José Luis del Val García

OBJECTIU: Avaluar l’impacte de la implementació de guies de pràctica clínica electròniques de hipercolesterolèmia, diabetis mellitus tipus 2 i hipertensió arterial. DISSENY: S’utilitzen dos tipus de disseny, segons els objectius específics: 1. estudi descriptiu del grau d’utilització i 2. estudi prospectiu d’intervenció amb avaluació abans-després per mesurar el grau de millora del diagnòstic, seguiment i tractament. ÀMBIT: Centres d’Atenció Primària (250) SUBJECTES: Metges d’AP (objectiu 1) i pacients diagnosticats de les patologies cròniques incloses en el programa informàtic (objectiu 2). VARIABLES: – relacionades amb el metge que utilitza la GPC: edat, sexe, nivell de compliment inicial d’objectius i indicadors de farmàcia – relacionades amb el pacient: edat, sexe, nombre GPC en les quals està inclòs – variables d’ús de la guia: nombre d’accessos a: pantalla d’integració de GPC, ajudes al diagnòstic i tractament, alertes generades per la guia (sospita de mal control i seguretat) i consells als pacients – variables relacionades amb indicadors de diagnòstic, tractament i control de cada GPC FONTS D’INFORMACIÓ: Història informàtica del pacient, CPG electròniques. ANÀLISI: Mitjançant una plataforma informàtica elaborada per a l’avaluació de les GPC, es realitzarà l’anàlisi trimestral de les dades, avaluant el grau d’ús de les GPC electròniques, així com els canvis registrats en els indicadors de les diferents patologies, estratificant en funció de les característiques de metges i pacients. RESULTATS ESPERATS: La implantació del programa ha de permetre millorar la implementació de les GPC i aconseguir millores en el procés de diagnòstic, seguiment i tractament d’aquestes patologies.

OBJETIVOS Principal: Evaluar la efectividad de los talleres de salud, en términos de calidad de vida. Secundarios: Conocer la efectividad de los talleres de salud con relación a: Aumentar conocimientos sobre hábitos saludables (actividad física, alimentación); Incorporar y mantener una dieta equilibrada. Incorporar y mantener actividad física de forma regular; Mantener variables relacionadas con factores de riesgo (TA, Peso, Colesterol) dentro de límites de normalidad. Disminuir el riesgo cardiovascular (RCV). Realizar una estimación de costes de la intervención. METODOLOGÍA Diseño: Ensayo clínico controlado, comparando un grupo de pacientes que realizan los talleres de salud con un grupo control de similares características. Ámbito del estudio: El estudio se desarrollará en 54 Centros de Salud de Barcelona ciudad. Sujetos de estudio: población general entre 18 y 65 años que den su consentimiento para participar. Tamaño de la muestra: 188 personas con intervención (han realizado talleres de salud) y 188 personas sin intervención (no han realizado talleres de salud). Análisis de datos: Prueba de la T de Student para comparar las diferencias entre variables cuantitativas o su equivalente no paramétrico si la distribución de la variable no cumple criterios de normalidad (Kolmogorov-Smirnof). Prueba de la Chi cuadrado para comparar las diferencias entre variables cualitativas Modelo de regresión logística para analizar las diferentes variables significativas al análisis bivariante relacionadas con la intervención ..

OBJECTIU PRINCIPAL: Avaluar l’impacte de la intervenció de la infermera d’enllaç (IE) en termes de millora de la qualitat de vida i satisfacció amb el servei rebut, en cuidadors de pacients ingressats que necessiten continuïtat dels seus processos a l’alta hospitalària, en relació amb els cuidadors dels usuaris en la mateixa situació que no han rebut la intervenció de l’IE. OBJECTIUS SECUNDARIS: – Comparar en el grup de pacients que han rebut intervenció de l’IE vs els pacients que no l’han rebut: Evolució del seu procés. Seguiment per equip d’atenció primària. – Qualitat de vida relacionada amb la salut del pacient i del cuidador. Satisfacció amb el servei rebut. Temps mitjà d’accés a visites i serveis en ambdós grups. – Construir un model d’indicadors que permeti sistematitzar l’avaluació de la continuïtat assistencial. METODOLOGIA: Estudi observacional prospectiu de 18 mesos de seguiment realitzant una comparació entre dos grups categoritzats segons tinguin o no IE Àmbit de l’estudi: 54 centres d’atenció primària de Barcelona i els seus 4 hospitals de referència. Subjectes: 484 pacients amb intervenció de IE i 484 pacients sense intervenció de IE. Variables sociodemogràfiques; Clíniques, Qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) mitjançant qüestionari SF-36.

OBJECTIU: Explorar des d’una perspectiva fenomenològica les expectatives, percepcions i opinions de les infermeres que han desenvolupat el Programa Salut i Escola als centres escolars de Barcelona, durant el període 2009-2010. DISSENY: Estudi qualitatiu de tipus exploratori i perspectiva fenomenològica. Per generar la informació s’utilitzaran els grups de discussió (GD). S’ha elaborat una guia de les entrevistes coherent amb la generació dels significats temàtics que interessa explorar. ÀMBIT: Centres d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. MOSTRA: S’ha dissenyat una mostra teòrica, intencionada i raonada. A fi d’assolir la màxima variabilitat discursiva s?inclouran infermeres/informants de diferents franges d’edat i temps de participació en el programa i dels centres escolars públics o concertats i grans (més de 100 alumnes) o petits (menys de 100 alumnes). Els participants es seleccionaran en base al compliment de les variables definides anteriorment. Inicialment es preveu realitzar un mínim de quatre GD, si bé, la grandària final de la mostra vindrà determinada per saturació de la informació. Els GD es realitzaran de abril a juny de 2010. ANÀLISI: Es desenvoluparà un anàlisis de contingut categorial temàtic, amb l’ajuda del programa informàtic Atlas-ti (14 – 15). L’anàlisi es realitzarà de manera independent per part de dos investigadors que triangularan els resultats obtinguts. A més, els resultats es retornaran als participants per a al seva verificació

OBJETIVOS Evaluar la efectividad y la eficiencia de una intervención intensiva basada en las guías de práctica clínica con 2 visitas presenciales y 4 por correo electrónico comparada con el consejo breve en el abandono sostenido del tabaco a los 6 y 12 meses. METODOLOGÍA Ensayo clínico controlado aleatorio multicéntrico con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de Atención Primaria, en grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Se invitará a participar a 1064 fumadores ? 18 años que dispongan de cuenta de correo electrónico que usen habitualmente (al menos 1 vez por semana). Éstos se asignarán aleatoriamente en dos grupos: 532 GI y 532 GC. El GI recibirá una intervención de carácter intensivo compuesta de 6 contactos con diferentes contenidos (2 presenciales y 4 por correo electrónico) basados en las recomendaciones de una guía de práctica clínica. El segundo recibirá un consejo breve. La medida principal de resultado será el abandono sostenido del tabaco, a los 6 y 12 meses desde el inicio del programa, comprobado mediante medición de monóxido de carbono en aire espirado. Las variables secundarias serán: cambio en estadio del proceso de dejar de fumar y evaluación de la efectividad en la disminución del número de cigarrillos a los 6 y 12 meses. Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre el grupo intervención y control utilizando modelos lineales: de regresión logística para las variables dicotómicas o de regresión lineal para las variables continuas.

La trombosi venosa profunda (TVP) es una patologia amb una elevada morbi-mortalitat. El seu diagnòstic es difícil pels signes i símptomes tan inespecífics amb els que es presenta. Davant la sospita de trombosis venosa profunda es pot utilitzar l’escala de Wells que ens classificarà al pacient amb una determinada probabilitat pre-test. Depenent d’aquesta, es realitzaran proves complementàries (Dímer D i/o ecografia doppler). Existeix també una escala de probabilitat clínica d’Oudega que es va dissenyar també per pacients amb clínica compatible amb TVP, però aquesta es va validar pels pacients de l’atenció primària. Actualment a l’atenció primària, davant la sospita de l’existència d’una TVP d’un pacient, sempre s’ha de derivar a urgències del hospital per confirmar o descartar aquest diagnòstic, ja que no es disposa de cap prova complementària. La confirmació d’aquest diagnòstic solament es duu a terme en un 25% dels pacients derivats, amb la qual cosa es pot dir que el sistema actualment es d’una eficiència dubtosa. A dia d’avui, es podrien plantejar tres possibles mètodes d’actuació davant la sospita d’una TVP a l’atenció primària: 1. Derivació de tots els pacients amb sospita de TVP a l’hospital per realitzar ecografia doppler sense la realització de cap escala de probabilitat clínica, ni algoritme diagnòstic o prova complementària a l’atenció primària (el que es realitza actualment). Posteriorment a l’hospital es realitzarà l’algoritme de Wells. 2. Realització d’escala de Oudega que inclou el Dímer D a l’atenció primària i depenent del resultat, derivació posterior a urgències d’hospital amb seguiment de l’algoritme de Wells. 3. Realització d’escala de Wells i Dímer D a l’atenció primària i depenent del resultat, derivació a urgències d’hospital amb seguiment d’?algoritme de Wells. En qualsevol de les tres opcions, el diagnòstic de confirmació es realitza mitjançant ecografia-doppler a l’hospital. Aquest projecte pretén determinar el cost-efectivitat de l’aplicació dels diferents algoritmes de diagnòstic en els pacients amb sospita d’un primer episodi de trombosis venosa profunda en l’atenció primària de salut. Així mateix, pretén avaluar la utilitat de la determinació del Dímer D en l’atenció primària. Es tracta d’un estudi transversal i multicéntric, en el que la població d’estudi seran els pacients que acudeixin al servei d’urgències de cirurgia vascular derivats des de els centres d’atenció primària que tenen com hospital de referència l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A tots els pacients admesos al servei d’urgències de l’hospital, se’ls sol·licitarà un consentiment informat i es recolliran variables d’exploració física, anamnesis, variables de l’escala de Wells i Oudega, Dímer D en sang venosa (mitjançant dos mètodes: ràpid amb l’analitzador portàtil i el convencional), i es realitzarà una ecografia doppler. Per tant, els pacients no seran aleatoritzats a cap branca de diagnòstic pre-establerta, si no que tots seran sotmesos a les mateixes exploracions. L’objectiu de dur a terme aquest procediment es el d’avaluar, a posteriori, el cost-efectivitat de realitzar els diferents algoritmes diagnòstics. Per avaluar el cost-efectivitat s’analitzarà, per una banda, el cost en euros de cada un dels algoritmes possibles i, per l’altra, l’efectivitat, que estarà basada en el resultat de l’ecografia doppler, que es la que confirmar o descarta el diagnòstic. Aquest projecte pot canviar el circuit assistencial habitual en el diagnòstic de la trombosis venosa profunda, fent un circuit més eficient. La utilització de les escales de probabilitat clínica i el Dímer D en l’atenció primària poden evitar un gran nombre de derivacions a l’hospital i tot el que això comporta (cost del transport sanitari, cost de les visites i proves hospitalàries, molèsties innecessàries pels pacients). Es podrà descartar la trombosis venosa profunda en un gran nombre de pacients i iniciar el diagnòstic diferencial d’aquesta patologia. Els pacients que arribin al tercer nivell assistencial seran, exclusivament, els que tinguin una moderada o alta sospita de patir malaltia tromboembòlica. Si es demostra l’eficiència de l’ús de aquestes escales i del Dímer D en l’atenció primària podrem dotar a aquest nivell assistencial d’aquesta prova complementària de diagnòstic ràpid.

OBJECTIUS
Analitzar la utilització d’un centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) i del servei d’urgències de l’hospital de referència, dels malalts crònics complexos.

MATERIAL I MÈTODES
– Disseny: Estudi observacional transversal
– Lloc i marc de realització: Atenció Primària. Àmbit urbà (Barcelona ciutat; àmbit d’influència del CUAP Sant Martí).
– Criteris de selecció: Tots els pacients que al començament de 2012 pertanyen als grups de CRG 6 i 7.
– Variables: Independents: dades del pacient (Edat, sexe, EAP de referència, status del CRG). Variables dependents: visites al CUAP: Sí/No, número de visites i data; visites a Urgències de l’hospital: Sí/No i data; visites a l?EAP: servei i data; derivacions des del CUAP a Urgències de l’hospital (SI/NO i numero de vegades).
– Recollida de dades: Revisió de la història clínica electrònica (e-CAP, HCC, HCNet).
– Limitacions de l’estudi: Les visites al CUAP o les derivacions hospitalàries per patologia aguda no relacionada amb les patologies cròniques (CRG 6-7) no es podran identificar. Els ingressos fora de l’hospital de referència es perdran.

APLICABILITAT DELS RESULTATS ESPERATS
Amb aquest estudi pretenem estudiar la utilització que fan del CUAP i de les urgències hospitalàries els pacients crònics complexes. El fet d’estudiar aquest fenomen sobre la nostra població i el seu àmbit de referència, ens donarà informació de quina és la situació actual i això permetrà plantejar mesures que millorin l’eficiència i l’efectivitat dels centres d’urgències i l’adequació de la seva utilització.

Evaluar, en personas con patologías crónicas la efectividad del entrenamiento y la práctica de Mindfulness en términos de calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) medida con el cuestionario SF-36.
Evolución de Cortisol en sangre. Evolución de parámetros biológicos específicos de su/s patologías. Evolución del consumo de fármacos. Cumplimiento del plan terapéutico. Episodios de agudización de su proceso. Evolución de la demanda de visitas. Realizar un estudio coste-efectividad de la intervención. Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado, comparando a un grupo de pacientes que realizan entrenamiento y práctica en MINDFULNESS con un grupo control de similares características que reciben el tratamiento habitual. Ámbito del estudio: El estudio se realizará en 5 Centros de Salud de Barcelona. Sujetos de estudio: Personas con algún diagnóstico de las siguientes enfermedades crónicas diana: Diabetes mellitus. Hipertensión arterial. Enfermedad pulmonar obstructiva crónica. Insuficiencia cardíaca, que den su consentimiento para participar.
La medida principal de resultado será la CVRS, al finalizar la intervención y a los 6 y 12 meses. Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre grupo de intervención y control utilizando modelos de de regresión lineal múltilple.

OBJETIVOS: Evaluar la efectividad de una actividad comunitaria de promoción de la salud en términos de calidad de vida, mejora de los hábitos dietéticos y aumento de actividad física regular. METODO: Ensayo clínico controlado aleatorizado, comparando a un grupo de personas que realizan talleres de salud con un grupo control de similares características que no realizan talleres de salud. Ámbito: Atención primaria Criterios inclusión: Personas de ambos sexos entre 18 i 70 años que firmen consentimiento para participar. Criteris d’exclusió: Dificultad para mantener su participación durante 12 meses. Dificultad para entender y expresarse en castellano. Problemas de salud mental graves. Otros problemas de salud que no aconsejen su participación o no permitan el seguimiento previsto. Descripción de la actividad. Taller de salud de 8 semanas de duración en el que se trabajan herramientas que ayuden a las personas a incorporar y mantener hábitos de vida saludables. Los temas que se abordan en las sesiones son: Respiración. Tabaco. Dieta equilibrada. Eliminación. Higiene. Actividad física. Vestirse adecuadamente. Dormir i descansar. Actividades recreativas. Evitar peligros. Autoestima. Comunicarse. Manejar les emociones. Trabajar y sentirse útil. RESULTADOS: Completaron el estudio 78 participantes en el grupo intervención y 75 en el grupo control. El análisis de los dos grupos muestra una clara mejora en la puntuación de los participantes en el taller de salud, con relación a calidad de vida, ejercicio y dieta, respecto al grupo control que se mantiene sin cambios significativos. Estas mejoras del grupo intervención se mantienen a los 6 meses de finalizada la intervención, mientras que el grupo control continúa sin cambios significativos. (Los datos estadísticos se presentan en la memoria explicativa del proyecto). DISCUSION/CONCLUSIONES: Los resultados obtenidos muestran la efectividad de esta actuación comunitaria que supone un enfoque innovador a las intervenciones habituales de promoción de la salud, con un abordaje integral y holístico de los aspectos que influyen en la salud. El material elaborado para el estudio (diapositivas y hojas recordatorio para los participantes) facilitará su reproducción en otros centros así como la continuación del estudio con una muestra más amplia. El material estará disponible en la web del Institut Català de la Salut para ser utilizado por los profesionales interesados.

Introducción: A pesar de la enorme relevancia de la insuficiencia cardiaca (IC) y su prevalencia cada vez mayor, los criterios diagnósticos utilizados para el registro de los pacientes en la historia clínica difieren sustancialmente y generan confusión a la hora de analizar la morbimortalidad por esta enfermedad. Queremos estudiar la importancia que tiene el criterio diagnóstico utilizado (alta hospitalaria previa por IC, ecocardiograma o el registro sin que se cumplan estos criterios) en el pronóstico de los pacientes registrados en la historia clínica con el diagnóstico de IC.

Diseño: Estudio retrospectivo de cohortes basado en información procedente de historia clínica informatizada, CMBD, índice MEDEA y registro de Mortalidad.

Población de estudio: Pacientes registrados en la historia clínica con el diagnóstico de IC (I50)

Análisis estadístico: Se realizarán los análisis descriptivos pertinentes, así como un análisis bivariado mediante Ji-Cuadrado, t-Student análisis de varianza o pruebas no paramétricas si es necesario. Se realizará regresión logística, curas de Kaplan-Meir y análisis de riesgos proporcionales de Cox.

Resultados esperados y relevancia: Si el diagnóstico realizado por el médico de atención primaria en base a criterios clínicos o por información facilitada por el paciente es fiable y se acompaña de un pronóstico similar al realizado mediante otras fuentes podremos validar indirectamente los diagnósticos registrados en la historia clínica y utilizar esta información como fidedigna en estudios posteriores.
Por tanto nos parece que se trata de un estudio altamente relevante.
Las limitaciones son las propias de estudio realizado con registros.

Objetivo: Describir la relación entre la presencia, tratamiento y grado de control de los factores de riesgo cardiovascular (FRCV) clásicos y el desarrollo de alguna manifestación de la enfermedad cardiovascular (ECV), con especial atención a las diferencias entre la población con diabetes respecto a la población general.

Diseño y Ámbito del estudio: Estudio de cohortes con seguimiento de dos cohortes (personas con y sin diabetes) durante 5 años a partir de un registro poblacional (base de datos SIDIAP) que incluye todos pacientes atendidos por el ICS en Catalunya.

Sujetos del estudio: Cohorte DM (diabetes diagnosticada antes del 2006) y noDM (sin el diagnóstico de diabetes en el 2006).

Instrumentación: uso de la base de datos SIDIAPQ, con análisis anual desde 2006 al 2011.

Determinaciones: Al inicio del estudio (año 2006) presencia de los FRCV clásicos así como el tratamiento empleado para cada uno de ellos y el grado de control alcanzado. En los seguimientos anuales posteriores hasta el 2011 se determinará la incidencia de DM, la presencia de las manifestaciones de la ECV o las causas de la mortalidad.

Análisis estadístico: Estadística descriptiva general. Análisis de la asociación bivariante y multivariante de los FRCV y la ECV con estimación de los HR y sus diferencias en función de la presencia o ausencia de la enfermedad diabética.

Resultados esperados: Diferencias significativas en la importancia de los FRCV según la presencia de una DM2. Escaso porcentaje de casos con un control óptimo de los FRCV clásicos. Baja tasa de eventos CV adversos.

Aplicabilidad: Conocer las diferencias existentes en la población diabética y la población general respecto a la presencia de FRCV y las manifestaciones ECV.

Relevancia: Definir los FRCV que más influyen en la presencia de la ECV en nuestro medio en población general y en población diabética.

Limitaciones: Las propias de la calidad de los registros de las grandes bases de datos.

El síndrome de l’intestí irritable (SII) es un trastorn funcional digestiu que es defineix clínicament per l’associació de malestar o dolor abdominal i alteracions en l’hàbit deposicional (en nombre o en consistència) sense causa orgànica coneguda El tractament habitual d’aquest pacients és sintomàtic, consisteix en mesures higiénic-dietètiques, que inclouen la fibra segons tolerància del pacient, ingesta adequada d’aigua, alguns fàrmacs astringents a demanda (p. e. loperamida i codeïna), espasmolítics per la distensió abdominal i en ocasions antidepressius tricíclics o inhibidors de la recaptació de la serotonina OBJECTIUS: Avaluar la efectivitat de la Neuroestimulació del Nervi Tibial (NET) pel tractament d’aquest síndrome. DISSENY: Estudi d’intervenció, prospectiu, aleatoritzat, SUBJECTES D’ESTUDI: 90 pacients adults diagnosticats de SII. El tipus de mostreig serà consecutiu no probabilístic, amb assignació aleatòria al grup control i al grup experimental METODOLOGIA: Es realitzarà un estudio prospectiu, doble cec, en pacients amb SII, als que es randomitza per incloure-los en els dos grups a. Grup control-placebo b. Grup de neuroestimulació del tibial. Les variables dels estudis seran la severitat del síndrome, mesurat pel Irritable Bowel Syndrome Severity Score (IBSSS) i la qualitat de vida qüestionari de qualitat de vida específic pel síndrome del intestí irritable (IBSQOL) La eficàcia del tractament es mesurarà al a l’inici, als 3 mesos i als 12 mesos. RESULTATS ESPERATS: S’estima una disminució de la severitat, millora de la qualitat de vida tant després del tractament (3 mesos) com a l’any. Donat que es tracta d’una patologia altament prevalent, amb una alta despesa sanitària, tant des del punt de vista de l’activitat laboral com del requeriment de productes farmacèutics, així com uns tactaments poc eficasos, la NET potencialment pot aportar un benefici econòmic i social molt destacable, ja què és un tractament senzill i assequible.

El mal d’esquena és la patologia més freqüent en països industrialitzats. De fet, el 90% de les persones pateix dolor lumbar en algun moment de la seva vida.
El dolor d’esquena en nens i adolescents varia entre el 7 i el 63% (Erhmann-Feldman et al 2001)
Si bé el mal d’esquena inespecífic és molt infreqüent en els menors de 7 anys, quan apareix s’ha de descartar causes potencialment greus. Fins els 9 anys, la prevalença del mal d’esquena és molt baixa, però a mesura que els nens van creixent, el percentatge augmenta i cap als 15 anys la prevalença és similar a la dels adults.
En els darrers anys, en l’àmbit escolar no existeix pràcticament intervencions per a la prevenció del mal d’esquena.

Els objectius de l’estudi són:
– Avaluar si un programa d’educació sanitària realitzat en escolars de segon cicle de Primària pot disminuir la incidència del mal d’esquena en escolars de tercer cicle de Primària.
– Avaluar la prevalença de dolor d’esquena en joves escolars de 4t curs de Primària (entre 9-10 anys) i analitzar possibles factors que suposin més risc de patir mal d’esquena.

Mètode:
Durant el curs lectiu 2013-2014 s’iniciarà un estudi prospectiu tipus assaig clínic aleatoritzat en dues escoles concertades del districte de Sant Andreu.
La intervenció del programa d’educació sanitària consisteix en un temari teòric-pràctic d’higiene postural i promoció d’hàbits de vida saludables, estructurat en 5 sessions grupals amb una periodicitat mensual. Les sessions tindran una durada de 50 minuts.
El grup intervenció i el grup control estaran formats per alumnes que estiguin cursant 4t de Primària.
Per tal d’analitzar l´eficàcia del programa d’educació sanitària i eventual prevenció del mal d’esquena, es farà una valoració de la prevalença de dolor com a variable qualitativa (EVA (escala visual analògica) >0 Sí; EVA=0 No) i quantitativa (EVA) en un grup d’escolars de 4t de Primària (grup intervenció, grup control) i es compararan els resultats obtinguts dos anys després, quan els mateixos alumnes cursin 6è de Primària. (annexe 1)
Així doncs, el grup intervenció complimentarà un qüestionari anònim de prevalença de dolor i hàbits de vida en la primera sessió, en la darrera sessió i als dos anys d’haver finalitzat la intervenció. (annexe 2)
Tanmateix el grup control omplirà el mateix qüestionari anònim de prevalença de dolor i hàbits de vida a 4t i a 6è de Primària.
Tots els nens d’una mateixa classe formaran part d’un mateix grup, control o intervenció, assignat aleatòriament.
Previ a l´inici de l´actuació, es sol·licitarà el consentiment informat (annexe 3) als pares per omplir el protocol de recollida de dades consistent en: sexe, edat, prevalença i quantitat de dolor, antecedents familiars de dolor , escoliosi, activitat física, sedentarisme i el pes de la motxilla (annexe 2).

Impacte potencial esperat:
Abans de l’adolescència és el millor moment per realitzar una intervenció en les àlgies vertebrals que afecten a la població infantil i juvenil a través de l’aplicació d’un programa d’educació postural, per conscienciar-los de l’alta prevalença del mal d’esquena en l’edat adulta i per difondre mesures d’educació sanitària preventiva al respecte.
Tot i que és d’esperar que en aquest grup d’edat (9-10 anys) la prevalença de dolor d’esquena sigui baixa, la promoció d’hàbits de vida saludables i la higiene postural en edats primerenques, reduiria la prevalença de mal d’esquena en nens d’un cicle de Primària superior (11-12 anys).
Amb l’objectiu de la promoció d’hàbits saludables de vida i en la prevenció de problemes potencials de salut com el mal d’esquena, l’àmbit d’Atenció Primària és el mitjà ideal per impulsar projectes encarats a la població més jove, moltes vegades no contemplats dins dels programes habituals de salut.
El marge de reducció de la incidència de dolor que esperem és d’un 20%.

Justificación: En nuestro medio la cardiopatía isquémica es una de las causas más frecuentes de morbimortalidad. La incidencia de infarto de miocardio (IAM) es de las más bajas del mundo industrializado a pesar de la elevada prevalencia de factores de riesgo cardiovascular. Las intervenciones sobre los factores de riesgo en prevención secundaria han mostrado su eficacia individualmente pero hay pocos datos sobre el resultado de intervenciones intensivas realizadas desde Atención Primaria.

Objetivos: Evaluar el efecto de un programa intensivo de prevención secundaria realizado desde la Atención Primaria en pacientes con cardiopatía isquémica (CI) sobre la aparición de acontecimientos cardiovasculares, la calidad de vida y la modificación de los factores de riesgo cardiovascular.

Métodos: Se trata de un ensayo en la comunidad en dos cohortes separadas geográficamente que recibirán, una de ellas una intervención intensiva (en frecuencia e intensidad del consejo y tratamiento) y la otra los cuidados habituales. Se incluirán 1000 pacientes adultos de hasta 80 años con un infarto de miocardio o una angina con cambios electrocardiográficos en los últimos 3 años. Se intervendrá sobre los aspectos que han demostrado una disminución en el número de acontecimientos cardiovasculares cuando se modifican adecuadamente (consumo de tabaco, dislipemias, hipertensión, diabetes, dieta y actividad física, principalmente). El seguimiento de la cohorte intervenida será cada 3 meses. La cohorte control seguirá los cuidados habituales. Se registrará el estado de los factores de riesgo cada año en todos los grupos final del estudio. Los acontecimientos de interés a lo largo del seguimiento a 3 años serán: ingresos por causa cardiaca, modificación de los factores de riesgo, muerte y cambios en la calidad de vida. Se respetarán todos los aspectos éticos durante la investigación. El cuestionario sobre acontecimientos cardíacos y todos los cuestionarios generales se administrarán telefónicamente por un entrevistador entrenado (actividad física, calidad de vida, cumplimiento del tratamiento). La citación trimestral, también se realizará centralizadamente por teléfono en el grupo intervenido. La mayor parte de la recogida de datos, la realizará un médico de familia becado que se desplazará a cada centro participante.

Objetivo principal: El objetivo principal este estudio es analizar la utilización del telemonitoreo en pacientes multimórbidos en la ciudad de Barcelona y evaluar las consecuencias que ello produce en el uso de los servicios de salud. Objetivos secundarios: También pretende determinar el efecto de telemonitoreo sobre el control de la enfermedad y la calidad de vida de los pacientes y la mejora percepción de la salud en determinadas patologías. Diseño: Ensayo clínico aleatorizado con dos grupos de seguimiento Sujetos de estudio: Pacientes que cumplan estas tres condiciones: 1) estén diagnosticados de Enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) y/o Insuficiencia cardíaca; 2) pertenezcan a los grupos 6 o 7 del método de los Clinical Risk Groups (CRG) y 3) hayan reingresado al menos en una ocasión en los 12 meses previos a la inclusión del estudio. Desarrollo del estudio y variables: Los pacientes que cumplan los criterios de inclusión y acepten participar en el estudio, serán asignados de forma aleatoria a dos ramas: 1) pacientes grupo control según práctica clínica habitual y 2) pacientes grupo intervención. Al grupo intervención se les proporcionará un kit que permite la medida de variables biomédicas (presión arterial, frecuencia cardíaca, glicemia, saturación de oxigeno y peso). Según la enfermedad índice motivo de inclusión al estudio y comorbilidades se aplicará un protocolo de seguimiento y periodicidad en la toma de estas biomedidas, registro de síntomas y calidad de vida. Los datos obtenidos serán enviados vía telemática a la historia clínica del paciente. El médico y la enfermera de atención primaria supervisaran los datos obtenidos y realizarán los cuidados oportunos. Variables incluidas: edad, sexo, nivel socio-económico (índice de privación MEDEA), patologías coexistentes (CIE-10), variables antropométricas (peso, talla), variables de laboratorio (gasometría arterial basal y pro-BNP), variables de calidad de vida (Cuestionario de calidad de vida EuroQ-5D, ¿Cómo me encuentro?), variables de síntomas (Cuestionario EXACT-Pro14 de síntomas de EPOC y ¿Como está mi corazón?), variables de satisfacción del programa a los profesionales implicados, variables de utilización de servicios (frecuentación atención primaria y hospitalaria, urgencias, ingresos hospitalarios, estancia media ingresos, visitas domiciliarias, interconsultas, número de descompensaciones) y mortalidad. Cálculo de tamaño de la muestra: 217 sujetos en cada grupo. Otras fuentes de datos: historia clínica informatizada en atención primaria (e-CAP) y el Conjunto Mínimo Básico de Datos (CMBD). Medidas de resultados: Medidas de resultado principal: número de visitas al centro de salud, número de agudizaciones, el número de ingresos hospitalarios, el cambio en el nivel de gravedad clínica de las patologías, la calidad de vida y los costes.

Antecedentes: La mayoría de las evidencias sobre las causas de descompensación de la Insuficiencia cardiaca (IC) y las causas de ingreso hospitalario proceden de dicho ámbito, por lo que los factores que condicionan el pronóstico de los pacientes atendidos en atención primaria (AP), no están suficientemente definidos y pueden alcanzar a un elevado número de pacientes. Objetivo: Desarrollar y validar un modelo predictivo, basado en variables clínicas fácilmente accesibles en la consulta de AP, que permita predecir la hospitalización o mortalidad a corto plazo en una cohorte de pacientes atendidos por la descompensación de una IC. Métodos: Se incluirán todos aquellos pacientes con IC registrada previamente en la historia clínica de AP, que sean atendidos por una descompensación de esta enfermedad en este nivel asistencial. A los pacientes se les atenderá según el protocolo asistencial vigente. Para la elaboración del modelo predictivo se recogerán tanto aquellas variables que han demostrado tener un papel en el riesgo de hospitalización o mortalidad, como aquellas de las que hay sospecha que puedan estar implicadas y no han sido suficientemente estudiadas. Tanto la cohorte de derivación como la de validación interna serán reclutadas consecutivamente de los centros de salud participantes en Catalunya entre el año 2015 y 2017. La validación externa del modelo se realizará en una cohorte de pacientes procedente de cinco países europeos. Los resultados ayudarán a los profesionales de AP a estratificar el riesgo de hospitalización o muerte como consecuencia de las descompensaciones sufridas por los pacientes con IC

OBJECTIUS Comparar la utilització dels dispositius d’urgències (CUAP i Hospital) dels pacients crònics complexos (CRG 6/7) entre el 2012 i el 2013. MATERIAL I MÈTODES – Disseny: Estudi quasi experimental abans després. – Lloc i marc de realització: Atenció Primària, àmbit urbà (Barcelona ciutat; àmbit d’influència del CUAP Sant Martí). – Criteris de selecció: Tots els pacients que al començament del 2012 pertanyen als grups CRG 6 i 7. – Variables: Independents: dades del pacient (Edat, sexe, EAP de referència, status del CRG, malalties cròniques diagnosticades). Variables dependents: visites al CUAP: Sí/No, número de visites i data; visities a Urgències de l’hospital: Sí/No i data; derivacions des del CUAP a Urgències de l’Hospital (SI/NO, motiu clínic i número de vegades). – Recollida de dades: Revisió de la història clínica electrònica (e-CAP, HCC, HCNet). – Limitacions de l’estudi: Les visites al CUAP o les derivacions hospitalàries per patologia aguda no relacionada amb les patologies cròniques (CRG 6-7) no es podran identificar. Els ingressos fora de l’hospital de referència es perdran. APLICABILITAT DELS RESULTATS ESPERATS Amb aquest estudi pretenem estudiar les diferències en la utilització del CUAP i les urgències hospitalàries que fan els pacients crònics complexes entre els anys 2012 i 2013, un cop s’ha posat en funcionament la nova ruta del PCC al CUAP, i així poder comparar les diferències en la utilització d’aquests dos centres per part dels pacients esmentats.

OBJECTIUS: Avaluar l’efectivitat del tractament amb ones de xoc en pacients diagnosticats de síndrome subacromial. Determinar si les ones de xoc acceleren la recuperació clínica, funcional i de qualitat de vida dels pacients amb síndrome subacromial, respecte dels que només realitzen exercici. Avaluar el patró d’ecografia descriptiva dels pacients amb síndrome subacromial, i determinar els factors pronòstic clínics i ecogràfics. Avaluar reducció consum farmacològic i cost. DISSENY: Estudi d’intervenció, prospectiu, randomitzat, multicèntric, multinacional amb grup control tipus assaig clínic aleatoritzat en dos centres de diferents nivells assistencials. SUBJECTES D’ESTUDI: 60 pacients adults afectats de síndrome subacromial diagnosticat clínica i ecogràficament. El tipus de mostreig serà consecutiu no probabilístic, amb assignació aleatòria al grup tractament i al grup control. METODOLOGIA: S’avaluarà els pacients amb síndrome subacromial segons clínica, ecografia, funció i qualitat de vida, i se’ls randomitzarà per tal de ser inclosos aleatòriament en el grup de tractament amb ones de xoc radials i exercicis o be únicament en el grup d’exercicis. S’inclouran 60 pacients que es repartiran aleatòriament segons funció random del programa excel en grup de tractament (ones de xoc radials i exercicis d’espatlla específics de Rockwood) i grup control (exercici d’espatlla específics de Rockwood). En finalitzar el programa d’intervenció, es realitzarà el seguiment clínic setmanalment, fins a completar les 6 setmanes després de la darrera sessió de tractament, així com als 4 mesos i 6 mesos després del tractament. Es realitzarà l’anàlisi descriptiu i analític amb el programa SPSS. RESULTATS ESPERATS: S’estima una acceleració en la millora de la intensitat de dolor d’espatlla de dos punts en l’escala EVA i menor consum farmacològic en el grup ones de xoc, així com es preveu determinar possibles factors pronòstic clínics, ecogràfics, funcionals, de satisfacció i de qualitat de vida en els pacients amb síndrome subacromial.

INTRODUCCIÓ
En múltiples zones urbanes, les partícules aèries en suspensió (PM10) i la concentració de NO2 constitueixen un dels contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l?augment de la pressió arterial, però en el nostre medi, no existeix cap estudi que relacioni aquesta amb la pressió arterial ambulatòria.
OBJECTIU
Avaluar l’associació entre pressió arterial ambulatòria determinada per monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores i nivells de concentració de contaminants atmosfèrics (partícules PM10 i NO2).
METODOLOGIA
Disseny: estudi descriptiu transversal.
Àmbit de l’estudi: centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de la zona metropolitana de Barcelona.
Població diana: Tots els pacients, sense tractament antihipertensiu, que tinguin registrada una primera MAPA vàlida a la base de dades CARDIORISC (SEHLELHA).
S’avaluarà l’associació entre pressió ambulatòria de 24 h, diürna i nocturna, amb els nivells de contaminants atmosfèrics mitjans de 24 h, diürns i nocturns del mateix dia i lloc de realització de la MAPA segons dades registrades pel Departament de Medi Ambient. L’anàlisi s’ajustarà per variables sociodemogràfiques, patologia concomitant i temperatura ambiental.

El mal d?esquena és la patologia més freqüent en països industrialitzats. De fet, el 90% de les persones pateix dolor lumbar en algun moment de la seva vida.
El dolor d’esquena en nens i adolescents varia entre el 7 i el 63% (Erhmann-Feldman et al 2001)
Si bé el mal d?esquena inespecífic és molt infreqüent en els menors de 7 anys, quan apareix s?ha de descartar causes potencialment greus. Fins els 9 anys, la prevalença del mal d?esquena és molt baixa, però a mesura que els nens van creixent, el percentatge augmenta i cap als 15 anys la prevalença és similar a la dels adults.
En els darrers anys, en l?àmbit escolar no existeix pràcticament intervencions per a la prevenció del mal d?esquena.

Els objectius 2013 de l?estudi han estat:
– Avaluar la prevalença de dolor d?esquena en joves escolars de 4rt de Primària i analitzar possibles factors que suposin més risc de patir mal d?esquena.
– Avaluar si un programa d?educació sanitària realitzat en escolars de 4rt de Primària pot disminuir la incidència del mal d?esquena en escolars de 6è de Primària.

Els objectius 2015 de l?estudi seran:
– Continuar l?estudi de l?avaluació de la prevalença de dolor d?esquena, en joves escolars de 4rt de Primària, amb la finalitat d?augmentar el nombre de la mostra i analitzar possibles factors que suposin més risc de patir mal d?esquena.
– Continuar l?estudi de l?avaluació d? un programa d?educació sanitària en escolars de 6è de Primària, amb la finalitat d?augmentar el nombre de la mostra i poder identificar si pot disminuir la incidència del mal d?esquena en escolars de 6è de Primària.
– Comparar l?activitat física (hores i tipus d?esport), fora de l?horari escolar, que fan els nens/es de 4rt de Primària versus els escolars de 6è de Primària.
– Identificar si l?activitat física és un factor de risc en l?aparició o l?augment de les àlgies vertebrals en els escolars estudiats.

Mètode:
Durant el curs lectiu 2013-2014 s´ha iniciat el projecte ?Avaluació d’una intervenció del dolor d?esquena des de l?Atenció Primària: programa d?educació sanitària en l?àmbit escolar?. És tracta d?un estudi prospectiu tipus assaig clínic aleatoritzat en dues escoles concertades del districte de Sant Andreu.
La intervenció del programa d’educació sanitària consisteix en un temari teòric-pràctic d’higiene postural i promoció d?hàbits de vida saludables, estructurat en 5 sessions grupals amb una periodicitat mensual. Les sessions tenen una durada de 50 minuts.
El grup intervenció i el grup control estan formats per alumnes que cursen 4rt de Primària.
Per tal d’analitzar l´eficàcia del programa d’educació sanitària i eventual prevenció del mal d’esquena, es fa una valoració de la prevalença de dolor com a variable qualitativa (EVA (escala visual analògica) >0 Sí; EVA=0 No i quantitativa (EVA) (annexe 1) en un grup d’escolars de 4rt de Primària (grup intervenció, grup control) i es comparen els resultats obtinguts dos anys després, quan els mateixos alumnes cursin 6è de Primària.
Així doncs, el grup intervenció complimenta un qüestionari anònim de prevalença de dolor i hàbits de vida en la primera sessió. Als dos anys d?haver finalitzat la intervenció els escolars complimentaran el qüestionari de prevalença de dolor i el grau d?activitat física. (Annexe 2)
Tanmateix el grup control complimenta el mateix qüestionari anònim de prevalença de dolor i hàbits de vida a 4rt i a 6è de Primària.
Tots els nens d’una mateixa classe formen part d’un mateix grup, control o intervenció, assignat aleatòriament.
Previ a l´inici de l´actuació, es sol·licita el consentiment informat (annexe 3) als pares per omplir el protocol de recollida de dades consistent en: sexe, edat, prevalença i quantitat de dolor, antecedents familiars de dolor, escoliosi, activitat física, sedentarisme i el pes de la motxilla (annexe 4 ).

Impacte potencial esperat:
Abans de l?adolescència és el millor moment per realitzar una intervenció en les àlgies vertebrals que afecten a la població infantil i juvenil a través de l?aplicació d?un programa d?educació postural , per conscienciar-los de l?alta prevalença del mal d’esquena en l´edat adulta i per difondre mesures d’educació sanitària preventiva al respecte.
Tot i que és d?esperar que en aquest grup d’edat (9-10 anys) la prevalença de dolor d’esquena sigui baixa, la promoció d’hàbits de vida saludables i la higiene postural en edats primerenques, reduiria la prevalença de mal d’esquena en nens d’un cicle de Primària superior (11-12 anys).
Amb l’objectiu de la promoció d?hàbits saludables de vida i en la prevenció de problemes potencials de salut com el mal d’esquena, l’àmbit d?Atenció Primària és el mitjà ideal per impulsar projectes encarats a la població més jove, moltes vegades no contemplats dins dels programes habituals de salut.
El marge de reducció de la incidència de dolor que esperem és d’un 20%.

Introducción A pesar que existe una amplia evidencia en el diagnóstico, pronóstico y tratamiento de la Insuficiencia cardiaca crónica (IC), existen pocos estudios sobre estos pacientes en los últimos estadios de la enfermedad.
Objetivo General : Conocer las variables que predicen con mayor probabilidad la muerte a muy corto plazo (menos de tres meses) y menor de un año, en los pacientes en estadios avanzados de IC ( NYHA III/IV) Diseño: Se plantea un estudio de cohortes retrospectivas en el que se utilizará la información procedente de la historia clínica informatizada de atención primaria con datos anonimizados (SIDIAP), de la base de datos del Conjunto Minimo Básico de Datos de ingresos hospitalarios de Catalunya (CMBD) y del registro de mortalidad. Se realizará análisis multivariante por regresión logística a partir del que se generará un modelo predictivo para conocer la probabilidad de muerte. Resultados esperados: Conocer las variables que predicen con mayor probabilidad la mortalidad a corto plazo ( 3 meses y un año) de los pacientes en estadios avanzados de Insuficiencia cardiaca, permitiría ofrecerles a ellos y a sus familiares una atención holística adecuada, optimizando los tratamientos y centrándose en las medidas paliativas que supongan un mayor confort.

La fibril·lació auricular (FA) és una de les principals causes de morbilitat i mortalitat i incrementa el risc de mort, insuficiència cardíaca i ictus. El diagnòstic de FA és un repte degut a la seva naturalesa paroxística, especialment en les etapes inicials de la malaltia. Les millores en la detecció de la FA tindrien un impacte molt positiu en els sistemes de salut actuals. Malgrat tot, els programes d’screening sistemàtic no han mostrat un clar benefici.

En aquest projecte dissenyarem i aplicarem un programa d’screening seqüencial en població d’alt risc integrant informació clínica, electrocardiogràfica i biològica. L’estudi serà dividit en dues fases de generació i validació del programa d’screening.

En la primera fase es farà una avaluació completa de 100 pacients per valorar quines variables són millors a l’hora de predir l’aparició de FA. En aquests pacients es completarà l’avaluació clínica mitjançant dispositius de valoració del pols, descobriment de biomarcadors de FA amb la tecnologia d’aptàmers i expressió d’ARN i validació dels candidats biològics de la literatura i de resultats previs. El diagnòstic de FA es basarà en la informació del registre Holter electrocardiogràfic.

En la segona fase aplicarem els millors candidats en una programa d?screening seqüencial en la població d’alt risc (edats entre 65 i 75 anys, hipertensió i diabetis). L’screening consistirà en la selecció dels pacients mitjançant les variables clíniques i les dades del dispositiu de determinació del pols. Els biomarcadors es mesuraran en aquells casos negatius per realitzar holter electrocardiogràfic-ECG en els pacients de més risc. En l’etapa final de l?estudi es faran estudis de cost-eficiència.
Aquest programa d’screening es podria aplicar a tota la comunitat, suposant un gran impacte social i econòmic en termes de reducció de mortalitat cardiovascular, seqüeles degudes a l’ictus i la insuficiència cardíaca, i reducció dels costos associats.

La insuficiencia cardiaca (IC) es la etapa final de la mayoría de las enfermedades del corazón, que la prevalencia va en aumento debido al envejecimiento progresivo de la población y los avances en el tratamiento de la cardiopatía isquémica e hipertensiva. HF afecta a más del 10% de las personas mayores de 70 años de edad, siendo la tercera causa de muerte y la primera causa de ingreso hospitalario en pacientes mayores de 65 años. Una gran proporción de los recursos de atención de la salud están involucrados en el cuidado de esta enfermedad. Algunos datos indican un cambio reciente en las características de los pacientes con IC, que son mayores, y en muchos casos han conservado la función sistólica. Aunque en los últimos años se ha producido una mejora en el pronóstico, la mortalidad en los tres primeros años después del diagnóstico se mantenga cercana al 25%.

Los estudios científicos han demostrado sobradamente los beneficios del estilo de vida meditErráneo que combina un patrón alimenticio junto con una actividad física moderada favorecida por el clima que permitía tradicionalmente la realización de actividades al aire libre.

Objetivo principal: Conocer los hábitos alimenticios y de actividad física en una muestra de población adolescente de 4º de ESO en Barcelona.

Método: estudio descriptivo transversal en el curso de 4º de ESO en 2015-2016.

Resultados esperados: coincidentes con los resultados epidemiológicos descritos en la actualidad; disminución en la adherencia de la dieta saludable y actividad física.

Impacto potencial esperado: como es un estudio descriptivo no podemos evaluar este apartado, pero a partir de los resultados obtenido se planteará la posiblidad de realizar un estudio de intervención.

Objectiu general
Aportar coneixement sobre les variables que més influeixen en la despesa farmacèutica i aquelles que més podrien explicar la variabilitat en la prescripció de medicaments. La finalitat és identificar àrees de millora en l’assignació de pressupostos a les AGA (Ârees de Gestió Assistencial) i als EAP i plantejar incorporar les variables que més hi influeixin en el càlcul del pressupost de farmàcia (DMA).

Objectius primaris
Identificar els factors que més influeixen en la despesa farmacèutica:
– Determinar les variables que més expliquen la variabilitat en la despesa farmacèutica a nivell individual de pacient, que permeti millorar l?assignació de pressupostos de farmàcia en els EAP i AGA de l’Àmbit de Barcelona Ciutat.

Objectius secundaris
– Estudiar les variables que més influeixen en el cost / pacient del grup amb dels més desviats.

Mètodes
Disseny: Estudi descriptiu transversal.
Àmbit d’estudi: Àmbit d’Atenció Primària de Salut de l’ICS.
Subjectes: Població assignada a 31/12/2015 a l’Àmbit d’Atenció Primària de Salut de l’ICS de Barcelona Ciutat.
Obtenció de les dades: Anàlisi retrospectiva dels registres electrònics dels Equips d’Atenció Primària de l’Àmbit de Barcelona i de la facturació de receptes dispensades a les oficines de farmàcia a càrrec de CatSalut (informació proporcionada per CatSalut).
Criteris d’inclusió: Pacients amb prescripció realitzada pels metges dels EAP de gener a desembre de 2015.

Resultats esperats: Pensem que no es tenen en compte totes les variables rellevants que condicionen la despesa i que la incorporació d’aquelles que més influeixen en el model de càlcul millorarà l’assignació de pressupostos en els EAP i AGA i permetrà un repartiment més equitatiu dels pressupostos en els EAP de l’Àmbit de Barcelona.

OBJECTIUS: Avaluar l’efectivitat del tractament amb ones de xoc en pacients diagnosticats de dolor crònic epicòndil. Determinar si les ones de xoc acceleren la recuperació clínica i funcional dels pacients amb dolor crònic epicòndil, respecte dels grup control.

DISSENY: Estudi d’intervenció, prospectiu, randomitzat, amb grup control tipus assaig clínic aleatoritzat
SUBJECTES D’ESTUDI: 40 pacients adults afectats de dolor crònic epicòndil. El tipus de mostreig serà consecutiu no probabilístic, amb assignació aleatòria al grup tractament i al grup control.

METODOLOGIA: S’avaluarà els pacients amb dolor crònic epicòndil segons clínica i funció, i se’ls randomitzarà per tal de ser inclosos aleatòriament en el grup de tractament amb ones de xoc radials i exercicis o be únicament en el grup d’exercicis. S’inclouran 40 pacients que es repartiran aleatòriament segons funció random del programa Excel en grup de tractament (ones de xoc radials i exercicis ) i grup control (ultrasò placebo i exercicis). En finalitzar el programa d’intervenció, es realitzarà el seguiment clínic setmanalment, fins a completar les 6 setmanes després de la darrera sessió de tractament, així com als 6 mesos després del tractament. Es realitzarà l’anàlisi descriptiu i analític amb el programa SPSS.

RESULTATS ESPERATS: S’estima una acceleració en la millora de la intensitat de dolor de dos punts en l’escala EVA i menor consum farmacològic en el grup ones de xoc, així com es preveu determinar possibles factors pronòstic clínics, funcionals, de satisfacció en els pacients amb dolor crònic epicòndil.

Paraules clau: Ones de xoc. Dolor crònic epicòndil. Exercici.

La prevalença del mal d?esquena no és menyspreable en infants. Determinats factors s?han associat a patir mal d?esquena i sobre aquests factors de rics associats es podria incidir, amb l’aplicació d’un programa d’educació sanitària.

Una intervenció educativa sobre els factors de risc associats amb el dolor d?esquena en infants pot disminuir la incidència de mal d?esquena.

Els objectius 2016 de l?estudi seran:
– Continuar el programa d?educació sanitària en escolars: recollida de dades del grup de 5è.
– Continuar el programa d?educació sanitària en escolars: recollida de dades del grup de 6è.
– Analitzar els resultats preliminars dels grups que han finalitzat l?estudi: grup 6è.
– Proporcionar la informació de l?estudi al grup de 6è, que no ha rebut la intervenció ( grup control)

OBJECTIU GENERAL: Avaluar l’efectivitat d’un programa de seguiment de pacients amb MPOC a l’alta hospitalària per part de gestió de casos i l’equip d’atenció primària

MÈTODE:

Estudi quasiexperimental, pre-post. S’inclouen per mostreig consecutiu, tots els pacients ingressats a l’hospital de referència (Hospital del Mar) per exacerbació de MPOC durant els anys 2012 a 2014 al CAP Besòs.
Un infermer/a gestor de casos revisa setmanalment els ingressos i altes de l’hospital de referència (revisió de llistats de cens hospitalari), participant en la reunió setmanal de planificació d’altes de la unitat de i Pneumologia, i efectuant una visita precoç domiciliària en tots els casos en els 10dies posteriors a l’alta, que comporta una valoració integral del pacient i de l’entorn cuidador, valoració del grau de coneixement de la malaltia, coneixement dels signes d’alarma i habilitats per al maneig de símptomes, autocores i del tractament per part del pacient i/o cuidador. A partir d’aquesta visita es planifica un seguiment estructurat per part del seu equip de referència, que suposa un mínim de 8 contactes a l’any, alternant visites presencials al centre de salut o domicili i seguiment telefònic.
S’avalua l’impacte de la intervenció als 6 mesos i als 12 mesos en termes de
– Reingressos i visites a urgències (revisió capitatiu IMAS i Història Clínica Compartida)
– Mortalitat (revisió de la Història Clínica)
– Qualitat de vida percebuda Euroqol 5D. Es calcularà perfil de salut i index Euroqol seguint indicacions dels autors
– Qualitat de vida específica en MPOC: COPD Assessment Test (CAT) i CCQ (Clinical COPD Questionnaire)
– Adherència terapèutica: Escala Likert

Els resultats esperats són que la intervenció produeixi un millora de resultats en termes d’ingressos hospitalaris, visites a urgències, qualitat de vida, adherència terapèutica i autocura de la malaltia

Els instruments emprats per a l’avaluació permetran objectivar resultats en dimensions específiques per al maneig de la MPOC, dels quals actualment no disposem al full de monitoratge ecap (qualitat de vida específica en MPOC, autocura en MPOC, valor pronòstic MPOC alternatiu amb BODEX)

A la vegada, l’ús d’aquests test per a l’estudi, però enmarcats dintre de la pràctica assistencial, permetran comprovar la facilitat de cumplimentació i pertinència, i adaptar-se a les noves recomanacions de valoracions específiques recomanades a les principals guies de pràctica clínica sobre MPOC consultades (GOLD, GesEPOC)

Els resultats permetran obtenir informació de qualitat en termes d’impacte en símptomes de MPOC i afectació en la qualitat de vida dels pacients MPOC atesos per exacerbació greu (Hospitalització) en els pacients del nostre territori, i aqeust coneixement ens serà d’utilitat per a la presa de decisions futures si cal redisenyar o innnovar sobre altres intervencions o aliances amb altres dispositius (per exemple, el servei de rehabilitació del territori)

Objectiu . Avaluar l’efectivitat de l’aplicació sistemàtica del protocol de cures integrals en persones que debuten amb Diabetes Mellitus Tipus 2 (DM2) i tenen comorbiditats associades en termes de
1) qualitat de vida relacionada amb la salut ,
2) evolució dels paràmetres biològics ( HBA1C , TA , IMC , Perfil lipídic , IMC )
3) compliment del pla terapèutic
Mètodes.
Assaig comunitari de clústers, multicèntric, d’un any de seguiment, comparant un grup de pacients atesos segons protocol de cures integrals en la DM2 amb comorbiditats en el moment del debut amb DM2 amb un grup de similars característiques que reben les cures habituals. Les variables resposta s’avaluaran abans d’iniciar les cures segons protocol, i als 6 i 12 mesos, en el grup intervenció (GI) i grup comparació (GC). Hi participaran 10 Centres d’Atenció
Primària. S?aleatorizarà per centres en GI i GC. S’estima necessari incloure 123 pacients en GI i 123 en GC. Els subjectes del GC rebran el seguiment i consell habitual. Es durà a terme: anàlisi de comparabilitat basal entre GI i GC en relació a les variables estudiades, anàlisi multivariada: es valorarà el canvi en el temps de variables dependents i s’establiran comparacions entre GC i GI. Totes aquestes anàlisis es realitzaran per intenció de tractar.

El dolor crònic no sempre presenta una causa òbvia que l?expliqui a tota la seva magnitud. És un dels símptomes d?un terme més ampli, a on el patiment, aspectes psicològics i socials juguen un paper molt important. Segons l?etiologia, el dolor crònic presenta un origen no oncològic en més del 90% dels pacients. Més del 50% de les consultes realitzades a l?Atenció primària estan relacionades amb dolor crònic no oncològic (DCNO), un fenomen complexe en les seves diferents vessants que comporta importants conseqüències emocionals, socials, laborals i econòmiques per al pacient i els seu entorn, i multiplica per cinc la probabilitat d?utilització dels serveis sanitaris.
Objectiu principal: Descriure l?experiència del pacient amb dolor crònic no oncològic. Secundaris: Explorar els seus sentiment referents al dolor; Conèixer els canvis percebuts a la seva vida personal, familiar i social; Conèixer la seva xarxa de suport, explorant quin paper juga la família en aquest procés; Apropar-nos a la seva relació amb els serveis de salut i amb els professionals sanitaris.
Metodologia: estudi de recerca qualitatiu de tipus etnogràfic mitjançant la tècnica del Photovoice consistent en examinar fotografies i la narrativa acompanyant a través d?entrevistes individuals. Anàlisi de contingut temàtic. Conèixer les vivències dels pacients que pateixen DCNO, apropar-nos a la seva experiència des d?una vessant holística, pot ser d?utilitat a atenció primària per fer un abordatge integral i multidisciplinar del dolor.

Objectiu: La incidència d?infeccions de transmissió sexual ha augmentat darrerament. La distinció entre uretritis i infecció urinària no és clara moltes vegades ja que la disúria pot ser una manifestació també d?uretritis/cervicitis. En l?actualitat les guies recomanen que el diagnòstic d?uretritis/cervicitis es pot fer també a partir d?una anàlisi del primer doll de l’orina matinal amb un test d?amplificacio d?àcids nucleics. Algunes guies palesen que una leucocitúria superior en el primer broll (comparat amb el broll del mig) aniria a favor d?aquest diagnòstic però això no s?ha comprovat en estudis fets a la comunitat. L?objectiu d?aquest estudi és conèixer el grau de leucocitúria en el primer i segon dolls d?orina en persones de 18 a 40 anys amb clínica d?uretritis/cervicitis i relacionar-ho amb el diagnòstic microbiològic d?infecció urinària i d?uretritis/cervicitis. Com a objectius secundaris avaluarem la prevalença d?infecció de transmissió sexual en aquesta mostra; conèixer els factors predictors de diagnòstic microbiològic d?uretritis/cervicitis i de superior leucocitúria, proteïnúria i pH en la primera mostra d?orina a partir de les variables recollides; conèixer quin dels sistemes de lectura de la quantitat de leucòcits en orina (tira reactiva d?orina o microscòpia) prediu millor el diagnòstic d?uretritis/cervicitis i conèixer els graus de sobrediagnòstic d?infecció d?orina i d?infradiagnòstic d?infeccions de transmissió sexual. Mètodes: Es planteja un estudi prospectiu en el que metges i infermeres de 2 centres de Barcelona (EAP Via Roma i EAP La Marina) invitaran a participar 443 homes i dones de 18 a 40 anys que vinguin a la consulta amb clínica d?uretritis/cervicitis (disúria com a símptoma principal + irritació uretral o secreció uretral en homes o algun criteri de símptoma vaginal/cervical en dones: irritació vaginal, leucorrea, hemorràgia vaginal anormal o presència de lesions vaginals). Seran excloses embarassades, sondats, diagnòstic clar d?infecció d?orina no complicada o complicada (tríade de disúria, pol?laciúria i urgència miccional) i pielonefritis (punyopercussió positiva), persones que no poden contestar les preguntes del professional sanitari, aquelles incapaces de donar dues mostres d?orina, els que no vinguin al centre, institucionalitzats i aquells que rebutgin participar-hi. A la visita s?explicarà al pacient com recollir les dues mostres d?orina que es faran en dos tubs prèviament retolats amb els números 1 i 2. Es farà una determinació de tira reactiva d?orina en ambdues mostres per obtenir leucocitúria, proteïnúria i pH (en un centre es farà lectura microbiològica amb microscopi de contrast de fases amb una gota d?orina no centrifugada i on es miraran leucocits, cèl?lules epitelials i presencia de microbis). La primera mostra s?enviarà al lab de microbiologia per a amplificació d?àcids nucleics de C. trachomatis, N. gonorrhoeae, M. genitalium i T. vaginalis i la segona per a urocultiu. Limitacions de l?estudi: Alguns pacients no sabran recollir les mostres d?orina apropiadament. La lectura mitjançant el microscopi de lectura de fases només es pot fer en un dels centres. Resultats esperats: S?espera que una leucocitúria superior en la primera mostra d?orina serà predictora d?uretritis/cervicitis i una alta incidència d?aquesta infecció en aquesta mostra de pacients. Impacte: L?infradiagnòstic d?uretritis/cervicitis és un problema de salut pública important (molts casos asimptomàtics, transmissió de malaltia, seqüeles importants); per tant, l?impacte dels resultats en cas de què la hipòtesi es confirmi pot ser molt important ja que simplificaria molt el diagnòstic d?uretritis/cervicitis en atenció primària i permetria un ús més racional d?antibiòtics.

Introducción: El síndrome vestibular periférico es una consulta frecuente en los centros de salud pero, en muchas ocasiones, quizás debido a la complejidad de su diagnóstico o a la dificultad de encontrar ?unidades especializadas en éste, hace que no se aplique el tratamiento adecuado para esta patología.
Objetivo: Evaluar la efectividad de un protocolo de cinesiterapia activa para el tratamiento del síndrome vestibular periférico a corto y largo plazo.
Diseño: Estudio quasiexperimental antes-después.
Sujetos del estudio: 120 pacientes adultos diagnosticados de síndrome vestibular periférico.
Metodología: En primer lugar, se realizará difusión del proyecto a todos los miembros del equipo colaborador. Posteriormente, el facultativo del servicio de rehabilitación del CAP Sant Andreu confirmará el diagnostico de síndrome vestibular periférico y corroborará que cumple los criterios de inclusión. Se realizará una valoración inicial y se recogerán las primeras medidas de valoración mediante el cuestionario Dizziness Handicap Inventory (DHI). Se realizan seguimientos posttratamiento, a los 3 meses y pasado el año de finalización de las sesiones. Se realizará análisis descriptivo y analítico con el programa SPSS.
Conclusiones: En diversos estudios se ha demostrado la eficacia del tratamiento individual de fisioterapia del síndrome vestibular periférico mediante ejercicios, creemos que el tratamiento grupal puede ser igualmente efectivo. Se estima una mejora de la calidad de vida de los pacientes con una reducción de la puntuación en el DHI.

Justificació de l?estudi
Tot i que, els problemes de salut més prevalents en l?actualitat estan relacionats en gran mesura amb hàbits de vida, i malgrat l?evident impacte negatiu de l?aïllament social en a salut de la gent gran, la promoció de la salut i les intervencions de salut comunitàries continuen sent una de les assignatures pendents del nostre sistema de salut.

Prevenir i tractar l?aïllament social en gent gran és una tasca prioritària en les polítiques sanitàries, però l?efectivitat de les activitats de promoció de la salut ha estat qüestionada per manca d?evidència. (9, 15). Hi ha una gran heterogeneïtat en les intervencions i la seva qualitat (9, 12). A més, bona part dels estudis es centren en un enfocament més biomèdic que social i es dirigeixen a individus en lloc de a comunitats.

Bona part dels treballs que analitzen intervencions de promoció de la salut sovint estan dirigits a grups específics de població, però en canvi, són escassos els treballs que recullen i avaluen rigorosament intervencions en població anyosa general. Calen estudis d?avaluació de l?efectivitat d?intervencions per promoure els estils de vida saludables i disminuir el impacte de l?aïllament social en el benestar, qualitat de vida i salut de les persones grans. (9)

El Taller de Salut ja va ser aplicat l?any 2011 en entorn sanitari (Atenció Primària) i població adulta demostrant la seva efectivitat amb un Assaig Aleatoritzat de clusters. Proposem la seva execució en àmbit comunitari i dirigit a persones grans com un entorn i una població que es poden beneficiar d?una intervenció d?aquestes característiques , ja que aborda no sols aspectes biològics i físics, sinó també socials i emocionals.

Hipòtesi
Una intervenció de promoció de la salut en grup, que contempli de manera integral els aspectes biològics, psicològics, socials, culturals i espirituals de la persona relacionats amb la salut i el benestar millora la Qualitat de Vida Relacionada amb Salut (QVRS), augmenta la incorporació d?hàbits saludables dels assistents, millora la salut mental i redueix l?aïllament social. Igualment redueix la freqüentació als CAPs de referència.

Objectius
General: Avaluar l?efectivitat d?assistir a les 8 sessions setmanals del Taller de Salut en termes de qualitat de vida relacionada amb salut (QVRS).

Específics: conèixer l?efectivitat dels Tallers de Salut en relació a,

– Millora dels hàbits saludables (activitat física i alimentació).
– Reducció d?aïllament social
– Millora de la salut mental

Antecedents: Aunque la insuficiencia cardíaca (IC) es la tercera causa de muerte en España, la información disponible acerca del pronóstico en pacientes con IC Avanzada (ICA), y de cómo es vivida por los pacientes, es escasa. Por tanto, es importante explorar las vivencias que éstos tienen acerca de su enfermedad, para desarrollar un plan adecuado de cuidados.
Objectius: Explorar, desde la perspectiva fenomenológica, el significado de las vivencias de los pacientes con insuficiencia cardíaca avanzada teniendo en cuenta las diferencias entre género, atendidos en el domicilio, en el entorno de atención primaria, en la ciudad de Barcelona, durante el año 2017, para comprender cómo afrontan la enfermedad desde una perspectiva holística.
Metodologia: Investigación cualitativa con perspectiva fenomenológica de Husserl, mediante entrevistas en profundidad, a partir de un muestreo teórico, a pacientes con ICA teniendo en cuenta las variables: género, edad y nivel socioeconómico. Se realizarán entrevistas en profunidad a 12 personas.
Determinacions: Se recogerá el género, edad, nivel socioeconómico, estadio de la enfermedad (III/IV), número de convivientes en el domicilio y grado de parentesco.
Anàlisi estadística: Análisis del contenido a partir de las transcripciones literales de las entrevistas.
Resultats esperats: Se espera obtener información acerca de las estrategias de afrontamiento de los pacientes en relación a la ICA.
Aplicabilitat i Rellevància: Los resultados permitirán comprender las expectativas y vivencias de los pacientes y ayudarán a los profesionales a mejorar los cuidados.

Antecedents: Malgrat l’evolució progressiva i l’elevada mortalitat de la IC la majoria dels pacients i molts professionals sanitaris tenen una percepció falsament optimista sobre el futur de la malaltia. Els models pronòstics que s’han desenvolupat han mostrat tenir una capacitat predictiva limitada i no han tingut en compte els pacients atesos en atenció primària.
Objectiu principal: Determinar els factors pronòstics i crear un model predictiu (score) de mortalitat i hospitalització a 1, 3,6 mesos, i a un any, en pacients amb insuficiència cardíaca avançada (ICA).
Objectius secundaris: Descriure les característiques sociodemogràfiques, comorbiditat, estat funcional, experiències i utilització de serveis d’aquests pacients, així com la sobrecàrrega dels seus cuidadors.
Disseny: estudi prospectiu de cohorts en què se seguirà durant un any als pacients amb ICA. Es crearà una cohort de derivació per construir el model i una per a validar-lo en pacients de la mateixa àrea geogràfica.
Les infermeres gestores de casos es desplaçaran al domicili dels pacients per realitzar la mesurai recollida les variables necessàries.
Variables de resultat: mortalitat i hospitalització a 1,3,6 mesos i un any.
Variables predictores: Edat, sexe, utilització de serveis sanitaris, hospitalitzacions prèvies, estat funcional, comorbiditat, qualitat de vida, test psicofísics, exploració física (pressió arterial, índex de massa corporal i greix corporal, freqüència cardíaca) i variables de laboratori (NT-ProBNP, Na, K, filtrat glomerular i hemoglobina)
Resultats esperats:construir un score que ajudi a prendre decisions amb els pacients amb una ICA i una expectativa de vida limitada.

Objetivo: Conocer el perfil de riesgo de la población adulta de Catalunya con anterioridad al primer evento cardiovascular (ECV) cuando este ocurre a edad prematura (55 años en hombres o 65 en mujeres).

Metodología: Se incluirán adultos (35-74 años) que sufrieron su primer evento (grupo EVENTO) cardiovascular entre 2010 y 2016 y controles (grupo CONTROL) de la misma edad y sexo sin eventos cardiovasculares previos (ni incidentes). El grupo EVENTO se caracterizará antes del primer evento ECV utilizando la información disponible más próxima (1-5 años) al evento, y el grupo CONTROL con la información del último año de seguimiento disponible. La información clínica y los eventos (mortalidad CV incluida) se obtendrán de la base de datos SIDIAP (historia clínica informatizada en Centros Atención Primaria del ICS) y del CMBD hospitalario.
Además de con el grupo CONTROL, se comparará detalladamente el perfil de riesgo (clásico y no clásico/emergente) de este grupo EVENTO con otros grupos EVENTO de edad superior en los que el Programa de Actividades Preventivas y de Promoción de la Salud recomiendan (hasta los 75 años) la evaluación del riesgo cardiovascular (estrategia REGICOR). Se utilizará estadística descriptiva y regresión logística y analizarán por separado hombres y mujeres

Resultados esperados: No se identificará como de riesgo alto/muy alto a la mayoría de personas con un primer ECV prematuro. Conoceremos, en este segmento poblacional prioritario, incidencia y edad del primer ECV, y prevalencia de factores de riesgo clásico y no clásicos. Esta realidad local y actual será útil (traslación e individualización) para mejorar la prevención CV en población joven catalana

Estudiar la prevalencia de hipercolesterolemia familiar heterocigota (HFH) en el área urbana de 50000 pacientes atendidos en los dos centros de Salud participantes. El aumento de detección de la HFH al aplicar un programa rutinario de cribado de HFH basado en la información disponible en la historia clínica y la detección primaria para el diagnóstico clínico y genético de la HFH en pacientes de riesgo.

Introducció
En múltiples zones urbanes, les partícules aèries en suspensió (PM10) i la concentració de NO2 constitueixen un dels contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l?augment de la pressió arterial a la consulta, però en el nostre medi, no existeix cap estudi que relacioni aquesta amb la pressió arterial ambulatòria.

Objectiu
Avaluar la relació entre la pressió arterial ambulatòria determinada per monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores i nivells de concentració de contaminants atmosfèrics (partícules de PM10, PM2,5, NO2, O3, SO2, CO i metalls).

Metodologia
Disseny:
estudi descriptiu transversal.

Àmbit de l’estudi:
centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de la zona metropolitana de Barcelona

Població diana:
Tots els pacients, sense tractament antihipertensiu, que tinguin registrada una primera MAPA vàlida a la base de dades CARDIORISC (SEHLELHA). S’avaluarà l’associació entre pressió ambulatòria de 24 h, diürna i nocturna, amb els nivells de contaminants atmosfèrics mitjans de 24 h, diürns i nocturns del mateix dia i lloc de realització de la MAPA segons dades registrades pel
Departament de Medi Ambient. L’anàlisi s’ajustarà per variables sociodemogràfiques, patologia concomitant i temperatura ambiental.

Resultats esperats
S’espera una associació positiva significativa independent entre les xifres tensionals mitjanes per MAPA i nivells de contaminació (mitjanes de PM10,PM2,5,NO2,O3,SO2,CO i metalls).

Aplicabilitat i rellevància
Creiem que els resultats que es derivin d’aquest estudi ens permetran identificar millor les variacions de pressió, els nivells de contaminació ambiental i els factors de risc relacionats, fet que ens permetrà aplicar diferents mesures de prevenció i promoció de la salut.

OBJECTIUS:
Avaluar la efectivitat del tractament de rehabilitació en pacients diagnosticats de Tenosinovitis de De Quervain. Determinar si aquest tractament amb mobilitzacions específiques del carp accelera la recuperació clínica i funcional dels pacients amb dolor del primer compartiment dels extensors respecte els dels grup control.

DISSENY:
Estudi d’intervenció, prospectiu, randomitzat, amb grup control tipus assaig clínic aleatoritzat.

OBJECTIUS: Avaluar l?efectivitat del tractament amb ones de xoc en pacients diagnosticats de la síndrome del dolor del trocànter. Determinar si les ones de xoc acceleren la recuperació clínica i funcional dels pacients amb dolor crònic del trocànter, respecte dels grup control.

DISSENY: Estudi d?intervenció, prospectiu, randomitzat, amb grup control, tipus assaig clínic aleatoritzat

SUBJECTES D?ESTUDI: Quaranta-vuit pacients adults afectats de dolor crònic a trocànter. El tipus de mostreig serà consecutiu no probabilístic, amb assignació aleatòria al grup tractament i al grup control.

L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar l’efectivitat d’una consulta integral específica de risc cardiovascular en pacients amb risc cardiovascular moderat calculat amb REGICOR entre 5-9,9%. Determinar si el seguiment dels pacients en aquesta consulta millora el seu grau de control. De forma secundària també es valorarà si existeix una concordança entre l’escala REGICOR i les categories de risc de la Guia ESC 2016 sobre prevenció de la malaltia cardiovascular a la pràctica clínica (Rev Esp Cardiol. 2016;69(10):939.e1-e87) al grup intervenció.

Objetivos: 1) Identificar patrones longitudinales de multimorbilidad y fragilidad. 2) Definir tres puntajes de riesgo, para institucionalización, ingresos hospitalarios y mortalidad basado en patrones de multimorbilidad y fragilidad. Ámbito: Atención primaria de Salud de Cataluña. Periodo: 2010-19. Fuentes de información: Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria, CMBD-H. Población: Personas 65 años con multimorbilidad y fragilidad, muestra estimada: 1.200.000 personas. Variables: Principales: problemas
de salud, medicamentos. Secundarias: edad, sexo, índice socioeconómico.Resultados: institucionalización, ingresos hospitalarios, mortalidad global. Análisis Estadistico: Objetivo 1: aplicación de algoritmos de agrupación no supervisados para obtener patrones transversales de multimorbilidad y fragilidad (métodos de agrupación: Autoencoders, Expectation-Maximization y K-means). Los patrones longitudinales se analizarán con modelos
ocultos de Markov para estimar las trayectorias individuales a través del tiempo. Objetivo 2: análisis supervisado, mediante la construcción de un meta-predictor para obtener los tres indicadores de riesgo. Con este fin, se combinarán de manera óptima los diferentes algoritmos de predicción, como por ejemplo, redes neuronales recursivas y árboles de clasificación y regresión logística. Estos algoritmos definirán los tres puntajes de riesgo determinados a partir de los patrones de multimorbilidad y fragilidad.

OBJECTIU
Descriure la incidència d’infecció per SARS-COV-2 en població de gent més gran de 64 anys de Barcelona ciutat, i avaluar l’evolució de la infecció covid-19 en termes de gravetat (hospitalització, pneumònia i mortalitat) segons els seus nivells previs de fragilitat.

MÈTODES
Estudi de cohorts retrospectiu. S’inclouran totes les persones més grans de 64 anys, assignades als EAP de Barcelona ciutat ICS a 1 de març de 2020. La data d’inclusió dels pacients serà el 1 de març. La data de final de seguiment serà el 31/05 o data de defunció.
La principal variable independent serà l’Index de fragilitat efragicap calculat a 01/03/2020. Es un índex validat, basat en l’acumulació de 36 dèficits i calculat a partir de la informació recollida a la història clínica d’Atenció Primària e-cap. Dóna un resultat de 0 a 1 i categoritza els individus en robustos, fragilitat lleu, moderada o greu. Com a variables dependents es recollirà el diagnòstic de covid-19 (possible/confirmat), i variables relacionades amb la gravetat de la malaltia covid-19, diagnòstic de pneumònia, hospitalització per covid-19 i defunció, amb les seves dates d’aparició.
Les dades es recolliran de forma centralitzada (unitat tècnica de la gerència territorial de Barcelona) dels registres fets a les històries clíniques. La informació necessària per l’estudi es gravarà en una base de dades anonimitzada en la que no constarà cap informació que identifiqui al pacient.
Es calcularan les taxes d’incidència d’infecció i d’esdeveniments segons grups de fragilitat, i càlcul d’intervals de confiança, i una anàlisi multivariada, mitjançant diferents models de regressió logística, amb variables dependents binàries: covid-19, i gravetat: hospitalització, pneumònia, mort (i variable gravetat composta: hospitalització-pneumònia-mort). Les variables independents inclouran l’índex de fragilitat, sociodemogràfiques i clíniques.

RESULTATS ESPERATS
La incidència d’infecció per SARS-COV-2 en gent gran no diferirà segons nivells de fragilitat prèvia. L’evolució de la infecció serà més greu en els pacients amb fragilitat.

IMPACTE POTENCIAL
El conèixer si els nivells de fragilitat en la gent gran afecten la taxa d’incidència de covid-19 o si empitjoren el seu pronòstic pot ajudar a definir estratègies preventives o d’abordatge més precoces en les persones grans més susceptibles.

Objectiu principal
Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i epidemiològiques dels professionals sanitaris d’Atenció Primària seguits a una Unitat Bàsica de Prevenció d’una gran ciutat per sospita o contacte COVID-19 i comparar-les amb les publicades a l’àmbit nacional.

Metodologia
Estudi descriptiu transversal. S’inclouran tots els professionals d’Atenció Primària que treballen a les unitats de la Gerència Territorial de Barcelona (GTBCN) de l’Institut Català de la Salut que han estat notificats pels responsables de la seva unitat com sospita de COVID-19 o contacte de COVID-19 i que han estat en seguiment per la Unitat Bàsica de Prevenció (UBP) de la GTBCN entre el 15 de març i el 15 de juny.
La informació necessària per l’estudi s’analitzarà en una base de dades anonimitzada en la que no constarà cap dada identificativa dels professionals. S’analitzaran les variables demogràfiques, clíniques i epidemiològiques dels professionals i episodis notificats, així com els factors de risc dels professionals i les variables relatives al seu centre de treball que pensem que poden estar relacionades amb l’aparició i gravetat del COVID-19.

Resultats esperats
L’edat, el sexe (home), patir alguna malaltia crònica, treballar a unitats que hagin atès més pacients COVID-19 amb pneumònia o ingressats, o treballar a unitats a on el volum de casos hagi estat major a l’inici de la pandèmia poden ser factors de risc de gravetat.
Els professionals amb simptomatologia més greu (pneumònia / ingrés) es presentaran a l’inici de l’epidèmia (15 març-31 març/ 01 abril-15 abril) .
Hi haurà un major nombre de professionals afectats en aquelles unitats que tinguin un major volum de casos de COVID-19 que hagin estat atesos a AP, i això estarà en relació amb el nivell socioeconòmic.

Impacte potencial
Conèixer el perfil de professionals afectats per la COVID-19 i els factors de risc associats amb la gravetat de la simptomatologia i al volum de professionals afectat ens pot ajudar a definir noves estratègies preventives i de seguiment que permetin actuar d’una forma més precoç i efectiva davant una situació futura similar.

La depresión es en la actualidad un problema de salud pública de primera magnitud, tanto por su alta prevalencia como por su repercusión económica y social. La Atención Primaria es el ámbito fundamental en el abordaje de estos trastornos, según las directrices que se establecen en el Plan Director de Salud Mental y Adicciones del Departamento de Salud. OBJETIVOS: Comparar la efectividad y el coste de realizar un programa de enfermería de intervención grupal psicoeducativa y el tratamiento convencional versus realizar sólo el tratamiento individual convencional, a pacientes con sintomatología depresiva, en Equipos de Atención Primaria de la ciudad de Barcelona. METODOLOGÍA: Se trata de un ensayo aleatorio controlado, longitudinal, prospectivo, de dos cohortes (intervención y control). En los costes, se recogerán variables de consumo de recursos de manera concurrente (ensayo económico). Los sujetos de estudio son pacientes de 20 a 65 años con sintomatología depresiva atendidos en 8 equipos de Atención Primaria de Barcelona ciudad, identificados por los médicos/as de familia y enfermeros/as. El programa de intervención grupal consta de 12 sesiones (una semanal) conducidas por 2 enfermeras/os. SUBESTUDIO I: Las variables de análisis son: la escala BDI, la escala EuroQoL-5D, consumo de ansiolíticos y antidepresivos, variables sociodemográficas y clínicas del paciente y variables del centro. SUBESTUDIO II: Dentro del ensayo aleatorizado controlado se recogerán las siguientes variables de consumo de recursos: nº visitas al EAP, número de días de baja laboral, prescripción farmacológica, consumo de antidepresivos y ansiolíticos. Se realizará un análisis económico comparando los costes.

OBJETIVO: Adaptar transculturalmente al español el Illness Perception Questionnaire (IPQ-R) y estudiar su fiabilidad y validez. METODOLOGIA: DISEÑO: En dos fases: a) Adaptación transcultural del cuestionario: el IPQ-R será traducido por dos personas bilingües, retrotraducido por otras dos y consensuado en estas dos etapas. Se realizará un piloto para la obtención de la versión final. b) Se realizará un estudio transversal para valorar las características psicométricas de esta versión. AMBITO: Equipos de Atención Primaria de Cataluña, tanto urbanos como rurales. SUJETOS: Un total de 500 personas con diagnóstico de infarto de miocardio, hipertensión arterial, diabetes, enfermedad pulmonar obstructiva crónica y artrosis. VARIABLES: IPQ-R, edad, sexo, nivel de estudios, clase social, duración de la patología, comorbilidad, consejos sobre estilos de vida (tabaco, dieta, ejercicio), tratamiento farmacológico y de modificación de estilos de vida y adherencia al tratamiento de los mismos, realización de controles y autocontroles, frecuentación y calidad de vida relacionada con la salud (CVRS), a través del Sickness Impact Profile (SIP). PLAN DE ANÁLISIS: Se realizará un análisis descriptivo de la muestra seleccionada. Se analizará el proceso de respuesta. La validez estructural del IPQ-R se analizará mediante análisis de componentes prinicipales. Se estudiará la relación del IPQ-R con otras variables como CVRS, medida con el SIP, frecuentación, adherencia al tratamiento y a los consejo de cambio de estilo de vida. La fiabilidad, se estudiará evaluando la consistencia interna de las subescalas a través del coeficiente alfa de Cronbach. En un subgrupo se realilzará un test- retest para valorar la reproducibilidad. Los resultados obtenidos se compararán con la validación original.

OBJETIVOS
Evaluar la efectividad y la eficiencia de una intervención intensiva basada en las guías de práctica clínica con 2 visitas presenciales y 4 por correo electrónico comparada con el consejo breve en el abandono sostenido del tabaco a los 6 y 12 meses.

METODOLOGÍA
Ensayo clínico controlado aleatorio multicéntrico con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de Atención Primaria, en grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Se invitará a participar a 1064 fumadores ? 18 años que dispongan de cuenta de correo electrónico que usen habitualmente (al menos 1 vez por semana). Éstos se asignarán aleatoriamente en dos grupos: 532 GI y 532 GC. El GI recibirá una intervención de carácter intensivo compuesta de 6 contactos con diferentes contenidos (2 presenciales y 4 por correo electrónico) basados en las recomendaciones de una guía de práctica clínica. El segundo recibirá un consejo breve.
La medida principal de resultado será el abandono sostenido del tabaco, a los 6 y 12 meses desde el inicio del programa, comprobado mediante medición de monóxido de carbono en aire espirado. Las variables secundarias serán: cambio en estadio del proceso de dejar de fumar y evaluación de la efectividad en la disminución del número de cigarrillos a los 6 y 12 meses.

Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre el grupo intervención y control utilizando modelos lineales: de regresión logística para las variables dicotómicas o de regresión lineal para las variables continuas.

INTRODUCCIÓ
En múltiples zones urbanes, les partícules aèries en suspensió (PM10) i la concentració de NO2 constitueixen un dels contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l?augment de la pressió arterial, però en el nostre medi, no existeix cap estudi que relacioni aquesta amb la pressió arterial ambulatòria.
OBJECTIU
Avaluar l’associació entre pressió arterial ambulatòria determinada per monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores i nivells de concentració de contaminants atmosfèrics (partícules PM10 i NO2).
METODOLOGIA
Disseny: estudi descriptiu transversal.
Àmbit de l’estudi: centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de la zona metropolitana de Barcelona.
Població diana: Tots els pacients, sense tractament antihipertensiu, que tinguin registrada una primera MAPA vàlida a la base de dades CARDIORISC (SEHLELHA).
S’avaluarà l’associació entre pressió ambulatòria de 24 h, diürna i nocturna, amb els nivells de contaminants atmosfèrics mitjans de 24 h, diürns i nocturns del mateix dia i lloc de realització de la MAPA segons dades registrades pel Departament de Medi Ambient. L’anàlisi s’ajustarà per variables sociodemogràfiques, patologia concomitant i temperatura ambiental.
RESULTATS ESPERATS
S’espera una associació positiva significativa independent entre les xifres tensionals mitjanes per MAPA i nivells de contaminació (mitjanes de PM10 i NO2).
DOCUMENT 2
SolRecer2014_4 Núria Soldevila.doc
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
És important conèixer els diferents factors que provoquen variacions i alteracions de les xifres de pressió arterial (PA) per poder realitzar un seguiment i prevenció dels nostres pacients.
Creiem que els resultats que es derivin d’aquest estudi ens permetran identificar millor les variacions de pressió, els nivells de contaminació ambiental, els factors de risc relacionats i això ens donarà peu a aplicar diferents mesures de prevenció i promoció de la salut. La pressió ambulatòria és una variable predictora d’esdeveniments cardiovasculars molt més potent que la pressió arterial clínica. Per tant, demostrar que hi ha una associació independent entre contaminació atmosfèrica i pressió ambulatòria tindria rellevància des del punt de vista de salut pública. Una intervenció poblacional sobre els nivells de contaminació atmosfèrica podria oferir benefici també en termes de risc cardiovascular a llarg termini, especialment quan és conegut que determinades zones urbanes de Catalunya presenten nivells de contaminants atmosfèrics que superen les recomanacions de la Unió Europea.

«Objectiu:

Objectiu Primari:
Descriure les característiques dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal atesos en el nostre servei.

Objectius secundaris:
Determinar el grau d’osteoporosis dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal.
Determinar la capacitat funcional i el risc de caiguda dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal.
Determinar el risc d’una segona de fractura osteoporòtica dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal.
Determinar el grau de discapacitat en relació a l’extremitat superior dels pacients amb fractura de radi distal i húmer proximal.

Mètodes:
Estudi descriptiu longitudinal. Se inclouran a tots el pacients, que compleixin els criteris de inclusió, derivats al nostre servei amb el diagnòstic de fractura de radi distal o fractura d’húmer proximal. Prèvia acceptació del pacient a participar en el estudi mitjançant signatura del consentiment informat, se’ls passarà un qüestionari per recollir les variables en relació amb els factors de risc de patir una fractura osteoporòtica. Passarem també un qüestionari Quick-Dash per determinar la discapacitat prèvia en relació a l’extremitat superior, es demanarà una analítica per descartar causes secundaries de osteoporosis, densitometria òssia i radiografia de perfil dorsal i lumbar per determinar el grau d’osteoporosi i poder calcular el FRAX®. A tots els participants de l’estudi se’ls realitzarà l’escala Short Physical Performance Battery per determinar el grau de funcionalitat i el risc de caiguda i finalment als 3 mesos de la fractura es passarà via telefònica un altre cop el qüestionari Quick-Dash.
Totes les dades seran introduïdes en un full d’Excel per posteriorment procedir al seu anàlisi estadístic.

Resultats esperats:
Trobar majoritàriament dones caucàsiques amb poca discapacitat prèvia en relació a l’extremitat superior que presentin valors densitomètrics de osteopenia-osteoporosi, amb risc de caiguda i de posteriors fractures osteoporòtiques sense tractaments previs per a l’osteoporosi.

Impacte potencial esperat:
Volem veure la situació real de les persones ateses per fractura de radi distal i húmer proximal en el nostre centre i si els resultats se corresponen amb els esperats.
Aquestes fractures actuen com a sentinella de fractures majors, té una important repercussió en la vida les persones i en l’economia del sistema sanitari. L’objectiu final seria la implantació d’un programa de prevenció secundària de fractures osteoporòtiques majors mitjançant un protocol d’actuació davant d’aquesta patologia i amb la implantació d’un programa de tractament integral (farmacològic i no farmacològic).
«

Estudio observacional de cohortes retrospectivo longitudinal de base poblacional realizado en Atención Primaria de Barcelona Ciudad del Institut Català de la Salut (ICS), la cual gestiona 51 Equipos de Atención Primaria (EAP) en la ciudad de Barcelona y 754 médicos de familia y comunitaria, que tienen una población asignada de 1.257.695 de habitantes, de los cuales un 51,5% (648.067 habitantes) son mujeres.

Objetivo principal: Desarrollar y validar dos modelos basados en variables clínicas de fácil obtención en la consulta de atención primaria que permitan predecir la hospitalización o la mortalidad a muy corto plazo ( Modelo A a 3 días y Modelo B a 7 días ) en una cohorte de pacientes atendidos en atención primaria como consecuencia de una descompensación de la Insuficiencia cardiaca (IC).

Objetivo secundario:Valorar el papel de la ecografía pulmonar y yugular en la predicción del riesgo de recaída precoz ( necesidad de nuevo tratamiento diurético intravenoso, ingreso o muerte a los 3 y 7 días del tratamiento diurético inicialmente pautado) en aquellos pacientes a los que se administre ambulatoriamente tratamiento diurético intravenoso en el primer episodio de la descompensación.

Disefio: Estudio prospectivo multicéntrico de cohortes destinado a desarrollar y validar dos modelo predictivos de hospitalización y muerte a muy corto plazo (3 y 7 días) como consecuencia de una descompensación de su IC. Se trata de un estudio internacional, en el que la cohorte de derivación procederá de 12 centros de atención primaria de Barcelona y 5 CUAP ( Centros de Urgencias de Atención primaria) y la cohorte de validación externa procederá de las consultas de atención primaria de 8 países europeos que han aceptado participar en el mismo.
En el momento de la descompensación se valorarán variables de anamnesis y exploración accessibles en Atención primaria de salud (AP). En aquellos pacientes a los que se administre ambulatoriamente tratamiento diurético intravenoso en AP se analizará el papel de le ecografía pulmonar y yugular como predictores de la recaída precoz
( necesidad de nuevo tratamiento intravenoso, ingreso hospitalario o muerte a los 3 y 7 días del tratamiento diurético inicialmente pautado)