Noemí Olona Tabueña

Objectiu principal
Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i epidemiològiques dels professionals sanitaris d’Atenció Primària seguits a una Unitat Bàsica de Prevenció d’una gran ciutat per sospita o contacte COVID-19 i comparar-les amb les publicades a l’àmbit nacional.

Metodologia
Estudi descriptiu transversal. S’inclouran tots els professionals d’Atenció Primària que treballen a les unitats de la Gerència Territorial de Barcelona (GTBCN) de l’Institut Català de la Salut que han estat notificats pels responsables de la seva unitat com sospita de COVID-19 o contacte de COVID-19 i que han estat en seguiment per la Unitat Bàsica de Prevenció (UBP) de la GTBCN entre el 15 de març i el 15 de juny.
La informació necessària per l’estudi s’analitzarà en una base de dades anonimitzada en la que no constarà cap dada identificativa dels professionals. S’analitzaran les variables demogràfiques, clíniques i epidemiològiques dels professionals i episodis notificats, així com els factors de risc dels professionals i les variables relatives al seu centre de treball que pensem que poden estar relacionades amb l’aparició i gravetat del COVID-19.

Resultats esperats
L’edat, el sexe (home), patir alguna malaltia crònica, treballar a unitats que hagin atès més pacients COVID-19 amb pneumònia o ingressats, o treballar a unitats a on el volum de casos hagi estat major a l’inici de la pandèmia poden ser factors de risc de gravetat.
Els professionals amb simptomatologia més greu (pneumònia / ingrés) es presentaran a l’inici de l’epidèmia (15 març-31 març/ 01 abril-15 abril) .
Hi haurà un major nombre de professionals afectats en aquelles unitats que tinguin un major volum de casos de COVID-19 que hagin estat atesos a AP, i això estarà en relació amb el nivell socioeconòmic.

Impacte potencial
Conèixer el perfil de professionals afectats per la COVID-19 i els factors de risc associats amb la gravetat de la simptomatologia i al volum de professionals afectat ens pot ajudar a definir noves estratègies preventives i de seguiment que permetin actuar d’una forma més precoç i efectiva davant una situació futura similar.

Introducció: La prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) i la morbimortalitat cardiovascular s?eleven més en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general. Les eines d’estimació de risc cardiovascular (RCV) que s?utilitzen en el nostre entorn estan construïdes en base a població general i no sembla que siguin sensibles als pacients amb TMS. Objectius: El nostre objectiu principal és estudiar si l?estimació del risc cardiovascular mitjançant les escales QRISK3 i REGICOR en la població TMS prediu l?aparició d?esdeveniments cardiovasculars i avaluar les diferències entre les dues escales. Material i mètodes: Estudi longitudinal retrospectiu de dos cohorts de pacients, una amb TMS i l?altra sense. S?inclouran els pacients entre 20 i 85 anys assignats a qualsevol equip d?atenció primària de l?Institut Català de la Salut i que hagin estat atesos alguna vegada entre l?1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2009. Inclourem a tots els pacients TMS que compleixin els criteris de selecció. La selecció dels pacients del grup no TMS es realitzarà de forma aleatòria i aparellada amb els pacients del grup TMS, amb una proporció 1:2. Es recolliran variables sociodemogràfiques, d?estimació de RCV amb les escales QRISK3 i REGICOR, i els esdeveniments cardiovasculars (ECV) provinents de la base de dades anonimitzada SIDIAP. Anàlisi estadística: Es calcularan les taxes de d?incidència d?ECV amb intèrvals de confiança del 95%. S?usaran models de regressió de Cox per estimar l?associació entre l?estimació de RCV amb les dues escales i la taxa d?incidència d?ECV.

Es tracta d?un estudi d?intervenció abans-després en el que l?objecte d?estudi son visites i agendes assistencials i la seva gestió. S?inclouran totes les visites a reprogramar que gestiona el mateix EAP (medicina de família, pediatria, infermeria, treball social, especialistes, tècniques, odontologia. Es farà una primera recollida de dades relacionades amb la reprogramació de visites, s?analitzaran les dades i s?informarà dels resultats als professionals assistencials. La informació es donarà a nivell grupal i individual. Es tornarà a recollir les mateixes dades, durant els mateixos mesos a l?any següent per evitar factors de confusió, como podrien ser els mesos de vacances, i es tornaran a analitzar les dades i les compararem amb les recollides la primera vegada.

Introducció: La prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) i la morbimortalitat cardiovascular s?eleven més en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general. Les eines d’estimació de risc cardiovascular (RCV) que s?utilitzen en el nostre entorn estan construïdes en base a població general i no sembla que siguin sensibles als pacients amb TMS. Objectius: El nostre objectiu principal és estudiar si l?estimació del risc cardiovascular mitjançant les escales QRISK3 i REGICOR en la població TMS prediu l?aparició d?esdeveniments cardiovasculars i avaluar les diferències entre les dues escales. Material i mètodes: Estudi longitudinal retrospectiu de dos cohorts de pacients, una amb TMS i l?altra sense. S?inclouran els pacients entre 20 i 85 anys assignats a qualsevol equip d?atenció primària de l?Institut Català de la Salut i que hagin estat atesos alguna vegada entre l?1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2009. Inclourem a tots els pacients TMS que compleixin els criteris de selecció. La selecció dels pacients del grup no TMS es realitzarà de forma aleatòria i aparellada amb els pacients del grup TMS, amb una proporció 1:2. Es recolliran variables sociodemogràfiques, d?estimació de RCV amb les escales QRISK3 i REGICOR, i els esdeveniments cardiovasculars (ECV) provinents de la base de dades anonimitzada SIDIAP. Anàlisi estadística: Es calcularan les taxes de d?incidència d?ECV amb intèrvals de confiança del 95%. S?usaran models de regressió de Cox per estimar l?associació entre l?estimació de RCV amb les dues escales i la taxa d?incidència d?ECV.

Objectius: Determinar si la pràctica clínica varia en funció de l’horari de la visita pel que fa a peticions de proves complementàries, derivacions i noves prescripcions. Avaluar si la variabilitat és diferent segons: torn de Treball, perfil del professional, pressió assistencial i característiques del equip.
Metodologia: Es tracta d’un estudi transversal. S’inclouran a tots els metges de família (n = 721) dels Equips d’Atenció Primària (n = 50) d’un territori urbà amb una població assignada de 1.224.207 habitants. S’inclouran les visites presencials realitzades els dies d’agenda amb 20 o més visites presencials, durant 2 mesos sense incloure dies festius. S’exclouran els dies d’agenda que continguin exclusivament urgències o domicilis.

Antecedentes: los cambios no específicos de la onda ST-T electrocardiográfica y los criterios de voltaje para la hipertrofia ventricular izquierda (HVI) se han asociado con morbilidad y mortalidad cardiovascular. El objetivo del estudio de cohorte fue evaluar el valor pronóstico de los cambios ST-T inespecíficos y los criterios electrocardiográficos HVI en eventos cardiovasculares y mortalidad en pacientes hipertensos.
Métodos: Estudio de cohortes de 352 pacientes hipertensos no diabéticos, sin enfermedad cardiovascular asociada, seleccionados al azar de 1.780 pacientes hipertensos atendidos en un centro de atención primaria. Se realizó un electrocardiograma en la visita inicial (clasificada según el Código de Minnesota). Se evaluaron los eventos cardiovasculares y la muerte por cualquier causa durante el período de seguimiento. Un análisis multivariado ajustado por sexo, edad y factores de riesgo cardiovascular se realizó.

– Estimar la prevalença de MPOC en pacients amb trastorn mental sever (TMS) de l?Àmbit de Barcelona Ciutat, i comparar-la amb població no TMS.
– Avaluar el grau de registre de la funció pulmonar en pacients TMS, comparat amb la població no TMS.
– Avaluar el grau de registre de l?hàbit tabàquic en pacients TMS, comparat amb població no TMS.

MÈTODE
Estudi transversal. Període d?estudi des d?1 de Gener de 2014 al 31 de Decembre de 2015.
Població assignada a 31 de Desembre de 2015 al 52 centres d?atenció primària de l? Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona. S?utilitzarà la informació provinent del programa ECAP (Estació Clínica d?Atenció Primària), la història clínica informatitzada de l?ICS que s?utilitza en els centres d?atenció primària.
Es crearan dos grups d?estudi segons si tenen o no diagnòstic de TMS.
Els pacients amb TMS hauran de tenir un diagnòstic actiu a 31 de Desembre de 2015 dels següents: esquizofrènia (CIM-10: F20 i qualsevol de les seves subcategories), altres trastorns psicòtics (CIM-10: F21, F22, F23, F24, F25, F28, F29) incloent trastorns esquizotípics, esquizoafectius, trastorns delirants i altres psicosi, trastorn bipolar i mania : (CIM-10: F30, F31).

El grup no TMS, seran pacients sense cap dels diagnòstics anteriors. L? aparellament dels grups TMS i no TMS es farà per edat, sexe, centre i atès o no pel metge/infermer durant el període d?estudi.

Variables: Edat, sexe, codi EAP on està assignat el pacient. Diagnòstic de TMS, de malaltia pulmonar obstructiva crónica (MPOC), de pneumònia, de bronquitis aguda, de càncer de pulmó. Variables de funció pulmonar. Espirometria (si/no); FEV1; FEV1/FVC; prova broncodilatadora (positiva/negativa/no consta). Diagnòstic de fumador actiu. Hàbit tabàquic (fumador/no fumador/exfumador/no consta); Nombre de paquets/any. Consell antitabàquic: realitzat/no realizat
Altres variables: Visites realitzades CAP (MF /Infermeria). Obesitat. Vacuna antipneumocòccica posada en qualsevol moment: si/no. Vacuna antigripal posada durant el període d?estudi: si/no

Anàlisi de dades
Descripció de les variables de l?estudi mitjançant percentatges, mitjanes i mesures de dispersió.
S?usarà un model de regressió logística per calcular l?OR (IC 95%).

RESULTATS ESPERATS
Fins el moment actual en el nostre medi no s?ha realitzat cap estudi d? aquest tipus a excepció de l?estudi pilot realitzat pels investigadors.
Esperem obtenir baix diagnòstic de MPOC, per la baixa realització d?espirometries, així com un baix registre de tabaquisme i la seva severitat a la població TMS.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT
Un estudi d?aquestes característiques podria ajudar a modificar l?esperança de vida dels pacients fumadors, afectats d?un trastorn mental sever i tenir un impacte molt important en la seva salut.
L?estudi també ajudaria a plantejar la efectivitat de mesures de diagnòstic precoç de MPOC, campanyes de vacunació antipneumocòcia i consell antitabac als pacients TMS.

OBJECTIUS
1. Objectius principals
1.1. Determinar la prevalença dels trastorns mentals severs (TMS) en els pacients diabètics de la població de Barcelona ciutat.
1.2. Comparar la prevalença dels TMS entre els diabètics respecte la població no diabètica de Barcelona ciutat.

2. Objectius secundaris
2.1. Establir si existeixen diferències socio-demogràfiques i de control de la diabetis entre la població diabètica amb TMS i sense TMS.
2.2. Determinar la prevalença de TMS segons els diferents tipus de diabetis.

METODOLOGIA

Disseny de l’estudi
Estudi descriptiu transversal. Es determinarà la mostra a data de tall de 31 de desembre de 2014. S’utilitzaran les dades de la història clínica informatitzada tenint com a període d’estudi l’any 2014.

Població d’estudi
Població assignada als centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona a data d’inclusió de l’estudi. Es crearan dos grups d’estudi segons si són o no diabètics.

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención basada en un programa de actividad física y dieta coordinado entre equipos de Atención Primaria (EAP) y de Salud Mental (CSM), para modificar la cantidad de actividad física (AF) semanal, el índice de masa corporal (IMC) y el perímetro de cintura en pacientes con diagnósticos de trastorno mental severo. Secundariamente, evaluar los cambios en riesgo cardiovascular, calidad de vida y estilos de vida. Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en cuatro CSM de Barcelona y Santa Coloma, y los EAP de referencia. Se estudiarán pacientes entre 18- 65 años, diagnosticados de esquizofrenia o trastorno bipolar, con medicación antipsicótica y un nivel bajo de AF. Se seleccionarán 240 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el IMC: >1,89 kg/m2; DE común: 6,2; 30% pérdidas). Intervención: programa educativo grupal de AF (fundamentalmente caminar) de 24 sesiones en 12 semanas, y dieta (8 sesiones en las primeras 8 semanas) realizado por enfermeras y especialistas en AF. Mediciones principales: nivel de AF (cuestionario IPAQ), exploraciones físicas: IMC, perímetro de cintura, presión arterial; riesgo cardiovascular, calidad de vida (SF-36), consumo de tabaco, hábito dietético (cuestionario PREDIMED), parámetros analíticos: colesterol, triglicéridos, glucemia. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: tratamiento farmacológico, nivel asistencial de la intervención y estado mental del paciente.

L’úlcera d’origen venós és la complicació més important que pot aparèixer en l’evolució de la insuficiència venosa crònica. És àmpliament conegut la importància de les mesures de prevenció i autocura en aquests pacients per millorar l’evolució de les lesions i la prevenció de recidives. En el nostre medi es desconeix el grau de coneixements i les pràctiques en relació a l’autocura en els pacients amb úlcera venosa. OBJECTIU: Descriure el grau de coneixements i les pràctiques en relació a l’autocura en els pacients amb úlcera venosa en l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. DISSENY: Estudi descriptiu transversal. POBLACIÓ D’ESTUDI: Pacients amb diagnòstic d’úlcera venosa de 6 equips d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. VARIABLES PRINCIPALS: Grau de coneixements i pràctiques en relació amb l’autocura, mesurades a través de dos qüestionaris elaborats amb aquesta finalitat. VARIABLES SECUNDÀRIES: sociodemogràfiques, comorbiditat, varibales relacionades amb l’úlcera. RECOLLIDA DE DADES: S’han recollir les dades a través d’una entrevista estructurada i també de la història clínica informatitzada e-CAP. ANÀLISIS DE DADES: Es descriurà i es compovarà la possible associació entre cadascuna de les variables d’estudi i cadascuna de les dimensions de grau de coneixements i pràctiques en relació a l’autocura d?ùlceres, mitjançant el Chi quadrat o T-test, acceptant un nivell de significació del 5%. LIMITACIONS: Qüestionaris no validats, possible biaix de memòria i de Hawthorne.