Núria Turmo Tristan

ANTECEDENTS
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) han augmentat en els darrers anys, especialment en els joves. Calen eines per augmentar els coneixements pel que fa a educació sexual i prevenció i tractament de les ITS. La gamificació pot ser una bona eina formativa tant per joves com per professionals de la salut.
HIPÒTESI DE TREBALL
La intervenció educativa generarà coneixements sobre educació sexual, accés a l’atenció sanitària i prevenció, diagnòstic i tractament de les ITS.
OBJECTIUS PRINCIPALS
Avaluar l’impacte d’una intervenció formativa en la prevenció, detecció i tractament de les ITS en professionals d’Atenció Primària.
METODOLOGIA
Estudi quasi-experimental pre-post intervenció amb disseny de grup control no equivalent. Hi haurà uns grups a qui s’aplica una intervenció (videojoc online sobre educació sexual i ITS) i es comparen amb grups control que no rebran la intervenció.
Es realitzarà un test de coneixements abans i després de la realització de la intervenció i 3 mesos després d’aquesta. Aquest test també es realitzarà en la mateixa seqüència temporal a grups control.
ANÀLISIS ESTADÍSTIC
Xi quadrat i U de Mann Whitney per anàlisi bivariant amb variables sociodemogràfiques.
RESULTATS ESPERATS
Millora dels resultats del test d’avaluació després de la intervenció educativa. Millors resultats en els participants dels grups intervenció de cada nivell respecte els grups control.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
Elaborar videojoc educatiu que permeti augmentar els coneixements sobre sexualitat, infeccions de transmissió sexual i prevenció i detecció de violències.

Introduccion
Durante los meses de marzo y abril de 2020 el mundo ha sufrido una de las peores pandemias de su historia, que todavía sigue vigente. El Coronarivurs SARS COV 2 apareció en China en diciembre de 2019 y a 5 de mayo de 2020 ha producido 239. 604 muertes, de ellas 25428 en España, siendo el cuarto país del mundo en mortalidad.
En estos meses se han llevado a cabo múltiples estudios para conocer las características del virus y su impacto. No obstante, las repercusiones sociales y sanitarias relacionadas con el aislamiento de los pacientes y sus familias apenas se han evaluado.

Objetivo principal:
Analizar las diferencias entre el aislamiento estricto vigilado en un dispositivo asistencial comunitario (hotel salud), respecto al aislamiento en el domicilio habitual de los pacientes con COVID positivo confirmado, en relación a la transmisión de la infección a las personas convivientes en el mismo domicilio y en su evolución posterior, en términos de morbi-mortalidad

Diseño:
Se trata de un estudio de cohortes dinámicas en el que se compara la evolución clínica de los convivientes de dos poblaciones de pacientes con diagnóstico confirmado de COVID 19, una de ellas consistente en pacientes que han sido aislados en su domicilio (grupo domiciliario) y la otra, de pacientes que han sido ingresados en un dispositivo de aislamiento supervisado comunitario (grupo hotel).
Las variables de resultado son la Sintomatología compatible con diagnóstico positivo confirmado de infección por SARS Cov 2, Infección confirmada por SARS Cov 2 en los convivientes (PCR o test serológicos), Hospitalización por causa relacionada con el coronavirus SARS 2 COV, Ingreso en UCI por causa relacionada con el coronavirus SARS 2 COV, y Mortalidad específica por complicaciones debidas a la infección y mortalidad global atribuible a la infección por el coronavirus SARS 2 COV.
Se ajustará por variables individuales sociodemográficas y clínicas. Se utilizará la estadística descriptiva y análisis habituales de seguimiento y comparación de proporciones entre dos cohortes.
Se entrevistará telefónicamente a los pacientes, se les pedirá el consentimiento y se obtendrá información tanto de ellos como de sus convivientes, totalmente anonimizada.

Impacto esperado:
Los resultados del estudio permitirán evaluar la eficacia del aislamiento supervisado respecto al domiciliario, lo que resultará de utilidad de cara a incidir en estas medidas de aislamiento en las posibles recurrencias por SARScov2 u otros brotes epidémicos que aconsejen un confinamiento de la población.
También permitirá evaluar si el impacto psicológico que el aislamiento estricto supervisado supone sobre los pacientes es mayor o no muestra diferencias respecto al realizado en el domicilio, lo cual podrá orientar a recomendar o no dicho aislamiento

Objectius
L?objectiu d?aquest treball és analitzar l?adequació del tractament dels pacients derivats a una consulta de crioteràpia realitzada per metges de família en centres d?atenció primària.

Determinar quines són les patologies ateses a l?agenda de crioteràpia.
Determinar quin percentatge de la patologia atesa es podria considerar ?estètica? (fora de cartera addicional de serveis).
Avaluar el nivell de satisfacció dels pacients a qui s?ha aplicat aquesta tècnica.
Valorar la concordança en la orientació diagnòstica entre professionals.
Conèixer el número de sessions realitzades i l? interval entre aquestes.
Valorar la resposta al tractament i aparició d?efectes adversos.

Metodologia
Estudi descriptiu observacional transversal multicèntric dels pacients derivats des d?atenció primària a l?agenda de crioteràpia durant els mesos de gener a desembre del 2019. Es recolliran variables sociodemogràfiques i assistencials, diagnòstic efectuat, petició de proves complementàries i tractament realitzat (nombre de sessions, interval entre sessions, resposta, derivació a dermatologia, aparició d?efectes adversos o complicacions).
S?administrarà una enquesta de satisfacció als pacients a qui es fa crioteràpia durant el període d?estudi.
Resultats esperats
Determinar la proporció de patologia estètica o no coberta per la cartera de serveis de l?ICS tractada.
Predominança de ceratosis actíniques i berrugues víriques com a principals indicacions de crioteràpia.
Resolució de les lesions amb un nombre baix de sessions (< o igual a 2 sessions). Baixa incidència d?efectes adversos. Grau de satisfacció elevat respecte als diferents aspectes del procediment (resolució del problema, atenció rebuda, temps d?espera, informació, efectes adversos?). Revisar la nostra actuació per trobar propostes de millora Impacte potencial esperat Determinar quin percentatge de la patologia atesa es podria considerar ?estètica? (fora de cartera addicional de serveis). Proposar mesures de millora per ser més resolutius en una patologia altament prevalent i de baixa complexitat.

Objectius
L?objectiu d?aquest treball és validar i mesurar la fiabilitat d?una enquesta creada per a analitzar la satisfacció del pacient pel que fa a tècniques i procediments terapèutics que s?ofereixen a la cartera addicional de serveis als centres d?Atenció Primària.

Metodologia
Disseny i validació d?un qüestionari de satisfacció, en català i castellà, per avaluar la satisfacció dels pacients a qui se?ls han aplicat tècniques o tractaments disponibles a la cartera addicional de serveis dels centres d?AP.

Estudi descriptiu observacional transversal de validació d?un qüestionari autocomplimentat per pacients a qui se?ls ha realitzat una tècnica de la cartera de serveis addicional del CAP. Participació dels pacients o dels seus cuidadors atesos durant el període d?octubre a desembre de 2018 (prova pilot) i de gener a maig de 2019 (validació), que sàpiguen llegir i escriure en llengua catalana o castellana.
Es recolliran variables sociodemogràfiques i dades de satisfacció amb l?organització, la informació rebuda i la tècnica o tractament rebuts.
Respostes del qüestionari autocomplimentat i anònim.

Anàlisi de la validesa i la fiabilitat de l?enquesta.

Resultats esperats
Qüestionari vàlid i fiable per a la valoració de la satisfacció dels pacients sobre les tècniques de la cartera addicional de serveis d?Atenció Primària.

Impacte potencial esperat
Obtenir una enquesta de satisfacció dels pacients útil per a totes les tècniques de la cartera addicional de serveis disponibles als centres d?AP, vàlida i fiable.

Aim of the study: To evaluate the effectiveness of an intervention in the long term which combines a physical activity program with behaviour change strategies to reduce sedentary behaviour and improve physical function.

Interventions:
Experimental intervention: 16-week Physical Activity program twice a week (60 minutes) + 6 sessions of Self-Management Strategies and 4 telephone calls spread over 24 weeks.
Comparing intervention: 16-week Physical Activity program twice a week (60 minutes).
Control intervention: Usual advice from health professional.

Main objective: To assess the long-term effectiveness (18 month follow-up) of a complex intervention on sedentary behaviour (SB) and physical activity (PA) in a community dwelling older population based on existing exercise referral schemes (ERS) enhanced by self-management strategies (SMS). ERS+SMS will be compared to ERS alone and to general recommendations for being more physically active within a three-armed pragmatic RCT.
Design: multicenter pragmatic randomised controlled parallel trial with three arms and 18-month follow up.

Main outcomes:
– Assessment of sedentary behaviour as sitting time and the number of minutes spent in activities requiring ? 1.5 Metabolic Equivalent Tasks, as measured by Actigraph®, (a movement sensor monitor).
– Total daily counts per minute, as measured by Actigraph®.
Sample: Community-dwelling people aged 65 or above, able to walk independently during 2 minutes, with no major physical limitations, and insufficiently active.

Number of participants: 1338.

Expected date of completion: April 2019.

Las tareas asistenciales que realizan los profesionales sanitarios en los equipos de AP están en proceso de cambio. Diversos estudios comparan la actuación del médico y la enfermera frente al manejo de diferentes problemas de salud, con el fin de mejorar la calidad asistencial, disminuir las visitas a los profesionales médicos y favorecer el trabajo en equipo. OBJETIVO: Determinar ela efectividad del seguimiento por parte de la enfermera del paciente con depresión, aplicando un protocolo específico, frente a la actuación del médico, en la reducción de los síntomas, la calidad de vida y la satisfacción del paciente con el profesional, a los seis meses. METODOLOGÍA: Ensayo clínico aleatorio, de seis meses de seguimiento: participan 23 médicos y 23 enfermeras de 12 equipos de atención primaria (AP), ubicados en dos Servicios de AP de Barcelona: SAP Litorla y SAP Muntanya. Se incluyen 240 pacientes en cada grupo, con depresión sin criterios de gravedad. La intervención se realiza siguiendo un protocolo que incluye anamnesis, síntomas, tratamiento farmacológicos con ISR. Las variables resultado principales se miden mediante el Beck Depression Inventory, el SF-12 y el Cuestionario de Satisfacción de Baker, todos ellos autocumplimentables. Se miden además variables intermedias de utilización de servicios (visitas, derivaciones, interconsultas), adherencia al tratamiento, pronósticas (patologías crónicas, eventos estresantes en el seguimiento), socio-demográficas y características del profesional. Se calculará el intervalo de confianza al 95% de la diferencia entre grupos, para evaluar la hipótesis de equivalencia (disminución de síntomas no mayor a 2,5; valor utilizado para calcular el tamño muestral). Se realizarán análisis de regresión múltiple para valorar la influencia de la intervención en las variables principales, ajustando por variables sociodemográficas y pronósticas.