Germán López Cortacans

Un estudio de cohorte prospectivo de tres grupos: (1) casos COVID-19 o contactos cercanos recientemente aislados o en cuarentena; (2) trabajadores de la salud; y (3) la población general, incluidos adultos y niños / adolescentes Contratación a través de servicios de vigilancia epidemiológica, hospitales, centros de atención primaria en 6 comunidades autónomas españolas (grupos 1 y 2), una encuesta de panel (grupo 3 – adultos) y muestreo de bolas de nieve a través de las redes sociales (grupo 3 – niños / adolescentes). Las encuestas basadas en la web al inicio y los 6 meses de seguimiento evalúan: el estado actual de vida y empleo; Estado de infección por COVID-19; salud mental (estrés postraumático, pánico, depresión, ansiedad, consumo de alcohol, tendencias suicidas; uso de servicios); funcionamiento psicológico; salud y calidad de vida. Los módulos específicos se centran en el impacto del aislamiento o la cuarentena (grupo 1) y la atención de pacientes con COVID-19 (grupo 2). Los niños / adolescentes reciben módulos adaptados. Las encuestas breves diarias basadas en teléfonos inteligentes entre los grupos 1 y 2 proporcionarán una evaluación adicional de los resultados principales en las dos semanas posteriores a la evaluación de referencia.

Antecedents: La depressió puerperal és un trastorn mental amb una prevalença que oscil?la entre el 5 i el 60% al món i que al nostre context s?estima al voltant d?un 12-15%. Tot i que consta evidència científica que mostra els diferents factors de risc associats a la depressió puerperal, alguns investigadors consideren que pot ser útil detectar els factors socials, estils de vida i altres condicions de salut física en les dones que ens ajudin a predir el risc de depressió puerperal per a poder dissenyar programes de prevenció eficaços.
Hipotetitzem que el dèficit de ferro en la dona durant la gestació manifestat com un baix nivell de ferritina sèrica és un factor predictiu per al desenvolupament posterior de depressió puerperal.
Objectiu general: Determinar com i en quin grau els nivells de ferritina sèrica durant la gestació s?associen de forma independent a la incidència de depressió puerperal.
Objectius secundaris: Determinar la prevalença d?anèmia gestacional, de dèficit de ferro i d?incidència de depressió puerperal entre les dones ateses en les consultes de l?atenció primària de Catalunya.
Metodologia: estudi de cohort en l?àmbit de l?Atenció Primària de Catalunya durant el període de l?1 de gener del 2010 a 31 de desembre de 2016. S?inclouran en l?anàlisi les dones que han tingut un embaràs (Z.33) i part (080 ? 084) en el període d?estudi. Es farà un screening de la base de dades a nivell basal i després de forma continua per identificar els casos incidents que s?aniran incloent en la cohort. La data índex serà la primera visita de control de l?embaràs (primer trimestre). El seguiment es definirà fins (a) el diagnòstic de depressió puerperal, (b) tres mesos després del part, (c) final del seguiment (31 de desembre de 2016) o (d) mort. Es consideraran criteris d?exclusió: (a) antecedents d?un trastorn mental greu (Trastorns esquizofrènics (F20.x),Trastorn esquizotímic (F21), Trastorns delirants persistents (F22), Trastorns delirants induïts (F24), Trastorns esquizoafectius (F25), altres trastorns psicòtics no orgànics (F28 y F29), Trastorn bipolar (F31.x), Episodi depressiu greu amb símptomes psicòtics (F32.3), Trastorns depressius greus recurrents (F33) i Trastorn obsessiu compulsiu (F42); (b) mort perinatal. Les variables de resultat: es definirà la depressió puerperal a partir de: (a) codi F53.0: depressió puerperal, (b) qualsevol codi F32 o F33 (depressió major) o F38/F39 trastorns afectius no especificats diagnosticats dins del període de 90 dies després del part. Es defineix l?exposició a través del nivell socioeconòmic (determinat a través de l?índex de privació MEDEA (Domínguez-Berjón. Gac Sanit.2008;22:179-87) i els nivells sèrics de ferritina (1º trimestre i 3º trimestre de gestació). Considerarem nivells baixos de ferritina < 12 ng/mL. Les covariables d?estudi; variables sociodemográfiques: data de naixement, regió de residencia assistida i tipus de localitat (rural <2500 habitants; semiurbana població entre 2500 y 10.000; o urbana > 10.000 habitants), número de fills, tipus de lactància (materna, artificial, mixta), proteïna C reactiva, altres biomarcadors de ferro (transferrina, saturació transferrina). Antecedents patològics: antecedents d?ansietat, depressió, diabetis mellitus tipus 1 i tipus 2, diabetis gestacional, hipertensió arterial, dislipèmia, malalties cròniques, tabaquisme i consum d?alcohol (test AUDIT) i la medicació: suplements de ferro. Totes les covariables seran recollides en el 1º trimestre de gestació.
Anàlisis estadístic: Es calcularan les taxes d?incidència com el nombre d?esdeveniments (nous diagnòstics de depressió puerperal) per 1000 persones-anys segons la presencia de nivells baixos o normals de ferritina sèrica (a) en el primer trimestre o (b) en el tercer trimestre de la gestació.
Resultats esperats: Comprovar com i en quin grau els nivells baixos de ferritina en les gestants, s?associen a major risc de depressió puerperal
Aplicabilitat i rellevància: L?estudi tindrà rellevància a nivell científic , doncs la hipòtesi plantejada, tot i que es basa en resultats científics publicats, no ha estat estudiada en una gran cohort poblacional

OBJECTIU
Comprovar la factibilitat i mesurar l?impacte d’una estratègia d’implementació d?un programa de «»collaborative care»» per la depressió en atenció primària.

METODOLOGIA
Disseny: Estudi quasi-experimental que es realitzarà en l’àmbit d’atencióprimària, en dues àrees sanitàries on s?implementarà el nou programa i dues àrees comparables (branca control). L?estudi constitueix una fase pilot prèvia a una implementació generalitzada.
Àmbit: Camp de Tarragona i Vallès Occidental.

Població: El target final de la intervenció son els pacients amb depressió major. També son receptors de l?estratègia d?implementació els professionals sanitaris, els centres d’atenció primària, així com els estaments directius i la pròpia organització.
Intervenció: El model INDI és un programa assistencial per la millora del maneig de la depressió que engloba intervencions clíniques, formatives i organitzatives incloent la participació d?infermeres amb el rol de case managers, avalat científicament en termes d’eficàcia i eficiència. Dissenyarem una estratègia activa d?implementació basada en el model PARIHS (Promoting Action on Research Implementation in Health Services).

Mesuraments: Mètodes mixtes de mesurament (quantitatius/qualitatius), per avaluar variables realacionades a la implementació reeixida: fidelitat, acceptabilitat, penetració i impacte.

RESULTATS ESPERATS
En aquest projecte s?assaja la transferència d’una intervenció sanitària avalada pel coneixement científic a la pràctica clínica. Si l?estratègia d?implementació és reeixida, podrem proposar la generalització d?una intervenció que pot produir beneficis rellevants per als pacients, el sistema sanitari i la societat.

PROJECTE DROP
En l?actualitat sóc membre de l’equip investigador del projecte: ?Eficàcia d?un programa estructurat d?atenció a la depressió en pacients amb dolor crònic. Projecte DROP?, finançat per l’ISCIII. Vigència: 2015-18.
Els objectius d’aquest projecte són (a) el disseny d?una intervenció multifactoral complexa per l?atenció conjunta a depressió i dolor crònic i (b) l?avaluació d?aquesta intervenció en termes d?eficàcia i d?eficiència mitjançant un assaig clínic aleatoritzat.
El projecte es desenvolupa en centres d’atenció primària del Camp de Tarragona i inclou una mostra de 330 pacients amb depressió i dolor crònic, assignats a la branca intervenció o control (tractament habitual).
La intervenció consisteix en un model assistencial multifactorial que inclou (a) eines per aproximar el maneig de la depressió a les recomanacions basades en l’evidència científica. p. ex. la guia clínica electrònica de la depressió, (b) un programa psicoeducatiu grupal per ajudar als pacients a manejar-se amb autonomia amb la depressió, el dolor i les dificultats associades, i (c) inclou la figura del «»care manager»» que facilita el desenvolupament de les activitats del programa, particularment mitjançant la impartició del programa psicoeducatiu i amb un seguiment telefònic periòdic dels pacients per monitorar l’evolució i oferir suport clínic.
Les funcions específiques del candidat dins aquest projecte consisteixen principalment en el desenvolupament i avaluació de la intervenció psicoeducativa, a més de la participació en el desenvolupament general del projecte, tant en els aspectes operatius com científics.

PROJECTE INDI_IMPLEMENTACIÓ
També sóc membre de l’equip investigador que presenta el projecte «»Desenvolupament i avaluació d?una estratègia activa per la implementació del programa INDI per a la millora de la depressió en atenció primària»» a la vigent convocatòria PERIS de projectes de recerca en atenció primària.
El model INDI és una intervenció per millorar el maneig i els resultats clínics de la depressió desenvolupada i avaluada en un assaig clínic. Aquesta proposta té per objectiu desenvolupar una estratègia activa d’implementació del model INDI, comprovar la seva factibilitat i mesurar l?impacte en els processos assistencials d’atenció primària. L?estudi constitueix una fase pilot, ubicada en atenció primària del Camp de Tarragona i del Vallès Occidental, prèvia a una implementació generalitzada.

Objectius: Examinar la utilització de serveis i recursos sanitaris en pacients deprimits segons la presència de problemes de salut concomitants que cursen amb dolor musculoesquelètic crònic. Addicionalment examinarem el paper dels trastorns d?ansietat en aquestes variables.
Disseny: Estudi de cohorts retrospectives.
Àmbit: Catalunya, base de dades SIDIAP.
Subjectes: Individus de 18-65 anys amb diagnòstic de depressió major. Classificació segons la presencia de dolor músculo-esquelètic crònic.
Classificació dels pacients (variables independents): Presència d?un (o més) diagnòstic lligat al dolor musculoesquelètic crònic. Addicionalment es considerarà la presència d?un diagnòstic de trastorn d?ansietat.
Variables dependents: Tractament amb antidepressius, tractament farmacològic concomitant, utilització de serveis sanitaris: visites d?atenció primària, visites d?hospital i ingressos, visites de psicologia/psiquiatria, proves diagnòstiques.
Altres variables modificadores de l?efecte: Sociodemogràfiques, Clinical Risk Groups.
Rellevància i utilitat dels resultats esperats: Conèixer com la presència de dolor musculoesquelètic concomitant a la depressió influeix quantitativament i qualitativa en la utilització i en el consum de recursos sanitaris es rellevant ateses les íntimes relacions tant a nivell etiopatogènic com terapèutic d?ambdues condicions, i les evidències creixents dels beneficis d?un maneig terapèutic integrat. Obtenir dades de la situació en propi sistema sanitari és útil per a la planificació assistencial i formativa del professionals.
Limitacions: El diagnòstic de depressió pot estar infraregistrat i, a més, pot tenir limitacions en la seva validesa. Els diagnòstics escollits per identificar els pacients amb dolor musculoesquelètic crònic poden no capturar adequadament els pacients amb dolor rellevant, atesa la heterogeneïtat en la presentació i en la evolució de les patologies que etiqueten.

Dolor crònic i depressió constitueixen condicions rellevants i sovint comòrbides. Hipotetitzant que
un tractament integrat donarà lloc a millors resultats clínics, hem dissenyat un programa
d’abordatge integrat del dolor musculoesquelètic crònic i depressió que avaluarem en termes
d’eficàcia mitjançant un assaig clínic.
OBJECTIUS: Presentem un projecte complementari amb l’objectiu de determinar la relació costefectivitat
d’aquesta intervenció.
MÈTODES:
Assaig clínic controlat aleatoritzat; dues branques: intervenció i tractament habitual.
Pacients: 330 pacients d’atenció primària amb depressió major i dolor múscul-esquelètic
moderat/sever de >3 mesos d’evolució.
Intervenció: Programa estructurat per al maneig de depressió/dolor amb tres components
principals: 1) Maneig de la depressió en base a una guia clínica, 2) Case management, i 3)
Intervenció psicoeducativa grupal.
Mesura dels resultats: Entrevistes ‘cegues’ als 0-3-6-12 mesos. Revisió d?històries clíniques i
bases de dades de farmàcia.
Costos: Directes: intervenció, ús de serveis sanitaris, fàrmacs. Indirectes: pèrdua de productivitat
laboral.
Efectivitat clínica: Dies lliures de depressió (HSCL-20), dies lliures de dolor (BPI).
Utilitat: Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAQ_EuroQol-5D)
Pla d’anàlisi: Calcularem les ràtio cost-efectivitat i cost-utilitat incrementals (ICER), ubicant les
estimacions puntuals en el pla cost-efectivitat. Representarem la incertesa mitjançant el·lipses de
confiança i corbes d’acceptabilitat cost-efectivitat.
LIMITACIONS: Dificultats inherents a la pròpia avaluació econòmica (p.ex. incerteses en les
estimacions) que encararem amb els mètodes estàndard i realitzant anàlisis de sensibilitat.
IMPLICACIONS: El disseny de la intervenció hem considerat la seva factibilitat en condicions
habituals de l’atenció primària. Si la intervenció es demostra efectiva i la relació cost-efectivitat és
favorable, el següent objectiu serà impulsar l’implementació d’aquesta intervenció en atenció
primària.

El dolor musculoesquelético crónico y la depresión constituyen condiciones patológicas extremadamente habituales y relevantes que frecuentemente se presentan de forma comórbida multiplicándose el impacto en la salud, empeorando el pronóstico y complicándose la asistencia. El manejo integrado de ambos trastornos representa una oportunidad para obtener mejores resultados clínicos. OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa de abordaje integrado para el dolor músculo-esquelético crónico y la depresión comportará mejores resultados clínicos que el abordaje habitual en atención primaria. MÉTODOS: Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados con dos ramas alternativas: 1) Intervención: Programa integrado para depresión/dolor crónico, y 2) Control: tratamiento habitual. Ubicación: 20 centros de salud en la provincia de Tarragona. Pacientes: Adultos con dolor músculo-esquelético moderado/severo (Escala de intensidad del dolor/Brief Pain Inventory >5 puntos), con más de tres meses de evolución y con criterios diagnósticos de episodio depresivo mayor (DSM-IV). Muestra: La muestra total será de 330 pacientes repartidos en 42 clusters de 8 pacientes. Cluster: pacientes registrados con un mismo médico. Intervención: Programa estructurado para uen manejo integrado depresión/dolor con tres componentes principales: 1) Manejo optimizado de la depresión mayor, 2) Case Management, y 3) Intervención psicoeducativa grupal. Medición de los resultados: Entrevistas «ciegas» a los 0, 3, 6 y 12 meses. Variables de resultado principales: – Sintomatología depresiva (Hopkins Symptom Checklist-20): Gravedad, tasa de respuesta y tasa de remisión. – Sintomatología dolorosa (Brief Pain Inventory). Intensidad e interferencia, tasa de respuesta. – Discapacidad atribuible al dolor (Roland-Morris Disability Questionnaire). – Discapacidad por problemas psicológicos (Sheehan Disability Inventory). – Calidad de Vida relacionada con la salud (EuroQol-5D).

El Grup d’investigació en Salut Mental en Atenció Primària de Tarragona va emprendre en 2007 un projecte que ha consistit en el disseny d’una intervenció multifactorial per a la millora de l’atenció a la depressió en atenció primària (el model INDI). S’ha avaluat la seva eficàcia mitjançant un assaig clínic controlat aleatoritzat per conglomerats (centres d’atenció primària). Els resultats disponibles respecte a l’eficàcia clínica del model INDI són favorables, presentant millores significatives i clínicament rellevants en la simptomatologia depressiva als 3, 6 i 12 mesos. Donada l’elevada prevalença de la malaltia depressiva i la taxa de discapacitat crònica que ocasiona un elevat cost mèdic i social, s’ha dissenyat, a partir de les dades clíniques obtingudes en l’estudi previ un estudi d’avaluació econòmica del model INDI en termes de l’anàlisi del cost-efectivitat i cost-utilitat.

OBJECTIUS: Determinar la relació cost-efectivitat i cost-utilitat de la implementació del model INDI de maneig de la depressió respecte al maneig habitual de la depressió en atenció primària.
DISSENY: Assaig controlat amb assignació aleatòria de conglomerats (centres d’atenció primària de salut) en dues branques alternatives: Maneig habitual de la depressió (grup control) i implementació d’un programa per controlar la depressió (grup intervenció). Avaluació econòmica en termes de cost-efectivitat (efectes clínics) i cost-utilitat (efectes en la funcionalitat i qualitat de vida), des del punt de vista del sistema sanitari (costos directes) i des del punt de vista de la societat (costos directes més costos indirectes).
Àmbit: 20 centres d’atenció primària de la zona de Tarragona-Reus (Institut Català de la Salut).
SUBJECTES: La mostra total inclou 348 pacients. Els criteris d’inclusió per als pacients van ser estar assignat a la quota del metge participant, edat ? 18 anys, possibilitat de ser contactat per telèfon, criteris d?episodi depressiu major (DSM-IV) amb una puntuació> 14 al PHQ-9 (depressió moderada a severa) o una puntuació de 10 a 14 (depressió lleu) que ha persistit durant més d’un mes, i no haver rebut antidepressius en els últims tres mesos.
INTSTRUMENTACIÓ I DETERMINACIONS:
Cost-efectivitat: A partir de les puntuacions de gravetat de la depressió als 0, 3, 6 i 12 mesos de seguiment, avaluades amb el Patient Helath Questionnaire (PHQ-9) es calcularan els dies lliures de depressió ?DLD- en els períodes 0-3 mesos, 3-6 mesos i 6-12 mesos. Aquesta és una variable convencionalment utilitzada per mesurar l’efectivitat de les intervencions terapèutiques en depressió.
Cost-utilitat: Per mesurar la qualitat de vida relacionada amb la salut, hem utilitzat el qüestionari de salut SF-12. A partir dels resultats del qual, mitjançant un programari específic (http://www.shef.ac.uk/scharr/sections/heds/mvh/sf-6d), es calculen els «»Anys de vida ajustats per qualitat»» (AVAQ), unitat de mesura convencionalment utilitzada en els estudis de cost-utilitat i que permet comparar els costos relatius d’intervencions sobre problemes de salut diferents i ajudar en la presa de decisions sobre l’assignació de recursos.

Es durà a terme una anàlisi des de la perspectiva del sistema sanitari, que inclourà els costos directes atribuïts a l’atenció sanitària dels pacients. Addicionalment, també es realitzarà una anàlisi des del punt de vista de la societat que inclourà els costos indirectes.
RESULTATS ESPERATS: La implementació del programa INDI d’abordatge de la depressió en atenció primària ha demostrat la seva eficàcia en termes clínics i atès que consisteix en mesures senzilles i assequibles i no precisa l?aportació de recursos extraordinaris la nostra hipòtesi és que la relació cost-eficàcia i cost-utilitat serà favorable enrelació al maneig habitual.

El model d’atenció a la depressió proposat consisteix en un programa multicomponent dissenyat a partir de l’evidència científica disponible i tenint en compte la seva factibilitat i aplicabilitat en la pràctica clínica habitual en l’atenció primària catalana.
Inclou mesures d’efectivitat demostrada i raonablement aplicables en la nostra organització sanitària. Aquestes accions són de caràcter clínic, formatiu, organitzatiu i d’educació sanitària dels pacients.
El programa pretén una avaluació i abordatge sistemàtic de la depressió en atenció primària. Incorpora mesures educatives dirigides a metges per incrementar els seus coneixements i habilitats en el diagnòstic de la depressió, avaluació del risc suïcida, tractament i seguiment clínic de la depressió i modificacions oportunes en el pla terapèutic per aconseguir la remissió. Inclou una jornada de formació anual més actuacions formatives periòdiques de reforç (sessions clíniques en els propis centres). El contingut formatiu emfasitza el procés assistencial i el seguiment clínic actiu dels pacients deprimits i les opcions davant la no-consecució dels objectius plantejats (remissió a curt termini i no recaiguda a llarg termini).
El programa redefineix els circuits organitzatius i els rols professionals en el si de l’equip d’atenció primària per a l’atenció al pacient deprimit. Potencia el paper de la infermera d’atenció primària en l’atenció a la depressió amb la creació de la figura del «»case manager»». Els «»case managers»» són infermeres amb experiència assistencial i ensinistrades específicament en aspectes clínics de la depressió, tractament antidepressiu, efectes secundaris, importància de l’adherència al tractament i mètodes per assegurar-la, signes d’alarma en l’evolució de la depressió, etc. El «»case manager»» ofereix diversos tipus de suport als pacients inclosos en el programa: educació sanitària, actitud psicoterapèutica, accessibilitat, coordinació amb el metge i/o amb el psiquiatre, etc. El programa estableix un nombre mínim de visites amb el pacient: en la fase aguda, inicialment una setmana després de la inclusió i després mensualment fins a aconseguir la remissió; en la fase de continuació manteniment els contactes són bimensuals; no obstant això, el pla de visites de seguiment pot ser individualitzat segons les característiques del pacient i l’evolució de la depressió. Les visites tenen un contingut estructurat on es proporciona al pacient informació i educació sobre la malaltia i el seu tractament, incloent activitats de «»auto-ajuda»» i consells de salut dirigits al propi pacient i cercles pròxims. Es disposa de material educatiu específic del programa per ser lliurat al pacient. S’avalua sistemàticament l’adherència al pla terapèutic, s’identifiquen les dificultats per al compliment i es proporcionen eines per superar-les, s’identifiquen eventuals efectes adversos del tractament i s’avalua quantitativament l’evolució clínica del pacient amb l’ús sistemàtic de l’escala Patient Health Questionnaire-Depression. Tota la informació registrada, incloent la puntuació en la PHQ-9, es registra en un full de monitoratge a disposició del metge responsable perquè quan visiti al seu pacient tingui dades sobre l’estat i evolució del pacient que l’ajudin en la presa de decisions respecte al maneig (p. ex. necessitat de canvis en el tractament, maneig d’efectes secundaris, re-avaluació, interconsulta, etc.) L’actuació del nivell psiquiàtric esta integrada en el procés assistencial i altament coordinada amb els altres àmbits professionals (metge de família i «»case manager»»). S’optimitzen recursos ja existents com la consultoria i assessoria periòdica, la interconsulta i la derivació, i s’estableixen mecanismes àgils (via informàtica, telefònica) per a compartir informació clínica referent als pacients entre psiquiatres, metges de família i «»case managers»».

0BJECTIU: Determinar si l’aplicació d’un programa estructurat d’abordatge de la depressió comportarà millors resultats de salut en els pacients (valorats individualment) que els que s’aconsegueixen amb l’abordatge habitual en atenció primària. MÈTODES: DISSENY: Assaig controlat aleatoritzat per conglomerats (centres de salut) amb dues alternatives: grup control [tractament habitual] o grup d’intervenció [programa d’abordatge de la depressió]. ÀMBIT: 20 centres d’atenció primària de salut a Tarragona. MOSTRA: Pacients de >18 anys, amb episodi depressiu major (DSM-IV) i indicació per a iniciar tractament antidepressiu. INTERVENCIÓ: Implementació d’un programa per a l’abordatge de la depressió que inclou mesures d’efectivitat demostrada i aplicables en la nostra organització sanitària. Inclou formació per als metges i disponibilitat d’una guia clínica basada en l’evidència. Incorpora la figura del «care manager», que oferirà suport als pacients (educació, adherència al tractament) i assumirà el seguiment clínic actiu i sistemàtic. La informació ajudarà al metge responsable en la presa de decisions clíniques. Amb el nivell especialitzat psiquiàtric s’establiran els mecanismes òptims de supervisió i interconsulta. MEDICIONS: Monitorització mitjançant entrevistes telefòniques per un entrevistador «cec» respecte al grup on s’ubiquen els pacients. Entrevistes de seguiment a 0, 3, 6 i 12 mesos. VARIABLES PRINCIPALS: Gravetat de la simptomatologia depressiva, taxa de resposta i taxa de remissió. ESTRATÈGIA D’ANÀLISI: Anàlisi de resultats per intenció de tractar i a nivell de pacients valorats individualment. Es considerarà en l’anàlisi l’efecte del disseny en la potencial falta d’independència entre observacions dins d’un mateix conglomerat. RESULTATS ESPERATS: La hipòtesi d’aquest estudi és que la implementació d’un programa d’abordatge de la depressió en atenció primària, adaptat a la nostra organització sanitària, comportarà millores en el procés d’atenció a la depressió, millors resultats clínics i millores en la qualitat de vida, comparat amb la pràctica assistencial habitual. La relació cost-benefici serà favorable. IMPACTE POTENCIAL: L’execució d’aquest projecte: disseny i avaluació d’un programa d’abordatge de la depressió en AP, està lligada a la seva utilitat i aplicabilitat pràctica. Si la hipòtesi inicial es confirma: la intervenció és efectiva comparada amb la pràctica actual i el cost és raonable, l’objectiu és impulsar l’aplicació d’aquesta intervenció en atenció primària