Lorena Díez García

Introducción: La insuficiencia cardíaca (IC) es una patología prevalente con una elevada morbimortalidad que aumenta con la edad. Actualmente, existen unidades de IC hospitalarias lideradas por enfermería que han demostrado eficiencia en la reducción de reingresos por esta patología, siendo estas recomendadas en las guías de práctica clínica. No obstante, no existen hoy en día a nivel territorial ni internacional unidades de IC implantadas directamente en atención primaria.
Objetivos: Evaluar el impacto de una unidad multidisciplinar de IC liderada por enfermería en AP antes y después de la implementación.
1. Evaluar la mejora en la calidad diagnóstica y diagnóstico precoz (registro y clasificación) de la IC antes y después de la implementación de la UICAP) a nivel de un centro de atención primaria.
2. Analizar la adherencia terapéutica a las guías de práctica clínica de la IC antes y después de la implementación de la UICAP.
3. Evaluar la adherencia en el seguimiento (uso biomarcadores, registro NYHA, medida presión arterial y peso seco) a las guías de práctica clínicas de la IC antes y después de la implementación de la UICAP.
Métodos: Estudio retrospectivo basado en registros electrónicos de salud antes y después de una intervención en el EAP Vila-Vella, Sant Vicenç Dels Horts, Barcelona, España. Se medirán las variables dependientes incluyendo la calidad diagnóstica de la IC, adherencia terapéutica y seguimiento al inicio del estudio (basal) así como posteriormente a los 12 meses de seguimiento. Se registrarán como variables independientes datos sociodemográficos, comorbilidades, determinaciones analíticas y de seguimiento, al inicio del estudio, así como durante el seguimiento. Se realizará un análisis descriptivo inicial y al seguimiento a los 12 meses. Se utilizará test chi-cuadrado para porcentajes, y t de Student para medias de determinaciones en el seguimiento. En el periodo postintervención, se realizará un subanálisis de las mismas variables de los pacientes visitados en las UICAP.
Resultados esperados: Se espera una mejora en la calidad diagnóstica y el diagnóstico precoz, y en la adherencia terapéutica y del seguimiento. La mejora de la atención a los pacientes con IC promovida por la UICAP tendrá también un efecto positivo en la práctica de todos los profesionales del centro, por lo que en el beneficio de la implementación repercutirá no solo en los pacientes atendidos en la misma, sino en todos los pacientes del centro. Se espera a la larga una reducción de los ingresos y reingresos hospitalarios y de la mortalidad.
Aplicabilidad: La implementación de la UICAP en otros centros requiere una formación y dedicación inicial, que puede sostenerse posteriomente reorganizando los recursos disponibles.

Antecedents/Introducció:
La patologia cardíaca és un problema de salut de gran rellevància i d’elevada freqüència en la consulta dels metges de família. L’estudi i diagnòstic de les patologies cardíaques sol precisar una ecocardiografia que habitualment es realitza als serveis de cardiologia amb demores mitjanes superiors als 6 mesos. En algun cas, com en la insuficiència cardíaca (IC), els signes i símptomes clínics no son prou específics i sovint el diagnòstic es produeix després d’un primer ingrés hospitalari per descompensació.

Hipòtesis principals:
(1)-Una formació reglada en ecoscòpia per a metges de família permetria assolir els coneixements necessaris per poder realitzar aquesta tècnica.
(2)-La realització d’aquest programa podria aconseguir un bon grau de concordança entre l’ecoscòpia feta per aquests metges de família i les ecocardiografies fetes per cardiòlegs, respecte un llistat de variables prèviament definides.

Hipòtesis secundàries:
3-Els professionals formats podrien incorporar aquesta tècnica a la seva activitat professional.
4-Aquest treball permetrà recollir les indicacions i patologies més prevalents en la pràctica real dels MF.
5-La recollida d’informació addicional a l’execució de l’ecoscòpia, permetrà definir diferents perfils clínics entres els pacients atesos.
6-L’aplicació d’aquesta tècnica a l’Atenció Primària permetria prioritzar els pacients amb patologia rellevant que precisen una ecocardiografia reglada i atenció preferents.
7-Aquest projecte aconseguirà un bon grau de satisfacció de totes les parts implicades: pacients, metges de família i cardiòlegs.
8-L’aplicació d’aquesta tècnica a l’AP permetria detectar precoçment la insuficiència cardíaca.

Objectius principals:
1-Avaluar el nivell de coneixements adquirits en ecoscòpia cardíaca d’una mostra de MF entrenats per mitjà d’un pla formatiu. (hipòtesi 1)
2-Avaluar el grau de concordança entre les ecoscòpies fetes per MF i les ecocardiografies fetes per cardiòlegs (hipòtesi 2)

Objectius secundaris:
3-Determinar el grau d’implementació de l’ecoscòpia als llocs de treball dels MF (hipòtesi 3)
4-Descriure les indicacions i les patologies més prevalents observades pels metges de família en l’ecoscòpia cardíaca en condicions de pràctica clínica real. (hipòtesi 4)
5-Definir els possibles perfils clínics de pacients a qui es practicarà ecoscòpia en AP. (hipòtesi 5)
6-Determinar si la implementació de l’ecoscòpia implica un benefici pels pacients amb patologia cardíaca (hipòtesis 6 i 8)
7-Valoració global de l’experiència pels pacients, els MF i els cardiòlegs. (hipòtesi 7)

Disseny
Estudi observacional prospectiu desenvolupat en l’àmbit de l’Atenció Primària, en el període comprès entre el 19 de setembre de 2022 i el 31 de desembre de 2025.
Es va dissenyar un pla formatiu teoricopràctic en ecoscòpia cardíaca per a metges de família, consistent en:

– Formació teòrica (10 hores): 10 sessions enregistrades i allotjades en una plataforma online d’emissió setmanal, amb una durada mitja de 30 minuts, i un total de 5,5 hores. Aquestes es van intercalar amb 6 sessions online, de 45 minuts de durada cadascuna (4.5 hores), per resoldre dubtes. Avaluació mitjançant examen online amb preguntes teòriques i d’interpretació d’imatges. L’avaluació admetia dos intents de realització de l’examen i, en cas de no superar-la, hi havia opció de suport addicional i segona convocatòria.
Els alumnes van respondre un qüestionari sobre l’experiència amb la formació teòrica rebuda.

– Simulació (8 hores): jornada amb simulador per adquirir les imatges ecoscòpiques estandaritzades, i pràctica en model sa.

– Formació pràctica (80 hores): estada formativa en els respectius serveis de cardiologia de referència. Durant les pràctiques al servei de cardiologia els MF van registrar les ecoscòpies realitzades mitjançant un formulari anonimitzat per monitorar l’activitat efectuada i el tipus de patologia atesa. En acabar els cardiòlegs tutors van registrar les habilitats assolides pels alumnes. Tot seguit es va fer una avaluació mitjançant el mateix simulador per garantir l’homogeneïtat en l’aprenentatge.

Un cop completada tota la formació, cada MF va desenvolupar l’aprenentatge assolit en el seu centre assistencial. La implementació es va fer realitzant ecoscòpia cardíaca a pacients en espera de rebre una ecocardiografia reglada sol·licitada pel seu metge de família. Aquesta activitat es va monitorar durant un període de 3 anys.

En la primera fase es van formar un total de 16 metges de família durant 4 mesos, amb la previsió de replicar-lo de manera consecutiva amb 2 grups més de metges de família, formant un total de 48 professionals.

Variables de l’estudi
Per iniciar la participació en l’estudi sobre ecoscòpia en Atenció Primària, els alumnes participants hauran d’haver superat les proves d’avaluació, tant de la part teòrica com de la pràctica.

Les variables que es van registrar van ser:
1-Dades de filiació i antecedents personals: data, gènere, edat, índex de massa corporal (IMC), hipertensió arterial (HTA), diabetis mellitus tipus 1 o 2 (DM1 o DM2), dislipèmia, arritmia cardiaca per fibril·lació auricular (ACxFA), fumador, asma/malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), ictus, cardiopatia isquèmica.
2-Motiu de petició de l’estudi agrupats en els següents: dispnea (grau funcional), buf auscultatori, debut d’ACxFA, palpitacions, dolor toràcic de possible origen coronari, control programat, sospita d’empitjorament de la patologia cardíaca coneguda, sospita clínica d’insuficiència cardiaca (IC), bloqueig de branca esquerra (BBE), HTA, síncope, altres.
3-ECG: categoritzat com a normal/alterat/ACxFA
4-Valor de Pro-BNP o BNP
5-Paràmetres ecoscòpics: estenosi mitral, estenosi aòrtica (Ao) (lleu: algo reduïda, o moderada-severa: marcadament reduïda, segons impressió visual), esclerosi Ao, insuficiència mitral, tricuspídia i Ao (les tres en grau lleu o moderat-severa), calcificació mitral, avaluació de la fracció d’ejecció del VE (>50%, 35-50% o <35%), dilatació de l’arrel o de l’Ao ascendent (>40), HVE (lleu si >11 i severa si >13)), dilatació del VE (lleu si >59 en homes i >54 en dones, i severa si >65 en homes i >60 en dones), dilatació de l’aurícula E (lleu si >40, o severa si >48), vessament pericàrdic >10, calibre de la vena cava >21mm i la seva col·lapsabilitat inferior <50%, quocient E/e’>2 a la sortida de la vàlvula mitral cercant un possible patró restrictiu. Si és el cas, es registrarà un resultat de normalitat.
S’informarà de la qualitat de l’estudi com bo, acceptable o dolent.
La regurgitació mitral i la regurgitació tricúspide s’estimaran de manera
semi quantitativa mitjançant el mapa de flux Doppler color de la distribució espacial del raig regurgitant a les aurícules esquerra i dreta, respectivament. La regurgitació Ao s’avaluarà mitjançant la propagació del raig regurgitant dins del tracte de sortida del ventricle esquerra.
Els antecedents, els motius de petició, l’ECG i el Pro-BNP s’obtindran de la història clínica informatitzada.

Estudi d’ecocardioscòpia i registre de dades
L’estudi ecocardioscòpic es farà en cada centre assistencial dels metges de família formats, amb els aparells disponibles, d’ús en la pràctica clínica real. I l’avaluació s’efectuarà visualment de manera semi quantitativa segons la definició de l’ASE (societat americana de cardiologia) en alguns paràmetres, i en altres segons el resultat de la presa de mesures numèriques.

Els registres es guardaran en la plataforma REDCAP, quedant depositats en el sistema informàtic de l’Institut Català de la Salut. Aquest sistema garanteix la confidencialitat de les dades obtingudes per l’estudi. Més tard aquesta informació es compararà amb el resultat de l’ecocardiografia reglada que es farà al servei de cardiologia. Això permetrà establir el grau de concordança entre ambdues. L’avaluació de la concordança la realitzarà un metge de família, aliè a l’ecoscòpia inicial.

Crit. Inclusió/exclusió dels professionals:
Els criteris d’inclusió de professionals al programa formatiu han estat: ser metge especialista en medicina familiar i comunitària, soci de la CAMFiC, disposar d’un ecògraf amb sonda d’ecocardiografia al lloc de treball, i voler participar amb l’esforç i compromís que comporta. Els criteris d’exclusió han estat no acomplir algun dels criteris d’inclusió. Així es conformarà un grup de 48 MFiCs de diferents indrets de Catalunya, la majoria amb ocupació laboral en centres d’Atenció Primària (algun en serveis d’urgències o altres llocs com unitats d’IC).

Població de referència:
La població de referència serà l’atesa en els centres d’Atenció Primària i altres dispositius (urgències o unitats d’insuficiència cardíaca per exemple), on treballen metges de família inclosos en aquest programa formatiu, a qui els respectius metges de família hauran indicat la realització d’una ecocardiografia. Criteris d’inclusió/exclusió dels pacients: el criteri d’inclusió dels pacients serà que estiguin pendents de realitzar una ecocardiografia per qualsevol dels supòsits pels que s’indica un estudi amb aquesta tècnica, en un centre on treballi un professional que participi en aquest projecte. El criteri d’exclusió serà que el pacient no accepti signar el consentiment informat, malaltia mental severa o deteriorament cognitiu important, amb dificultat de comprensió.

Determinacions i anàlisis estadístic:
Les variables categòriques es presenten com freqüència absoluta i percentatges i les variables continus com a mitges i desviació estàndard. L’índex Kappa es va utilitzar per mesurar el grau d’acord entre les variables determinades pel metge de família mitjançant ecoscòpia i les determinades pel cardiòleg mitjançant ecocardiografia. Els valors de P inferiors a 0,05 es van considerar estadísticament significatius. Es van calcular els IC del 95%. Per a l’anàlisi estadística es va utilitzar el programa R per a Windows versió 3.6.0

Resultats esperats:
S’espera que la pràctica totalitat dels alumnes superin la formació teòrica, la validació pràctica als laboratoris d’ecocardioscòpia i l’examen pràctic.
Esperem un elevat grau d’implementació de la tècnica als respectius llocs de treball. S’analitzaran els motius d’una eventual no implementació de la tècnica.
Esperem descriure diferents perfils de pacients en relació als seus antecedents, motius de petició i troballes diagnòstiques.
Esperem que l’índex Kappa de concordança entre les ecoscòpies fetes pels metges de família i les ecografies cardíaques fetes pels cardiòlegs, sigui superior al 0,7 per a les variables definides inicialment, i amb una clara progressió temporal.
Esperem que se’n derivi una optimització del circuit de derivació del pacient entre Atenció Primària i el servei de cardiologia.

Aplicabilitat i rellevància: Si aquest pla formatiu demostra que els MF assoleixen els coneixements necessaris per realitzar aquesta tècnica als centres d’Atenció Primària, es podria replicar i estendre a molts més professionals. L’ecoscòpia cardíaca com a eina de suport al diagnòstic permet incrementar la capacitat de resolució del metge de família, i estratificar millor les necessitats dels pacients amb afeccions cardíaques.

ANTECEDENTS
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) han augmentat en els darrers anys, especialment en els joves. Calen eines per augmentar els coneixements pel que fa a educació sexual i prevenció i tractament de les ITS. La gamificació pot ser una bona eina formativa tant per joves com per professionals de la salut.
HIPÒTESI DE TREBALL
La intervenció educativa generarà coneixements sobre educació sexual, accés a l’atenció sanitària i prevenció, diagnòstic i tractament de les ITS.
OBJECTIUS PRINCIPALS
Avaluar l’impacte d’una intervenció formativa en la prevenció, detecció i tractament de les ITS en professionals d’Atenció Primària.
METODOLOGIA
Estudi quasi-experimental pre-post intervenció amb disseny de grup control no equivalent. Hi haurà uns grups a qui s’aplica una intervenció (videojoc online sobre educació sexual i ITS) i es comparen amb grups control que no rebran la intervenció.
Es realitzarà un test de coneixements abans i després de la realització de la intervenció i 3 mesos després d’aquesta. Aquest test també es realitzarà en la mateixa seqüència temporal a grups control.
ANÀLISIS ESTADÍSTIC
Xi quadrat i U de Mann Whitney per anàlisi bivariant amb variables sociodemogràfiques.
RESULTATS ESPERATS
Millora dels resultats del test d’avaluació després de la intervenció educativa. Millors resultats en els participants dels grups intervenció de cada nivell respecte els grups control.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
Elaborar videojoc educatiu que permeti augmentar els coneixements sobre sexualitat, infeccions de transmissió sexual i prevenció i detecció de violències.

Antecedents
La formació continuada és la via més adequada per mantenir la competència professional i garantir-ne l’adaptació a les noves situacions, tecnologies i coneixements.Cal planificar les activitats de formació continuada tenint en compte les necessitats formatives dels professionals a qui va dirigida.
L’abordatge del dol perinatal encara suposa un tabú a la nostra societat i crea incomoditat i inseguretats als professionals d’AP, poc preparats per abordar-la.
Hipòtesis
El dol perinatal és un tema tabú i incòmode entre les professionals d’AP que tenen pocs coneixements sobre com abordar-lo.
Objectius
Detectar les necessitats formatives entorn al dol perinatal en les professionals d’atenció primària de Catalunya.
Metodologia
Estudi observacional transversal tipus enquesta via web, adreçada als professionals d’atenció primària de Catalunya, realitzat al març del 2022. S’analitzen: variables demogràfiques, coneixements sobre factors de risc de pèrdues gestacionals, característiques i abordatge del dol perinatal, recursos comunitaris i necessitats formatives percebudes.
Mesures principals. Enquesta auto complimentada i anònima.
Anàlisi estadística: mitjanes i desviacions estàndards en el cas de variables quantitatives, i freqüències absolutes i relatives per a les qualitatives.
Resultats esperats
S’espera detectar un nivell baix de formació pel que fa a l’abordatge del dol perinatal i un interès elevat en formació sobre aquest.
Aplicabilitat i rellevància
Identificar les necessitats formatives i l’interès per la formació sobre dol perinatal de les professionals d’atenció primària per tal de poder oferir una formació continuada d’interès i qualitat sobre un tema encara tabú i de difícil abordatge a l’atenció primària.

«El ciclo menstrual y la menstruación están considerados signos vitales de la salud de las mujeres y de las personas que menstrúan (PM). A pesar de que la salud menstrual tiene una relevancia significativa en la salud y el bienestar de la mitad de la población, la investigación en salud menstrual continúa siendo escasa. Además, es necesario investigar para la creación e implementación de políticas públicas que promuevan la salud menstrual, la salud mental y la calidad de vida. El objetivo principal será llevar a cabo una evaluación de necesidades para la
promoción de la salud menstrual, así como la salud mental y la calidad de vida asociadas a la salud menstrual, en mujeres y PM (>18 años) en Cataluña, País Vasco, Galicia, Andalucía y Canarias, para cocrear una guía de acciones y recomendaciones para la creación de políticas públicas. El proyecto constará de tres fases. La Fase I será un estudio cuantitativo transversal y multicéntrico en servicios de atención primaria y de atención a la salud sexual y reproductiva. El reclutamiento y la recogida de datos se llevarán a cabo en 6 centros de atención primaria o de salud sexual y reproductiva en cada Comunidad Autónoma (CCAA) participante. El tamaño muestral será de un mínimo de 1,141 participantes (229 por CCAA). La Fase II constará de 5 Fotovoz (uno por CCAA), un método-técnica que surge de la investigación-acción participativa en la que se utiliza la fotografía y la participación activa de las participantes en la recogida y análisis de los datos. Durante la Fase III se invitará a mujeres, PM, y a profesionales de diferentes ámbitos, a crear un grupo de trabajo por CCAA para la cocreación de una guía para la promoción de la salud menstrual, la salud mental y calidad de vida. «

Objetivo: Determinar el infradiagnóstico de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) en Atención Primaria mediante el uso del test COPD-PS y confirmación espirométrica. Analizar las características de los pacientes que finalmente obtengan un diagnóstico de EPOC tras espirometría (sexo, consumo de tabaco, edad, etc).
Diseño: Estudio descriptivo transversal y multicéntrico.
Ámbito: 19 Centros de atención primaria de la SAP Baix Llobregat Centre.
Participantes: Usuarios de 35 a 74 años con antecedentes de tabaquismo sin diagnóstico de EPOC, que aceptan participar en el estudio.
Intervención: Se administrará a los participantes el cuestionario COPD-PS y se les dará información sobre la EPOC y consejo antitabaco por escrito. A los pacientes que obtengan un resultado del cuestionario positivo se les citará para realizar espirometría con prueba broncodilatadora.

Antecedentes:
La infección por H pylori tiene una alta prevalencia y está relacionada con trastornos como dispepsia, úlcera péptica o cáncer gástrico. Su erradicación contribuye a la curación de estos procesos. Hay controversia en utilizar la triple o cuádruple terapia para la erradicación.
Hipótesis:
La triple terapia durante 10 días es efectiva en más del 80% de los casos en Atención Primaria.
Objectivos:
Estimar la proporción de erradicación del H pylori con la triple terapia (amoxicilina 1g/12h, claritromicina 500mg/12h y omeprazol 20mg/12h durante 10 días) en pacientes con dispepsia ulcerosa
Metodología:
Estudio observacional prospectivo. Se incluyen pacientes diagnosticados de dispepsia ulcerosa con infección por H. pylori en centros de atención primaria de Cataluña. Se eligen centros de forma aleatoria estratificando por territorio, ruralidad y nivel socioeconómico. Los pacientes recibirán triple terapia durante 10 días. Se hará retest con prueba de antígeno en heces a las 4 semanas de finalizar el tratamiento.