avatar_investigadors.jpg

José María Verdú Rotellar

GRECAP

ORCID: 0000-0003-4225-8504

USR Barcelona

CAP Sant Marti

Medicina de Familia

Biografia

Projectes

Utilitat del Nt-pro-BNP en el diagnòstic de la insuficiència cardíaca en Atenció Primària

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2006-2011
  • Finiançadors: Fundació d'Atenció Primària (FAP) - CAMFIC

OBJECTIU PRINCIPAL Determinar la utilitat del Nt-pro BNP com a prova de screening als pacients amb sospita d’Insuficiència Cardíaca (IC) atesos a les consultes d´Atenció Primària. METODOLOGIA Estudi multicèntric prospectiu de Fase 4 de la validació d’una prova diagnòstica. Pacients a estudi: S’inclourà a tots els pacients que, en l’àmbit d’estudi (7 CAP urbans), se’ls realitzi petició d’un Ecocardiograma Doppler per sospita d´IC i que acceptin la seva participació mitjançant un consentiment informat. S’exclouran aquells pacients que presentin descompensació en el moment de la inclusió en l’estudi. Mostreig consecutiu Mida de la mostra: Per a un valor predictiu del 99%, una prevalença estimada d’IC del 2%, un nivell de confiança del 95% (anàlisi bilateral) i un error de precisió màxim del 5% amb unes pèrdues estimades del 10%, la mida de la mostra serà de 324 pacients. La recollida de les variables serà realitzada per cadascú dels responsables de l’estudi de cada CAP, excepte els referits a l’Ecocardiografia i al diagnòstic d’IC i tipus de disfunció que seran recollits pel cardiòleg (Unitat d´Insuficiència Cardíaca hospitalària) que realitzi l’ecocardiografia sense conèixer els nivells de NtproBNP que s’hauran determinat en el CAP corresponent. Es realitzarà anàlisi estadístic mitjançant el programa SPSS i EPIDAT, es calcularà sensibilitat, especificitat, valor predictiu negatiu i positiu, corbes ROC pel NtproBNP en el diagnòstic d’IC. S’utilitzarà chi quadrat per comparar variables quantitatives i la t de student o la regressió múltiple per les variables quantitatives.

Intervenció coordinada entre l’atenció primària i l’hospital en pacients hiperfreqüentadors atesos en un servei d’urgències d’un hospital

  • IP: Josep Davins Miralles
  • Durada: 2007-2011
  • Finiançadors: Generalitat Catalunya

Impacte de la implementació de guies de pràctica clínica electròniques sobre patologia cardiovascular en Atenció Primària

  • IP: Eva Comin Bertran
  • Durada: 2009-2013
  • Finiançadors: Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)

OBJECTIU: Avaluar l’impacte de la implementació de guies de pràctica clínica electròniques de hipercolesterolèmia, diabetis mellitus tipus 2 i hipertensió arterial. DISSENY: S’utilitzen dos tipus de disseny, segons els objectius específics: 1. estudi descriptiu del grau d’utilització i 2. estudi prospectiu d’intervenció amb avaluació abans-després per mesurar el grau de millora del diagnòstic, seguiment i tractament. ÀMBIT: Centres d’Atenció Primària (250) SUBJECTES: Metges d’AP (objectiu 1) i pacients diagnosticats de les patologies cròniques incloses en el programa informàtic (objectiu 2). VARIABLES: – relacionades amb el metge que utilitza la GPC: edat, sexe, nivell de compliment inicial d’objectius i indicadors de farmàcia – relacionades amb el pacient: edat, sexe, nombre GPC en les quals està inclòs – variables d’ús de la guia: nombre d’accessos a: pantalla d’integració de GPC, ajudes al diagnòstic i tractament, alertes generades per la guia (sospita de mal control i seguretat) i consells als pacients – variables relacionades amb indicadors de diagnòstic, tractament i control de cada GPC FONTS D’INFORMACIÓ: Història informàtica del pacient, CPG electròniques. ANÀLISI: Mitjançant una plataforma informàtica elaborada per a l’avaluació de les GPC, es realitzarà l’anàlisi trimestral de les dades, avaluant el grau d’ús de les GPC electròniques, així com els canvis registrats en els indicadors de les diferents patologies, estratificant en funció de les característiques de metges i pacients. RESULTATS ESPERATS: La implantació del programa ha de permetre millorar la implementació de les GPC i aconseguir millores en el procés de diagnòstic, seguiment i tractament d’aquestes patologies.

Valor pronóstico del criterio utilizado para el diagnóstico de los pacientes con insuficiencia cardíaca

  • IP: Miguel Angel Muñoz Pérez
  • Durada: 2013-2014
  • Finiançadors: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Introducción: A pesar de la enorme relevancia de la insuficiencia cardiaca (IC) y su prevalencia cada vez mayor, los criterios diagnósticos utilizados para el registro de los pacientes en la historia clínica difieren sustancialmente y generan confusión a la hora de analizar la morbimortalidad por esta enfermedad. Queremos estudiar la importancia que tiene el criterio diagnóstico utilizado (alta hospitalaria previa por IC, ecocardiograma o el registro sin que se cumplan estos criterios) en el pronóstico de los pacientes registrados en la historia clínica con el diagnóstico de IC.

Diseño: Estudio retrospectivo de cohortes basado en información procedente de historia clínica informatizada, CMBD, índice MEDEA y registro de Mortalidad.

Población de estudio: Pacientes registrados en la historia clínica con el diagnóstico de IC (I50)

Análisis estadístico: Se realizarán los análisis descriptivos pertinentes, así como un análisis bivariado mediante Ji-Cuadrado, t-Student análisis de varianza o pruebas no paramétricas si es necesario. Se realizará regresión logística, curas de Kaplan-Meir y análisis de riesgos proporcionales de Cox.

Resultados esperados y relevancia: Si el diagnóstico realizado por el médico de atención primaria en base a criterios clínicos o por información facilitada por el paciente es fiable y se acompaña de un pronóstico similar al realizado mediante otras fuentes podremos validar indirectamente los diagnósticos registrados en la historia clínica y utilizar esta información como fidedigna en estudios posteriores.
Por tanto nos parece que se trata de un estudio altamente relevante.
Las limitaciones son las propias de estudio realizado con registros.

Estudio de morbilidad y mortalidad cardiovascular en pacientes con diabetes tipo 2 en Catalunya

  • IP: Josep Franch Nadal
  • Durada: 2013-2015
  • Finiançadors: Merck Sharp & Dohme de España, S.A.

Objetivo: Describir la relación entre la presencia, tratamiento y grado de control de los factores de riesgo cardiovascular (FRCV) clásicos y el desarrollo de alguna manifestación de la enfermedad cardiovascular (ECV), con especial atención a las diferencias entre la población con diabetes respecto a la población general.

Diseño y Ámbito del estudio: Estudio de cohortes con seguimiento de dos cohortes (personas con y sin diabetes) durante 5 años a partir de un registro poblacional (base de datos SIDIAP) que incluye todos pacientes atendidos por el ICS en Catalunya.

Sujetos del estudio: Cohorte DM (diabetes diagnosticada antes del 2006) y noDM (sin el diagnóstico de diabetes en el 2006).

Instrumentación: uso de la base de datos SIDIAPQ, con análisis anual desde 2006 al 2011.

Determinaciones: Al inicio del estudio (año 2006) presencia de los FRCV clásicos así como el tratamiento empleado para cada uno de ellos y el grado de control alcanzado. En los seguimientos anuales posteriores hasta el 2011 se determinará la incidencia de DM, la presencia de las manifestaciones de la ECV o las causas de la mortalidad.

Análisis estadístico: Estadística descriptiva general. Análisis de la asociación bivariante y multivariante de los FRCV y la ECV con estimación de los HR y sus diferencias en función de la presencia o ausencia de la enfermedad diabética.

Resultados esperados: Diferencias significativas en la importancia de los FRCV según la presencia de una DM2. Escaso porcentaje de casos con un control óptimo de los FRCV clásicos. Baja tasa de eventos CV adversos.

Aplicabilidad: Conocer las diferencias existentes en la población diabética y la población general respecto a la presencia de FRCV y las manifestaciones ECV.

Relevancia: Definir los FRCV que más influyen en la presencia de la ECV en nuestro medio en población general y en población diabética.

Limitaciones: Las propias de la calidad de los registros de las grandes bases de datos.

Eficacia de la prevención secundaria de la cardiopatía isquémica en atención primaria (Estudio ICAR: Intervención en la Comunidad de Alto Riesgo Coronario)

  • IP: Miguel Angel Muñoz Pérez
  • Durada: 2013-2016
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Justificación: En nuestro medio la cardiopatía isquémica es una de las causas más frecuentes de morbimortalidad. La incidencia de infarto de miocardio (IAM) es de las más bajas del mundo industrializado a pesar de la elevada prevalencia de factores de riesgo cardiovascular. Las intervenciones sobre los factores de riesgo en prevención secundaria han mostrado su eficacia individualmente pero hay pocos datos sobre el resultado de intervenciones intensivas realizadas desde Atención Primaria.

Objetivos: Evaluar el efecto de un programa intensivo de prevención secundaria realizado desde la Atención Primaria en pacientes con cardiopatía isquémica (CI) sobre la aparición de acontecimientos cardiovasculares, la calidad de vida y la modificación de los factores de riesgo cardiovascular.

Métodos: Se trata de un ensayo en la comunidad en dos cohortes separadas geográficamente que recibirán, una de ellas una intervención intensiva (en frecuencia e intensidad del consejo y tratamiento) y la otra los cuidados habituales. Se incluirán 1000 pacientes adultos de hasta 80 años con un infarto de miocardio o una angina con cambios electrocardiográficos en los últimos 3 años. Se intervendrá sobre los aspectos que han demostrado una disminución en el número de acontecimientos cardiovasculares cuando se modifican adecuadamente (consumo de tabaco, dislipemias, hipertensión, diabetes, dieta y actividad física, principalmente). El seguimiento de la cohorte intervenida será cada 3 meses. La cohorte control seguirá los cuidados habituales. Se registrará el estado de los factores de riesgo cada año en todos los grupos final del estudio. Los acontecimientos de interés a lo largo del seguimiento a 3 años serán: ingresos por causa cardiaca, modificación de los factores de riesgo, muerte y cambios en la calidad de vida. Se respetarán todos los aspectos éticos durante la investigación. El cuestionario sobre acontecimientos cardíacos y todos los cuestionarios generales se administrarán telefónicamente por un entrevistador entrenado (actividad física, calidad de vida, cumplimiento del tratamiento). La citación trimestral, también se realizará centralizadamente por teléfono en el grupo intervenido. La mayor parte de la recogida de datos, la realizará un médico de familia becado que se desplazará a cada centro participante.

Estratificación pronóstica de la insuficiencia cardiaca descompensada en atención primaria: Estudio HEFESTOS

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2014-2019
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

Antecedentes: La mayoría de las evidencias sobre las causas de descompensación de la Insuficiencia cardiaca (IC) y las causas de ingreso hospitalario proceden de dicho ámbito, por lo que los factores que condicionan el pronóstico de los pacientes atendidos en atención primaria (AP), no están suficientemente definidos y pueden alcanzar a un elevado número de pacientes. Objetivo: Desarrollar y validar un modelo predictivo, basado en variables clínicas fácilmente accesibles en la consulta de AP, que permita predecir la hospitalización o mortalidad a corto plazo en una cohorte de pacientes atendidos por la descompensación de una IC. Métodos: Se incluirán todos aquellos pacientes con IC registrada previamente en la historia clínica de AP, que sean atendidos por una descompensación de esta enfermedad en este nivel asistencial. A los pacientes se les atenderá según el protocolo asistencial vigente. Para la elaboración del modelo predictivo se recogerán tanto aquellas variables que han demostrado tener un papel en el riesgo de hospitalización o mortalidad, como aquellas de las que hay sospecha que puedan estar implicadas y no han sido suficientemente estudiadas. Tanto la cohorte de derivación como la de validación interna serán reclutadas consecutivamente de los centros de salud participantes en Catalunya entre el año 2015 y 2017. La validación externa del modelo se realizará en una cohorte de pacientes procedente de cinco países europeos. Los resultados ayudarán a los profesionales de AP a estratificar el riesgo de hospitalización o muerte como consecuencia de las descompensaciones sufridas por los pacientes con IC

Factores pronósticos de mortalidad a corto plazo en enfermos con Insuficiencia cardiaca avanzada: Estudio HADES

  • IP: Miguel Angel Muñoz Pérez
  • Durada: 2015-2016
  • Finiançadors: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Introducción A pesar que existe una amplia evidencia en el diagnóstico, pronóstico y tratamiento de la Insuficiencia cardiaca crónica (IC), existen pocos estudios sobre estos pacientes en los últimos estadios de la enfermedad.
Objetivo General : Conocer las variables que predicen con mayor probabilidad la muerte a muy corto plazo (menos de tres meses) y menor de un año, en los pacientes en estadios avanzados de IC ( NYHA III/IV) Diseño: Se plantea un estudio de cohortes retrospectivas en el que se utilizará la información procedente de la historia clínica informatizada de atención primaria con datos anonimizados (SIDIAP), de la base de datos del Conjunto Minimo Básico de Datos de ingresos hospitalarios de Catalunya (CMBD) y del registro de mortalidad. Se realizará análisis multivariante por regresión logística a partir del que se generará un modelo predictivo para conocer la probabilidad de muerte. Resultados esperados: Conocer las variables que predicen con mayor probabilidad la mortalidad a corto plazo ( 3 meses y un año) de los pacientes en estadios avanzados de Insuficiencia cardiaca, permitiría ofrecerles a ellos y a sus familiares una atención holística adecuada, optimizando los tratamientos y centrándose en las medidas paliativas que supongan un mayor confort.

HEFESTOS STUDY (HEart Failure European STratification and OutcomeS)

  • IP: Miguel Angel Muñoz Pérez
  • Durada: 2015-2016
  • Finiançadors: EGPRN.European General Practise Research Network

Background: Heart failure (HF) is in many cases the final way for coronary heart diseases. In older than 65 years is the most important cause of hospitalization. Many studies have analyzed the causes of decompensation and the possible causes of hospital re-admission but most evidences come from the hospital setting. Many of these patients are usually attended in primary care setting and are not referred to the hospital. The determinants which condition whether stable HF patients will be hospitalized as a consequence of a decompensation remain still unclear. Objective: To develop and validate a predictive model based on clinical variables easy to measure at primary care to predict short-term hospitalization or mortality in a cohort of patients attended in primary care setting as a consequence of a HF decompensation. Methods: We will select variables which previously have been found involved in the risk of hospitalization or mortality as a consequence of HF as well as other ones which could be relevant and have not been studied yet. Variables selected should be easily determined in primary care setting. A cohort of patients with established HF attended in primary care setting as a consequence of an episode of HF decompensation will be follow up. The predictive model obtained in the derivation cohort from Spain will be validated in an external (several European countries) validation cohort. Relevance: Our study will help GP to identify HF patients at higher risk of hospitalization or death and manage them according to an accurate prognostic rule (escala pronostica) made in primary care setting.

Atrial Fibrillation Research in CATalonia (AFRICAT): sequential clinicelectro-biological screening among high risk individuals

  • IP: Josep Lluis Clua Espuny
  • Durada: 2015-2019
  • Finiançadors: Fundació La Marató de TV3

La fibril·lació auricular (FA) és una de les principals causes de morbilitat i mortalitat i incrementa el risc de mort, insuficiència cardíaca i ictus. El diagnòstic de FA és un repte degut a la seva naturalesa paroxística, especialment en les etapes inicials de la malaltia. Les millores en la detecció de la FA tindrien un impacte molt positiu en els sistemes de salut actuals. Malgrat tot, els programes d’screening sistemàtic no han mostrat un clar benefici.

En aquest projecte dissenyarem i aplicarem un programa d’screening seqüencial en població d’alt risc integrant informació clínica, electrocardiogràfica i biològica. L’estudi serà dividit en dues fases de generació i validació del programa d’screening.

En la primera fase es farà una avaluació completa de 100 pacients per valorar quines variables són millors a l’hora de predir l’aparició de FA. En aquests pacients es completarà l’avaluació clínica mitjançant dispositius de valoració del pols, descobriment de biomarcadors de FA amb la tecnologia d’aptàmers i expressió d’ARN i validació dels candidats biològics de la literatura i de resultats previs. El diagnòstic de FA es basarà en la informació del registre Holter electrocardiogràfic.

En la segona fase aplicarem els millors candidats en una programa d?screening seqüencial en la població d’alt risc (edats entre 65 i 75 anys, hipertensió i diabetis). L’screening consistirà en la selecció dels pacients mitjançant les variables clíniques i les dades del dispositiu de determinació del pols. Els biomarcadors es mesuraran en aquells casos negatius per realitzar holter electrocardiogràfic-ECG en els pacients de més risc. En l’etapa final de l?estudi es faran estudis de cost-eficiència.
Aquest programa d’screening es podria aplicar a tota la comunitat, suposant un gran impacte social i econòmic en termes de reducció de mortalitat cardiovascular, seqüeles degudes a l’ictus i la insuficiència cardíaca, i reducció dels costos associats.

Epidemiology of Heart Failure in Catalonia: a cohort study

  • IP: Miguel Angel Muñoz Pérez
  • Durada: 2015-2017
  • Finiançadors: Novartis Pharma AG

La insuficiencia cardiaca (IC) es la etapa final de la mayoría de las enfermedades del corazón, que la prevalencia va en aumento debido al envejecimiento progresivo de la población y los avances en el tratamiento de la cardiopatía isquémica e hipertensiva. HF afecta a más del 10% de las personas mayores de 70 años de edad, siendo la tercera causa de muerte y la primera causa de ingreso hospitalario en pacientes mayores de 65 años. Una gran proporción de los recursos de atención de la salud están involucrados en el cuidado de esta enfermedad. Algunos datos indican un cambio reciente en las características de los pacientes con IC, que son mayores, y en muchos casos han conservado la función sistólica. Aunque en los últimos años se ha producido una mejora en el pronóstico, la mortalidad en los tres primeros años después del diagnóstico se mantenga cercana al 25%.

Estratificación pronóstica de la insuficiencia cardíaca descompensada en pacientes atendidos en atención primaria y valoración del protocolo asistencial de terapia diurética intravenosa: estudio HEFESTOS-CUAP.

  • IP: Leila Pifarré Portella
  • Durada: 2015-2017
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Antecedentes: La mayoría de las evidencias sobre las causas de descompensación de la Insuficiencia cardiaca (IC) y las causas de ingreso proceden del ámbito hospitalario, por lo que los factores que condicionan el pronóstico de los pacientes ambulatorios son valorados en atención primaria. Estos factores no están suficientemente definidos, ni tampoco existen estudios sobre la evolución de los enfermos que son tratados con diurético intravenoso en los centros de urgència de atención primaria (CUAP).

Objetivo: Desarrollar y validar un modelo predictivo, basado en variables clínicas fácilmente accesibles en la consulta , que permita predecir la hospitalización o mortalidad a corto plazo en una cohorte de pacientes atendidos por la descompensación de una IC que acuden al CUAP. Valorar la evolución y alteraciones analiticas de los pacientes tratados con terapia diurética IV.

Métodos: Se incluirán todos aquellos pacientes con IC registrada previamente en la historia clínica , que sean atendidos por
una descompensación de esta enfermedad en el CUAP del ámbito del estudio. A los pacientes se les atenderá según el protocolo asistencial vigente. Para la elaboración del modelo predictivo se recogerán tanto aquellas variables que han demostrado tener un papel en el riesgo de hospitalización o mortalidad, como aquellas de las que hay sospecha que puedan estar implicadas y no han sido suficientemente estudiadas. Tanto la cohorte de derivación como la de validación interna serán reclutadas consecutivamente entre el año 2015 y 2016.

Resultados esperados: Se espera poder elaborar un modelo predictivo con variables de fácil obtención por los profesionales de los CUAP

Impacto: Los resultados ayudarán a los profesionales de AP a estratificar el riesgo de hospitalización o muerte como consecuencia de las descompensaciones sufridas por los pacientes con IC.

Avaluar la fiabilitat i validesa del test de velocitat de la marxa a 4 metres davant del test de la marxa de 6 minuts en pacients majors de 65 anys amb insuficiència cardíaca crònica estable a l’atenció primària de salut

  • IP: Jose-Maria Casacuberta Monge
  • Durada: 2015-2017
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

OBJETIVO: Evaluar la fiabilidad y validez del test de velocidad de la marcha a 4 metros tanto a paso habitual como a marcha rápida frente al test de la marchad e 6 minutos en pacientes de 65 años o más con insuficiencia cardíaca cróica estable en atención primaria.

DISEÑO: Estudio transversal de fiabilidad y validez entre dos pruebas diagnósticas

ÁMBITO: Atención Primaria de Salud, Barcelona

SUJETOS: Muestra 52 personas mayores de 65 años atendidas en la consulta de atención primaria del centro participante.

VARIABLES PRINCIPALES:
a) Test de la marcha de 6 minutos, gold estandard
b) Test de velocidad de la marcha a 4 metros a paso habitual y a paso rápido

RECOGIDA DE DATOS:
Obtención de las medidas de valoración test de velocidad de la marcha por parte de profesionales de atención primaria, y de forma independiente se realizará test de la marcha a 6 minutos.

VALORACIÓN DEL INSTRUMENTO:
Conseguir valorar un instrumento como la velocidad de la marcha a 4 metros, como método válido, de fácil aplicación y fiabilidad en pacientes afectos de insuficiencia cardíaca crónica estable atendidos en consulta de atención primaria de salud, y que permita valorar su correspondencia con el test de la marcha como instrumento de la tolerancia al esfuerzo. Hecho que podría permitir tener un instrumento que pueda orientar sobre la evolución, pronóstico y adecuación de recursos en los pacientes atendidos en nuestros centros, pudiendo facilitar la selección de una forma más eficiente de aquellos pacientes que se puedan beneficiar de la práctica del test de 6 minutos, puesto que el test de los 6 minutos no se usa de forma rutinaria como valoración pronóstica y funcional de la IC en AP por cierta complejidad y el tiempo que requiere su realización.
A su vez permitirá aplicar criterios de eficiencia en las actuaciones dedicadas a a atención de los ancianos en la consulta de atención primaria, evitando exploraciones innecesarias que quiten tiempo a otras que puedan necesitarse.

Vivencias de los pacientes con insuficiencia cardíaca avanzada

  • IP: Caterina Checa Jiménez
  • Durada: 2017-2019
  • Finiançadors: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Antecedents: Aunque la insuficiencia cardíaca (IC) es la tercera causa de muerte en España, la información disponible acerca del pronóstico en pacientes con IC Avanzada (ICA), y de cómo es vivida por los pacientes, es escasa. Por tanto, es importante explorar las vivencias que éstos tienen acerca de su enfermedad, para desarrollar un plan adecuado de cuidados.
Objectius: Explorar, desde la perspectiva fenomenológica, el significado de las vivencias de los pacientes con insuficiencia cardíaca avanzada teniendo en cuenta las diferencias entre género, atendidos en el domicilio, en el entorno de atención primaria, en la ciudad de Barcelona, durante el año 2017, para comprender cómo afrontan la enfermedad desde una perspectiva holística.
Metodologia: Investigación cualitativa con perspectiva fenomenológica de Husserl, mediante entrevistas en profundidad, a partir de un muestreo teórico, a pacientes con ICA teniendo en cuenta las variables: género, edad y nivel socioeconómico. Se realizarán entrevistas en profunidad a 12 personas.
Determinacions: Se recogerá el género, edad, nivel socioeconómico, estadio de la enfermedad (III/IV), número de convivientes en el domicilio y grado de parentesco.
Anàlisi estadística: Análisis del contenido a partir de las transcripciones literales de las entrevistas.
Resultats esperats: Se espera obtener información acerca de las estrategias de afrontamiento de los pacientes en relación a la ICA.
Aplicabilitat i Rellevància: Los resultados permitirán comprender las expectativas y vivencias de los pacientes y ayudarán a los profesionales a mejorar los cuidados.

Determinants pronòstics de mortalitat i reingrés en pacients amb insuficiència cardíaca avançada (ICA) atesos en atenció primària: estudi HADES.

  • IP: Miguel Angel Muñoz Pérez
  • Durada: 2017-2020
  • Finiançadors: Generalitat Catalunya

Antecedents: Malgrat l’evolució progressiva i l’elevada mortalitat de la IC la majoria dels pacients i molts professionals sanitaris tenen una percepció falsament optimista sobre el futur de la malaltia. Els models pronòstics que s’han desenvolupat han mostrat tenir una capacitat predictiva limitada i no han tingut en compte els pacients atesos en atenció primària.
Objectiu principal: Determinar els factors pronòstics i crear un model predictiu (score) de mortalitat i hospitalització a 1, 3,6 mesos, i a un any, en pacients amb insuficiència cardíaca avançada (ICA).
Objectius secundaris: Descriure les característiques sociodemogràfiques, comorbiditat, estat funcional, experiències i utilització de serveis d’aquests pacients, així com la sobrecàrrega dels seus cuidadors.
Disseny: estudi prospectiu de cohorts en què se seguirà durant un any als pacients amb ICA. Es crearà una cohort de derivació per construir el model i una per a validar-lo en pacients de la mateixa àrea geogràfica.
Les infermeres gestores de casos es desplaçaran al domicili dels pacients per realitzar la mesurai recollida les variables necessàries.
Variables de resultat: mortalitat i hospitalització a 1,3,6 mesos i un any.
Variables predictores: Edat, sexe, utilització de serveis sanitaris, hospitalitzacions prèvies, estat funcional, comorbiditat, qualitat de vida, test psicofísics, exploració física (pressió arterial, índex de massa corporal i greix corporal, freqüència cardíaca) i variables de laboratori (NT-ProBNP, Na, K, filtrat glomerular i hemoglobina)
Resultats esperats:construir un score que ajudi a prendre decisions amb els pacients amb una ICA i una expectativa de vida limitada.

CATalan registry of aldosterone antagonist Treatment On patients with heart failure and Preserved ejection fraction (CAT-TOP)

  • IP: Mª Mar Domingo Teixidor
  • Durada: 2018-2020
  • Finiançadors: Fundació Lluita contra la Sida. Hº Trias i Pujol

Background: Although almost 50% of patients with heart failure (HF) have preserved ejection fraction (EF), there is little evidence on drugs with a prognostic impact. Recently, the TOPCAT study showed contradictory results on hospitalizations and mortality with spironolactone according to geographical inclusion region, so the effect of mineralocorticoid receptor antagonists (MRA) in this population is not well stablished.
Hypothesis: There is a relationship between MRA treatment, prognosis and hospitalizations in patients with chronic HF with preserved ejection fraction (HFpEF) in real life.
Objective: To assess the effect of MRA on cardiovascular mortality and HF hospitalizations in patients with HFpEF.
Methodology: Retrospective study of patients with HF diagnosis in SIDIAP database. By propensity score matching, two cohorts with a 1: 1 ratio will be obtained (exposure and non-exposure), including demographic data, cardiovascular risk factors and established cardiovascular disease, treatments, clinical variables and laboratory test.
Expected results: 1) To establish the safety of MRA in real world HFpEF patients. 2) To determine the effect of study therapeutic group on morbidity and mortality.
Relevance: HF is the leading cause of hospitalization in people over 65 years in Western countries and the fourth cause of cardiovascular death in our country. It is estimated that there are 88,000 patients with HF in Catalonia, with a mortality rate of 14% and 30.8% of unplanned hospitalizations at one year of follow-up.
Applicability: 1) To identify specific therapeutic targets according to patient profile. 2) To characterize HF in the community according to EF and generate new hypothesis.
Key words: Heart failure, mineralocorticoid receptor antagonists, prognosis

Estudio transversal multicéntrico para valorar la utilidad del cribado sistemático de la hipercolesterolèmia familiar heterocigota en Atención Primaria

  • IP: Custodio Buil Ferrero
  • Durada: 2018-2019
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Estudiar la prevalencia de hipercolesterolemia familiar heterocigota (HFH) en el área urbana de 50000 pacientes atendidos en los dos centros de Salud participantes. El aumento de detección de la HFH al aplicar un programa rutinario de cribado de HFH basado en la información disponible en la historia clínica y la detección primaria para el diagnóstico clínico y genético de la HFH en pacientes de riesgo.

Cómo afecta la contaminación atmosférica a la presión arterial de 24 h.

  • IP: Núria Soldevila Bacardit
  • Durada: 2018-2027
  • Finiançadors: SEH-LELHA

Introducció
En múltiples zones urbanes, les partícules aèries en suspensió (PM10) i la concentració de NO2 constitueixen un dels contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l?augment de la pressió arterial a la consulta, però en el nostre medi, no existeix cap estudi que relacioni aquesta amb la pressió arterial ambulatòria.

Objectiu
Avaluar la relació entre la pressió arterial ambulatòria determinada per monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores i nivells de concentració de contaminants atmosfèrics (partícules de PM10, PM2,5, NO2, O3, SO2, CO i metalls).

Metodologia
Disseny:
estudi descriptiu transversal.

Àmbit de l’estudi:
centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de la zona metropolitana de Barcelona

Població diana:
Tots els pacients, sense tractament antihipertensiu, que tinguin registrada una primera MAPA vàlida a la base de dades CARDIORISC (SEHLELHA). S’avaluarà l’associació entre pressió ambulatòria de 24 h, diürna i nocturna, amb els nivells de contaminants atmosfèrics mitjans de 24 h, diürns i nocturns del mateix dia i lloc de realització de la MAPA segons dades registrades pel
Departament de Medi Ambient. L’anàlisi s’ajustarà per variables sociodemogràfiques, patologia concomitant i temperatura ambiental.

Resultats esperats
S’espera una associació positiva significativa independent entre les xifres tensionals mitjanes per MAPA i nivells de contaminació (mitjanes de PM10,PM2,5,NO2,O3,SO2,CO i metalls).

Aplicabilitat i rellevància
Creiem que els resultats que es derivin d’aquest estudi ens permetran identificar millor les variacions de pressió, els nivells de contaminació ambiental i els factors de risc relacionats, fet que ens permetrà aplicar diferents mesures de prevenció i promoció de la salut.

Retrospective longitudinal analysis in T1D and T2D for the population of Catalonia

  • IP: Mª del Mar Garcia Gil, Mª del Mar Garcia Gil
  • Durada: 2018-2020
  • Finiançadors: Novo Nordisk Pharma, S.A.

This retrospective longitudinal analysis investigates the change in HbA1c on T1DM and T2DM patients initiating treatment on Degludec in Catalonia. A baseline HbA1c measurement prior to switch as well as a follow-up HbA1c measurement will determine the change HbA1c for each patient that fulfils the list of inclusion criteria. The results are expected to show an HbA1c improvement in patients when switched to Degludec.

Efecto de la reducción en la ingesta dietética de sal en la morbimortalidad de los pacientes con insuficiencia cardíaca: ensayo clinico SALOMEH (SALt On Morbimortality Events in Heart failure)

  • IP: Rosa Mari Abellana Sangrà, José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2018-2020
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

Objetivo principal: Comparar el efecto de una dieta que incluya una restricción moderada en la ingesta de sal (NaCl) (3-4gr/día) en la reducción de la hospitalización cardiovascular y la mortalidad en pacientes con insuficiencia cardíaca, respecto a la práctica habitual en estos pacientes. Objetivos secundarios: 1) Estudiar si una reducción moderada en la ingesta diaria de cloruro sódico en estos pacientes, reduce el número de descompensaciones de la enfermedad que precisen tratamiento diurético intravenoso frente a una dieta cardiosaludable estándar. 2) Analizar los cambios antropométricos (composición corporal) consecuencia de dicha intervención dietética. Metodología: Diseño: Ensayo clínico multicéntrico aleatorizado abierto, en el que se comparará el efecto de una intervención dietética que incluya una reducción moderada de sal frente a la dieta habitualmente recomendada en pacientes con insuficiencia cardíaca. Población de estudio: Pacientes con el diagnóstico de insuficiencia cardíaca en la historia clínica de atención primaria. Ámbito: 12 centros de atención primaria de Barcelona. Intervenciones: Grupo control: tratamiento habitual y dieta
cardiosaludable,Grupo intervención: además del tratamiento habitual y dieta cardiosaludable se llevará a cabo una reducción en la ingesta de NaCl (3-4 gr/día). Periodo de intervención y seguimiento: un año desde la inclusión.

Adaptación cultural de la escala «Heart Failure-Specific Health literacy scale» y determinación de las propiedades psicométricas.

  • IP: Rosalia Santesmases Masana
  • Durada: 2019-2022
  • Finiançadors: Fundació Infermeria i Societat

Antecedentes:
Las guías de práctica clínica europeas recomiendan que los programas dirigidos a personas con insuficiencia cardíaca incluyan un seguimiento estructurado, con educación terapéutica, optimización del tratamiento médico, apoyo psicosocial y mejora del acceso a la atención médica, en un sistema continuo de atención, que abarque la atención primaria y la hospitalaria y se extienda el tiempo que sea necesario. Estas estrategias reducen las hospitalizaciones por insuficiencia cardíaca y la mortalidad de los pacientes que han recibido el alta hospitalaria. En los pacientes con insuficiencia cardíaca, es importante examinar el nivel de competencia o alfabetización en salud, que incluye la comprensión de los mensajes que proporcionan los clínicos, necesarios para tomar decisiones y gestionar el proceso la enfermedad. Según la Organización Mundial de la Salud (OMS), la alfabetización en salud incluye los conocimientos, la motivación y las competencias para acceder, entender, evaluar y aplicar la información de salud, con el fin de hacer juicios y tomar decisiones en la vida cotidiana. En pacientes con insuficiencia cardíaca aguda y / o crónica una peor alfabetización en salud se asocia a una mayor morbimortalidad, peores prácticas de autocuidado y escasa adherencia al tratamiento farmacológico. Estos resultados son independientes de factores sociodemográficos, clínicos y / o psicológicos. El estudio del nivel de alfabetización en salud requiere instrumentos culturalmente apropiados y válidos, sin embardo en España, no existe ningún instrumento para determinar el nivel de alfabetización en salud en los pacientes con insuficiencia cardíaca.

Hipótesis:
El nuevo instrumento permitirá medir el nivel de alfabetización en salud en los pacientes con insuficiencia cardíaca, y será sensible para detectar cambios

Objetivo:
Realizar la validación de la versión española del Heart Failure-Specific Health Literacy Scale, escala de 12 ítems diseñada para examinar el nivel de alfabetización en salud en pacientes con IC NYHA I-III, en lengua inglesa.

Metodología:
Se propone un estudio descriptivo y psicométrico con proceso de traducción y retrotraducción. La determinación de propiedades se llevará a cabo en personas con insuficiencia cardíaca atendidas en centros de atención primaria. El tamaño de la muestra vendrá dado por criterios psicométricos que recomiendan entre 10-15 participantes por ítem. Se procederá a un análisis univariante, bivariante, multivariante y psicométrico con análisis de la consistencia interna y análisis factorial exploratorio. Todas las pruebas estadísticas utilizarán un nivel de alfa < 0,05 y el intervalo de confianza del 95%. Para realizar el análisis de los datos se utilizará el programas SPSS v23.0. Resultados esperados: La adaptación cultural de este instrumento permitirá conocer el nivel de alfabetización en salud de la persona con insuficiencia cardíaca, esto ayudará a realizar un seguimiento cuantificable en los pacientes y nos indicará que intervención educativa es más efectiva, garantizando un mayor grado de entendimiento y adherencia al tratamiento. Aplicabilidad: Este instrumento podría ser incluido en la estación clínica de atención primaria, concretamente en el programa de salud sobre insuficiencia cardíaca. Garantizando la detección y evolución de los pacientes con una limitada alfabetización en salud, y como parámetro de evaluación de las actividades educativas dirigidas a ellos, en la práctica clínica habitual de los profesionales de la atención primaria. Relevancia: Actualmente no existe ningún instrumento para determinar el nivel de alfabetización en salud en los pacientes con insuficiencia cardíaca en el primer nivel asistencial. Se espera publicar los resultados en forma de artículos originales en revistas de alto impacto de las áreas de enfermería familiar y comunitaria, o en el ámbito de la cardiología.

Implementació d’un protocol assistencial a l’atenció primària en pacients amb COVID-19 amb símptomes persistents.

  • IP: Beatriz Escorihuela Martínez
  • Durada: 2020-2022
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Més de dos mesos després de l’inici de la crisi de la COVID-19, observem la persistència de símptomes en alguns pacients que ja fa més de vuit setmanes que van ser diagnosticats.

Ara per ara no hi ha proves científiques ni recomanacions específiques per al seguiment que cal fer en aquests casos, la qual cosa genera una gran incertesa entre els pacients i els professionals.

L’objectiu principal és descriure la implementació d’un protocol assistencial realitzat a l’atenció primària en pacients amb simptomatologia de COVID-19 persistent durant més de vuit setmanes per detectar els casos que presentaran un pitjor pronòstic i que s’han de derivar a l’atenció especialitzada.

Com a metodologia, el projecte és un estudi de cohorts prospectiu, en un CAP urbà.

Els criteris d’inclusió són: pacients visitats en atenció primària, amb simptomatologia de COVID-19 durant més de vuit setmanes.

S’exclouran els pacients que fan un seguiment presencial a un altre nivell assistencial i els que no poden desplaçar-se al centre per a l’exploració i les proves complementàries.

La implementació del protocol assistencial dissenyat per a l’estudi inclou una primera visita de valoració amb el seu metge de família i la infermera de referència, amb petició de radiografia de tòrax, analítica i PCR.

Els pacients amb simptomatologia respiratòria o sistèmica es visitaran en una consulta específica, i se’ls realitzarà prova de la marxa en 6 minuts, ecografia pulmonar i electrocardiograma (ECG). Als pacients amb símptomes d’afectació cardiològica se’ls demanarà un ECG.

Es realitzarà visita telefònica de seguiment als 3 mesos, i presencial als 6 i als 12 mesos, amb repetició de l’exploració física, de l’ecografia pulmonar i del test de la marxa.

Es farà registre de morbiditats, hospitalitzacions i mortalitat.

Morbimortalidad cardiovascular en una cohorte de pacientes diagnosticados de hipertensión de bata blanca mediante AMPA domiciliaria

  • IP: Gabriel Coll de Tuero
  • Durada: 2007-2011
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

La hipertensión de bata blanca (HBB) se desconoce si es un fenómeno inócuo o si comporta mayor riesgo cardiovascular. No existen estudios prospectivos en la literatura que demuestren que la HBB diagnosticada mediante AMPAd sea un proceso benigno. OBJETIVO: conocer la morbimortalidad en pacientes diagnosticados de HBB, de HTA definida (HTAD) y de normotensión (NT) mediante AMPAd y MAPA a los 10 años de seguimiento. DISEÑO: estudio prospectivo observacional y multicéntrico de una cohorte de pacientes diagnosticados de HTA en el consultorio y que con posterioridad fueron clasificados mediante medidas ambulatorias de PA (AMPAd y MAPA) como pacientes con HTAD o con HBB. Se seguirá también a un grupo control de pacientes NT en los que se descartó previamente el efecto de bata blanca inversa. Durante el seguimiento se realizarán medidas clínicas de PA, AMPAd y MAPA de 24 horas. El punto de corte de normalidad para las pruebas ambulatorias será, para la MAPA, una media de PA diurna <135/85 mmHg y para la AMPAd una media de las diferentes lecturas <135/85 mmHg. Participarán en el estudio 523 pacientes (164 con HBB, 231 con HTAD y 128 con NT). Los criterios de inclusión iniciales fueron: pacientes entre 15-80 años referidos a la consulta de enfermería para el diagnóstico de HTA, pacientes diagnosticados de nuevo o previamente en el consultorio de HTA esencial leve-moderada (PA 140-179/90-109 mmHg) en los que se tuviera dudas sobre el inicio de tratamiento antihipertensivo, ningún paciente recibía tratamiento antihipertensivo. La recogida de datos se realizará en cortes sucesivos cada 3 años, a partir del historial clínico del paciente. En estos cortes, se recogerán variables de afectación de órganos diana (electrocardiografía, retinografía y creatinina) y de morbimortalidad cardiovascular.

Implantación e impacto de una guía de práctica clínica electrónica de insuficiencia cardiaca en atención primaria en el Instituto Catalán de la Salud

  • IP: Josep Davins Miralles
  • Durada: 2007-2011
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Evaluar la implantación e impacto de la guía de práctica clínica electrónica de Insuficiencia Cardiaca en Atención Primaria del Instituto Catalán de Salud en Barcelona. DISEÑO: Se utilizan dos tipos de diseño, según los objetivos específicos. Por un lado se trata de un estudio de diseño transversal y cualitativo, y por otro se trata de un estudio cuasi-experimental, con evaluación retrospectiva y prospectiva de antes y después de intervención en el grupo intervención y control, así como de series repetidas en el grupo intervención (período 2007-2008). ÁMBITO: Atención Primaria de Barcelona ciudad (grupo intervención) con 23 EAP formado por 345 médicos de familia y asignación de 600.679 habitantes y Girona (grupo control) con 20 EAP formado por 286 médicos de familia y asignación de 357.099 habitantes. SUJETOS: Médicos y enfermeras de Atención Primaria de Barcelona ciudad y Girona. Pacientes con diagnósticos relacionados con IC. VARIABLES: Variables de centro (docente/no docente, etc.), variables de profesionales (sociodemográficas, etc.), variables del paciente (sociodemográficas y clínicas) y variables resultado (tasa de hospitalización, días de estancia media, etc.). FUENTES DE INFORMACIÓN: Encuestas a profesionales y pacientes, sistemas de registro electrónicos (e-CAP), sistema de registro hospitalarios. ANÁLISIS: El plan de evaluación se organiza en torno a las fases de cambio (orientación, aceptación, cambio y mantenimiento). Previo al análisis, depuración de las bases de datos. Análisis descriptivo de las variables de estudio. Análisis bivariado adecuando la prueba estadística a la distribución y al tipo de variable. Análisis multivariante para identificar los factores asociados a la efectividad.

Implementación del uso de betabloqueantes en pacientes con insuficiencia cardíaca estable en atención primaria

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2004-2008
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Profundizar en los conocimientos sobre la epidemiologia, manejo y control de los factores de riesgo implicados en el desarrollo y pronóstico de la insuficiencia cardíaca. Perfeccionar los conocimientos sobre metodologia de la investigación, estadística, medicina preventiva y salud pública en relación con la insuficiencia cardíaca, etc

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2013-2020
  • Finiançadors: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Liderar la investigación en Insuficiencia cardiaca dentro del grupo de investigación en enfermedades cardiovasculares de Barcelona (GREC) y permitir a dicho grupo convertirse en el referente en investigación relacionada con la Insuficiencia cardiaca en Atención Primaria en Catalunya. Profundizar en el conocimiento de la epidemiología, factores de riesgo, y su control en el desarrollo y pronóstico de la Insuficiencia cardiaca (IC). Habilidades en metodología de la investigación y análisis estadísticos complejos en relación con la IC

Insuficiencia cardíaca en Atención Primaria

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2015-2020
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Insuficiencia Cardiaca en Atención Primaria

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2017-2019
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Dentro del grupo de investigación emergente GREC-AP (Recerca en enfermedades cardiovasculares en atención primaria) reconocido por el Instituto de Investigación en Atención Primaria IDIAP-Jordi Gol y la AGAUR, la principal línea de investigación es la Insuficiencia Cardiaca (IC) tanto por su prevalencia como por su morbimortalidad. El GREC-AP está liderado por el Dr Miguel Ángel Muñoz y la línea de IC la codirige el Dr José María Verdú Rotellar que solicita esta ayuda. La línea de investigación tiene varios proyectos en marcha uno de los cuales ( HEFESTOS) ha recibido una beca FIS en la convocatoria de 2014 y se encuentra en su segundo año de reclutamiento de los tres previstos, a su vez el mismo proyecto iniciará en 2017 su vertiente Europea en la que participarán siete países para lo cual el proyecto ha recibido dos ayudas de el European General Practice Research Network (EGPRN) . Asimismo están en marcha tesis doctorales y colaboraciones con grupos tanto nacionales como internacionales. El objetivo de esta ayuda es poder continuar los proyectos de investigación en marcha, diseñar otros nuevos proyectos que puedan ser presentados a convocatorias competitivas , captar nuevos doctorandos y mantener y mejorar la colaboración con otros grupos nacionales e internacionales, lo que permitirá que el GREC-AP sea un referente en la investigación en IC en atención primaria.

Investigación en insuficiencia cardíaca en atención primaria

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2021-2023
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Dentro del grupo de investigación GREC-AP (Recerca en enfermedades cardiovasculares en atención primaria) reconocido por el Instituto de Investigación en Atención Primaria IDIAP-Jordi Gol y la AGAUR, la principal línea de investigación es la Insuficiencia Cardiaca (IC) tanto por su prevalencia como por su morbimortalidad. El GREC-AP está liderado por el Dr Miguel Ángel Muñoz y la línea de IC la codirige el Dr José María Verdú Rotellar que solicita esta ayuda.
El objetivo principal de esta línea de investigación es mantener una línea estable de investigación en Insuficiencia Cardiaca que dé respuesta a los preguntas sobre diagnóstico, pronóstico y tratamiento en el ámbito de atención primaria, centrándose fundamentalmente en el paciente, en la mejora de la actividad asistencial y en conseguir que nuestro grupo se convierta en el referente en investigación relacionada con la Insuficiencia cardiaca en atención primaria.
En los últimos años se han conseguido varias ayudas en convocatorias competitivas, alguna de ellas en colaboración con varios países europeos, se han publicado numerosos artículos en revistas de alto Impact Factor y se han presentado múltiples comunicaciones a congresos nacionales e internacionales, se han dirigido y están en marcha tesis doctorales y colaboraciones con grupos tanto nacionales como internacionales. El objetivo de esta ayuda es poder continuar los proyectos de investigación en marcha, diseñar otros nuevos proyectos que puedan ser presentados a convocatorias competitivas, captar nuevos doctorandos y mantener y mejorar la colaboración con otros grupos nacionales e internacionales, lo que permitirá que el GREC-AP sea un referente en la investigación en IC en atención primaria.

Efectividad de la automedida domiciliaria de la presión arterial en el diagnóstico de la hipertensión clínica aislada en atención primaria

  • IP: Joan Bayó Llibre
  • Durada: 2004-2006
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: determinar la efectividad de la automedida de la PA domiciliaria frente a la monitorización ambulatoria de 24 horas en el diagnóstico de la hipertensión clínica aislada DISEÑO: Estudio comparativo, de medidas repetidas de una prueba (AMPA) con un estándar de referencia (MAPA) en una serie de pacientes con hipertensión arterial esencial. AMBITO Y SUJETOS DE ESTUDIO: Se incluirá de forma consecutiva en el estudio a todos aquellos pacientes con hipertensión arterial esencial, en estadio I-II o ligera-moderada, recién diagnosticados o diagnosticados previamente en los que tengamos dudas sobre el inicio de tratamiento (PA > 140/90 mmHg en la consulta repetidamente) y que son atendidos en dos centros de salud urbanos. La muestra que se ha calculado es de 182 pacientes. VARIABLES: IMC, nivel cultural, PA clínica, tiempo de evolución de la HTA, afectación de órganos diana, enfermedad cardiovascular clínica, hábitos tóxicos, datos analíticos y electrocardiográficos. Variables de la AMPA: PA sistólica, diastólica y frecuencia cardíaca durante 3 días. Presión del pulso. Variables de la MAPA: PA sistólica, diastólica, frecuencia cardíaca de los períodos: 24 horas, diurno y nocturno. Carga sistólica y diastólica. Presión del pulso. RECOGIDA DE DATOS: historial clínico del paciente. Registros de automedida en papel impreso por el esfigmomanómetro automático. Registros de la monitorización ambulatoria se volcarán en el procesador de datos específico que emitirá un informe. ANALISIS: Se calculará la sensibilidad, especificidad, valor predictivo positivo y negativo de la AMPA, con sus correspondientes intervalos de confianza al 95%.

Evaluación de una intervención telefónica en el marco de un programa de gestión de patologías en insuficiencia cardíaca en atención primaria

  • IP: Josep Manel Picas Vidal
  • Durada: 2006-2010
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVO: Evaluar la efectividad de un sistema de seguimiento telefónico en el marco de un programa de gestión de patologías en insuficiencia cardíaca en la ciudad de Barcelona. ÁMBITO: 44 Equipos de Atención Primaria de Barcelona Ciudad, con una población asignada de 1.175.242 habitantes. DISEÑO: Estudio experimental de intervención: estudio comparativo de dos cohortes (intervención y control) de casos de insuficiencia cardíaca; cohortes prospectivas de casos prevalentes (Enero 2006 – Diciembre 2008). SUJETOS: Pacientes correctamente diagnosticados de insuficiencia cardiaca. VARIABLES: Variables de centro, variables del paciente (sociodemográficas y clínicas) y variables resultado (tasa de hospitalización, días de estancia media, urgencias hospitalarias). RECOGIDA: Sociodemográficas y clínicas (historia clínica informatizada), hospitalizaciones (CMBDAH), urgencias hospitalarias (registros hospitalarios), tiempo hasta hospitalización. ANÁLISIS: Previo al análisis, depuración bases de datos. Análisis descriptivo de las variables de estudio. Análisis bivariante adecuando la prueba estadística a la distribución y tipo de variable. Análisis multivariante para identificar los factores asociados a la efectividad. Análisis de supervivencia mediante regresión de Cox.

Ultrasò de pulmó ‘in situ’ en el diagnòstic de la insuficiència cardíaca: Precisió diagnòstica i correlació amb biomarcadors cardíacs emergents

  • IP: Mª Mar Domingo Teixidor
  • Durada: 2015-2019
  • Finiançadors: Fundació La Marató de TV3

Aquest estudi avalua la utilitat de l’ecografia de pulmó en la valoració de la congestió pulmonar en pacients ambulatoris amb IC i sospita de descompensació i comparar els seus resultats amb la estimació clínica del pacient, el resultat de l’NT-proBNP i altres exploracions del parènquima pulmonar con la radiografia de tòrax .

HIPÒTESIS
L’ecografia pulmonar és útil en l’avaluació ambulatòria de pacients amb IC que pateixen una descompensació.

OBJECTIUS
Objectiu principal:
Relacionar el resultat de l’ecografia pulmonar amb la avaluació clínica (CF i score de descompensació de Framingham) en la valoració de pacients ambulatoris diagnosticats d’IC amb sospita de descompensació.

Secundaris:
– Contrastar el rendiment de l’ecografia pulmonar i la radiografia de tòrax en la valoració de la congestió pulmonar en pacients ambulatoris amb sospita de descompensació d’IC.
– Confrontar el resultat de l’ecografia de pulmó amb el resultat de l’NT-proBNP en pacients ambulatoris amb sospita de descompensació d’IC.
– Relacionar el resultat de l’ecografia pulmonar, la Rx de tòrax i l’NT-proBNP amb un nou ‘subscore’ dels criteris de descompensació de Framingham, que inclogui 6 dels ítems del l’score global (DPN, crepitants basals, III soroll, ortopnea, taquicàrdia sinusal, reducció de la tolerància a l’exercici). Aquest nou subscore s’anomenarà ‘Score de descompensació esquerra’.

Proyecto PEEADE-SIDIAP: Seguimiento cardiovascular a largo plazo mediante SIDIAP de una cohorte sin enfermedad cardiovascular representativa de la población mayor de 64 años.

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2022-2025
  • Finiançadors: Consorcio Centro de Investigación Biomédica en RED (CIBER)

Relación entre el SCORE H2PEF y la morbimortalidad de lospacientes con insuficiencia cardíaca con fracción de eyección

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2022-2025
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Resumen estructurado:
Objetivos
Objetivo Principal:

• Valorar la relación entre las puntuaciones del el SCORE H2PEF, y la morbimortalidad en los pacientes con registro de Insuficiencia cardiaca preservada (CIE-10: I50) en su historia clínica de Atención Primaria (AP)
Objetivo Secundarios:

• Calcular la probabilidad diagnóstica, mediante el SCORE H2PEF, de Insuficiencia Cardiaca con Fracción de Eyección Preservada (ICFEP) en los pacientes con registro de Insuficiencia cardiaca preservada (CIE-10: I50) en su historia clínica de Atención Primaria (AP) y clasificarlos según esta probabilidad.

• Determinar los antecedentes patológicos y características sociodemográficas de los pacientes que se relacionan con mayor probabilidad diagnóstica de Insuficiencia Cardiaca con Fracción de Eyección Preservada (ICFEP) según el SCORE H2PEF.

Métodos

Àmbito: Población de estudio:
Pacientes con registro de Insuficiencia Cardíaca (IC) en la historia clínica de atención
Primaria de los equipos de atención primaria de la ciudad de Barcelona acreditados por la Unidad docente de para la formación de residentes de Medicina Familiar y Comunitaria.

Disseny:.
Estudio de cohortes prospectivo
Periodo de estudio: Marzo de 2023- Junio de 2024.

Criterios de inclusión:
• Diagnóstico de IC (CIE-10: I.50) en la historia clínica informatizada de AP (eCAP).
• Fracción de Eyección Ventrículo Izquierdo mayor o igual a 50% o desconocida.

Criterios de exclusión:
• Negativa del paciente o de su médico para participar en el estudio.
• Criterios ecocardiográficos de IC con FEVI reducida

Resultados Esperados:
Es posible que exista una relación entre las puntuaciones mas elevadas del SCORE
H2PEF y la morbimortalidad .También es posible que en aquellos pacientes que no se pueda
calcular el SCORE por falta de datos, encontremos diferencias en la morbimortalidad en
relación con aquellos en los que sí pueda calcularse.

Impacto potencial esperado:
Determinar la relación entre el SCORE H2PEF con la morbimortalidad, así como la proporción
de pacientes con registro de IC y FEVI mayor o igual a 50% en su historia clínica de AP en los
que no se confirma el diagnóstico, permitirá diseñar objetivamente estrategias de mejora en la
estandarización del diagnóstico, así como optimitzar el tratamiento y seguimiento de los
pacientes.

Estratificación pronóstica a muy corto plazo de la insuficiencia cardiaca descompensada en Atención primaria: HEFESTOS 3.7 Score

  • IP: José María Verdú Rotellar
  • Durada: 2024-2026
  • Finiançadors: Instituto de Salud Carlos III

Objetivo principal: Desarrollar y validar dos modelos basados en variables clínicas de fácil obtención en la consulta de atención primaria que permitan predecir la hospitalización o la mortalidad a muy corto plazo ( Modelo A a 3 días y Modelo B a 7 días ) en una cohorte de pacientes atendidos en atención primaria como consecuencia de una descompensación de la Insuficiencia cardiaca (IC).

Objetivo secundario:Valorar el papel de la ecografía pulmonar y yugular en la predicción del riesgo de recaída precoz ( necesidad de nuevo tratamiento diurético intravenoso, ingreso o muerte a los 3 y 7 días del tratamiento diurético inicialmente pautado) en aquellos pacientes a los que se administre ambulatoriamente tratamiento diurético intravenoso en el primer episodio de la descompensación.

Disefio: Estudio prospectivo multicéntrico de cohortes destinado a desarrollar y validar dos modelo predictivos de hospitalización y muerte a muy corto plazo (3 y 7 días) como consecuencia de una descompensación de su IC. Se trata de un estudio internacional, en el que la cohorte de derivación procederá de 12 centros de atención primaria de Barcelona y 5 CUAP ( Centros de Urgencias de Atención primaria) y la cohorte de validación externa procederá de las consultas de atención primaria de 8 países europeos que han aceptado participar en el mismo.
En el momento de la descompensación se valorarán variables de anamnesis y exploración accessibles en Atención primaria de salud (AP). En aquellos pacientes a los que se administre ambulatoriamente tratamiento diurético intravenoso en AP se analizará el papel de le ecografía pulmonar y yugular como predictores de la recaída precoz
( necesidad de nuevo tratamiento intravenoso, ingreso hospitalario o muerte a los 3 y 7 días del tratamiento diurético inicialmente pautado)

A federated cohort study of patients with heart failure across multiple European Hospitals

  • IP: Jose Rodriguez Palomares
  • Durada: 2022-2026
  • Finiançadors: European Commission

Cardiovascular disease (CVD) remains the main cause of mortality worldwide, accounting for about a third of annual deaths. Re-use of both structured and unstructured data has the potential for major health benefits for the population suffering from CVD. Healthcare data re-use in Europe faces privacy and fragmentation issues, a high diversity in data formats and languages, and a lack of technical and clinical interoperability. DataTools4Heart (DT4H) will tackle such challenges and develop a comprehensive, federated, privacy-preserving cardiology data toolbox. This will include, in an integrated platform, standardised data ingestion and harmonisation tools providing a common data model, multilingual natural language processing, federated machine learning, differentially private data synthesis generation, and 7 language models adapted to the cardiology domain. DT4H virtual assistants will help scientists and clinicians navigate through large-scale multi-source cardiology data. These tools will be: i) implemented ensuring privacy-by-design and thorough compliance with European regulations and data standards; ii) optimised as based on multi-stakeholder user-centred requirements; and, iii) validated in 7 clinical sites across Europe.

DT4H will unlock currently inaccessible health data in unstructured data and allow multi-site federated data use. Together with its toolbox, DT4H will leave the legacy of a federated learning platform with an embedded metadata catalogue and AI virtual assistants, and the CardioSynth open database of synthetic data remaining as available for further research and AI experimentation. Effective use of the federated learning platform will improve enable improved AI diagnostic and treatment tools. Deployment of regulated solutions will extend existing healthcare management paradigms to reduce disease burden. Finally, DT4H tools, systems and methodology are highly generalised and will translate well to other clinical and research areas in medicine.

Publicacions

Prognostic value of jugular, pulmonary and inferior vena cava ultrasound in decompensated heart failure in primary care

V. CENDRÓS, E. NAVAS, E. MIRANZO, M. MUÑOZ, L. PIRRETAS, L. PIFARRÉ, M. INZOLI, C. ENJUANES, V. SIERRA, A. ROGER, R. CABALLOL-ANGELATS and J. VERDÚ-ROTELLAR
International Journal of Cardiology Cardiovascular Risk and Prevention. 2026 Mar 1; . doi:10.1016/j.ijcrp.2026.200571; PMID:41567950

Usefulness of the H2FPEF score in the diagnosis and prognosis of heart failure with preserved ejection fraction in primary care

V. CENDRÓS, J. VERDÚ-ROTELLAR, J. PARRA, M. MUÑOZ, M. DOMINGO and J. FRANCH
Atencion Primaria. 2025 Dec 1; . doi:10.1016/j.aprim.2025.103335; PMID:41061642

Incidence of first hospitalization for heart failure in type 2 diabetes mellitus: A population-based cohort study in primary care

M. MUÑOZ, V. CENDRÓS, E. NAVAS, J. VERDÚ-ROTELLAR, J. BARROT and J. FRANCH
Primary Care Diabetes. 2025 Oct 1; . doi:10.1016/j.pcd.2025.07.009; PMID:40764218

Prognostic Utility of HEFESTOS Score and Complementary Lung Ultrasound for Heart Failure Decompensation in Primary Care Outpatients: A Prospective Cohort Study

M. HARO-MONTOYA, R. CABALLOL-ANGELATS, J. FERNÁNDEZ-SÁEZ, M. MONTELONGO-SOL, L. CONANGLA-FERRIN, V. CENDRÓS-CÁMARA, J. VERDÚ-ROTELLAR and J. CLUA-ESPUNY
Journal of Cardiovascular Development and Disease. 2025 Sep 11; . doi:10.3390/jcdd12090347; PMID:41002626

Impact of Sex on Rehospitalization Rates and Mortality of Patients with Heart Failure with Preserved Ejection Fraction: Differences Between an Analysis Stratified by Sex and a Global Analysis.

Cendrós V, Domingo M, Navas E, Muñoz MÁ, Bayés-Genís A and Verdú-Rotellar JM
Journal of Personalized Medicine. 2025 Jul 8; . doi:10.3390/jpm15070297; PMID:40710414

Rehospitalization, mortality and associated variables in primary care patients with heart failure and preserved ejection fraction after first hospitalization

V. CENDROS, M. DOMINGO, E. NAVAS, M. MUNOZ, A. BAYES-GENIS and J. VERDU-ROTELLAR
International Journal of Cardiology Cardiovascular Risk and Prevention. 2025 Jun 1; . doi:10.1016/j.ijcrp.2025.200391; PMID:40160695

Evaluation of mobile health technology combining telemonitoring and teleintervention versus usual care in vulnerable-phase heart failure management (HERMeS): a multicentre, randomised controlled trial.

Yun S, Comín-Colet J, Calero-Molina E, Hidalgo E, José-Bazán N, Cobo Marcos M, Soria T, Llàcer P, Fernández C, García-Pinilla JM, Cruzado C, González-Franco Á, García-Marina EM, Morales-Rull JL, Solé C, García-Romero E, Núñez J, Civera J, Fernández C, Faraudo M, Moliner P, Formiga F, de-Juan Bagudá J, Zegri-Reiriz I, Verdú-Rotellar JM, Vela E, Monterde D, Piera-Jiménez J, Carot-Sans G and Enjuanes C
Lancet Digital Health. 2025 May 14; . doi:10.1016/j.landig.2025.02.006; PMID:40374486

Systematic Coronary Risk Evaluation 2 for Older Persons: 10 years risk validation, clinical utility, and potential improvement

Y. BELAHNECH, E. RÓDENAS-ALESINA, M. MUÑOZ, J. VERDU-ROTELLAR, A. SAO-AVILÉS, G. URIO-GARMENDIA, D. OSORIO, K. SALAS, E. PANTOJA, A. RIBERA and I. FERREIRA-GONZÁLEZ
European Journal of Preventive Cardiology. 2024 Dec 11; . doi:10.1093/eurjpc/zwae383; PMID:39657030

Usefulness of the H2PEF score in the stratification of patients with a diagnosis of heart failure with preserved ejection fraction in primary care

J. VERDU, V. CENDROS, M. MUNOZ, J. CASACUBERTA, J. JUAN, E. NAVAS, C. GONZALEZ-VENEGAS, S. VILLANOVA, R. GAYARRE, E. SANCHIS, M. CABRE, A. CONESA, B. MONTSALVATGE, I. LIGUERRE and D. MANTEIGA
EUROPEAN JOURNAL OF HEART FAILURE. 2024 Jul 1;

Impact of malnutrition on the quality of life in older patients with advanced heart failure: a cohort study

J. VERDU-ROTELLAR, E. CALERO, J. DURAN, E. NAVAS, S. ALONSO, N. ARGEMÍ, M. CASADEMUNT, P. FURIÓ, E. CASAJUANA, E. VINYOLES and M. MUÑOZ
REVISTA CLINICA ESPANOLA. 2024 Feb 1; . doi:10.1016/j.rce.2024.01.001; PMID:38280424

Effect of telemedicine on self-care in heart failure patients: insights from the iCOR randomised controlled trial

A. RIVEROLA, S. YUN, N. JOSE, E. HIDALGO, M. RUIZ, L. ALCOBERRO, S. JIMENEZ, P. MOLINER, R. RAMOS, M. RAS, J. VERDU, A. GARAY, M. CORBELLA, C. ENJUANES and J. COMIN-COLET
EUROPEAN HEART JOURNAL. 2023 Nov 1;

Effect of telemedicine on health-related quality of life in patients with heart failure: insights from the iCOR randomised controlled trial

A. RIVEROLA, S. YUN, N. JOSE, E. CALERO, M. RUIZ, L. ALCOBERRO, S. JIMENEZ, P. MOLINER, R. RAMOS, M. RAS, J. VERDU, A. GARAY, M. CORBELLA, C. ENJUANES and J. COMIN-COLET
EUROPEAN HEART JOURNAL. 2023 Nov 1;

Soluble Transferrin Receptor as Iron Deficiency Biomarker: Impact on Exercise Capacity in Heart Failure Patients

M. RAS-JIMÉNEZ, R. RAMOS-POLO, J. MANZANO, M. SANTANO, H. CLIMENT, N. JOSE-BAZÁN, S. JIMÉNEZ-MARRERO, P. CEREZO, S. VILADOMAT, P. BORJA, B. CARDÚS, J. VERDÚ-ROTELLAR, C. DIEZ-LÓPEZ, J. GONZÁLEZ-COSTELLO, E. GARCÍA-ROMERO, F. SEMINARIO, L. TRIGUERO-LLONCH, C. GRAU, M. ORDUÑA and J. COMIN-COLET
Journal of Personalized Medicine. 2023 Aug 1; . doi:10.3390/jpm13081282; PMID:37623532

Effect of telemedicine on self-care in heart failure patients: insights from the iCOR randomised controlled trial

A. RIVEROLA, S. YUN, N. JOSE, E. HIDALGO, M. RUIZ, L. ALCOBERRO, S. JIMENEZ, P. MOLINER, R. RAMOS, M. RAS, J. VERDU, A. GARAY, M. CORBELLA, C. ENJUANES and J. COMIN-COLET
EUROPEAN JOURNAL OF HEART FAILURE. 2023 Jul 1;

Effect of telemedicine on health-related quality of life in patients with heart failure: insights from the iCOR randomised controlled trial

A. RIVEROLA, S. YUN, N. JOSE, E. CALERO, E. HIDALGO, L. ALCOBERRO, S. JIMENEZ, P. MOLINER, R. RAMOS, M. RAS, J. VERDU, A. GARAY, M. CORBELLA, C. ENJUANES and J. COMIN-COLET
EUROPEAN JOURNAL OF HEART FAILURE. 2023 Jul 1;

Usefulness of surprise question to predict short term mortality in advanced heart failure patients

M. MUNOZ, J. VERDU, E. VINYOLES, J. DEL VALL, X. GOMEZ-BATISTE, J. DURAN, E. NAVAS, V. SANCHEZ, S. ALONSO, N. ARGEMI, M. CASADEMUNT, P. FURIO, E. CASAJUANA, N. TORRALBA and E. CALERO
EUROPEAN JOURNAL OF HEART FAILURE. 2023 Jul 1;

Evaluation of the HEFESTOS scale to predict outcomes in emergency department acute heart failure patients

A. GIL-RODRIGO, J. VERDU-ROTELLAR, V. GIL, A. ALQUEZAR, L. LLAUGERS, P. HERRERO-PUENTE, J. JACOB, R. ABELLANA, M. MUNOZ, M. LOPEZ-DIEZ, N. IVARS-OBERMEIER, B. ESPINOSA, B. RODRIGUEZL, M. FUENTES, J. TOST, M. LOPEZ-GRIMA, R. ROMERO, C. MULER, W. PEACOCK, P. LLORENS and O. MIRO
Internal and Emergency Medicine. 2022 Oct 1; . doi:10.1007/s11739-022-03068-9; PMID:36031673

Burden of heart failure in primary healthcare

F. GONZALEZ-LOYOLA, M. MUNOZ, E. NAVAS, J. REAL, E. VINYOLES and J. VERDU-ROTELLAR
Atencion Primaria. 2022 Aug 1; . doi:10.1016/j.aprim.2022.102413; PMID:35777242

Original Usefulness of telemedicine-based heart failure monitoring according to «eHealth literacy’ domains: Insights from the iCOR randomized controlled trial

S. YUAN, C. ENJUANES, E. CALERO-MOLINA, E. HIDALGO, N. JOSE-BAZAN, M. RUIZ, J. VERDU-ROTELLAR, P. GARCIMARTIN, S. JIMENEZ-MARRERO, A. GARAY, M. RAS, R. RAMOS, A. PONS-RIVEROLA, P. MOLINER, X. CORBELLA and J. COMIN-COLET
European Journal of Internal Medicine. 2022 Jul 1; . doi:10.1016/j.ejim.2022.04.008; PMID:35483994

Variability in Cardiovascular Risk Factor Control in Patients with Heart Failure According to Gender and Socioeconomic Status

R. GARCIA, M. MUNOZ, E. NAVAS, E. VINYOLES, J. VERDU-ROTELLAR and J. DEL VAL
JOURNAL OF WOMENS HEALTH. 2022 May 1; . doi:10.1089/jwh.2021.0404; PMID:35041531

Short-Term Mortality in Patients with Heart Failure at the End-of-Life Stages: Hades Study

M. MUNOZ, E. CALERO, J. DURAN, E. NAVAS, S. ALONSO, N. ARGEMI, M. CASADEMUNT, P. FURIO, E. CASAJUANA, N. TORRALBA, N. FARRE, R. ABELLANA and J. VERDU-ROTELLAR
Journal of Clinical Medicine. 2022 May 1; . doi:10.3390/jcm11092280; PMID:35566406

The relationship between self-care, long-term mortality, and heart failure hospitalization: insights from a real-world cohort study

E. CALERO-MOLINA, E. HIDALGO, L. ROSENFELD, J. VERDU-ROTELLAR, J. VERDU-SORIANO, A. GARAY, L. ALCOBERRO, S. JIMENEZ-MARRERO, P. GARCIMARTIN, S. YUN, C. GUERRERO, P. MOLINER, C. DELSO, L. ALCOBER, C. ENJUANES and J. COMIN-COLET
European Journal of Cardiovascular Nursing. 2022 Mar 3; . doi:10.1093/eurjcn/zvab011; PMID:34008849

Risk stratification in heart failure decompensation in the community: HEFESTOS score

J. VERDU-ROTELLAR, R. ABELLANA, H. VAILLANT-ROUSSEL, L. JEVSEK, R. ASSENOVA, D. LAZIC, P. TORSZA, L. GLYNN, H. LINGNER, J. DEMURTAS, H. THULESIUS and M. MUNOZ
ESC Heart Failure. 2022 Feb 1; . doi:10.1002/ehf2.13707; PMID:34811953

Effectiveness of telemedicine in patients with heart failure according to frailty phenotypes: Insights from the iCOR randomised controlled trial

S. YUN, C. ENJUANES, E. CALERO-MOLINA, E. HIDALGO, N. JOSE, E. CALVO, J. VERDU-ROTELLAR, P. GARCIMARTIN, D. CHIVITE, F. FORMIGA, S. JIMENEZ-MARRERO, A. GARAY, L. ALCOBERRO, P. MOLINER, X. CORBELLA and J. COMIN-COLET
European Journal of Internal Medicine. 2022 Feb 1; . doi:10.1016/j.ejim.2021.09.021; PMID:34656406

Predictive model for atrial fibrillation in hypertensive diabetic patients

R. ABELLANA, F. GONZALEZ-LOYOLA, J. VERDU-ROTELLAR, A. BUSTAMANTE, E. PALA, J. CLUA-ESPUNY, J. MONTANER, A. PEDROTE, J. DEL VAL-GARCIA, D. SEGUI and M. MUNOZ
EUROPEAN JOURNAL OF CLINICAL INVESTIGATION. 2021 Dec 1; . doi:10.1111/eci.13633; PMID:34148231

  • Any: 01/12/2021
  • FI: 5.722
  • Article

Living with advanced heart failure: A qualitative study

C. CHECA, L. MEDINA-PERUCHA, M. MUNOZ, J. VERDU-ROTELLAR and A. BERENGUERA
PLoS One. 2020 Dec 14; . doi:10.1371/journal.pone.0243974; PMID:33315935

Precipitating factors of heart failure decompensation, short-term morbidity and mortality in patients attended in primary care

J. VERDU-ROTELLAR, H. VAILLANT-ROUSSEL, R. ABELLANA, L. JEVSEK, R. ASSENOVA, D. LAZIC, P. TORSZA, L. GLYNN, H. LINGNER, J. DEMURTAS, B. BORGSTROM, S. GIBOT-BOEUF and M. MUNOZ
SCANDINAVIAN JOURNAL OF PRIMARY HEALTH CARE. 2020 Nov 1; . doi:10.1080/02813432.2020.1844387; PMID:33201746

  • Any: 01/11/2020
  • FI: 2.581
  • Article

Lung Ultrasound for Heart Failure Diagnosis in Primary Care

L. CONANGLA, M. DOMINGO, J. LUPON, A. WILKE, G. JUNCA, X. TEJEDOR, G. VOLPICELLI, L. EVANGELISTA, G. PERA, P. TORAN, A. MAS, G. CEDIEL, J. VERDU and A. BAYES-GENIS
JOURNAL OF CARDIAC FAILURE. 2020 Oct 1; . doi:10.1016/j.cardfail.2020.04.019; PMID:32522554

  • Any: 01/10/2020
  • FI: 5.712
  • Article

Usefulness of the surprise question for predicting mortality in advanced heart failure patients

M. MUNOZ, E. CALERO, J. DURAN, V. SANCHEZ, R. ABELLANA, E. NAVAS, J. VERDU, N. TORRALBA, N. ARGEMI, E. CASAJUANA and M. CASADEMUNT
EUROPEAN JOURNAL OF HEART FAILURE. 2020 Sep 1;

  • Any: 01/09/2020
  • FI: 15.534
  • Article

Short-term mortality in end-stage heart failure patients

J. VERDU-ROTELLAR, E. CALERO, R. ABELLANA, J. VERDU-SORIANO, E. VINYOLES, J. DEL VAL-GARCIA, M. DOMINGO and M. MUNOZ
Atencion Primaria. 2020 Aug 1; . doi:10.1016/j.aprim.2019.07.019; PMID:31932015

  • Any: 01/08/2020
  • FI: 1.137
  • Article

Relationship between the place of living and mortality in patients with advanced heart failure

M. MUNOZ, R. GARCIA, E. NAVAS, J. DURAN, J. DEL VAL-GARCIA and J. VERDU-ROTELLAR
BMC Family Practice. 2020 Jul 14; . doi:10.1186/s12875-020-01213-x; PMID:32664876

  • Any: 14/07/2020
  • FI: 2.497
  • Article

Impact of telemedicine on the clinical outcomes and healthcare costs of patients with chronic heart failure and mid-range or preserved ejection fraction managed in a multidisciplinary chronic heart failure programme: A sub-analysis of the iCOR randomized trial

S. JIMENEZ-MARRERO, S. YUN, M. CAINZOS-ACHIRICA, C. ENJUANES, A. GARAY, N. FARRE, J. VERDU, A. LINAS, P. RUIZ, E. HIDALGO, E. CALERO and J. COMIN-COLET
JOURNAL OF TELEMEDICINE AND TELECARE. 2020 Jan 1; . doi:10.1177/1357633X18796439; PMID:30193564

  • Any: 01/01/2020
  • FI: 6.184
  • Article

The prognostic value of blood pressure control delay in newly diagnosed hypertensive patients

M. MARTIN-FERNANDEZ, E. VINYOLES, J. REAL, N. SOLDEVILA, M. MUNOZ, J. DEL-VAL, J. VERDU, M. DOMINGO and X. MUNDET
JOURNAL OF HYPERTENSION. 2019 Feb 1; . doi:10.1097/HJH.0000000000001896; PMID:30063640

  • Any: 01/02/2019
  • FI: 4.171
  • Article

Social Risk and Mortality A Cohort Study in Patients With Advanced Heart Failure

C. CHECA, R. ABELLANA, J. VERDU-ROTELLAR, A. BERENGUERA, M. DOMINGO, E. CALERO and M. PEREZ
Journal of Cardiovascular Nursing. 2019 Jan 1; . doi:10.1097/JCN.0000000000000538; PMID:30339570

  • Any: 01/01/2019
  • FI: 1.675
  • Article

Transcultural adaptation into Spanish of the Patient empowerment in long-term conditions questionnaire

P. GARCIMARTIN, Y. PARDO-CLADELLAS, J. VERDU-ROTELLAR, P. DELGADO-HITO, M. ASTALS-VIZCAINO and J. COMIN-COLET
Atencion Primaria. 2019 Jan 1; . doi:10.1016/j.aprim.2017.09.009; PMID:29277376

  • Any: 01/01/2019
  • FI: 1.087
  • Article

Mortality in heart failure with atrial fibrillation: Role of digoxin and diuretics

F. GONZALEZ-LOYOLA, R. ABELLANA, J. VERDU-ROTELLAR, A. RANGEL, J. CLUA-ESPUNY and M. MUNOZ
EUROPEAN JOURNAL OF CLINICAL INVESTIGATION. 2018 Nov 1; . doi:10.1111/eci.13014; PMID:30091171

  • Any: 01/11/2018
  • FI: 2.784
  • Article

Health inequalities in hospitalisation and mortality in patients diagnosed with heart failure in a universal healthcare coverage system

R. GARCIA, R. ABELLANA, J. REAL, J. DEL VAL, J. VERDU-ROTELLAR and M. MUNOZ
JOURNAL OF EPIDEMIOLOGY AND COMMUNITY HEALTH. 2018 Sep 1; . doi:10.1136/jech-2017-210146; PMID:29899056

  • Any: 01/09/2018
  • FI: 3.872
  • Article

Exploring the role of lung ultrasound in the diagnostic process of heart failure in primary care

L. CONANGLA, M. DOMINGO, J. LUPON, A. WILKE, G. JUNCA, G. VOLPICELLI, X. TEJEDOR, A. MAS, P. TORAN, G. PERA, J. VERDU, L. EVANGELISTA, P. MOLINER, M. DE ANTONIO and A. BAYES-GENIS
EUROPEAN JOURNAL OF HEART FAILURE. 2018 May 1;

  • Any: 01/05/2018
  • FI: 12.129
  • Article

Impact of implementing electronic clinical practice guidelines for the diagnosis, control and treatment of cardiovascular risk factors: A pre-post controlled study

E. COMIN, A. CATALAN-RAMOS, M. IGLESIAS-RODAL, M. GRAU, J. DEL VAL, A. CONSOLA, E. AMADO, A. PONS, M. MATA-CASES, A. FRANZI, R. CIURANA, E. FRIGOLA, X. COS, J. DAVINS and J. VERDU-ROTELLAR
Atencion Primaria. 2017 Aug 1; . doi:10.1016/j.aprim.2016.11.007; PMID:28314542

  • Any: 01/08/2017
  • FI: 1.148
  • Article

Heart failure labelled patients with missing ejection fraction in primary care: prognosis and determinants

M. MUNOZ, X. MUNDET-TUDURI, J. REAL, J. DEL VAL, M. DOMINGO, E. VINYOLES, E. CALERO, C. CHECA, N. SOLDEVILA-BACARDIT and J. VERDU-ROTELLAR
BMC Family Practice. 2017 Mar 17; . doi:10.1186/s12875-017-0612-6; PMID:28302060

  • Any: 17/03/2017
  • FI: 2.032
  • Article

Real world heart failure epidemiology and outcome: A population-based analysis of 88,195 patients

N. FARRE, E. VELA, M. CLERIES, M. BUSTINS, M. CAINZOS-ACHIRICA, C. ENJUANES, P. MOLINER, S. RUIZ, J. VERDU-ROTELLAR and J. COMIN-COLET
PLoS One. 2017 Feb 24; . doi:10.1371/journal.pone.0172745; PMID:28235067

  • Any: 24/02/2017
  • FI: 2.766
  • Article

Validation of heart failure diagnosis registered in primary care records in two primary care centres in Barcelona (Spain) and factors related. A cross-sectional study

J. VERDU-ROTELLAR, E. FRIGOLA-CAPELL, R. ALVAREZ-PEREZ, D. DA SILVA, C. ENJUANES, M. DOMINGO, A. MENA and M. MUNOZ
European Journal of General Practice. 2017 Jan 1; . doi:10.1080/13814788.2017.1305104; PMID:28376668

Medical resource use and expenditure in patients with chronic heart failure: a population-based analysis of 88 195 patients

N. FARRE, E. VELA, M. CLERIES, M. BUSTINS, M. CAINZOS-ACHIRICA, C. ENJUANES, P. MOLINER, S. RUIZ, J. VERDU-ROTELLAR and J. COMIN-COLET
EUROPEAN JOURNAL OF HEART FAILURE. 2016 Sep 1; . doi:10.1002/ejhf.549; PMID:27108481

  • Any: 01/09/2016
  • FI: 6.968
  • Article

Impact on clinical events and healthcare costs of adding telemedicine to multidisciplinary disease management programmes for heart failure: Results of a randomized controlled trial

J. COMIN-COLET, C. ENJUANES, J. VERDU-ROTELLAR, A. LINAS, P. RUIZ-RODRIGUEZ, G. GONZALEZ-ROBLEDO, N. FARRE, P. MOLINER-BORJA, S. RUIZ-BUSTILLO and J. BRUGUERA
JOURNAL OF TELEMEDICINE AND TELECARE. 2016 Jul 1; . doi:10.1177/1357633X15600583; PMID:26350543

  • Any: 01/07/2016
  • FI: 2.008
  • Article

Determinants of survival and hospitalization in older, heart failure patients receiving home healthcare

M. MUNOZ, J. REAL, J. DEL VAL, E. VINYOLES, X. MUNDET, E. FRIGOLA-CAPELL, M. LLAUGER, F. ORFILA, M. DOMINGO and J. VERDU-ROTELLAR
International Journal of Cardiology. 2016 Mar 15; . doi:10.1016/j.ijcard.2016.01.170; PMID:26802820

  • Any: 15/03/2016
  • FI: 6.189
  • Article

Iron Status in Chronic Heart Failure: Impact on Symptoms, Functional Class and Submaximal Exercise Capacity

C. ENJUANES, J. BRUGUERA, M. GRAU, M. CLADELLAS, G. GONZALEZ, O. MERONO, P. MOLINER-BORJA, J. VERDU, N. FARRE and J. COMIN-COLET
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2016 Mar 1; . doi:10.1016/j.rec.2015.08.018; PMID:26684058

  • Any: 01/03/2016
  • FI: 4.485
  • Article

Community programmes for coronary heart disease in Spanish primary care

E. FRIGOLA-CAPELL, J. VAN LIESHOUT, M. MUNOZ, J. VERDU-ROTELLAR, F. ORFILA, R. SUNOL and M. WENSING
INTERNATIONAL JOURNAL OF HEALTH PLANNING AND MANAGEMENT. 2016 Jan 1; . doi:10.1002/hpm.2262; PMID:24916106

  • Any: 01/01/2016
  • FI: 1.241
  • Article

Impact of the sustained control of cardiovascular risk factors on first episode heart failure: The relevant role of primary care

M. MUNOZ, J. REAL, J. DEL VAL, E. VINYOLES, X. MUNDET, M. DOMINGO, C. ENJUANES and J. VERDU-ROTELLAR
European Journal of General Practice. 2015 Oct 2; . doi:10.3109/13814788.2015.1049154; PMID:26205157

  • Any: 02/10/2015
  • FI: 1.364
  • Article

Differences in neurohormonal activity partially explain the obesity paradox in patients with heart failure: The role of sympathetic activation

N. FARRE, J. ARANYO, C. ENJUANES, J. VERDU-ROTELLAR, S. RUIZ, G. GONZALEZ-ROBLEDO, O. MERONO, M. DE RAMON, P. MOLINER, J. BRUGUERA and J. COMIN-COLET
International Journal of Cardiology. 2015 Feb 15; . doi:10.1016/j.ijcard.2014.12.025; PMID:25497534

  • Any: 15/02/2015
  • FI: 4.638
  • Article

Fiber intake and all-cause mortality in the Prevencion con Dieta Mediterranea (PREDIMED) study

P. BUIL-COSIALES, I. ZAZPE, E. TOLEDO, D. CORELLA, J. SALAS-SALVADO, J. DIEZ-ESPINO, E. ROS, J. NAVAJAS, J. SANTOS-LOZANO, F. AROS, M. FIOL, O. CASTANER, L. SERRA-MAJEM, X. PINTO, R. LAMUELA-RAVENTOS, A. MARTI, F. BASTERRA-GORTARI, J. SORLI, J. VERDU-ROTELLAR, J. BASORA, V. RUIZ-GUTIERREZ, R. ESTRUCH and M. MARTINEZ-GONZALEZ
AMERICAN JOURNAL OF CLINICAL NUTRITION. 2014 Dec 1; . doi:10.3945/ajcn.114.093757; PMID:25411285

Efficacy of an Integrated Hospital-primary Care Program for Heart Failure: A Population-based Analysis of 56 742 Patients

J. COMIN-COLET, J. VERDU-ROTELLAR, E. VELA, M. CLERIES, M. BUSTINS, L. MENDOZA, N. BADOSA, M. CLADELLAS, S. FERRE and J. BRUGUERA
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2014 Apr 1; . doi:10.1016/j.rec.2013.12.005; PMID:24774591

  • Any: 01/04/2014
  • FI: 3.792
  • Article

Population prevalence and control of cardiovascular risk factors: What electronic medical records tell us

A. CATALAN-RAMOS, J. VERDU, M. GRAU, M. IGLESIAS-RODAL, J. GARCIA, A. CONSOLA and E. COMIN
Atencion Primaria. 2014 Jan 1; . doi:10.1016/j.aprim.2013.06.004; PMID:24325864

  • Any: 01/01/2014
  • FI: 0.953
  • Article

Iron deficiency is a key determinant of health-related quality of life in patients with chronic heart failure regardless of anaemia status

J. COMIN-COLET, C. ENJUANES, G. GONZALEZ, A. TORRENS, M. CLADELLAS, O. MERONO, N. RIBAS, S. RUIZ, M. GOMEZ, J. VERDU and J. BRUGUERA
EUROPEAN JOURNAL OF HEART FAILURE. 2013 Oct 1; . doi:10.1093/eurjhf/hft083; PMID:23703106

  • Any: 01/10/2013
  • FI: 6.577
  • Article

Survival in Mediterranean Ambulatory Patients With Chronic Heart Failure. A Population-based Study

E. FRIGOLA-CAPELL, J. COMIN-COLET, J. DAVINS-MIRALLES, I. GICH-SALADICH, M. WENSING and J. VERDU-ROTELLAR
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2013 Jul 1; . doi:10.1016/j.rec.2013.03.009; PMID:24776202

  • Any: 01/07/2013
  • FI: 3.342
  • Article

Trends and predictors of hospitalization, readmissions and length of stay in ambulatory patients with heart failure

E. FRIGOLA-CAPELL, J. COMIN-COLET, J. DAVINS-MIRALLES, I. GICH-SALADICH, M. WENSING and J. VERDU-ROTELLAR
REVISTA CLINICA ESPANOLA. 2013 Jan 1; . doi:10.1016/j.rce.2012.10.006; PMID:23266127

  • Any: 01/01/2013
  • FI: 1.314
  • Article

Prescription in patients with chronic heart failure and multimorbidity attended in primary care.

Frigola-Capell E, Verdú-Rotellar JM, Comin-Colet J, Davins-Miralles J, Hermosilla E, Wensing M and Suñol R
Quality In Primary Care. 2013 Jan 1; PMID:24041138

Evaluation of a telemedicine system for heart failure patients: feasibility, acceptance rate, satisfaction and changes in patient behavior: results from the CARME (CAtalan Remote Management Evaluation) study

M. DOMINGO, J. LUPON, B. GONZALEZ, E. CRESPO, R. LOPEZ, A. RAMOS, A. URRUTIA, G. PERA, J. VERDU and A. BAYES-GENIS
European Journal of Cardiovascular Nursing. 2012 Dec 1; . doi:10.1016/j.ejcnurse.2011.02.003; PMID:21402493

  • Any: 01/12/2012
  • FI: 2.042
  • Article

Rapid Point-of-Care NT-proBNP Optimal Cut-off Point for Heart Failure Diagnosis in Primary Care

J. VERDU, J. COMIN-COLET, M. DOMINGO, J. LUPON, M. GOMEZ, L. MOLINA, J. CASACUBERTA, M. MUNOZ, A. MENA and J. BRUGUERA-CORTADA
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2012 Jul 1; . doi:10.1016/j.rec.2012.01.021; PMID:22541282

  • Any: 01/07/2012
  • FI: 3.204
  • Article

¿Cómo se interpretan los péptidos natriuréticos en atención primaria?

J. VERDÚ, M. DOMINGO and A. DIAZ
Fmc. Formación Médica Continuada En Atención Primaria. 2012 Jan 1;

Impact of the implementation of electronic guidelines for cardiovascular prevention in primary care: study protocol.

Comin E, Catalán-Ramos A, M Verdu J, Iglesias-Rodal M, del Val García JL, Grau M, Amado E, Pons A, Consola A, Ciurana R, Franzi A, Mata M, Cos X, Frigola E and Davins J
Informatics In Primary Care. 2012 Jan 1; . doi:10.14236/jhi.v20i2.33; PMID:23710777

Utility of a short quality of life questionnaire to predict cardiovascular events

M. MUNOZ, I. SUBIRANA, R. ELOSUA, M. COVAS, J. BAENA-DIEZ, R. RAMOS, J. VERDU and J. MARRUGAT
International Journal of Cardiology. 2011 Sep 15; . doi:10.1016/j.ijcard.2011.07.002; PMID:21839527

  • Any: 15/09/2011
  • FI: 7.078
  • Article

Noninvasive Remote Telemonitoring for Ambulatory Patients With Heart Failure: Effect on Number of Hospitalizations, Days in Hospital, and Quality of Life. CARME (CAtalan Remote Management Evaluation) Study

M. DOMINGO, J. LUPON, B. GONZALEZ, E. CRESPO, R. LOPEZ, A. RAMOS, A. URRUTIA, G. PERA, J. VERDU and A. BAYES-GENIS
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2011 Apr 1; . doi:10.1016/j.rec.2010.10.032; PMID:21411210

Beta-Blocker Treatment of Stable Heart Failure in Primary Care

J. ROTELLAR, A. BARROSO, M. BERNALDEZ, M. DOMINGUEZ, M. PIE, F. SANCHO, M. SIMO and M. DOMINGO
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2009 Oct 1; . doi:10.1016/S0300-8932(09)72383-8; PMID:19793520

  • Any: 01/10/2009
  • FI: 2.746
  • Article

Insuficiència cardíaca: torasemida per furosemida i ara-II per IECA?

J. VERDÚ
Butlletí De La Societat Catalana De Medicina Familiar I Comunitària. 2005 Jan 1;

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions