enteniment correcte de l?idioma (català o castellà ), fonamentalment nens d’altres països amb una altre llengua que no han estat el temps suficient al nostre país per entendre el nostre idioma.

OBJETIVOS: Conocer la incidencia y factores de riesgo asociados de exacerbaciones en pacientes diagnosticados de enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) en Atención Primaria (AP), en general y según gravedad de la enfermedad de base. DISEÑO: Estudio multicéntrico observacional prospectivo, dividido en 3 fases: evaluación inicial (fase I), seguimiento (fase II) y evaluación final (fase III). SUJETOS DE ESTUDIO: 685 pacientes adultos diagnosticados de EPOC sin enfermedad respiratoria agudizada ni otra enfermedad respiratoria de larga duración escogidos aleatoriamente en 21 Equipos de AP de Catalunya. METODOLOGÍA: Se confirmará diagnóstico de EPOC y su gravedad mediante espirometría inicial. Se recogerá información respecto a la situación basal del enfermo, características del paciente, calidad de vida y exposición a contaminantes y otros factores. 354 pacientes con EPOC confirmada serán seguidos durante un año mediante seguimientos telefónicos mensuales con el fin de detectar exacerbaciones. Se detectarán a partir de la clínica (tos, expectoración y disnea), modificación terapéutica y consumo de recursos sanitarios. Se efectuará visita final, como la inicial, al año de seguimiento. Se estimarán incidencia de exacerbaciones y riesgos relativos asociados mediante regresión binomial negativa. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación de la incidencia de exacerbaciones en enfermos EPOC, en general y en EPOC grave, moderada y leve, y los factores asociados a ella. Estimación de la proporción de enfermos mal diagnosticados de EPOC en Atención Primaria. Efecto de las exacerbaciones sobre la calidad de vida. Estimación del infraregistro de exacerbaciones en AP. Descripción de los recursos utilizados por los enfermos que exacerban.

OBJETIVOS: Conocer la incidencia y factores de riesgo asociados de exacerbaciones en pacientes diagnosticados de enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) en Atención Primaria (AP), en general y según gravedad de la enfermedad de base. DISEÑO: Estudio multicéntrico observacional prospectivo, dividido en 3 fases: evaluación inicial (fase I), seguimiento (fase II) y evaluación final (fase III). SUJETOS DE ESTUDIO: 685 pacientes adultos diagnosticados de EPOC sin enfermedad respiratoria agudizada ni otra enfermedad respiratoria de larga duración escogidos aleatoriamente en 21 Equipos de AP de la provincia de Barcelona. METODOLOGÍA: Se confirmará diagnóstico de EPOC y su gravedad mediante espirometría inicial. Se recogerá información respecto a la situación basal del enfermo, características del paciente, calidad de vida y exposición a contaminantes y otros factores. 354 pacientes con EPOC confirmada serán seguidos durante un año mediante seguimientos telefónicos mensuales con el fin de detectar exacerbaciones. Se detectarán a partir de la clínica (tos, expectoración y disnea), modificación terapéutica y consumo de recursos sanitarios. Se efectuará visita final, como la inicial, al año de seguimiento. Se estimarán incidencia de exacerbaciones y riesgos relativos asociados mediante regresión binomial negativa. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación de la incidencia de exacerbaciones en enfermos EPOC, en general y en EPOC grave, moderada y leve, y los factores asociados a ella. Estimación de la proporción de enfermos mal diagnosticados de EPOC en Atención Primaria. Efecto de las exacerbaciones sobre la calidad de vida. Estimación del infraregistro de exacerbaciones en AP. Descripción de los recursos utilizados por los enfermos que exacerban.

OBJETIVO: Conocer la prevalencia de arteriopatía periférica (AP) en población general de ambos sexos, su relación con morbi-mortalidad vascular y su significado clínico-pronóstico en relación al riesgo cardiovascular determinado mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. DISEÑO: Estudio observacional en dos fases. FASE I: Transversal descriptivo de prevalencia de AP y FASE II: Analítico de cohortes. ÁMBITO DE ESTUDIO: Población adscrita a 24 Centros de Salud de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano. SUJETOS DE ESTUDIO: Muestra aleatoria de 3010 personas de edad mayor o igual a 50 años. INSTRUMENTALIZACIÓN: A) Estudio transversal. Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. El cálculo del riesgo cardiovascular se realizará mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. B) Estudio de cohortes. Los sujetos serán evaluados cada 6 meses mediante entrevista telefónica, revisión de la historia clínica informatizada, entrevista personal o telefónica con el médico de atención primaria responsable del paciente yrevisión anual de los registros de mortalidad para determinar la aparición de los siguientes eventos durante el seguimiento: 1. Accidente isquémico transitorio, 2. Ictus, 3. Angina de pecho, 4. Infarto de miocardio, 5. Aneurisma abdominal sintomático y 6. Mortalidad vascular. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación prevalencia de arteriopatía periférica en población mayor o igual a 50 años y estimación del riesgo relativo de padecer un evento cardiovascular en función de la presencia de AP

OBJETIVOS: Establecer cuales son los factores más frecuentemente asociados a la presencia de esteatosis hepática no alcohólica en la población adscrita en los centros de atención primaria del Ámbito del Barcelonès Nord y del Maresme y evaluar la influencia de cada uno de los componentes que forman el síndorme metabólico y el riesgo de padecer una esteatosis hepática no alcohólica. DISEÑO: Estudio analítico observacional de casos y controles, multicéntrico y de base poblacional. ÁMBITO: Dieciocho centros de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano del Área de Gestión del Barcelonès Nord i Maresme que dan cobertura a una población de 360.000 habitantes. SUJETOS: 326 casos y 370 controles. Se define como caso a todos aquellos pacientes que cumplan los criterios de inclusión y en los que se detecta una esteatosis hepática mediante la práctica de una ecografía abdominal realizada por cualquier motivo. Por cada caso se seleccionará un control al azar entre la población adscrita al centro de salud de aquel, de su misma edad y género. Aquellos controles con esteatosis u otra enfermedad hepática serán excluidos. INSTRUMENTACIÓN: A los pacientes seleccionados se les realizará: analítica general básica para detectar alteración de la bioquímica hepática y los elementos definitorios del Síndrome Metabólico y del HAIR Score, exploración general con determinación de perímetro abdominal e índice de masa corporal (IMC), cuestionario de antecedentes de enfermedad hepática, y cuestionario de consumo de alcohol, tabaco y fármacos. A los controles se les practicará, además, una ecografía abdominal. DETERMINACIONES: La presencia de esteatosis hepática en el examen ecográfico se determinará en base a criterios estandarizados (American Gastroenterology Association), el diagnóstico de Síndrome Metabólico se realizará en base a los criterios del Grupo Europeo para el Estudio de la Resistencia a la Insulina.

OBJETIVO: Conocer la prevalencia de arteriopatía periférica(AP) en población general de ambos sexos, su relación con la morbi-mortalidad vascular y su significado clínico-pronóstico en relación al riesgo cardiovascular determinado mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. DISEÑO: Estudio observacional en dos fases. FASE I: Transversal descriptivo de prevalencia de AP y FASE II: Analítico de cohortes. ÁMBITO DE ESTUDIO: Población adscrita a 24 Centros de Salud de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano. SUJETOS DE ESTUDIO: Muestra aleatoria de 3010 personas de edad > 50 años. INSTRUMENTALIZACIÓN: A) Estudio transversal. Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo ? 0,9. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. El cálculo del riesgo cardiovascular se realizará mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. B) Estudio de cohortes. Los sujetos serán evaluados cada 12 meses mediante entrevista telefónica, revisión de la historia clínica informatizada, entrevista personal o telefónica con el médico de atención primaria responsable del paciente y revisión anual de los registros de mortalidad para determinar la aparición de los siguientes eventos durante el seguimiento: 1.Accidente isquémico transitorio, 2.Ictus, 3.Angina de pecho, 4.Infarto de miocardio, 5.Aneurisma abdominal sintomático y 6.Mortalidad vascular. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación de la prevalencia de arteriopatia periférica en población > 50 años y estimación del riesgo relativo de padecer un evento cardiovascular en función de la presencia de AP.

OBJECTIU: Conèixer la prevalença d’arteriopatia perifèrica en població general d’ambdos sexes, la seva relació amb la morbi-mortalitat vascular i el seu significat clínic-pronòstic en relació al risc cardiovascular determinat mitjançant les taules REGICOR i Framingham. DISSENY: Estudi observacional en dues fases. FASE I: Transversal descriptiu de prevalença d’arteriopatia perifèrica i FASE II: Analític de cohorts. ÀMBIT D’ESTUDI: Pacients adscrits a 21 Centres de Salut d’Atenció Primària i entorn urbà i semiurbà. SUBJECTES D’ESTUDI: Mostra aleatòria de 3010 persones d’edat ? 50 anys. INSTRUMENTALITZACIÓ: A) Estudi transversal. Com criteri diagnòstic d’arteriopatia perifèrica s’utilitzarà l’índex turmell/braç ? 0,9. Aquesta determinació es realitzarà mitjançant un Doppler portàtil (sonda de 8 Mhz) per personal prèviament entrenat. El càlcul del risc cardiovascular es realitzarà mitjançant les tauless REGICOR i Framingham. B) Estudi de cohorts. Els subjectes seran avaluats cada 6 mesos mitjançant entrevista telefònica, revisió de la història clínica informatitzada, entrevista personal o telefònica amb el metge d’atenció primària responsable del pacient i revisió anual dels registres de mortalitat per a determinar l’aparició dels següents events durant el seguiment: 1.Accident isquèmic transitori, 2.Ictus, 3.Angina de pit, 4.Infart de miocardio, 5.Aneurisme abdominal simptomàtic i 6.Mortalitat vascular. RESULTATS ESPERATS: Estimació prevalença d’arteriopatia perifèrica en població ? 50 anys i estimació del risc relatiu de patir un event cardiovascular en funció de la presència d’arteriopatia perifèrica.

OBJECTIUS: Establir quins són els factors més freqüents associats a la presència d’esteatosi hepàtica no alcohòlica en la població atesa als centres d’atenció primària del Maresme. Avaluar la influència de cadascun dels components que formen la síndrome metabòlica (SM) i el risc de patir esteatosi hepàtica no alcohòlica. MÈTODES: Disseny: Estudi analític observacional de casos i controls. ÀMBIT: Nou Equips d’Atenció Primària (EAP) que donen cobertura a una població de 145.369 habitants. SUBJECTES: Pacients adults, majors de 15 anys, als que es practica una ecografia abdominal per qualsevol motiu. Es defineixen com a casos aquells que presenten alteracions de l’ecografia compatibles amb esteatosi i en els que es descarti l’origen alcohòlic. Els controls seran aquells individus en els que a l’ecografia abdominal no s’identifiqui lesió o alteració hepàtica, sense antecedents d’hàbit enòlic, a més s’aparellarà a cada cas un control de la mateixa edat, gènere i zona de residència. VARIABLES I MEDICIONS: La variable resultat es l’estudi dels factors de risc associats a la presència d’esteatosi hepàtica. Covariables: sociodemogràfiques, antecedents de malaltia hepàtica, presència de comorbilitats (obesitat, sobrepès, diabetis mellitus tipus 2, dislipèmia, síndrome metabòlica), hàbits dietètics, hàbits tòxics, consum de fàrmacs i paràmetres analítics bàsics. RESULTATS ESPERATS: Conèixer quins són els factors associats a la presència d’esteatosi hepàtica no alcohòlica en el nostre medi. A més també permetrà conèixer l’associació entre aquests factors i la presencia de l’anomenada Síndrome metabòlica molt prevalent en les societats occidentals. D’aquesta manera disposarem de dades pròpies de la nostra població de referència sobre aquesta malaltia cada vegada més prevalent, sensibilitzar als professionals de de la importància d’aquesta i incidir en els factors de risc des de les nostres consultes per tal d’evitar la seva progressió a la cronicitat. A més, el propi estudi generarà una cohort de pacients que permetrà, en anys successius, aportar coneixement de la història natural de l’esteatosi hepàtica no alcohòlica. IMPACTE POTENCIAL: Fins ara l’esteatosi hepàtica sense causa associada era considerada como una troballa casual sense transcendència clínica. Estudis recents semblen indicar una possible evolució a formes més greus d’hepatopatía com ara la cirrosi hepàtica. L’esteatosi hepàtica s’ha associat també al sobrepès, l’obesitat i la resistència a la insulina, essent aquestes condicions molt prevalents en la nostra població. Estem parlant, per tant, d’un transtorn hepàtic que podria ser molt prevalent, amb conseqüències clíniques greus i fins ara infravalorat. Corregint els factors de risc associats és possible la reversió del trastorn hepàtic, d’aquí la importància i impacte de quantificar el problema i les possibilitats d’intervenció des de l’atenció primària de salut.

Desenvolupament d’un nou dispositiu de cribatge pediàtric basat en refractometria o similar