Esther Rodrigo Claverol

Antecedents:
La punció venosa angoixa molts nens/es abans i durant l’extracció. L’ansietat dental
pot persistir en adults conduint a l’abandonament dental. La teràpia assistida amb
animals (TAA) actuaria com a tècnica de distracció, podent ajudar al control de
l’angoixa.
Hipòtesis:
La TAA (amb gossos) en nens/es que se’ls realitza una extracció sanguínia/dental,
pot millorar la por i ansietat durant la tècnica.
Objectius:
Avaluar l’eficàcia de la TAA durant l’extracció sanguínia/dental. Determinar si
facilita la tècnica al professional. Estimar disminució estrès emocional del nen/a i
acompanyant.
Metodologia:
Assaig clínic aleatoritzat, dos braços: grup control(GC)-intervenció(GI). Mostra: 60
nens/es/grup, 3-8 anys que precisen extracció sanguínia/dental en Servei Pediatria
d’Atenció Primària(AP). Assignació a l’atzar. Intervenció: GC extracció
sanguínia/dental segons protocol habitual. GI igual que control i també TAA (10
minuts interaccionant amb gos, extracció acompanyat/da d’aquest, finalment 5
minuts d’interacció nen-gos desprès extracció).
Determinacions:
Wong-Baker Scale, Observation Sacle of Behavioral Distress (OSBD), State Trait
Anxiety Inventory (STAI), qüestionari opinió pares/acompanyants i professional.
Anàlisi estadística:
Variables numèriques: càlcul mitjanes i desviacions típiques, contrast tStudent/grups independents. Variables categòriques: càlcul freqüència absoluta i
relativa, contrast exacte de Fisher. Variables numèriques no simètriques o
categòriques ordinals: càlcul mediana i rang interquartílic. Grau confiança: 95%
(error tipus 1=0.05). R-Studio.
Resultats esperats:
Amb el suport d’un gos de teràpia, millorar la simptomatologia participants GI
disminuint la por i ansietat.

Antecedents:
La punció venosa angoixa molts nens/es abans i durant l’extracció. L’ansietat dental
pot persistir en adults conduint a l’abandonament dental. La teràpia assistida amb
animals (TAA) actuaria com a tècnica de distracció, podent ajudar al control de
l’angoixa.
Hipòtesis:
La TAA (amb gossos) en nens/es que se’ls realitza una extracció sanguínia/dental,
pot millorar la por i ansietat durant la tècnica.
Objectius:
Avaluar l’eficàcia de la TAA durant l’extracció sanguínia/dental. Determinar si
facilita la tècnica al professional. Estimar disminució estrès emocional del nen/a i
acompanyant.
Metodologia:
Assaig clínic aleatoritzat, dos braços: grup control(GC)-intervenció(GI). Mostra: 60
nens/es/grup, 3-8 anys que precisen extracció sanguínia/dental en Servei Pediatria
d’Atenció Primària(AP). Assignació a l’atzar. Intervenció: GC extracció
sanguínia/dental segons protocol habitual. GI igual que control i també TAA (10
minuts interaccionant amb gos, extracció acompanyat/da d’aquest, finalment 5
minuts d’interacció nen-gos desprès extracció).
Determinacions:
Wong-Baker Scale, Observation Sacle of Behavioral Distress (OSBD), State Trait
Anxiety Inventory (STAI), qüestionari opinió pares/acompanyants i professional.
Anàlisi estadística:
Variables numèriques: càlcul mitjanes i desviacions típiques, contrast tStudent/grups independents. Variables categòriques: càlcul freqüència absoluta i
relativa, contrast exacte de Fisher. Variables numèriques no simètriques o
categòriques ordinals: càlcul mediana i rang interquartílic. Grau confiança: 95%
(error tipus 1=0.05). R-Studio.
Resultats esperats:
Amb el suport d’un gos de teràpia, millorar la simptomatologia participants GI
disminuint la por i ansietat.

En las últimas décadas la estimación a nivel mundial es que un 10-20% de la población pediátrica está afectada por problemas mentales, encontrándose en los países occidentales el Trastorno de Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH), seguido de la depresión y la ansiedad como los trastornos más prevalentes[1][2].
El consumo de medicación psicotrópica ha aumentado en población pediátrica en los últimos años (niños y adolescentes, <18años) en Europa[3][4][5]. Sin embargo, durante esta etapa de la vida los facultativos se encuentran en ocasiones con falta de fármacos autorizados para estos grupos de edad, por falta de evidencia de seguridad y eficacia durante el desarrollo de los fármacos al no incluirse estos grupos de la población en los ensayos clínicos, así como falta de formulaciones adaptadas a ladosificación en pediatría[6]. Si bien existe una gran variación a nivel internacional en el consumo de medicación psicotrópica en población pediátrica, este hecho podría estar relacionado e influenciado por múltiples factores, desde factores nosológicos como la cultura de cada país frente a las enfermedades mentales, sin olvidar las tendencias en la práctica clínica, los sistemas de salud y la política de sanidad[7][8]. En estas últimas dos décadas se han realizado en varios países (Reino Unido, Alemania, Francia, Italia, Dinamarca) estudios de patrón de consumo de fármacos psicotrópicos en población infantil [9][10][11][12][13]. En España no hemos encontrado ningún estudio publicado sobre la utilización de psicofármacos en pediatría, motivo por el cual el equipo investigador está realizando un estudio (Estudio PEPSICAT) de uso de medicación psicotrópica en niños y adolescentes en Cataluña durante la última década, con datos procedentes de la historia electrónica de atención primaria (SIDIAP) [14]. SIDIAP (Sistema de Información para el desarrollo de la Investigación en Atención Primaria) es una base de datos que contiene información clínica anonimizada procedente de eCAP, programa de historia clínica electrónica de atención primaria, y que cubre aproximadamente el 80% de la población catalana. Según datos internos de un estudio pendiente de publicar, el 34,5% de los pacientes tratados con fármacos psicoestimulantes en la última década (2007-2017) no tenían un registro diagnóstico asociado. Este hecho nos ha llevado a proponer el actual trabajo de campo englobado en el estudio PEPSICAT, para conocer y analizar los diagnósticos registrados en las historias clínicas de atención primaria de los pacientes menores de edad iniciadores de psicofármacos, y también los posibles motivos de falta de registro diagnóstico.