Eva María Satué Gracia

Objetivos: l) Evaluar la efectividad de una actividad formativa en formato online sobre reanimación cardiopulmonar (RCP) y uso del desfibrilador automático externo (DEA) en población general de la provincia de Tarragona; 2) Evaluar mediante simulación las competencias en RCP, tanto teóricas como prácticas, de las personas participantes en el curso online a corto, medio y largo plazo.
Metodología: Este estudio se desarrollará en diferentes fases: l) Reclutamiento, formación online y evaluación de las competencias teóricas adquiridas (saber); 2) Evaluación presencial de las competencias prácticas adquiridas (saber hacer) en RCP, utilizando un entorno de simulación, en una submuestra de la población que complete la fase 1; 3) Evaluación mediante metodología cualitativa la experiencia de una muestra de participantes mediante entrevistas semiestructuradas a grupos focales.
La variable principal de estudio se evaluará a través de dos medidas diferentes: comparación de la puntuación, previa y posterior a la formación virtual, en el cuestionario de conocimientos teóricos (diseñado ad hoc); y número de ítems realizados correctamente de la lista de verificación (LV) utilizada en aula de simulación, trimestral (tras 3-6 meses), semestral (tras 6-12 meses) y anual (tras 12 o más meses). Tanto el cuestionario de conocimientos teóricos como la LV se basan en recomendaciones del Consejo Español de Resucitación Cardiopulmonar (CERCP). En la fase cualitativa, los resultados serán comentados y discutidos hasta llegar a un consenso mediante técnicas de triangulación. Los datos procedentes de las entrevistas se analizarán con ayuda del programa ATLAS-TI.

Antecedents: El consum de tabac durant l’embaràs és la principal causa evitable de morbiditat i mortalitat tant en les embarassades com en el futur fill. Entre el 12-22% de les dones embarassades dels països industrialitzats fumen durant l’embaràs i un 13% no aconsegueixen deixar de fumar. L’embaràs es considera una oportunitat ideal per intervenir i controlar el consum de tabac entre els fumadors i les seves famílies. Tot i existeixen intervencions per donar suport durant el procés de deshabituació al tabac, les fumadores embarassades no acostumen a demanar ajuda. Les barreres que dificulten la cessació del tabac en aquesta població inclouen l’estigma social i la por a ser jutjades. Aquest estudi qualitatiu forma part del projecte “Efectivitat d’una aplicació per a dispositius mòbils a la deshabituació de tabac en dones embarassades (TOBBGEST): assaig comunitari aleatori”, en el qual d’avaluarà l’efectivitat de l’aplicació Tobbstop en dones embarassades. No obstant, és necessari el desenvolupament d’intervencions per la cessació del consum de tabac adaptades a les embarassades.
Objectius: Conèixer les dificultats o barreres que es troben o perceben les dones fumadores per deixar de fumar durant l’embaràs, així com també les motivacions, per tal d’adaptar l’aplicació TobbStop a aquesta població.
Metodologia: Estudi d’investigació qualitativa descriptiva amb un enfocament des de la fenomenologia i tècnica conversacional. L’estudi es durà a terme a l’àmbit de l’ASSIR de Reus durant el primer semestre del 2023. La població d’estudi seran dones fumadores que en els últims dos anys han estat embarassades i han intentat deixar de fumar.Es realitzaran tècniques individuals (entrevistes) i grupal (grups focals). Cada grup focal es compondrà entre 5-10 participants de diferents perfils. Es realitzaran o no més sessions fins a la saturació de la informació. Es confeccionarà un guió temàtic i la sessió tindrà una durada de 60-90 min. Les sessions seran gravades en àudio, previ consentiment informat, i es transcriuran literalment.
Anàlisis estadística: Es realitzarà una anàlisi del contingut temàtic amb el suport del programa Atlas-Ti. Els temes, categories (i possibles subcategories) finals, s’identificaran per inducció, mitjançant l’anàlisi, reflexió profunda i debats entre les investigadores.
Resultats esperats: Els resultats esperats és un informe que inclogui les dificultats i barreres que perceben les dones embarassades fumadores que volen deixar de fumar. També es descriuran quines són les motivacions i com poden ser incorporades a l’aplicació Tobbstop.

Antecedents: Nombrosos metaanàlisis proporcionen evidència creixent que la fibril·lació auricular (FA) s’associa, a més de amb ictus, amb deteriorament cognitiu i demència.
Hipòtesis/pregunta d’investigació: L’ús combinat de monitoratge cardíac (MC), ecocardiografia, biomarcadors i imatge per ressonància magnètica (IRM) mostrarà l’associació entre alt risc de FA, ictus silents i deteriorament cognitiu, millorant la seva
detecció i abordatge precoç.
Objectiu Principal: Determinar l’impacte, en pacients d’alt risc, de la combinació de dispositius de MC, biomarcadors, IRM, i ecocardiografia en l’avaluació del risc i diagnòstic de FA, ictus i deteriorament cognitiu.
Metodologia: Seguiment (dos anys) de cohort de persones entre 65-85 anys, alt risc de FA i ictus (sense diagnòstic previ), sense deteriorament cognitiu, mitjançant ecocardiografia, biomarcadors i IRM basals, MC (basal i a l‘any), i valoració clínica semestral, registrant-se nous diagnòstics (FA, ictus i deteriorament cognitiu), canvis clínics i terapèutics.

Antecedents: El 2019 es va detectar a Wuhan, Xina, un nou coronavirus (SARSCOV2) com a causant de distrès respiratori agut (COVID-19). Altres coronavirus previs (SARS i MERS) han ocasionat seqüeles respiratòries (fibrosi pulmonar) demostrables mitjançant tomografia i proves funcionals pulmonars. Aquestes alteracions han començat a detectar-se en pacients que han sobreviscut a la COVID-19.
Hipòtesis: La infecció per SARS-COV2 accelera el deteriorament de la funció pulmonar en pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
Objectius: Analitzar l’evolució de la funció pulmonar en pacients MPOC diagnosticats de COVID-19, tot comparant-la amb pacients MPOC sense malaltia.
Metodologia: Estudi de cohorts. La cohort MPOC-COVID estarà formada per població MPOC amb i sense COVID-19. Es recolliran dades de funció pulmonar prèvia i es faran 2 visites prospectives (basal i de seguiment) amb valoracions i proves funcionals.
Determinacions: Variable independent: diagnòstic COVID-19 (tractament i gravetat). Variable dependent: canvi al volum expiratori forçat primer segon (FEV1) mesurat a l’inici de l’estudi i després d’1 any d’aquesta primera valoració, respecte al FEV1 basal (previ a març 2020). Altres variables: sociodemogràfiques, clíniques, funcionals i de tractament.
Anàlisi estadística: Bivariada (chi-quadrat, t-Student o proves no paramètriques) comparant els pacients MPOC amb i sense COVID-19. Regressió lineal múltiple per avaluar la contribució de covariables als canvis al FEV1.
Resultats esperats: Major disminució del FEV1 en pacients MPOC amb COVID19, en relació a la gravetat de la malaltia.
Aplicabilitat i Rellevància: La detecció proactiva de seqüeles funcionals permetrà el tractament precoç, incloent rehabilitació pulmonar, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

L’objectius principals són:
1/ Determinar l’impacte de l’us combinat de dispositius de registre del ritme cardiac,
biomarcadors, ecocardiograma i Imatge Ressonància Magnètica sobre la detecció precoç de FA,
ictus silent i deteriorament cognitiu en subjectes amb un alt risc de patir Fibril.lació
auricular.
2/ Comparar els resultats amb el tractament mèdic estandard
Disseny i mètode:
Tipus d’estudi: estudi de cohorts comunitari, multicèntric, prospectiu de la població ?65 anys.
Continuïtat dels Resultats del projecte AFRICAT (NCT03188484).
Ambit: SAP Terres de l’Ebre i Tarragona-Altebrat gestionats per l’Institut Català de la Salut
(ICS).
Població diana: persones amb alt risc de patir una FA (Q4) segons model predictiu de FA en
persones ?65 anys validat en població general.
Intervenció: Sobre una mostra aleatoritzada s’utilitzaràn: ecocardiografia, dispositius de
registre del ritme cardiac, biomarcadors, ressonància magnètica cerebral, i test cognitius per
la detecció precoç de FA, ictus silents i deteriorament cognitiu (4 EAPs) vs la pràctica
habitual d’atenció primària (resta EAPs).
Mostra: acceptant un risc alfa de 0.05 i un risc beta <0.05 en un contrast bilateral, caldrien 148 subjectes per detectar una diferencia ? 0.1 unitats. La proporció en el grup de referencia és de 0.07 i la taxa estimada de pèrdues del 15%. Criteris de selecció: (1) edat 65-85years, (2) Q4 per la calculadora AF-risk, (3) no FA previa ni ictus, (4) CHADsVASc ?2 (5) capacitat de gestionar dades amb un mobil ja per part del pacient o del cuidador (5) concentiment informat. Variables dependents: incidència de FA (qualsevol tipus). Avaluació de deteriorament cognitiu. Incidència d'Event cardiovascular advers major. Variables independents: variables pel càlcul risc FA: sexe, edat, pes, mitjana de freqüència cardíaca i puntuació CHADS2-VASc i Clíniques. Criteris d'ecocardiografia per cardiopatia auricular. Biomarcadors: NT-proBNP, troponina-T, FGF-23, Ang-2. Les dades es recolliran de forma anonimitzada, automàticament quan sigui possible o manualment, de les bases de dades de professionals mèdics/hospitals (E-cap, EQA, SIRE), així com a través de dispositius. Durant el primer any, es realitzarà biomarcadors (VHIR), ecocardiografia (IISPV), i IRM a tots els pacients segons protocol estandarditzat i s'informarà segons els criteris d'Angels (European Stroke Organization (https://eso-stroke.org/an.-update-from-angels/). Durant el segon any de seguiment, el 50% de participants s'asignara al.leatoriament per l'us simultani dels dispositius de registre del ritme cardiac Filbit i Fibricheck (registre sistemàtic i oportuniste) durant els primers 6 mesos, i l'altre 50% utilitzarà nomes Fibricheck, i en el segon semestre s'invertirà per comparar els dos dispositius. Es recolliràn les incidències i registres obtinguts pels dos aparells pel que fa a episodis de arítmia auricular. Un cardioleg referent avaluarà i validarà els registres així com els diagnostics de FA i presencia i intensitat d'aritmies supraventriculars. Analisi estadistic: Les variables paramètriques es descriuran amb mitjana i desviació estàndard, i compararan mitjançant la prova T; mentre que les no paramètriques amb la mitjana i el rang interquartil (IQR) i compararan mitjançant la prova de Kruskal Wallis. L'index Kappa per avaluar el grau d'acord entre els dispositius. Model de riscos proporcionals de Cox per establir la relació entre diferents eines i el risc de deteriorament cognitiu amb corbes ROC i AUC per avaluar el poder de predicció. L'anàlisi del temps fins a l'esdeveniment es realitzarà amb corves de Kaplan-Meier. Etica: L'estudi es realitzarà d'acord amb les normes de protecció de dades i privacitat i avaluat per la Junta de Revisió Ètica de l'IDIAP Jordi Gol (número de registre: )

«Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.

Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.

Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).

Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.

Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención,
nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.
«

Antecedents. L’adolescència és el període on comencen la majoria de trastorn mentals, la majoria dels quals no es detecten ni tracten, contribuint a que els trastorns s’agreugin i esdevinguin crònics.
Objectius. Els objectius generals del projecte són fomentar la salut mental i prevenir l’aparició de trastorns mentals en els adolescents, mitjançant l’adquisició de coneixements i eines d’autoajuda.
Metodologia. L’estudi testarà l’eficàcia del programa ABC en salut mental, un programa universal de promoció i prevenció de la salut mental adreçat als adolescents cursant la Educació Secundària Obligatòria (ESO) a Salou, i al seu entorn més immediat, el professorat i les famílies. Consisteix en 8 sessions de formació pels adolescents, 2 per les famílies i 2 pels professorat.
L’estudi emprarà un disseny pretest posttest, sense grup control.
Resultats esperats. S’anticipa que els adolescents que rebin el programa ABC en salut mental reportaran millores en els coneixements i les creences sobre com mantenir i fomentar una salut mental positiva, augments del benestar emocional i de les conductes de cerca d’ajuda, i reduccions de simptomatologia psicopatològica i d’estigma en torn la salut mental.
Aplicabilitat. El programa ABC en salut mental contribuirà a millorar la salut mental dels adolescents, i podrà ser exportat a d’altres regions sanitàries.
Paraules Clau
Mental Health, mental disorder, promotion, universal prevention, adolescence, school program

Antecedentes
La pandemia por SARS-CoV-2 condicionó una serie de cambios organizativos en las consultas que afectaron profundamente al seguimiento habitual de los pacientes crónicos en Atención Primaria (AP), entre estos, aquellos con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). A pesar de la carga de morbilidad potencial de esta enfermedad, un buen número de pacientes con EPOC no fueron diagnosticados o seguidos adecuadamente durante las sucesivas olas de COVID-19. En el momento actual, se proponen estrategias para retomar y mejorar su manejo.
Para diagnosticar EPOC es indispensable la realización de una espirometría forzada. Además, el deterioro de la función pulmonar se ha sugerido como una variable fundamental en la evaluación pronostica de la EPOC. Sin embargo, la espirometría de seguimiento no está bien implementada en AP. Aunque la mayoría de médicos de familia reconocen su utilidad, la dificultad para realizarla durante la consulta supone una barrera importante. Actualmente están disponibles pequeños espirómetros portátiles que permiten valorar de forma rápida y básica la función pulmonar. Estos aparatos son baratos y fáciles de usar, así que podrían integrarse en la consulta habitual de los pacientes EPOC.
Hipótesis
Una estrategia de mejora de la atención de los pacientes con EPOC, basada en las guías de práctica clínica actuales y que incorpora la medición de la función pulmonar, es útil, factible y efectiva para mejorar el control clínico en AP.
Objetivos
Evaluar una estrategia de mejora de la atención sanitaria de los pacientes con EPOC a partir de su identificación, programación y realización de visitas de seguimiento, de acuerdo con las recomendaciones de la guía GesEPOC y la valoración de la función pulmonar con el microespirómetro Vitalograph-COPD-6.
Diseño y ámbito
Proyecto de mejora de la calidad de la asistencia de los pacientes EPOC a partir de una intervención de diseño cuasi-experimental (sin grupo control) y con seguimiento prospectivo, en un entorno de práctica clínica real en diez centros de AP repartidos por toda Catalunya.
Intervenciones
Se implementará una estrategia para mejorar el seguimiento de los pacientes con EPOC, validada por el grupo de trabajo de Patología Respiratoria de la CAMFIC. Incluirá la formación de los participantes en el seguimiento de la EPOC y la evaluación funcional respiratoria. Los pacientes diagnosticados de EPOC que acepten participar (consentimiento firmado) serán citados para valoración basal clínica (propuesta GesEPOC) y de función pulmonar (microespirómetro Vitalograph-COPD-6), y para seguimiento prospectivo a los 3-6 meses.
Variables y análisis estadístico Se analizarán (por medio de test estadísticos habituales) indicadores de proceso de la intervención
de mejora realizada (número de pacientes evaluados, tiempo medio de consulta, número de pacientes en buen/mal control clínico/funcional y cambios introducidos en el tratamiento) y de seguimiento de los pacientes evaluados (número de pacientes que han mantenido un buen control o que han mejorado su grado de control, aparición de exacerbaciones y utilización adicional de recursos asistenciales). Resultados esperados e implicaciones en la práctica clínica Se espera que los resultados obtenidos confirmen que la estrategia de formación, identificación y seguimiento de la EPOC que incluye el uso de un microespirómetro mejora el grado de control de los pacientes y optimizar el uso de la espirometría en AP.
Palabras clave (keywords): Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica –EPOC (Pulmonary Disease,
Chronic Obstructive); Estudios de Seguimiento (Follow-up Studies); Mediciones del Volumen Pulmonar (Lung Volume Measurements)

RATIONALE AND BACKGGROUND: The novel coronavirus SARS-CoV-2, the cause of COVID-19, has resulted in a global pandemic. The Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine, tozinameran (Comirnaty®) a novel mRNA-based vaccine, has been authorised for use in the European Union (EU), for the prevention of COVID-19. Efficient and timely monitoring of the safety of the vaccine is needed in European countries.
RESEARCH QUESTION AND OBJECTIVES:
Is there an increased risk of select adverse events of special interest (AESI) after being vaccinated with the Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine?
OBJECTIVES
Primary study objective
To determine whether an increased risk of prespecified AESI exists following the administration of at least one dose the Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine using two approaches: (a) a cohort design comparing risk in vaccinated and non-vaccinated individuals and (b) a self-controlled risk interval (SCRI) design.
Secondary study objectives
— To estimate the incidence rates of prespecified AESI among individuals who receive at least one dose of the Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine using a cohort study design.
— To describe the incidence rates and determine whether an increased risk of prespecified AESI exists following the administration of at least one dose the Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine compared with a matched comparator group with no COVID 19 vaccination within subcohorts of interest (i.e., individuals who are immunocompromised, individuals who are frail and have comorbidities, individuals diagnosed with previous COVID 19 infection, and age-specific groups) in Europe using a cohort study design and/or a SCRI design.
— To determine whether an increased risk of prespecified AESI exists following the administration of at least one dose of the Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine compared with no COVID-19 vaccination, in pregnant people and their neonates using a cohort study design.
— To characterise utilisation patterns of Pfizer-BioNTech COVID 19 vaccine among individuals within Europe, including estimating the proportion of individuals receiving the vaccine; two-dose vaccine completion rate and distribution of time gaps between the first and second doses; and demographics and clinical characteristics of recipients, overall and among subcohorts of interest, such as individuals who are immunocompromised, elderly, or have specific comorbidities.
STUDY DESIGN: A retrospective cohort design will be used to estimate the incidence of AESI after receiving vaccine doses and compare this incidence with that occurring in an unvaccinated comparator group matched on relevant individual characteristics (e.g., age, comorbidities). Where appropriate, the study will also use a SCRI design.
Population: The source population will comprise all individuals registered in each of the health care data sources who are eligible to receive the Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine. The study period will start on the date of launch of the Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine and will end on the date of the latest data availability or 31 Dec 2023. It is expected that follow-up will last for 2 years for AESI. People who are pregnant at time of vaccination or who become pregnant within two years of study start and their live born infants will be followed for an additional 12 months to collect information about birth outcomes and linked infant outcomes.
VARIABLES: Exposure will be based on recorded prescription, dispensing, or administration of the Pfizer-BioNTech COVID-19 vaccine. Vaccine administration and date of vaccination should be obtained from all possible sources that capture COVID-19 vaccination. The outcomes will be based on the AESI proposed by the European Medicines Agency (EMA) sponsored ACCESS project (vACcine COVID-19 monitoring readinESS). AESI will be identified based on patient profile review of electronic records by health care professionals. In addition, manual review of patient charts conducted by clinicians blinded to COVID-19 vaccine exposure will be performed. Confirmation of an event diagnosis will be classified against existing definitions of the Brighton Collaboration and those currently being developed. Key covariates include demographics; COVID-19 history, as available in each data source (will be used to define a subgroup of interest); personal lifestyle characteristics; comorbidities; immunocompromising conditions (will be used to define subgroups for secondary analyses); comedication use during the year before time zero (prescriptions or dispensing, no over-the-counter medication use); health care utilisation descriptors; other vaccinations; and surrogates of frailty.
Data sources: The study will be performed within the following selected data sources: PHARMO (PHARMO Institute for Drug Outcomes Research) (NL), ARS Toscana (Agenzia Regionale di Sanita’ della Toscana) (IT), Pedianet/Health Search Database (HSD) (IT), EpiChron (EpiChron Research Group on Chronic Diseases at the Aragon Health Sciences Institute) (ES), CPRD (Clinical Practice Research Datalink) (UK), the Norwegian health registers (NO), and SIDIAP (Sistema d’Informació per el Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària) [Information System for the Improvement of Research in Primary Care] (ES).
DATA ANALYSIS: The distributions of baseline characteristics at time zero by exposure group will be calculated to describe the study cohort and illustrate differences between the groups. For safety outcomes, the risk over specific time period(s), incidence rates and their corresponding 95% confidence intervals (CIs) will be computed after the receipt of a first dose and similarly after the receipt of a second dose. Crude risks, cumulative incidence over different time periods, and measures of association (risk differences and risk ratios) for each AESI after vaccination will be estimated in the entire population overall across both doses and separately by dose. Subgroup analyses will be conducted by subgroups defined by demographic and clinical characteristics as well as other covariates of interest. Individuals following each vaccination category under study (vaccination with at least one dose of the Pfizer-BioNTech vaccine vs. no vaccination) may have different characteristics that may determine their risk of AESI. To account for such potential confounding, propensity score methods will be used to estimate the adjusted risk ratios and 95% CIs. Using the main estimates from each data source, appropriate random-effects meta-analytic methods will be used to obtain a combined effect estimate. Where appropriate, the study will also use a SCRI design.

ANTECEDENTS: L’increment progressiu de persones grans, amb múltiples problemes de salut crònics -sovint amb fragilitat associada, necessitats complexes o necessitats d’atenció pal·liativa-, requereix d’un model d’atenció individualitzat. Un element clau d’aquesta personalització és el diagnòstic situacional, entès com la valoració que permet als professionals conèixer el grau de reserva de les persones, les dimensions alterades i les necessitats que se’n deriven.
El sistema Gold Standard per realitzar aquesta diagnòstic és la Valoració Geriàtrica Integral (VGI), que requereix tan de coneixement expert com d’una quantitat de temps significatiu (aproximadament 1 hora per persona). Especialment en l’entorn comunitari, això suposa una limitació per a la valoració multidimensional de les persones, motiu pel qual a nivell mundial cada vegada han anat prenent més transcendència les propostes de valoració multidimensional/ geriàtrica ràpida. Amb aquest objectiu, i impulsat pel Departament de Salut (PPAC, PDSS i DAP) a Catalunya s’ha desenvolupat un instrument de consens (VIG-express), que requereix de validació abans de la seva implementació.

HIPÒTESI: El VIG-EXPRESS és una eina vàlida, fiable i factible per a la valoració multidimensional i geriàtrica ràpida en diferents entorns assistencials i per part de diferents perfils professionals.

OBJECTIU : Avaluar la validesa, fiabilitat i factibilitat del VIG-express, en diferents àmbits assistencials (comunitari, residencial, hospitalari,…) i per part de diferents perfils professionals (metges, infermeres i treballadors socials).

METODOLOGIA : Disseny: Estudi transversal de validació d’una eina (qüestionari) de valoració geriàtrica multidimensional ràpida. El disseny i anàlisi de les dades es realitzarà aplicant els estàndars COSMIN per a estudis de valoració de propietats (psicomètriques) d’instruments de mesura (de l’estat de salut).

SUBJECTES D’ESTUDI: Cohort multicèntrica de 200 persones, representatives dels diferents àmbits d’estudi. El període de recollida de dades serà des de setembre de 2021 fins a desembre de 2021. Els criteris d’inclusió són la presència d’algun dels següents:? Persones identificades com pacient crònic complex (PCC) o amb malaltia crònica avançada (MACA) ;? Persona amb fragilitat inicial ; ? Persona de >65 anys i: multimorbiditat, presència de síndromes geriàtriques, situació social de risc o ubicació residencial.

Estudio de cohortes de base poblacional, con seguimiento retrospectivo-prospectivo de 4 meses (01/03/2020-30/06/2020), que incluirá 48.000 personas >60 años de Tarragona (1.500 de ellas institucionalizadas). Objetivos: (i) conocer la incidencia real de infección por COVID-19, discriminando según casos «confirmados» (PCR+) y/o «sospechosos»(COVID19-like sin confirmación PCR); (ii) identificar la frecuencia de presentación (inicial y durante la evolución) de síntomas y signos de la enfermedad en ambos tipos de pacientes (confirmados/sospechosos); (iii) caracterizar el perfil de presentación clínica (síntomas y signos) de la infección por COVID-19 en la población y explorar modelos de predicción de perfiles de bajo/alto riesgo de complicación (empeoramiento brusco, necesidad de hospitalización/UCI, muerte) en función de posibles covariables predictoras (sexo, edad, síntomas/signos, comorbilidad y medicación previa).

Objetivo:
Investigar la efectividad clínica en la práctica y posible impacto en salud pública de la vacunación
antineumocócica en los adultos en la actualidad tras la aprobación/implementación de la VNC13 financiada públicamente para todos los niños en nuestro país desde 2016.

Metodología:
Estudio de cohortes de base poblacional, en el ámbito de la Comunidad Autónoma de Cataluña,
multicéntrico atención primaria (establecimiento de la cohorte) y hospitalaria (ocurrencia de eventos), con un periodo de seguimiento de 3 años. La cohorte de estudio estará compuesta por todos los individuos ?50 años activos en la base de datos del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria «»SIDIAP»» de Cataluña (n=2.059.645 personas a 01/01/2017), los cuales serán clasificados según nivel de riesgo basal (estrato etario, presencia de inmunocompromiso, enfermedad respiratoria crónica, cardiopatía, diabetes, nefropatía, hepatopatía, alcoholismo y/o tabaquismo) y recepción o no de alguna vacuna antineumocócica (VNC13 y/o VNP23) al inicio del estudio. El estado vacunal (no vacunación, VNC13, VNP23, VNC13+VNP23) será considerado como condición variable en el tiempo y la medida del efecto será la ocurrencia
de hospitalización por enfermedad neumocócica y/o neumonía por cualquier causa en los miembros de la cohorte a lo largo del seguimiento (según registros CMBD de los 63 hospitales de referencia de la cohorte en Cataluña).
Se calcularán densidades de incidencia para cada evento y la efectividad vacunal se estimará mediante modelos de regresión de Cox ajustados por edad, comorbilidad, estrato de riesgo y propensión a la vacunación.

Antecedents:
L?atenció sanitària al domicili del pacient és molt complexa. El registre de molta informació disgregada dificulta la seva interpretació i no permet la identificació d? àrees crítiques per la gestió del risc.

Hipòtesi/pregunta d?investigació:
La disponibilitat d?un mapa de riscos, amb alertes visuals per identificar les àrees crítiques, facilitarà la implementació de pràctiques segures i millorarà la seguretat dels pacients inclosos en programes d?ATenció DOMiciliària (ATDOM).

Objectius:
Dissenyar i avaluar la eficàcia de la disponibilitat d?un Mapa de Riscos Visual (MRV) a les històries clíniques informatitzades dels pacients ATDOM en la millora de la seva seguretat i qualitat de vida (QV).

Metodologia:
Una vegada dissenyat el MRV, farem un assaig clínic aleatoritzat per conglomerats (Centres d?Atenció Primària) per avaluar si el fet de disposar d?aquest MRV (intervenció) a les històries clíniques dels pacients ATDOM disminueix ingressos evitables, caigudes i nafres i millora QV.

Pla d?anàlisi:
Descriptiu basal: característiques socio-demogràfiques, nivells de risc a les diferents àrees i altres covariables en grup control i intervenció. Prova chi-quadrat per comparar freqüència dels outcomes entre grup control i intervenció. Model de regressió de Cox per estimar temps fins a l?aparició dels outcomes ajustant per les diferents variables.

Resultats esperats:
La freqüència d?ingressos/visites a urgències hospitalàries evitables, caigudes i nafres/infeccions serà significativament menor en el grup de pacients que disposin del MRV a les seves històries clíniques (e-cap). La QV serà millor.
Aplicabilitat i Rellevància:
És un projecte factible i fàcil d?implantar. Aporta una utilitat pràctica a molta informació que registrem e incideix en un aspecte clau de la qualitat

Antecedents: en funció de les troballes de l’estudi SIDIAP 2013, on es va apreciar que aquells individus amb Síndrome Metabòlica (SM) i depressió tenien fins un 30% més de risc de presentar esdeveniments cardiovasculars, i que va ser objecte d’una tesi doctoral per part de la sol·licitant, a banda de diverses publicacions (mirar llistat al final), es planteja una extensió del seguiment a 10 anys de la cohort que es compleix al 2019.

Hipòtesi: el diagnòstic de SM condiciona un alt risc cardiovascular, que s’incrementa amb situacions de patologia mental i també de deprivació socioeconòmica.
Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) en un seguiment a 10 anys a Catalunya, i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM.

FUNDAMENTO: Actualmente 2 vacunas antineumocócicas, vacuna polisacárida tricosavalente (VNP23) y vacuna conjugada tridecavalente (VNC13), pueden usarse en adultos. Sin embargo, su efectividad clínica comparativa en la práctica es incierta. Objetivo: Investigar y comparar la efectividad clínica de ambas vacunas para prevenir enfermedad neumocócica invasiva (ENI), neumonía neumocócica (NN) y neumonía total de cualquier etiología (NT) en adultos con distintas condiciones de riesgo (inmunodeficiencia/inmunocompromiso, enfermedad pulmonar/respiratoria crónica, cardiopatía, hepatopatía, nefropatía, diabetes, alcoholismo y/o tabaquismo).

Metodología: Estudio de cohortes de base poblacional, multicéntrico atención primaria (establecimiento de la cohorte) y hospitalaria (ocurrencia de eventos), que incluirá aproximadamente dos millones de personas seguidas prospectivamente durante 24 meses. La cohorte de estudio estará conformada por todas las personas >50 años activas en el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) de Cataluña (n=2.033.465 a 01/01/2015), clasificados en 3 estratos de riesgo (inmunocomprometidos, inmunocompetentes con otras condiciones de riesgo e inmunocompetentes sin condiciones de riesgo) y recepción o no de VNP23/VNC13 antes del inicio del seguimiento (01/01/2017). El estado vacunal (ninguna vacuna, VNP23, VNC13, VNP23+VNC13) será considerado como una condición variable en el tiempo y la medida del efecto será la ocurrencia de ENI, NN y NT durante el seguimiento. La efectividad vacunal se estimará mediante regresión de Cox, con cálculo de Hazard Ratios ajustados por edad, estrato de riesgo y comorbilidad.

OBJETIVOS: Determinar la efectividad de la implementación de distintas herramientas pro-activas y reactivas en la Seguridad del Paciente para definir un nuevo mapa de riesgo en Atención Primaria.

MÉTODOS:
Diseño: El estudio se realizará en tres fases: a) Estudio observacional descriptivo transversal para describir los incidentes notificados; b) estudio cuasi-experimental en que se compararan los incidentes notificados con los del estudio APEAS; c) estudio cualitativo para validar el mapa de riesgos resultante, así como las posibles estrategias de mejora que se deriven, por un comité externo de expertos mediante el método de Delphi.
Ámbito de estudio: Todos los centros de la Dirección de Atención Primaria (AP) del Camp de Tarragona (CT).
Sujetos de estudio: todos los incidentes (incluyen eventos adversos) notificados por profesionales de los centros de AP del CT.

Variables respuesta: Incidente, Evento adverso y Evento adverso evitable

Antecedents: La seguretat dels pacients és una prioritat a les polítiques sanitàries arreu. Per millorar-la una bona estratègia rau en la mesura i monitoratge de la cultura de seguretat
Hipòtesis: 1) Completar la validació del Qüestionari MOSPSC al català permetrà disposar d’una eina per mesurar i monitorar la cultura de seguretat a l’àmbit de l’Atenció Primària a Catalunya
2) La cultura de seguretat percebuda pels professionals del nostre territori ha canviat els darrers 6 anys
Objectius: 1) Completar i fer difusió de la validació de la versió catalana del qüestionari MOSPSC
2) Analitzar possibles canvis en la percepció de la cultura de seguretat per professionals d’Atenció Primària del territori Camp de Tarragona els últims 6 anys
Metodologia: Estudi transversal de validesa i fiabilitat del qüestionari traduït. Estudi quasi-experimental de comparació de respostes entre 2011 (versió en castellà de qüestionari) i 2017 (versió validada en català del qüestionari).
Determinacions: El qüestionari consta de 61 ítems amb 5 ó 6 possibles respostes. Registrem sexe, edat, categoria professional, Centre de treball, temps o hores de treball
Anàlisi estadística: Anàlisi factorial, alfa de Cronbach, índex de discriminació per validació del qüestionari. Freqüència de les diferents opcions de resposta i proves de chi-quadrat per comparar proporcions segons any i altres covariables
Resultats esperats: Publicació de la validació del qüestionari al català. Possibles diferències significatives en les respostes actuals (versus les prèvies) que denotin una major cultura de seguretat
Aplicabilitat i Rellevància: El qüestionari validat permetrà monitorar cultura de seguretat (comparació de respostes al llarg del temps), comparar dades a nivell internacional i millorar seguretat dels pacients

Antecedents: Existeix controvèrsia vers el paper de la vacunació antipneumocòccica en prevenció d?events trombòtics, com l?ictus. Manquen dades actualitzades sobre epidemiologia de la malaltia cerebro-vascular al nostre entorn
Hipòtesis:(H1)La vacunació antipneumocòccica podria prevenir l?ictus isquèmic
Diferents subgrups poblacionals tenen taxes específiques de morbimortalitat per ictus
Objectius:
1. Valorar la possible efectivitat de la vacuna anti-pneumocòccica 23-valent (PPV23) en prevenció d?ictus en majors de 60 anys.
2. Analitzar incidència i letalitat per ictus isquèmic en població major de 60 anys de l ?àrea de Tarragona.
Metodologia:
Estudi de cohorts de base poblacional. Inclou tots el pacients majors de 60 anys adscrits a 9 Àrees Bàsiques de Salut de la comarca del tarragonès (N=27.204). Seguiment 36 mesos
Determinacions: Registre de cobertura vacunal (PPV23) i característiques (demogràfiques, factors de risc) de la població, revisant ?ecap?(1). Anàlisi d?episodis d?ictus isquèmic i de mortalitat per qualsevol causa, revisant ?ecap? i altes hospitalàries (CMBD)(2).
Anàlisi estadística: Anàlisi descriptiu amb valors absoluts, percentatges i mitjanes. Comparacions amb prova de chi-quadrat o test exacte de Fisher (variables qualitatives); amb t de Student (bilateral) o test ANOVA (variables quantitatives). Regressió de Cox i multivariant
Resultats esperats: Taxes d?incidència i mortalitat per ictus isquèmic en majors de 60 anys (i subgrups poblacionals) de l?àrea de Tarragona. Taxes de mortalitat per qualsevol causa. Comparació de taxes segons l?estat vacunal i entre diferents subgrups
Aplicabilitat i Rellevància: Paper de la vacunació en prevenció d?ictus. Disponibilitat de dades actualitzades al nostre entorn sobre epidemiologia de la malaltia cerebro-vascular per optimitzar les mesures preventives i de maneig terapèutic
(1): ?ecap?: Història clínica informatitzada d?Atenció Primària
(2) CMBD: Conjunt Mínim Bàsic de Dades

Antecedentes: Las infecciones neumocócicas representan una importante causa de morbimortalidad, especialmente en personas mayores y/o con condiciones de riesgo. Actualmente, dos tipos de vacunas antineumocócicas, conjugada 13-valente (VNC13) y polisacárida 23-valente (VNP23), están disponibles para uso en adultos.

Objetivo: Investigar y comparar la efectividad clínica de ambas vacunas antineumocócicas VNC13 y VNP23 para prevenir enfermedad neumocócica invasiva y neumonía en personas ? 50 años con distintos niveles de riesgo.

Metodología: Estudio de cohortes de base poblacional, en el ámbito de la Comunidad Autónoma de Cataluña, con un seguimiento prospectivo de 30 meses. La cohorte de estudio incluirá todos los individuos ?50 años activos en la base de datos del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria de Cataluña «»SIDIAP»», lo cual representa aproximadamente 2 millones de personas (n=1.999.745 a 01/01/2014). Los miembros de la cohorte serán clasificados según estratos de riesgo (inmunocomprometidos, inmunocompetentes con algún factor de riesgo e inmunocompetentes sin ningún factor de riesgo) y recepción o no de las VNC13/VNP23 antes del inicio del estudio. El estado vacunal será considerado como una condición variable en el tiempo (sujetos vacunados después del inicio del seguimiento) y la medida del efecto será la aparición de enfermedad neumocócica invasiva (meningitis, pericarditis, peritonitis, artritis, sepsis y/o bacteriemia neumocócica), neumonía neumocócica y/o neumonía por cualquier etiología. La efectividad vacunal se estimará mediante regresión de Cox, con cálculo de Hazard Ratios ajustados por edad, sexo, comorbilidad y estrato de riesgo.

OBJETIVO: Evaluar la eficacia de una intervención basada en el diseño específico e implementación de una aplicación para dispositivos móviles (APP) con objeto de reducir el peso en pacientes con sobrepeso / obesidad de 18 a 40 años. DISEÑO: Ensayo clínico controlado aleatorizado. LOCALIZACIÓN: Centros de atención primaria de Cataluña. SUJETOS DE ESTUDIO: Adultos entre 18 y 40 años con criterios de sobrepeso y obesidad que deseen perder peso y acudan a las consultas de atención primaria. INTERVENCIÓN: Un programa de 12 meses de duración que incluye la aplicación de las recomendaciones habituales, de acuerdo con las guías de práctica clínica para perder peso, con el soporte de una APP en la que el paciente llevará un registro tanto de la dieta como del ejercicio sobre el que se trabajará en las visitas de seguimiento. En el grupo control se ofrecerán los consejos habituales de acuerdo con las Guías de práctica clínica. VARIABLES: Las variables respuesta serán cambios en el peso entre la primera visita y los 12 meses de seguimiento. RESULTADO ESPERADO: Mayor pérdida de peso corporal en el grupo intervernción, comparado con el grupo control. RESULTAT ESPERAT: Major pèrdua de pes corporal en el grup intervenció, comparat amb el grup control. LIMITACIONS: Per les característiques de l’estudi no és possible el cegament dels participants ni dels investigadors, per aquest motiu, s’utilitzarà una avaluació cega de les anàlisis.

El dolor musculoesquelético crónico y la depresión constituyen condiciones patológicas extremadamente habituales y relevantes que frecuentemente se presentan de forma comórbida multiplicándose el impacto en la salud, empeorando el pronóstico y complicándose la asistencia. El manejo integrado de ambos trastornos representa una oportunidad para obtener mejores resultados clínicos. OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa de abordaje integrado para el dolor músculo-esquelético crónico y la depresión comportará mejores resultados clínicos que el abordaje habitual en atención primaria. MÉTODOS: Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados con dos ramas alternativas: 1) Intervención: Programa integrado para depresión/dolor crónico, y 2) Control: tratamiento habitual. Ubicación: 20 centros de salud en la provincia de Tarragona. Pacientes: Adultos con dolor músculo-esquelético moderado/severo (Escala de intensidad del dolor/Brief Pain Inventory >5 puntos), con más de tres meses de evolución y con criterios diagnósticos de episodio depresivo mayor (DSM-IV). Muestra: La muestra total será de 330 pacientes repartidos en 42 clusters de 8 pacientes. Cluster: pacientes registrados con un mismo médico. Intervención: Programa estructurado para uen manejo integrado depresión/dolor con tres componentes principales: 1) Manejo optimizado de la depresión mayor, 2) Case Management, y 3) Intervención psicoeducativa grupal. Medición de los resultados: Entrevistas «ciegas» a los 0, 3, 6 y 12 meses. Variables de resultado principales: – Sintomatología depresiva (Hopkins Symptom Checklist-20): Gravedad, tasa de respuesta y tasa de remisión. – Sintomatología dolorosa (Brief Pain Inventory). Intensidad e interferencia, tasa de respuesta. – Discapacidad atribuible al dolor (Roland-Morris Disability Questionnaire). – Discapacidad por problemas psicológicos (Sheehan Disability Inventory). – Calidad de Vida relacionada con la salud (EuroQol-5D).

OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa estructurado de abordaje de la depresión comportará mejores resultados de salud en los pacientes (valorados individualmente) que los que se logran con el abordaje habitual en atención primaria. DISEÑO: Ensayo controlado aleatorizado por conglomerados (centros de salud) con dos alternativas: grupo control [tratamiento habitual] ó grupo de intervención [programa de abordaje de la depresión]. ÁMBITO: 22 centros de salud en Tarragona. MUESTRA: Pacientes de ?18 años, con episodio depresivo mayor (DSM-IV) e indicación para iniciar tratamiento antidepresivo. INTERVENCIÓN: Implementación de un programa para el abordaje de la depresión que incluye medidas de efectividad demostrada y aplicables en nuestra organización sanitaria. Incluye formación para los médicos y disponibilidad de una guía clínica basada en la evidencia. Incorpora la figura del ?care manager?, que ofrecerá soporte a los pacientes (educación, adherencia al tratamiento) y asumirá el seguimiento clínico activo y sistemático. La información ayudará al médico responsable en la toma de decisiones clínicas. Con el nivel especializado psiquiátrico se establecerán los mecanismos óptimos de supervisión e interconsulta. MEDICIONES: Monitorización mediante entrevistas telefónicas por un entrevistador «ciego» respecto al grupo de ubicación de los pacientes. Entrevistas de seguimiento a 0, 3, 6 y 12 meses. VARIABLES PRINCIPALES: Gravedad de la sintomatología depresiva, tasa de respuesta y tasa de remisión. ESTRATEGIA DE ANÁLISIS: Análisis de resultados por intención de tratar y a nivel de pacientes valorados individualmente. Se considerará en el análisis el efecto del diseño en la potencial falta de independencia entre observaciones dentro de un mismo conglomerado.