Jaume Martín Royo

Introducció
L’epidèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 (severe acute respiratory syndrome coronavirus 2) es va iniciar a finals de l’any 2019 a la ciutat de Wuhan (província de Hubei, Xina) i degut a la seva elevada capacitat de transmissió i contagiositat s’ha anat estenent per tot el món essent declarada una emergència de salut pública internacional per l’OMS el 30 de gener de 2020.
Fins el moment de redacció d’aquest protocol s’han comptabilitzat més de 40 milions d’afectats i 1,1 milions de morts a tot el món.
La caracterització clínica de la COVID-19 s’ha realitzat des de l’Hospital a través dels casos més greus i encara resta pendent determinar-la en els casos lleus i moderats atesos majoritàriament a l’Atenció Primària de Salut.
El desconeixement de la gravetat de les diferents manifestacions de la COVID persistent fa que es necessiti conèixer les vivències del pacient que ho pateixMetodologia

Disseny:
Exploratori, estudi fenomenològic i perspectiva hermenèutica .

Objectiu:
Explorar les experiències i vivències de les dones amb COVID persistent.

Criteris d’inclusió:
1) Dones 2) Edat 35-60 anys 3) Símptomes COVID-19 de més de 21 dies de durada que incloguin com a mínim: fatiga, dispnea, taquicàrdia, malestar emocional (entès des del punt de vista del pacient)

Població i àmbit:
dones residents Catalunya

Mostreig qualitatiu:
bola de neu amb un reclutament mitjançant informants clau: metges de família i infermeres d’equips d’atenció primària de Catalunya i persones pertanyents a associacions de malalts afectats de COVID persistent a Catalunya.

Duració :
setembre 2020 – desembre 2021

El Pla estratègic de la línia de recerca a impulsar està enfocat a consolidar/ implantar com a pràctica clínica habitual, a partir de l?evidència que generi, els grups psicoeducatius realitzats per les infermeres d?atenció primària (AP) el màxim número d?equips d?AP com a tractament no farmacològic i teràpies grupals en les patologies de salut mental, incidint especialment en
la depressió, ansietat i la comorbiditat amb diferents patologies cròniques: malalties respiratòries (malaltia pulmonar obstructiva crònica i asma) i malalties cardiovasculars (insuficiència cardíaca, cardiopatia isquèmica, diabetis mellitus i hipertensió arterial) per millorar la taxa de remissió de la depressió ja que existeixen beneficis positius en la prevenció de la depressió en grups de població específics realitzant els grups psicoeducatius en l?AP.
També s?inclou en aquets apartat l?anàlisi econòmic a partir del número d?envasos de medicaments dispensats sobre els prescrits.
El pla estratègic comporta que una i/o dues infermeres i un metge de família del Grup TMS (Grup de recerca consolidat de la IDIAP) aconsegueixen el doctorat a partir de la comparació de l?efectivitat de les dades resultants de l?assaig clínic que s?està duent a terme a data ja de
l?any 2018 amb el projecte PsiCodep.

Objectiu
L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària, per millorar la taxa de remissió i de resposta de la depressió en pacients amb malaltia crònica física (diabetis mellitus tipus 2 (DM II), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma i/o cardiopatia isquèmica (CI)). Secundàriament, avaluar el cost-efectivitat de la intervenció, l’efectivitat per millorar el control de la patologia física, l’impacte sobre la qualitat de vida i la factibilitat de la intervenció.

Metodologia
Assaig clínic multicèntric, aleatori, de dos grups amb avaluació emmascarada i 1 any de seguiment.
Es seleccionaran 504 pacients (250 en cada grup), majors de 50 anys assignats a 25 Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya, amb depressió major i, almenys, una de les següents malalties: diabetis mellitus tipus 2, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, i/o cardiopatia isquèmica.
Es distribuiran de forma aleatòria en dos grups.
El grup intervenció participarà en grups psicoeducatius: 12 sessions setmanals de 90 minuts liderades per dues infermeres d’AP consistent en educació sanitària sobre la malaltia física crònica i els símptomes depressius.
Mesuraments principals: remissió clínica de la depressió i/o resposta a la intervenció (Inventari de depressió de Beck, BDI-II).
Mesuraments secundaris: millorança en el control de la patologia crònica (paràmetres analítics i físics), compliment farmacològic (test de Morinsky-Green i recompte envasos), qualitat de vida (EQ-5D), utilització de serveis (visites i ingressos per complicacions) i factibilitat de la intervenció (satisfacció i adherència).
Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran els 0, 3, 6 i 12 mesos.

L’activitat de l’investigador principal que sol·licita l’Ajut XB es durà a terme centralitzada en la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de l’Àmbit d’Atenció Primària (AP) de Barcelona i en 12/13 EAPs de l’Àmbit d’AP de Barcelona ciutat (1.200.066 de població assignada) i serà l’entrenament a professionals no participants en el estudi, en quaderns de recollida dades i escales específiques per assegurar el bon desenvolupament del projecte i la elaboració d’informes i resultats preliminars als 3, 6, 9 i 12 mesos juntament amb la IP del projecte

Resultats esperats
Que la intervenció grupal psicoeducativa sigui factible en els EAPs on es dugui a terme.

Que hi hagi milloria de tots els símptomes de depressió dels pacients que participin de la intervenció grupal psicoeducativa en un termini curt de temps després de dur a terme aquesta intervenció, i que aquets milloria perduri en el temps.

Que la intervenció grupal psicoeducativa tingui un impacte beneficiós en el control de la patologia física en els pacients amb depressió i comorbiditat física

Impacte potencial esperat
L’impacte de la intervenció proposada en el projecte Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física al ser específica, breu i realitzada per professionals d’infermeria amb una formació prèvia, òbviament te un impacte real en l’activitat assistencial i tots el àmbits de treball de l’atenció primària (AP) i de l’atenció familiar i comunitària (AFiC).

Els resultats del projecte, derivats d’un assaig naturalístic, al ser més propers a la pràctica clínica habitual de les infermeres en els entorns i àmbits d’AP, no precisen de grans canvis estructurals i organitzatius, ni despeses per ser implementats i desplegats en el territori, per millorar la salut física i mental dels pacients.

La prescripción enfermera (PE) hace referencia a la planificación de acciones basadas en un juicio clínico por parte de la enfermera, dirigidas a obtener la satisfacción de las necesidades de salud de las personas y de la población [1]. En estos momentos encontramos dos modelos de prescripción enfermera. Por un lado, se encuentra la prescripción autónoma, y por otro, la prescripción colaborativa. Es sobretodo en la autónoma donde encontramos el tema de debate y sobre la que nos centraremos en este estudio. A nivel internacional existe una gran variabilidad sobre la legalidad en relación a su práctica. Actualmente el reconocimiento y su regulación es ya un hecho en numerosos países como Australia, Canadá, Finlandia, Irlanda, Nueva Zelanda, Noruega, Sudáfrica, Holanda, Suecia, Reino unido, entre otros [1]. Sin embargo, en España, el reconocimiento y la regulación normativa de la PE, como intervención autónoma propia de la profesión, ha sido objeto de numerosas vicisitudes legales. Para comprender el estado actual y la complejidad de la regulación de la prescripción enfermera, resulta necesario realizar una revisión cronológica de los antecedentes legales.

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de atención primaria, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física (diabetes mellitus tipo 2, EPOC, asma y/o cardiopatía isquémica). Secundariamente, evaluar el coste-efectividad de la intervención, la efectividad para mejorar el control de la patología física, el impacto sobre la calidad de vida y la factibilidad de la intervención.
METODOLOGÍA: ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. Estudio de evaluación económica. Se seleccionarán 504 pacientes (252 en cada grupo), mayores de 50 años asignados a 25 equipos de atención primaria (AP) de Cataluña (urbanos, semiurbanos y rurales) con depresión mayor y, al menos, una de las siguientes enfermedades: diabetes mellitus tipo 2, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica. Se distribuirán de forma aleatoria en dos grupos. El grupo intervención participará en grupos psicoeducativos: 12 sesiones semanales de 90 minutos lideradas por dos enfermeras de AP consistente en educación sanitaria sobre la enfermedad física crónica y los síntomas depresivos. Mediciones principales: remisión clínica de la depresión y/o respuesta a la intervención (Inventario de depresión de Beck, BDI-II). Mediciones secundarias: mejoría en el control de la patología crónica (parámetros analíticos y físicos), cumplimiento farmacológico (test de Morinsky-Green y recuento envases), calidad de vida (EQ-5D), utilización de servicios (visitas e ingresos por complicaciones) y factibilidad de la intervención (satisfacción y adherencia). Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses.

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención basada en un programa de actividad física y dieta coordinado entre equipos de Atención Primaria (EAP) y de Salud Mental (CSM), para modificar la cantidad de actividad física (AF) semanal, el índice de masa corporal (IMC) y el perímetro de cintura en pacientes con diagnósticos de trastorno mental severo. Secundariamente, evaluar los cambios en riesgo cardiovascular, calidad de vida y estilos de vida. Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en cuatro CSM de Barcelona y Santa Coloma, y los EAP de referencia. Se estudiarán pacientes entre 18- 65 años, diagnosticados de esquizofrenia o trastorno bipolar, con medicación antipsicótica y un nivel bajo de AF. Se seleccionarán 240 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el IMC: >1,89 kg/m2; DE común: 6,2; 30% pérdidas). Intervención: programa educativo grupal de AF (fundamentalmente caminar) de 24 sesiones en 12 semanas, y dieta (8 sesiones en las primeras 8 semanas) realizado por enfermeras y especialistas en AF. Mediciones principales: nivel de AF (cuestionario IPAQ), exploraciones físicas: IMC, perímetro de cintura, presión arterial; riesgo cardiovascular, calidad de vida (SF-36), consumo de tabaco, hábito dietético (cuestionario PREDIMED), parámetros analíticos: colesterol, triglicéridos, glucemia. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: tratamiento farmacológico, nivel asistencial de la intervención y estado mental del paciente.

OBJETIVOS Principal: Evaluar la efectividad de los talleres de salud, en términos de calidad de vida. Secundarios: Conocer la efectividad de los talleres de salud con relación a: Aumentar conocimientos sobre hábitos saludables (actividad física, alimentación); Incorporar y mantener una dieta equilibrada. Incorporar y mantener actividad física de forma regular; Mantener variables relacionadas con factores de riesgo (TA, Peso, Colesterol) dentro de límites de normalidad. Disminuir el riesgo cardiovascular (RCV). Realizar una estimación de costes de la intervención. METODOLOGÍA Diseño: Ensayo clínico controlado, comparando un grupo de pacientes que realizan los talleres de salud con un grupo control de similares características. Ámbito del estudio: El estudio se desarrollará en 54 Centros de Salud de Barcelona ciudad. Sujetos de estudio: población general entre 18 y 65 años que den su consentimiento para participar. Tamaño de la muestra: 188 personas con intervención (han realizado talleres de salud) y 188 personas sin intervención (no han realizado talleres de salud). Análisis de datos: Prueba de la T de Student para comparar las diferencias entre variables cuantitativas o su equivalente no paramétrico si la distribución de la variable no cumple criterios de normalidad (Kolmogorov-Smirnof). Prueba de la Chi cuadrado para comparar las diferencias entre variables cualitativas Modelo de regresión logística para analizar las diferentes variables significativas al análisis bivariante relacionadas con la intervención ..