Marina Idalia Rojo López

– ANTECEDENTS: La diabetis tipus 2 (DM2) és una condició cada vegada més prevalent que afecta especialment la població d’edat avançada. El control insuficient de la malaltia, redueix la qualitat i esperança de vida de les persones afectades, principalment arran de l’aparició de complicacions vasculars i cròniques. Entre els factors que influeixen en aquest mal control, trobem la presència de determinants socials de la salut adversos i la coexistència amb la fragilitat, que més sovint es presenta durant l’envelliment.
– HIPÒTESI: Les persones amb DM2 i fragilitat presenten una càrrega més elevada de comorbiditats i pitjors resultats en salut (més complicacions de la diabetis, hospitalitzacions, mortalitat) en comparació amb les persones amb DM2 sense diabetis. També presenten major risc de sobretractament farmacològic a causa de l’infradiagnòstic de la fragilitat i falta d’adaptació dels objectius terapèutics.
– OBJECTIUS: L’objectiu que es preté és conèixer la prevalença de la fragilitat en pacients amb DM2, identificar factors de risc i determinants socials associats, així com la presència d’altres comorbiditats, complicacions i tractaments de la diabetis.
– METODOLOGIA: Estudi observacional de cohorts retrospectives i multicèntric.
– DETERMINACIONS: No procedeix.
– ANÀLISI ESTADÍSTICA: S’analitzarà una cohort de pacients amb DM2 i una cohort de control sense DM2, aparellades per edat i sexe. La DM2 es definirà per la presència d’un codi diagnòstic CIE-10, l’ús de fàrmacs
antidiabètics, o una HbA1c = 6,5%. S’inclouran pacients diagnosticats entre 2010 i 2023 que compleixin els criteris d’inclusió i exclusió establerts. La fragilitat es determinarà amb l’índex validat eFRAGICAP, que classifica els pacients segons el grau de fragilitat a partir de les dades clíniques disponibles.
– RESULTATS ESPERATS: S’espera evidenciar una prevalença elevada de fragilitat en pacients amb DM2, amb una associació significativa entre els SDOH desfavorables i pitjors resultats de salut. També es preveu identificar diferències significatives en el grau de control metabòlic, les complicacions de la malaltia, hospitalitzacions i mortalitat entre els grups estudiats.
– APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA: Els resultats d’aquest estudi contribuiran a millorar la detecció precoç de la fragilitat i l’estratificació del risc de presentar-la; optimitzar el maneig clínic personalitzat dels pacients fràgils amb DM2; i ajustar protocols clínics, informar polítiques sanitàries dirigides a minimitzar desigualtats socials en salut.