Enric Aragonès Benaiges

Mental disorders are increasing in the last years, in particular after COVID-19 pandemic, but its prevalence and incidence is still not quantified in particular subgroups of population and comparing different countries. We aim to investigate time trends of mental disorders from 2006 to 2024 using large real-world data. We propose to conduct a descriptive study on the prevalence and incidence of common mental problems (i.e. anxiety and depression), severe mental disorders (i.e. schizophrenia and bipolar disorder) and other mental conditions, such as self-harm, sleep disorders, developmental disorders, substance abuse and eating disorders among people of all ages. Using a network of large real-world data sources of primary healthcare, we aim to determine whether the long-term trends of prevalence and incidence of several mental problems remain stable over the time.
We will conduct a population-based cohort study to investigate the temporal trends of several mental conditions and whether the patterns vary according to sex, age groups, socioeconomic deprivation, and nationality. We will calculate the prevalence and incidence rates of diagnoses, prescriptions, and sick leaves/absences due to above-mentioned mental illnesses. The present study will be conducted in multiple databases in the Observational Health Data Sciences and Informatics (OHDSI) network willing to participate, including the Information System for Research in Primary Care (SIDIAP) which contains primary care records for approximately 6 million people in Catalonia, Spain.
Our study will enable to identify temporal trends in mental disorders in Catalonia, and potentially other countries, and will inform preventive strategies targeted to specific groups that are more vulnerable, helping to address mental health disparities across different demographics.

La pandèmia de Covid19 ha constituït una situació extraordinàriament estressant per als
professionals sanitaris i ha generat un impacte en forma de malestar psicològic i de l’aparició
de diversos trastorns mentals. En aquest context, cal dotar aquests professionals d’estratègies
i habilitats per poder gestionar la situació d’estrès i prevenir o minimitzar el seu impacte
negatiu.
Hipotetitzem que una intervenció psicoeducativa grupal emmarcada en el Programa de Benestar
Emocional a l’Atenció Primària (Departament de Salut) pot ser factible, útil i efectiva per
prevenir els efectes psicològics perniciosos i per augmentar el benestar emocional dels
professionals sanitaris en el context de la pandèmia.
Els objectius del projecte són: (1) Desenvolupar una intervenció psicoeducativa per donar eines
i recursos als professionals sanitaris per prevenir els efectes adversos de la pandèmia en
l’esfera psicològica i emocional i desplegar una estratègia per una implementació efectiva, (2)
Avaluar aquesta intervenció en un entorn de pràctica clínica real en termes de factibilitat i
d’efectes clínics, i (3) Explorar des d’una perspectiva qualitativa les percepcions i les
valoracions dels professionals sanitaris respecte a l’acceptació, implementació, utilitat,
eficàcia, factibilitat i integració de la intervenció en el seu context laboral i personal.
L’avaluació es durà a terme amb un estudi de disseny quasi-experimental abans-després, incloent
avaluacions quantitatives i també mètodes qualitatius de recerca.
Aquesta experiència es durà a terme en els centres d’ atenció primària de l’Institut Català de
la Salut. Al llarg de 18 mesos es duran a terme edicions de l’activitat psicoeducativa de forma
descentralitzada.
Els resultats que obtindrem ens permetran conèixer la utilitat i l’efectivitat de la intervenció
psicoeducativa, modelar-la i perfeccionar-la, i promoure la seva generalització en àmbits que
sobrepassen el marc del present projecte.

«Objetivo: Analizar la incidencia y los factores asociados al diagnóstico de salud mental durante la adolescencia y la juventud durante el período 2008-2022 en Cataluña según perspectiva de género y mediante un proceso de investigación participativa.

Metodología: Proyecto de metodología mixta con cuatro fases. Fase 0: construcción de un «»consejo de jóvenes»» que cumplirá el rol de asesor durante el proyecto. Fase I: estudio de cohorte mediante la base de datos del «»Sistema de Información para el desarrollo de la investigación en Atención Primaria»» (SIDIAP), que contiene la información de las historias clínicas de atención primaria en Cataluña. Se calcularán las incidencias de seis diagnósticos de salud mental en adolescentes y jóvenes (2008-2022), se determinarán los factores asociados al diagnóstico de salud mental y se analizará el manejo de un diagnóstico de salud mental en atención primaria.
Fase II: estudio cualitativo, se realizarán entrevistas a adolescentes y jóvenes con diagnóstico de salud mental, a sus familiares, a profesionales de la salud dedicados a la asistencia a esta población y, se realizará el método fotovoz a adolescentes sin diagnóstico de salud mental conocido. Fase III: se realizará un vídeo sobre los resultados, conclusiones y recomendaciones del estudio cocreado entre equipo investigador y jóvenes.»

Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.

Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.

Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.

Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).

Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.

El grup de recerca te una línia de treball consolidada des de fa més de 15 anys en l’àmbit de la salut mental i l’atenció primària. Està format per metges de família, infermeres i altres professionals vinculats a l’atenció primària interessats en la recerca i els desenvolupament professional en l’àrea de la salut mental i l’atenció primària. Una prioritat actual és ampliar i consolidar l’equip d’investigadors assegurant una estabilitat que ens permeti encara els projectes de recerca.
L’objectiu científic del grup és ampli i inclou l’estudi de la epidemiologia, els aspectes clínics, terapèutics i innovació assistencial en l’àrea de la salut mental en Atenció Primària, incloent tant l’aprofundiment en l’estudi de trastorns comuns i amb línies de recerca consolidades (com la depressió, l’ansietat…), com l’exploració de nous camps de recerca ‘verges’ en la investigació en atenció primària (trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat, trastorns de la personalitat, trastorns bipolar…).
Els projectes més rellevants s’han orientat a desenvolupar intervencions i programes clínics per millorar el maneig i els resultats clínics de la depressió i altres trastorns de salut mental en l’atenció primària. I en els darrers anys la prioritat ha estat treballar per traslladar aquestes innovacions a la practica clínica (recerca traslacional).
En els futur pretenem aprofundir en aquestes línies, i expandir la potencialitat del grup en projectes de col·laboració amb altres entitats i grups i amb projectes internacionals. Paral·lelament, volem desenvolupar un grup de treball en metanàlisi en salut mental, que podrà dur a terme una activitat de recerca i de producció científica rellevant independent dels projectes presentats a convocatòries competitives.

Un estudio de cohorte prospectivo de tres grupos: (1) casos COVID-19 o contactos cercanos recientemente aislados o en cuarentena; (2) trabajadores de la salud; y (3) la población general, incluidos adultos y niños / adolescentes Contratación a través de servicios de vigilancia epidemiológica, hospitales, centros de atención primaria en 6 comunidades autónomas españolas (grupos 1 y 2), una encuesta de panel (grupo 3 – adultos) y muestreo de bolas de nieve a través de las redes sociales (grupo 3 – niños / adolescentes). Las encuestas basadas en la web al inicio y los 6 meses de seguimiento evalúan: el estado actual de vida y empleo; Estado de infección por COVID-19; salud mental (estrés postraumático, pánico, depresión, ansiedad, consumo de alcohol, tendencias suicidas; uso de servicios); funcionamiento psicológico; salud y calidad de vida. Los módulos específicos se centran en el impacto del aislamiento o la cuarentena (grupo 1) y la atención de pacientes con COVID-19 (grupo 2). Los niños / adolescentes reciben módulos adaptados. Las encuestas breves diarias basadas en teléfonos inteligentes entre los grupos 1 y 2 proporcionarán una evaluación adicional de los resultados principales en las dos semanas posteriores a la evaluación de referencia.

Antecedents: en funció de les troballes de l’estudi SIDIAP 2013, on es va apreciar que aquells individus amb Síndrome Metabòlica (SM) i depressió tenien fins un 30% més de risc de presentar esdeveniments cardiovasculars, i que va ser objecte d’una tesi doctoral per part de la sol·licitant, a banda de diverses publicacions (mirar llistat al final), es planteja una extensió del seguiment a 10 anys de la cohort que es compleix al 2019.

Hipòtesi: el diagnòstic de SM condiciona un alt risc cardiovascular, que s’incrementa amb situacions de patologia mental i també de deprivació socioeconòmica.
Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) en un seguiment a 10 anys a Catalunya, i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM.

Antecedents: La depressió puerperal és un trastorn mental amb una prevalença que oscil?la entre el 5 i el 60% al món i que al nostre context s?estima al voltant d?un 12-15%. Tot i que consta evidència científica que mostra els diferents factors de risc associats a la depressió puerperal, alguns investigadors consideren que pot ser útil detectar els factors socials, estils de vida i altres condicions de salut física en les dones que ens ajudin a predir el risc de depressió puerperal per a poder dissenyar programes de prevenció eficaços.
Hipotetitzem que el dèficit de ferro en la dona durant la gestació manifestat com un baix nivell de ferritina sèrica és un factor predictiu per al desenvolupament posterior de depressió puerperal.
Objectiu general: Determinar com i en quin grau els nivells de ferritina sèrica durant la gestació s?associen de forma independent a la incidència de depressió puerperal.
Objectius secundaris: Determinar la prevalença d?anèmia gestacional, de dèficit de ferro i d?incidència de depressió puerperal entre les dones ateses en les consultes de l?atenció primària de Catalunya.
Metodologia: estudi de cohort en l?àmbit de l?Atenció Primària de Catalunya durant el període de l?1 de gener del 2010 a 31 de desembre de 2016. S?inclouran en l?anàlisi les dones que han tingut un embaràs (Z.33) i part (080 ? 084) en el període d?estudi. Es farà un screening de la base de dades a nivell basal i després de forma continua per identificar els casos incidents que s?aniran incloent en la cohort. La data índex serà la primera visita de control de l?embaràs (primer trimestre). El seguiment es definirà fins (a) el diagnòstic de depressió puerperal, (b) tres mesos després del part, (c) final del seguiment (31 de desembre de 2016) o (d) mort. Es consideraran criteris d?exclusió: (a) antecedents d?un trastorn mental greu (Trastorns esquizofrènics (F20.x),Trastorn esquizotímic (F21), Trastorns delirants persistents (F22), Trastorns delirants induïts (F24), Trastorns esquizoafectius (F25), altres trastorns psicòtics no orgànics (F28 y F29), Trastorn bipolar (F31.x), Episodi depressiu greu amb símptomes psicòtics (F32.3), Trastorns depressius greus recurrents (F33) i Trastorn obsessiu compulsiu (F42); (b) mort perinatal. Les variables de resultat: es definirà la depressió puerperal a partir de: (a) codi F53.0: depressió puerperal, (b) qualsevol codi F32 o F33 (depressió major) o F38/F39 trastorns afectius no especificats diagnosticats dins del període de 90 dies després del part. Es defineix l?exposició a través del nivell socioeconòmic (determinat a través de l?índex de privació MEDEA (Domínguez-Berjón. Gac Sanit.2008;22:179-87) i els nivells sèrics de ferritina (1º trimestre i 3º trimestre de gestació). Considerarem nivells baixos de ferritina < 12 ng/mL. Les covariables d?estudi; variables sociodemográfiques: data de naixement, regió de residencia assistida i tipus de localitat (rural <2500 habitants; semiurbana població entre 2500 y 10.000; o urbana > 10.000 habitants), número de fills, tipus de lactància (materna, artificial, mixta), proteïna C reactiva, altres biomarcadors de ferro (transferrina, saturació transferrina). Antecedents patològics: antecedents d?ansietat, depressió, diabetis mellitus tipus 1 i tipus 2, diabetis gestacional, hipertensió arterial, dislipèmia, malalties cròniques, tabaquisme i consum d?alcohol (test AUDIT) i la medicació: suplements de ferro. Totes les covariables seran recollides en el 1º trimestre de gestació.
Anàlisis estadístic: Es calcularan les taxes d?incidència com el nombre d?esdeveniments (nous diagnòstics de depressió puerperal) per 1000 persones-anys segons la presencia de nivells baixos o normals de ferritina sèrica (a) en el primer trimestre o (b) en el tercer trimestre de la gestació.
Resultats esperats: Comprovar com i en quin grau els nivells baixos de ferritina en les gestants, s?associen a major risc de depressió puerperal
Aplicabilitat i rellevància: L?estudi tindrà rellevància a nivell científic , doncs la hipòtesi plantejada, tot i que es basa en resultats científics publicats, no ha estat estudiada en una gran cohort poblacional

La hipòtesi d?aquest projecte és que es pot desenvolupar una estratègia efectiva per implementar i generalitzar el model INDI d?atenció a la depressió en el sistema sanitari públic a Catalunya que sigui factible, eficaç, acceptable i percebuda com a útil tant pels pacients, els professionals i els estaments directius. La implementació reeixida donarà lloc a que el procés assistencial es desenvolupi més d?acord a l?evidència científica ?fet que es traduirà en beneficis clínics per als pacients?, serà econòmicament sostenible i perdurable en el temps.
Objectius de millora
1. Desenvolupar una estratègia factible per la implementació del model INDI en condicions
assistencials reals de l?atenció primària, inicialment en una àrea limitada com a pas previ a
promoure la seva generalització en el sistema sanitari públic a Catalunya.
2. Avaluar l?èxit de la implementació en termes d?acceptabilitat i utilitat percebuda (a nivell de
pacients, professionals i gestors) i integració del programa en la pràctica quotidiana dels centres d?atenció primària participants
3. Avaluar l?impacte de la implementació en termes de:
a. qualitat i precisió en el diagnòstic de depressió major
b. avaluació i maneig del risc de suïcidi
c. adequació del maneig terapèutic de la depressió a les recomanacions basades en
l?evidència científica (i) en l?elecció del fàrmac inicial, (ii) durada del tractament, (iii)
intensificació del tractament, (iv) derivació/maneig compartit amb psiquiatria
d. resultats clínics en els pacients deprimits
4. Avaluar els costos econòmics associats a la implementació

OBJECTIU
Comprovar la factibilitat i mesurar l?impacte d’una estratègia d’implementació d?un programa de «»collaborative care»» per la depressió en atenció primària.

METODOLOGIA
Disseny: Estudi quasi-experimental que es realitzarà en l’àmbit d’atencióprimària, en dues àrees sanitàries on s?implementarà el nou programa i dues àrees comparables (branca control). L?estudi constitueix una fase pilot prèvia a una implementació generalitzada.
Àmbit: Camp de Tarragona i Vallès Occidental.

Població: El target final de la intervenció son els pacients amb depressió major. També son receptors de l?estratègia d?implementació els professionals sanitaris, els centres d’atenció primària, així com els estaments directius i la pròpia organització.
Intervenció: El model INDI és un programa assistencial per la millora del maneig de la depressió que engloba intervencions clíniques, formatives i organitzatives incloent la participació d?infermeres amb el rol de case managers, avalat científicament en termes d’eficàcia i eficiència. Dissenyarem una estratègia activa d?implementació basada en el model PARIHS (Promoting Action on Research Implementation in Health Services).

Mesuraments: Mètodes mixtes de mesurament (quantitatius/qualitatius), per avaluar variables realacionades a la implementació reeixida: fidelitat, acceptabilitat, penetració i impacte.

RESULTATS ESPERATS
En aquest projecte s?assaja la transferència d’una intervenció sanitària avalada pel coneixement científic a la pràctica clínica. Si l?estratègia d?implementació és reeixida, podrem proposar la generalització d?una intervenció que pot produir beneficis rellevants per als pacients, el sistema sanitari i la societat.

The ?Real world outcomes across the Alzheimer?s disease spectrum for better care: multi-modal data access platform? (ROADMAP) project provides the foundation for an integrated data environment and framework for real world evidence (RWE in Alzheimer?s disease).

The ROADMAP project aims the development of consensual key outcome measures and data integration tools for dataset characterisation and outcome classification, as well as guidelines on the handling and interpretation of real world evidence data.

Objectius: Examinar la utilització de serveis i recursos sanitaris en pacients deprimits segons la presència de problemes de salut concomitants que cursen amb dolor musculoesquelètic crònic. Addicionalment examinarem el paper dels trastorns d?ansietat en aquestes variables.
Disseny: Estudi de cohorts retrospectives.
Àmbit: Catalunya, base de dades SIDIAP.
Subjectes: Individus de 18-65 anys amb diagnòstic de depressió major. Classificació segons la presencia de dolor músculo-esquelètic crònic.
Classificació dels pacients (variables independents): Presència d?un (o més) diagnòstic lligat al dolor musculoesquelètic crònic. Addicionalment es considerarà la presència d?un diagnòstic de trastorn d?ansietat.
Variables dependents: Tractament amb antidepressius, tractament farmacològic concomitant, utilització de serveis sanitaris: visites d?atenció primària, visites d?hospital i ingressos, visites de psicologia/psiquiatria, proves diagnòstiques.
Altres variables modificadores de l?efecte: Sociodemogràfiques, Clinical Risk Groups.
Rellevància i utilitat dels resultats esperats: Conèixer com la presència de dolor musculoesquelètic concomitant a la depressió influeix quantitativament i qualitativa en la utilització i en el consum de recursos sanitaris es rellevant ateses les íntimes relacions tant a nivell etiopatogènic com terapèutic d?ambdues condicions, i les evidències creixents dels beneficis d?un maneig terapèutic integrat. Obtenir dades de la situació en propi sistema sanitari és útil per a la planificació assistencial i formativa del professionals.
Limitacions: El diagnòstic de depressió pot estar infraregistrat i, a més, pot tenir limitacions en la seva validesa. Els diagnòstics escollits per identificar els pacients amb dolor musculoesquelètic crònic poden no capturar adequadament els pacients amb dolor rellevant, atesa la heterogeneïtat en la presentació i en la evolució de les patologies que etiqueten.

Objetivo: Evaluar la eficacia de una intervención multifactorial dirigida a médicos de familia sobre adecuación en la prescripción de benzodiacepinas y abordaje de la deshabituación en consumidores crónicos.
Diseño: Ensayo clinico aleatorizado estratificado por clusters donde las unidades de aleatorizacion seran los centros de salud

Dolor crònic i depressió constitueixen condicions rellevants i sovint comòrbides. Hipotetitzant que
un tractament integrat donarà lloc a millors resultats clínics, hem dissenyat un programa
d’abordatge integrat del dolor musculoesquelètic crònic i depressió que avaluarem en termes
d’eficàcia mitjançant un assaig clínic.
OBJECTIUS: Presentem un projecte complementari amb l’objectiu de determinar la relació costefectivitat
d’aquesta intervenció.
MÈTODES:
Assaig clínic controlat aleatoritzat; dues branques: intervenció i tractament habitual.
Pacients: 330 pacients d’atenció primària amb depressió major i dolor múscul-esquelètic
moderat/sever de >3 mesos d’evolució.
Intervenció: Programa estructurat per al maneig de depressió/dolor amb tres components
principals: 1) Maneig de la depressió en base a una guia clínica, 2) Case management, i 3)
Intervenció psicoeducativa grupal.
Mesura dels resultats: Entrevistes ‘cegues’ als 0-3-6-12 mesos. Revisió d?històries clíniques i
bases de dades de farmàcia.
Costos: Directes: intervenció, ús de serveis sanitaris, fàrmacs. Indirectes: pèrdua de productivitat
laboral.
Efectivitat clínica: Dies lliures de depressió (HSCL-20), dies lliures de dolor (BPI).
Utilitat: Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAQ_EuroQol-5D)
Pla d’anàlisi: Calcularem les ràtio cost-efectivitat i cost-utilitat incrementals (ICER), ubicant les
estimacions puntuals en el pla cost-efectivitat. Representarem la incertesa mitjançant el·lipses de
confiança i corbes d’acceptabilitat cost-efectivitat.
LIMITACIONS: Dificultats inherents a la pròpia avaluació econòmica (p.ex. incerteses en les
estimacions) que encararem amb els mètodes estàndard i realitzant anàlisis de sensibilitat.
IMPLICACIONS: El disseny de la intervenció hem considerat la seva factibilitat en condicions
habituals de l’atenció primària. Si la intervenció es demostra efectiva i la relació cost-efectivitat és
favorable, el següent objectiu serà impulsar l’implementació d’aquesta intervenció en atenció
primària.

Ensayo clínico para evaluar la efectividad de un modelo asistencial complejo para el manejo integrado de dolor
musculoesquelético crónico y depresión mayor, con la hipótesis que se mejorarán los resultados clínicos que pueden
obtenerse.

La ejecución de este proyecto multicéntrico implica la participación de médicos y pacientes de 20 centros de atención
primaria en la provincia de Tarragona, lo que conlleva necesidades de coordinación y supervisión importantes para
una correcta y homogénea aplicación de los procedimientos previstos en el proyecto y su adecuado desarrollo.
El programa asistencial que desarrollaremos y evaluaremos es una intervención compleja basada en el modelo de
atención a la cronicidad que incorpora diversos componentes: formación y asesoramiento de los médicos de atención
primaria participantes, actividades psicoeducativas para los pacientes, medidas para facilitar la toma de decisiones
por parte de los profesionales clínicos (p. ej., promoviendo y facilitando el manejo clínico acorde a la evidencia
científica), care management, y otras. Debido a esta complejidad se precisa una supervisión estrecha que garantice
la calidad y evite la variabilidad en la aplicación de la intervención entre los diferentes centros y profesionales
participantes.

Como objetivos adicionales en la ejecución del proyecto se prevé que este sirva de motivo y base para el desarrollo
de al menos dos tesis doctorales, dirigidas por el investigador principal del equipo y co-dirigidas por otros miembros
del equipo cualificados.

La liberación parcial de la actividad asistencial del investigador principal para dedicar este tiempo a impulsar y
coordinar este proyecto de investigación permitirá atender a las necesidades de dedicación ligadas al proyecto
descritas aquí y en cronograma/esquema de distribución de tareas que consta en la memoria del proyecto. También
facilitará que se pueda incrementar la dedicación a la línea de investigación desde otras perspectivas relevantes
como son la difusión científica (tener tiempo para redactar buenos manuscritos para los artículos derivados del
proyecto, o para asistir a reuniones científicas), para la divulgación fuera del ámbito estricto científico (p. ej., en
ámbitos profesionales, en ámbitos de gestión/administración sanitaris, o para el público general), y para desarrollar
estrategias orientadas a promover la implementación y generalización del programa evaluado si este se demuestra
útil y eficaz en el marco del estudio.

Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM. Disseny: Cohorts retrospectives-prospectives per comparar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars entre individus amb diferents combinacions de trets clínics que defineixen la SM i, addicionalment, segons la presència de trastorns d’ansietat/depressius. Ámbit: Catalunya, base de dades SIDIAP Subjectes: Individus de 35-75 anys amb criteris de SM sense malaltia cardiovascular basal. Classificació segons el fenotip clínic de SM i segons la presencia de depressió/ansietat. Variable dependent: Incidència d’esdeveniments cardiovasculars (IAM, angor, AVC), mortalitat. Variables independents: Variables sociodemogràfiques (edat, sexe, MEDEA), clíniques associades al RCV (tabaquisme, fibril·lació auricular) i altres (CRG), farmacològiques (estatines, antiagregants plaquetaris, B-blocadors, antihipertensius, anticoagulants, antidepressius, anxiolítics/hipnòtics, antipsicòtics), variables relacionades amb el servei sanitaris (EQPF i EQA del metge) Rellevància i utilitat dels resultats esperats: Una identificació d’aquells fenotips clínics que, dins de la SM, s’associen a major RCV i que, per tant, es podrien beneficiar més d’intervencions terapèutiques/preventives destinades a disminuir aquest risc ajudaran a un maneig personalitzat i basat en les característiques i necessitats del pacient concret. Alhora, conèixer el RCV addicional associat a la presència de depressió/ansietat pot conduir a un maneig de la salut mental inclòs en un maneig integral de la salut de l’individu. Limitacions: Algunes variables com el perímetre abdominal poden estar infraregistrades, i alguns codis diagnòstics (com els dels problemes psiquiàtrics) poden tenir una validesa limitada.

El dolor musculoesquelético crónico y la depresión constituyen condiciones patológicas extremadamente habituales y relevantes que frecuentemente se presentan de forma comórbida multiplicándose el impacto en la salud, empeorando el pronóstico y complicándose la asistencia. El manejo integrado de ambos trastornos representa una oportunidad para obtener mejores resultados clínicos. OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa de abordaje integrado para el dolor músculo-esquelético crónico y la depresión comportará mejores resultados clínicos que el abordaje habitual en atención primaria. MÉTODOS: Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados con dos ramas alternativas: 1) Intervención: Programa integrado para depresión/dolor crónico, y 2) Control: tratamiento habitual. Ubicación: 20 centros de salud en la provincia de Tarragona. Pacientes: Adultos con dolor músculo-esquelético moderado/severo (Escala de intensidad del dolor/Brief Pain Inventory >5 puntos), con más de tres meses de evolución y con criterios diagnósticos de episodio depresivo mayor (DSM-IV). Muestra: La muestra total será de 330 pacientes repartidos en 42 clusters de 8 pacientes. Cluster: pacientes registrados con un mismo médico. Intervención: Programa estructurado para uen manejo integrado depresión/dolor con tres componentes principales: 1) Manejo optimizado de la depresión mayor, 2) Case Management, y 3) Intervención psicoeducativa grupal. Medición de los resultados: Entrevistas «ciegas» a los 0, 3, 6 y 12 meses. Variables de resultado principales: – Sintomatología depresiva (Hopkins Symptom Checklist-20): Gravedad, tasa de respuesta y tasa de remisión. – Sintomatología dolorosa (Brief Pain Inventory). Intensidad e interferencia, tasa de respuesta. – Discapacidad atribuible al dolor (Roland-Morris Disability Questionnaire). – Discapacidad por problemas psicológicos (Sheehan Disability Inventory). – Calidad de Vida relacionada con la salud (EuroQol-5D).

Aquest és un Grup de Recerca Acreditat en la convocatòria 2006-IDIAP, i qualificat com a Grup Consolidat d?Excel?lència en la convocatòria 2010-IDIAP, cosa que avala la capacitat científica, l?experiència, la trajectòria consolidada i els recursos tècnics i humans disponibles. El grup està coordinat pel Dr Enric Aragonès (qui signa aquesta sol?licitud), metge de família i doctor en medicina. La trajectòria de la línia de recerca s?inicia fa un 10 anys i ha mantingut una activitat constant amb un èxit científic satisfactori i esdevenint referent, nacional i internacional, en l?àrea de la recerca en salut mental en atenció primària. Els projectes del grup es centren en aspectes pràctics i útils per als professionals assistencials, particularment en la caracterització clínica de la depressió en atenció primària i en intervencions per millorar el seu maneig, o en millores en el maneig dels ansiolítics. Per altra banda, també s?han explorat i hi ha línies obertes en altres àrees poc o gens treballades des del punt de vista de la recerca i el coneixement científic en atenció primària: trastorns de la personalitat, trastorn per dèficit d?atenció en adults, estigma de la malaltia mental… L?objectiu per als propers anys és mantenir i expandir el nivell d?activitat i consolidar l?equip, concedint especial importància a la realització de doctorats lligats als projectes de recerca. La recerca que es planteja és eminentment pràctica i orientada a la transferència dels coneixements obtinguts a la pràctica assistencial i desenvolupem estratègies actives de col?laboració institucional (administració sanitària, societats científiques) per tal que això s?assoleixi.

OBJETIVO: Evaluar la eficacia de una intervención basada en el diseño específico e implementación de una aplicación para dispositivos móviles (APP) con objeto de reducir la prevalencia de consumo de tabaco en jóvenes motivados de 18 a 30 años. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado por conglomerados, la unidad de aleatorización serán los Centros de Atención Primaria. Análisis por intención de tratar. SUJETOS DE ESTUDIO: Jóvenes fumadores motivados de 10 o más cigarrillos al día con edades entre los 18 a 30 años que acuden por cualquier motivo a las consultas de Atención Primaria y que acepten participar en el ensayo clínico. INTERVENCIÓN: aplicación de las recomendaciones de una Guía de Práctica Clínica durante 6 meses que incluye la utilización de aplicación APPs para dispositivos móviles durante la deshabituación al tabaco. Grupo control: deshabituación habitual. VARIABLES: Se considerará abstinente a los 12 meses al paciente que declaré no haber fumado de forma continuada desde el inicio del tratamiento y haber presentado concentraciones de CO exhalado inferior a 10 ppm o menores en cada uno de los controles. RESULTADOS ESPERADO: mejoraría en las tasas de éxito en la deshabituación.

El model d’atenció a la depressió proposat consisteix en un programa multicomponent dissenyat a partir de l’evidència científica disponible i tenint en compte la seva factibilitat i aplicabilitat en la pràctica clínica habitual en l’atenció primària catalana.
Inclou mesures d’efectivitat demostrada i raonablement aplicables en la nostra organització sanitària. Aquestes accions són de caràcter clínic, formatiu, organitzatiu i d’educació sanitària dels pacients.
El programa pretén una avaluació i abordatge sistemàtic de la depressió en atenció primària. Incorpora mesures educatives dirigides a metges per incrementar els seus coneixements i habilitats en el diagnòstic de la depressió, avaluació del risc suïcida, tractament i seguiment clínic de la depressió i modificacions oportunes en el pla terapèutic per aconseguir la remissió. Inclou una jornada de formació anual més actuacions formatives periòdiques de reforç (sessions clíniques en els propis centres). El contingut formatiu emfasitza el procés assistencial i el seguiment clínic actiu dels pacients deprimits i les opcions davant la no-consecució dels objectius plantejats (remissió a curt termini i no recaiguda a llarg termini).
El programa redefineix els circuits organitzatius i els rols professionals en el si de l’equip d’atenció primària per a l’atenció al pacient deprimit. Potencia el paper de la infermera d’atenció primària en l’atenció a la depressió amb la creació de la figura del «»case manager»». Els «»case managers»» són infermeres amb experiència assistencial i ensinistrades específicament en aspectes clínics de la depressió, tractament antidepressiu, efectes secundaris, importància de l’adherència al tractament i mètodes per assegurar-la, signes d’alarma en l’evolució de la depressió, etc. El «»case manager»» ofereix diversos tipus de suport als pacients inclosos en el programa: educació sanitària, actitud psicoterapèutica, accessibilitat, coordinació amb el metge i/o amb el psiquiatre, etc. El programa estableix un nombre mínim de visites amb el pacient: en la fase aguda, inicialment una setmana després de la inclusió i després mensualment fins a aconseguir la remissió; en la fase de continuació manteniment els contactes són bimensuals; no obstant això, el pla de visites de seguiment pot ser individualitzat segons les característiques del pacient i l’evolució de la depressió. Les visites tenen un contingut estructurat on es proporciona al pacient informació i educació sobre la malaltia i el seu tractament, incloent activitats de «»auto-ajuda»» i consells de salut dirigits al propi pacient i cercles pròxims. Es disposa de material educatiu específic del programa per ser lliurat al pacient. S’avalua sistemàticament l’adherència al pla terapèutic, s’identifiquen les dificultats per al compliment i es proporcionen eines per superar-les, s’identifiquen eventuals efectes adversos del tractament i s’avalua quantitativament l’evolució clínica del pacient amb l’ús sistemàtic de l’escala Patient Health Questionnaire-Depression. Tota la informació registrada, incloent la puntuació en la PHQ-9, es registra en un full de monitoratge a disposició del metge responsable perquè quan visiti al seu pacient tingui dades sobre l’estat i evolució del pacient que l’ajudin en la presa de decisions respecte al maneig (p. ex. necessitat de canvis en el tractament, maneig d’efectes secundaris, re-avaluació, interconsulta, etc.) L’actuació del nivell psiquiàtric esta integrada en el procés assistencial i altament coordinada amb els altres àmbits professionals (metge de família i «»case manager»»). S’optimitzen recursos ja existents com la consultoria i assessoria periòdica, la interconsulta i la derivació, i s’estableixen mecanismes àgils (via informàtica, telefònica) per a compartir informació clínica referent als pacients entre psiquiatres, metges de família i «»case managers»».

La benzodiacepinas son fármacos eficaces a corto plazo. Su utilización prolongada es discutida: pueden producir dependencia, aumentan el riesgo de caídas y fracturas de cadera en ancianos, accidentes de trafico y alteraciones de la memoria. Son ampliamente consumidas de forma crónica en contraste con sus recomendaciones de uso. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención educativa estructurada con seguimiento (IE) y de una intervención mínima (IM) realizada por el médico de familia, para conseguir la reducción del consumo crónico de benzodiacepinas, comparado con la práctica clínica habitual. Evaluar la seguridad de las intervenciones (síntomas de ansiedad y/o depresión, calidad de sueño y consumo de alcohol). DISEÑO: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados multicéntrico con tres ramas. ÁMBITO: Centros de atención primaria de tres comunidades autónomas. SUJETOS DE ESTUDIO: Pacientes entre 18 y 80 años, consumidores de benzodiacepinas durante mas de 6 meses, que no presenten los criterios de exclusión del estudio. MEDICIONES: Variable Dependiente Principal: cese del consumo de benzodiacepinas a los 12 meses. Variables Dependientes Secundarias: Escala de ansiedad y depresión, Escala de dependencia a benzodiacepinas, Escala de calidad del sueño, Consumo de alcohol. Variables independientes: socio-demográficas, de consumo de benzodiacepinas, comorbilidad, medicación concomitante y efectos adversos de la deshabituación. RESULTADOS ESPERADOS: En pacientes atendidos en atención primaria que consumen benzodiacepinas de forma prolongada, esperamos una reducción de su consumo al año de un 40% y un 25% en el GIE y el GIM respectivamente. Las intervenciones propuestas no empeorarán los niveles de ansiedad, depresión, calidad de sueño y consumo de alcohol.

OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa estructurado de abordaje de la depresión comportará mejores resultados de salud en los pacientes (valorados individualmente) que los que se logran con el abordaje habitual en atención primaria. DISEÑO: Ensayo controlado aleatorizado por conglomerados (centros de salud) con dos alternativas: grupo control [tratamiento habitual] ó grupo de intervención [programa de abordaje de la depresión]. ÁMBITO: 22 centros de salud en Tarragona. MUESTRA: Pacientes de ?18 años, con episodio depresivo mayor (DSM-IV) e indicación para iniciar tratamiento antidepresivo. INTERVENCIÓN: Implementación de un programa para el abordaje de la depresión que incluye medidas de efectividad demostrada y aplicables en nuestra organización sanitaria. Incluye formación para los médicos y disponibilidad de una guía clínica basada en la evidencia. Incorpora la figura del ?care manager?, que ofrecerá soporte a los pacientes (educación, adherencia al tratamiento) y asumirá el seguimiento clínico activo y sistemático. La información ayudará al médico responsable en la toma de decisiones clínicas. Con el nivel especializado psiquiátrico se establecerán los mecanismos óptimos de supervisión e interconsulta. MEDICIONES: Monitorización mediante entrevistas telefónicas por un entrevistador «ciego» respecto al grupo de ubicación de los pacientes. Entrevistas de seguimiento a 0, 3, 6 y 12 meses. VARIABLES PRINCIPALES: Gravedad de la sintomatología depresiva, tasa de respuesta y tasa de remisión. ESTRATEGIA DE ANÁLISIS: Análisis de resultados por intención de tratar y a nivel de pacientes valorados individualmente. Se considerará en el análisis el efecto del diseño en la potencial falta de independencia entre observaciones dentro de un mismo conglomerado.

0BJECTIU: Determinar si l’aplicació d’un programa estructurat d’abordatge de la depressió comportarà millors resultats de salut en els pacients (valorats individualment) que els que s’aconsegueixen amb l’abordatge habitual en atenció primària. MÈTODES: DISSENY: Assaig controlat aleatoritzat per conglomerats (centres de salut) amb dues alternatives: grup control [tractament habitual] o grup d’intervenció [programa d’abordatge de la depressió]. ÀMBIT: 20 centres d’atenció primària de salut a Tarragona. MOSTRA: Pacients de >18 anys, amb episodi depressiu major (DSM-IV) i indicació per a iniciar tractament antidepressiu. INTERVENCIÓ: Implementació d’un programa per a l’abordatge de la depressió que inclou mesures d’efectivitat demostrada i aplicables en la nostra organització sanitària. Inclou formació per als metges i disponibilitat d’una guia clínica basada en l’evidència. Incorpora la figura del «care manager», que oferirà suport als pacients (educació, adherència al tractament) i assumirà el seguiment clínic actiu i sistemàtic. La informació ajudarà al metge responsable en la presa de decisions clíniques. Amb el nivell especialitzat psiquiàtric s’establiran els mecanismes òptims de supervisió i interconsulta. MEDICIONS: Monitorització mitjançant entrevistes telefòniques per un entrevistador «cec» respecte al grup on s’ubiquen els pacients. Entrevistes de seguiment a 0, 3, 6 i 12 mesos. VARIABLES PRINCIPALS: Gravetat de la simptomatologia depressiva, taxa de resposta i taxa de remissió. ESTRATÈGIA D’ANÀLISI: Anàlisi de resultats per intenció de tractar i a nivell de pacients valorats individualment. Es considerarà en l’anàlisi l’efecte del disseny en la potencial falta d’independència entre observacions dins d’un mateix conglomerat. RESULTATS ESPERATS: La hipòtesi d’aquest estudi és que la implementació d’un programa d’abordatge de la depressió en atenció primària, adaptat a la nostra organització sanitària, comportarà millores en el procés d’atenció a la depressió, millors resultats clínics i millores en la qualitat de vida, comparat amb la pràctica assistencial habitual. La relació cost-benefici serà favorable. IMPACTE POTENCIAL: L’execució d’aquest projecte: disseny i avaluació d’un programa d’abordatge de la depressió en AP, està lligada a la seva utilitat i aplicabilitat pràctica. Si la hipòtesi inicial es confirma: la intervenció és efectiva comparada amb la pràctica actual i el cost és raonable, l’objectiu és impulsar l’aplicació d’aquesta intervenció en atenció primària

INTRODUCCIÓ: L’èmfasi de l’atenció als malalts terminals està en la millora de la qualitat de vida del pacient i poques condicions estan tan consistentment lligades a la pèrdua de qualitat de vida com la depressió i el malestar psicològic OBJECTIUS: Determinar la prevalença i els determinants de la presència de trastorns adaptatius i depressió major en pacients amb càncer terminal atesos en atenció primària. Determinar els factors predictius de l’aparició posterior d’aquests trastorns. METODOLOGIA: Disseny: Estudi prospectiu Pacients i ubicació: Pacients amb càncer terminal atesos en l’atenció primària. Procediments: Es realitzaran dues avaluacions: Avaluació bassal. Entrevista estandarditzada (Structured Clinical Interview for DSM-IV Disorders) per determinar els diagnòstics de depressió major i trastorn adaptatiu més una sèrie de qüestionaris que inclouran l’avaluació del malestar psicològic (Beck Depression Inventory), autonomia del pacient (Karnofsky Performance Scale), qualitat de vida (EORTC QLQ-C30), tractaments, tipus i estadi del càncer, símptomes, preocupacions del pacient i suport social (Duke-UNK functional social suport questionnaire). Avaluació de seguiment, a les 8 setmanes de la inclusió, als pacients sense diagnòstic psiquiàtric bassal. S’avaluarà l’aparició de depressió major o trastorn adaptatiu. RESULTATS ESPERATS: Preveiem una alta prevalença de depressió major/trastorns adaptatius: 20-30%. El sexe femení, els més joves, el dolor, la discapacitat física, l’ús de corticosteroides, la preocupació per ser una càrrega pels demés, els antecedents de depressió i la manca de suport social previsiblement estaran associats a la presència d’aquests trastorns psiquiàtrics. La presència prèvia de malestar psicològic predirà l’aparició subsegüent de trastorns adaptatius i/o depressió major.

INTRODUCCIÓ: L’èmfasi de l’atenció als malalts terminals està en la millora de la qualitat de vida del pacient i poques condicions estan tan consistentment lligades a la pèrdua de qualitat de vida com la depressió i el malestar psicològic OBJECTIUS: Determinar la prevalença i els determinants de la presència de trastorns adaptatius i depressió major en pacients amb càncer terminal atesos en atenció primària. Determinar els factors predictius de l’aparició posterior d’aquests trastorns. METODOLOGIA: Disseny: Estudi prospectiu Pacients i ubicació: Pacients amb càncer terminal atesos en l’atenció primària. Procediments: Es realitzaran dues avaluacions: Avaluació bassal. Entrevista estandarditzada (Structured Clinical Interview for DSM-IV Disorders) per determinar els diagnòstics de depressió major i trastorn adaptatiu més una sèrie de qüestionaris que inclouran l’avaluació del malestar psicològic (Beck Depression Inventory), autonomia del pacient (Karnofsky Performance Scale), qualitat de vida (EORTC QLQ-C30), tractaments, tipus i estadi del càncer, símptomes, preocupacions del pacient i suport social (Duke-UNK functional social suport questionnaire). Avaluació de seguiment, a les 8 setmanes de la inclusió, als pacients sense diagnòstic psiquiàtric bassal. S’avaluarà l’aparició de depressió major o trastorn adaptatiu. RESULTATS ESPERATS: Preveiem una alta prevalença de depressió major/trastorns adaptatius: 20-30%. El sexe femení, els més joves, el dolor, la discapacitat física, l’ús de corticosteroides, la preocupació per ser una càrrega pels demés, els antecedents de depressió i la manca de suport social previsiblement estaran associats a la presència d’aquests trastorns psiquiàtrics. La presència prèvia de malestar psicològic predirà l’aparició subsegüent de trastorns adaptatius i/o depressió major.

Objetivo: Determinar la prevalencia y las diferentes formas de presentación de los trastornos depresivos en los pacientes de atención primaria. Analizar el fenómeno de la infradetección de la depresión por parte de los médicos de atención primaria. Diseño: Estudio descriptivo, transversal, muestreo en dos fases. Ámbito: Consultas médicas de atención primaria del ámbito geográfico de las comarcas del Camp de Tarragona Sujetos: 1000 pacientes consecutivos que visiten a su médico de atención primaria por cualquier motivo constituirán la muestra de la primera fase, de los que, aproximadamente, 350 pasarán a ser evaluados en la segunda fase (todos los resultados positivos en el test de cribaje de la depresión más 1/7 aleatorio de los resultados negativos en dicho test). Determinaciones: En la primera fase se aplicará el Self-Rating Depression Scale de Zung como test de cribaje de la depresión a la totalidad de la muestra de pacientes consecutivos. En la submuestra que pasará a la segunda fase se aplicará la entrevista psiquiátrica Structured Clinical Interview for DSM-IV Axis I Disorders, así como una batería de cuestionarios específicos para averiguar los motivos de consulta y la forma de presentación de un eventual trastorno depresivo, la comorbilidad médica, la medicación consumida, la utilización de servicios sanitarios, la repercusión funcional y vital de la depresión y una encuesta de valoración y detección de la depresión por parte del médico de cabecera que atiende habitualmente al paciente.