Ester Granado Font

Objetivos: l) Evaluar la efectividad de una actividad formativa en formato online sobre reanimación cardiopulmonar (RCP) y uso del desfibrilador automático externo (DEA) en población general de la provincia de Tarragona; 2) Evaluar mediante simulación las competencias en RCP, tanto teóricas como prácticas, de las personas participantes en el curso online a corto, medio y largo plazo.
Metodología: Este estudio se desarrollará en diferentes fases: l) Reclutamiento, formación online y evaluación de las competencias teóricas adquiridas (saber); 2) Evaluación presencial de las competencias prácticas adquiridas (saber hacer) en RCP, utilizando un entorno de simulación, en una submuestra de la población que complete la fase 1; 3) Evaluación mediante metodología cualitativa la experiencia de una muestra de participantes mediante entrevistas semiestructuradas a grupos focales.
La variable principal de estudio se evaluará a través de dos medidas diferentes: comparación de la puntuación, previa y posterior a la formación virtual, en el cuestionario de conocimientos teóricos (diseñado ad hoc); y número de ítems realizados correctamente de la lista de verificación (LV) utilizada en aula de simulación, trimestral (tras 3-6 meses), semestral (tras 6-12 meses) y anual (tras 12 o más meses). Tanto el cuestionario de conocimientos teóricos como la LV se basan en recomendaciones del Consejo Español de Resucitación Cardiopulmonar (CERCP). En la fase cualitativa, los resultados serán comentados y discutidos hasta llegar a un consenso mediante técnicas de triangulación. Los datos procedentes de las entrevistas se analizarán con ayuda del programa ATLAS-TI.

Antecedents: El consum de tabac durant l’embaràs és la principal causa evitable de morbiditat i mortalitat tant en les embarassades com en el futur fill. Entre el 12-22% de les dones embarassades dels països industrialitzats fumen durant l’embaràs i un 13% no aconsegueixen deixar de fumar. L’embaràs es considera una oportunitat ideal per intervenir i controlar el consum de tabac entre els fumadors i les seves famílies. Tot i existeixen intervencions per donar suport durant el procés de deshabituació al tabac, les fumadores embarassades no acostumen a demanar ajuda. Les barreres que dificulten la cessació del tabac en aquesta població inclouen l’estigma social i la por a ser jutjades. Aquest estudi qualitatiu forma part del projecte “Efectivitat d’una aplicació per a dispositius mòbils a la deshabituació de tabac en dones embarassades (TOBBGEST): assaig comunitari aleatori”, en el qual d’avaluarà l’efectivitat de l’aplicació Tobbstop en dones embarassades. No obstant, és necessari el desenvolupament d’intervencions per la cessació del consum de tabac adaptades a les embarassades.
Objectius: Conèixer les dificultats o barreres que es troben o perceben les dones fumadores per deixar de fumar durant l’embaràs, així com també les motivacions, per tal d’adaptar l’aplicació TobbStop a aquesta població.
Metodologia: Estudi d’investigació qualitativa descriptiva amb un enfocament des de la fenomenologia i tècnica conversacional. L’estudi es durà a terme a l’àmbit de l’ASSIR de Reus durant el primer semestre del 2023. La població d’estudi seran dones fumadores que en els últims dos anys han estat embarassades i han intentat deixar de fumar.Es realitzaran tècniques individuals (entrevistes) i grupal (grups focals). Cada grup focal es compondrà entre 5-10 participants de diferents perfils. Es realitzaran o no més sessions fins a la saturació de la informació. Es confeccionarà un guió temàtic i la sessió tindrà una durada de 60-90 min. Les sessions seran gravades en àudio, previ consentiment informat, i es transcriuran literalment.
Anàlisis estadística: Es realitzarà una anàlisi del contingut temàtic amb el suport del programa Atlas-Ti. Els temes, categories (i possibles subcategories) finals, s’identificaran per inducció, mitjançant l’anàlisi, reflexió profunda i debats entre les investigadores.
Resultats esperats: Els resultats esperats és un informe que inclogui les dificultats i barreres que perceben les dones embarassades fumadores que volen deixar de fumar. També es descriuran quines són les motivacions i com poden ser incorporades a l’aplicació Tobbstop.

Antecedents: La mort sobtada per aturada cardiopulmonar (ACP) fora de l’àmbit hospitalari esdevé un problema major de salut pública, essent una de les primeres causes de mortalitat a Espanya. Les actuals guies de reanimació cardiopulmonar (RCP) diuen que la implementació precoç de les pautes de RCP abans de l’arribada de l’equip del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) augmenta la supervivència les persones amb ACP. Per aquest motiu, l’actuació de les persones que presencien un cas d’ACP esdevé un factor clau. No obstant, la població general desconeix la realització de les maniobres de RCP i l’ús del desfibril·lador extern automatitzat (DEA). Un estudi previ de l’equip va comprovar l’eficàcia dels cursos presencials sobre RCP-DEA a una mostra de població general i va detectar un gran interès social. L’ús de noves tecnologies ha permès l’extensió de la informació i de les formacions virtuals, sent una eina eficaç en aprenentatge.
Hipòtesis: La formació online en maniobres de RCP-DEA és una eina eficaç per augmentar els coneixement i les competències en RCP-DEA a la població general.
Objectiu: Avaluar l’eficàcia de la formació online en RCP-DEA realitzada per participants del Camp de Tarragona.
Metodologia: Aquest estudi es desenvoluparà en 2 fases: Fase 1) Avaluació de l’eficàcia de la formació online en els coneixements en RCP-DEA; Fase 2) Avaluació de l’eficàcia de la formació online en maniobres RCP-DEA en simulació. Es recolliran dades mitjançat un qüestionari a l’inici de la formació online i al final d’aquesta, s’avaluarà presencialment la competència en RCP-DEA mitjançant un checklist realitzat per un professional. La variable principal serà la diferència de puntuació entre el test pre- i post-formació (fase 1) i la superació o no (apte/ no apte) de la prova simulada en maniquins (fase 2).
Es realitza una anàlisis descriptiva de la diferència de puntuació pre- i post formació online i del percentatge de participants aptes i no aptes en la simulació a curt i mig termini. Les variables contínues es compararan mitjançant la prova t de Student o la prova U-Man Whitney (segons normalitat). Per a les variables categòriques, s’utilitzarà la prova de Chi quadrat de Pearson. Es farà una anàlisi multivariada per determinar quins factors influeixen de manera independent a la variable principal.
Resultats esperats: S’espera que la formació online sobre RCP-DEA sigui eficaç per millorar els seus coneixements i competències en RCP-DEA a curt i mig termini.
Aplicabilitat i Rellevància: La valoració de l’eficàcia d’aquest curs permetrà que sigui estès a diferents territoris de la comunitat, contribuint en l’expansió de coneixement de les maniobres RCP-DEA.

Antecedents: El 2019 es va detectar a Wuhan, Xina, un nou coronavirus (SARSCOV2) com a causant de distrès respiratori agut (COVID-19). Altres coronavirus previs (SARS i MERS) han ocasionat seqüeles respiratòries (fibrosi pulmonar) demostrables mitjançant tomografia i proves funcionals pulmonars. Aquestes alteracions han començat a detectar-se en pacients que han sobreviscut a la COVID-19.
Hipòtesis: La infecció per SARS-COV2 accelera el deteriorament de la funció pulmonar en pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
Objectius: Analitzar l’evolució de la funció pulmonar en pacients MPOC diagnosticats de COVID-19, tot comparant-la amb pacients MPOC sense malaltia.
Metodologia: Estudi de cohorts. La cohort MPOC-COVID estarà formada per població MPOC amb i sense COVID-19. Es recolliran dades de funció pulmonar prèvia i es faran 2 visites prospectives (basal i de seguiment) amb valoracions i proves funcionals.
Determinacions: Variable independent: diagnòstic COVID-19 (tractament i gravetat). Variable dependent: canvi al volum expiratori forçat primer segon (FEV1) mesurat a l’inici de l’estudi i després d’1 any d’aquesta primera valoració, respecte al FEV1 basal (previ a març 2020). Altres variables: sociodemogràfiques, clíniques, funcionals i de tractament.
Anàlisi estadística: Bivariada (chi-quadrat, t-Student o proves no paramètriques) comparant els pacients MPOC amb i sense COVID-19. Regressió lineal múltiple per avaluar la contribució de covariables als canvis al FEV1.
Resultats esperats: Major disminució del FEV1 en pacients MPOC amb COVID19, en relació a la gravetat de la malaltia.
Aplicabilitat i Rellevància: La detecció proactiva de seqüeles funcionals permetrà el tractament precoç, incloent rehabilitació pulmonar, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

? We designed an 8-week, parallel-group, randomized-controlled, dietary intervention trial that will be conducted in 110 adult participants with overweight (BMI 27-29.9 kg/m2) who report routinely eating a Western-style diet and regularly consuming unhealthy snacks. We aim to examine the effect of regular consumption of almonds on changes in innate and adaptive immune system. Secondarily, we will investigate whether changes in microRNAs (miRNAs) mediate the effect of almonds in the metabolic reprogramming of defined immune system components (i.e., innate lymphoid cells and monocytes), as a distinctive stamp in alterations to the homeostasis of nutrients in which nutritional strategies can play a key role. Volunteers will be randomized either to follow their regular Western-style diet substituting unhealthy snacks by 2-serving almonds/day (intervention group) or to follow their Western-style dietary habits including isocaloric snacks (control group). Intervention and control group will be matched by gender (male/female), age (<55 / ?55years) and BMI (<27/ ?27kg/m2).

Objetivos:
Evaluar la efectividad de una aplicación (app) para la abstinencia tabáquica en mujeres gestantes fumadoras. Objetivos específicos: 1)Determinar la efectividad de la intervención sobre la deshabituación del tabaco durante el embarazo, 2)Determinar la efectividad de la intervención a largo plazo (12 meses post intervención) y 3)Determinar la efectividad de la intervención sobre la reducción del tabaquismo en las embarazadas que continúen fumando.
Diseño:
Ensayo aleatorizado, multicéntrico de intervención comunitaria.
Ámbito:
Servicios de Atención a la Salud Sexual y Reproductiva de los Centros de Atención Primaria del Camp de Tarragona y Cataluña Central.
Población de estudio:
mujeres embarazadas que consulten por cualquier motivo, refieran haber fumado los 30 días previos y acepten participar.
Intervención:
todas las participantes recibirán la atención clínica habitual para dejar de fumar, el grupo intervención (GI) además tendrá acceso a una app para dejar de fumar basada en la gamificación. Variable resultado principal: abstinencia autoinformada prolongada, durante el embarazo y tras 12 meses de la intervención, se comprobará mediante coximetria durante el seguimiento y se verificara con test de cotinina al finalizarlo.
Análisis:
de grupos «»por intención de tratar»» se compararán tasas de abstinencia y se evaluarán los factores determinantes mediante estadística multivariante. Resultados esperados: La abstinencia en el GI será >5%, comparado con la práctica habitua

Objectiu: Determinar l´efectivitat d´una xarxa de reanimadors activats automàticament mitjançant smartwatch i Smartphone en la reducció del temps d´inici de les maniobres de reanimació.
Disseny: Es desenvolupa en 4 fases a) validació d´una APP per smartwatch desenvolupada per a generar de forma automática una alerta sanitària en cas d´Aturada Cardíaca Extrahospitalària (ACR-EH) no observada, b) Curs de formació en tècniques de Reanimació Cardiopulmonar básica (RCP) i ús de DEA dirigit a familiars de malalties cardíaques c) creació d´una xarxa de voluntaris formats en RCP que cobreix la ciutat de Reus, formada a partir de familiars de cardiopates i personal sanitari i d) Estudi de simulació on els voluntaris serán activats de forma automàtica (Smartphone) per atendre ACR-EH. L’estudi es realitzarà mitjançant l´activació en 137 ocasions de l´app d´smartwatch. En 67 ocasions l’alerta será enviada als voluntaris més propers i al Centre d´Urgències d´Atenció Primària (CUAP) de Reus (Grup Intervenció), i en 67 ocasions únicament s’enviarà l’alerta al CUAP (Grup Control)
Dades a registrar: Temps d´arribada del primer reanimador, tipus de primer reanimador (personal CUAP o voluntari de la xarxa RCP), el temps d´inici de maniobres i la competencia en la realització de les maniobres.
Anàlisi estadística Prova de la t d´Student determinant les diferències del temps d´inici de les maniobres de RCP.
Resultats esperats: el temps d’inici de les maniobres de RCP serà menor en el grup intervenció (xarxa de RCP) comparat en el grup control (CUAP).

En un estudio reciente hemos demostrado que el abordaje terapéutico de la obesidad infantil con una terapia motivacional administrada desde la atención hospitalaria ambulatoria es altamente eficaz a nivel clínico y metabólico. Sin embargo, una acción colaborativa entre la atención hospitalaria especializada ambulatoria y la atención primaria permitirían un abordaje masivo de la obesidad infantil. Además, esta intervención motivacional podría beneficiarse del soporte la tecnología actual, de la educación en grupo, y ofrecer recursos prácticos para la compra, cocina rápida, saludable y económica, que tendrían gran utilidad en familias con menor nivel socioeconómico (con mayor prevalencia de obesidad infantil).

El objetivo de este estudio es evaluar la eficacia en el tratamiento de la obesidad infantil de una intervención familiar coordinada entre la atención primaria y las unidades clínicas especializadas de referencia de la región sanitaria de Tarragona, a través de una terapia motivacional a nivel individual y grupal, que integre herramientas mSalud, dirigida a familias con niños y niñas obesos de entre 8 y 13 años. Para ello se propone un ensayo clínico aleatorizado por conglomerados, con un grupo intervención que recibirá un plan estructurado multicomponente de motivación y educación y un grupo control que seguirá las recomendaciones habituales (n= 167 por grupo). El tratamiento de ambos grupos tendrá una duración de 12 meses y se llevará a cabo en las áreas básicas de salud. Paralelamente, se validará una metodología para valorar la composición corporal en niños obesos así como los cambios que se produzcan por la intervención.

OBJECTIU: Avaluar l’eficàcia d’una intervenció basada en l’ implementació d’una aplicació per a dispositius mòbils (APP) a fi de reduir la prevalença de consum de tabac en joves majors de 18 anys. DISSENY: Assaig clínic aleatorizat per conglomerats, la unitat d’aleatorització seran els Centres d’Atenció Primària. Anàlisi per intenció de tractar. SUBJECTES D’ESTUDI: Joves fumadors majors de 18 anys, motivats per deixar el consum del tabac, que acudeixin per qualsevol motiu a les consultes d’Atenció Primària i que acceptin participar en l’assaig clínic. INTERVENCIÓ: Grup intervenció: Aplicació de les recomanacions d’una Guia de Pràctica Clínica durant 12 mesos que inclou la utilització d’aplicació APPs per a dispositius mòbils durant la deshabituació al tabac. Grup control: Deshabituació habitual. VARIABLES: Es considerarà abstinent als 12 mesos, al pacient que declari no haver fumat de forma continuada des de l’inici del tractament i haver presentat concentracions de CO exhalat inferior a 10 ppm o menors en els controls. RESULTATS ESPERAT: Milloria en les taxes d’èxit en la deshabituació.

OBJETIVO: Evaluar la eficacia de una intervención basada en el diseño específico e implementación de una aplicación para dispositivos móviles (APP) con objeto de reducir la prevalencia de consumo de tabaco en jóvenes motivados de 18 a 30 años. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado por conglomerados, la unidad de aleatorización serán los Centros de Atención Primaria. Análisis por intención de tratar. SUJETOS DE ESTUDIO: Jóvenes fumadores motivados de 10 o más cigarrillos al día con edades entre los 18 a 30 años que acuden por cualquier motivo a las consultas de Atención Primaria y que acepten participar en el ensayo clínico. INTERVENCIÓN: aplicación de las recomendaciones de una Guía de Práctica Clínica durante 6 meses que incluye la utilización de aplicación APPs para dispositivos móviles durante la deshabituación al tabaco. Grupo control: deshabituación habitual. VARIABLES: Se considerará abstinente a los 12 meses al paciente que declaré no haber fumado de forma continuada desde el inicio del tratamiento y haber presentado concentraciones de CO exhalado inferior a 10 ppm o menores en cada uno de los controles. RESULTADOS ESPERADO: mejoraría en las tasas de éxito en la deshabituación.

FUNDAMENTOS: La efectividad de las intervenciones sanitarias sobre la adquisición del hábito tabaquico, estan actualmente en discusión, pero en relación con la bibliográfica revisada, sabemos que existen factores personales, familiares, culturales y sociales que influyen de forma independiente en el inicio del hábito entre los estudiantes de ESO. Probablemente las intervenciones de educación sanitária en un programa integrado en la escuela sean más efectivas en relación a la disminución de la incidencia y la prevalencia del tabaquismo en adolescentes, si estas se realizan con la integración, soporte, dinamización y coordinación de los profesionales de enfermería en los Institutos de enseñanza secundaria(IES) OBJETIVO: Disminuir la incidencia y la prevalencia de tabaquismo en los estudiantes de 1º y 2º de ESO. METODOLOGIA:Ensayo clínico comunitario emplazado en en la comarca del Tarragonés y del Baix Camp, donde existen 22 Institutos de Enseñanza Secundaria. Estudiamos toda la población que se encuentré cursando 1º de ESO al inicio del estudio realizandose el seguimiento de este grupo de alumnos durante un período de 2 años : Realizamos un muestreo aleatorio por conglomerados (IES), para obtener el grupo de intervención y un grupo control.(22 IES: 11 intervenidos N=1200 y 11 control N= 1200) La intervención que se realizará por aulas, consiste: en una intervención integrada, dividida en 3 Bloques anuales ( Juego de roles y debates en 1º ESO. La familia y el rol social del tabaco en 2º ESO): Estructuradas durante el curso escolar . La medida del efecto se hará mediante comparación de tasas de incidencia y prevalencia entre los IES (Institutos de Enseñanza Secundária) intervenidos y los IES del grupo control. Para ello utilizaremos un cuestionario validado, que se aplicará al inicio del estudio y al inicio de cada uno de los cursos y al final de 2º ESO , así como la medición de monóxido de carbono mediante Cooximetro