Montserrat Gens Barberà

Antecedents
La higiene de mans es refereix a la pràctica de mantenir les mans netes per prevenir la propagació de malalties. Els tallers sobre higiene de mans són una eina important per educar a la població sobre la importància de mantenir les seves mans netes i saludables.
Objectius
El principal objectiu d’aquest projecte és avaluar l’efectivitat d’una acció formativa ja utilitzada en altres àmbits, que incorpora un dispositiu amb fluorescència per quantificar la qualitat de la higiene de mans amb un taller formatiu dirigit a població adulta per la millora de la promoció i prevenció de la salut.
Metodologia
És un assaig comunitari quasi-experimental. La població d’estudi és població adulta del de Catalunya que assisteixi en els diferents tallers comunitaris d’higiene de mans que es realitzaran dins del marc d’aquest projecte.L’equip d’investigació del projecte s’encarregarà de fer una determinació pre-intervenció de la qualitat de rentat de mans amb un dispositiu que detecta per fluorescència l’àrea de la mà ben rentada. A continuació, es farà una formació educativa sobre la higiene de mans i, posteriorment, determinacions post-intervenció.
Anàlisi estadística
Es calcularan les freqüències i els percentatges de les variables qualitatives, la mitja i desviació estàndard o típiques, els valors màxims i mínims per a les variables quantitatives. Es descriurà el càlcul dels intervals de confiança del 95 % tant per a la mitja com per a altres proporcions. Es realitzarà una anàlisi bivariant per a les variables quantitatives, es calcularan els coeficients de correlació de Pearson i/o regressió lineal.
Resultats esperats
Amb aquest estudi s’espera demostrar l’efectivitat d’una intervenció formativa unida a l’ús d’un dispositiu en la millora de la higiene de mans en població general.

Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención, nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.

«Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.

Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.

Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).

Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.

Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención,
nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.
«

Antecedents:
L?atenció sanitària al domicili del pacient és molt complexa. El registre de molta informació disgregada dificulta la seva interpretació i no permet la identificació d? àrees crítiques per la gestió del risc.

Hipòtesi/pregunta d?investigació:
La disponibilitat d?un mapa de riscos, amb alertes visuals per identificar les àrees crítiques, facilitarà la implementació de pràctiques segures i millorarà la seguretat dels pacients inclosos en programes d?ATenció DOMiciliària (ATDOM).

Objectius:
Dissenyar i avaluar la eficàcia de la disponibilitat d?un Mapa de Riscos Visual (MRV) a les històries clíniques informatitzades dels pacients ATDOM en la millora de la seva seguretat i qualitat de vida (QV).

Metodologia:
Una vegada dissenyat el MRV, farem un assaig clínic aleatoritzat per conglomerats (Centres d?Atenció Primària) per avaluar si el fet de disposar d?aquest MRV (intervenció) a les històries clíniques dels pacients ATDOM disminueix ingressos evitables, caigudes i nafres i millora QV.

Pla d?anàlisi:
Descriptiu basal: característiques socio-demogràfiques, nivells de risc a les diferents àrees i altres covariables en grup control i intervenció. Prova chi-quadrat per comparar freqüència dels outcomes entre grup control i intervenció. Model de regressió de Cox per estimar temps fins a l?aparició dels outcomes ajustant per les diferents variables.

Resultats esperats:
La freqüència d?ingressos/visites a urgències hospitalàries evitables, caigudes i nafres/infeccions serà significativament menor en el grup de pacients que disposin del MRV a les seves històries clíniques (e-cap). La QV serà millor.
Aplicabilitat i Rellevància:
És un projecte factible i fàcil d?implantar. Aporta una utilitat pràctica a molta informació que registrem e incideix en un aspecte clau de la qualitat

Aquest projecte es desenvolupa en un territori format per 20 Equips d’Atenció Primària (EAP), i 76
consultoris, els quals donen servei a una població assignada de 338.769 usuaris.

L’any 2011, vam tenir la oportunitat de ser territori pilot en el projecte de les Unitats Funcionals de Seguretat dels Pacients(UFSP) del Departament de Salut(DS). El desenvolupament d’aquest projecte consistia en implantar diferents intervencions dirigides a promoure la cultura de SP, entre elles:

1- Avaluació de la situació basal en SP a partir de dues estratègies: mesurar la percepció dels professionals sobre la «»cultura de la SP»» amb l’enquesta Medical Office Survey on Patient Safety Culture (MOSPS) de la Agency for Healthcare Research and Quality (AHRQ) i fomentar l’avaluació anual segons el model de SP(MSP) del DS;

2-Identificar el nucli/gestor de SP;

3-Pla formatiu SP

4- Fomentar l’aprenentatge a partir d’un sistema de notificació incidents en SP (TPSC_Cloud)

OBJETIVOS: Determinar la efectividad de la implementación de distintas herramientas pro-activas y reactivas en la Seguridad del Paciente para definir un nuevo mapa de riesgo en Atención Primaria.

MÉTODOS:
Diseño: El estudio se realizará en tres fases: a) Estudio observacional descriptivo transversal para describir los incidentes notificados; b) estudio cuasi-experimental en que se compararan los incidentes notificados con los del estudio APEAS; c) estudio cualitativo para validar el mapa de riesgos resultante, así como las posibles estrategias de mejora que se deriven, por un comité externo de expertos mediante el método de Delphi.
Ámbito de estudio: Todos los centros de la Dirección de Atención Primaria (AP) del Camp de Tarragona (CT).
Sujetos de estudio: todos los incidentes (incluyen eventos adversos) notificados por profesionales de los centros de AP del CT.

Variables respuesta: Incidente, Evento adverso y Evento adverso evitable

Antecedents: La seguretat dels pacients és una prioritat a les polítiques sanitàries arreu. Per millorar-la una bona estratègia rau en la mesura i monitoratge de la cultura de seguretat
Hipòtesis: 1) Completar la validació del Qüestionari MOSPSC al català permetrà disposar d’una eina per mesurar i monitorar la cultura de seguretat a l’àmbit de l’Atenció Primària a Catalunya
2) La cultura de seguretat percebuda pels professionals del nostre territori ha canviat els darrers 6 anys
Objectius: 1) Completar i fer difusió de la validació de la versió catalana del qüestionari MOSPSC
2) Analitzar possibles canvis en la percepció de la cultura de seguretat per professionals d’Atenció Primària del territori Camp de Tarragona els últims 6 anys
Metodologia: Estudi transversal de validesa i fiabilitat del qüestionari traduït. Estudi quasi-experimental de comparació de respostes entre 2011 (versió en castellà de qüestionari) i 2017 (versió validada en català del qüestionari).
Determinacions: El qüestionari consta de 61 ítems amb 5 ó 6 possibles respostes. Registrem sexe, edat, categoria professional, Centre de treball, temps o hores de treball
Anàlisi estadística: Anàlisi factorial, alfa de Cronbach, índex de discriminació per validació del qüestionari. Freqüència de les diferents opcions de resposta i proves de chi-quadrat per comparar proporcions segons any i altres covariables
Resultats esperats: Publicació de la validació del qüestionari al català. Possibles diferències significatives en les respostes actuals (versus les prèvies) que denotin una major cultura de seguretat
Aplicabilitat i Rellevància: El qüestionari validat permetrà monitorar cultura de seguretat (comparació de respostes al llarg del temps), comparar dades a nivell internacional i millorar seguretat dels pacients

El sistema de notificacions d’incidents es considera un element estratègic per la promoció de la cultura de seguretat entre els professionals sanitaris i no sanitaris. Al tenir una finalitat no punitiva i orientat a la prevenció d?errors i a l?aprenentatge, facilita poder evitar-los i oferir una atenció més segura als pacients.

Objetivo: Evaluar la eficacia de una intervención multifactorial dirigida a médicos de familia sobre adecuación en la prescripción de benzodiacepinas y abordaje de la deshabituación en consumidores crónicos.
Diseño: Ensayo clinico aleatorizado estratificado por clusters donde las unidades de aleatorizacion seran los centros de salud

There is a deficit in activity related to patient safety in primary care and the primary care/secondary care interface in Europe. This deficit relates to research, to sharing of information, to learning and to collaboration. This coordination action will specifically address issues addressed in the call through: (1)The development of a taxonomy of adverse events and errors. (2) Identifying best clinical practice and the way that it improves patient safety through an understanding of decision making and medication errors in primary care. (3) Achieve consensus on the measurement of safety culture and leadership in the primary care context and develop agreement on indicators which can be used to assess patient safety and improvements in safety culture. (4) Enhancing existing knowledge from quality improvement techniques which are widely used in the primary care setting and applying these to learning cycles for improvements in patient safety. (5) Develop a reporting system which can be used for identifying errors in primary care in countries where activities related to patient safety in primary care are in a nascent state and develop an accreditation framework for patient safety in these nascent organisations. (6) Identifying methods to involve patients in patient safety initiatives in primary care. (7)
Identifying communication-related threats at the primary-secondary care interface and developing intervention strategies to overcome these.
Building up an existing network of researchers into a pan European network, this co-ordination action will extend the current knowledge and experience from countries where the importance of patient safety is nationally recognised to countries where it is less developed, ensure that there is an appropriate focus on primary care and encourage co-operation and collaboration for future interventions through large scale trials. We aim to substantially increase the level of activity in relation to sharing information through workshops and seminars.