Francisco Martín Luján

PANACEA aims to accelerate the large-scale adoption of a Mediterranean, largely organic and locally sourced diet during the perinatal window (from pregnancy up to 4 months post-partum), empowering not only the women but also their partners, using a community-anchored, digitally-enabled and multi-actor approach that demonstrably improves nutrition, sustainability metrics, and consumer empowerment across three Mediterranean countries. This will be achieved by carrying out a community-level intervention actively engaging health centres, community stakeholders and local farmers.

importància de mantenir les seves mans netes i saludables. Aquests tallers poden ser impartits per professionals de la salut o pels mateixos docents, i solen incloure una combinació d’activitats pràctiques i teòriques per assegurar que els alumnes entenguin els beneficis de rentar-se les mans i com fer-ho correctament. L’ús d’un dispositiu amb llum ultraviolada, la tinta fluorescent i els sensors de luminescència són algunes de les maneres en què la luminescència pot ser utilitzada per visualitzar la importància de mantenir les mans netes i saludables. Aquest estudi qualitatiu forma part del projecte “l’Efectivitat d’una intervenció educativa sobre la higiene de mans en alumnat d’escoles sentinella”, en el qual s’avalua l’efectivitat de una formació i l’ús d’un dispositiu en la higiene de mans d’alumnat d’educació primària.
Objectius: Conèixer les dificultats i barreres, així com també les motivacions i l’acceptabilitat dels i les docents per integrar la intervenció sobre la higiene de mans a l’alumnat del qual són responsables per tal d’adaptar el contingut de la formació i l’activitat de rentat de mans perquè sigui eficaç al llarg del temps.
Metodologia: Estudi d’investigació qualitativa descriptiva amb un enfocament des de la fenomenologia i tècnica conversacional. L’estudi es durà a terme als dos centres educatius participants a l’estudi sobre l’Efectivitat d’una intervenció educativa sobre la higiene de mans en alumnat d’escoles sentinella durant el curs 2024-2025. La població d’estudi seran docents dels cursos que han participat en l’estudi esmenat. Es realitzaran tècniques individuals (entrevistes) i grupals (grups focals). Cada grup focal es compondrà entre 5-6 participants. Es realitzaran o no més sessions fins a la saturació de la informació. Es confeccionarà un guió temàtic i la sessió tindrà una durada de 60-90 min. Les sessions seran gravades en àudio, previ consentiment informat, i es transcriuran literalment.
IMP-226-CT V03
Anàlisis de les dades: Es realitzarà una anàlisi del contingut temàtic amb el suport de programari informàtic. Els temes, categories (i possibles subcategories) finals, s’identificaran per inducció, mitjançant l’anàlisi, reflexió profunda i debats entre les investigadores.
Resultats esperats: Els resultats esperats es plasmaran a un informe que inclogui les dificultats i barreres que perceben els i les docents participants. També es descriuran quines són les motivacions i l’acceptabilitat per poder adaptar la intervenció sobre higiene de mans.

Antecedents
La higiene de mans es refereix a la pràctica de mantenir les mans netes per prevenir la propagació de malalties. Els tallers sobre higiene de mans són una eina important per educar a la població sobre la importància de mantenir les seves mans netes i saludables.
Objectius
El principal objectiu d’aquest projecte és avaluar l’efectivitat d’una acció formativa ja utilitzada en altres àmbits, que incorpora un dispositiu amb fluorescència per quantificar la qualitat de la higiene de mans amb un taller formatiu dirigit a població adulta per la millora de la promoció i prevenció de la salut.
Metodologia
És un assaig comunitari quasi-experimental. La població d’estudi és població adulta del de Catalunya que assisteixi en els diferents tallers comunitaris d’higiene de mans que es realitzaran dins del marc d’aquest projecte.L’equip d’investigació del projecte s’encarregarà de fer una determinació pre-intervenció de la qualitat de rentat de mans amb un dispositiu que detecta per fluorescència l’àrea de la mà ben rentada. A continuació, es farà una formació educativa sobre la higiene de mans i, posteriorment, determinacions post-intervenció.
Anàlisi estadística
Es calcularan les freqüències i els percentatges de les variables qualitatives, la mitja i desviació estàndard o típiques, els valors màxims i mínims per a les variables quantitatives. Es descriurà el càlcul dels intervals de confiança del 95 % tant per a la mitja com per a altres proporcions. Es realitzarà una anàlisi bivariant per a les variables quantitatives, es calcularan els coeficients de correlació de Pearson i/o regressió lineal.
Resultats esperats
Amb aquest estudi s’espera demostrar l’efectivitat d’una intervenció formativa unida a l’ús d’un dispositiu en la millora de la higiene de mans en població general.

Objetivos: l) Evaluar la efectividad de una actividad formativa en formato online sobre reanimación cardiopulmonar (RCP) y uso del desfibrilador automático externo (DEA) en población general de la provincia de Tarragona; 2) Evaluar mediante simulación las competencias en RCP, tanto teóricas como prácticas, de las personas participantes en el curso online a corto, medio y largo plazo.
Metodología: Este estudio se desarrollará en diferentes fases: l) Reclutamiento, formación online y evaluación de las competencias teóricas adquiridas (saber); 2) Evaluación presencial de las competencias prácticas adquiridas (saber hacer) en RCP, utilizando un entorno de simulación, en una submuestra de la población que complete la fase 1; 3) Evaluación mediante metodología cualitativa la experiencia de una muestra de participantes mediante entrevistas semiestructuradas a grupos focales.
La variable principal de estudio se evaluará a través de dos medidas diferentes: comparación de la puntuación, previa y posterior a la formación virtual, en el cuestionario de conocimientos teóricos (diseñado ad hoc); y número de ítems realizados correctamente de la lista de verificación (LV) utilizada en aula de simulación, trimestral (tras 3-6 meses), semestral (tras 6-12 meses) y anual (tras 12 o más meses). Tanto el cuestionario de conocimientos teóricos como la LV se basan en recomendaciones del Consejo Español de Resucitación Cardiopulmonar (CERCP). En la fase cualitativa, los resultados serán comentados y discutidos hasta llegar a un consenso mediante técnicas de triangulación. Los datos procedentes de las entrevistas se analizarán con ayuda del programa ATLAS-TI.

Antecedents: El consum de tabac durant l’embaràs és la principal causa evitable de morbiditat i mortalitat tant en les embarassades com en el futur fill. Entre el 12-22% de les dones embarassades dels països industrialitzats fumen durant l’embaràs i un 13% no aconsegueixen deixar de fumar. L’embaràs es considera una oportunitat ideal per intervenir i controlar el consum de tabac entre els fumadors i les seves famílies. Tot i existeixen intervencions per donar suport durant el procés de deshabituació al tabac, les fumadores embarassades no acostumen a demanar ajuda. Les barreres que dificulten la cessació del tabac en aquesta població inclouen l’estigma social i la por a ser jutjades. Aquest estudi qualitatiu forma part del projecte “Efectivitat d’una aplicació per a dispositius mòbils a la deshabituació de tabac en dones embarassades (TOBBGEST): assaig comunitari aleatori”, en el qual d’avaluarà l’efectivitat de l’aplicació Tobbstop en dones embarassades. No obstant, és necessari el desenvolupament d’intervencions per la cessació del consum de tabac adaptades a les embarassades.
Objectius: Conèixer les dificultats o barreres que es troben o perceben les dones fumadores per deixar de fumar durant l’embaràs, així com també les motivacions, per tal d’adaptar l’aplicació TobbStop a aquesta població.
Metodologia: Estudi d’investigació qualitativa descriptiva amb un enfocament des de la fenomenologia i tècnica conversacional. L’estudi es durà a terme a l’àmbit de l’ASSIR de Reus durant el primer semestre del 2023. La població d’estudi seran dones fumadores que en els últims dos anys han estat embarassades i han intentat deixar de fumar.Es realitzaran tècniques individuals (entrevistes) i grupal (grups focals). Cada grup focal es compondrà entre 5-10 participants de diferents perfils. Es realitzaran o no més sessions fins a la saturació de la informació. Es confeccionarà un guió temàtic i la sessió tindrà una durada de 60-90 min. Les sessions seran gravades en àudio, previ consentiment informat, i es transcriuran literalment.
Anàlisis estadística: Es realitzarà una anàlisi del contingut temàtic amb el suport del programa Atlas-Ti. Els temes, categories (i possibles subcategories) finals, s’identificaran per inducció, mitjançant l’anàlisi, reflexió profunda i debats entre les investigadores.
Resultats esperats: Els resultats esperats és un informe que inclogui les dificultats i barreres que perceben les dones embarassades fumadores que volen deixar de fumar. També es descriuran quines són les motivacions i com poden ser incorporades a l’aplicació Tobbstop.

Antecedents: La mort sobtada per aturada cardiopulmonar (ACP) fora de l’àmbit hospitalari esdevé un problema major de salut pública, essent una de les primeres causes de mortalitat a Espanya. Les actuals guies de reanimació cardiopulmonar (RCP) diuen que la implementació precoç de les pautes de RCP abans de l’arribada de l’equip del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) augmenta la supervivència les persones amb ACP. Per aquest motiu, l’actuació de les persones que presencien un cas d’ACP esdevé un factor clau. No obstant, la població general desconeix la realització de les maniobres de RCP i l’ús del desfibril·lador extern automatitzat (DEA). Un estudi previ de l’equip va comprovar l’eficàcia dels cursos presencials sobre RCP-DEA a una mostra de població general i va detectar un gran interès social. L’ús de noves tecnologies ha permès l’extensió de la informació i de les formacions virtuals, sent una eina eficaç en aprenentatge.
Hipòtesis: La formació online en maniobres de RCP-DEA és una eina eficaç per augmentar els coneixement i les competències en RCP-DEA a la població general.
Objectiu: Avaluar l’eficàcia de la formació online en RCP-DEA realitzada per participants del Camp de Tarragona.
Metodologia: Aquest estudi es desenvoluparà en 2 fases: Fase 1) Avaluació de l’eficàcia de la formació online en els coneixements en RCP-DEA; Fase 2) Avaluació de l’eficàcia de la formació online en maniobres RCP-DEA en simulació. Es recolliran dades mitjançat un qüestionari a l’inici de la formació online i al final d’aquesta, s’avaluarà presencialment la competència en RCP-DEA mitjançant un checklist realitzat per un professional. La variable principal serà la diferència de puntuació entre el test pre- i post-formació (fase 1) i la superació o no (apte/ no apte) de la prova simulada en maniquins (fase 2).
Es realitza una anàlisis descriptiva de la diferència de puntuació pre- i post formació online i del percentatge de participants aptes i no aptes en la simulació a curt i mig termini. Les variables contínues es compararan mitjançant la prova t de Student o la prova U-Man Whitney (segons normalitat). Per a les variables categòriques, s’utilitzarà la prova de Chi quadrat de Pearson. Es farà una anàlisi multivariada per determinar quins factors influeixen de manera independent a la variable principal.
Resultats esperats: S’espera que la formació online sobre RCP-DEA sigui eficaç per millorar els seus coneixements i competències en RCP-DEA a curt i mig termini.
Aplicabilitat i Rellevància: La valoració de l’eficàcia d’aquest curs permetrà que sigui estès a diferents territoris de la comunitat, contribuint en l’expansió de coneixement de les maniobres RCP-DEA.

Antecedents
La pràctica d’activitat física regular està entre els hàbits de vida amb efectes positius sobre la salut dels individus, permet guanyar salut i prevenir malalties, lesions i discapacitats, així com ampliar l’horitzó d’anys de vida amb bona salut. L’Organització Mundial de la Salut suggereix que s’haurien de proporcionar consells d’activitat física a l’atenció primària (Hall LH, 2022). No obstant això, hi ha barreres per donar i rebre assessorament en activitat física a l’atenció primària. Les barreres clau dels professionals inclouen la manca de temps i de formació/directrius, i la percepció d’una falta de motivació/adhesió del pacient (Wattanapisit A, 2018). Altres barreres que es troben en la implementació d’una intervenció d’activitat física en entorns d’atenció primària són financeres, motivacionals i executives.
Objectius
L’objectiu del present estudi és avaluar a curt i mitjà termini l’eficàcia d’un programa d’activitat física supervisada prescrit a la pràctica de l’atenció primària en pacients adults amb patologies cròniques.
Metodologia
Estudi quasiexperimental pre-post sense grup control d’efecte de l’aplicació d’un programa d’exercici (tractament) sobre una població de pacients inactius amb factors de risc i/o patologies cròniques. Es reclutaran 140 pacients de 8 centres d’atenció primària de Tarragona als quals se’ls prescriurà un programa d’exercici físic saludable (PEFS) amb prèvia firma del consentiment informat. La intervenció consistirà en 36 sessions amb periodicitat setmanal entre octubre de 2023 i juny de 2024, respectant el període de les festes de nadal. Cada sessió del programa (60min) consistirà en treballar la resistència aeròbica, la tonificació muscular, la flexibilitat i la coordinació. Es recolliran dades de salut abans i després de la intervenció a través de la història clínica del pacient.
Anàlisis estadística
IMP-226-CT V03
Es realitzarà una anàlisis descriptiva de les variables amb mitjana i desviació estàndard o percentatge i freqüències segons siguin variables quantitatives o qualitatives. Els efectes de la intervenció s’analitzaran aplicant la T de Student per a mostres relacionades, determinant un risc a = 0.05. Com a complement, s’analitzarà la mida de l’efecte (Effect Size) per les mesures dels paràmetres estudiats.
Resultats esperats
Amb aquest estudi s’espera demostrar que el programa d’exercici físic preescrit des de l’atenció primària millora la condició física i paràmetres de salut en pacients inactius amb factors de risc i/o patologies cròniques.
Rellevància
Aquest estui pretén ajudar a que la prescripció d’exercici es converteixi en una eina terapèutica dins de l’atenció integral del pacient.

Antecedents: Nombrosos metaanàlisis proporcionen evidència creixent que la fibril·lació auricular (FA) s’associa, a més de amb ictus, amb deteriorament cognitiu i demència.
Hipòtesis/pregunta d’investigació: L’ús combinat de monitoratge cardíac (MC), ecocardiografia, biomarcadors i imatge per ressonància magnètica (IRM) mostrarà l’associació entre alt risc de FA, ictus silents i deteriorament cognitiu, millorant la seva
detecció i abordatge precoç.
Objectiu Principal: Determinar l’impacte, en pacients d’alt risc, de la combinació de dispositius de MC, biomarcadors, IRM, i ecocardiografia en l’avaluació del risc i diagnòstic de FA, ictus i deteriorament cognitiu.
Metodologia: Seguiment (dos anys) de cohort de persones entre 65-85 anys, alt risc de FA i ictus (sense diagnòstic previ), sense deteriorament cognitiu, mitjançant ecocardiografia, biomarcadors i IRM basals, MC (basal i a l‘any), i valoració clínica semestral, registrant-se nous diagnòstics (FA, ictus i deteriorament cognitiu), canvis clínics i terapèutics.

Els hàbits dietètics són reconeguts factors de riscs de diverses patologies respiratòries cròniques.[1]
Ambtot, l’impacte de la dieta en la preservació pulmonar no està ben establert.[2]
Amb l’objectiu de demostrar els beneficis de la dieta mediterrània (DieMet) sobre la funció
pulmonar, es va dissenyar un assaig clínic multicèntric en Atenció Primària.[3] L’equip investigador va
estar format per professionals sanitaris dels 20 CAPs que gestiona l’ICS a Tarragona, investigadors
de la Unitat de Recerca de l’IDIAPJGol i del Departament de Medicina de la URV.
Es van incloure pacients fumadors de 25-75 anys sense malaltia respiratòria coneguda, que van ser
assignats aleatòriament a grup control o intervenció (1:1). Al grup intervenció van rebre educació
nutricional para augmentat l’adherència a la DieMet mitjançant visites personalitzades, reforç
telefònic i accés a un blog d’informació dietètica. Al grup control van seguir la seva dieta habitual.
Tots els participants van rebre consell sanitari per deixar de fumar.
En una fase pilot (l’estudi DIET), es va demostrar que la intervenció proposada millorava els hàbits
dietètics, augmentant 2 punts l’adherència a la DieMet.[4] En una segona fase (l’estudi MEDIS-TAR),
es comparen els canvis entre grups respecte a la funció pulmonar (mesurada per espirometria) i
l’adherència a la DieMet (qüestionari validat de 14 ítems i determinacions bioquímiques).[5] Els
primers anàlisis mostren menor prevalença d’alteracions pulmonars dels participants amb més
adherència a la DieMet (reducció del 14,3%; p=0,004) i associació inversa entre la DieMet i la
presencia d’alteració pulmonar (OR:0,47-0,55).
Aquests resultats indican que comportaments dietètics saludables poden protegir el deteriorament
de la funció pulmonar i reforcen els beneficis de la seva promoció, conjuntament amb el
abandonament del tabac.

Antecedents: El 2019 es va detectar a Wuhan, Xina, un nou coronavirus (SARSCOV2) com a causant de distrès respiratori agut (COVID-19). Altres coronavirus previs (SARS i MERS) han ocasionat seqüeles respiratòries (fibrosi pulmonar) demostrables mitjançant tomografia i proves funcionals pulmonars. Aquestes alteracions han començat a detectar-se en pacients que han sobreviscut a la COVID-19.
Hipòtesis: La infecció per SARS-COV2 accelera el deteriorament de la funció pulmonar en pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
Objectius: Analitzar l’evolució de la funció pulmonar en pacients MPOC diagnosticats de COVID-19, tot comparant-la amb pacients MPOC sense malaltia.
Metodologia: Estudi de cohorts. La cohort MPOC-COVID estarà formada per població MPOC amb i sense COVID-19. Es recolliran dades de funció pulmonar prèvia i es faran 2 visites prospectives (basal i de seguiment) amb valoracions i proves funcionals.
Determinacions: Variable independent: diagnòstic COVID-19 (tractament i gravetat). Variable dependent: canvi al volum expiratori forçat primer segon (FEV1) mesurat a l’inici de l’estudi i després d’1 any d’aquesta primera valoració, respecte al FEV1 basal (previ a març 2020). Altres variables: sociodemogràfiques, clíniques, funcionals i de tractament.
Anàlisi estadística: Bivariada (chi-quadrat, t-Student o proves no paramètriques) comparant els pacients MPOC amb i sense COVID-19. Regressió lineal múltiple per avaluar la contribució de covariables als canvis al FEV1.
Resultats esperats: Major disminució del FEV1 en pacients MPOC amb COVID19, en relació a la gravetat de la malaltia.
Aplicabilitat i Rellevància: La detecció proactiva de seqüeles funcionals permetrà el tractament precoç, incloent rehabilitació pulmonar, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

Antecedents:
Els centres d’atenció primària (AP) a Catalunya tenen experiència en la realització de projectes
comunitaris. No obstant, amb l’actual crisi ocasionada per la COVID-19 aquestes iniciatives
s’han vist limitades, debilitant la participació comunitària i allunyant als professionals de
salut de la comunitat. Aquest fet, ha tingut un major impacte als col?lectius més vulnerables i
ha augmentat entre d’altres, les desigualtats econòmiques, sent necessari establir mecanismes de
participació comunitària, l’aplicació de polítiques i intervencions sensibles localment atenent
a la diversitat dels contextos. Tot i que Catalunya, en comparació amb altres comunitats
autonòmiques, és pionera en la realització d’activitats comunitàries, encara és necessària la
participació de manera activa tant per part de la població com dels professionals d’AP. Això
permetrà reforçar la prescripció social i així pugui respondre a les particularitats i
necessitats locals i millorar la salut de les persones.
Mont-roig del camp té una població de 12460 habitants amb una població que ha augmentat els
darrers 5 anys i amb algunes peculiaritats: existeix més d’un grup urbà de població conferint
una dispersió poblacional, el 49% de la població és forana de Catalunya, té una població
estacional superior al 30% i aproximadament el 10% de la població viu sola, a més de tenir molts
serveis duplicats en els dos grups urbans més importants (Mont-roig i Miami). L’equip d’atenció
primària de Mont-roig del camp, amb amplia experiència en projectes comunitaris, pren el
lideratge mitjançant un treball col?laboratiu amb l’Ajuntament i altres entitats socials per
millorar la salut i el benestar de la població a la que atén.
Hipòtesis: Una plataforma digital en salut interactiva nodrida entre els residents i les
diferents entitats d’una població serà viable i identificarà actius socials i sanitaris que
permetrà fomentar activitats comunitàries per la millora de la seva salut i benestar.
Objectiu: Estudiar la viabilitat d’una plataforma digital en salut interactiva entre la població
i les seves entitats, que incorpori activitats comunitàries per fomentar la salut i benestar
d’aquesta població.
Metodologia: Es proposa un enfocament metodològic mixt convergent que combinen metodologia
qualitativa i quantitativa. La metodologia qualitativa inclou un treball de camp amb entrevistes
semiestructurades i grups focals que permeten l’obtenció d’informació i contextualització.
D’aquesta manera es podran identificar els actius socials i sanitaris per ser posteriorment
pilotats a la plataforma digital en salut per a l’avaluació i l’efecte de la població. La
metodologia quantitativa inclou l’avaluació dels principals indicadors de salut abans i després
de la utilització de la plataforma per mitjà de l’avaluació de la historia informatitzada i la
realització de qüestionaris; i dades sobre l’ús i identificació dels actius socials i sanitaris
de la plataforma l’estudi de i d’aquesta manera s’avaluarà l’impacte d’aquesta.
Resultats esperats: El principal resultat d’aquesta proposta és el disseny i implementació d’una
plataforma digital en salut mitjançant un esquema innovador contribuint a construir polítiques
més sensibles cap a les necessitats de la ciutadania, de les persones i col?lectius implicats,
que incorpora la participació ciutadana en la gestió i manteniment de les comunitats més fortes
i cohesionades. Aquest estudi permetrà comprovar la viabilitat d’una eina innovadora en salut
així com el seu efecte en el benestar i la salut d’una població. La seva avaluació permetrà
identificar noves necessitats, que contribuiran a una millor planificació de les polítiques
sanitàries.

La pandèmia de Covid19 ha constituït una situació extraordinàriament estressant per als
professionals sanitaris i ha generat un impacte en forma de malestar psicològic i de l’aparició
de diversos trastorns mentals. En aquest context, cal dotar aquests professionals d’estratègies
i habilitats per poder gestionar la situació d’estrès i prevenir o minimitzar el seu impacte
negatiu.
Hipotetitzem que una intervenció psicoeducativa grupal emmarcada en el Programa de Benestar
Emocional a l’Atenció Primària (Departament de Salut) pot ser factible, útil i efectiva per
prevenir els efectes psicològics perniciosos i per augmentar el benestar emocional dels
professionals sanitaris en el context de la pandèmia.
Els objectius del projecte són: (1) Desenvolupar una intervenció psicoeducativa per donar eines
i recursos als professionals sanitaris per prevenir els efectes adversos de la pandèmia en
l’esfera psicològica i emocional i desplegar una estratègia per una implementació efectiva, (2)
Avaluar aquesta intervenció en un entorn de pràctica clínica real en termes de factibilitat i
d’efectes clínics, i (3) Explorar des d’una perspectiva qualitativa les percepcions i les
valoracions dels professionals sanitaris respecte a l’acceptació, implementació, utilitat,
eficàcia, factibilitat i integració de la intervenció en el seu context laboral i personal.
L’avaluació es durà a terme amb un estudi de disseny quasi-experimental abans-després, incloent
avaluacions quantitatives i també mètodes qualitatius de recerca.
Aquesta experiència es durà a terme en els centres d’ atenció primària de l’Institut Català de
la Salut. Al llarg de 18 mesos es duran a terme edicions de l’activitat psicoeducativa de forma
descentralitzada.
Els resultats que obtindrem ens permetran conèixer la utilitat i l’efectivitat de la intervenció
psicoeducativa, modelar-la i perfeccionar-la, i promoure la seva generalització en àmbits que
sobrepassen el marc del present projecte.

Antecedentes
La pandemia por SARS-CoV-2 condicionó una serie de cambios organizativos en las consultas que afectaron profundamente al seguimiento habitual de los pacientes crónicos en Atención Primaria (AP), entre estos, aquellos con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). A pesar de la carga de morbilidad potencial de esta enfermedad, un buen número de pacientes con EPOC no fueron diagnosticados o seguidos adecuadamente durante las sucesivas olas de COVID-19. En el momento actual, se proponen estrategias para retomar y mejorar su manejo.
Para diagnosticar EPOC es indispensable la realización de una espirometría forzada. Además, el deterioro de la función pulmonar se ha sugerido como una variable fundamental en la evaluación pronostica de la EPOC. Sin embargo, la espirometría de seguimiento no está bien implementada en AP. Aunque la mayoría de médicos de familia reconocen su utilidad, la dificultad para realizarla durante la consulta supone una barrera importante. Actualmente están disponibles pequeños espirómetros portátiles que permiten valorar de forma rápida y básica la función pulmonar. Estos aparatos son baratos y fáciles de usar, así que podrían integrarse en la consulta habitual de los pacientes EPOC.
Hipótesis
Una estrategia de mejora de la atención de los pacientes con EPOC, basada en las guías de práctica clínica actuales y que incorpora la medición de la función pulmonar, es útil, factible y efectiva para mejorar el control clínico en AP.
Objetivos
Evaluar una estrategia de mejora de la atención sanitaria de los pacientes con EPOC a partir de su identificación, programación y realización de visitas de seguimiento, de acuerdo con las recomendaciones de la guía GesEPOC y la valoración de la función pulmonar con el microespirómetro Vitalograph-COPD-6.
Diseño y ámbito
Proyecto de mejora de la calidad de la asistencia de los pacientes EPOC a partir de una intervención de diseño cuasi-experimental (sin grupo control) y con seguimiento prospectivo, en un entorno de práctica clínica real en diez centros de AP repartidos por toda Catalunya.
Intervenciones
Se implementará una estrategia para mejorar el seguimiento de los pacientes con EPOC, validada por el grupo de trabajo de Patología Respiratoria de la CAMFIC. Incluirá la formación de los participantes en el seguimiento de la EPOC y la evaluación funcional respiratoria. Los pacientes diagnosticados de EPOC que acepten participar (consentimiento firmado) serán citados para valoración basal clínica (propuesta GesEPOC) y de función pulmonar (microespirómetro Vitalograph-COPD-6), y para seguimiento prospectivo a los 3-6 meses.
Variables y análisis estadístico Se analizarán (por medio de test estadísticos habituales) indicadores de proceso de la intervención
de mejora realizada (número de pacientes evaluados, tiempo medio de consulta, número de pacientes en buen/mal control clínico/funcional y cambios introducidos en el tratamiento) y de seguimiento de los pacientes evaluados (número de pacientes que han mantenido un buen control o que han mejorado su grado de control, aparición de exacerbaciones y utilización adicional de recursos asistenciales). Resultados esperados e implicaciones en la práctica clínica Se espera que los resultados obtenidos confirmen que la estrategia de formación, identificación y seguimiento de la EPOC que incluye el uso de un microespirómetro mejora el grado de control de los pacientes y optimizar el uso de la espirometría en AP.
Palabras clave (keywords): Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica –EPOC (Pulmonary Disease,
Chronic Obstructive); Estudios de Seguimiento (Follow-up Studies); Mediciones del Volumen Pulmonar (Lung Volume Measurements)

RATIONALE AND BACKGGROUND: The novel coronavirus SARS-CoV-2, the cause of COVID-19, has resulted in a global pandemic. The Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine, tozinameran (Comirnaty®) a novel mRNA-based vaccine, has been authorised for use in the European Union (EU), for the prevention of COVID-19. Efficient and timely monitoring of the safety of the vaccine is needed in European countries.
RESEARCH QUESTION AND OBJECTIVES:
Is there an increased risk of select adverse events of special interest (AESI) after being vaccinated with the Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine?
OBJECTIVES
Primary study objective
To determine whether an increased risk of prespecified AESI exists following the administration of at least one dose the Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine using two approaches: (a) a cohort design comparing risk in vaccinated and non-vaccinated individuals and (b) a self-controlled risk interval (SCRI) design.
Secondary study objectives
— To estimate the incidence rates of prespecified AESI among individuals who receive at least one dose of the Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine using a cohort study design.
— To describe the incidence rates and determine whether an increased risk of prespecified AESI exists following the administration of at least one dose the Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine compared with a matched comparator group with no COVID 19 vaccination within subcohorts of interest (i.e., individuals who are immunocompromised, individuals who are frail and have comorbidities, individuals diagnosed with previous COVID 19 infection, and age-specific groups) in Europe using a cohort study design and/or a SCRI design.
— To determine whether an increased risk of prespecified AESI exists following the administration of at least one dose of the Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine compared with no COVID-19 vaccination, in pregnant people and their neonates using a cohort study design.
— To characterise utilisation patterns of Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine among individuals within Europe, including estimating the proportion of individuals receiving the vaccine; two-dose vaccine completion rate and distribution of time gaps between the first and second doses; and demographics and clinical characteristics of recipients, overall and among subcohorts of interest, such as individuals who are immunocompromised, elderly, or have specific comorbidities.
STUDY DESIGN: A retrospective cohort design will be used to estimate the incidence of AESI after receiving vaccine doses and compare this incidence with that occurring in an unvaccinated comparator group matched on relevant individual characteristics (e.g., age, comorbidities). Where appropriate, the study will also use a SCRI design.
Population: The source population will comprise all individuals registered in each of the health care data sources who are eligible to receive the Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine. The study period will start on the date of launch of the Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine and will end on the date of the latest data availability or 31 Dec 2023. It is expected that follow-up will last for 2 years for AESI. People who are pregnant at time of vaccination or who become pregnant within two years of study start and their live born infants will be followed for an additional 12 months to collect information about birth outcomes and linked infant outcomes.
VARIABLES: Exposure will be based on recorded prescription, dispensing, or administration of the Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine. Vaccine administration and date of vaccination should be obtained from all possible sources that capture COVID-19 vaccination. The outcomes will be based on the AESI proposed by the European Medicines Agency (EMA) sponsored ACCESS project (vACcine COVID-19 monitoring readinESS). AESI will be identified based on patient profile review of electronic records by health care professionals. In addition, manual review of patient charts conducted by clinicians blinded to COVID-19 vaccine exposure will be performed. Confirmation of an event diagnosis will be classified against existing definitions of the Brighton Collaboration and those currently being developed. Key covariates include demographics; COVID-19 history, as available in each data source (will be used to define a subgroup of interest); personal lifestyle characteristics; comorbidities; immunocompromising conditions (will be used to define subgroups for secondary analyses); comedication use during the year before time zero (prescriptions or dispensing, no over-the-counter medication use); health care utilisation descriptors; other vaccinations; and surrogates of frailty.
Data sources: The study will be performed within the following selected data sources: PHARMO (PHARMO Institute for Drug Outcomes Research) (NL), ARS Toscana (Agenzia Regionale di Sanita’ della Toscana) (IT), Pedianet/Health Search Database (HSD) (IT), EpiChron (EpiChron Research Group on Chronic Diseases at the Aragon Health Sciences Institute) (ES), CPRD (Clinical Practice Research Datalink) (UK), the Norwegian health registers (NO), and SIDIAP (Sistema d’Informació per el Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària) [Information System for the Improvement of Research in Primary Care] (ES).
DATA ANALYSIS: The distributions of baseline characteristics at time zero by exposure group will be calculated to describe the study cohort and illustrate differences between the groups. For safety outcomes, the risk over specific time period(s), incidence rates and their corresponding 95% confidence intervals (CIs) will be computed after the receipt of a first dose and similarly after the receipt of a second dose. Crude risks, cumulative incidence over different time periods, and measures of association (risk differences and risk ratios) for each AESI after vaccination will be estimated in the entire population overall across both doses and separately by dose. Subgroup analyses will be conducted by subgroups defined by demographic and clinical characteristics as well as other covariates of interest. Individuals following each vaccination category under study (vaccination with at least one dose of the Pfizer-BioNTech vaccine vs. no vaccination) may have different characteristics that may determine their risk of AESI. To account for such potential confounding, propensity score methods will be used to estimate the adjusted risk ratios and 95% CIs. Using the main estimates from each data source, appropriate random-effects meta-analytic methods will be used to obtain a combined effect estimate. Where appropriate, the study will also use a SCRI design.

Rationale and background:
The global rapid spread of COVID-19 caused by the SARS-CoV2 triggered the need for developing vaccines to control for this pandemic. This study will create readiness and allows for rapid assessment of the association of adverse events of special interest (AESI) following COVID-19 vaccination.

Research question and objectives:
Readiness
The readiness phase will include the following objectives:
?To provide an overview of the methods for identification of COVID-19 vaccine exposure in the datasources
?To monitor the number of individuals exposed to any COVID-19 vaccine and to compare this to COVID-19 vaccine exposure (benchmark: https://vaccinetracker.ecdc.europa.eu/public/extensions/COVID-19/vaccine-tracker.html#uptake-tab)
?To quantitatively evaluate different algorithms to identify adverse events by provenance in electronic health care data
?To conduct time-to-onset analyses for the AESI with respect to time since vaccination
?To assess the association between negative control events and the vaccines of interest using the SCRI to estimate systematic bias
?To test the impact of different comparators in the cohort design, using the negative control design
?To generate information for testing of methodological questions around misclassification of events/exposure

Rapid assessment studies
Primary objective
The primary objective for this rapid assessment study is to assess the potential association between the occurrence of specific AESIs and vaccination with COVID-19 vaccines within disease-specific risk periods in individuals exposed to the COVID-19 vaccines compared to other COVID-19 vaccine exposed individuals, or compared to a control window within the same individual.

Secondary objectives
The secondary objectives for the rapid assessments studies are:
?To assess the potential association between the occurrence of specific AESIs and vaccination with COVID-19 vaccines in the following subgroups
*immunocompromised persons
opersons with presence of co-morbidities elevating the risk of serious COVID-19
opersons with a history of diagnosed COVID-19 disease
opregnant women
oage groups (<18 , 18-64, 65 years and more) opatients with a prior history (ever) of that event more than a year before. Study design: A retrospective, multi-database, self-controlled risk interval or cohort study, conducted during the study period ranging from December 1, 2020 to latest availability of data. The self-controlled study will compare against non-vaccinated, and the cohort analysis against another COVID-19 vaccine. As part of the methods development work in the CVM project we will explore implementation of the use of an active comparator in the SCRI allowing comparison with the estimates from the cohort analysis , and different comparators for the cohort design. This will first be tested using the negative control events in the readiness phase and results may inform sensitivity analyses for the rapid evaluation studies. For death, the SCRI design will be adapted, and start at date of vaccination, with comparison of in different intervals of the postvaccination window. For events with high fatality rate a sensitivity analyses will be conducted with those that survive both the control and vaccination risk window Population: All subjects in the source population in the participating data sources who were in follow-up for at least 365 days on December 1, 2020 or were born into the cohort during the study period, and for whom vaccination data would be able to be obtained/linked. Variables: Variables of interest will be: ?Person-time: birth and death dates as well as periods of observation. ?Events: dates of medical and/or procedure and/or prescription/dispensing codes to identify AESI, COVID-19 and at-risk medical conditions. ?Vaccines: vaccine brands Data sources: The study will include data from 9 electronic health care data sources in 5 European countries (Italy, Netherlands, Spain, Norway, United Kingdom) that can link event data to vaccination data. Data sources will capture outcomes from hospitalization and/or general practice Study size: The source population will comprise approximately 40 million individuals Data analysis: In the readiness phase we will use negative control outcomes to assess the impact of misclassification of outcome and exposure, confounding and choice of comparators. Relative risks of specific AESI will be estimated for each specific brand of COVID-19 vaccine in comparison to non-vaccinated individuals (prior to vaccination or in non-vaccinated) and between different Covid-19 vaccines. For secondary analysis stratified analyses will be conducted.

RATIONALE AND BACKGROUND: Intensive monitoring of adverse reactions following immunization (AEFI) with COVID19 vaccines or cohort event monitoring has been performed on (sub)national levels. However, the exact data collection and analysis methods, study populations, and vaccines monitored varied. For the already marketed and upcoming COVID-19 vaccines, a pan-European cohort monitoring system is an important addition to existing spontaneous reporting systems for signal detection. This is of particular importance in fragile populations (e.g. immunocompromised) who may be at higher risk of developing vaccine-related adverse reactions as well as in those patients’ categories that have not been included in COVID-19 vaccine premarketing clinical studies (e.g. pregnant and lactating women, children and adolescents). This will enable the collection of patient-reported safety data to generate incidence rates of vaccine-related adverse reactions in those special cohorts.
OBJECTIVES
* Primary aim
– To generate and compare incidence rates of patient-reported adverse reactions of different COVID-19 vaccines across the participating countries in pregnant and lactating women, children and adolescents, immunocompromised, people with history of allergy and people with prior SARS-CoV-2 infection
* Secondary aim
– Within each special cohort of vaccinees to identify potential predictors of the most frequently reported adverse reactions related to different COVID-19 vaccines.
STUDY DESIGN: Prospective cohort study in special populations (pregnant and lactating women, children and adolescents, immunocompromised, people with history of allergy and people with prior SARS-CoV-2 infection). In different countries, on the national level, data will be prospectively collected, directly from a cohort of vaccine recipients. The common core data from different countries will be pooled, stratified by special cohort and analysed at the European level. The study is set up as a cohort monitoring for a duration of up until 6 months from the first dose vaccination date (except for pregnant women who will be followed up until 1.5 month after the pregnancy end).
* Vaccine recipients should be asked to fill in questionnaires at baseline, and 1 and 3 weeks after the first dose (and eventually the second dose), and 3 and 6 months after first dose vaccination. The exact timing of the sending of the third questionnaire will depend on the vaccination interval between two doses. As regards pregnant women a specific «»End of Pregnancy»» questionnaire will be additionally sent within 1.5 months from the estimated delivery to collect information on outcomes related to pregnancy and new-born.
STUDY POPULATION: Pregnant and lactating women, children and adolescents, immunocompromised, people with history of allergy and people with prior SARS-CoV-2 infection who received COVID-19 vaccines first dose within 48 hours, consenting to participate and with a baseline questionnaire as well as questionnaires filled out after vaccination at multiple time points. Participants will be recruited before or at the moment of vaccination (as mentioned earlier within 48 hours from first dose vaccination at latest), which may differ per country and target group. There is the possibility of recruiting participants receiving a COVID-19 vaccine booster in the future, namely those who have already received a complete cycle of vaccination.
? Variables: Vaccine brand and batch number, ADRs, age, sex, height and weight, geographical area, medical history including information on comorbidities and concomitant diseases (e.g. diseases or drugs affecting the immune system, history of allergy and SARS-CoV-2 prior infection, etc.). In addition, for pregnant women: baseline variables for pregnancy (e.g., gestity, parity, previous pregnancy complications, ongoing pregnancy due date, etc.) and outcomes of pregnancy and new-born (pregnancy complications, end of pregnancy week, delivery mode, pregnancy outcomes and neonatal outcomes).
? ADRs: Suspected short- and medium/long-term adverse reactions that are reported after each dose of COVID-19 vaccination (as both solicited and unsolicited events) by the participant. All serious adverse reactions will be assessed by a qualified assessor, taking into account all information including possible uploads of documents by participants or comments on these events. When consent has been given by a participant, follow-up will be requested by e-mail for verification and upgrading of the clinical documentation grade. Otherwise, serious ADR assessment will be carried out by regional center of pharmacovigilance or local pharmacovigilance responsible person, in agreement with national pharmacovigilance legislation. Outcomes of pregnancy and new-born will also be explored in pregnant women.
DATA SOURCES: Safety data can be directly reported by vaccine recipients in their local language using the Lareb Intensive Monitoring (LIM) web app or the ResearchOnline web app, which have been both built specifically for patient-reported outcomes using exactly the same structure. As regards pregnancy monitoring, only ResearchOnline will be used as collecting additionally information on pregnancy. Collected data from European countries using LIM/ResearchOnline web app can be stored in dedicated central databases.
STUDY SIZE: We aim to include overall up to 60,000 vaccine recipients belonging to the special cohorts from 9 European countries, with a maximum of up to 30,000 pregnant and lactating women, up to 10,000 children, up to 20,000 immunocompromised, up to 10,000 persons with history of SARS-CoV-2 infection, and up to 5,000 with a history of allergies.
DATA ANALYSIS: For each special cohort, adverse reaction incidence rates will be reported overall and stratified and compared across different vaccine brands, gender, age groups, and countries.

Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.

Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.

Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.

Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).

Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.

? We designed an 8-week, parallel-group, randomized-controlled, dietary intervention trial that will be conducted in 110 adult participants with overweight (BMI 27-29.9 kg/m2) who report routinely eating a Western-style diet and regularly consuming unhealthy snacks. We aim to examine the effect of regular consumption of almonds on changes in innate and adaptive immune system. Secondarily, we will investigate whether changes in microRNAs (miRNAs) mediate the effect of almonds in the metabolic reprogramming of defined immune system components (i.e., innate lymphoid cells and monocytes), as a distinctive stamp in alterations to the homeostasis of nutrients in which nutritional strategies can play a key role. Volunteers will be randomized either to follow their regular Western-style diet substituting unhealthy snacks by 2-serving almonds/day (intervention group) or to follow their Western-style dietary habits including isocaloric snacks (control group). Intervention and control group will be matched by gender (male/female), age (<55 / ?55years) and BMI (<27/ ?27kg/m2).

Objetivos:
Evaluar la efectividad de una aplicación (app) para la abstinencia tabáquica en mujeres gestantes fumadoras. Objetivos específicos: 1)Determinar la efectividad de la intervención sobre la deshabituación del tabaco durante el embarazo, 2)Determinar la efectividad de la intervención a largo plazo (12 meses post intervención) y 3)Determinar la efectividad de la intervención sobre la reducción del tabaquismo en las embarazadas que continúen fumando.
Diseño:
Ensayo aleatorizado, multicéntrico de intervención comunitaria.
Ámbito:
Servicios de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva de los Centros de Atención Primaria del Camp de Tarragona y Cataluña Central.
Población de estudio:
mujeres embarazadas que consulten por cualquier motivo, refieran haber fumado los 30 días previos y acepten participar.
Intervención:
todas las participantes recibirán la atención clínica habitual para dejar de fumar, el grupo intervención (GI) además tendrá acceso a una app para dejar de fumar basada en la gamificación. Variable resultado principal: abstinencia autoinformada prolongada, durante el embarazo y tras 12 meses de la intervención, se comprobará mediante coximetria durante el seguimiento y se verificara con test de cotinina al finalizarlo.
Análisis:
de grupos «»por intención de tratar»» se compararán tasas de abstinencia y se evaluarán los factores determinantes mediante estadística multivariante. Resultados esperados: La abstinencia en el GI será >5%, comparado con la práctica habitua

Debido al aniversario de los acontecimientos ocurridos hace un año con la explosión de la empresa Industrias Químicas del Óxido de Etileno que tuvo lugar en Tarragona, el 14 de enero de 2020, se ha vuelto a poner el foco en la preocupación por los posibles efectos adversos en la salud de la población que vive en las inmediaciones de los complejos petroquímicos. Varios estudios epidemiológicos demuestran una relación entre las emisiones de complejos petroquímicos y el aumento de sufrir enfermedades respiratorias y cáncer. Los biomarcadores son sustancias químicas indicadores de un estado o condición biológica utilizados en el diagnóstico, pronóstico y/o tratamiento de varias patologías o enfermedades. con la experiencia que tiene el grupo de TecnATox en la investigación del impacto en la salud de la industria petroquímica del Camp de Tarragona, proyecto se basa en la siguiente hipótesis: los residentes de El Morell y La Pobla que viven cerca del complejo petroquímico (grupo expuesto) tendrán elevados tanto los biomarcadores de respuesta como de efecto a la contaminación provocada por los complejos petroquímicos, en comparación con los residentes de Tortosa (Grupo Control). Este conocimiento beneficiará a la comunidad científica y a otras partes implicadas (público, autoridades, legisladores, etc.).

Aquest estudi consisteix en la col·laboració del ICS en la recollida a traves dels CAP de Catalunya d’una part de les dades de control necessàries pel desenvolupament d’un projecte de diagnòstic rapid i sense cost de la COVID-19 amb d’un algorisme de IA a traves de la tos, participant-hi singularment com a sistema de salut public.

El grup CENIT (grup Col·laboratiu en Estils de vida, Nutrició i Tabaquisme) és un grup de recerca multidisciplinari acreditat per l’IDIAP Jordi Gol al 2018 com a grup consolidat (codi IDIAP 6G18/002), i prèviament com a grup emergent (GEPAR-AP) des de 2010 fins al 2016. Aquest grup aglutina l’activitat de diversos equips d’investigació que treballen a l’atenció primària del Camp de Tarragona des de fa anys, amb temes de recerca relacionats amb els hàbits de vida i la serva repercussió amb la salut, especialment en les malalties respiratòries.
El grup té unes línies estratègiques ben definides amb l’objectiu de:
– Fomentar la recerca els estils de vida i la seva interrelació amb la salut
– Dissenyar intervencions sanitàries en nutrició i tabaquisme aplicables en atenció
primària
– Proposar estratègies participatives en nuclis de població amb dificultats
socioeconòmiques.
L’equip d’investigador compta amb suficient experiència i diversos projectes han rebut finançament en convocatòries competitives externes (Instituto de Salud Carlos III, La Marató de TV3, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, etc.) i del propi IDIAP Jordi Gol.

Introducció
? Malgrat l’enorme potencial d’esdeveniments adversos en l’Atenció Primària de Salut (PHC), el coneixement sobre com millorar la seguretat del pacient en aquest context és encara escàs. Es descriuen els mètodes per al desenvolupament i l’avaluació d’una intervenció dirigida a professionals del PHC per millorar la seguretat dels pacients als centres de PHC espanyols.
? Mètodes i anàlisi
? La intervenció consistirà en utilitzar l’enquesta PREOS-PC per recollir experiències i resultats informats pels pacients sobre la seguretat que reben els pacients assistencials en els seus centres de PHC i enviar aquesta informació als professionals del PHC per ajudar-los a identificar oportunitats per a una salut més segura. disposició. L’estudi suposarà un assaig controlat aleatoritzat de dos braços, de dos braços, de dos nivells (1.248 professionals del PHC dins de 50 centres de PHC de les Illes Balears i Catalunya; amb l’atzar al centre amb una proporció 1: 1) per avaluar l’impacte. de la intervenció en la cultura de seguretat del pacient (resultat primari), experiències i resultats de seguretat comunicats pel pacient (mitjançant l’enquesta PREOS-PC) i hospitalitzacions evitables; b) estudi qualitatiu amb 20 proveïdors de PHC per avaluar l’acceptabilitat i la utilitat percebuda de la intervenció i identificar les barreres d’implementació.
? Ètica i difusió
? L’estudi ja ha estat aprovat pel Comitè d’Ètica de les Illes Balears (CEI IB: 3686/18). Els resultats es difondran en publicacions revisades per iguals i en conferències nacionals i internacionals.

L’objectiu de l’estudi és descriure l’ús de dulaglutida en diferent subpoblacions de pacients en diferents països europeus. Per avaluar aquests objectiu es descriurà la freqüència d’us de dulaglutide en la població cataracteritzada per edad, gènere, principals comorbilitats i co-prescripcions en els següents sub-grups d’interés:

– Pacients amb insuficiència renal severa.
– Pacients amb malaltia hepàtica.
– Pacients amb insuficiència cardíaca.
– Pacients amb malatia gastrointestinal severa.
– Nens i adoloscents de menys de 18 anys.
– Pacients a partir de 75 anys.
– Embaràs i dones lactants.

També es vol identificar l’ús fora d’indicació (‘off-label’) de dulaglutide, considerant els errors de prescripció i/o fora d?indicació a les diferents poblacions d?interés.

Diversos estudis han mostrat la influència del patró alimentari sobre la funció pulmonar. No obstant això, els beneficis de la dieta de tipus mediterrani (DiMet) en la prevenció de disfunció pulmonar no són ben coneguts.
Objectiu: Avaluar l’efecte de l’adherència a la DiMet sobre el deteriorament de la funció pulmonar en fumadors.
Metodologia: Disseny: Assaig clínic controlat, paral·lel, multicèntric, aleatoritzat per conglomerats. Participants: 750 fumadors actius i consum acumulat >10 paquets-any, de 25-75 anys, sense malaltia respiratòria prèvia, que signin un consentiment informat. Àmbit: 20 Centres d’Atenció Primària de Tarragona que seran assignats aleatòriament a grup control o intervenció (1:1). Intervenció: Durant 2 anys es realitzarà una intervenció nutricional para augmentat l?adherència a la DiMet basada en: 1) visita anual d’educació nutricional personalitzada, 2) contacte telefònic anual de reforç d?intervenció, i 3) accés informàtic a un blog dietètic dissenyat ad hoc. El grup control seguirà el seu estil de dieta habitual. Tots els participants rebran consell per deixar de fumar. Es valorarà: a) funció pulmonar per espirometria forçada i b) adherència a la DiMet amb un qüestionari de 14 ítems i determinacions biològiques. Anàlisi estadístic: Per intenció de tractar. La unitat d’anàlisi serà l’individu fumador. Es compararan paràmetres de funció pulmonar i d’adherència a la DiMet d’ambdós grups.
Resultats esperats: La DiMet evita l’aparició d?alteració de la funció pulmonar en fumadors sense patologia respiratòria prèvia. Així, la DiMet esdevindrà clau en la prevenció pulmonar, juntament amb la recomanació fonamental de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.

El grup d’Estudi de Patologia de l?Aparell Respiratori en Atenció Primària (GEPAR-AP) és un
grup de recerca emergent acreditat per l?IDIAP Jordi Gol al 2010 i re-acreditat al
2013. Es va crear amb l?objectiu d?aglutinar l?activitat investigadora en la patologia
respiratòria dels professionals sanitaris que treballen a l?Àmbit d?Atenció Primària
del Camp de Tarragona. Al voltant d’aquest grup s’ha establert la col·laboració de
diversos perfils professionals que engloba metges de família, epidemiòlegs,
infermers, fisioterapeutes i nutricionistes. Els seus membres tenen reconeguda
experiència investigadora i han participat prèviament en d?altres grups de recerca
acreditats per l?IDIAP, ara ja consolidats, com són els grup d?endocrino-metabilisme
o de salut mental.
El grup treballa varies línies de recerca consolidades i algunes ja han rebut
finançament del propi IDIAP Jordi Gol i en convocatòries competitives externes com
les de l? Instituto de Salud Carlos III (Fondo de Investigaciones Sanitarias) o la
Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).
Tot seguint les directrius del Pla Estratègic de l?Àrea de Recerca en Respiratori de
l?IDIAP Jordi Gol, la seva línia d’investigació abasta la patologia respiratòria i el
tabaquisme com a principal factor de risc, presentant especial interès a la Malaltia
Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
El grup compta amb el suport la Unitat de Recerca de la Direcció d?Atenció Primària
del Camp de Tarragona i col·labora activament amb els seus investigadors.
Tant mateix, per continuar amb la línia d?investigació endegada, tant el coordinador
del grup, Francisco Martín Luján, com alguns dels seus membres necessiten
alliberar una part de la seva la jornada laboral habitual per dedicar-la a tasques de
recerca, sempre que l?activitat assistencial ho permeti. Així doncs, l?objectiu de la
present sol·licitud és el reconeixement formal d?alliberament al coordinador del grup
per part de l?IDIAP Jordi Gol.

Objetivo: Evaluar la eficacia de una intervención multifactorial dirigida a médicos de familia sobre adecuación en la prescripción de benzodiacepinas y abordaje de la deshabituación en consumidores crónicos.
Diseño: Ensayo clinico aleatorizado estratificado por clusters donde las unidades de aleatorizacion seran los centros de salud

Hi ha evidencia de l’associació que existeix entre la funció pulmonar i diversos nutrients, encara que no s’ha observat cap relació entre la Dieta Mediterrània (DM) com a patró
alimentaria i la funció pulmonar. Objectiu
Avaluar l’efecte d’una intervenció nutricional multicomponent per augmentar l’adherència a la DM sobre la funció pulmonar en fumadors sense malaltia respiratòria prèvia.
Metodologia
Disseny: Assaig clínic aleatoritzat, paral·lel i controlat. Àmbit: 4 centres d’Atenció Primària de Catalunya (Espanya). Participants: Fumadors actius (consum > 10 paquets-any) de 35-70 anys, participants de l?Estudi RESET, amb accés a Internet i que hagin signat el consentiment informat. Intervenció: Durant 2 anys, una nutricionista realitzarà una intervenció multicomponent basada en: 1) una sessió personalitzada d’educació nutricional anual, 2) una eina informàtica 2.0, el Bloc nutricional DIET i 3) contacte telefònic anual, com a reforç de la intervenció. El grup control seguirà la seva dieta habitual. Durant la visita anual es realitzarà una valoració del patró dietètic mitjançant un qüestionari de 14 ítems i de la funció pulmonar per espirometria forçada en ambdós grups. Anàlisi: per intenció de tractar. La unitat d’anàlisi serà l’individu fumador. Es compararan paràmetres de funció pulmonar en tots dos grups en funció de l’adherència al patró de DM.
Implicacions: Aquest estudi podria aportar dades de l’acció protectora del patró DM sobre la funció pulmonar en fumadors. Si es confirmen els resultats, aquests individus podrien beneficiar-se d’una intervenció nutricional, juntament amb la recomanació fonamental de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.

Antecedents: La malaltia pneumocòccica és causa important de morbi-mortalitat i diversos
factors d’estil de vida i comorbiditats s’han relacionat amb major risc de patir-la. La
vacunació antipneumocòccica (VAN) és la mesura preventiva més important per
combatre la malaltia.
Objectiu: Avaluar la cobertura de VAN en població general en Atenció Primària (AP) després
de l’aplicació d’una intervenció de millora durant un any.
Mètodes: Projecte estructurat en 2 fases. 1ªfase: Estudi observacional retrospectiu d’una
cohort representativa obtinguda per mostreig sistemàtic dels pacients assignats a un
centre d’AP. A partir dels registres d’història informatitzada (eCAP) s’obtenen dades
sociodemogràfiques, factors de risc per malaltia pneumocòccica i dosis administrades de
VAN. S’analitzen dades procedents de 899 subjectes (52,1% homes) de 36,6 (±22,1) anys
d’edat mitjana, 22,9% d’edat pediàtrica i 16,5% >60 anys. La cobertura vacunal dels <15 anys va ser del 52,9% i en >60 anys del 49,6%. Les cobertures registrades segons factors
de risc per malaltia pneumocòccica en general van ser baixes-mitges, susceptibles de
millora. 2ªfase: Estudi d’intervenció mitjançant pla de millora per augmentar la VAN amb
diverses intervencions seqüencials: informació als professionals de les indicacions VAN i
cobertures actuals, aplicació d’un procediment de VAN, detecció activa dels pacients (per
edat i factors de risc) amb indicació de VAN mitjançant programa eCAP i recomanació
individualitzada d’administració de VAN. Anàlisi de la cobertura vacunal a l’any d’inici de
la intervenció.
Resultats esperats (hipòtesi): una intervenció de millora basada en els professionals
augmentarà significativament la cobertura de VAN en població de ris per patir malaltia
pneumocòccica.

Existen evidencias sobre la relación entre la función pulmonar y diversos micronutrientes, pero hay ciertas controversias en sus resultados y hasta la fecha ningún estudio autóctono ha demostrado la asociación entre el patrón propio de la Dieta Mediterránea y la función pulmonar. Objetivo: Valorar la relación entre la función pulmonar y la adherencia a una dieta de tipo mediterránea y sus componentes. Diseño: Ensayo clínico aleatorizado multicéntrico con un grupo de intervención multicomponente. Ámbito: Centros de atención primaria (AP) en Reus y Tarragona. Sujetos: Fumadores activos (consumo > 10 paq/año) de 35-70 años, participantes de la primera fase del proyecto RESETDIET, Estudio RESET, que dispongan de conexión a Internet y manejo de las nuevas tecnologías y que no presenten criterios de exclusión del estudio. Mediciones: Espirometría basal. Cuestionarios de alimentación y estilo de vida. Encuesta de actividad física en el tiempo libre. Antropometría. Intervención: Visita personalizada anual, donde se realizara una evaluación antropométrica y de adherencia dietética y se explicara de manera clara y visual el patrón dietético de tipo mediterráneo, sus ventajas sobre la función respiratoria y la salud en general utilizando como material de soporte el uso de una herramienta 2.0 como es un bloc nutricional. Variable resultado principal: Diversos parámetros pulmonares. Análisis: Los datos se analizarán «por intención de tratar» y la unidad de análisis será el individuo fumador. Se compararan en ambos grupos parámetros de función pulmonar en función de la adherencia al patrón dietético. Resultados esperados: En fumadores activos asistidos en atención primaria, se produce una mejora de su función pulmonar tras el seguimiento de un Programa de Educación Dietético-Nutricional en Dieta Mediterránea de carácter multicomponente.

Actualmente existe controversia sobre la eficacia de intervenciones motivacionales para dejar de fumar basadas en la práctica de una espirometría. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención motivacional realizada por un médico de atención primaria para conseguir la abstinencia comparándola con la práctica habitual. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado multicéntrico con dos grupos. ÁMBITO: 20 centros de atención primaria en Tarragona. SUJETOS: 1100 fumadores activos (consumo >10 paq/año) de 35-70 años, que consulten por cualquier motivo y no presenten criterios de exclusión del estudio, serán asignados aleatoriamente de forma consecutiva a recibir o no la intervención. INTERVENCIÓN: Visita personalizada de unos 20 minutos con información detallada de los resultados de una espirometría, comentando los valores de capacidades y flujos respiratorios referidos al teórico. Además, se informará del índice de edad pulmonar comparándola con la cronológica, para ilustrar el deterioro sufrido como consecuencia del consumo de tabaco. MEDICIONES: Espirometría basal. Cuestionario estructurado mediante entrevista en el centro a los 0 y 12 meses y mediante entrevista telefónica a los 3 y 6 meses. A los 12 meses, en los participantes que manifiesten abandono del hábito se comprobará el monóxido de carbono exhalado y en caso de ser <10 ppm se verificará la abstinencia mediante determinación de cotinina urinaria. VARIABLE RESULTADO PRINCIPAL: Cese del consumo de tabaco a los 12 meses. ANÁLISIS: Los datos se analizarán ?por intención de tratar? y la unidad de análisis será el individuo fumador. RESULTADOS ESPERADOS: En fumadores activos asistidos en atención primaria, el cese del tabaquismo en el grupo intervención superará al menos un 5% al conseguido mediante la práctica habitual.

OBJETIVOS: 1) Determinar la asociación de enfermedad cardiovascular en una cohorte para el estudio del Síndrome Metabólico en Atención Primaria con el riesgo cardiovascular (RCV) medido según diversos métodos de cálculo (Framingham, REGICOR, SCORE). 2) Determinar el perfil clínico y analítico (incluyendo parámetros inflamatorios) que se asocia a la aparición de enfermedad cardiovascular, en cualquiera de sus posibles formas. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio de cohortes prospectivo, de una muestra poblacional en atención primaria, de 10 años de duración. Se estudiaron sujetos de dos Áreas Básicas de Salud con una población total de más de 43.000 pacientes. Se analizó en dicha cohorte la presencia o no de Síndrome Metabólico (SM) por criterios OMS y NCEP. Se elaboró una hoja de recogida de datos y se realizó exploración física y analítica de los individuos, así como un seguimiento anual para descartar enfermedad cardiovascular, así como redefinir el SM si era preciso. Se realizó un análisis multivariante de las variables del estudio respecto la aparición de complicaciones cardiovasculares. RESULTADOS PREVISIBLES: La cohorte cuyos individuos están diagnosticados de Síndrome Metabólico y cuyo RCV sea mayor, probablemente padecerán más eventos cardiovasculares que la cohorte libre del síndrome. Además es de esperar que los parámetros inflamatorios de quienes padezcan eventos sean superiores a los libres de ellos. CONTRIBUCIONES: La principal será identificar el método más preciso de cálculo de RCV que se asocie con la verdadera magnitud de aparición de eventos. Esto permitiría priorizar las intervenciones a realizar sobre problemas de salud según su riesgo de desarrollar enfermedad cardiovascular. Justificaría la inclusión del Síndrome Metabólico como una entidad diferenciada en la lista de problemas. Puede realizarse un cribaje de aquellas situaciones que estadísticamente supongan un riesgo mayor de complicaciones cardiovasculares.

OBJECTIUS 1) Avaluar l?associació de malaltia cerebrovascular amb la diabetis i la síndrome metabòlica (SM) en Atenció Primària. 2) Determinar prospectivament quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular és més aplicable a Espanya per a predir l?aparició d?esdeveniments cerebrovasculars (ECBV). MATERIAL I MÈTODES Estudi de cohorts prospectiu, multicèntric i multidisciplinar, íntegrament desenvolupat en Atenció Primària, de deu anys de durada. La cohort és una mostra aleatòria de pacients atesos a l?Atenció Primària que fou seleccionada l?any 1998 per a valorar la SM al nostre entorn. Mostra de pacients de dues Àrees Bàsiques de Salut amb població total >36.000 individus. Es varen recollir dades clíniques, realitzant exploració física i analítica dels subjectes. RESULTATS PREVISIBLES La cohort amb SM probablement pateixi més esdeveniments cardiovasculars i més ECBV que la cohort lliure de SM. És plausible que a major risc cerebrovascular, s?observi major incidència d?ECBV, la qual cosa permetrà determinar quina taula de risc s?ajusta millor a la incidència real observada. CONTRIBUCIONS Determinar quina de les taules de càlcul de risc cerebrovascular, en general poc usades al nostre país, és més útil per aplicar-la a atenció primària. En segon lloc avaluar la influència de la SM sobre l?aparició concreta de malaltia cerebrovascular, punt en que els estudis són discrepants. CONCLUSIONS POSSIBLES Pot realitzar-se un cribratge a la població amb major risc d?ECBV, fent medicina preventiva. A més, es pot determinar el mètode més adequat a la nostra realitat assistencial per a calcular el risc d?ECBV.

Based on the spirometric data, patients with anomalous evidences will always be informed ofthe results and referred to their GP for assessment as standard practice. Patients presenting normal results will be randomized. All other patients will be scheduled for another visit with their primary care practitioner one month later. In this visit (visit 1) and depending on the randomization into 2 groups, one group will be given brief but structured smoking cessation advice together with a detailed and structured discussion of the spirometric results while the second group will also be given the same brief smoking cessation advice but without discussing the spirometric results. Both groups will be scheduled for a follow-up visit at 6 months (visit 2), and end of study at 12 months (visit 3). In both visits the patient will be asked about his or her smoking habit. Also in the visit 3 a spirometry will be performed and those patients who claim to have stopped smoking will be required to take a carbon monoxide test. Schema of the activities and follow-up that could take place at each contact with the participant attached (attachment 2).

El diagnòstic de les alteracions del metabolisme glucídic s’estableix mitjançant la glucèmia basal o bé a les 2 hores d’una sobrecàrrega no fisiològica amb glucosa (prova de tolerància oral). Malgrat la contorvèrsia d’aquesta prova, especialment en atenció primària de salut, el fet és que ha esdevingut la prova de referència per a la investigació, en subjectes d’alt risc per patir la diabetis. Això no obstant els diagnòstics també es podrien establir a partir del valor de la glucèmia en qualsevol moment del dia, situació prevista pels consensos internacionals. De fet, la glucèmia és una variable contínua que presenta una important variabilitat temporal al llarg del dia. Sembla raonable la hipotesi que l’anàlisi d’aquests canvis podria adquirir rellevància diagnòstica, si s’homologuen les noves tècniques de registre continu de la glucèmia. Per tal d’establir si el diagnòstic mitjançant la prova de tolerància oral es modificaria aplicant el registre continu ambulatori de la glucèmia, es dissenya l’estudi RECORD, transversal en la seva primera fase, objecte d’aquesta sol·licitud. Un grup de 77 subjectes, amb un o més factors de risc per a la diabetis i evidència analítica prèvia excloent de la malaltia (prova de selecció), s’inclou a l’estudi sempre i quan una prova recent de tolerància oral estandarditzada (prova d’inclusió) ratifiqui l’absència de diabetis. S’enregistren dades demogràfiques, clíniques (especial èmfasi a la síndrome metabòlica), analítiques bàsiques i avançades (marcadors d’inflamació, insulinèmia, pèptid-C). Amb el consentiment informat dels participants es durà a terme un monitoratge continu de la glucèmia (MCG), de 48 hores de durada, sota la supervisió de l’equip investigador. Per tal de consolidar aquest registre, el bionsensor de glucèmia es calibrarà en funció de la glucèmia venosa, tot validant un perfil glucèmic continu de 24 hores. L’anàlisi informàtica del perfil establirà franges horàries diagnòstiques (hores, minuts), basal (glucèmia normal, alterada, diabetis) i posprandial (normal, intolerància, diabetis), així com l’àrea sota la corba del perfil glucèmic continu. es contrastarà la concordança d’aquests dades amb els resultats derivats de la prova de tolerància oral a la glucosa. Els resultats de l’estudi són poc previsibles donada la recent introducció de la tècnica i el fet que no existeixen estudis sobre la MVG en la prediabetis tipus 2. El diagnòtic pot variar al llarg del dia per bé que és difícil anticipar-ne el sentit, cap a la normalitat o cap a la diabetis. La transició del risc cap a la malaltia oberta constitueix un període idoni per a la prevenció primària. Aquest esforç de recerca durant la prediabetis ha de ser d’un notable impacte informatiu, tant pel que fa a la comunitat científica com per la clínica, particularment en l’atenció primària de salut

OBJETIVOS: 1. Determinar la mejora en la salud cardiovascular de una población tras la implantación del contrato de Dirección Clínica en los profesionales de los Equipos de Atención Primaria de Tarragona-Reus y Terres de l’Ebre (provincia de Tarragona). 2. Identificar los factores predictivos que determinan una mejor salud cardiovascular tras la implantación del cotnrato de Dirección Clínica. La implantación del Contrato de Dirección Clínica (basada en el liderazgo profesional «feed-back» de la información asistencial, monitorización de indicadores de riesgo cardiovascular basados en la evidencia científica concretadas en guías de práctica clínica) mejorará los resultados de salud cardiovascular de la población de referencia (mejora de los indicadores de proceso y de resultado, se especifican en Material y Método). Se trata de un estudio antes-después de la implantación del contrato de Dirección Clínica. El período de estudio va de 2002 a 2004. Se realizaría el estudio en 30 centrosde salud (totalidad de los centros de salud del Ámbito de Atención del ICS). Las variables del estudio serán: caracterísiticas del centro, variables del proceso: indicadores de buena práctica asistencial, cálculo del riesgo cardiovascular, aplicación de la Guía de Práctica Clínca (HTA, diabetes, dislipemia, tabaco y RCV), estándares de calidad de la prescripción farmacológica, variables de resultados: cifras de riesgo cardiovascular, número de visitas en atención continuada, urgencias hospitalarias y ingresos por angor, IAM y AVC y cribajes poblacionales de factores de riesgo.

El tabaquisme és un problema de salut pública de primer ordre a nivell mundial. Diverses estratègies per deixar de fumar han demostrat efectivitat. Amb tot, deixar el tabac no és fàcil.
El treball presentat descriu l’eficàcia d’una intervenció personalitzada per deixar de fumar basada en subministrar informació personalitzada dels resultats d’una espirometria, afegida al consell sanitari habitual.
Es tracta d’un assaig clínic aleatoritzat, paral·lel, controlat i multicèntric (registre ClinicalTrial NCT01194596), on van participar 12 CAPs de l’ICS-Camp de Tarragona. Els participants eren fumadors actius, d’entre 35-70 anys, sense malaltia respiratòria coneguda. Tots van rebre consell per deixar de fumar i avaluació de la funció pulmonar mitjançant espirometria. Posteriorment van ser aleatoritzats a intervenció (IG; van rebre informació detallada de l’espirometria), o control (CG; simplement es va informar dels resultats dins de valors normals). La variable principal d’estudi va ser l’abstinència prolongada (12 mesos) confirmada per COoximetria. Es van comparar 286 participants del IG amb 285 del CG, sense diferències significatives entre grups. L’abstinència prolongada va ser superior al IG en comparació al CG (5,6% vs. 2,1%; p=0,03). L’abstinència acumulada es va associar de forma significativa a la intervenció (HR=1,98; IC95%=1,29-3,04) després d’ajustar per diverses variables de confusió.
En conclusió, la intervenció amb espirometria va millorar l’efectivitat del consell sanitari habitual per deixar de fumar, duplicant la probabilitat d’abstinència a llarg termini. Aquests resultats afegeixen evidències al coneixement científic actual sobre les intervencions contra el tabac, i recolzen una estratègia senzilla d’implementar com activitat preventiva de salut pública a l’Atenció Primària