Laura Romera Liébana

«Objetivo: Evaluar los cambios en la tasa de filtración glomerular estimada y la albuminuria en función de los valores basales y el tratamiento antidiabético entre los pacientes con DM2 atendidos en los centros de atención primaria de Cataluña.

Metodología: Estudio observacional de cohortes retrospectivo, longitudinal y multicéntrico mediante el uso de la base de datos del SIDIAP (sistema de información para el desarrollo de la investigación en At. Primaria) que contiene los datos de la historia clínica informatizada de atención primaria (eCAP). El estudio se desarrollará mediante el seguimiento de varias
cohortes de pacientes en función de tratamiento antidiabético a partir del momento de la iniciación de tratamiento por primera vez en la base de datos. Se creará una cohorte de control de pacientes DM2 sin tratamiento farmacológico antidiabético. Se van a incluir todos los pacientes diagnosticados de DM2 o en tratamiento con fármacos antidiabéticos en el periodo comprendido entre 2008 y 2021 que cumplan con los criterios de inclusión y ninguno de exclusión

La población de referencia: Todas las personas atendidas por médicos de familia que registran el diagnóstico de debut de una DM2 o toman fármacos antidiabéticos en el periodo comprendido entre 2008 y 2021. Según los datos disponibles de estudios previos, la población de estudio puede ser de aproximadamente 600.000 personas.

Resultados esperados y aplicabilidad: Los iSGLT2 y los raGLP1 han demostrado mejorías en su evolución según resultados de los ensayos clínicos pero no existen datos suficientes en su aplicación en la vida real en pacientes de atención primaria.
Esperamos poder describir su impacto real y sus efectos sobre la función renal en pacientes con DM2 sin los sesgos de inclusión de los ensayos clínicos aleatorizados, así como diseñar estrategias de intervención más eficaces.
«

La millor atenció a les persones amb diabetis precisa d’un coneixement el més exacte possible de la malaltia i les circumstàncies que l’envolten. La individualització tant de la seva prevenció, com del diagnòstic, tractament, pronòstic o monitorització es l’objectiu final de la Medicina Personalitzada de Precisió (MPP).
Aquest estudi es un aprofundiment de dos projectes previs (estudis COPERNICAN i ImpactT2D) explorant aspectes no analitzats prèviament, i té com a objectiu primari estudiar i caracteritzar, en el nostre entorn, els subgrups genèticament rellevants de pacients amb diabetis tipus 2 (DM2) en el moment del diagnòstic de la malaltia.
Aquest objectiu s’abordarà utilitzant 6 variables clínico-analítiques (vegeu Metodologia) que s’han utilitzat fins ara en estudis anteriors a altres poblacions, junt amb l’estudi genotípic.
Amb aquestes dades les tècniques d’Intel·ligència Artificial permetran per desenvolupar l’agrupació (clustering) de de diferents tipus de pacients en el moment del debut de la diabetis. Per tant, aquest és un estudi en el camp de la MPP en l’abordatge inicial de la diabetis tipus 2.
Metodologia: aquest projecte es basarà en la cohort observacional prospectiva de 1.200 subjectes de nou diagnòstic amb DM2 a 17 centres d´atenció primària (CAP) de les àrees assistencials de Barcelona ciutat (6 CAP) i del territori de Lleida (11 CAPs) (estudi COPERNICAN). Identificarem i avaluarem tots els casos de DM2 recent diagnosticats. Els participants se sotmetran a una avaluació fenotípica exhaustiva, incloent les 6 variables principals (edat, anticossos contra la descarboxilasa del àcid glutàmic (Ac antiGAD), índex de massa corporal (IMC), hemoglobina glucosilada (HbA1c), i els índexs de sensibilitat (HOMA-IR ) i secreció d’insulina (HOMA beta);
els dos darrers basats en la determinació del pèptid C). També es farà un anàlisi del genoma amb
estudis dels polimorfismes d’un sol nucleòtid (SNPs) amb arrays de gens associats a resistència
a la insulina i secreció de cèl·lula beta, seguint el protocol de l’estudi ImpactT2D.
Amb aquesta informació aplicarem tècniques d’Intel·ligència Artificial, realitzant l’anàlisi de conglomerats (clústers) d’última generació (Spectral Clustering, MeanShift en comparació a tècniques clàssiques com k-means), amb finalitats d’estudi de l’estratificació i l’ús de tècniques supervisades de caràcter predictiu per pronòstic.
L’objectiu final del estudi es la caracterització d’un nombre important de persones recent diagnosticades de DM2 amb l’objectiu de poder aplicar en un futur una aproximació de MPP per individualitzar adequadament la seva cura. Això ha de permetre millorar la qualitat de vida de les persones amb diabetis, facilitar la tasca dels professionals que les tracten en termes de decisions més adequades i que el sistema de salut obtingui un impacte més favorable en la utilització dels recursos disponibles de la manera més òptima.
Aquest projecte pretén donar un primer pas, centrant-se en l’inici de la DM2 i en el diagnòstic de precisió en població catalana. El nostre objectiu inclou posteriorment fer un seguiment en els propers anys de les persones participants, investigant en nous projectes altres aspectes de la MPP en el camp de la diabetis.

La enfermedad del coronavirus-2019 (COVID-19) ha surgido recientemente como una nueva pandemia. A medida que aumenta el número de casos, ha quedado claro que muchos pacientes pueden desarrollar síntomas duraderos que pueden tener consecuencias incapacitantes. Aunque se ha logrado un gran progreso en el tratamiento y el conocimiento de las causas subyacentes en la fase aguda del SARS-CoV-2, hay mucho que se desconoce en el COVID prolongado y, hasta la fecha, no existe un tratamiento disponible.

El objetivo global de este proyecto es generar evidencia sobre la caracterización clínica, biológica y el tratamiento del COVID-19 largo. Nuestro objetivo específico es evaluar la eficacia de montelukast en un ensayo clínico aleatorizado doble ciego, controlado con placebo, en síntomas respiratorios leves-moderados en pacientes con COVID prolongado. Como objetivos secundarios, nuestro objetivo es evaluar el efecto de montelukast versus placebo sobre la mejora de la capacidad de ejercicio, la desaturación de oxígeno durante el esfuerzo y el uso de la asistencia sanitaria.
recursos, mortalidad, efectos secundarios y días de baja laboral por enfermedad y, para evaluar si los anticuerpos antinucleares son predictores de respuesta al montelukast. En un subgrupo de pacientes pretendemos: a) Caracterizar los mecanismos implicados en los síntomas respiratorios persistentes (disnea con / sin tos); b) Caracterizar inmunológicamente Covid-19 largo: presencia de diferentes anticuerpos neutralizantes de interferón, diferentes variables inmunes (subpoblaciones linfoides, inmunoglobulinas y citocinas) e identificar vías de respuesta inmune activadas y c) Evaluar la presencia de SARS-CoV-2 en muestras de heces. y el impacto de las alteraciones de la microbiota entre pacientes prolongados con COVID-19 y la posible restauración después del tratamiento con montelukast.

Nuestro objetivo es ofrecer un tratamiento a las personas que padecen COVID-19 prolongado para mejorar los síntomas respiratorios. La posibilidad de correlacionar diferentes marcadores biológicos con síntomas clínicos en una enfermedad en la que mucho puede ayudar a comprender los fenotipos de la enfermedad. La caracterización integral de la línea de base (parámetros respiratorios y biomarcadores microbiológicos e inmunológicos) en un subconjunto de pacientes agregará información sobre las posibles causas subyacentes y
mecanismos de la enfermedad en relación con los síntomas clínicos. También nos permitirá comprender la respuesta al montelukast y puede contribuir a identificar posibles dianas terapéuticas y nuevos tratamientos para prevenir o reducir los efectos de los síntomas persistentes o ayudar a la recuperación. Los resultados del estudio se implementarán rápidamente en las clínicas.
Estos resultados se difundirán en conferencias y publicaciones. Además, este estudio de investigación clínica y reposicionamiento terapéutico y orientado a la práctica clínica en relación a la eficacia de los tratamientos farmacológicos permitirá una rápida implantación de los resultados en la clínica.

Objectivo: Los pacientes con diabetes tipo 2 (DM2) tienen un mayor riesgo de deterioro cognitivo. Hay controversia respecto al posible efecto protector de los fármacos antidiabéticos en el desarrollo de deterioro cognitivo o demencia en los pacientes con DM2. El objetivo principal de éste estudio es estimar la asociación de deterioro cognitivo en pacientes DM2 mayores de 55 años según diferentes perfiles de tratamiento antidiabético.

Métodos: Realizaremos un estudio de casos y controles anidado en una cohorte poblacional retrospectiva (Período 2008-2018) utilizando datos anonimizados de la base de datos del ecap de Barcelona ciudad. Los pacientes serán elegibles para entrar en la cohorte en caso de tener 55 años o más, tener un diagnóstico de DM2 en el eCAP en la fecha de entrada (31.12.2008) y no tener un registro de deterioro cognitivo al menos durante los 2 años previos a la fecha de entrada. Los casos se definen como pacientes con diagnóstico de deterioro cognitivo durante el periodo de seguimiento (31.12.2008 a 31.12.2018), tomando en consideración la enfermedad de Alzheimer y las demencias no-Alzheimer. Para cada caso se buscaran 5 controles apareados según edad, sexo, tiempo de evolución de la DM2 y ambulatorio, seleccionados aleatoriamente del conjunto a riesgo. La exposición a los fármacos antidiabéticos se evaluará según las prescripciones realizadas y registradas 24 meses previo al diagnóstico de deterioro cognitivo. Se estimará el riesgo de incidencia de deterioro cognitivo utilizando regresión logística condicional.

L’objectiu d’aquest projecte és adaptar transculturalment i validar la versió espanyola del cribratge ràpid de deteriorament cognitiu lleu (Qmci-S) mitjançant la determinació del valor diagnòstic d’aquest instrument en el nostre entorn. Es mesurarà la sensibilitat i especificitat d’aquest cribratge per la seva capacitat per diferenciar entre els controls, és a dir cognició normal, deteriorament cognitiu lleu i la demència, i es comparararà la sensibilitat I especificitat de l?instrument per amb els instruments més utilitzats en el nostre entorn (MMSE i MoCA).

Objetivo: evaluar la efectividad de una intervención multimodal (ejercicio físico dual, terapia cognitiva y abordaje de déficits según valoración geriátrica) centrada en el paciente anciano residente en la comunidad, en prevenir o retrasar la fragilidad, el declive funcional y riesgo de institucionalización, hospitalización y fallecimiento. Diseño: ensayo clínico aleatorio de dos brazos paralelos con grupo control.
Intervención: Los participantes en el grupo de control recibirán la atención estándar habitual que consiste en visitas ad hoc de enfermería, médico de familia y hospitalizaciones o derivaciones habituales.
Todos los pacientes incluidos en la intervención participarán en grupos de ejercicio físico (terapia dual) y estimulación cognitiva, realizados por profesionales del servicio de Rehabilitación (fisioterapeutas y logopedas). Se les derivará primero a una enfermera gestora de casos para aplicación inicial de una Valoración Geriátrica Integral e intervenciones centradas en el paciente, según déficits identificados.

L’objectiu d’aquest projecte és adaptar transculturalment i validar la versió espanyola del cribratge ràpid de deteriorament cognitiu lleu (Qmci-S) mitjançant la determinació del valor diagnòstic d’aquest instrument en el nostre entorn. Es mesurarà la sensibilitat i especificitat d’aquest cribratge per la seva capacitat per diferenciar entre els controls, és a dir cognició normal, deteriorament cognitiu lleu i la demència, i es comparararà la sensibilitat I especificitat de l?instrument per amb els instruments més utilitzats en el nostre entorn (MMSE i MoCA).

Mètodes:
Disseny: en tres fases: a) Adaptació transcultural del qüestionari; b) realització d’un estudi transversal per l?estudi de la validesa i fiabilitat del qüestionari i c) realització d?un estudi longitudinal per estudiar la seva evolució.
Subjectes d?estudi: 480 pacients consecutius atesos als centres d?atenció primària de Barcelona, majors de 55 anys. Participaran un mínim de 8 centres d?Atenció Primària, amb perfils sòcio econòmics diversos. S?inclouran tres grups de pacients segons el seu estat cognitiu: 120 pacients amb diagnòstic de demència,120 pacients amb un diagnòstic de Deteriorament cognitiu Lleu i 240 subjectes amb cognició normal.
Mesures i recollida de dades: s?administraran els qüestionaris d?estudi (Qmci-S, MMSE i MoCA) al centre d?atenció primària. Els pacients seran derivats a l?avaluació cega del gold estandard per geriatria, dins el termini de 21 dies, on es realitzarà una bateria neuropsicològica independent.
S?espera que el Qmci sigui un instrument vàlid i fiable per mesurar el deteriorament cognitiu lleu i diferenciar-lo de la demència i de la cognició normal al nostre medi.

Objetivo: Diseñar y evaluar la implementación e impacto de una intervención multimodal centrada en el paciente anciano residente en la comunidad (programa CARTS), en prevenir o retrasar la fragilidad, el declive funcional y riesgo de institucionalización, hospitalización y fallecimiento. Diseño: Estudio en dos fases: Estudio cualitativo mediante técnica RAND para el desarrollo de la intervención (Fase I) y ensayo clínico aleatorio de dos brazos paralelos con grupo control (Fase II).
Intervención: Los participantes en el grupo de control recibirán la atención estándar habitual que consiste en visitas ad hoc de enfermería, médico de familia y hospitalizaciones o derivaciones habituales. Los pacientes en el grupo intervención se les derivará primero a una enfermera gestora de casos para aplicación inicial de una Valoración Geriátrica Integral. A continuación, se le prescribirá las intervenciones centradas en e l paciente, según las diferentes áreas de actuación objetivo identificadas en la valoración geriátrica, y siguiendo el modelo adaptado en la Fase I. Variables: Herramienta de cribado de riesgo RISC y Clinical Frailty Scale, Variables de valoración geriátrica habituales. Calidad de vida, capacidad funcional y cognitiva y variables socio demográficas. Medidas de resultado primarias: Institucionalización, hospitalización, defunción. Se identificarán y cuantificarán los recursos relacionados con la utilización de servicios (de salud, sociales y comunitarios). Nivel de aceptación y satisfaccion de los pacientes y profesionales. Fuentes de información: Encuestas a profesionales y pacientes y sistemas de registro de historia clínica electrónica de Atención Primaria del Instituto Catalán de Salud (e-CAP).
Entrevistas, exploración clínica y seguimiento telefónico. Análisis: Análisis descriptivo de las variables de estudio. Análisis de supervivencia evaluando el tiempo libre de evento adverso (institucionalización, hospitalización o muerte) utilizando modelos de regresión de Cox o análisis homólogos, como análisis de Kaplan-Meier, con prueba de significación de log-rank. Ratio coste-efectividad incremental. Se incluirán análisis específicos de género.

OBJECTIU: Realitzar l’adaptació i validació concurrent i predictiva d’un instrument de classificació de fragilitat basat en l’inDEx d’acumulació de dèficits de Rockwood enfront una VGI i de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment d’un any en població de 65 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut.

DISSENY: Estudi transversal i prospectiu multicèntric de seguiment d’una mostra de gent gran amb estudi de validació concurrent i prospectiva (un any) d’un instrument de classificació de fragilitat basat en registres electrònics aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut.

ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona.

SUBJECTES: s’automatitzarà el càlcul de l’index a tots els pacients >64 anys de Barcelona. Es seleccionarà una mostra de 100 aleatòriament per avaluar concurrentment la seva correlació amb una VGI

VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de classificació de fragilitat basat en Index d’acumulació de dèficits de Rockwood. Es farà un estudi previ de construcció/adaptació de l’instrument basat en els registres existents a l’ecap.
Valoració Geriàtrica Integral incloent test de Get Up and Go i altres d’habituals en el nostre entorn

VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: estat funcional, confinament, institucionalització, defunció.
RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de l?Index a partir dels registres ecap. Entrevista i valoració geriàtrica d’una mostra aleatòria de 100 individus que tinguin l’índex calculat.

VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: Validesa aparent segons experts. S’estudiarà la validesa concurrent comparant amb escales existents passades en una VGI i predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment d’un any amb els resultats de la classificació inicial.

Resultats esperats: L’instrument de classificació correlaciona bé amb altres índex de fragilitat i VGI i predirà la pèrdua d’autonomia, institucionalització i mort de forma sensible i específica.

Impacte potencial: Aconseguir una eina de classificació de fragilitat automatitzada vàlida i aplicable en la consulta d’atenció primària de salut, permetrà tenir en compte la fragilitat pels plans d’actuació i així intentar evitar la possible pèrdua d’autonomia, confinament, institucionalització o mort del pacient.

Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció multifactorial basada en un programa d’activitat física i dieta, tallers de memòria i revisió de medicació per a modificar paràmetres de fragilitat, força muscular i rendiment físic i cognitiu, en persones igual o majors de 65 anys amb cribratge de fragilitat positiu. Secundàriament, avaluar els canvis en caigudes, hospitalitzacions, risc nutricional, discapacitat e institucionalització o confinament.

Mètodes: Assaig clínic aleatori amb grup control, d’un any i mig de seguiment, realitzat en vuit Equips d’Atenció Primària de Barcelona. S?estudien pacients majors de 65 anys amb cribratge positiu de fragilitat, get-up-and-go entre 10 a 30 segons i test de Lobo major o igual a 18. S´han seleccionat 165 pacients en cada grup (diferència a detectar en el rendiment físic (Short physical performance battery (SPPB): 0,5 unitats; DE comuna: 1,42; 20% pèrdues).

Intervencions: La intervenció ha consistit en una triple actuació consecutiva sobre diferents dimensions de fragilitat, aplicada a cada subjecte del grup d’intervenció, en grups de 15 participants: teràpia rehabilitadora + 1 batut hiperproteic durant i 1 mes post teràpia rehabilitadora, taller de memòria i revisió de polimedicació. Les avaluacions han estat emmascarades i s´han dut a terme als 0 i 3 mesos i resten pendents les dels 18 mesos. Anàlisi de variància de mesures repetides per ajustar les diferències atribuïbles a l’efecte de la intervenció de possibles confusors: comorbiditat, limitacions sensorials, risc social, intervencions mèdiques o socials paral·leles, entre d’altres.

Aquest projecte està liderat internacionalment pel professor W.Molloy, de la Universitat de Cork, Irlanda, geriatra reconegut a nivell europeu, i es presenta com a proposta a l’Horizon 2020 de la Comissió Europea 2014.
El programa I.E.CARTS comprèn el procés de Detecció, Triatge, Avaluació i Tractament del risc de fragilitat i declivi funcional. El carst (Eina de screening de Risc a la Comunitat) cribra els pacients en baix, mitjà i alt risc d’esdeveniments adversos, usant una avaluació ràpida, específica, identificant els possibles resultats d’una manera nova, d’acord amb la magnitud dels problemes i la capacitat de la xarxa de cuidador per gestionar-los. Reuneix informació demogràfica i crea un llenguatge comú, el llenguatge dels riscos. Pot ser utilitzat en qualsevol entorn (llar, hospital i primària ), per qualsevol disciplina (infermera, metge, professional de la salut) i després avaluar el canvi en les avaluacions posteriors. S’hi destaquen les àrees de risc, els problemes que creen els riscos i els possibles factors reversibles. En dirigir-se a les àrees de risc, podem evitar la redundància i avaluacions innecessàries. Un cop examinats amb la carst, es pot planificar una avaluació dirigida específicament al problema que esta causant el risc i identificar estratègies d’intervenció adaptades o «»paquets de cures»» per reduir-lo. Individus de baix risc reben mesures preventives per promoure la salut .

Objectiu general
El propòsit d’aquest estudi és avaluar l’efectivitat del cribratge utilitzant un instrument ràpid (CARST) i les posteriors intervencions basades en l’evidència per retardar o prevenir el deteriorament funcional i la fragilitat, en gent gran que viu a la comunitat.
Objectius específics de la Primera fase:
-Descriure el perfil de risc de la població de gent gran que viu a la comunitat
-Determinar la validesa predictiva de l’eina de detecció (cribratge, CARST) mitjançant la determinació de les taxes d’esdeveniments (institucionalització, hospitalització, mort) per investigar quins factors individuals o grups de factors i quins perfils de risc estan associats amb un major risc d’esdeveniments.
-Validar el mètode de cribratge versus altres instruments de detecció/avaluació.
Disseny: Estudi multicèntric europeu. Validació d’un instrument de cribratge. Estudi transversal amb administració d’un cribratge i formació d’una cohort amb un seguiment d’un any per detectar resultats adversos i realitzar una validació predictiva.
Variables: Eina CART. Mesura risc percebut d’events hospitalització, institucionalització i mort, a partir del cribratge curt de les dimensions Estat Mental, Activitats de la Vida Diària i xarxa del cuidador. Mesures resultat: proporció d’adults grans ingressats en una institució, hospital o morts.
Analisi: Sensibilitat i especificitat de l’instrument per detectar cada esdeveniment. Anàlisi multivariat de supervivència mitjançant regressió de Cox per la validació predictiva de l’instrument versus els resultats adversos en el seguiment.
Aquest projecte estratègic dins del marc del Pla de Salut de Catalunya, el programa de Cronicitat (PPAC) i el Programa Inter departamental d’atenció social i sanitària (PIAISS), pot ajudar a desenvolupar l’abordatge de la fragilitat a la comunitat, podent complementar els programes existents d’abordatge de la cronicitat i multimorbiditat.
Així mateix, l’Institut Català de la Salut, juntament amb l’Atenció Primària de Salut poden ser pioners en el desenvolupament i implementació d’aquests projectes, situant el sistema sanitari català com un dels pioners en temes de cronicitat a nivell europeu.

OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención multifactorial basada en un programa de actividad física y dieta, talleres de memoria y revisión de medicación para modificar parámetros de fragilidad, fuerza muscular y rendimiento físico y cognitivo, en personas igual o mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo. Secundariamente, evaluar los cambios en caídas, hospitalizaciones, riesgo nutricional, discapacidad e institucionalización o confinamiento.

METODOLOGÍA: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en ocho Equipos de Atención Primaria de Barcelona. Se estudiarán pacientes mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo, test de Get-Up-and-Go menor o igual a 20 segundos, y test de Lobo mayor o igual a 18. Se seleccionarán 165 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el rendimiento físico (Short physical performance battery (SPPB)): 0,5 unidades; DE común: 1,42; 20% pérdidas).

INTERVENCIONES: La intervención consiste en una triple actuación consecutiva sobre diferentes dimensiones de fragilidad, aplicada a cada sujeto del grupo intervención, en grupos de 15 participantes: Terapia Rehabilitadora + ingesta de 1 batido hiperproteico post terapia rehabilitadora, Taller de Memoria y Revisión de la Medicación. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran en el momento basal (pre y post intervención) y a los 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: comorbilidad, limitaciones sensoriales, riesgo social, intervenciones médicas o sociales paralelas, entre otros.

Objectius: avaluar l’efectivitat d’una intervenció multifactorial basada en un programa d’activitat física i dieta, tallers de memòria i revisió de medicació per a modificar paràmetres de fragilitat, força muscular i rendiment físic i cognitiu, en persones igual o majors de 65 anys amb cribratge de fragilitat positiu. Secundàriament, avaluar els canvis en caigudes, hospitalitzacions, risc nutricional, discapacitat e institucionalització o confinament. Disseny: assaig clínic aleatori amb grup control, d’un any i mig de seguiment. Àmbit: Atenció Primària de Salut, incloent-hi vuit Equips d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. Subjectes: S?estudiaran pacients majors de 65 anys amb cribratge positiu de fragilitat, get-up-and-go inferior o igual a 20 segons i test de Lobo major o igual a 18. Es seleccionaran 165 pacients en cada grup (diferència a detectar en el rendiment físic (Short physical performance battery (SPPB): 0,5 unitats; DE comuna: 1,42; 20% pèrdues). Instrumentació i Determinacions: la corresponent suficientment per una adient intervenció múltiple, que consisteix en teràpia rehabilitadora (amb el material bàsic que calgui per un desenvolupament precís dels exercicis), ingesta de batut hiperproteic post teràpia rehabilitadora, taller de memòria amb les eines necessàries i reeducació farmacològica amb un màxim de 3 intervencions d´entrevista clínica. Les determinacions es faran en relació a les variables depenents, independents i confusores de l´estudi Resultats esperats: amb aquest estudi esperem identificar la prevalència de fragilitat en la gent gran del nostre medi de treball, així com establir i evaluar potencials recursos factibles a la pràctica clínica diària per tal de prevenir la transició de fragilitat a una possible discapacitat. Alguns dels resultats que confiem assolir són la millora funcional física i cognitiva dels pacients del grup d´intervenció, la disminució de les taxes de caigudes i discapacitat final, de reingressos hospitalaris i institucionalització i, si es confirmen aquestes aspiracions, es pot plantejar ampliar l´estudi amb l´anàlisi de disminució de la mortalitat.

Objetivo: Evaluar la efectividad de una intervención multifactorial basada en un programa de actividad física y dieta, talleres de memoria y revisión de medicación para modificar parámetros de fragilidad, fuerza muscular y rendimiento físico y cognitivo, en personas igual o mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo. Secundariamente, evaluar los cambios en caídas, hospitalizaciones, riesgo nutricional, discapacidad e institucionalización o confinamiento.
Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en ocho Equipos de Atención Primaria de Barcelona. Se estudiarán pacientes mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo, test de Get-Up-and-Go menor o igual a 20 segundos, y test de Lobo mayor o igual a 18. Se seleccionarán 165 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el rendimiento físico (Short physical performance battery (SPPB)): 0,5 unidades; DE común: 1,42; 20% pérdidas).
Intervenciones: La intervención consiste en una triple actuación consecutiva sobre diferentes dimensiones de fragilidad, aplicada a cada sujeto del grupo intervención, en grupos de 15 participantes: Terapia Rehabilitadora + ingesta de 1 batido hiperproteico post terapia rehabilitadora, Taller de Memoria y Revisión de la Medicación. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran en el momento basal (pre y post intervención) y a los 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: comorbilidad, limitaciones sensoriales, riesgo social, intervenciones médicas o sociales paralelas, entre otros.

En el nostre àmbit, pocs estudis parlen de com intentar evitar la discapacitat en els majors de 65 anys, i sobretot reduir el temps que passa entre l’aparició dels primers símptomes de fragilitat i l’aparició de la discapacitat. La realització sota supervisió per part de personal sanitari d’activitats preventives per a exercitar la memòria i mantenir la capacitat física pot fer pensar en una evolució favorable de la fragilitat de les persones ancianes, però en canvi sovint no s’ha pogut demostrar de forma clara aquests millors resultats en el retard en la aparició de la discapacitat. Així pretenem identificar si una intervenció multifactorial mitjançant «tallers de memòria + grups d’exercici físic + revisió polimedicació» pot ser efectiva en la citada prevenció de la discapacitat. L’estudi aportarà en el nostre àmbit més coneixement en la temàtica d’un millor envelliment. Així doncs, el nostre projecte pretén avaluar l’efectivitat d’una intervenció multifactorial basada en un programa d’activitat física i dieta, tallers de memòria i revisió de medicació per a modificar paràmetres de fragilitat, força muscular i rendiment físic i cognitiu, en persones igual o majors de 65 anys amb cribatge de fragilitat positiu. Secundàriament, es tractaria d’avaluar els canvis en caigudes, hospitalitzacions, risc nutricional, discapacitat i institucionalització o confinament. Es proposa fer l’estudi mitjançant un assaig clínic aleatori amb grup control, d’una any i mig de seguiment, realitzat en 8 Equips d’Atenció Primària de Barcelona. S’estudiaran pacients majors de 65 anys amb cribatge positiu de fragilitat, get-up-and-go inferior o igual a 20 segons i test de Lobo major o igual a 18. Es seleccionaran 165 pacients en cada grup (diferència a detectar en el rendiment físic (Short physical performance battery SPPB): 0,5 unitats; DE comuna: 1,42; 20% pèrdues). La intervenció consisteix en una triple actuació consecutiva sobre diferents dimensions de fragilitat, aplicada a cada subjecte del grup d’intervenció, en grups de 15 participants: teràpia rehabilitadora + 1 batut hiperproteic post teràpia rehabilitadora, taller de memòria i revisió de polimedicació. Les avaluacions seran emmascarades i es duran a terme als 0, 12 i 18 mesos. També es realitzarà l’anàlisi de variança de mesures repetides per ajustar les diferències atribuïbles a l’efecte de la intervenció de possibles confusors: comorbiditat, limitacions sensorials, risc social, intervencions mèdiques o socials paral·leles, entre d’altres. Amb aquest estudi pretenem identificar la prevalença de fragilitat en la gent gran del nostre medi de treball, així com establir i avaluar potencials recursos factibles a la pràctica clínica diària per tal de prevenir la transició de fragilitat a una possible discapacitat. Alguns dels resultats que confiem assolir són la millora funcional física i cognitiva dels pacients del grup d’intervenció, la disminució de les taxes de caigudes i discapacitat final, de reingressos hospitalaris i institucionalització i, si es confirmen aquestes aspiracions, es pot plantejar ampliar l’estudi amb l’anàlisi de disminució de la mortalitat. Així mateix, aspirem a actuar sobre aquella gent gran fràgil encara sense discapacitat, en els quals és possible modificar l’evolució de la fragilitat cap a la dependència i en darrer terme, prevenir l’evolució dels ancians cap a la immobilitat i per tant cap a la discapacitat, aixó com la reclusió en el domicili o institucionalització, i aconseguir que la gent gran pugui mantenir-se activa i continuar vivint independentment a la comunitat.

Objetivo: Evaluar la efectividad de una intervención multifactorial basada en un programa de actividad física y dieta, talleres de memoria y revisión de medicación para modificar parámetros de fragilidad, fuerza muscular y rendimiento físico y cognitivo, en personas igual o mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo. Secundariamente, evaluar los cambios en caídas, hospitalizaciones, riesgo nutricional, discapacidad e institucionalización o confinamiento.

Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año y medio de seguimiento, realizado en ocho Equipos de Atención Primaria de Barcelona. Se estudiarán pacientes mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo, test de get-up-and-go menor o igual a 20 segundos, y test de Lobo mayor o igual a 18. Se seleccionarán 165 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el rendimiento físico (Short physical
performance battery (SPPB)): 0,5 unidades; DE común: 1,42; 20% pérdidas).

Intervenciones: La intervención consiste en una triple actuación consecutiva sobre diferentes dimensiones de fragilidad, aplicada a cada sujeto del grupo intervención, en grupos de 15 participantes: Terapia rehabilitadora + ingesta de 1 batido hiperproteico post terapia rehabilitadora, Taller de memoria y revisión de la medicación.
Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 12 y 18 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: comorbilidad, limitaciones sensoriales, riesgo social, intervenciones médicas o sociales paralelas, entre otros.

Objetivo: Evaluar la efectividad de una intervención multifactorial basada en un programa de actividad física y dieta, talleres de memoria y revisión de medicación para modificar parámetros de fragilidad, fuerza muscular y rendimiento físico y cognitivo, en personas igual o mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo. Secundariamente, evaluar los cambios en caídas, hospitalizaciones, riesgo nutricional, discapacidad e institucionalización o confinamiento.

Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año y medio de seguimiento, realizado en ocho Equipos de Atención Primaria de Barcelona. Se estudiarán pacientes mayores de 65 años con cribado de fragilidad positivo, test de get-up-and-go menor o igual a 20 segundos, y test de Lobo mayor o igual a 18. Se seleccionarán 165 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el rendimiento físico (Short physical
performance battery (SPPB)): 0,5 unidades; DE común: 1,42; 20% pérdidas).

Intervenciones: La intervención consiste en una triple actuación consecutiva sobre diferentes dimensiones de fragilidad, aplicada a cada sujeto del grupo intervención, en grupos de 15 participantes: Terapia rehabilitadora + ingesta de 1 batido hiperproteico post terapia rehabilitadora, Taller de memoria y revisión de la medicación.
Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 12 y 18 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: comorbilidad, limitaciones sensoriales, riesgo social, intervenciones médicas o sociales paralelas, entre otros.

OBJETIVOS: Principal: Evaluar la efectividad de una intervención en atención primaria, mediante una alerta electrónica en la historia clínica informatizada (HCI) para promover la participación de la población en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR). Secundarios: Conocer los motivos de la no participación de la población invitada al cribado del CCR. Conocer la opinión de los profesionales sanitarios sobre el circuito del programa oficial y sobre la implementación de esta nueva herramienta. DISEÑO: Ensayo clínico controlado no aleatorio y una segunda fase transversal. SUJETOS DE ESTUDIO: Todas las personas invitadas a participar en el Programa de Detección Precoz de CCR del Servicio Catalán de la Salud, que incluye a hombres y mujeres de 50-69 años, y asignados a los dos Servicios de Atención Primaria (SAP) del estudio. Todos los profesionales sanitarios. METODOLOGÍA: La intervención consistirá en la activación de un recordatorio electrónico en la HCI de los pacientes que el médico o la enfermera deberán realizar en cualquier ocasión que el paciente acuda a la consulta durante los dos años que dura la intervención. Posteriormente se comparará el porcentaje de pacientes que han realizado el cribado, mediante la prueba de detección de sangre oculta en heces, en los grupos control e intervención. También se pasará un cuestionario a los profesionales para conocer su opinión sobre el circuito del programa oficial y sobre la nueva herramienta. RESULTADOS ESPERADOS: Esperamos observar un aumento superior o igual al 10% de pacientes cribados en el grupo intervención respecto al grupo control