avatar_investigadors.jpg

Lidia Viñas Cabrera

Salut-Mental-i-AP

USR Barcelona

CAP Poblenou

Medicina de Familia

Biografia

Projectes

MIND/COVID-19: Mental health Impact and NeeDs associated with COVID-19: a comprehensive national evaluation in Spain.

  • IP: Enric Aragonès Benaiges
  • Durada: 2020-2021
  • Finiançadors: Fundació IMIM (Fundació Institut Mar d'Investigacions Mèdiques)

Un estudio de cohorte prospectivo de tres grupos: (1) casos COVID-19 o contactos cercanos recientemente aislados o en cuarentena; (2) trabajadores de la salud; y (3) la población general, incluidos adultos y niños / adolescentes Contratación a través de servicios de vigilancia epidemiológica, hospitales, centros de atención primaria en 6 comunidades autónomas españolas (grupos 1 y 2), una encuesta de panel (grupo 3 – adultos) y muestreo de bolas de nieve a través de las redes sociales (grupo 3 – niños / adolescentes). Las encuestas basadas en la web al inicio y los 6 meses de seguimiento evalúan: el estado actual de vida y empleo; Estado de infección por COVID-19; salud mental (estrés postraumático, pánico, depresión, ansiedad, consumo de alcohol, tendencias suicidas; uso de servicios); funcionamiento psicológico; salud y calidad de vida. Los módulos específicos se centran en el impacto del aislamiento o la cuarentena (grupo 1) y la atención de pacientes con COVID-19 (grupo 2). Los niños / adolescentes reciben módulos adaptados. Las encuestas breves diarias basadas en teléfonos inteligentes entre los grupos 1 y 2 proporcionarán una evaluación adicional de los resultados principales en las dos semanas posteriores a la evaluación de referencia.

Caracterització del col·lectiu de pacients afectats per COVID-19 persistent a Catalunya

  • IP: Gemma Torrell Vallespín, Anna Berenguera Ossó
  • Durada: 2020-2024
  • Finiançadors: Generalitat Catalunya

Introducció
A mesura que passen les setmanes, pacients que presenten símptomes lleus i moderats compatibles amb COVID-19 alerten de la persistència de símptomes més enllà dels 21 dies d’inici dels mateixos. La definició de malaltia persistent no està descrita en la literatura i perceben problemes en la seva qualitat de vida.
Objectius:
? Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i d’atenció rebuda de les persones afectades per símptomes persistents de la COVID-19 a Catalunya a nivell basal
? Descriure la persistència dels símptomes en quant a tipus i freqüència en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)
? Descriure la qualitat de vida dels pacients durant la malaltia en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)

Metodologia:
Tipus d’estudi
Neix com a projecte independent o cocreat, davant la necessitat del col·lectiu de conèixer la malaltia que pateixen donada la falta de respostes sobre la seva situació per part de la comunitat científica. Aquest estudi estaria situat entre els projectes independents (investigacions promogudes un col·lectiu de persones amb simptomatologia persistent de COVID-19) i els projectes cocreats (on les persones participants dissenyen des de l’inici juntament amb l’equip investigador el projecte d’investigació)(25). Es tracta de fomentar la participació pública en la creació de coneixement sobre la seva pròpia malaltia.

Interventional, randomised, open label, multi-centre, parallel-group, controlled study investigating the effects of using the PReDicT Test to guide the antidepressant treatment of depressed patients

  • IP: Matilde Elices Armand-Ugon, Matilde Elices Armand-Ugon
  • Durada: 2017-2021
  • Finiançadors: Consorcio Centro de Investigación Biomédica en RED (CIBER)

La depresión es una afección muy común, grave y, en algunos casos, potencialmente mortal, que afecta a alrededor de 350 millones de personas en todo el mundo. Aproximadamente el 11% de los ciudadanos de la Unión Europea sufren de depresión en algún momento de sus vidas. La depresión está asociada con costos socioeconómicos significativos y se ha predicho que se convertirá en la mayor causa de discapacidad en todo el mundo para el año 2030 (Organización Mundial de la Salud, La carga mundial de la enfermedad: actualización de 2004). En 2010 se estimó que había aproximadamente 30 millones de pacientes con depresión en Europa, con costos económicos agregados de aproximadamente ? 92 mil millones (Wittchen et al., 2011). Se necesitan con urgencia mejoras en la gestión del tratamiento de la depresión para mejorar los resultados de los pacientes, contener los crecientes costos de atención médica, mejorar la productividad en el lugar de trabajo y ayudar a abordar los desafíos económicos y sociales a nivel mundial.
Si bien se dispone de una variedad de medicamentos antidepresivos efectivos para tratar la depresión, transcurren de 4 a 6 semanas después de comenzar el tratamiento antidepresivo antes de que un médico pueda detectar si el tratamiento está funcionando. Sin embargo, sorprendentemente, más del 50% de los pacientes no responden al primer tratamiento antidepresivo que se les receta (Rush 2007). Por lo tanto, a menudo lleva varios meses identificar un tratamiento antidepresivo eficaz para la mayoría de los pacientes con depresión. Durante este tiempo, la capacidad del paciente para trabajar y funcionar socialmente es gravemente impedido. Las personas pueden estar ausentes del trabajo por muchas semanas o meses y esto supone una carga sustancial para la economía y los recursos de atención médica.

Grau de diagnòstic de MPOC en pacients amb trastorn mental sever de Barcelona ciutat.

  • IP: Lidia Viñas Cabrera
  • Durada: 2016-2018
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

– Estimar la prevalença de MPOC en pacients amb trastorn mental sever (TMS) de l?Àmbit de Barcelona Ciutat, i comparar-la amb població no TMS.
– Avaluar el grau de registre de la funció pulmonar en pacients TMS, comparat amb la població no TMS.
– Avaluar el grau de registre de l?hàbit tabàquic en pacients TMS, comparat amb població no TMS.

MÈTODE
Estudi transversal. Període d?estudi des d?1 de Gener de 2014 al 31 de Decembre de 2015.
Població assignada a 31 de Desembre de 2015 al 52 centres d?atenció primària de l? Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona. S?utilitzarà la informació provinent del programa ECAP (Estació Clínica d?Atenció Primària), la història clínica informatitzada de l?ICS que s?utilitza en els centres d?atenció primària.
Es crearan dos grups d?estudi segons si tenen o no diagnòstic de TMS.
Els pacients amb TMS hauran de tenir un diagnòstic actiu a 31 de Desembre de 2015 dels següents: esquizofrènia (CIM-10: F20 i qualsevol de les seves subcategories), altres trastorns psicòtics (CIM-10: F21, F22, F23, F24, F25, F28, F29) incloent trastorns esquizotípics, esquizoafectius, trastorns delirants i altres psicosi, trastorn bipolar i mania : (CIM-10: F30, F31).

El grup no TMS, seran pacients sense cap dels diagnòstics anteriors. L? aparellament dels grups TMS i no TMS es farà per edat, sexe, centre i atès o no pel metge/infermer durant el període d?estudi.

Variables: Edat, sexe, codi EAP on està assignat el pacient. Diagnòstic de TMS, de malaltia pulmonar obstructiva crónica (MPOC), de pneumònia, de bronquitis aguda, de càncer de pulmó. Variables de funció pulmonar. Espirometria (si/no); FEV1; FEV1/FVC; prova broncodilatadora (positiva/negativa/no consta). Diagnòstic de fumador actiu. Hàbit tabàquic (fumador/no fumador/exfumador/no consta); Nombre de paquets/any. Consell antitabàquic: realitzat/no realizat
Altres variables: Visites realitzades CAP (MF /Infermeria). Obesitat. Vacuna antipneumocòccica posada en qualsevol moment: si/no. Vacuna antigripal posada durant el període d?estudi: si/no

Anàlisi de dades
Descripció de les variables de l?estudi mitjançant percentatges, mitjanes i mesures de dispersió.
S?usarà un model de regressió logística per calcular l?OR (IC 95%).

RESULTATS ESPERATS
Fins el moment actual en el nostre medi no s?ha realitzat cap estudi d? aquest tipus a excepció de l?estudi pilot realitzat pels investigadors.
Esperem obtenir baix diagnòstic de MPOC, per la baixa realització d?espirometries, així com un baix registre de tabaquisme i la seva severitat a la població TMS.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT
Un estudi d?aquestes característiques podria ajudar a modificar l?esperança de vida dels pacients fumadors, afectats d?un trastorn mental sever i tenir un impacte molt important en la seva salut.
L?estudi també ajudaria a plantejar la efectivitat de mesures de diagnòstic precoç de MPOC, campanyes de vacunació antipneumocòcia i consell antitabac als pacients TMS.

Estudio retrospectivo y prospectivo sobre el grado de seguimiento de las guías GEMA 2009 vs GEMA 2015, y su impacto en el grado de control de los pacientes con asma en atención primaria. Estudio GAP.

  • IP: Miguel Roman Rodriguez
  • Durada: 2015-2022

Fracturas de cadera en pacientes tratados con fármacos antipsicóticos. Estudio de cohortes retrospectivo en Cataluña

  • IP: Susana Gonzalez Tejon,
  • Durada: 2014-2015
  • Finiançadors: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

El 40% de los pacientes en tratamiento con antipsicóticos (la mayoría con diagnósticos incluidos en los trastornos mentales severos) pueden presentar hiperprolactinemia. Existen estudios que evidencian su asociación con eventos médicos como la reducción de la densidad ósea, fracturas de cadera, cáncer de mama y próstata. Se han propuesto diferentes determinantes que explicarían la mayor aparición de estos eventos: genéticos, estilos de vida y fármacos antipsicóticos.

El objetivo del estudio es evaluar la incidencia de fractura de cadera en pacientes con patología psiquiátrica y tratamiento antipsicótico, comparándola con la de individuos que no han sido tratados con antipsicóticos.

Para ello se diseña un estudio de cohortes retrospectivo de pacientes con diagnósticos psiquiátricos mayores de 44 años, asignados a equipos de atención primaria del ICS, a los que se les prescribió un antipsicótico al menos 3 meses durante el 2006. Esta cohorte se compara con pacientes sin tratamiento antipsicótico, seleccionados al azar y emparejados según edad, sexo y equipo. Se evalúan fracturas de cadera producidas entre 2006 y 2013. Se mide tipo de antipsicótico prescrito (típico y/o atípico) , dosis total y diagnóstico psiquiátrico.

Se calcularán las tasas de incidencia de eventos y los intervalos de confianza según método de Poisson. Se analizará la asociación entre prescripción de fármacos, diagnósticos y aparición de eventos mediante regresión de Cox.

Limitaciones del estudio: se excluye la población en tratamiento con antipsicóticos de prescripción no facturada en ICS; en el grupo de pacientes tratados se desconoce el tiempo de exposición previa al tratamiento antipsicótico.

Estratificación pronóstica de la insuficiencia cardiaca descompensada en atención primaria: Estudio HEFESTOS

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2014-2019
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

Antecedentes: La mayoría de las evidencias sobre las causas de descompensación de la Insuficiencia cardiaca (IC) y las causas de ingreso hospitalario proceden de dicho ámbito, por lo que los factores que condicionan el pronóstico de los pacientes atendidos en atención primaria (AP), no están suficientemente definidos y pueden alcanzar a un elevado número de pacientes. Objetivo: Desarrollar y validar un modelo predictivo, basado en variables clínicas fácilmente accesibles en la consulta de AP, que permita predecir la hospitalización o mortalidad a corto plazo en una cohorte de pacientes atendidos por la descompensación de una IC. Métodos: Se incluirán todos aquellos pacientes con IC registrada previamente en la historia clínica de AP, que sean atendidos por una descompensación de esta enfermedad en este nivel asistencial. A los pacientes se les atenderá según el protocolo asistencial vigente. Para la elaboración del modelo predictivo se recogerán tanto aquellas variables que han demostrado tener un papel en el riesgo de hospitalización o mortalidad, como aquellas de las que hay sospecha que puedan estar implicadas y no han sido suficientemente estudiadas. Tanto la cohorte de derivación como la de validación interna serán reclutadas consecutivamente de los centros de salud participantes en Catalunya entre el año 2015 y 2017. La validación externa del modelo se realizará en una cohorte de pacientes procedente de cinco países europeos. Los resultados ayudarán a los profesionales de AP a estratificar el riesgo de hospitalización o muerte como consecuencia de las descompensaciones sufridas por los pacientes con IC

Efectividad de un programa de actividad física y dieta coordinado entre atención primaria y salud mental, para modificar factores de riesgo cardiovascular en pacientes esquizofrénicos o con trastorno bipolar

  • IP: Maria Isabel Fernández San Martin
  • Durada: 2011-2016
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención basada en un programa de actividad física y dieta coordinado entre equipos de Atención Primaria (EAP) y de Salud Mental (CSM), para modificar la cantidad de actividad física (AF) semanal, el índice de masa corporal (IMC) y el perímetro de cintura en pacientes con diagnósticos de trastorno mental severo. Secundariamente, evaluar los cambios en riesgo cardiovascular, calidad de vida y estilos de vida. Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en cuatro CSM de Barcelona y Santa Coloma, y los EAP de referencia. Se estudiarán pacientes entre 18- 65 años, diagnosticados de esquizofrenia o trastorno bipolar, con medicación antipsicótica y un nivel bajo de AF. Se seleccionarán 240 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el IMC: >1,89 kg/m2; DE común: 6,2; 30% pérdidas). Intervención: programa educativo grupal de AF (fundamentalmente caminar) de 24 sesiones en 12 semanas, y dieta (8 sesiones en las primeras 8 semanas) realizado por enfermeras y especialistas en AF. Mediciones principales: nivel de AF (cuestionario IPAQ), exploraciones físicas: IMC, perímetro de cintura, presión arterial; riesgo cardiovascular, calidad de vida (SF-36), consumo de tabaco, hábito dietético (cuestionario PREDIMED), parámetros analíticos: colesterol, triglicéridos, glucemia. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: tratamiento farmacológico, nivel asistencial de la intervención y estado mental del paciente.

Modificació de l’actitud dels estudiants de cinquè i sisè de Medicina després de les pràctiques d’atenció primària

  • IP: Raquel Gayarre Aguado
  • Durada: 2011-2013
  • Finiançadors: Fundació d'Atenció Primària (FAP) - CAMFIC

L’objectiu principal és avaluar l’efecte de les pràctiques a l’Atenció Primària (AP) en la modificació sobre els coneixements i actitud dels estudiants de cinquè i sisè de medicina vers l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària (MFiC). Objectius secundaris són descriure els coneixements i actituds abans i després de realitzar aquestes pràctiques i estudiar l’associació entre la valoració de les pràctiques i el canvi en aquestes dues dimensions. Estudi d’intervenció «abans i després». Els subjectes a estudi són estudiants de cinquè i sisè de medicina de dues Universitats de Barcelona que faran les pràctiques d’Atenció Primària durant elcurs 2011-2012 ( 250 alumnes). Els alumnes respondran voluntàriament un qüestionari abans i després de realitzar les pràctiques. Les variables independents són les dades sociodemogràfiques, culturals i acadèmiques. La variable dependent és un qüestionari qualitatiu (validat per la Universitat d’Albacete) que mesura, segons l’escala Likert, dues dimensions: actitud i coneixements sobre la medicina de família i l’Atenció Primària. És important que els alumnes de medicina coneguin l’AP com a base del sistema sanitari, per garantir una atenció de qualitat i sostenible. Aquestes pràctiques seran el contacte més ampli i possiblement l’únic que tindran els estudiants de medicina amb l’AP. Aquest estudi permetrà conèixer la seva opinió i en un futur introduir plans de millora per tal de proporcionar unes pràctiques de la major qualitat formativa possible.

Efectivitat d’una intervenció conjunta primària- salut mental per millorar el seguiment de factors de risc cardiovascular en pacients psicòtics

  • IP: Lidia Viñas Cabrera
  • Durada: 2009-2012
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Els nivells de risc per patir una Lesió per Trànsit en Atenció Primària. Projecte LESIONAT

  • IP: Daniel Prieto Alhambra
  • Durada: 2008-2011
  • Finiançadors: Fundació d'Atenció Primària (FAP) - CAMFIC

OBJECTIUS Les lesions per trànsit (LT) suposen un gran problema de salut pública, i són, en part, evitables. Objectiu principal: estudiar la distribució de les malalties cròniques i consum de fàrmacs relacionats amb risc de patir una LT. Objectiu secundari: determinar la relació entre aquests factors i l’antecedent de LT l’any previ. MATERIAL I MÈTODES DISSENY: descriptiu, observacional, transversal, multicèntric. POBLACIÓ: conductors, ?16 anys d’edat, visitats i amb història als centres d’Atenció Primària participants. Analitzem els 1.039 pacients inicialment inclosos. ANÀLISI ESTADÍSTIC: Per analitzar la distribució dels factors de risc, es presenten nombre i percentatge. Per estudiar la relació entre aquests i l’antecedent de LT s’utilitza regressió logística, ajustant per edat, gènere i hores de conducció/setmana. RESULTATS 988(95.1%) pacients prenen ?1 medicació de risc. 200 pacients (19.2%) en prenen de forma crònica 3 o més. Similarment, 531(51,11%) participants patia alguna patologia de risc. Els pacients amb alguna patologia crònica tenen un risc incrementat (no significatiu) de LT (OR ajustat 1.28 [0.83-1.96];p-val 0.26), i de LT amb atenció mèdica (OR ajustat 1.31 [0.73-2.33]; p-val 0.36). Mostrem també un increment de risc no significatiu associat a l’ús de medicacions cròniques, tant per LT (OR ajustat 1.41 [0.88-2.26]; p-val 0.15) com per LT amb atenció mèdica (OR ajustat 1.53 [0.80-2.91]; p-val 0.20). CONCLUSIONS Més del 50% dels conductors estudiats presenten algun factor de risc per LT. Mostrem un increment de risc no significatiu d’entre el 28 i el 53% associat al consum de fàrmacs de risc i la presència de malalties cròniques.

Publicacions

The effectiveness of a program of physical activity and diet to modify cardiovascular risk factors in patients with severe mental illness after 3-month follow-up: CAPiCOR randomized clinical trial

R. MASA-FONT, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, L. LOPEZ, A. MUNOZ, S. CANET, J. ROYO, L. ECHEVARRIA, N. TABUENA, M. JATO, A. GARCIA, S. TEJON, C. VITALES, B. MUJICA, L. CABRERA, R. CATALAN and T. BARBARROJA
EUROPEAN PSYCHIATRY. 2015 Nov 1; . doi:10.1016/j.eurpsy.2015.09.006; PMID:26521223

  • Any: 01/11/2015
  • FI: 3.912
  • Article

The Effectiveness of Lifestyle Interventions to Reduce Cardiovascular Risk in Patients with Severe Mental Disorders: Meta-Analysis of Intervention Studies

M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, L. MARTIN-LOPEZ, R. MASA-FONT, N. OLONA-TABUENA, Y. ROMAN, J. MARTIN-ROYO, S. OLLER-CANET, S. GONZALEZ-TEJON, L. SAN-EMETERIO, A. BARROSO-GARCIA, L. VINAS-CABRERA and G. FLORES-MATEO
COMMUNITY MENTAL HEALTH JOURNAL. 2014 Jan 1; . doi:10.1007/s10597-013-9614-6; PMID:23739948

  • Any: 01/01/2014
  • FI: 1.111
  • Article

Detection of cardiovascular risk factors in patients with psychosis

L. VINAS, M. FERNANDEZ, L. SAN EMETERIO and L. MARTIN-LOPEZ
Atencion Primaria. 2011 Jul 1; . doi:10.1016/j.aprim.2010.04.021; PMID:21215493

  • Any: 01/07/2011
  • FI: 0.627
  • Article

Comentario al artículo Control glucémico intensivo y efectos vasculares en diabetes tipo 2. Ensayo ADVANCE

M. BIRULÉS and L. VIÑAS
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2009 Jan 1;

Comentario al artículo Efectos del tratamiento intensivo de la glucemia en la diabetes tipo 2. Ensayo ACCORD

M. BIRULÉS and L. VIÑAS
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2009 Jan 1;

Comentario al artículo ¿Es efectiva la educación en los diabéticos tipo 2 diagnosticados de novo? Ensayo clínico en el Reino Unido

M. BIRULÉS and L. VIÑAS
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2008 Jan 1;

Existe relación entre la valoración del riesgo coronario según las tablas de Framingham y Sheffield con la del sexto informe del Joint National Commitee? Relación entre tablas de riesgo coronario

C. AGUILAR, J. PEPIÓ, L. VIÑAS, M. MIRAVALLS and M. RUBIO
Atencion Primaria. 2003 Jan 1;

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions