CAP Sants (Serra i Arola)
Infermeria
Objectiu:
Avaluar el grau d’acord del diagnòstic de gota registrat a l’estació clínica d’atenció primària amb el codi M10.0 o M1A.0 i subtipus (classificació CIM10), amb els criteris de classificació de la gota EULAR/ACR 2015 .
Mètodes:
Estudi retrospectiu observacional, per estimar el percentatge de pacients que compleixen els criteris de classificació de gota, entre els que tenen registrat un diagnòstics de gota (M10.0 i M1A.0) a la història clínica informatitzada, en 7 equips d’Atenció Primària de la ciutat de Barcelona.
Es seleccionaran 289 individus aleatòriament, amb el diagnòstic, i es valorarà per mitjà de la història clínica i entrevista telefònica, quin percentatge compleixen els criteris de classificació EULAR/ACR 2015 de gota. Aquests criteris es basen en una puntuació a partir d’una sèrie de preguntes clíniques i dades de proves complementàries. Valors de 8 o per sobre permeten classificar al malalt com a gotós.
També es valorarà el percentatge de malalts que reben tractament reductor de la uricèmia i els canvis en les principals mesures de desenllaç, especialment la uricèmia, en diferents períodes de temps.
Resultats esperats:
Esperem que aproximadament un 75% de les persones amb un codi diagnòstic de gota a la historia clínica d’Atenció Primària, compleixin criteris EULAR/ACR.
Impacte potencial esperat:
Malgrat la gota es una patologia prevalent, amb una incidència en augment i amb una clínica que va més enllà de l’articular, hi ha poc coneixement sobre la seva patologia, les seves associacions i el seu maneig. Validar el codi diagnòstic a les històries clíniques d’Atenció Primària, és el punt de partida per conèixer les característiques clíniques i les associacions amb altres patologies i tractaments, i a partir d’aquí poder detectar punts de millora en el seu maneig.
Antecedentes: las lesiones en los pies son una de las complicaciones más graves de la Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2) y la primera causa de amputación no traumática en los países desarrollados.
Objetivo: Conocer la prevalencia de úlceras en las extremidades inferiores y pie diabético (UEIP) de los pacientes diabéticos tipo 2 atendidos en atención primaria en Cataluña.
Diseño del estudio: estudio descriptivo transversal a partir de los registros de historiales médicos
electrónicos de la base de datos SIDIAP.
Pacientes: Pacientes diagnosticados de DM2, usuarios de centros de atención primaria del ICS el día 31 de diciembre de 2018.
Determinaciones: Edad,sexo,hábitos tóxicos, diagnóstico de la DM2,años de evolución de DM2,IMC,Presión arterial , ITB, monofilamento, sensibilidad vibratoria con diapasón, comorbilidades, Articulación de Charcôt, amputaciones, variables de laboratorio, variables relacionadas con la ulcera, medicación concomitante.
Plan de análisis: Se realizará un análisis descriptivo general de las variables incluidas en los objetivos. Se presentarán las distribuciones de frecuencias absolutas y relativas de las variables cualitativas, así como las medidas de tendencia central y dispersión (media desviación típica, mediana, mínimo y máximo) de las variables cuantitativas globalmente y en función del grupo (UEIP registrada versus no).
Resultados esperados: la prevalencia de ulceras que se espera encontrar es de un 1-2%
Aplicabilidad i relevancia: La realización de un análisis específico de SIDIAP centrado en lesiones en los pies en pacientes diabéticos nos puede aportar gran información acerca de la prevalencia de esta complicación en nuestro país.Las conclusiones obtenidas podrán ser extrapoladas sin dificultad al total de las personas con pie diabético de Catalunya
Objectius principals: conèixer la incidència, evolució, pronòstic i factors de risc d’úlceres en el peu dels pacients diabètics tipus 2 en diferents centres d’atenció primària de Catalunya.
Disseny i Àmbit de l’estudi: estudi prospectiu multicèntric observacional realitzat a 33 centres d’Atenció Primària de Catalunya.
Pacients: individus amb el diagnòstic de Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) de qualsevol edat, atesos al seu centre d’atenció primària que consultin o a l’exploració física se’ls hi trobi una úlcera al peu. També s’hi inclouran els pacients en els que es realitzi el diagnòstic de DM2 arrel de la lesió al peu.
Determinacions: Edat, sexe, temps d’evolució de la DM2, tractament, complicacions macro i microvasculars, factors de risc cardiovasculars, mida i localització de la úlcera, desencadenant, tractament i evolució.
Instrumentació: la habitual per a la exploració del peu diabètic (monofilament, índex turmell -braç, sensibilitats, etc) i dels factors de risc (pressió arterial, analítica, etc)
Anàlisis estadístic: estadística descriptiva general amb mesures de tendència central i dispersió. Estadística inferencial estàndard per estudi de relacions bivariants. Estimació de taxes de incidència.
Resultats esperats: la incipiència d’úlceres que s’espera trobar en els pacients diabètics tipus 2 es d’un 1-4%. La gran majoria d’aquestes lesions es resolen a l’atenció primària, sense necessitat de que el pacient sigui derivat a un segon nivell.
Aplicabilitat : les dades obtingudes permetran millorar el coneixement del peu diabètic i establir estratègies que millorin la prevenció, el tractament i el pronòstic d’aquesta complicació de la DM2.
Rellevància: un estudi prospectiu, amb una participació voluntària de 33 centres d’Atenció Primària arreu de Catalunya donarà una gran informació sobre els desencadenants, la incidència i el pronòstic de les lesions als peus dels diabètics tipus 2, per tal d’evitar les amputacions.
Limitacions: venen determinades per el registre de les variables i la possible pèrdua de seguiment dels pacients
OBJETIVOS: Principal: Evaluar la efectividad de una intervención en atención primaria, mediante una alerta electrónica en la historia clínica informatizada (HCI) para promover la participación de la población en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR). Secundarios: Conocer los motivos de la no participación de la población invitada al cribado del CCR. Conocer la opinión de los profesionales sanitarios sobre el circuito del programa oficial y sobre la implementación de esta nueva herramienta. DISEÑO: Ensayo clínico controlado no aleatorio y una segunda fase transversal. SUJETOS DE ESTUDIO: Todas las personas invitadas a participar en el Programa de Detección Precoz de CCR del Servicio Catalán de la Salud, que incluye a hombres y mujeres de 50-69 años, y asignados a los dos Servicios de Atención Primaria (SAP) del estudio. Todos los profesionales sanitarios. METODOLOGÍA: La intervención consistirá en la activación de un recordatorio electrónico en la HCI de los pacientes que el médico o la enfermera deberán realizar en cualquier ocasión que el paciente acuda a la consulta durante los dos años que dura la intervención. Posteriormente se comparará el porcentaje de pacientes que han realizado el cribado, mediante la prueba de detección de sangre oculta en heces, en los grupos control e intervención. También se pasará un cuestionario a los profesionales para conocer su opinión sobre el circuito del programa oficial y sobre la nueva herramienta. RESULTADOS ESPERADOS: Esperamos observar un aumento superior o igual al 10% de pacientes cribados en el grupo intervención respecto al grupo control
La diabetes es una de les enfermedades más devastadoras por su gran impacto en la salud pública. Para atenuarlo se precisan decisiones urgentes y acciones enérgicas como las propuestas por este proyecto europeo (DE-PLAN), adaptado a la realidad española (proyecto coordinado FIS) y catalana (DE-PLAN-CAT).
Se plantea una estrategia en dos fases cuyo principal objetivo es la prevención primaria de la diabetes a partir de la población europea de mayor riesgo para desarrollarla. La primera fase consiste en un programa de cribado no invasivo por medio de una escala validada con capacidad para discriminar el riesgo de diabetes (encuesta FINDRISK). Se pasará de forma aleatoria a 2000 usuarios del sistema público de salud en Catalunya interviniendo 20 unidades básicas de atención primaria, operativas en 5 centros de referencia, cuyos investigadores (comité ejecutivo) se coordinan a través dels responsable del centro (comité coordinador) y se dirigen (comité de dirección) de acuerdo con la normativa del proyecto europeo (comité central). Se estima que un tercio de los encuestados tendrá criterios de alto riesgo, sujetos que elegirán una de las 3 intervenciones propuestas para modificar el estilo de vida (informativa, educativa individualizada o educativa en grupos). En los dos úlitmos supuestos, se apliacará un programa educativo de 6 horas en 4 sesiones de 1,5 horas que será incentivado mediante el refuerzo periódico de la motivación a cargo de los educadores responsables.
El estudio se desarrollará en la rutina de la atención primaria evaluando la indicidencia de diabetes en función de la intervención así como la mejoría de ciertos parámetros antropométricos y analíticos. Se incluye una evaluación económica sobre el coste-efectividad de las medidas aplicadas con claras implicaciones sobre las políticas sanitarias y los programas de prevención.
Con el proyecto se espera demostrar que la eficacia ya evidenciada de estos programas es extensible a la efectividad (cuando se aplican a grandes poblaciones) y a la eficiencia (en términos socioeconómicos). También se desea obtener la mayor base de datos disponible sobre el riesgo de diabetes y enfermedad cardiovascular así como contribuir a la emisión de un manual europeo sobre prevención de la diabetes tipo2.
M. POU, D. MARTINEZ-LAGUNA, J. ESTEBANEZ, M. AIVAR, R. GAYARRE, A. CONESA, J. HOYO, C. CARBONELL, C. REYES and C. DIAZ-TORNE
JOINT BONE SPINE. 2023 Dec 1; . doi:10.1016/j.jbspin.2023.105628; PMID:37634875