avatar_investigadors.jpg

Luis Miguel Martin Lopez

Salut-Mental-i-AP

Hospital del Mar

Medicina (altres especialitats)

Biografia

Projectes

Adaptation and validation of a screening tool for early detection of people with high risk of developing psychosis in Primary Care

  • IP: María Rodríguez Barragán
  • Durada: 2025-2027
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

Xarxa d’Innovació de Noves Tecnologies en Salut Mental – TECSAM

  • IP: Maria Isabel Fernández San Martin
  • Durada: 2023-2025
  • Finiançadors: Agència de Gestió d'Ajuts Univ i de Recerca (AGAUR)

Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física en Equips d’Atenció Primària de Barcelona ciutat

  • IP: Jaume Martín Royo
  • Durada: 2018-2019
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Objectiu
L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària, per millorar la taxa de remissió i de resposta de la depressió en pacients amb malaltia crònica física (diabetis mellitus tipus 2 (DM II), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma i/o cardiopatia isquèmica (CI)). Secundàriament, avaluar el cost-efectivitat de la intervenció, l’efectivitat per millorar el control de la patologia física, l’impacte sobre la qualitat de vida i la factibilitat de la intervenció.

Metodologia
Assaig clínic multicèntric, aleatori, de dos grups amb avaluació emmascarada i 1 any de seguiment.
Es seleccionaran 504 pacients (250 en cada grup), majors de 50 anys assignats a 25 Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya, amb depressió major i, almenys, una de les següents malalties: diabetis mellitus tipus 2, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, i/o cardiopatia isquèmica.
Es distribuiran de forma aleatòria en dos grups.
El grup intervenció participarà en grups psicoeducatius: 12 sessions setmanals de 90 minuts liderades per dues infermeres d’AP consistent en educació sanitària sobre la malaltia física crònica i els símptomes depressius.
Mesuraments principals: remissió clínica de la depressió i/o resposta a la intervenció (Inventari de depressió de Beck, BDI-II).
Mesuraments secundaris: millorança en el control de la patologia crònica (paràmetres analítics i físics), compliment farmacològic (test de Morinsky-Green i recompte envasos), qualitat de vida (EQ-5D), utilització de serveis (visites i ingressos per complicacions) i factibilitat de la intervenció (satisfacció i adherència).
Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran els 0, 3, 6 i 12 mesos.

L’activitat de l’investigador principal que sol·licita l’Ajut XB es durà a terme centralitzada en la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de l’Àmbit d’Atenció Primària (AP) de Barcelona i en 12/13 EAPs de l’Àmbit d’AP de Barcelona ciutat (1.200.066 de població assignada) i serà l’entrenament a professionals no participants en el estudi, en quaderns de recollida dades i escales específiques per assegurar el bon desenvolupament del projecte i la elaboració d’informes i resultats preliminars als 3, 6, 9 i 12 mesos juntament amb la IP del projecte

Resultats esperats
Que la intervenció grupal psicoeducativa sigui factible en els EAPs on es dugui a terme.

Que hi hagi milloria de tots els símptomes de depressió dels pacients que participin de la intervenció grupal psicoeducativa en un termini curt de temps després de dur a terme aquesta intervenció, i que aquets milloria perduri en el temps.

Que la intervenció grupal psicoeducativa tingui un impacte beneficiós en el control de la patologia física en els pacients amb depressió i comorbiditat física

Impacte potencial esperat
L’impacte de la intervenció proposada en el projecte Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física al ser específica, breu i realitzada per professionals d’infermeria amb una formació prèvia, òbviament te un impacte real en l’activitat assistencial i tots el àmbits de treball de l’atenció primària (AP) i de l’atenció familiar i comunitària (AFiC).

Els resultats del projecte, derivats d’un assaig naturalístic, al ser més propers a la pràctica clínica habitual de les infermeres en els entorns i àmbits d’AP, no precisen de grans canvis estructurals i organitzatius, ni despeses per ser implementats i desplegats en el territori, per millorar la salut física i mental dels pacients.

Avaluació de l»efectivitat del programa d»alfabetització en salut mental «EspaiJove.net» en la reducció de l»estigma i augment de cerca d»ajuda en la població adolescent escolaritzada

  • IP: Rocío Casañas Sánchez,
  • Durada: 2017-2020
  • Finiançadors: Generalitat Catalunya

Objectiu: Avaluar l’efectivitat de 3 programes de sensibilització i alfabetització en salut mental per a joves escolaritzats en l’augment de coneixements de salut mental, cerca d’ajuda, ús de serveis sanitaris i reducció de l’estigma amb la finalitat de prevenir els trastorns mentals i disminuir els seus símptomes. Secundàriament, avaluar el cost- efectivitat dels 3 programes,l?impacta sobre la qualitat de vida i la seva efectivitat segons la situació socio-econòmica.
Metodologia:
Disseny:Assaig multicèntric aleatoritzat basat a l’escola de 12 mesos de seguiment. Subjectes:408 estudiants d’entre 14 i 17 anys que cursen 3e d’E.S.O. en 8 centres educatius aleatoritzats dels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella de Barcelona.
Intervenció: 3 grups d?intervenció de menor a major intensitat: 1) Programa de sensibilització en salut mental (PSSM)(1h); 2) Programa d’Alfabetització en Salut Mental (PASM) (6h); 3) PASM més Reducció estigma (RE) (7h). Grup control: Llista d’espera.
Mesures principals de resultat: 1)Coneixements en salut mental (CSM) i 2)Estigma (RIBS i CAMI).
Mesures secundàries resultat: 1)Símptomes Mentals i Salut Mental Positiva ( SDQ);2) Ús de Serveis i de tractament; 4)Intenció de canvi d’un problema de salut mental ( DiClemente); 5) Qualitat de vida (EQ-5D); 6)Assetjament escolar/Internet; 7) Satisfacció.
Variables potencialment confusores: 1)Socio-demogràfiques; b) Familiars; c) Acadèmiques/Escolars i d) Formació previa en salut mental.
Resultats esperats:Un augment dels coneixements dels símptomes mentals i de l’ús de serveis sanitaris, i una reducció de l’estigma el que permetrà augmentar el benestar emocional i disminuir els trastorns mentals.

Efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de Atención Primaria en pacientes con depresión y comorbilidad física

  • IP: Maria Isabel Fernández San Martin, Roser Masa Font
  • Durada: 2016-2022
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de atención primaria, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física (diabetes mellitus tipo 2, EPOC, asma y/o cardiopatía isquémica). Secundariamente, evaluar el coste-efectividad de la intervención, la efectividad para mejorar el control de la patología física, el impacto sobre la calidad de vida y la factibilidad de la intervención.
METODOLOGÍA: ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. Estudio de evaluación económica. Se seleccionarán 504 pacientes (252 en cada grupo), mayores de 50 años asignados a 25 equipos de atención primaria (AP) de Cataluña (urbanos, semiurbanos y rurales) con depresión mayor y, al menos, una de las siguientes enfermedades: diabetes mellitus tipo 2, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica. Se distribuirán de forma aleatoria en dos grupos. El grupo intervención participará en grupos psicoeducativos: 12 sesiones semanales de 90 minutos lideradas por dos enfermeras de AP consistente en educación sanitaria sobre la enfermedad física crónica y los síntomas depresivos. Mediciones principales: remisión clínica de la depresión y/o respuesta a la intervención (Inventario de depresión de Beck, BDI-II). Mediciones secundarias: mejoría en el control de la patología crónica (parámetros analíticos y físicos), cumplimiento farmacológico (test de Morinsky-Green y recuento envases), calidad de vida (EQ-5D), utilización de servicios (visitas e ingresos por complicaciones) y factibilidad de la intervención (satisfacción y adherencia). Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses.

Publicacions

Detection of cardiovascular risk factors in patients with psychosis

L. VINAS, M. FERNANDEZ, L. SAN EMETERIO and L. MARTIN-LOPEZ
Atencion Primaria. 2011 Jul 1; . doi:10.1016/j.aprim.2010.04.021; PMID:21215493

  • Any: 01/07/2011
  • FI: 0.627
  • Article

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions