Laura Conangla Ferrin

Objetivo principal: Desarrollar y validar dos modelos basados en variables clínicas de fácil obtención en la consulta de atención primaria que permitan predecir la hospitalización o la mortalidad a muy corto plazo ( Modelo A a 3 días y Modelo B a 7 días ) en una cohorte de pacientes atendidos en atención primaria como consecuencia de una descompensación de la Insuficiencia cardiaca (IC).

Objetivo secundario:Valorar el papel de la ecografía pulmonar y yugular en la predicción del riesgo de recaída precoz ( necesidad de nuevo tratamiento diurético intravenoso, ingreso o muerte a los 3 y 7 días del tratamiento diurético inicialmente pautado) en aquellos pacientes a los que se administre ambulatoriamente tratamiento diurético intravenoso en el primer episodio de la descompensación.

Disefio: Estudio prospectivo multicéntrico de cohortes destinado a desarrollar y validar dos modelo predictivos de hospitalización y muerte a muy corto plazo (3 y 7 días) como consecuencia de una descompensación de su IC. Se trata de un estudio internacional, en el que la cohorte de derivación procederá de 12 centros de atención primaria de Barcelona y 5 CUAP ( Centros de Urgencias de Atención primaria) y la cohorte de validación externa procederá de las consultas de atención primaria de 8 países europeos que han aceptado participar en el mismo.
En el momento de la descompensación se valorarán variables de anamnesis y exploración accessibles en Atención primaria de salud (AP). En aquellos pacientes a los que se administre ambulatoriamente tratamiento diurético intravenoso en AP se analizará el papel de le ecografía pulmonar y yugular como predictores de la recaída precoz
( necesidad de nuevo tratamiento intravenoso, ingreso hospitalario o muerte a los 3 y 7 días del tratamiento diurético inicialmente pautado)

Antecedents/Introducció:
La patologia cardíaca és un problema de salut de gran rellevància i d’elevada freqüència en la consulta dels metges de família. L’estudi i diagnòstic de les patologies cardíaques sol precisar una ecocardiografia que habitualment es realitza als serveis de cardiologia amb demores mitjanes superiors als 6 mesos. En algun cas, com en la insuficiència cardíaca (IC), els signes i símptomes clínics no son prou específics i sovint el diagnòstic es produeix després d’un primer ingrés hospitalari per descompensació.

Hipòtesis principals:
(1)-Una formació reglada en ecoscòpia per a metges de família permetria assolir els coneixements necessaris per poder realitzar aquesta tècnica.
(2)-La realització d’aquest programa podria aconseguir un bon grau de concordança entre l’ecoscòpia feta per aquests metges de família i les ecocardiografies fetes per cardiòlegs, respecte un llistat de variables prèviament definides.

Hipòtesis secundàries:
3-Els professionals formats podrien incorporar aquesta tècnica a la seva activitat professional.
4-Aquest treball permetrà recollir les indicacions i patologies més prevalents en la pràctica real dels MF.
5-La recollida d’informació addicional a l’execució de l’ecoscòpia, permetrà definir diferents perfils clínics entres els pacients atesos.
6-L’aplicació d’aquesta tècnica a l’Atenció Primària permetria prioritzar els pacients amb patologia rellevant que precisen una ecocardiografia reglada i atenció preferents.
7-Aquest projecte aconseguirà un bon grau de satisfacció de totes les parts implicades: pacients, metges de família i cardiòlegs.
8-L’aplicació d’aquesta tècnica a l’AP permetria detectar precoçment la insuficiència cardíaca.

Objectius principals:
1-Avaluar el nivell de coneixements adquirits en ecoscòpia cardíaca d’una mostra de MF entrenats per mitjà d’un pla formatiu. (hipòtesi 1)
2-Avaluar el grau de concordança entre les ecoscòpies fetes per MF i les ecocardiografies fetes per cardiòlegs (hipòtesi 2)

Objectius secundaris:
3-Determinar el grau d’implementació de l’ecoscòpia als llocs de treball dels MF (hipòtesi 3)
4-Descriure les indicacions i les patologies més prevalents observades pels metges de família en l’ecoscòpia cardíaca en condicions de pràctica clínica real. (hipòtesi 4)
5-Definir els possibles perfils clínics de pacients a qui es practicarà ecoscòpia en AP. (hipòtesi 5)
6-Determinar si la implementació de l’ecoscòpia implica un benefici pels pacients amb patologia cardíaca (hipòtesis 6 i 8)
7-Valoració global de l’experiència pels pacients, els MF i els cardiòlegs. (hipòtesi 7)

Disseny
Estudi observacional prospectiu desenvolupat en l’àmbit de l’Atenció Primària, en el període comprès entre el 19 de setembre de 2022 i el 31 de desembre de 2025.
Es va dissenyar un pla formatiu teoricopràctic en ecoscòpia cardíaca per a metges de família, consistent en:

– Formació teòrica (10 hores): 10 sessions enregistrades i allotjades en una plataforma online d’emissió setmanal, amb una durada mitja de 30 minuts, i un total de 5,5 hores. Aquestes es van intercalar amb 6 sessions online, de 45 minuts de durada cadascuna (4.5 hores), per resoldre dubtes. Avaluació mitjançant examen online amb preguntes teòriques i d’interpretació d’imatges. L’avaluació admetia dos intents de realització de l’examen i, en cas de no superar-la, hi havia opció de suport addicional i segona convocatòria.
Els alumnes van respondre un qüestionari sobre l’experiència amb la formació teòrica rebuda.

– Simulació (8 hores): jornada amb simulador per adquirir les imatges ecoscòpiques estandaritzades, i pràctica en model sa.

– Formació pràctica (80 hores): estada formativa en els respectius serveis de cardiologia de referència. Durant les pràctiques al servei de cardiologia els MF van registrar les ecoscòpies realitzades mitjançant un formulari anonimitzat per monitorar l’activitat efectuada i el tipus de patologia atesa. En acabar els cardiòlegs tutors van registrar les habilitats assolides pels alumnes. Tot seguit es va fer una avaluació mitjançant el mateix simulador per garantir l’homogeneïtat en l’aprenentatge.

Un cop completada tota la formació, cada MF va desenvolupar l’aprenentatge assolit en el seu centre assistencial. La implementació es va fer realitzant ecoscòpia cardíaca a pacients en espera de rebre una ecocardiografia reglada sol·licitada pel seu metge de família. Aquesta activitat es va monitorar durant un període de 3 anys.

En la primera fase es van formar un total de 16 metges de família durant 4 mesos, amb la previsió de replicar-lo de manera consecutiva amb 2 grups més de metges de família, formant un total de 48 professionals.

Variables de l’estudi
Per iniciar la participació en l’estudi sobre ecoscòpia en Atenció Primària, els alumnes participants hauran d’haver superat les proves d’avaluació, tant de la part teòrica com de la pràctica.

Les variables que es van registrar van ser:
1-Dades de filiació i antecedents personals: data, gènere, edat, índex de massa corporal (IMC), hipertensió arterial (HTA), diabetis mellitus tipus 1 o 2 (DM1 o DM2), dislipèmia, arritmia cardiaca per fibril·lació auricular (ACxFA), fumador, asma/malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), ictus, cardiopatia isquèmica.
2-Motiu de petició de l’estudi agrupats en els següents: dispnea (grau funcional), buf auscultatori, debut d’ACxFA, palpitacions, dolor toràcic de possible origen coronari, control programat, sospita d’empitjorament de la patologia cardíaca coneguda, sospita clínica d’insuficiència cardiaca (IC), bloqueig de branca esquerra (BBE), HTA, síncope, altres.
3-ECG: categoritzat com a normal/alterat/ACxFA
4-Valor de Pro-BNP o BNP
5-Paràmetres ecoscòpics: estenosi mitral, estenosi aòrtica (Ao) (lleu: algo reduïda, o moderada-severa: marcadament reduïda, segons impressió visual), esclerosi Ao, insuficiència mitral, tricuspídia i Ao (les tres en grau lleu o moderat-severa), calcificació mitral, avaluació de la fracció d’ejecció del VE (>50%, 35-50% o <35%), dilatació de l’arrel o de l’Ao ascendent (>40), HVE (lleu si >11 i severa si >13)), dilatació del VE (lleu si >59 en homes i >54 en dones, i severa si >65 en homes i >60 en dones), dilatació de l’aurícula E (lleu si >40, o severa si >48), vessament pericàrdic >10, calibre de la vena cava >21mm i la seva col·lapsabilitat inferior <50%, quocient E/e’>2 a la sortida de la vàlvula mitral cercant un possible patró restrictiu. Si és el cas, es registrarà un resultat de normalitat.
S’informarà de la qualitat de l’estudi com bo, acceptable o dolent.
La regurgitació mitral i la regurgitació tricúspide s’estimaran de manera
semi quantitativa mitjançant el mapa de flux Doppler color de la distribució espacial del raig regurgitant a les aurícules esquerra i dreta, respectivament. La regurgitació Ao s’avaluarà mitjançant la propagació del raig regurgitant dins del tracte de sortida del ventricle esquerra.
Els antecedents, els motius de petició, l’ECG i el Pro-BNP s’obtindran de la història clínica informatitzada.

Estudi d’ecocardioscòpia i registre de dades
L’estudi ecocardioscòpic es farà en cada centre assistencial dels metges de família formats, amb els aparells disponibles, d’ús en la pràctica clínica real. I l’avaluació s’efectuarà visualment de manera semi quantitativa segons la definició de l’ASE (societat americana de cardiologia) en alguns paràmetres, i en altres segons el resultat de la presa de mesures numèriques.

Els registres es guardaran en la plataforma REDCAP, quedant depositats en el sistema informàtic de l’Institut Català de la Salut. Aquest sistema garanteix la confidencialitat de les dades obtingudes per l’estudi. Més tard aquesta informació es compararà amb el resultat de l’ecocardiografia reglada que es farà al servei de cardiologia. Això permetrà establir el grau de concordança entre ambdues. L’avaluació de la concordança la realitzarà un metge de família, aliè a l’ecoscòpia inicial.

Crit. Inclusió/exclusió dels professionals:
Els criteris d’inclusió de professionals al programa formatiu han estat: ser metge especialista en medicina familiar i comunitària, soci de la CAMFiC, disposar d’un ecògraf amb sonda d’ecocardiografia al lloc de treball, i voler participar amb l’esforç i compromís que comporta. Els criteris d’exclusió han estat no acomplir algun dels criteris d’inclusió. Així es conformarà un grup de 48 MFiCs de diferents indrets de Catalunya, la majoria amb ocupació laboral en centres d’Atenció Primària (algun en serveis d’urgències o altres llocs com unitats d’IC).

Població de referència:
La població de referència serà l’atesa en els centres d’Atenció Primària i altres dispositius (urgències o unitats d’insuficiència cardíaca per exemple), on treballen metges de família inclosos en aquest programa formatiu, a qui els respectius metges de família hauran indicat la realització d’una ecocardiografia. Criteris d’inclusió/exclusió dels pacients: el criteri d’inclusió dels pacients serà que estiguin pendents de realitzar una ecocardiografia per qualsevol dels supòsits pels que s’indica un estudi amb aquesta tècnica, en un centre on treballi un professional que participi en aquest projecte. El criteri d’exclusió serà que el pacient no accepti signar el consentiment informat, malaltia mental severa o deteriorament cognitiu important, amb dificultat de comprensió.

Determinacions i anàlisis estadístic:
Les variables categòriques es presenten com freqüència absoluta i percentatges i les variables continus com a mitges i desviació estàndard. L’índex Kappa es va utilitzar per mesurar el grau d’acord entre les variables determinades pel metge de família mitjançant ecoscòpia i les determinades pel cardiòleg mitjançant ecocardiografia. Els valors de P inferiors a 0,05 es van considerar estadísticament significatius. Es van calcular els IC del 95%. Per a l’anàlisi estadística es va utilitzar el programa R per a Windows versió 3.6.0

Resultats esperats:
S’espera que la pràctica totalitat dels alumnes superin la formació teòrica, la validació pràctica als laboratoris d’ecocardioscòpia i l’examen pràctic.
Esperem un elevat grau d’implementació de la tècnica als respectius llocs de treball. S’analitzaran els motius d’una eventual no implementació de la tècnica.
Esperem descriure diferents perfils de pacients en relació als seus antecedents, motius de petició i troballes diagnòstiques.
Esperem que l’índex Kappa de concordança entre les ecoscòpies fetes pels metges de família i les ecografies cardíaques fetes pels cardiòlegs, sigui superior al 0,7 per a les variables definides inicialment, i amb una clara progressió temporal.
Esperem que se’n derivi una optimització del circuit de derivació del pacient entre Atenció Primària i el servei de cardiologia.

Aplicabilitat i rellevància: Si aquest pla formatiu demostra que els MF assoleixen els coneixements necessaris per realitzar aquesta tècnica als centres d’Atenció Primària, es podria replicar i estendre a molts més professionals. L’ecoscòpia cardíaca com a eina de suport al diagnòstic permet incrementar la capacitat de resolució del metge de família, i estratificar millor les necessitats dels pacients amb afeccions cardíaques.

Hipòtesi:
Un seguiment post-alta en pacients ingressats per IC, mitjançant l’ecografia pulmonar, permet estratificar el risc dels pacients, monitoritzar l’evolució clínica, i detectar precoçment les descompensacions per a realitzar una intervenció terapèutica precoç evitant reingressos hospitalaris i millorant la seva qualitat de vida de forma cost-efectiva.
Objectius:
General:
Incorporar l’ecografia pulmonar a l’AP en el seguiment dels pacients amb IC post-alta hospitalària per a la monitorització clínica precoç de possibles descompensacions
Especifics:
1. Establir un protocol de coordinació entre l’AP i la UIC per al seguiment dels pacients post alta amb IC basat en un model transicional
2. Avaluar el número de reingressos hospitalaris per descompensació d’IC

Este es un estudio poblacional destinado a investigar si el dispositivo FibroScan 230 funciona tan bien como el FibroScan original en la medición de la rigidez hepática para identificar sujetos con enfermedad hepática crónica silenciosa con fibrosis entre la población general.

Antecedents:
L’anèmia es pot definir com una disminució de les xifres de l’hemoglobina (Hb) per sota de 12,5 g/dl en dones i 13,5 en homes i l’hematòcrit menor a 40-52% en homes i 36-48% en dones. Segons l’OMS la prevalença d’anèmia mundial en persones majors de 14 anys és aproximadament del 24% i entre el 5 i 10% en pacients d’entre 65 i 70 anys. Aquesta xifra s’incrementa fins el 15-25% en pacients majors de 80 anys Una de les possibles complicacions de les patologies cròniques és l’anèmia; el seguiment, la detecció precoç i el tractament de la qual té efectes funcionals i socials per les persones, així com econòmics pel sistema sanitari, ja que implica consultes a urgències i ingressos hospitalaris freqüents.

? Objectiu:
Determinar la prevalença d’anèmia al Barcelonés Nord i Maresme, les característiques dels pacients que tenen anèmia y els recursos que utilitzen.

? Disseny:
Estudi transversal descriptiu a partir dels registres clínics informatitzats del Servei Públic de Salut.

Resum:
L’augment de demanda aguda a l’Atenció Primària (AP) ha crescut als darrersanys, aspecte que contribueix a la saturació d’aquests serveis (1,2). Els usuaris d’AP presenten unes necessitats i expectatives que han de ser satisfetes per oferir serveis de qualitat. Per aquest motiu és fonamental conèixer el grau de satisfacció i la qualitat percebuda per aquests, entenent aquesta com la diferencia entre les expectatives i la qualitat realitzada (5). El model sanitari actual de la demanda caracteritzat per una freqüentació i pressió assistencial altes, segueix sent habitual en l’AP i obliga a adoptar mesures de racionalització de la demanda (8).

Objectiu:
Avaluar la gestió que es realitza de la demanda aguda dels usuaris a un CAP i el disconfort que genera aquesta gestió als professionals i als usuaris.

Background: Although almost 50% of patients with heart failure (HF) have preserved ejection fraction (EF), there is little evidence on drugs with a prognostic impact. Recently, the TOPCAT study showed contradictory results on hospitalizations and mortality with spironolactone according to geographical inclusion region, so the effect of mineralocorticoid receptor antagonists (MRA) in this population is not well stablished.
Hypothesis: There is a relationship between MRA treatment, prognosis and hospitalizations in patients with chronic HF with preserved ejection fraction (HFpEF) in real life.
Objective: To assess the effect of MRA on cardiovascular mortality and HF hospitalizations in patients with HFpEF.
Methodology: Retrospective study of patients with HF diagnosis in SIDIAP database. By propensity score matching, two cohorts with a 1: 1 ratio will be obtained (exposure and non-exposure), including demographic data, cardiovascular risk factors and established cardiovascular disease, treatments, clinical variables and laboratory test.
Expected results: 1) To establish the safety of MRA in real world HFpEF patients. 2) To determine the effect of study therapeutic group on morbidity and mortality.
Relevance: HF is the leading cause of hospitalization in people over 65 years in Western countries and the fourth cause of cardiovascular death in our country. It is estimated that there are 88,000 patients with HF in Catalonia, with a mortality rate of 14% and 30.8% of unplanned hospitalizations at one year of follow-up.
Applicability: 1) To identify specific therapeutic targets according to patient profile. 2) To characterize HF in the community according to EF and generate new hypothesis.
Key words: Heart failure, mineralocorticoid receptor antagonists, prognosis

Objectius:
General: Determinar la utilitat de l’ecografia pulmonar (EP) en el diagnòstic d’insuficiència cardíaca (IC) dels pacients amb sospita clínica atesos a les d’Atenció Primària.
Específics:
– Estimar la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de l’EP pel diagnòstic d’IC en pacients amb sospita clínica
cardiòleg com a gold standard – Determinar la relació entre el resultat de l’EP, el valor de la porció amino pèptid natriurètic tipus B (NT sospita clínica d’IC.
Disseny: Estudi multicèntric transversal per la validació d’una prova diagnòstica
Àmbit: Atenció Primària (AP) 2017.
Subjectes: Pacients majors de 50 anys, sense diagnòstic previ d’IC, sol·licitud d’NT-proBNP per sospita clínica d’IC atesos a un dels 10 Equips d’Atenció Primària (EAP) participants a l’estudi.

Objectius:
General: Determinar la utilitat de l?ecografia pulmonar (EP) en el diagnòstic
d?insuficiència cardíaca (IC) dels pacients amb sospita clínica atesos a les consultes
d?Atenció Primària.
Específics:
– Estimar la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de
l?EP pel diagnòstic d?IC en pacients amb sospita clínica usant el diagnòstic del
cardiòleg com a gold standard.
– Determinar la relació entre el resultat de l?EP, el valor de la porció amino-terminal del
pèptid natriurètic tipus B (NT-proBNP) i els criteris de Framingham en pacients amb
sospita clínica d?IC.
Disseny: Estudi multicèntric transversal per la validació d?una prova diagnòstica
Àmbit: Atenció Primària (AP) d?àmbit urbà en el període de juliol del 2015 a juny del
2017.
Subjectes: Pacients majors de 50 anys, sense diagnòstic previ d’IC, amb una
sol·licitud d’NT-proBNP per sospita clínica d?IC atesos a un dels 10 Equips d’Atenció
Primària (EAP) participants a l?estudi.
Instrumentació i Determinacions:
? Història clínica i exploració física per part d?un metge de família de l?equip
investigador.
? Exploracions complementàries: ECG. Radiografia de tòrax. Ecografia pulmonar amb
ecògraf portàtil v-scan. Determinació en sang venosa d’NT-proBNP. Realització
d?un ecocardiograma-doppler.
? Avaluació de la història clínica i les proves complementàries (ECG, radiografia de
tòrax, NT-proBNP i ecocardiograma-doppler) per part d’un cardiòleg cec al resultat
de l?ecografia pulmonar (EP) per tal d’establir el diagnòstic d’IC.
Variables: Variables socio-demogràfiques, tabaquisme, Índex de Massa Corporal
(IMC), comorbiditats principals, tractament farmacològic, criteris de Framingham,
electrocardiograma, congestió radiològica a la radiografia de tórax, NT-proBNP, línies

HIPÒTESI:
Degut a que la simptomatologia de la IC en les fases inicials de la malaltia resulta poc específica i a que des de l’AP no sempre hi ha accès a les proves complementàries que permeten establir el diagnòstic d’una forma concloent, els professionals de la salut tendeixen a establir com a diagnòstics consolidats alguns diagnòstics que no presenten els criteris recomanants per les Guies de la Pràctica Clínica, la qual cosa pot conduir a que altres condicions patològiques siguin identificades com IC sense ser-ho, amb la conseqüent inadequació diagnòstica i d’utilització de recursos.
OBJECTIUS:
GENERAL
Conèixer el grau d’adeqüació diagnòstica per a la IC en les històries clíniques d?atenció primària
ESPECÍFICS
Objectiu 1: Determinar la proporció de pacients amb diagnòstic d’IC a les històries clíniques d’AP correctament diagnosticats segons els criteris de la Societat Europea de Cardiologia.
Objectiu 2 : Conèixer la prevalença d?inadeqüació diagnòstica per a la IC i les seves causes.
Objectiu 3: Analitzar les diferències entre els pacients correctament diagnosticats i els que no disposen de proves concloents per validar el diagnòstic.
Objectiu 4: Conèixer la utilitat d?un algorisme diagnòstic per la IC en aquells casos amb diagnòstics no establerts de manera concloent a l’eCAP.
Objectiu 5 : Identificar el subgrup de pacients amb diagnòstic validat d’IC que presenten la fracció d?ejecció de VE preservada.

Objectius:
General: Determinar la utilitat de l’ecografia pulmonar (EP) en el diagnòstic d’insuficiència cardíaca (IC) dels pacients amb sospita clínica atesos a les consultes d’Atenció Primària.

Específics:
– Estimar la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de l’EP pel diagnòstic d’IC en pacients amb sospita clínica usant l’ecocardiograma com a prova patró.
– Determinar la relació entre el resultat de l’EP, el valor de la porció amino-terminal del pèptid natriurètic tipus B (NT-proBNP) i els criteris de Framingham en pacients amb sospita clínica d’IC.

Disseny: Estudi multicèntric transversal per la validació d’una prova diagnòstica

Àmbit: Atenció Primària (AP) d’àmbit urbà en el període de març del 2015 a juny del 2016.

Subjectes: Pacients majors de 50 anys, sense diagnòstic previ d’IC, amb una sol·licitud d’NT-proBNP per sospita clínica d’IC atesos a un dels 10 Equips d’Atenció Primària (EAP)participants a l’estudi.

Instrumentació i Determinacions:
– Història clínica i exploració física per part d’un metge de família de l’equip investigador.
– Exploracions complementàries: ECG. Radiografia de tòrax. Ecografia pulmonar amb ecògraf portàtil v-scan. Determinació en sang venosa d’NT-proBNP. Realització d’un ecocardiograma-doppler.
– Avaluació de la història clínica i les proves complementàries (ECG, radiografia de tòrax, NT-proBNP i ecocardiograma-doppler) per part d’un cardiòleg cec al resultat de l’ecografia pulmonar (EP) per tal d’establir el diagnòstic d’IC.

Variables: Variables socio-demogràfiques, tabaquisme, índex de Massa Corporal (IMC), Estatus Chronical Risk Group, comorbiditats principals, tractament farmacològic, criteris de Framingham, electrocardiograma, congestió radiològica tòrax, NT-proBNP, línies B de Kerley (ecografia pulmonar), ecocardiograma-Doppler.

Anàlisi estadístic:
Es calcularà la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de l’ecografia pulmonar respecte a l’ecocardiograma, amb un interval de confiança del 95%.
Es calcularà l’índex kappa per l?ecografia pulmonar (positiva/negativa en funció de si presenta o no alguna línia B de Kerley) respecte l’ecocardiograma (positiu/negatiu segons valoració del cardiòleg) i respecte NT-proBNP (positiu/negatiu) usant el punt de tall 280pg/mL Es calcularà la correlació entre el nombre de línies B de Kerley i els valors de NT-proBNP (variables contínues) amb el coeficient de correlació d’Spearman i s’avaluarà la seva concordança amb el coeficient de correlació intraclasse i els mètodes gràfics de Bland-Altman. S’usarà l’índex kappa per a valorar la fiabilitat inter i intra observador de l’EP.

Resultats esperats: S’espera obtenir alta sensibilitat (>90%) i especificitat (>70%) de l’ecografia pulmonar en el diagnòstic d’IC, similars a les d’NT-proBNP. Es preveu una relació lineal entre l?increment del valor d?NT-proBNP i el nombre de línies B pulmonars presents a l’ecografia. Així s’espera poder comptar amb l’ecografia pulmonar com a una eina complementària més als ja validats pèptids natriürètics en el diagnòstic d’insuficiència cardíaca
Limitacions: Infrarepresentació dels casos no sospitats (aquells que no consultin al centre d’atenció primària o que no siguin identificats com a probable IC pel metge de capçalera). S’exclouen de l’estudi els pacients menors de 50 anys, per tenir una baixa incidència d’IC. Alguns fàrmacs podrien alterar el resultat de les exploracions complementàries, per això es registrarà el tractament dels participants. L’EP és una prova observador-depenent; es calcularà l’índex de correlació (kappa) per garantir-ne la fiabilitat, tant inter-observador com intra-observador.