Mª Teresa Peñarrubia María

Introducció: El consum de benzodiacepines (BZD) ha anat incrementant-se als darrers anys. Es desconeixen quins factors s’associen a la cronificació del seu consum i com influeixen perquè siguin fàrmacs de tant elevant consum, tot i les recomanacions de la OMS de fer un ús a curt termini. Aquest estudi forma part d’un estudi de metodologia mixta, que té una fase quantitativa (realitzada amb SIDIAP) i una qualitativa (realitzada a Alacant). Amb aquest nou estudi qualitatiu es vol complementar l’estudi realitzat a Alacant amb l’objectiu d’assegurar la representativitat dels diferents perfils discursius.
Objectiu: Explorar la perspectiva de pacients i professionals de salut sobre quins factors i com influeixen a la cronificació de l’ús de BZD.
Metodologia: Estudi qualitatiu exploratori. Es realitzaran entrevistes semiestructurades a pacients i 2 grups de discussió amb professionals de la salut (metges d’AP, psicòlegs i psiquiatres del Programa Suport a Primària). Mostra: pacients >18 anys amb BZD prescrites fa menys de 3m; professionals sanitaris. Anàlisi: les entrevistes i els grups de discussió es registraran en àudio i es transcriuran, per realitzar un anàlisi de contingut i posteriorment una triangulació entre 2 investigadors.

El grup ECONSAP (Grup de Recerca en Economia de la Salut a l’Atenció
Primària) s’originà l’any 1999, a l’actualitat està integrat per 23 investigadors de
diferents disciplines que participen a projectes relacionats amb el camp de
l’epidemiologia a l’Atenció Primària (AP), l’anàlisi de l’efectivitat i cost-efectivitat
dels tractaments farmacològics i no farmacològics en l’abordatge tant de la
depressió major com del dolor crònic i la millora en la qualitat de vida dels pacients
amb trastorns mentals i altres malalties cròniques a l’AP. Alguns dels professionals
del grup participem en xarxes de recerca nacionals (RedIAPP, CIBERESP) i som
investigadors col·laboradors dels estudis que se’n deriven.
Durant els darrers anys, el grup s’ha especialitzat cada cop més en l’avaluació
econòmica de la salut en AP, convertint aquesta línia de recerca en l’eix
transversal de gairebé tots els projectes que liderem o en els que participem.
Les línies de treball principals actuals del grup són el fenomen de la no-iniciació de
tractament farmacològic, el dolor crònic i l’abordatge de la depressió major a l’AP.
Els estudis de depressió han estat una de les principals línies de recerca del
grup des del 1998. Als darrers anys ens hem centrat en l’abordatge de la depressió
major lleu i lleu-moderada des d’AP i l’avaluació del Programa de Suport a la
Primària que el Departament va engegar l’any 2009.
Arrel dels resultats obtinguts a un dels estudis sobre la depressió, ens vam
plantejar avaluar el problema de la no-iniciació del tractament farmacològic en
atenció primària, convertint-se aquest tema des del 2014 en una de les principals
línies de recerca actuals que estem estudiant tant des de la vessant dels pacients
com dels professionals amb mètodes mixtes. Inicialment, a l’estudi epidemiològic
ens vam centrar en els grups farmacològics més prescrits i més cars utilitzats a
Catalunya. Actualment, ens hem centrat en els fàrmacs prescrits per a les
patologies cardiovasculars i per la diabetis mellitus. Un dels objectius d’aquesta
línia de recerca, des del principi, ha estat integrar als pacients en la recerca per tal
de conèixer amb més profunditat aquest problema. Recentment, s’ha dissenyat una
intervenció complexa de forma conjunta entre professionals i pacients per tal de
millorar la iniciació dels tractaments prescrits per factors de risc i malalties
cardiovasculars i diabetis a l’AP.
Paral·lelament als darrers 2 anys també hem començat a estudiar el
comportament del fenomen de la no iniciació a la població infantojuvenil (0-18
anys).
En relació a la línia de DOLOR CRÒNIC, és una línia en la que participen
alguns dels membres del grup però on jo actualment no estic participant de forma
activa en cap dels projectes que s’estan desenvolupant (estudi IMPACT i estudi
MBSR for fibromyalgia). El meu objectiu com a coordinadora del grup ECONSAP,
dins d’aquesta línia, és continuar donant suport a aquesta línia de recerca
fomentant la participació d’altres clínics (metges i infermeres d’AP).
Dins de les xarxes de recerca, hi ha membres del grup que participen a la Xarxa
RedIAPP com a investigadors de l’estudi DESVELA. Altres investigadors del grup són
també investigadors del CIBERESP. Alguns membres de l’equip han fet col·laboracion
amb el CIBER de Salut Mental participant a l’estudi RADAR-MDD.

El uso de benzodiacepinas es muy alto en la población española. La duración de estos tratamientos sobrepasa el máximo indicado en ficha técnica en muchas ocasiones. La pandemia por COVID-19 ha impactado en la salud mental de la población pero hasta la fecha no se ha evaluado si la pandemia y sus restricciones han impactado sobre el consumo de benzodiacepinas.
Los objetivos principales del proyecto son estimar la proporción de nuevos usuarios de benzodiacepinas que pasan a ser usuarios de larga duración en cada una de las fases de la pandemia y determinar como los periodos de la pandemia, la intereacción con el sistema y las características de los usuarios y profesionales sanitarios han influído en la proporción de nuevos usuarios de bendodiacepinas que pasan a ser usuarios de larga duración.
El diseño del proyecto se basa en métodos mixtos, incluyendo una cohorte retrospectiva basada en real world data y entrevistas individuales semiestructuradas y grupos de discusión. Se utilizará la base de datos SIDIAP y se incluirá a todos los pacinetes mayores de 15 años que rediven una primera prescripción de benzodiacepina. Se considerará usuarios de larga duración aquellos que consumen benzodiacepinas durante más de 12 semanas.
La proporción de usuarios de larga duración se determinará en base a los nuevos usuarios de benzodiacepinas minentras que la identificación de los factores asociados a usuarios de larga duración se hace a través de regresiones logísticas multinivel.

ANTECEDENTS. Un 10% de les prescripcions de tractaments crònics prescrits a Catalunya no s’inicien. Aquest comportament impacta negativament en la salut i la despesa sanitària.
Hipòtesi. La intervenció d’Adherència Inicial a la Medicació (IMA) és efectiva i eficient per millorar l’iniciació, l’adherència secundària i els resultats clínics en pacients que reben un tractament per la prevenció i/o tractament de la malaltia cardiovasculars i la diabetis. La seva implementació en la pràctica clínica en centres d’atenció primària (CAP) i farmàcies comunitaries (FC) és factible.
Objectiu. Avaluar l’efectivitat, cost-efectivitat i factibilitat de l’intervenció IMA, en comparació amb el tractament habitual, mitjançant un assaig controlat aleatoritzat per conglomerats acompanyat d’un estudi de procés i un estudi de modelització econòmica.
METODOLOGIA. Diseny híbrid que inclou un assaig controlat aleatoritzat per conglomerats (assaig clínic) amb avaluació de procés i un estudi de models Markov. La intervenció IMA és una intervenció de presa de decisions compartides basada en el model teòric de no iniciació. L’assaig clínic es realitzarà en 34 CAP, que seran assignats aleatòriament a grup control i intervenció, i les farmàcies comunitàris de l’àrea de referència dels CAP intervenció. Els professionals del grup intervenció rebran formació en no iniciació, presa de decisions compartides i intervenció IMA. Aquests professionals aplicaran la intervenció IMA sobre tots els pacients que rebin una primera prescripció d’un tractament per la malaltia cardiovascular i la diabetis durant el periode d’estudi (Gener-Juliol 2022). Per fer l’avaluació de proces i estudiar els mecanismes d’impacte de la intervenció s’utilitzaran indicadors d’implementació de la intervenció. Es construiran models de Markov que considerin l’adherència com un procés dinàmic i que s’informaran amb les dades de l’assaig clínic i dades derivades de la revisió de la literatura per avaluar el cost-efectivitat a llarg termini.
DETERMINACIONS. Totes les variables de l’estudi es reculliran de bases de dades de pràctica real (SIDIAP i PADRIS) per als 12 mesos abans i després de rebre una nova prescripció. Les variables principals són: prescripció, iniciació, indicadors clínics, visites a AP i especialitzada, ús medicació, tests diagnòstics i dies de baixa laboral. Per l’avaluació de procés es realitzaran a més entrevistes amb professionals i pacients del grup intervenció.
ANÀLISIS. Es farà un anàlisi descriptiu de la població i s’avaluaran les diferències entre els grups en línea base. Per avaluar l’efectivitat de l’intervenció, s’utilitzaran models de regressió utilitzant cadascuna de les variables principals (iniciació, adherència i paràmetres clínics) com a variables dependents i el grup com a variable independent, corregint per l’efecte del conglomerat. Per tal d’avaluar l’eficiència de la intervenció, es construiran models de regressió per estimar el cost diferencial entre grups i construir ràtios cost-efectivitat incremental. A més, els resultats de l’assaig clínic i dades d’estudis previs es faran servir per informar els models econòmics, simulant dues cohorts de pacients al llarg de la vida.
RESULTATS ESPERATS. L’estudi proporcionarà evidència sobre la intervenció IMA així com sobre una nova metodologia per desenvolupar i avaluar intervencions complexes en el futur.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA. Els resultats de l’estudi es disseminaran entre les parts interessades, que inclouen responsables de la presa de decisions, personal sanitari i grups de pacients, per facilitar-ne la transferabilitat a la pràctica clinica.

Antecedents. La no iniciació es produeix quan una persona no inicia un nou tractament farmacològic. A la fase 0 de l’estudi es detectà una prevalença de no iniciació del 18% i demostrà que augmenta els costos sanitaris. S’ha dissenyat una intervenció per a millorar la iniciació dels tractaments cardiovasculars.
Hipòtesi: la intervenció és factible i aplicable a AP i farmàcia comunitària (FC).
Objectiu: Avaluar la factibilitat i aplicabilitat de la intervenció de millora de l’Adherència Inicial a la Medicació (IMA) per millorar la iniciació dels tractaments cardiovasculars.
Metodologia: Pilotatge d’un assaig controlat aleatoritzat pragmàtic multicèntric, amb 2 branques paral·leles basat en registres sanitaris o Real World Data. La intervenció es realitzarà a Centres d’AP i FC, durant 6 mesos. Els metges d’AP faran una intervenció educativa i pressa de decisions compartides. Els farmacèutics i les infermeres recolzaran la mateixa intervenció.
Determinacions: prescripció, iniciació, indicadors clínics, visites a AP i especialitzada, ús medicació, tests diagnòstics, dies baixa laboral.
Anàlisi: es realitzaran grups focals amb els professionals per conèixer les barreres en l’aplicació de la intervenció i es farà un anàlisi d’efectivitat mitjançant regressió logística i de millora de paràmetres clínics i de costos mitjançant regressió lineal.
Resultats esperats: S’espera que la intervenció tingui una bona acceptabilitat per part dels profesionals sanitaris i sigui facilment aplicable a AP.
Aplicabilitat i rellevància: Conèixer la factibilitat i aplicabilitat de la intervenció és rellevant per a poder desenvolupar un assaig clínic, amb el que es pretèn demostrat l’efectivitat i cost-efectivitat de la intervenció.

Estudio cuantitativo: El objetivo principal es analizar si las aptitudes personales relacionadas con las conductas, están asociados de manera independiente a la incidencia de morbilidad. Estudio con metodología cuantitativa y cualitativa. Proyecto multicéntrico (10 equipos) para la creación de una cohorte de 3083 personas de 35 a 74 años de 9 Comunidades Autónomas. Las variables personales que se avaluaran serán: autoeficacia, activación, alfabetización en salud, resiliencia, locus del control y rasgos de personalidad. Se registraran covariables de tipo sociodemográfico, de capital social y de activos comunitarios en salud. Como objetivo secundario se analizará si las aptitudes personales están asociadas de manera independiente a menor mortalidad por todas las causas, mejor adopción de estilos de vida saludables, mejor calidad de vida y menor utilización de servicios de salud en el seguimiento. Se realizará una exploración física, una analítica y una evaluación cognitiva. Se analizará la incidencia de morbilidad con un modelo de Cox para cada una de las seis variables independientes (objetivo 1); y la mortalidad por todas las causas y de las otras variables dependientes (objetivo 2). Los modelos serán ajustados por las covariables indicadas. La posible heterogeneidad entre CCAA se estimará mediante la introducción de efectos aleatorios en el modelo.
Estudio cualitativo: Profundizar en las opiniones y experiencias de la población sobre la relación entre las aptitudes personales con su percepción de salud, sus estilos de vida y su calidad de vida. Investigación de perspectiva fenomenológica. Se realizaran el número de
grupos de discusión necesarios hasta alcanzar la saturación de discursos. Se hará un análisis de contenido temático interpretativo que se triangulará entre miembros del equipo investigador. Se interpretarán los significados y se creará un marco explicativo con las aportaciones de cada tipo de informantes.

Antecedentes: Los estudios de seguridad post-autorización son estudios que se llevan a cabo en un momento posterior a la autorización de un fármaco. En este caso, el fármaco analizado es la vortioxetina.
Hipótesis: El estudio que se plantea es un estudio descriptivo por lo que no dispone de hipótesis previas.
Objetivos: Describir el volumen de uso de vortioxetina en la práctica clínica en diversas situaciones clínicas y evaluar en el perfil de seguridad de la vortioxetina.
Metodología: Estudio descriptivo longitudinal (una cohorte) mediante el uso de real world data. Se incluirán pacientes que reciban una primera prescripción de vortioxetina en atención primaria entre marzo de 2016 y diciembre de 2017. Se obtendrán variables sociodemográficas y clínicas para intentar detectar situaciones de uso fuera de indicación así como posibles efectos adversos y riesgos de seguridad del tratamiento.
Análisis de datos: Se realizarán análisis descriptivos mediante medidas de frecuencia y tendencia central.
Resultados esperados: Es un estudio exploratorio y no se prevén resultados.
Aplicabilidad y relevancia: Los estudios de seguridad post-autorización sirven para identificar, caracterizar o cuantificar el riesgo de seguridad, confirmar el perfil de seguridad o evaluar la efectividad de las medidas de control del riesgo de un medicamento.

Hipótesis principales:
1) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular aumenta el riesgo cardiovascular a corto plazo (empeoramiento de los parámetros clínicos relacionados con el riesgo cardiovascular: tensión arterial, HDL, LDL, triglicéridos, HbA1c, filtrado glomerular y riesgo cardiovascular).
2) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular se asocia a mayores eventos cardiovasculares y mortalidad.
3) La no iniciación de los tratamientos farmacológicos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular incrementa los costes para el sistema debido a un mayor uso de servicios (ingresos hospitalarios) y a una mayor discapacidad (bajas laborales, incapacidad y mortalidad prematura).

Objetivo principal:
1) Estimar el impacto de la no iniciación de los tratamientos de prevención primaria prescritos en Atención Primaria en el control de los factores de riesgo cardiovascular a corto plazo (entre 3 y 12 meses en función de la patología).
2) Estimar el impacto de la no iniciación de los tratamientos de prevención primara prescritos en AP en la prevención del riesgo cardiovascular a medio plazo.
3) Estimar el impacto económico a medio plazo, en términos de uso de servicios sanitarios y discapacidad, de la no iniciación de los tratamientos para la prevención primaria del riesgo cardiovascular prescritos en AP.

Estudi observacional de seguiment d’una cohort clínica de pacients amb depressió major recurrent, que es proposa avaluar la capacitat de les tecnologies de mesurament remotes (aplicacions al mòbil i polsera de fitness Fitbit) per detectar l’evolució i recaigudes de persona amb depressió major.

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de atención primaria, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física (diabetes mellitus tipo 2, EPOC, asma y/o cardiopatía isquémica). Secundariamente, evaluar el coste-efectividad de la intervención, la efectividad para mejorar el control de la patología física, el impacto sobre la calidad de vida y la factibilidad de la intervención.
METODOLOGÍA: ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. Estudio de evaluación económica. Se seleccionarán 504 pacientes (252 en cada grupo), mayores de 50 años asignados a 25 equipos de atención primaria (AP) de Cataluña (urbanos, semiurbanos y rurales) con depresión mayor y, al menos, una de las siguientes enfermedades: diabetes mellitus tipo 2, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica. Se distribuirán de forma aleatoria en dos grupos. El grupo intervención participará en grupos psicoeducativos: 12 sesiones semanales de 90 minutos lideradas por dos enfermeras de AP consistente en educación sanitaria sobre la enfermedad física crónica y los síntomas depresivos. Mediciones principales: remisión clínica de la depresión y/o respuesta a la intervención (Inventario de depresión de Beck, BDI-II). Mediciones secundarias: mejoría en el control de la patología crónica (parámetros analíticos y físicos), cumplimiento farmacológico (test de Morinsky-Green y recuento envases), calidad de vida (EQ-5D), utilización de servicios (visitas e ingresos por complicaciones) y factibilidad de la intervención (satisfacción y adherencia). Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses.

OBJECTIU: definir els components de la intervencio IMA implicant als professionals i pacients que finalmente la utilitzaran: pilotar i avaluar l’acceptabilitat i efectivitat de la intervenció IMA, incloent una eina d’avaluació del risc; i definir la intervencio IMA i el protocol d’avaluació de la mateixa.

METODLOGIA: Fase 1 (modelatge ) i 2 (exploració) del paradigme de disseny i avaluacio d’intervencions complexes. Metodes mixtes: big data, grups focals, avaluacio amb enquestes, estudi pre-post i grups nominals

Objetivo: Evaluar coste-efectividad e implementación de una intervención compleja multiriesgo para disminuir el consumo de tabaco, la baja adherencia a la dieta mediterránea, una insuficiente actividad física, el riesgo cardiovascular (RCV) y de depresión en personas de 45 a 75 años atendidas en Atención Primaria con dos o más de estas conductas o riesgos.
Métodos: Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados con metodología mixta siguiendo recomendaciones del Medical Research Council. Participarán 3264 personas (1632 por grupo) asignadas a centros de salud (CS) de 7 comunidades autónomas (4 CS por comunidad, 2 CS por grupo). La unidad de aleatorización será el CS. Considerando resultados de las fases previas, la intervención se fundamenta en el modelo transteórico del cambio y el marco conceptual de las ?5A?. El grupo intervención recibirá recomendaciones sobre sus conductas o riesgos en la consulta, actividades grupales en el centro y prescripción social, por parte de sus profesionales de referencia. El grupo control seguirá la atención habitual. Las medidas de resultados principales serán cambio positivo en una o más de las tres conductas, reducción clínicamente relevante del RCV (entre 10-25% según riesgo basal), reducción moderada-alta del riesgo de depresión (predictD). Evaluación coste-efectividad: tamaño del efecto, análisis multinivel y de sensibilidad. Evaluación económica: estimación de los años de vida ajustados por calidad. Evaluación implementación: adopción, aceptabilidad, adecuación,coste, factibilidad y fidelidad mediante estudios cualitativos, cuestionarios y datos del cuaderno de recogida de datos.

OBJETIVOS: 1) Determinar la prevalencia de no-iniciación de los tratamientos farmacológicos más prescritos y costosos en España, así como los factores asociados a la no-iniciación y sus consecuencias económicas. 2) Identificar los factores que determinan la conducta de no-iniciación desde la perspectiva de los pacientes no iniciadores.
METODOLOGÍA: Método mixto.
Fase cuantitativa: Estudio observacional de cohortes utilizando bases de datos que obtienen información de la historia clínica infomatizada de atención primaria. Utilizando bases electrónicas, se estimará la prevalencia de no-iniciación de estos fármacos y se realizarán regresiones multinivel para identificar los factores asociados a la no iniciaicón y los costes directos e indirectos de la no-inciación.
Fase cualitativa: Estudio cualitativo exploratorio interpretativo. Se realizarán entrevistas individuales semi-estructuradas a pacientes de atención primaria que no inician el tratamiento con fármacos para tratar problemas a)mentales, b)físicos agudos, c) físicos crónicos asintomáticos, d) físicos crónicos sintomáticos (muestreo teórico y de conveniencia). Se utilizará un diseño circular de inclusión-análisis-reflexión en el que se incluirán participantes hasta saturar la información en cada grupo de tratamiento. El guión de entrevista considera las creencias de enfermedad y sobre la medicación, relación médico-paciente, norma social y otras fuentes de información. Las entrevistas serán grabadas, transcritas y anonimizadas. Tres investigadores analizarán individualmente cada entrevistas usando el método de Colaizzi y el análsis será triangulado. El rigor metodológico se garantizará usando porteros (gatekeepers), técnicas de triangulación, guía de entrevista y observación, diario de campo, contrastación de los datos obtenidos con los participantes y auditoría externa.

Objectius: La fibromiàlgia (FM) és una síndrome clínica heterogènea, cosa que dificulta el seu abordatge. Conèixer els subtipus clínics pot ajudar a dissenyar tractaments més específics. La classificació de subtipus clínics més recomanada és la de Giesecke et al (2003), però es va desenvolupar en una mostra limitada a l?àmbit hospitalari. L?objectiu d?aquest estudi és identificar subgrups clínics en FM en l?àmbit de l?Atenció Primària (AP) tot comprovant si la classificació de Giesecke et al (2003), és reproduïble a la nostra població. Metodologia: Estudi transversal multicèntric amb anàlisi de clústers en una mostra de pacients amb FM (n=160), reclutats a l?AP del Baix Llobregat. S?inclouran variables sociodemogràfiques, psicològiques, cognitives i llindar del dolor. Limitacions: (a) el reclutament desigual dels clústers, tot i que el reclutament de pacients amb FM sigui aleatori, (b) el curs de la FM és a brots, amb la qual cosa la mesura puntual de les variables psicològiques, cognitives i biològiques poden tenir oscil?lacions al llarg del temps i finalment (c) la mostra pot no ser representativa. Implicacions: Amb aquesta classificació es podran agrupar els/les pacients amb FM per oferir-los tractaments més precisos i adaptats a les seves necessitats.

La depresión Mayor (DM) es altamente prevalente y tiene asociados un alta carga y costes económicos. Niveles leves de DM pueden ser tratados sin antidepresivos en Atención Primaria (AP). Cuando los antidepresivos son necesarios, la fluoxetina podría ser más coste-efectiva que nuevos fármacos (escitalopram o venlafaxina). Objetivos: 1) Calcular el coste-efectividad de la espera vigilante (recomendada por NICE) vs tratamiento farmacológico antidepresivo para tratar la DM leve en AP, 2) Comparar el coste-efectividad de tres tratamientos farmacológicos (fluoxetina, venlafaxina y escitalopram) para el tratamiento de la DM moderada-severa en AP. Métodos: 400 pacientes (18-75 años) con DM (diagnosticada por el médico de AP (MAP)) serán contratados en los centros de AP. El MAP escogerá, dependiendo de la gravedad, entre las estrategias A)conducta expectante (n=100); y B)tratamiento farmacológico (n=300). En caso de iniciar tratamiento farmacológico, los pacientes se aleatorizarán a fluoxetina (n=100), venlafaxina (n=100) o escitalopram (n=100). Se seguirá a los pacientes durante 12 meses y se evaluarán en tiempo basal, 3, 6 y 12 meses. Se evaluará la gravedad de la DM (PHQ-9), la calidad de vida (EuroQol -5D) y el uso de servicios (versión adaptada del CSRI incluyendo la pérdida de productividad). El coste-efectividad y el coste-utilidad se calculará con 5000 réplicas (bootstrapping) para controlar la incertidumbre. Se realizarán curvas de aceptabilidad del coste-efectividad. Los análisis se harán utilizando dos perspectivas: la del Servicio Nacional de Salud y la de la sociedad.

INTRODUCCIÓ: Diversos organismes sanitaris fan èmfasi en la importància d’una millor col·laboració entre el Metge d’Atenció Primària (MAP) i el Farmacèutic Comunitari (FC) en atenció primària. OBJECTIU: Identificar i prioritzar, des de la perspectiva dels professionals sanitaris, barreres i facilitadors per a la comunicació i la col·laboració entre MAP i FC, i buscar-ne solucions que permetin una millor col·laboració multidisciplinar. MÉTODE: Estudi qualitatiu multicèntric de tipus descriptiu-exploratori. Es farà simultàniament en 3 províncies: Barcelona, Mallorca. Biscaia. Es realitzaran entrevistes individuals semi-estructurades amb MAP i FC per tal d’identificar barreres i facilitadors per a la comunicació i col·laboració, utilitzant l’experiència en col·laboració com a criteri de segmentació. També es faran entrevistes semi-estructurades amb professionals clau a nivell nacional (autoritats sanitàries, corporació professional, societat científica, universitat). A més, es realitzaran grups nominals (2 per província) amb MAP i FC per tal d’identificar i prioritzar les barreres i els facilitadors i trobar estratègies per a millorar la col·laboració MAP-FC. Les entrevistes individuals seran enregistrades i transcrites i se’n analitzarà el contingut. El rigor metodològic es garantirà mitjançant l’ús de porters, tècniques de triangulació, guia d’entrevista i d’observació, diari de camp, contrastació de dades obtingudes amb els participants i auditoria externa. LIMITACIONS: condicionament de la informació per a l’entrevistador, la resta de participants i pel redactat de les preguntes. El guió l’elaboraran investigadors de diferents formacions i el revisarà un analista extern, entrevistadors i moderadors seran entrenats. Una altra dificultat és l’accés als MAP i als FC, que serà resolta mitjançant l’ús de porters.

Objectiu: Avaluar la millora a la qualitat de vida que proporciona un programa d’intervenció educatiu en pacients amb fibromiàlgia a l’Atenció Primària de Salut (APS). Avaluar el cost-eficàcia del programa. Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat amb seguiment fins als 12 mesos. La mostra s’obtindrà de la població de persones amb fibromiàlgia que consta al registre d’històries clíniques de tres centes de salut i del servei de Reumatologia de l’hospital de referència. Posteriorment a l’obtenció del consentiment informat es verificarà el diagnòstic segons els criteris de l’American College of Rheumatology (1990). La qualitat de vida s’avaluarà segons el qüestionari FIQ-S i EuroQoL-5D. L’ús i costos de serveis sanitaris seran avaluats amb el qüestionari Client Service Receipt Interview (CSRI) modificat. La intervenció consisteix en un programa educatiu que inclourà informació de la malaltia, pràctica d’exercici físic supervisat i teràpia de relaxació. Es realitzaran classes presencials en grup de 18 pacients com a màxim, de dues hores setmanals de durada durant vuit setmanes. En cap cas es modificarà el tractament farmacològic que ja portin pautat, deixant aquest paper al seu metge referent. S’analitzarà la similitud dels dos grups abans d’iniciar la intervenció. S’avaluarà el grau de qualitat de vida i els costos sanitaris abans, al mes, als 2, 6 i 12 mesos de l’inici de l’estudi.

OBJECTIU: avaluar l’atenció dimiciliària que ofereixen els equips d’atenció primària (EAP) en el nostre entorn, a les persones de més de 64 anys d’edat amb patologies cròniques, per identificar oportunitats de millora. Es vol identificar quines són les variables del pacient i del servei que rep que s’associen al deteriorament funcional i cognitiu, ingrés en una residència geriàtrica, visites a urgències, ingrés hospitalari o mort. També es vol identificar quines variables dels pacients s’associen amb la intensitat i amb el tipus de serveis socials i sanitaris que reben. MÈTODE: Estudi anaític de seguiment d’una cohort de pacients majors de 64 anys amb patologies cròniques, atesos en els EAP dins un programa d’atenció domiciliària de Catalunya. Es reclutarà 1.272 pacients que es valoraran anualment. Es recollirà el seu estat de salut (diagnòstics, Barthel, Pfeiffer, Braden i Gijon), dades del seu cuidador (Zarit), les atencions rebudes (social i sanitària), la seva salut subjectiva (SF-12), les visites a urgències i els ingressos temporals, i el resultat final entès com mort o bé ingrés definitiu en una residència geriàtrica o hospital. Es realitzarà un control de qualitat de les dades sobre una mostra aleatòria del 10% dels pacients de l’estudi. Les anàlisis principals es basaran en regressions logístiques i una anàlisi de supervivència. RESULTATS ESPERATS: Estandarditzant per l’edat i l’esta de salut, l’intensistat de visites i la intervenció multiprofessional esperem que s’assocïin amb un menor deteriorament funcional i cognitiu i amb un menor nombre d’ingressos hospitalaris i a residències geriàtriques. Algunes característiques dels pacients, com les nafres per pressió, pensem que també s’associaran amb la intensitat de l’atenció que reben aquests pacients.