Direcció Gerència Territorial Camp de Tarragona
Infermeria
Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención, nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.
«Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención,
nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.
«
Antecedents:
L?atenció sanitària al domicili del pacient és molt complexa. El registre de molta informació disgregada dificulta la seva interpretació i no permet la identificació d? àrees crítiques per la gestió del risc.
Hipòtesi/pregunta d?investigació:
La disponibilitat d?un mapa de riscos, amb alertes visuals per identificar les àrees crítiques, facilitarà la implementació de pràctiques segures i millorarà la seguretat dels pacients inclosos en programes d?ATenció DOMiciliària (ATDOM).
Objectius:
Dissenyar i avaluar la eficàcia de la disponibilitat d?un Mapa de Riscos Visual (MRV) a les històries clíniques informatitzades dels pacients ATDOM en la millora de la seva seguretat i qualitat de vida (QV).
Metodologia:
Una vegada dissenyat el MRV, farem un assaig clínic aleatoritzat per conglomerats (Centres d?Atenció Primària) per avaluar si el fet de disposar d?aquest MRV (intervenció) a les històries clíniques dels pacients ATDOM disminueix ingressos evitables, caigudes i nafres i millora QV.
Pla d?anàlisi:
Descriptiu basal: característiques socio-demogràfiques, nivells de risc a les diferents àrees i altres covariables en grup control i intervenció. Prova chi-quadrat per comparar freqüència dels outcomes entre grup control i intervenció. Model de regressió de Cox per estimar temps fins a l?aparició dels outcomes ajustant per les diferents variables.
Resultats esperats:
La freqüència d?ingressos/visites a urgències hospitalàries evitables, caigudes i nafres/infeccions serà significativament menor en el grup de pacients que disposin del MRV a les seves històries clíniques (e-cap). La QV serà millor.
Aplicabilitat i Rellevància:
És un projecte factible i fàcil d?implantar. Aporta una utilitat pràctica a molta informació que registrem e incideix en un aspecte clau de la qualitat
OBJETIVOS: Determinar la efectividad de la implementación de distintas herramientas pro-activas y reactivas en la Seguridad del Paciente para definir un nuevo mapa de riesgo en Atención Primaria.
MÉTODOS:
Diseño: El estudio se realizará en tres fases: a) Estudio observacional descriptivo transversal para describir los incidentes notificados; b) estudio cuasi-experimental en que se compararan los incidentes notificados con los del estudio APEAS; c) estudio cualitativo para validar el mapa de riesgos resultante, así como las posibles estrategias de mejora que se deriven, por un comité externo de expertos mediante el método de Delphi.
Ámbito de estudio: Todos los centros de la Dirección de Atención Primaria (AP) del Camp de Tarragona (CT).
Sujetos de estudio: todos los incidentes (incluyen eventos adversos) notificados por profesionales de los centros de AP del CT.
Variables respuesta: Incidente, Evento adverso y Evento adverso evitable
Antecedents: La seguretat dels pacients és una prioritat a les polítiques sanitàries arreu. Per millorar-la una bona estratègia rau en la mesura i monitoratge de la cultura de seguretat
Hipòtesis: 1) Completar la validació del Qüestionari MOSPSC al català permetrà disposar d’una eina per mesurar i monitorar la cultura de seguretat a l’àmbit de l’Atenció Primària a Catalunya
2) La cultura de seguretat percebuda pels professionals del nostre territori ha canviat els darrers 6 anys
Objectius: 1) Completar i fer difusió de la validació de la versió catalana del qüestionari MOSPSC
2) Analitzar possibles canvis en la percepció de la cultura de seguretat per professionals d’Atenció Primària del territori Camp de Tarragona els últims 6 anys
Metodologia: Estudi transversal de validesa i fiabilitat del qüestionari traduït. Estudi quasi-experimental de comparació de respostes entre 2011 (versió en castellà de qüestionari) i 2017 (versió validada en català del qüestionari).
Determinacions: El qüestionari consta de 61 ítems amb 5 ó 6 possibles respostes. Registrem sexe, edat, categoria professional, Centre de treball, temps o hores de treball
Anàlisi estadística: Anàlisi factorial, alfa de Cronbach, índex de discriminació per validació del qüestionari. Freqüència de les diferents opcions de resposta i proves de chi-quadrat per comparar proporcions segons any i altres covariables
Resultats esperats: Publicació de la validació del qüestionari al català. Possibles diferències significatives en les respostes actuals (versus les prèvies) que denotin una major cultura de seguretat
Aplicabilitat i Rellevància: El qüestionari validat permetrà monitorar cultura de seguretat (comparació de respostes al llarg del temps), comparar dades a nivell internacional i millorar seguretat dels pacients
El sistema de notificacions d’incidents es considera un element estratègic per la promoció de la cultura de seguretat entre els professionals sanitaris i no sanitaris. Al tenir una finalitat no punitiva i orientat a la prevenció d?errors i a l?aprenentatge, facilita poder evitar-los i oferir una atenció més segura als pacients.
C. PAREJA-ROSSELL, M. RABANAL-TORNERO, G. OLIVA-OLIVA, M. GENS-BARBERÀ, I. HOSPITAL-GUARDIOLA, N. HERNANDEZ-VIDAL, J. CAPELLA-GONZALEZ, D. AYALA-VILLUENDAS, E. VIDAL-MELGOSA, N. MANSERGAS-COLLADO, E. LÓPEZ-SANZ and M. ASTIER-PEÑA
BMJ Open Quality. 2024 Aug 7; . doi:10.1136/bmjoq-2023-002610; PMID:39117393
M. GENS-BARBERÀ, M. ASTIER-PEÑA, N. HERNÁNDEZ-VIDAL, I. HOSPITAL-GUARDIOLA, F. BEJARANO-ROMERO, E. OYA-GIRONA, Y. MENGÍBAR-GARCIA, N. MANSERGAS-COLLADO, A. VILA-ROVIRA, S. MARTÍNEZ-TORRES, C. REY-REÑONES and F. MARTÍN-LUJÁN
Healthcare. 2024 Jun 1; . doi:10.3390/healthcare12111086; PMID:38891161
M. GENS-BARBERA, N. HERNANDEZ-VIDAL, E. VIDAL-ESTEVE, Y. MENGIBAR-GARCIA, I. HOSPITAL-GUARDIOLA, E. OYA-GIRONA, F. BEJARANO-ROMERO, C. CASTRO-MUNIAIN, E. SATUE-GRACIA, C. REY-RENONES and F. MARTIN-LUJAN
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Sep 1; . doi:10.3390/ijerph18178941; PMID:34501530
M. GENS-BARBERA, C. REY-RENONES, N. HERNANDEZ-VIDAL, E. VIDAL-ESTEVE, Y. MENGIBAR-GARCIA, I. HOSPITAL-GUARDIOLA, L. PALACIOS-LLAMAZARES, E. SATUE-GRACIA, E. OYA-GIRONA, F. BEJARANO-ROMERO, M. ASTIER-PENA and F. MARTIN-LUJAN
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Aug 1; . doi:10.3390/ijerph18168612; PMID:34444360
F. MARTÍN, M. GENS, C. PAREJA, N. HERNANDEZ, Y. MENGÍBAR, R. GRACIA and D. AYALA
Annals De Medicina. 2021 Jan 1;
N. VIDAL, E. GRACIA, J. GALLISA, G. MATEO and M. BARBERA
Journal of Healthcare Quality Research. 2019 Sep 1; . doi:10.1016/j.jhqr.2019.05.012; PMID:31713521
M. GENS, L. PALACIOS, N. HERNANDEZ and F. GALLEGO
Atención Primaria Basada En La Evidencia. 2009 Jan 1;
M. GENS, L. PALACIOS, N. HERNANDEZ and T. ANGLÈS
Atención Primaria Basada En La Evidencia. 2009 Jan 1;
N. HERNÁNDEZ-VIDAL, M. PUJOL-VIDAL, Y. MENGÍBAR-GARCÍA, D. AYALA-VILLUENDAS, J. CONTEL-SEGURA, S. MARTÍNEZ-TORRES, A. BORDAS, E. ORIOL-COLOMINAS, N. MARTÍN-VERGARA, F. MARTÍN-LUJAN, M. ASTIER-PEÑA and M. GENS-BARBERÀ
Healthcare. 2025 Mar 13; . doi:10.3390/healthcare13060626; PMID:40150476