Juan Vicente Luciano Devis

Objectius: La fibromiàlgia (FM) és una síndrome clínica heterogènea, cosa que dificulta el seu abordatge. Conèixer els subtipus clínics pot ajudar a dissenyar tractaments més específics. La classificació de subtipus clínics més recomanada és la de Giesecke et al (2003), però es va desenvolupar en una mostra limitada a l?àmbit hospitalari. L?objectiu d?aquest estudi és identificar subgrups clínics en FM en l?àmbit de l?Atenció Primària (AP) tot comprovant si la classificació de Giesecke et al (2003), és reproduïble a la nostra població. Metodologia: Estudi transversal multicèntric amb anàlisi de clústers en una mostra de pacients amb FM (n=160), reclutats a l?AP del Baix Llobregat. S?inclouran variables sociodemogràfiques, psicològiques, cognitives i llindar del dolor. Limitacions: (a) el reclutament desigual dels clústers, tot i que el reclutament de pacients amb FM sigui aleatori, (b) el curs de la FM és a brots, amb la qual cosa la mesura puntual de les variables psicològiques, cognitives i biològiques poden tenir oscil?lacions al llarg del temps i finalment (c) la mostra pot no ser representativa. Implicacions: Amb aquesta classificació es podran agrupar els/les pacients amb FM per oferir-los tractaments més precisos i adaptats a les seves necessitats.

La depresión Mayor (DM) es altamente prevalente y tiene asociados un alta carga y costes económicos. Niveles leves de DM pueden ser tratados sin antidepresivos en Atención Primaria (AP). Cuando los antidepresivos son necesarios, la fluoxetina podría ser más coste-efectiva que nuevos fármacos (escitalopram o venlafaxina). Objetivos: 1) Calcular el coste-efectividad de la espera vigilante (recomendada por NICE) vs tratamiento farmacológico antidepresivo para tratar la DM leve en AP, 2) Comparar el coste-efectividad de tres tratamientos farmacológicos (fluoxetina, venlafaxina y escitalopram) para el tratamiento de la DM moderada-severa en AP. Métodos: 400 pacientes (18-75 años) con DM (diagnosticada por el médico de AP (MAP)) serán contratados en los centros de AP. El MAP escogerá, dependiendo de la gravedad, entre las estrategias A)conducta expectante (n=100); y B)tratamiento farmacológico (n=300). En caso de iniciar tratamiento farmacológico, los pacientes se aleatorizarán a fluoxetina (n=100), venlafaxina (n=100) o escitalopram (n=100). Se seguirá a los pacientes durante 12 meses y se evaluarán en tiempo basal, 3, 6 y 12 meses. Se evaluará la gravedad de la DM (PHQ-9), la calidad de vida (EuroQol -5D) y el uso de servicios (versión adaptada del CSRI incluyendo la pérdida de productividad). El coste-efectividad y el coste-utilidad se calculará con 5000 réplicas (bootstrapping) para controlar la incertidumbre. Se realizarán curvas de aceptabilidad del coste-efectividad. Los análisis se harán utilizando dos perspectivas: la del Servicio Nacional de Salud y la de la sociedad.

Objectiu: Avaluar la millora a la qualitat de vida que proporciona un programa d’intervenció educatiu en pacients amb fibromiàlgia a l’Atenció Primària de Salut (APS). Avaluar el cost-eficàcia del programa. Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat amb seguiment fins als 12 mesos. La mostra s’obtindrà de la població de persones amb fibromiàlgia que consta al registre d’històries clíniques de tres centes de salut i del servei de Reumatologia de l’hospital de referència. Posteriorment a l’obtenció del consentiment informat es verificarà el diagnòstic segons els criteris de l’American College of Rheumatology (1990). La qualitat de vida s’avaluarà segons el qüestionari FIQ-S i EuroQoL-5D. L’ús i costos de serveis sanitaris seran avaluats amb el qüestionari Client Service Receipt Interview (CSRI) modificat. La intervenció consisteix en un programa educatiu que inclourà informació de la malaltia, pràctica d’exercici físic supervisat i teràpia de relaxació. Es realitzaran classes presencials en grup de 18 pacients com a màxim, de dues hores setmanals de durada durant vuit setmanes. En cap cas es modificarà el tractament farmacològic que ja portin pautat, deixant aquest paper al seu metge referent. S’analitzarà la similitud dels dos grups abans d’iniciar la intervenció. S’avaluarà el grau de qualitat de vida i els costos sanitaris abans, al mes, als 2, 6 i 12 mesos de l’inici de l’estudi.