Marta Prats Guardiola

El peu diabètic (PD) és una lesió localitzada en la pell i/o el teixit subjacent, sota el turmell, en una persona amb diabetis mellitus (DM) a causa de la neuropatia diabètica (NP) o a la malaltia arterial perifèrica (MAP) o a totes dues.
Les mesures preventives per prevenir el PD més eficaces són, la posada en marxa d’un programa de cribratge, l’estratificació sistemàtica del risc d’úlcera, l’educació sanitària del pacient i la seva família orientada a l’apoderament i l’autocura, i un sistema integrat d’AP i hospitalària eficient. Hi ha diferents sistemes d’estratificació del risc, com la proposada per l’International Working Group on the Diabetic Foot (IWGDF) o la proposada pel National Institute for Health and Care Excellence (NICE). El cribratge inclou la inspecció del peu, l’avaluació de NP i l’avaluació MAP. Les proves hemodinàmiques no invasives són el pilar de l’estudi vascular per a la majoria de pacients amb isquèmia crònica de membres inferiors. No obstant això, les proves arterials no invasives actuals, com ara l’índex turmell-braquial (ITB), no són fiables en pacients amb important calcificacions arterials, el que succeeix en un terç dels pacients amb DM.
Davant la necessitat de millorar les proves de cribratge per reduir lesions i amputacions, l’ús de la termografia dèrmica infraroja (TDI) ha demostrat en estudis inicials ser una eina diagnòstica per complementar el cribratge i l’estratificació del PD El seu ús en el cribratge dels factors de risc de PD pot millorar la estratificació del risc de PD augmentant la detecció de NP i MAP subclínic, i reduir les complicacions.
L’objectiu d’aquest estudi és avaluar la validesa diagnòstica (concordança Kappa de Cohen) de la TDI rutinària en el diagnòstic precoç i estratificació de PD d’alt risc neuropàtic, neuroisquèmic o amb trastorns angiosomals (angiopatia distal i MAP distal) subclínics a l’àmbit de l’AP.
L’estudi el realitzarà el Grup de recerca en Ferides Cròniques i Complexes (GReFeC), la Unitat Funcional de Peu Diabètic (UFPD) i el Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular (ACV) de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) de la Gerència Territorial Metropolitana Sud (GTMS).
Es tracta d’un estudi prospectiu, multicèntric de validesa diagnòstica de la TDI rutinària en el diagnòstic precoç i estratificació de PD d’alt risc neuropàtic, neuroisquèmic o amb trastorns angiosomals (angiopatia distal i MAP distal) subclínics en pacients amb DM2.
La població d’estudi són pacients amb diagnòstic de DM tipus 2 (DM2) procedents dels Equips d’AP (EAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS) de les localitats de Gavà, el Prat de Llobregat, Viladecans, Castelldefels, Begues i les zones centre i sud de l’Hospitalet de Llobregat.
La intervenció consisteix en una visita a 471 pacients, on es realitza la exploració neurovascular completa i la captura de les imatges tèrmiques, fotogràfiques i volumètriques dels peus. Si el resultat de la exploració cribratge de la MAP o en la TDI apareix una variable
alterada es programarà al Laboratori Vascular del servei d’ACV del HUB per confirmar la MAP i es repetirà la TDI. Es realitzarà un seguiment telefònic als 6 mesos i a l’any per valorar la aparició de lesions de PD Per analitzar la validesa diagnòstica de la TDI, analitzarem la concordança amb l’estadístic Kappa de Cohen (?) de la estratificació de risc (no risc, risc baix, risc moderat o risc alt) amb TDI respecte a classificació amb:
a) IWGDF i NICE per separat,
b) IWGDF, NICE i TDI combinats,
c) exploració completa de NP i MAP (gold estàndard).
S’espera, que pugui detectar trastorns angiosomals als peus, que per les característiques del pacient amb diabetis (calcificació) no es detecten en les proves de cribratge habituals d’atenció primària. La millora del cribratge pot augmentar el nombre de casos detectats de prevenció secundària cardiovascular en pacients amb DM (estimat en un 30% d’infradiagnòstic de MAP per falsos negatius de la tècnica de la ITB).

Antecedents
L’úlcera cutània crònica o ferida crònica (HC) és la lesió de la pell amb una escassa o nul·la tendència a la cicatrització, mentre es mantingui la causa que la produeix. Les HC comprenen lesions per pressió (LPP), úlceres d’etiologia venosa (UEV), úlceres d’etiologia arterial (UEA) i peu diabètic (PD).
Segons la bibliografia, la prevalença de LPP oscil·la de 0,11% a 0,35? en la comunitat, la de UEV entre 0,13? i 2%, la de UEA entre 0,13? i 0,26?, les de PD entre 1,92% a 6,3% en pacients diabètics i entre 0,16? a 0,27? en el total de la població adulta. Els costos de les cures de prevenció i tractament també varien segons la bibliografia, entre 470 ? i 10.000 ? per ferida i any.
La variabilitat de costos publicades i la no explotació d’aquestes dades de manera integral per part dels sistemes de serveis sanitaris del nostre entorn justifiquen la realització d’un estudi de costos en l’àmbit comunitari.

Objectius

Objectiu Principal
? Analitzar l’impacte econòmic de les ferides cròniques en l’àmbit comunitari en la zona sud de la província de Barcelona en el període de 2012 a 2021.

Objectius específics
? Determinar els diferents tipus de productes sanitaris utilitzats per a gestionar la cura i tractament de les ferides cròniques
? Analitzar les diferències de costos atribuïble a la gestió de material específic utilitzat en el tractament local de ferides cròniques en funció de l’índex socioeconòmic compost dels diferents centres

Metodologia
Es realitzarà un estudi descriptiu retrospectiu dels costos de material específic (apòsits estèrils, material de teràpia compressiva) de capellà de ferides cròniques imputats als centres d’atenció primària, pertanyents a la Direcció d’Atenció Primària (DAP) Costa de Ponent del ICS, en el registre financer de magatzem intern i en el registre d’indicadors quantitatius de despeses de farmàcia (ICGF) de la DAP Costa Ponent, en el període comprès de 2012 a 2021. Aquestes dades es completaran amb la informació de diferents fonts de dades: Registre Central de Població del Catsalut (RCA) i Observatori del Sistema de Salut de Catalunya.

INTRODUCCIÓN:
La herida crónica (HC) es la lesión de la piel con una escasa o nula tendencia a la cicatrización, mientras se mantenga la causa que la produce, por lo que se ha asimilado el término de úlcera cutánea de herida crónica. Los estudios de prevalencia e incidencia en el ámbito comunitario son escasos a diferencia de los estudios en realizados con pacientes hospitalizados o institucionalizados en centros residenciales sociosanitarios.

OBJETIVO:
Estimar la evolución de la prevalencia e incidencia de heridas crónicas (HC) en el ámbito comunitario de la zona sur de la provincia de Barcelona en los períodos de 2013, 2018 y 2019. Objetivos secundarios: Analizar el perfil demográfico y clínico de los pacientes con estas patologías; Analizar las características principales de las heridas de las diferentes etiologías; Analizar las características demográficas, recursos comunitarios y asistenciales del territorio en relación con las HC; Determinar las diferentes intervenciones y tratamientos utilizados para gestionar el cuidado y tratamiento de las heridas crónicas.

INTRODUCCIÓ
Les úlceres per pressió i cisalla (UPP) es defineixen com «»Una lesió localitzada a la pell i/o el teixit subjacent en general sobre una prominència òssia, com a resultat de la pressió, o la pressió en combinació amb les forces de cisalla»»(García-Fernández et al. 2014).

Les dades epidemiològiques disponibles indiquen en atenció primària una prevalença crua de 8,51% (96-9,1%) i una prevalença mitjana de 15,32% (± 19,17) per als pacients majors de 14 anys inclosos en el programa d’atenció domiciliària (ATDOM) (Pancorbo-hidalgo et al. 2014). Aquest problema de salut genera costos i càrregues de treball tant en prevenció com en tractament, a part de l’impacte sobre cuidadors i famílies. L’estimació del cost per càpita del material de cura específic per a aquestes ferides a l?àmbit de la DiAP de Costa Ponent (ICS) al 2014 és de 2,36 ? amb un cost total de 2.312.186,09 ? per 1.217.564 habitants. (Díaz-Herrera et al. 2013).

HIPÒTESI
Un ítem previ de cribratge que identifiqui pacients amb factors de risc relacionats amb la falta de mobilitat/activitat i lesions per dependència prèvies millorarà la validesa de criteri (sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu (VPP), valor predictiu negatiu (VPN) i àrea sota la corba ROC) de l’EVRUPP Braden en la categorització de les UPP.

OBJECTIU
Principal:
Estudiar la validesa i fiabilitat d’una pregunta/ítem específica per a l’adequada administració de la EVRUPP Braden.
El pacient presenta dificultat per canviar o controlar la posició del cos (enllitat, en cadira, període de repòs pautat …), o presenta una lesió relacionada amb la dependència prèvia? Sí / No
Secundari:
Analitzar la validesa predictiva de l’escala Braden en les diferents categoritzacions de les lesions per dependència: UPP, lesions cutànies associades a la humitat, lesions per fregament o fricció i lesions mixtes.

El estudio tiene como objetivo diseñar un ensayo clínico multicéntrico exploratorio controlado para evaluar la efectividad de una intervención compleja multiriesgo dirigida a personas de 45 a 75 años atendidas en APS con el objetivo de desarrollar conductas promotoras de salud que mejoren su calidad de vida y eviten las enfermedades crónicas más frecuentes. Para ello se desarrollaran las tres primeras fases de una intervención compleja según las recomendaciones del Medical Research Council: 1) Fase 0, Preclínica/Teórica, en la que se realizará: a) una revisión bibliográfica sobre intervenciones dirigidas a la promoción de estilos de vida saludables, la disminución del riesgo cardiovascular, la prevención primaria de la depresión y la ansiedad así como sus resultados económicos; b) identificación y evaluación las distintas teorías de promoción de la salud así como los métodos de evaluación económica que servirán de fundamento para el desarrollo de la intervención. 2) Fase 1, Modelización y operativización, en la que se determinarán los componentes de la intervención, su interrelación y su relación con los resultados en salud. Para ello se realizaran distintos estudios cualitativos con los distintos actores involucrados identificando las barreras y los elementos facilitadores de cara a construir una intervención flexible y dinámica que permita una implementación adecuada a la atención primaria. 3) Fase 2, prueba piloto/ensayo exploratorio en 32 centros de 8 comunidades autónomas en el que se implementará la intervención final diseñada y se evaluará la factibilidad, la aceptabilidad y la efectividad potencial de la intervención

Identificar el percentatge de persones amb alta dependència i/o alta complexitat de la població adulta major de 18 anys, en base al registre Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP). Disseny: Estudi descriptiu transversal multicèntric. Subjectes d’estudi: Tota la població major de 18 anys atesa per l’Institut Català de la Salut (ICS) a les tres Àrees Bàsiques de Salut (ABSs) on es desenvoluparà l’estudi. Tamany de la mostra: 1049 persones del SIAP, identificades per mostreig aleatori, sistemàtic i estratificat. Variables dependents: pacients amb alta dependència (Índex de Barthel, Test de Pfeiffer) i/o complexitat clínica. Variables independents: sòcio-demogràfiques, d’utilització de recursos, comorbilitat (Índex de Charlson) i indicadors de risc social (Escala de Tirs). Anàlisi de les dades: anàlisi descriptiu de totes les variables i de factors associats. Els resultats esperats ens donaran l’estimació del percentatge amb l’interval de confiança (IC 95%) de la població real per les intervencions posteriors.

El propósito general de este estudio es evaluar una doble intervención, consistente en un programa de alerta a incluir en la estación de trabajo electrónica de atención primaria e-CAP más formación en los equipos de Atención Primaria (EAP) del grupo intervención comparado con los EAP del grupo control que solo recibe formación para la detección de actividades sexuales de riesgo, diagnóstico y consejo asistido para VIH, VHB y sífilis. Además de diseñar e implantar un aplicativo informático apropiado y establecer unos protocolos de formación en consejos de prevención, se analizarán las variables objeto de estudio, como: oferta y realización de las pruebas diagnosticas y del consejo asistido, además de actividades sexuales de riesgo, uso de drogas por vía parenteral, datos socio-demográficos, co-morbilidad, recursos asistenciales utilizados, datos de control clínico, educación sanitaria, tratamiento farmacológico y actividades preventivas, de todos los pacientes atendidos en los 6 centros seleccionados en el grupo de intervención y 6 en el grupo control, de un total de 65, durante el periodo de estudio (3 años), recogidas mediante e-CAP. Estos análisis permitirán evaluar la viabilidad e impacto de la intervención mediante la comparación de datos anuales previos y posteriores a la implantación de la intervención, entre los resultados del grupo de intervención y el grupo control. El resultado esperado es fundamentalmente obtener un incremento significativo mínimo de 10% del número de pruebas diagnósticas ofrecidas y realizadas para el VIH, VHB y sífilis después de la intervención en el grupo intervención comparado con el grupo control.