Mònica Solanes Cabús

Antecedents: La patologia cardíaca incrementa la seva freqüència exponencialment donat l’envelliment poblacional. Habitualment es diagnostica mitjançant ecocardiografia als serveis de cardiologia, amb la conseqüent llista
d’espera. Per possibilitar una primera valoració ecocardioscòpica, Societat Catalana de Cardiologia i Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària acordaren un pla formatiu per Metges de Família.
Hipòtesis: (1)Una formació´ reglada en ecoscòpia cardíaca per a metges de família permetria assolir els coneixements necessaris per realitzar aquesta tècnica.
(2)Feta la formació es podria aconseguir un bon grau de concordança entre els estudis fets pels metges de família i els cardiòlegs.
Objectius: (1)Avaluar el nivell de coneixements adquirits en ecoscòpia cardíaca en una mostra de MF. (2)Avaluar el grau de concordança entre les ecoscòpies fetes per MF i ecocardiografies fetes per cardiòlegs en població real.
Metodologia: Estudi observacional prospectiu desenvolupat en 45 EAPs de Catalunya de setembre-2022 a desembre-2028. Pla formatiu teòric online (18hores lectives) i pràctic presencial, realitzant 60 ecografies en 70hores d’estada amb un tutor cardiòleg hospitalari

Objectius: El nostre objectiu primari és optimitzar, sempre dins de la pràctica clínica habitual, el tractament en els pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2) tractats amb múltiples dosis d’insulina (MDI) del nostre territori. Aquest objectiu s’abordarà fenotipant en profunditat la diabetis tipus 2 mitjançant la determinació d’índexs de funció de cèl·lula ß i resistència a la insulina i estudiant l’autoimmunitat pancreàtica. En funció del resultat d’aquests paràmetres es decidirà si es pot suspendre la insulina prandial i s’ajustarà el tractament no insulínic, aplicant les guies clíniques habituals. Creiem que amb aquest canvi els pacients es poden beneficiar d’altres fàrmacs amb un perfil de seguretat i benefici cardiovascular, renal i per l’obesitat millor que el de la insulina prandial. A més, com a objectius secundaris avaluarem el control glucèmic (incloent-hi el nombre d’hipoglucèmies greus) i l’adherència i satisfacció amb el tractament i qualitat de vida després de realitzar aquesta intervenció. En aquells pacients en què no es suspengui la insulina prandial, bé per protocol, bé per decisió clínica, avaluarem els mateixos objectius secundaris però després de 6 mesos d’implantació de dispositius de monitoratge de glucosa intersticial (MCG).
Metodologia: Es tracta d’ un estudi clínic pragmàtic de baixa intervenció que es durà a terme a l’Atenció Primària de les Regions Sanitàries de Lleida i de l’ Alt Pirineu i Aran i en coordinació amb l’Atenció Especialitzada del Servei d’Endocrinologia i Nutrició (SEiN) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV). S’oferirà l’estudi a tots els pacients amb DM2 i MDI. S’aplicarà un algoritme en el qual, en funció de la presència/absència d’autoimmunitat pancreàtica (anticossos anti la descarboxilasa de l’àcid glutàmic (anticossos anti-GAD)) i l’estimació de la reserva pancreàtica (pèptid C) es mantindrà el mateix tractament i s’iniciarà la MCG o es suspendrà la insulina prandial i s’ajustarà el tractament seguint les principals guies clíniques i el criteri de l’equip mèdic habitual (vegeu Annex 1). S’ avaluarà el resultat d’ aquesta intervenció als 6 mesos, en termes de control glucèmic, hipoglucèmies greus i adherència i satisfacció amb el tractament i la qualitat de vida. Com a procediment addicional es col·locarà un dispositiu de MCG 10-14 dies de durada a l’inici i 6 mesos després de la intervenció. En aquells pacients en què no es suspengui la insulina prandial s’iniciarà la MCG de manera contínua segons s’indica a la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut. En aquests subjectes també s’avaluarà als 6 mesos l’impacte que l’ús d’aquests dispositius té sobre el control glucèmic, hipoglucèmies greus i adherència i satisfacció amb el tractament i qualitat de vida.

El fetge gras no alcohòlic (FGNA) és la hepatopatia més prevalent del món. Algunes dades suggereixen que pot existir un infraregistre. Objectius de l’estudi: determinar la prevalença global del registre del FGNA a les històries clíniques (HC) a l’atenció primària (AP) i la de poblacions de risc, així com conèixer els seus factors associats.
Metodologia: Estudi pilot transversal, multicèntric i poblacional. S’inclouran subjectes de 18 a 75 anys, assignats a un metge de família, que s’haurà convidat a participar aleatòriament, procedents dels centres d’AP participants, de les àrees Metropolitana Nord, Barcelona Ciutat i Lleida. Les dades s’obtindran, codificades, de la base de dades SISAP. Variables: dades sociodemogràfiques i els antecedents registrats a la HC d’obesitat, diabetes mellitus tipus 2 (DM2), hipertensió (HTA), dislipèmia i FGNA. Anàlisi estadístic mitjançant Rstudio, càlcul de prevalences amb IC 95%, test de comparació de variables, contrastos bilaterals i significació
estadística amb una p < 0,05. Limitacions: L’ús de dades registrades a la HC suposa un biaix de classificació dels subjectes i no permet conèixer la prevalença real del FGNA a la població. No obstant, la intenció és determinar quin és aquest registre i, per tant, creiem que les dades podran ser interpretades adequadament per a respondre els objectius. Implicacions: L’estudi aportarà informació sobre el grau de registre del FGNA a l’AP i pretén ser la base pel disseny de futurs estudis que avaluïn el cribratge i registre de la malaltia a Catalunya, per tal de millorar la gestió de la malaltia.

Antecedents/Introducció:
La patologia cardíaca és un problema de salut de gran rellevància i d’elevada freqüència en la consulta dels metges de família. L’estudi i diagnòstic de les patologies cardíaques sol precisar una ecocardiografia que habitualment es realitza als serveis de cardiologia amb demores mitjanes superiors als 6 mesos. En algun cas, com en la insuficiència cardíaca (IC), els signes i símptomes clínics no son prou específics i sovint el diagnòstic es produeix després d’un primer ingrés hospitalari per descompensació.

Hipòtesis principals:
(1)-Una formació reglada en ecoscòpia per a metges de família permetria assolir els coneixements necessaris per poder realitzar aquesta tècnica.
(2)-La realització d’aquest programa podria aconseguir un bon grau de concordança entre l’ecoscòpia feta per aquests metges de família i les ecocardiografies fetes per cardiòlegs, respecte un llistat de variables prèviament definides.

Hipòtesis secundàries:
3-Els professionals formats podrien incorporar aquesta tècnica a la seva activitat professional.
4-Aquest treball permetrà recollir les indicacions i patologies més prevalents en la pràctica real dels MF.
5-La recollida d’informació addicional a l’execució de l’ecoscòpia, permetrà definir diferents perfils clínics entres els pacients atesos.
6-L’aplicació d’aquesta tècnica a l’Atenció Primària permetria prioritzar els pacients amb patologia rellevant que precisen una ecocardiografia reglada i atenció preferents.
7-Aquest projecte aconseguirà un bon grau de satisfacció de totes les parts implicades: pacients, metges de família i cardiòlegs.
8-L’aplicació d’aquesta tècnica a l’AP permetria detectar precoçment la insuficiència cardíaca.

Objectius principals:
1-Avaluar el nivell de coneixements adquirits en ecoscòpia cardíaca d’una mostra de MF entrenats per mitjà d’un pla formatiu. (hipòtesi 1)
2-Avaluar el grau de concordança entre les ecoscòpies fetes per MF i les ecocardiografies fetes per cardiòlegs (hipòtesi 2)

Objectius secundaris:
3-Determinar el grau d’implementació de l’ecoscòpia als llocs de treball dels MF (hipòtesi 3)
4-Descriure les indicacions i les patologies més prevalents observades pels metges de família en l’ecoscòpia cardíaca en condicions de pràctica clínica real. (hipòtesi 4)
5-Definir els possibles perfils clínics de pacients a qui es practicarà ecoscòpia en AP. (hipòtesi 5)
6-Determinar si la implementació de l’ecoscòpia implica un benefici pels pacients amb patologia cardíaca (hipòtesis 6 i 8)
7-Valoració global de l’experiència pels pacients, els MF i els cardiòlegs. (hipòtesi 7)

Disseny
Estudi observacional prospectiu desenvolupat en l’àmbit de l’Atenció Primària, en el període comprès entre el 19 de setembre de 2022 i el 31 de desembre de 2025.
Es va dissenyar un pla formatiu teoricopràctic en ecoscòpia cardíaca per a metges de família, consistent en:

– Formació teòrica (10 hores): 10 sessions enregistrades i allotjades en una plataforma online d’emissió setmanal, amb una durada mitja de 30 minuts, i un total de 5,5 hores. Aquestes es van intercalar amb 6 sessions online, de 45 minuts de durada cadascuna (4.5 hores), per resoldre dubtes. Avaluació mitjançant examen online amb preguntes teòriques i d’interpretació d’imatges. L’avaluació admetia dos intents de realització de l’examen i, en cas de no superar-la, hi havia opció de suport addicional i segona convocatòria.
Els alumnes van respondre un qüestionari sobre l’experiència amb la formació teòrica rebuda.

– Simulació (8 hores): jornada amb simulador per adquirir les imatges ecoscòpiques estandaritzades, i pràctica en model sa.

– Formació pràctica (80 hores): estada formativa en els respectius serveis de cardiologia de referència. Durant les pràctiques al servei de cardiologia els MF van registrar les ecoscòpies realitzades mitjançant un formulari anonimitzat per monitorar l’activitat efectuada i el tipus de patologia atesa. En acabar els cardiòlegs tutors van registrar les habilitats assolides pels alumnes. Tot seguit es va fer una avaluació mitjançant el mateix simulador per garantir l’homogeneïtat en l’aprenentatge.

Un cop completada tota la formació, cada MF va desenvolupar l’aprenentatge assolit en el seu centre assistencial. La implementació es va fer realitzant ecoscòpia cardíaca a pacients en espera de rebre una ecocardiografia reglada sol·licitada pel seu metge de família. Aquesta activitat es va monitorar durant un període de 3 anys.

En la primera fase es van formar un total de 16 metges de família durant 4 mesos, amb la previsió de replicar-lo de manera consecutiva amb 2 grups més de metges de família, formant un total de 48 professionals.

Variables de l’estudi
Per iniciar la participació en l’estudi sobre ecoscòpia en Atenció Primària, els alumnes participants hauran d’haver superat les proves d’avaluació, tant de la part teòrica com de la pràctica.

Les variables que es van registrar van ser:
1-Dades de filiació i antecedents personals: data, gènere, edat, índex de massa corporal (IMC), hipertensió arterial (HTA), diabetis mellitus tipus 1 o 2 (DM1 o DM2), dislipèmia, arritmia cardiaca per fibril·lació auricular (ACxFA), fumador, asma/malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), ictus, cardiopatia isquèmica.
2-Motiu de petició de l’estudi agrupats en els següents: dispnea (grau funcional), buf auscultatori, debut d’ACxFA, palpitacions, dolor toràcic de possible origen coronari, control programat, sospita d’empitjorament de la patologia cardíaca coneguda, sospita clínica d’insuficiència cardiaca (IC), bloqueig de branca esquerra (BBE), HTA, síncope, altres.
3-ECG: categoritzat com a normal/alterat/ACxFA
4-Valor de Pro-BNP o BNP
5-Paràmetres ecoscòpics: estenosi mitral, estenosi aòrtica (Ao) (lleu: algo reduïda, o moderada-severa: marcadament reduïda, segons impressió visual), esclerosi Ao, insuficiència mitral, tricuspídia i Ao (les tres en grau lleu o moderat-severa), calcificació mitral, avaluació de la fracció d’ejecció del VE (>50%, 35-50% o <35%), dilatació de l’arrel o de l’Ao ascendent (>40), HVE (lleu si >11 i severa si >13)), dilatació del VE (lleu si >59 en homes i >54 en dones, i severa si >65 en homes i >60 en dones), dilatació de l’aurícula E (lleu si >40, o severa si >48), vessament pericàrdic >10, calibre de la vena cava >21mm i la seva col·lapsabilitat inferior <50%, quocient E/e’>2 a la sortida de la vàlvula mitral cercant un possible patró restrictiu. Si és el cas, es registrarà un resultat de normalitat.
S’informarà de la qualitat de l’estudi com bo, acceptable o dolent.
La regurgitació mitral i la regurgitació tricúspide s’estimaran de manera
semi quantitativa mitjançant el mapa de flux Doppler color de la distribució espacial del raig regurgitant a les aurícules esquerra i dreta, respectivament. La regurgitació Ao s’avaluarà mitjançant la propagació del raig regurgitant dins del tracte de sortida del ventricle esquerra.
Els antecedents, els motius de petició, l’ECG i el Pro-BNP s’obtindran de la història clínica informatitzada.

Estudi d’ecocardioscòpia i registre de dades
L’estudi ecocardioscòpic es farà en cada centre assistencial dels metges de família formats, amb els aparells disponibles, d’ús en la pràctica clínica real. I l’avaluació s’efectuarà visualment de manera semi quantitativa segons la definició de l’ASE (societat americana de cardiologia) en alguns paràmetres, i en altres segons el resultat de la presa de mesures numèriques.

Els registres es guardaran en la plataforma REDCAP, quedant depositats en el sistema informàtic de l’Institut Català de la Salut. Aquest sistema garanteix la confidencialitat de les dades obtingudes per l’estudi. Més tard aquesta informació es compararà amb el resultat de l’ecocardiografia reglada que es farà al servei de cardiologia. Això permetrà establir el grau de concordança entre ambdues. L’avaluació de la concordança la realitzarà un metge de família, aliè a l’ecoscòpia inicial.

Crit. Inclusió/exclusió dels professionals:
Els criteris d’inclusió de professionals al programa formatiu han estat: ser metge especialista en medicina familiar i comunitària, soci de la CAMFiC, disposar d’un ecògraf amb sonda d’ecocardiografia al lloc de treball, i voler participar amb l’esforç i compromís que comporta. Els criteris d’exclusió han estat no acomplir algun dels criteris d’inclusió. Així es conformarà un grup de 48 MFiCs de diferents indrets de Catalunya, la majoria amb ocupació laboral en centres d’Atenció Primària (algun en serveis d’urgències o altres llocs com unitats d’IC).

Població de referència:
La població de referència serà l’atesa en els centres d’Atenció Primària i altres dispositius (urgències o unitats d’insuficiència cardíaca per exemple), on treballen metges de família inclosos en aquest programa formatiu, a qui els respectius metges de família hauran indicat la realització d’una ecocardiografia. Criteris d’inclusió/exclusió dels pacients: el criteri d’inclusió dels pacients serà que estiguin pendents de realitzar una ecocardiografia per qualsevol dels supòsits pels que s’indica un estudi amb aquesta tècnica, en un centre on treballi un professional que participi en aquest projecte. El criteri d’exclusió serà que el pacient no accepti signar el consentiment informat, malaltia mental severa o deteriorament cognitiu important, amb dificultat de comprensió.

Determinacions i anàlisis estadístic:
Les variables categòriques es presenten com freqüència absoluta i percentatges i les variables continus com a mitges i desviació estàndard. L’índex Kappa es va utilitzar per mesurar el grau d’acord entre les variables determinades pel metge de família mitjançant ecoscòpia i les determinades pel cardiòleg mitjançant ecocardiografia. Els valors de P inferiors a 0,05 es van considerar estadísticament significatius. Es van calcular els IC del 95%. Per a l’anàlisi estadística es va utilitzar el programa R per a Windows versió 3.6.0

Resultats esperats:
S’espera que la pràctica totalitat dels alumnes superin la formació teòrica, la validació pràctica als laboratoris d’ecocardioscòpia i l’examen pràctic.
Esperem un elevat grau d’implementació de la tècnica als respectius llocs de treball. S’analitzaran els motius d’una eventual no implementació de la tècnica.
Esperem descriure diferents perfils de pacients en relació als seus antecedents, motius de petició i troballes diagnòstiques.
Esperem que l’índex Kappa de concordança entre les ecoscòpies fetes pels metges de família i les ecografies cardíaques fetes pels cardiòlegs, sigui superior al 0,7 per a les variables definides inicialment, i amb una clara progressió temporal.
Esperem que se’n derivi una optimització del circuit de derivació del pacient entre Atenció Primària i el servei de cardiologia.

Aplicabilitat i rellevància: Si aquest pla formatiu demostra que els MF assoleixen els coneixements necessaris per realitzar aquesta tècnica als centres d’Atenció Primària, es podria replicar i estendre a molts més professionals. L’ecoscòpia cardíaca com a eina de suport al diagnòstic permet incrementar la capacitat de resolució del metge de família, i estratificar millor les necessitats dels pacients amb afeccions cardíaques.

—

Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.

Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.

Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.

Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).

Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.

Objetivos: nuestro objetivo primario es identificar y caracterizar los subgrupos (clusters) relevantes en la diabetes tipo 2 (DM2) en el momento del diagnóstico en nuestra región. Este objetivo se abordará utilizando las 6 variables principales (ver Metodología) que se han utilizado hasta ahora en estudios anteriores en otras poblaciones para desarrollar la agrupación (clustering) de la diabetes. Por lo tanto, este es un estudio en el campo de la medicina de precisión diagnóstica en diabetes. Además, como objetivos secundarios evaluaremos otras características fenotípicas de estos subgrupos (clínicas, metabólicas, y comorbilidades asociadas).
Metodología: el presente proyecto establecerá un estudio de cohorte observacional prospectivo de 1200 sujetos recién diagnosticados con DM2 en 11 centros de atención primaria (CAP) de las áreas asistenciales de Barcelona ciudad (5 CAP) y del territorio de Lleida (6 PCC). Identificaremos y evaluaremos todos los casos de DM2 recién diagnosticados. Los participantes se someterán a una evaluación fenotípica exhaustiva, incluyendo las 6 variables que permitirán la caracterización de subgrupos de DM2: edad, anticuerpos contra la descarboxilasa del ácido glutámico (GAD), índice de masa corporal, hemoglobina glucosilada, y los índices de sensibilidad (HOMA-IR ) y secreción de insulina (HOMA beta), basada en la determinación del péptido C. Realizaremos el análisis de conglomerados (clusters) de última generación (k-means y clustering jerárquico), siguiendo el método descrito en estudios anteriores utilizando las 6 variables mencionadas anteriormente. Se evaluarán los subgrupos de diabetes de inicio y su asociación con
variables de resultado secundarias.
Otros procedimientos de este proyecto incluyen: evaluación clínica (incluyendo complicaciones) y bioquímica, perfil de lipoproteínas avanzado, y cuestionarios validados para la evaluación de la dieta y la actividad física. También evaluaremos la prescripción inicial de medicación antidiabética.
Palabras claves: caracterización, conglomerados, centros de atención primaria, diabetes tipo 2

Objetivo: Describir las características ecográficas pulmonares de los pacientes con diagnóstico clínico o confirmado por test PCR de enfermedad CoVid-19 atendidos en centros de atención primaria (AP), servicio de urgencias, domicilios o residencias, así como establecer su valor pronóstico.
– Diseño: Estudio observacional prospectivo multicéntrico realizado en Cataluña, Madrid y Galicia. Se incluirán pacientes con diagnóstico clínico o confirmado por test PCR de CoVid-19 visitados en centros de AP servicios de urgencias, domicilios o residencias, y a los que se realiza ecografía pulmonar como medida de apoyo diagnóstica o de seguimiento.
– Un total de 23 profesionales, realizarán las ecografías y clasificarán a los pacientes según estratificación ecográfica basado en la gravedad de la afectación pulmonar dependiendo de tipo de lesión, localización y extensión afectada.
– Se estima un periodo de reclutamiento de marzo 2020 hasta junio 2020. Se realizará un seguimiento de todos los pacientes incluidos durante el período de infección respiratoria por COVID-19.Se estudiará la evolución de los pacientes durante los siguientes 12 meses tras la primera visita clínico-ecográfica realizada.
– De acuerdo con el número de profesionales expertos en la realización de ecografías pulmonares incluidos en circuito existente y el número de pruebas realizadas hasta la fecha, se estima un total de 1540 pacientes con ecografía.
– Se realizará un seguimiento de cada subgrupo, según criterio ecográfico de gravedad, para determinar evolución ecográfica, clínica, y aparición de eventos de mal pronóstico (visita a urgencias, ingreso hospitalario, ingreso UCI, fallecimiento).

Aquest estudi consisteix en la col·laboració del ICS en la recollida a traves dels CAP de Catalunya d’una part de les dades de control necessàries pel desenvolupament d’un projecte de diagnòstic rapid i sense cost de la COVID-19 amb d’un algorisme de IA a traves de la tos, participant-hi singularment com a sistema de salut public.

A descriptive concordance study was designed to determine the degree of concordance between ultrasound examinations undertaken by general practitioners (GP) and those by radiologists, within a training programme to implement this technique in the primary health centres and the subsequent assessment of the degree of satisfaction by patients. Thirteen GPs and two radiologists in the radiology services of two Spanish hospitals and 9 primary health centers took part in the ultrasound examinations. The training programme consisted firstly of theoretical and practical training and then a training period in the radiology service. A computerised record of the ultrasound findings for each patient was kept by both professionals. The Kappa concordance coefficient was studied and the users? degree of satisfaction was described. 1,722 urological, 1,377 complete abdominal and 206 thyroid gland ultrasound examinations were made. The Kappa index ranged from 0.75 (thyroid) to 0.95 (aorta). Satisfaction surveys of 170 patients gave an average score of 4.73 out of 5. The data indicate in an objective way that after a rigorous theoretical and practical training process, the ultrasound examinations have a high level of reliability and therefore of safety for the patient who undergoes this technique by a general practitioner in his or her own health centre.

La intensificación del tratamiento del control glucémico y de otros factores de riesgo (lípidos y presión arterial, hábito tabáquico y ejercicio físico) en los pacientes con diabetes mellitus tipo 2 (DM2) ha mostrado beneficios en términos de complicaciones asociadas a la enfermedad.
En el contexto actual de limitación de recursos y accesibilidad a la atención especializada, se plantea como estrategia de mejora las acciones dirigidas a incrementar las competencias de los profesionales de Atención Primaria.
Siguiendo esta línea de pensamiento, nos planteamos realizar un tipo de intervención basada en dos estrategias de intervención en atención primaria.
La hipótesis del estudio se basa en la intervención por parte de un equipo de atención primaria mediante una estrategia integral de detección de los pacientes inadecuadamente controlados, la introducción de una consulta monográfica de diabetes mellitus tipo 2, con soporte especializado a distancia, y la introducción de otras medidas de aproximación para vencer las barreras al tratamiento, por parte de los pacientes y los profesionales, en la aproximación a la evaluación y orientación del manejo de casos con deficiente control glucémico es efectiva en el control de la glucemia y otros parámetros de control metabólico y control de factores de riesgo, y es coste-efectiva.
El objetivo principal del estudio es determinar si el control glucémico, medido por la concentración media de la HbA1c del paciente deficientemente controlado con DM2, mejora cuando es evaluado y tratado en el ámbito de atención primaria mediante la estrategia integral propuesta en el estudio
El proyecto INTEGRA comprende todo el proceso de desarrollo de un estudio de intervención en pacientes con DM tipo 2 en el ámbito de la atención primaria del Institut Català de la Salut (ICS). El proyecto incluye no sólo el estudio de intervención sobre pacientes con DM tipo 2 y control glucémico deficiente, sino que incluye también la fase 1 (estudio de investigación cualitativa) en la que se identificarán aquellas estrategias determinadas como viables en la supresión de las barreras al tratamiento y que se incorporarán al estudio de intervención propiamente dicho.
El objetivo de la fase 1 es determinar los factores de los participantes y del contexto que pueden condicionar el desarrollo y la implementación de una estrategia de intervención específica en pacientes con mal control glucémico de la diabetes tipo 2 en atención primaria.
La fase 2 consiste en un estudio de intervención cuasi-experimental, controlado, en el que participarán todos los sujetos con DM2 y deficiente control glucémico de 6 centros de atención primaria. El estudio de intervención con tres brazos: grupo control; grupo intervención 1 (consulta monográfica + formación a los profesionales) y grupo intervención 2 (formación a los profesionales en técnicas de coaching + plataforma web+ acciones complementarias surgidas de la fase 1 + formación a los profesionales) que se detallan en el proyecto al igual que la frecuencia e intervenciones planificadas para cada visita. El estudio comprenderá 6 centros de intervención situándose en Lérida, Girona y Barcelona. El grupo control será de datos extraídos del Sistema de Información para el Desarrollo de Investigación en Atención Primaria.
La duración prevista del estudio es de 24 meses, dedicándose los 6 primeros meses a la fase previa y el diseño definitivo de la intervención. El periodo de reclutamiento se realizará durante 6 meses, y el periodo de seguimiento será de 12 meses por cada paciente (total 2 años de duración).
El estudio se realizará teniendo en cuenta aspectos éticos y las consideraciones prácticas que requiere la intervención del proyecto INTEGRA.

La ecografia ha esdevingut des de fa temps una proba complementària bàsica per les seves característiques de baix cost, és innòcua, i té una alta capacitat resolutiva. La tècnica ecogràfica s’ha anat incloent els darrers anys en la pràctica habitual d’algunes especialitats com ginecologia, cardiologia, urologia,… En algunes d’elles la ecografia està inclosa en el pla formatiu del període de la residència i en altres no. Els principals objectius estratègics d’aquest projecte són: 1. Obtenir una major resolució a l’Atenció Primària 2. Millorar l’accessibilitat a proves complementàries: a les ecografies abdominals, i secundàriament també a TACs i RNM. 3. Registre unificat de les dades clíniques i les proves ecogràfiques en una única història clínica del pacient. Usar un mateix formulari de resultat de la prova (sistema de textos predeterminats) que es guardarà sempre en el mateix lloc.. 4. Millorar la satisfacció de tots els implicats.