USR Metropolitana Nord
Medicina de Familia
La detección temprana de diabetes en niños puede mejorar significativamente su calidad de vida de varias maneras: 1. Mejores resultados de salud: el cribado permite la detección temprana de la diabetes, lo que permite un tratamiento oportuno y reduce el riesgo de complicaciones graves como la diabetes cetoacidosis (CAD) y la enfermedad renal u ocular a largo plazo38. También permite un mejor control glucémico, que es crucial para prevenir complicaciones y mejorar los resultados de salud a largo plazo38,. 2. Beneficios psicológicos y de estilo de vida: el diagnóstico temprano puede reducir el shock y la angustia asociados con un diagnóstico repentino, lo que permite a las familias prepararse y manejar la afección de manera más efectiva38. 3. Intervenciones en el estilo de vida: la detección temprana puede provocar cambios en el estilo de vida, como dieta y ejercicio39, 4. Beneficios económicos y sociales: la detección y el tratamiento tempranos pueden reducir los costos de atención médica al minimizar la necesidad de medicamentos costosos y hospitalizaciones (aproximadamente una semana) asociadas con la diabetes no controlada40. Además, el diagnóstico temprano permite a los niños y sus familias tomar control de su salud, tomando decisiones informadas sobre el estilo de vida y las opciones de tratamiento40. En general, la detección temprana de diabetes en niños puede conducir a mejores resultados de salud, una mejor calidad de vida y un mejor manejo de la afección.
Hipótesis
El diagnóstico de diabetes tipo 1 (DT1) en etapa temprana en niños de dos grupos de edad, niños pequeños (de dos a seis años) y niños mayores (de ocho a diez años) a través de exámenes de detección específicos genera importantes beneficios clínicos para los padres al permitir una intervención oportuna para prevenir complicaciones y mejores resultados metabólicos y psicosociales.
Objetivos
Identificar la diabetes tipo 1 (T1D) en etapas tempranas en niños de 2-6 y 8-10 años mediante cribado de autoanticuerpos (Ab), análisis genéticos e inmunológicos, y evaluar la efectividad de intervenciones educativas, así como la viabilidad y aceptabilidad de su implementación.
Diseño
Se trata de un estudio de cohortes prospectivo en 2169 niños atendidos en centros de salud primaria del Área del Barcelonés. Se incluirán los atendidos en el programa de actividades preventivas pediátricas y cuenten con consentimiento informado.
Población: niños de 2-6 y 8-10 años
Número total de sujetos: 2169
Variables
Cribado de autoanticuerpos (Ab), análisis genéticos e inmunológicos, y evaluar la efectividad de intervenciones educativas, así como la viabilidad y aceptabilidad de su implementación.El cribado consta de tres visitas: Visita 1: Extracción capilar para analizar cribado de 3 Ab relacionados con T1D (3-screen ELISA).Visita 2: Confirmación de resultados positivos mediante nueva muestra venosa para detección de Ab relacionados con T1D individuales y pruebas metabólicas (glucosa basal, HbA1c, C-péptido), HLA, estudio celular, Visita 3: Estratificación de riesgo según la presencia de Ab: Grupo A (negativo), Grupo B (un Ab positivo, riesgo de T1D) y Grupo C (dos Ab positivos, diagnóstico en etapas 1 o 2).
Fuente de los datos: NA
Medicamento o producto sanitario objeto de evaluación (cuando proceda): NA
Análisis de los datos: Se analizarán cambios inmunológicos y metabólicos, así como la efectividad del cribado (sensibilidad, especificidad, tasas de falsos positivos/negativos). Se estudiará la asociación entre el genotipo HLA y la positividad de Ab mediante regresión logística. Se realizará un análisis coste-efectividad y una evaluación cualitativa de la percepción de padres y actores clave sobre el proceso de cribado.
Antecedents: There is a growing evidence in the recent literature of the relationship between exposure to environmental pollutants and the risk of suffering mental health issues. In particular, pollutants such as O3, NO2, PM1, PM2.5 and PM10 are associated with children’s and adolescents’ mental health and neurodevelopment issues. In addition, for children and adolescents, five specific groups of mental health issues have been identified: behavioral and developmental disorders, attention deficit hyperactivity disorder (ADHD), anxiety, eating disorders and other mental health problems. More recently, some studies analyzed the impact of exposure to environmental pollutants on adults’ mental health, but more evidence is needed in this direction, especially accounting for the potential lack of accuracy of national registers of lifetime mental health disorders.
Hipòtesis: The main hypothesis underlying this project is that exposure to environmental pollutants is significantly associated with an increased risk of mental health disorders in children, adolescents, and
adults, with variations in these associations influenced by factors such as age, gender, socioeconomic status, and spatio-temporal dynamics. Environmental pollutants, such as air pollution and toxic substances, are known to have systemic effects on the body, including neuroinflammatory and neurotoxic impacts that may disrupt mental health. These effects are likely to differ across demographic groups due to biological and social factors, such as hormonal differences, varying developmental stages, and unequal exposure levels tied to socioeconomic disparities. By leveraging Bayesian statistical methods, this project seeks to test this hypothesis and explore whether these associations vary across population subgroups and over time, providing a nuanced understanding of the complex interplay between environmental and psychosocial factors in mental health.
Objectius: The main objectives of this project are 1) to develop new statistical methodology to study the association between the exposure to pollutants and mental health and neurodevelopment issues, 2) to account for the potential underregistering of mental health issues in these statistical methods and 3) to use the introduced statistical techniques to analyze the potential association between the exposure to pollutants and mental health and neurodevelopment issues in Catalunya.
Metodologia: The study population will be all Catalan individuals between 3 and 90 years old with a diagnosis within the health mental diseaes using ICD-10 codes and ATC codes from IDIAP and CMDB-SM in the period 2012-2024, with an estimated size around 2,4 million individuals. This project will employ a comprehensive methodological approach combining statistical modeling, mathematical techniques, and epidemiological analysis. A Bayesian-based model will be developed to investigate the association between environmental pollutants and mental health disorders, incorporating key demographic variables such as gender, age, and socioeconomic status, along with spatio-temporal factors. Given the massive size and complexity of the dataset, the project will adapt and extend mathematical techniques, such as the Divide and Recombine framework, within the Bayesian inference paradigm to ensure computational feasibility and scalability. To enhance data reliability, the model will include components to estimate and correct for misreporting of mental health disorders, which will account for potential biases in the dataset. The statistical analysis will explore both direct and interaction effects of pollutants, demographic factors, and temporal trends. This robust methodological framework will generate detailed insights into the relationships between environmental exposures and mental health outcomes while addressing challenges posed by data volume, complexity, and quality.
Aplicabilitat i Rellevància: The findings could provide a scientific basis for policy changes aimed at mitigating environmental pollutants, improving mental health outcomes, and addressing health inequities. The regional focus on Catalunya also allows for localized recommendations, which can be scaled or adapted for broader applications. By combining methodological innovation with practical relevance, this project addresses an urgent need in public health and environmental science. Its outputs could significantly advance our understanding of how environmental factors influence mental health and guide both scientific inquiry and public health policy.
Las infecciones por virus respiratorios emergentes y reemergentes representan una amenaza significativa para la vida humana, causando más de 4 millones de muertes y millones de hospitalizaciones anualmente. Los virus de la influenza (VIFI) y el virus respiratorio sincitial (VRS) son las causas más comunes de infecciones virales del tracto respiratorio. La aparición de nuevos patógenos virales ha desafiado la eficacia de los sistemas médicos y de salud pública, generando costos económicos sustanciales. Las vacunas contra la influenza estacional no inducen una inmunidad sólida lo que deja especialmente desprotegidos los grupos de alto riesgo. La vía PD-1/PD-L1 es una vía de señalización inhibitoria implicada en el equilibrio entre la respuesta inmunitaria efectiva y la inmunotolerancia. Su sobre activación en el cáncer y las infecciones virales inhibe la función de las células T. Aunque hay pocos datos sobre su papel en la patogénesis de las infecciones virales respiratorias agudas, la inhibición de la vía PD-L1/PD-1 podría representar una alternativa terapéutica durante la infección aguda por el virus de la influenza. El consorcio, formado por tres miembros con experiencia complementaria, se ha unido para investigar el comportamiento de PD-L1 durante la infección respiratoria viral en pacientes ambulatorios de alto riesgo. El objetivo es proporcionar una herramienta para la identificación, pronóstico y progresión de la enfermedad, y diseñar un ensayo clínico de fase II para probar los candidatos de Affirma Biotech. Con estos objetivos en mente, se estableció una colaboración entre el equipo de la Dra. Concepció Violán en IDIAPJGol y el equipo del Dr. Pere Joan Cardona en IGTP, ambos con una larga trayectoria en investigación clínica, epidemiológica e inmunológica, y Affirma Biotech, una start-up con nuevas moléculas pequeñas patentadas dirigidas a la inhibición de PD-L1. El primer resultado esperado es confirmar la expresión de PD-L1 y su evolución durante el curso de la infección en los pacientes. Esto permitirá identificar posibles marcadores útiles en pacientes ambulatorios y conocer el perfil de expresión de PD-L1 tras una infección viral en humanos. Un segundo resultado esperado es la caracterización preclínica de los nuevos compuestos químicos patentados por Affirma Biotech, que coordinará el presente consorcio. Con estos resultados se estará en disposición de diseñar los futuros estudios clínicos de prueba de concepto de los nuevos inhibidores de PD-L1 para el tratamiento de las infecciones virales respiratorias agudas (Influenza y virus sincitial). En el futuro, Affirma Biotech continuará con el desarrollo clínico sus compuestos para el tratamiento de las infecciones respiratorias agudas hasta la fase IIa. Posteriormente, la empresa encontrará un socio para licenciar los productos y llevarlos al mercado. El valor esperado de la licencia en 2032 será de unos 200 millones de euros.
ANTECEDENTS: Sistemes de salut basats en una forta atenció primària organitzada en base poblacional, milloren l’accés als serveis sanitaris, disminueixen el número d’ingressos hospitalaris evitables i per tant la despesa sanitària global, i milloren la salut de la població. L’any 2017, la Comissió Europea va identificar l’avaluació del rendiment dels sistemes d’atenció primària com una prioritat política. mesurar la qualitat dels serveis oferts és un requisit fonamental per a identificar àrees de millora. L’avaluació del rendiment d’un sistema és especialment necessària quan es produeixen canvis substancials en l’estructura o funcionament, com l’ocorregut amb la pandèmia de la COVID-19. A causa de la complexa naturalesa dels sistemes d’atenció primària, els indicadors utilitzats per avaluar el seu funcionament solen ser específics de cada context. Els Ambulatory Care Sensitive Conditions (ACSC) son un conjunt de diagnòstics potencialment evitables d’ingrés hospitalari o mort. Sovint és utilitzat com un indicador de mesura de l’efectivitat de l’atenció primària.
JUSTIFICACIÓ: L’avantatge d’analitzar agrupacions d’EAP en lloc de l’estudi d’aquests EAP a nivell individual és que permet una perspectiva més àmplia i generalitzable de les característiques estudiades.
L’ús d’algorismes d’intel·ligència artificial per predir el número d’ingressos hospitalaris per diagnòstic evitable (ACSC) pot ajudar a identificar els EAP amb problemes d’efectivitat, la qual cosa afavoriria una millora en la planificació de recursos sanitaris.
OBJECTIUS: 1) Caracteritzar grups similars d’EAP de Catalunya en funció dels resultats en salut, els recursos disponibles i les característiques poblacionals. 2) Predir el número d’ingressos hospitalaris per diagnòstics evitables (ACSC) dels diferents EAP. 3) Analitzar i comparar els resultats en salut dels equips d’atenció primària en relació als períodes de la COVID-19: pre-pandèmia, pandèmia i post- pandèmia.
PERÍODE D’ESTUDI: 2018 – 2022.
ENTORN I POBLACIÓ DE REFERÈNCIA: L’ICS és el principal proveïdor de serveis sanitaris de Catalunya. Gestiona 279 Equips d’Atenció Primària (EAP) adscrits a 5,8 milions de ciutadans.
POBLACIÓ D’ESTUDI: EAP dels centres del ICS de Catalunya.
OUTCOMES: Les variables d’interès son les relatives als resultats dels EAP: 1. Accessibilitat; 2. Longitudinalitat; 3. Abast (comprehensiveness); 4. Coordinació; 5. Orientació comunitària; 6. Orientació familiar; 7. Satisfacció; 8. Gestió de la demanda d’infermeria; 9. Benestar emocional; 10. Qualitat de prescripció farmacèutica; 11. Efectivitat: Número total d’ingressos hospitalaris per diagnòstic evitable; Mortalitat i mortalitat per ACSC.
VARIABLES: Referides a les característiques poblacionals : Edat, Sexe, Indicadors socioeconòmics, Número de visites als equips d’Atenció Primària per tipus de professional i EAP, Número total de malalties, Fragilitat (eFi, Efragicap, Nombre de medicaments (segons ATC) dispensats i data, Variables estils de vida, Nombre d’ingressos hospitalaris totals per cada EAP; Referides als recursos disponibles: Recursos humans disponibles de cada EAP per categoria professional i mes, Infraestructura de les EAP: Edificis i pisos, o en el seu defecte, variables que recullin informació sobre la fragmentació del personal de cada EAP, Població assignada.
FONTS D’INFORMACIÓ: El Sistema d’Informació per al desenvolupament de la Recerca en Atenció Primària (SIDIAP) disposa d’informació agregada a nivell mensual i per EAP de les característiques de la població, dels recursos disponibles dels EAP i dels seus resultats en salut.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: 1) Per a la caracterització de grups similars d’EAP en funció dels resultats en salut, els recursos disponibles i les característiques poblacionals s’usaran tècniques de clústers. Els clústers resultants es compararan en funció de la distribució de les variables sociodemogràfiques, clíniques, socioeconòmiques, d’estil de vida, i, principalment, d’utilització d’assistència sanitària primària, utilitzant anàlisi de variància (ANOVA) i proves de ji-quadrat. 2) S’elaboraran un conjunt d’algorismes d’intel·ligència artificial per predir el número d’ingressos hospitalaris per diagnòstics evitables (ACSC) dels diferents EAP i per períodes de 1,3 i 6 mesos en períodes de 1,3 i 6 mesos. S’aplicaran les següents tècniques de regressió: Decision Tree (DT), Random Forest (RF), Gradient Boosting (GB), k-nearest neighbors (K-NN), Support Vector Machine (SVM), Artificial Neural Network (ANN) i Recurrent Neural Network (RNN). 3) Per a analitzar i comparar els resultats en salut dels equips d’atenció primària en els tres períodes de temps que comprenen la COVID-19, es realitzaran models ARIMA, suavitzat temporal i ANOVA.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA: 1) L’agrupació d’EAP pot ajudar a la identificació de patrons de recursos dels EAP que poguessin resultar més efectius per a aconseguir satisfer les necessitats de la població. 2) L’avaluació d’algorismes que realitzin prediccions de resultats en salut permet identificar els EAP que puguin tenir problemes d’efectivitat, la qual cosa afavoreix una millora en la planificació de recursos sanitaris. 3) El tercer estudi podria ajudar a comprendre com la pandèmia ha afectat els resultats en salut durant el seguiment d’aquesta, i si aquests segueixen la mateixa tendència a mesura que es redueix la focalització de l’atenció de problemes relacionats amb la COVID-19 (període post-pandèmia). En global, el present projecte pot ajudar als responsables polítics i als gestors sanitaris a prendre decisions més informades sobre l’assignació de recursos, millorant així la qualitat d’assistència dels EAP i, en conseqüència, la salut de la població.
La multimorbilidad, es decir, la coexistencia de dos o más enfermedades crónicas, es frecuente entre los adultos mayores, y los estudios indican que el envejecimiento es un factor importante asociado a la multimorbilidad. Se necesita individualizar las decisiones ya que las preferencias de los pacientes no son homogéneas y dependen de factores personales como la edad y el género, la carga de la enfermedad o gravedad o el apoyo social con el que cuentan. Existen marcos conceptuales que examinan la toma de decisiones de los médicos, aunque los pacientes complejos con MM tienen aspectos únicos que hay que tener en cuenta como su mayor complejidad psicosocial y el que los profesionales a menudo deben tomar decisiones
asistenciales en la práctica clínica con un mínimo de evidencias clínicas relevantes como apoyo [13,14,15]. En sus decisiones deben considerar las interacciones entre enfermedades, las recomendaciones contradictorias, la capacidad de autogestión del paciente y el impacto de la carga del tratamiento. Estudiar la TDC puede hacerse desde una metodología cuantitativa y/o cualitativa, ambos enfoques son válidos y complementarios, su uso de forma simultánea permite obtener una visión global, representativa y multidimensional del fenómeno de estudio que no podría obtenerse utilizando sólo una de ellas. Objetivos principales: 1. Conocer los valores, preferencias y expectativas de los y las pacientes con MM respecto a los tratamientos y los objetivos terapéuticos, su experiencia del proceso de atención y su participación en la toma de decisiones relacionada con su salud. 2. Conocer la perspectiva de los y las profesionales médicos y de enfermería de atención primaria que atienden a los pacientes con MM sobre la relación médico-paciente y el encuentro clínico, así como los factores que afectan a la toma de decisiones del médico y enfermera de atención primaria en la atención a estos pacientes. Diseño: Estudio multicéntrico de métodos mixtos. Estudio cualitativo con enfoque fenomenológico y etnográfico con técnicas de grupos de discusión, entrevistas semi-estructuradas. Realizaremos un muestreo teórico intencional de informantes buscando la representación teórica y la máxima variabilidad para obtener la más amplia variedad de discursos. Se elaborará un casillero tipográfico para definir perfiles de hablantes y garantizar la representatividad de los perfiles de interés para los grupos y entrevistas a partir cruzar las variables (edad, sexo y años de experiencia profesional, centro de trabajo) en el caso de los profesionales. En el caso de los pacientes las variables a tener en cuenta serán: edad, sexo, clase social, numero de enfermedades y polimedicación. Los resultados del proyecto permitirán
Identificar los aspectos que profesionales y pacientes consideran más relevantes en el manejo de la multimorbilidad y de esta manera poder adaptar el manejo clínico de los pacientes a su contexto personal y social.
Analizar la evolución de la Multimorbilidad, sus patrones más relevantes y sus trayectorias en la población del SNS, en el periodo 2012-22, y analizar los factores que determinan la mejor evolución en resultados en salud.
Estudio cohorte retrospectivo base poblacional RWD Cohorte MM-SNS. Población = 60 años 7 Comunidades autónomas. N= 5.225725, Variable resultado principal: muerte, dependencia, institucionalización, hospitalización. Análisis de clúster, redes y trayectorias. Para modelar la evolución temporal de los patrones y las trayectorias de los individuos a través de estos patrones, se aplicará el Modelo de Markov Oculto. Estos análisis se complementarán con modelos de regresión logística y de Cox para analizar el efecto de los diferentes patrones de MM sobre variables resultado de interés. Se llevarán a cabo análisis interseccionales para analizar el efecto de las características sociodemográficas y de los ejes de desigualdad sobre los resultados en salud.
Aquesta esmena està justificada per tres motius:
1) En el protocol original, estava prevista una validació dels resultats de l’objectiu 2 del projecte “ Definir tres puntajes de riesgo, para institucionalización, ingresos hospitalarios y mortalidad basado en patrones de multimorbilidad y fragilidad amb una cohort “ amb dades de Suècia, això no ha estat possible (pàgina 12).
2) La falta d’homogeneïtat en les definicions de multimorbiditat, l’estudi longitudinal suec SNAC-K va donar com a resultat una llista de 60 grups de malalties cròniques que podia avaluar-se a partir de la informació de la història clínica electrònica, utilitzant codis ICD-10, ATC i mesures de laboratori i clíniques. Aquesta definició ja s’està utilitzant en una quantitat d’estudis considerables, fins i tot a nivell internacional.
La Observational Medical Outcomes Partenariat (OMOP) ha generat un Common Data Model (CDM) que estableix un estàndard per a codificar les bases de dades d’històries clíniques electròniques a nivell internacional, mitjançant mapatges de les bases de dades originals, codificades en els seus corresponents vocabularis font, a altres vocabularis acceptats per aquest CDM. Per exemple, SNOMED per a les condicions cròniques, RxNORM per als fàrmacs, LOINC per als resultats de laboratori, etc. La finalitat del desenvolupament d’aquest CDM és disposar de bases de dades a nivell internacional utilitzant aquest mateix estàndard, la qual cosa facilita la col·laboració internacional i l’elaboració d’estudis multinacionals de manera senzilla i ràpida. No obstant això, el procés de mapatge dels vocabularis originals de cada base de dades a aquest estàndard és una tasca àrdua i no immediata, en la qual es pot perdre informació si no es troben equivalents.
3) Per resoldre aquest problema, es va pensar en fer una validació amb una base de dades similar , el CPRD d’Anglaterra, per tenir accés a la BBDD és necessari treballar a a Anglaterra i per aquest motius es va demanar una ajut MAES2022: MV22/00026 que la PFIS del projecte , la Lucia Amalía Carrasco Ribelles va obtenir.
CPRD, actualment només treballa amb dades CDM OMOP i, per tant, la validació dels models només es pot fer amb la versió SIDIAP-OMOP és per aquest motiu que necessitem tornar a fer els models de predicció amb les dades CDM-OMOP i necessitem poder treballar en aquest servidor.
En aquest treball es vol validar el mapatge de la definició de multimorbiditat de SNAC-K al CDM de OMOP, per a així aconseguir que una definició de multimorbiditat que ja està sent utilitzada i ha estat validada internacionalment es pugui estendre també als estudis que utilitzin aquest CDM internacionalment. Aquest treball és necessari per a no generar més definicions de multimorbiditat, utilitzant codis diferents. La Validació suposarà una fita important en la definició de la multimorbilitat, especialment en el consens internacional d’aquest concepte.
Antecedents
El citomegalovirus (CMV) és la causa més freqüent d’infecció congènita, la principal causa de pèrdua auditiva neurosensorial no genètica i una de les principals causes de discapacitat neurològica.
Fins al moment actual no es realitza un cribratge sistemàtic de la infecció materna, atès que no existia cap tractament que hagués demostrat disminuir la transmissió al fetus o reduir les seqüeles del fetus infectat. L’única actuació que s’ha mostrat eficaç són les mesures d’educació sanitària per evitar el contagi matern. Tot i això, un estudi recent ha demostrat que en aquelles dones infectades en primer trimestre o al voltant de la concepció, el tractament amb un fàrmac antiviral, el Valaciclovir, redueix el risc de transmissió al fetus (de 30% a 11%).
Plantegem per tant un estudi pilot de cribratge universal a l’àrea de Barcelona que permeti valorar la seva efectivitat per disminuir la taxa de CMV congènit, i que avali la incorporació del cribratge de CMV al protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut.
Hipòtesi
El cribratge universal de CMV durant el primer trimestre d’embaràs és factible, acceptat per les dones gestants, i per identificar les infeccions de primer trimestre, que s’associen a un percentatge més alt de seqüeles a curt i llarg termini, per poder iniciar precoçment el tractament dirigit a reduir la transmissió fetal i en conseqüència els seqüeles al nounat.
Objectiu
Avaluació de la implantació del programa de cribratge universal de CMV al primer trimestre d’embaràs.
Els objectius específics són: la seroprevalença de CMV al primer trimestre d’embaràs, la prevalença de primoinfecció per CMV al primer trimestre d’embaràs, la taxa d’infecció fetal en amniocentesi, la taxa d’afectació fetal per tècniques d’imatge del fetus infectat al primer trimestre, la taxa d’infecció neonatal, la taxa de seqüeles per CMV congènit a l’any de vida, la taxa d’ILE després del diagnòstic de primoinfecció, la taxa d’ ILE després del diagnòstic d’infecció fetal, la taxa d’ILE després del diagnòstic d’anomalies fetals, el percentatge d’acceptació de cribratge de CMV a la població i el cost anual del cribratge universal de CMV.
Metodologia
Estudi multicèntric prospectiu amb una sola cohort. Els centres participants són ASSIR Muntanya, ASSIR Esquerra, ASSIR Santa Coloma de Gramenet, ASSIR Badalona-Sant Adrià, Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital de la Maternitat i Hospital Universitari Trias i Pujol.
La durada total de l’estudi és de 3 anys amb un període de reclutament de gestants d’un any i mig i realitzant-se seguiment de l’embaràs i el part, i del nounat fins als 12 mesos de vida.
Durant el període d’estudi, s’informarà i s’oferirà a tots els gestants a la primera visita de control al primer trimestre la possibilitat de fer serologia a CMV aprofitant l’extracció de l’analítica de 1r trimestre, que es fa als 9-10 setmanes obtenint el consentiment informat. És sol·licitarà serologia a CMV (IgG i IgM, amb avidesa d’IgG per als gestants amb IgM positiva). Els criteris per identificar una infecció primària són els establerts al protocol clínic: IgG i IgM positiva amb avidesa baixa d’IgG o bé seroconversió d’IgG en cas de tenir una serologia negativa recent prèvia al període periconcepcional.
Els gestants amb infecció primària, rebran l’assessorament i el maneig habitual d’aquests casos, al seu hospital de referència seguint el protocol establert per al CMV a la gestació.
Es realitzarà una PCR-CMV en néixer als nadons de mares amb primoinfecció, i els infectats, realitzaran el seguiment neonatal segons protocol pediàtric habitual, com a mínim fins a l’any de vida.
Rellevància
La confirmació de l’eficàcia d’un programa de cribratge universal a CMV, facilitarà la incorporació del cribratge sistemàtic a la gestant, que per tant es beneficiarà del diagnòstic i de la possibilitat de tractament, disminuint per tant les taxes de CMV congènit que comporten interrupcions de la gestació i seqüeles al n
ANTECEDENTS: El gran volum de casos nous i reinfeccions aparegut en aquesta darrera onada produïda per la variant òmicron incrementa la preocupació pel previsible creixement de casos amb simptomatologia perllongada del que s’ha anomenat síndrome post-covid (SPC). Moltes de les persones desenvolupen alteracions neurocognitives. Hores d’ara, el diagnòstic és per exclusió amb altres malalties. Per tant, és necessari disposar de biomarcadors que guiïn el diagnòstic dels símptomes i afectació neurocognitiva per orientar el tractament i seguiment d’aquestes pacients
OBJECTIUS: Descriure les seqüeles neurològiques de les persones que presenten la síndrome de la COVID-19 persistent de tipus neurocognitiu, analitzant la seva relació amb les alteracions cerebrals funcionals i/o estructurals, amb l’estat inflamatori i immunològic, l’afectació vascular i vestibular, i el seu impacte sobre les activitats de la vida diària mitjançant les vivències que han experimentat en convivència amb la simptomatologia persistent.
MÈTODES: Metodologia mixta quantitativa i qualitativa, concorrent i complementària. Metodologia quantitativa: Disseny cas-control niat (nested) en un estudi de 3 cohorts (ProHEpiC-19, King Extensión Cohort i Longcovicat), amb 4 grups independents: Casos (persones amb Covid persistent neurocognitiu) i 3 grups control (Control 0: persones no infectades; Control 1: persones amb covid persistent sense símptomes neurocognitius; i Control 2: persones amb COVID-19
recuperades). Medicions quantitatives: Es realitzarà un estudi exhaustiu amb la medició de paràmetres estructurals i funcionals del cervell (RNM, retinografia, posturografia), qüestionaris neuropsicologics de rendiment cognitiu, estat emocional i qualitat de vida, i biològics de resposta immune: serologia, paràmetres d’inflamació: citocines, PCR, interferó).
Medicions qualitatives: 30 entrevistes semi-estructurades i 3 grups focals.
Estadística: Per a la correlació de les variables d’interès s’utilitzarà el coeficient de Pearson o de Spearman en funció de la distribució de les dades. Per a la comparació dels dos grups s’aplicarà el t-test o U-Mann Whitney quan sigui apropiat o Khi quadrat de Pearson. Totes les determinacions s’ajustaran per edat i sexe.
RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que les proves exhaustives realitzades permetran identificar biomarcadors que seran de fàcil aplicació a l’atenció primària per identificar els casos de post covid amb afectació neurològica. Els resultats serviran d’una banda per donar opcions terapèutiques de diferent espectre assistencial i d’altra banda, per continuar la recerca en aquesta línia per trobar solucions més ajustades i personalitzades per la post covid amb afectació neurocognitiva.
ANTECEDENTS: les vacunes contra la COVID-19 mostren una excel·lent eficàcia en assajos clínics i amb dades del món real, però algunes de les persones encara s’infecten amb SARS-CoV-2 després de la vacunació. L’aparició de la variant òmicron ens ha sorprès per la seva evasió immune envers a la vacuna i l’avantatge en la transmissió, deixant així una gran part de la població susceptible a la infecció. Per aquest motiu, és essencial conèixer les característiques clíniques, sociodemogràfiques i de la resposta immune de les persones que desenvolupen un COVID-19 greu malgrat la immunitat vacunal, per identificar i administrar dosis de reforç només a aquells col·lectius que ho necessitin, evitant així noves hospitalitzacions i morts en front a futures onades i noves variants del SARS-CoV-2.
OBJECTIUS: aquest estudi pretén identificar els factors de risc per a la infecció per SARS-CoV- 2 després de la vacunació i descriure les característiques epidemiològiques i immunològiques de les persones que tenen més risc de patir una malaltia greu (ingrés hospitalari i/o mort )
posterior a la vacunació. A demés, analitzarem les respostes humorals i cel·lulars de persones i infectades després de la vacunació en funció de la gravetat de la COVID-19 (greu vs. lleu).
Finalment, validarem la correspondència dels resultats obtinguts amb els models predictius.
MÈTODES: estudi de casos i controls niat en una cohort prospectiva de registres electrònics de
la història clínica (eCOH) i en 4 cohorts immunològiques de persones ?18 anys de Catalunya. Les cohorts disposen de informació de dades demogràfiques, socials, clíniques, medicació i proves diagnòstiques de la COVID-19. En la eCOH, s’identificaran les persones amb factors de risc. Es consideraran casos: les persones que havien rebut la pauta de vacunació complerta (1 dosis i amb 2 dosis, en funció del grup d’edat <65 i ?65 anys, respectivament) que després desenvolupin COVID-19 greu almenys 14 dies després de la última administració de la vacuna amb una prova diagnòstica de SARS-CoV-2 positiva. Es seleccionaran dos grups control emparellats per edat i sexe que no hagin desenvolupat infecció post-vacunal. De les 4 cohorts immunològiques es seleccionaran casos -persones amb perfil de risc i controls- per estudiar la variant d'infecció (seqüenciació), així com la resposta humoral i cel·lular post-vacunació en dues visites: abans i després la infecció (quantificació d'anticossos contra SARS-CoV-2, caracterització de cèl·lules B i T especifiques). L'associació entre vacunació i esdeveniments d'interès s'estudiarà amb models de regressió logística condicional, ajustant per factors de confusió: edat, sexe, COVID-19 prèvia, comorbiditats, tabac, medicació, dades socioeconòmiques. S'efectuaran análisis estratificades per grups d'edat i sexe. Es esenvoluparà un model de predicció amb models de Cox per estimar el risc d'esdeveniment segons vacunació. S'analitzarà l'evolució longitudinal de les respostes humorals i cel·lulars especifiques, i es modelarà amb models de regressió mixtos segons vacunació, ajustada per factors de confusió.
RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que el nombre de infeccions post-vacunals a la població general és superior al estimat fins ara. A
demés, identificaren els grups que tenen més risc d'ingrés hospitalari i mort per COVID-19 malgrat la vacunació per desenvolupar models de predicció i criteris de revacunació ajustats amb dades del món real. Treballar amb dades del món real aporta informació més rellevant que la que s'obté amb els assajos clínics, perquè permet identificar tots els tipus de població i personalitzar el tractament. La informació de resposta immune humoral i cel·lular analitzada a una mostra representativa de persones de cadascun dels grups, i les dades retrospectives, proporcionarà informació rellevant per conèixer els perfils de persones amb risc d'infecció
greu, clau pel disseny de noves vacunes.
ANTECEDENTS:
Diversos autors han informat que la saliva és una mostra fiable,
alternativa als hisops nasofaringes i nasals de cornet mitja, per detectar infeccions per
SARS-CoV-2 recollides mitjançant RT-PCR és sap poc sobre la comparació de ambdues
preses de mostres, especialment amb la nova variant Omicron del SARS-CoV-2. Realitzar
un estudi de comparació en la practica clínica habitual ajudarà a resoldre aquests dubtes.
OBJECTIUS
1. Avaluar la usabilitat i acceptabilitat per a la detecció d’antígens amb test ràpid vers el
SARS CoV-2 en pacients de l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona.
2. Analitzar la sensibilitat i especificitat de la presa de mostra amb hisop amb saliva a la
cavitat bucal per a la detecció d’ d’antígens amb test ràpid vers el SARS CoV-2 respecte
la presa de mostra amb hisops al cornet mitja nasal.
METODOLOGIA
Disseny: estudi transversal de precisió de una mètode de recollida de mostres per una
prova diagnòstica de SARS-CoV-2 d’una setmana de duració en als centres d’atenció
primària del Nord Metropolitana Nord de Barcelona (Espanya) en 300 persones > 18
Els resultats primaris inclouen: resultats del test d’antigen determinat per presa de
mostra nasal i bucal , resultats de rt-PCR en els casos discrepants i altres variables: COVID19 prèvia, vacunació i simptomatologia.
«Objetivo principal: Analizar la evolución de la Multimorbilidad, sus patrones más relevantes y sus trayectorias en la población del SNS, en el periodo 2012-22, y analizar los factores que determinan la mejor evolución en resultados en salud. Diseño: Estudio multicéntrico de métodos mixtos. Subestudio 1. Estudio cohorte retrospectivo base poblacional RWD Cohorte MM-SNS. Población ? 60 años 7 Comunidades autónomas. N= 5.225725, Variable resultado principal: muerte, dependencia, institucionalización, hospitalización. Análisis de clúster, redes y trayectorias. Para modelar la evolución temporal de los patrones y las trayectorias de los individuos a través de estos patrones, se aplicará el Modelo de Markov Oculto. Estos análisis se complementarán con modelos de regresión logística y de Cox para analizar el efecto de los diferentes patrones de MM sobre variables resultado de interés.Se llevarán a cabo análisis interseccionales para analizar el efecto de las características sociodemográficas y de los ejes de desigualdad sobre los resultados en salud. Subestudio 2.
Estudio observacional prospectivo: seguimiento a 3 años,Cohorte MULTIPAP N=1200 y validación de los patrones y trayectorias de Subestudio1,incorporando calidad de vida, apoyo social, capacidad funcional y fragilidad. Subestudio 3. Estudio cualitativo con enfoque fenomenológico y etnográfico con técnicas de grupos de discusión, entrevistas semi estructuradas y Photovoice para conocer la perspectiva de los pacientes y profesionales toma decisiones compartidas. Subestudio 4. Revisión sistemática de la literatura. Sobre la efectividad de las Intervenciones de formación, Multimorbilidad y polifarmacia en profesionales de la salud. «
«- Type of study/ Design: Randomized, double-blind, placebo-controlled clinical trial.
– Sponsor: IGTP / HUGTIP
– Title of the clinical trial: Efficacy of micronutrient dietary supplementation in reducing
hospital admissions for COVID19 and Long Covid: A double-blind, placebo-controlled,
randomized clinical trial.
– Protocol code: CoVIT Clinical Trial
– NºClinicaltrials.gov: NCT04751669
– Coordinating researcher: Dra. Teresa-Maria Tomasa-Irriguible.
– Recruiting Centre: Germans Trias i Pujol University Hospital (HUGTIP) and Centre
d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) del Maresme, in Mataró
– Ethical Committee for clinical Investigation (CEI): Germans Trias i Pujol University
Hospital CEI.
– Monitoring: Clinical Research Associate at UPIC (Unitat Polivalent d’Investigació Clínica)
Clinical Trial Unit- IGTP and at IDIAP Jordi Gol
– Study treatments:
– Dietary supplement with micronutrients
– Placebo
– Test phase: Not applicable.
– Main objective: Evaluation of the effectiveness of supplementation with a dietary
supplement to improve the need for hospital admission for SARS-CoV-2 infection, and
also the incidence of Long Covid.
– Study pathology: COVID-19.
– Main variable: The need for hospital admission of SARS-CoV-2 documented infection and
the incidence of Long Covid.
– Study population and total number of patients: Patients of the health system of the
Northern Metropolitan Area of Catalan Health Institution with symptoms compatible with
SARS-CoV-2 infection. A total of 300 people (150 treated with dietary supplement and 150 with placebo).
– Duration of treatment: 14 days.
– Data analysis: IDIAP Jordi Gol Medicine Study Unit»
Supervivencia de cáncer de mama y otras neoplasias asociadas a receptores histáminicos y los medicamentos antihistamínicos. Objetivo 2). Identificar la asociación por métodos de machine learning del cáncer de mama y otras neoplasias asociadas a receptores histamínicos y los medicamentos antihistaminicos para predecir la muerte. Ámbito: atención primaria Cataluña. Periodo: 2010-19.Fuentes de información: Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria. Población: Personas ?65 años, muestra estimada: 916.619personas. Variables: problemas de salud (ICD-10), cáncer, medicamentos (ATC), antihistamínicos, edad, sexo, número de visitas, mortalidad. Resultados: supervivencia por cáncer de mama y otras neoplasias asociadas a receptores histáminicos Análisis estadístico: El objetivo 1) Se utilizará un modelo logístico basado en variables de confusión para calcular el Propensity Score (PS) y definir los grupos de usuarios y no usuarios.Se estimarán las tasas de mortalidad e incidencia del cáncer durante el seguimiento para cada cohorte, se reportaran los valores por cada 1.000 pacientes-año y su correspondiente intervalo de confianza (IC) del 95%. El análisis de la supervivencia se realizará utilizando métodos no paramétricos como Kaplan-Meier y el log-rank test. Se ajustarán modelos de regresión de riesgos proporcionales de Cox multivariados, ajustando los factores de confusión y predicción de cada cáncer. Se considerarán métodos de Imputación Múltiple (MICE), para poder minimizar el impacto de la presencia de valores faltantes en las variables de análisis. El objetivo 2) Se prevé usar técnicas de reducción de dimensionalidad y de modelos de clustering (Kmeans, jerárquico) que permitan por un lado el análisis exploratorio de los datos y por otro la identificación de grupos e interacciones. Respecto a la interacción de antihistamínicos con la muerte resultado del cáncer de mama y otras neoplasias asociadas a receptores histamínicos se construirán modelos predictivos basados en algoritmos de última generación como árboles de decisión, gradiente boost machine y aprendizaje profundo por medio de redes neuronales. Se proporcionarán medidas de calidad de los modelos construidos basadas en validación cruzada, métricas de accuracy y curvas ROC a ese año sumadas a los puntajes de predicción de salida obtenidos el año anterior.
Aquest projecte és farà amb les dades del projecte 4R16/029 i PI16/00639 . NO ES NECESSARI TONAR A DEMANAR DADES DEL SIDIAP. ES UN PROJECTE INICIAL PER EXPLORAR UNA HIPOTÉSIS , SI ÉS AFIRMATIVA ÉS DEMANARÀ UN SEGON PROJECTE AMB MÉS DADES.
Ageing is a major trend among people living with HIV PLWH, and due to the chronic inflammation and immune senescence caused by the virus and the ageing process, there is a higher prevalence of certain comorbidities, leading to more comorbidity burden. In this study, we intend to describe and compare comorbidity prevalence and incidence in PLWH over 40 against HIV negative population, compare overall multimorbidity patterns in PLWH over 40 years, and analyse multimorbidity pattern trajectories in PLWH over 40 against HIV negative population.
Study population will be general population over 40 years between January 1 2010 and December 31 2020. Chronic diseases will be coded according to the Swedish National study of Aging and Care in Kungsholmen (SNAC-K) (1). General population patients will be compared with a precious cohort of HIV patients.
Clinical, lab and drug related parameters will be extracted for the assessment of certain conditions. Death will be measured at date of event, regardless of the cause. A person not visited for over a year by the end of the follow-up period will be considered lost to follow-up (LTFU). Additional variables included are socio-demographic variables such as age at baseline, gender, socio-economic status, number of drugs dispensed at the pharmacy and number of visits to Primary Care. Polypharmacy will be described as five or more different drugs, not including antiretrovirals.
Descriptive statistics will used to summarize epidemiological characteristics and overall prevalence and incidence for every comorbidity group of patients. Cluster analysis will be run. To prevent including statistical noise and spurious findings, diseases with a prevalence?2% in both groups will be excluded. Individual longitudinal trajectories will be modelled across multimorbidity patterns to compare against PLWH cohort.
We will obtain 1] a descriptive analysis table showing differences between the two groups in socio-economic status, comorbidity prevalence and incidence, number of drugs dispensed at pharmacy and number of primary care visits, 2] a comparative table showing over-all prevalence and incidence for both groups, for all comorbidity groups, 3] logistic regression analyses assessing comparative risk (OR) for all comorbidity groups, with age as a continuous variable between both groups, and 4] a descriptive analysis of comorbidity clusters in both groups based on comorbidity groups with >2% over-all prevalence.
This project is crucial so as to better understand changes in age-associated comorbid patterns and the differences in health-related quality of life between PLWH and non-infected general population, in order to make health policies decisions based on reliable and concise data to make evidence-based decisions on health policy, allocate scarce resources optimally, and establish specific clinical guidelines with the goal to address these changes.
ANTECEDENTES: Los trabajadores de la salud (PS) están en la primera línea de la lucha contra COVID-19, siendo más susceptibles a infectarse. En el estudio anterior, Prohepic-19, hicimos un seguimiento de 1471 TS durante 12 meses. La vacunación llega con muchas preguntas sobre su protección, reinfecciones y respuesta inmune. Ampliar el seguimiento de nuestra cohorte bien caracterizada inmunológicamente será decisivo para resolver estas cuestiones capitales.
? OBJETIVO: Generar información altamente confiable para mejorar las políticas de salud para prevenir la infección por CoV-2. Analizaremos la tasa de incidencia de la infección por CoV-2, la reinfección, la respuesta inmune a largo plazo para los trabajadores sanitarios infectados y no infectados relacionada con la vacuna en los trabajadores sanitarios expuestos, sanos e infectados.
? METODOLOGÍA: Una cohorte de PS (n = 1370 serán seguidos durante 24 meses, con dos brazos (sanos-expuestos = 1050; infectados = 320). Estadísticas: La incidencia relativa de la prueba de RT-PCR positiva y la nueva infección Se estimará de acuerdo con el nivel basal de los anticuerpos. Se analizará la cinética de IgG e IgM durante 24 meses, ajustando por edad, sexo y síntomas.
? RESULTADOS ESPERADOS: ProHEpiC-19 + se concibe como una estrategia para determinar la protección inmunológica a largo plazo frente a nuevas infecciones. Los resultados servirán de base
Researching the co-existence of multiple chronic conditions in a single individual (multimorbidity) is challenging using conventional study designs. Confounding, bias and reverse causality are often complex and severe and may partly explain apparently paradoxical associations. People with type 2 diabetes and additional conditions, for example, tend to have lower HbA1c than those with diabetes alone, and we and others have shown that there is marked weight loss and declining blood pressure for a decade before diagnosis of dementia. Our vision is to address these challenges by combining genetic and conventional approaches and using large-scale data resources from the UK, Spain, US and Canada, including 3 multi-million patient GP data sources. We will identify clusters of disease, use novel causal inference methodology to identify shared biological determinants, and study in-depth a set of disease clusters. By understanding biological determinants of multimorbidity clustering and identifying which are associated with markedly altered clinical outcomes, we will help clarify which multi-morbidity combinations are of most clinical importance to understand.
We will define multimorbidity as the presence of 2 or more chronic conditions(1) but focus on those each occurring in >1% of men or women aged 40 plus and that are genetically correlated with other conditions. To address inequalities of multimorbidity we will study the excess burden in women and ethnic minorities. A multi-modal, data driven approach will be critical. Clustering that is consistent across genetic and observational data will be more reflective of shared determinants. Genetic approaches provide a test of lifelong exposure to risk factors and provide strong causal inferences. The widespread availability of genome wide information also means that we can study shared risk factors that are not measured in many studies (e.g. insulin resistance) and calculate disease clustering between, as well as within, databases(2).
To achieve our vision we have formed a new multi-disciplinary research team (supported by outstanding external advisors), including researchers with extensive experience in multimorbidity in three GP databases; physical and mental decline in the elderly; specialists in key diseases (diabetes, vascular, dementia, musculo-skeletal) and with expertise in genetics and causal inference.
OBJECTIVES
1. To identify disease clusters using a combined genetic and observational approach; and to test the hypotheses that: a) using multiple data sources and genetic correlations will provide more robust estimates of clustering than has been so far possible, and that b) patterns of clustering differ between the sexes and ethnic minorities.
2. To improve reproducibility of multimorbidity research, and working with other collaborative bids where relevant, to develop STATA and R packages to standardize the process of disease coding across GP databases, and to make these tools publicly accessible.
3. To develop and apply genetic and non-genetic «»instruments»» and causal inference methods to identify shared biological and non-biological determinants of disease clustering. These instruments will include clusters of genetic variants specific to potential shared disease processes and be randomized to disease incidence and adverse outcomes.
4. To identify a subset of emerging disease clusters for further, in depth study; to validate these clusters in additional datasets with different ascertainment criteria; and to test the hypothesis, using longitudinal data, that the timing sequences of the different disease components to the identified clusters differ from chance (life course).
5. To identify the cluster-associated outcomes of most impact, as informed by frequency, severity and our PPI advisors; to estimate the proportion of patients in each cluster who develop the most impactful outcomes and identify potential modifiable risk factors.
6. To identify the disease clusters that result in clinically meaningful differences in outcomes compared to patients with only one of the constituent diseases.
La mayoría de los países tienen datos poblacionales disponibles de las infecciones por SARS-CoV-2 integrados en sus sistemas de vigilancia de COVID-19. Además, los estudios de seroprevalencia del SARS-CoV-2, como parte de las estrategias de vigilancia de COVID-19, se recomiendan y están actualmente en curso en muchos países para tratar de desentrañar, entre otros objetivos, cuántas personas han sido infectadas, cómo se está propagando la enfermedad y eventualmente a identificar cambios a lo largo del tiempo. Hasta el momento se han publicado pocos estudios prospectivos de base poblacional representativos a nivel nacional o regional. Además, muchas instituciones, incluidas muchas agencias de salud pública, han señalado la necesidad de analizar y
abordar las inequidades en salud en la pandemia de COVID-19. La caracterización y distribución de
Las infecciones por SARS-CoV-2 permitirían diseñar estrategias más efectivas para dirigirse específicamente a grupos de población de alto riesgo para la prevención y el control de COVID19.
Objetivos:
El objetivo de este proyecto es, mediante estudios seriados transversales de seroprevalencia en el tiempo, poner en marcha un sistema de seguimiento de vigilancia centinela de un sustituto de la exposición al SARS-CoV-2 en las diferentes áreas de la región sanitaria de Barcelona.
Metodología:
Se realizará un estudio transversal en serie en la región sanitaria y los niveles de ABS para estimar los anticuerpos contra el SARS-CoV-2, una prueba anónima no vinculada en la población centinela. El servicio de microbiología del hospital de referencia de cada una de las tres áreas sanitarias (áreas BCN) de la comarca sanitaria de Barcelona realizará la detección de anticuerpos séricos frente al SARS-CoV-2. Se recopilará la información proporcionada por los servicios de Microbiología en el hospital de referencia de cada región sanitaria: fecha de recogida de muestra, fecha de resultado de muestra, sexo, edad, ABS de residencia y diagnóstico codificado o motivo de consulta médica.
Resumen
Las mujeres embarazadas son un grupo de especial vulnerabilidad al SARS-CoV-2 debido a los cambios inmunológicos y fisiológicos críticos que ocurren durante el embarazo y que pueden aumentar la susceptibilidad a patógenos intracelulares como virus o bacterias. La lactancia materna es la piedra angular de la supervivencia, la nutrición y el desarrollo del lactante y el niño pequeño y la salud materna. No hay conocimiento suficiente sobre la influencia del virus SARS-CoV-2 en el embarazo y los recién nacidos. Es de suma importancia conocer la respuesta inmune al SARS-CoV-2 durante el embarazo, nacimiento y primer año de vida, para poder establecer protocolos de prevención y manejo terapéutico en este vulnerable.
período de la vida.
Objetivos
Investigar los factores que modulan la respuesta inmune en gestantes al SARS-CoV-2, midiendo las características inmunológicas que permitan distinguir los portadores sintomáticos de los asintomáticos, y medir la transferencia de anticuerpos a sus bebés.
Diseño
Estudio de cohorte de 673 mujeres, 473 embarazadas y sus recién nacidos y 200 mujeres en edad fértil. El período de inclusión es del 1 de marzo al 30 de junio de 2020.
Variables
Variables sociodemográficas, clínicas y biológicas durante el período de gestación y un año después del nacimiento. Las variables biológicas son ARN SARS-COV-2, Anti-SARS-CoV-2 (IgG, IgM, IgA) y subpoblaciones de linfocitos en sangre total, respuestas específicas de linfocitos T a COVID-19, citocinas en plasma y ARN SARS-COV -2 leche materna.
Hipótesis
1. La infección por COVID-19 de mujeres embarazadas afecta la inmunidad del recién nacido.
2. La lactancia materna en mujeres con AC anti-SARS CoV-2 protege al bebé de la infección en los primeros meses de vida.
Resultados
Los resultados ilustrarán la respuesta contra la enfermedad. En concreto, podremos sumar conocimientos en:
-La respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el momento de la infección.- La aparición de transmisión vertical e infección intrauterina.
– El estado inmunológico de los recién nacidos.
– El efecto protector de la lactancia materna (inmunización pasiva) en los bebés.
Aplicabilidad
Los resultados ilustrarán la respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el estado inmunológico de los recién nacidos / bebés IMP-226-CT V02.
La gran cantidad de registros de salud electrónicos existentes se puede aprovechar para mejorar la eficiencia y la precisión de los profesionales médicos. Los sistemas de ayuda al diagnóstico o los detectores preventivos de riesgo para la salud son posibles hoy en día gracias a la disponibilidad de grandes repositorios de datos y de potentes técnicas de aprendizaje automático. Nuestro objetivo es explorar enfoques que permitan la extracción de patrones de evolución del paciente a partir de historias clínicas escritas en español, catalán o inglés. Los patrones obtenidos podrían ser útiles para el desarrollo de asistentes de diagnóstico o políticas de prevención. Para lograr los objetivos descritos anteriormente, nos centraremos en el estudio de diferentes aspectos: – Extracción de información médica de historias clínicas. Nos centramos en: Reconocimiento de entidades médicas (diagnósticos, procedimientos, signos/síntomas, medicamentos, parte_de_cuerpo, etc.), codificación de entidades médicas usando diferentes codificaciones (CIE10, CIAP2, Snomed, ATC) y extracción de relaciones (p.e., ocurre entre un diagnóstico y una parte_de_cuerpo). Exploraremos arquitecturas de joint deep learning y emsemble deep learning, así como los efectos de aplicar word embeddings médico, y de combinar ML semisupervisado con deep learning para lograr modelos efectivos a partir de conjuntos pequeños de entrenamiento. – Detección de negación y especulación. No todas las entidades médicas reconocidas en texto tienen la misma certeza: algunas son especulativas y otras están negadas. Por lo tanto, la detección de estos casos es un paso crucial para realizar una extracción de información precisa sobre el texto médico. Se explorarán diferentes enfoques. Por un lado, con respecto al modelado del problema: detectar relaciones o clasificar entidades reconocidas en neg, pos, espec. Por otro lado, aunque se aplicarán métodos de aprendizaje profundo de vanguardia, también se considerarán las soluciones clásicas de aprendizaje automático. – Enriquecimiento y búsqueda de términos aproximados en ontologías médicas. Para permitir la representación de conceptos médicos en cualquiera de los sistemas de codificación relevantes para el proyecto y para español y catalán, exploraremos técnicas para integrar y enriquecer los recursos y ontologías médicas existentes (metamap, snomed, UMLS, BioPortal, …) . También desarrollaremos técnicas eficientes basadas en similitudes para la búsqueda de las entradas ontologicas más similares a un término detectado en texto médico (ya sea escrito con gramática estándar o con gramática no estándar). – Inferencia de patrones para la predicción de riesgos en pacientes multimórbidos. Dichos tipos de pacientes son altamente prevalentes en contextos clínicos como la atención primaria, pero hay poca evidencia sobre cómo tratar con dichos pacientes. En colaboración con IDIAP JGol, nuestro objetivo es inferir automáticamente patrones mediante los cuales los médicos puedan predecir el riesgo de nuevas enfermedades para un paciente multimórbido dada su historia clínica. Nos centraremos en el estudio de diferentes técnicas de minería de datos que exploten la información médica extraida de historiales de pacientes multimórbidos.
El projecte vol descriure un conjunt de professionals sanitaris exposats a SARS-CoV-2 mitjançant la mesura de característiques serològiques i immunològiques que permeten distingir els portadors simptomàtics dels asimptomàtics.
A més, l’estudi vol identificar el temps que dura la immunitat contra SARS-CoV-2, la durada de l’estat del portador asimptomàtic i els factors predictius relacionats amb l’estat del portador asimptomàtic. També busca definir un algoritme per identificar l’estat del portador i la resposta immune (semiquantitiva), a partir dels resultats obtinguts en l’estudi de les mostres dels individus estudiats. Per últim, el projecte vol identificar les citoquines en la fase inicial de la Covid-19 i que poden servir com a biomarcadors o traçadors de la progressió i severitat de la malaltia.
Els resultats d’aquest estudi contribuiran a l’optimització de la gestió dels recursos humans amb criteris sòlids per a la seguretat dels professionals i pacients, reforçant així el sistema sanitari per afrontar la pandèmia i les noves onades de malaltia previstes.
En la actualidad desconocemos si la infección por SARS-CoV-2 será capaz de generar memoria inmunológica a nivel poblacional. La presencia de memoria T inmunológica es esencial para el control de un nuevo brote epidémico por CoV-2. Bajo estas premisas, este proyecto propone: 1) Identificar las regiones del CoV-2 reconocidas por la respuesta T inmune asociadas a protección. 2) Determinar el tiempo de generación de estas respuestas. 3) Caracterizar la funcionalidad de las respuestas T asociadas a protección frente al CoV-2. Esta información es esencial para diseñar con éxito y evaluar la inmunogenicidad de un nuevo prototipo de vacuna T en una segunda fase. El objetivo final es alcanzar la protección poblacional prolongada frente al SARS-CoV-2 mediante vacunación.
En la actualidad no se sabe si la minoría de casos de COVID-19 que evolucionan mal son debidos a un exceso o un defecto en la respuesta immune innata o adaptativa o a una disregulación conjunta. Existen herramientas aun no aplicadas para poder discernir entre los varios escenarios inmunológicos en que se desarrolla esta infección.
Objetivo: Generar algoritmos para estratificar los enfermos por el perfil de riesgo inmunológico a aplicables al análisis de ensayos clínicos con inmunomodulares en marcha o futuros y, puntualmente apoyar estrategias terapéuticas.
Módulos
1) captación y análisis diaria de parámetros de inflamación, coagulación, inmunología y
microbiología además de bioquímica en relación con los orígenes de las muestras y los datos demográficos de los pacientes, seguimiento evolutivo y progresiva valoración de los índices más predictivos;
2) Medición en 120 enfermos del nivel de 18 citocinas y 32 poblaciones linfocitarias;
3) Generación algoritmo pronóstico y de orientación terapéutica;
4) Identificación de las vías de respuesta activadas. Módulos de apoyo incluyen generar
colecciones de muestras, de extracción de datos clínicos y de análisis estadístico.
Direct comorbidity relations have been described at an epidemiological level based on the systematic analysis of medical records. Unlike direct comorbidities, inverse comorbidities have been mainly described by studies focused on the relations between specific pairs of diseases, as in the case of inverse comorbidity relations between Central Nervous System (CNS) disorders and cancer. Our group started analyzing the molecular bases of comorbidity relations between CNS disorders and cancer based on transcriptomic meta-analyses, and further expanded the analysis of patient-specific comorbidities among 104 ICD-10 codes (http://disease-perception.bsc.es/index.html), including associations to drug intake. Interestingly, our approach significantly matches previously described comorbidities using epidemiological data.
The aim of this project is to analyze the comorbidity relations between the 104 ICD-10 codes (Table 1) analyzed in our previous study, by extracting temporal disease trajectories from the last 10 years in the primary care registry of Catalonia, covering most of the population in the area, and stratifying individuals based on age and gender. Additionally, since our analyses 4 highlight that molecularly similar patients suffering from the same disease present specific comorbidity risks, some of them associated to treatments, we propose a novel analysis to cluster patients based on drug intakes and systematically analyze their associated direct comorbidities to infer the effect of drugs on comorbidity risks. We expect that the mentioned approach will let us verify our previous results on disease comorbidities associated to treatments, driving to drug repurposing opportunities.
Objetivos: 1) Identificar patrones longitudinales de multimorbilidad y fragilidad. 2) Definir tres puntajes de riesgo, para institucionalización, ingresos hospitalarios y mortalidad basado en patrones de multimorbilidad y fragilidad. Ámbito: Atención primaria de Salud de Cataluña. Periodo: 2010-19. Fuentes de información: Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria, CMBD-H. Población: Personas 65 años con multimorbilidad y fragilidad, muestra estimada: 1.200.000 personas. Variables: Principales: problemas
de salud, medicamentos. Secundarias: edad, sexo, índice socioeconómico.Resultados: institucionalización, ingresos hospitalarios, mortalidad global. Análisis Estadistico: Objetivo 1: aplicación de algoritmos de agrupación no supervisados para obtener patrones transversales de multimorbilidad y fragilidad (métodos de agrupación: Autoencoders, Expectation-Maximization y K-means). Los patrones longitudinales se analizarán con modelos
ocultos de Markov para estimar las trayectorias individuales a través del tiempo. Objetivo 2: análisis supervisado, mediante la construcción de un meta-predictor para obtener los tres indicadores de riesgo. Con este fin, se combinarán de manera óptima los diferentes algoritmos de predicción, como por ejemplo, redes neuronales recursivas y árboles de clasificación y regresión logística. Estos algoritmos definirán los tres puntajes de riesgo determinados a partir de los patrones de multimorbilidad y fragilidad.
Objectius 1. Determinar les malalties cròniques i els patrons de multimorbiditat (MM) en relació als grups d?edat, sexe i posició socioeconòmica; 2. Analitzar les diferències en els patrons de polimedicació (PM) en funció del patró de MM segons grups d?edat, sexe i posició socioeconòmica; 3. Avaluar l’evolució de les prescripcions inadequades, desaconsellades i duplicitats terapèutiques; 4. Avaluar la seguretat de la prescripció en base a: MM, PM, funció renal, funció hepàtica i mortalitat.
Disseny: Longitudinal prospectiu d?una cohort poblacional. Àmbit: 50 equips atenció primària (AP) de l?Institut Català de la Salut de Barcelona. Població: Persones ?65 anys amb MM (200.000 persones). Fonts d’informació: història clínica electrònica d?AP. Període d?estudi: 2009-2014. Variables: Problemes de salut (Classificació Internacional d?AP 2), medicaments (codi Anatomical Therapeutic Classification), grups d?edat, sexe, posició socioeconòmica, funció renal i hepàtica i mortalitat. Anàlisi estadística: Anàlisi dels patrons de MM i PM en individus mitjançant l’anàlisi de correspondències múltiples i l’anàlisi de clústers (k-means). Les persones amb diferents patrons de MM i PM es seguiran en el temps i s?analitzarà la relació dels medicaments amb la funció renal i hepàtica i la mortalitat mitjançant models mixtos generalitzats i/o models d’equacions estimadores generalitzades. Les anàlisis s’estratificaran per grups d?edat, sexe i posició socioeconòmica. Resultats esperats: Els patrons de MM podrien variar al llarg del temps i alguns s?associen a certs patrons de PM. La seguretat de les prescripcions en persones amb MM es relaciona amb la PM.
Evidència científica ben contrastada avala l?eficàcia de la intervenció intensiva en l?estil de vida per retardar l?aparició de la diabetis tipus2. No obstant això, la translació des de l?assaig clínic a l?entorn comunitari ha estat difícil a tot arreu i esdevé el principal desafiament de la recerca en el camp de la prevenció de la diabetis.
En un assaig comunitari previ varem demostrar que reduir substancialment la incidència de diabetis en atenció primària és viable i cost-efectiu, mitjançant intervenció intensiva en individus d?alt risc. El present projecte DP-TRANSFERS (3 anys) esdevé un programa de translació a gran escala que implementa una intervenció adaptada, mitjançant una proposta acordada a nivell nacional.
La metodologia es basa en una estratègia comunitària de 3 passos (detecció, intervenció i seguiment), que inclou una intervenció de dues intensitats (mòdul bàsic i mòdul de continuïtat) lliurada en condicions reals de treball i transferida a través de 4 canals (relacions institucionals, tallers de formació de facilitadors, tecnologia col?laborativa i lloc web). Inicialment participaran 90 centres (25% de tots els d?atenció primària), amb una població de referència de 1,6-1,8 milions d?habitants i una estimació de 0,32 milions de participants (45-75 anys) amb risc de diabetis.
Per tal de determinar la sostenibilitat, l?efecte, la qualitat del programa i el grau de satisfacció, s?ha projectat una anàlisi estadística de la població destinatària (facilitadors i participants) i d?una mostra estratificada representativa (n=920; poder estadístic 82,5%; errors tipus 1/tipus 2: 5%/20%). Aquesta projecció clarificarà fórmules factibles i eficaces d?avaluar el risc de diabetis, lliurar la intervenció i donar suport al manteniment dels canvis de comportament reeixits.
Esperem desenvolupar una estratègia coherent d?acostament a la societat basada en la ràpida accessibilitat als centres d?atenció primària. Així es podrà avaluar tant l?efecte de la intervenció en l?estil de vida, com el propi procés de translació.
Objetivos
1) Identificar los patrones individuales y combinados de multimorbilidad y polimedicación y la combinación de ambos a lo largo del tiempo en las personas con multimorbilidad; 2) Analizar la evolución de los patrones combinados de multimorbilidad y polimedicación y su asociación con patrones de seguridad (medicamentos evitables, desaconsejados y duplicidades terapéuticas), así como los marcadores clínicos y mortalidad.
Diseño: estudio longitudinal prospectivo de base poblacional.
Ámbito: Atención primaria de Cataluña.
Periodo: 2012-2016.
Fuentes de información: Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria.
Población: Personas 65 años con multimorbilidad, muestra estimada: 1.200.000 personas.
Variables: problemas de salud, medicamentos, edad, sexo, índice socioeconómico, número de visitas, función renal, función hepática y mortalidad.
Análisis estadístico: análisis de los patrones de multimorbilidad, polimedicación y la combinación de ambos para individuos mediante el análisis de correspondencias múltiples y el análisis de clústeres con el algoritmo de la k-medias. Las personas con los diferentes patrones combinados obtenidos en el momento inicial, se seguirán en el tiempo y se compararán la seguridad con medicamentos, la función hepática, renal y mortalidad mediante modelos mixtos generalizados y/o modelos ecuaciones de estimación generalizadas. Todos los análisis se estratificarán por edad y sexo.
La fibril·lació auricular (FA) és una de les principals causes de morbilitat i mortalitat i incrementa el risc de mort, insuficiència cardíaca i ictus. El diagnòstic de FA és un repte degut a la seva naturalesa paroxística, especialment en les etapes inicials de la malaltia. Les millores en la detecció de la FA tindrien un impacte molt positiu en els sistemes de salut actuals. Malgrat tot, els programes d’screening sistemàtic no han mostrat un clar benefici.
En aquest projecte dissenyarem i aplicarem un programa d’screening seqüencial en població d’alt risc integrant informació clínica, electrocardiogràfica i biològica. L’estudi serà dividit en dues fases de generació i validació del programa d’screening.
En la primera fase es farà una avaluació completa de 100 pacients per valorar quines variables són millors a l’hora de predir l’aparició de FA. En aquests pacients es completarà l’avaluació clínica mitjançant dispositius de valoració del pols, descobriment de biomarcadors de FA amb la tecnologia d’aptàmers i expressió d’ARN i validació dels candidats biològics de la literatura i de resultats previs. El diagnòstic de FA es basarà en la informació del registre Holter electrocardiogràfic.
En la segona fase aplicarem els millors candidats en una programa d?screening seqüencial en la població d’alt risc (edats entre 65 i 75 anys, hipertensió i diabetis). L’screening consistirà en la selecció dels pacients mitjançant les variables clíniques i les dades del dispositiu de determinació del pols. Els biomarcadors es mesuraran en aquells casos negatius per realitzar holter electrocardiogràfic-ECG en els pacients de més risc. En l’etapa final de l?estudi es faran estudis de cost-eficiència.
Aquest programa d’screening es podria aplicar a tota la comunitat, suposant un gran impacte social i econòmic en termes de reducció de mortalitat cardiovascular, seqüeles degudes a l’ictus i la insuficiència cardíaca, i reducció dels costos associats.
Objectius:
1) Determinar la prevalença de les malalties cròniques i els patrons de MM més freqüents. 2) Examinar les diferències de polimedicació en funció del patró MM, posició socioeconòmica, sexe, edat i problemes de salut mental. 3) Avaluar l’evolució de les prescripcions duplicades/desaconsellades/evitables de la població MM. 4) Proposar mesures de millora de les eines d’adequació (Self-Audit i Prefaseg) en la prescripció farmacològica de l?ICS.
Disseny: Es realitzaran dos dissenys: 1) Estudi descriptiu dels patrons de MM i polimedicació. 2) Estudi de mesures repetides sense grup control.
Àmbit: 50 EAP de Barcelona ciutat Període: 2010-2014
Fonts d’informació: El Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Recerca en Atenció Primària (SIDIAP). Informació de la medicació dispensada en les oficines de farmàcia.
Subjectes: Pacients MM de 65 o més anys de Barcelona ciutat atesos als CAP de l?ICS
Variables: Dades sociodemogràfiques, sexe, grups d’edat, presència de patologia de salut mental, problemes de salut crònics (codi CIE-10), medicació dispensada per a cada pacient, indicadors d?Estàndard de Qualitat Assistencial i Farmacèutica i activitats realitzades per millorar la prescripció farmacèutica.
Anàlisis estadístic: 1)Estadística descriptiva per a cada any del període d’estudi per cadascuna de les variables, 2) Anàlisis factorial per identificar els patrons de MM i polimedicació, 3) Per avaluar l?efecte del (Self-Audit i Prefaseg) sobre la qualitat de la prescripció, s’utilitzaran els testos de McNemar, T-Student i Wilcoxon. Pels canvis longitudinals s’utilitzaran models lineals generalitzats mixtes
Rellevància: L’avaluació de les eines de prescripció adequada ens permetrà conèixer la situació evolutiva dels darrers anys per proposar millores en el sistema.
Conveni signat amb Laboratoris Reig Jofre amb l’objectiu de desenvolupar una formulació tòpica d’hidròxid potàsic al 10% així com el desenvolupament dels assaigs clínics necessaris pel seu ús potencial en el tractament del Molluscum contagiosum
La prevención de la diabetes tipo 2 es un objetivo prioritario que suele abordarse en atención primaria mediante la detección precoz y una serie de actividades no siempre bien estructuradas. Desde 2005, a partir de un proyecto financiado por la Unión Europea (DE-PLAN), se desarrolla en Cataluña una iniciativa de salud pública cuyo primer objetivo fue evidenciar a 4 años la factibilidad y efectividad de una intervención intensiva sobre el estilo de vida para reducir la incidencia en sujetos tan sólo con riesgo alto pero libres de diabetes (DE-PLAN-CAT). El estudio prosiguió 3 años más con un análisis de coste-efectividad (PREDICE). Ambos proyectos contaron con financiación del ISCIII, colaborando las entidades responsables en investigación (IDIAP Jordi Gol), planificación (Departamento de Salud) y asistencia (Instituto Catalán de la Salud). Se demostró que la intervención es factible en la práctica clínica, es efectiva frenando la incidencia de la diabetes y, además, es coste-efectiva desde la perspectiva del proveedor público de servicios de salud. El mismo grupo de investigación propone ahora expandir dicha intervención, estructurándola para estimular la motivación por cambiar el estilo de vida con un plan de acción individual, colectivo y su refuerzo periódico. A través de un proceso de implementación en tres etapas y dos intensidades, este proyecto de traslación hacia los centros de atención primaria pretende extender el efecto de la intervención al máximo posible de beneficiarios.
The goal of this study is to assess the effectiveness of minimization measures through the description of the utilization of dronedarone based on information captured in selected databases since the implementation of these measures. Starting from all labeling recommendations, the objectives of the study have been limited to the measurement of the data elements routinely available in European databases. Thus, the primary objectives of this study are therefore among patients initiating dronedarone since implementation of minimization measures: 1) Estimate the proportion of patients with a history of or current heart failure prior to the dronedarone initiation; 2) Estimate the proportion of patients with concomitant use of contraindicated drugs; 3) Estimate the proportion of patients receiving ECGs at least every 6 months whilst on dronedarone therapy; 4) Estimate the proportion of patients with serum creatinine testing and liver function test (LFT) monitoring The secondary objectives of this study are to: 5) Compare the proportions observed for each of the objectives listed above in the patients initiating dronedarone since implementation of minimization measures to proportions observed in the patients treated with dronedarone before. 6) Determine the effectiveness of minimization measures over the following outcomes: death, heart failure, stroke, myocardial infarction, coronary heart disease, renal failure, hepatitis, hepatic failure and hospital admission. 7) Determine the suitability of data from SIDIAP database.
The ICARE4EU project aims at improving the care for people suffering from multiple chronic conditions. The project will describe and analyse new approaches in multidisciplinary care currently carried out in Europe. By disseminating knowledge about effective and innovative solutions, ICARE4EU hopes to contribute to an improved design, a wider applicability and a more effective implementation of patientcentered multidisciplinary care for people with multimorbidity. For this project, experts and expert organizations are being approached in 30 European countries to provide information about the characteristics of programmes focusing on the care for people suffering from multimorbidity. The ICARE4EU project is financially supported by the Health Programme 2008-2013 of the European Commission. For more information about the ICARE4EU project: www.icare4eu.org European survey on care programmes for patients suffering from multimorbidity The purpose of this questionnaire is to collect information about current programmes (projects, initiatives, approaches or equivalents) that focus on care for people with multimorbidity in 30 European countries. This survey consists of a care programme-specific questionnaire, to be filled in for each of the multimorbidity care programmes identified within each of the 30 countries. Data that are collected will be analysed and described in several (country specific) fact sheets (2014) and an international report (2015) that will be available for all stakeholders interested in the project. Based on the results of this questionnaire, good practices will be identified and studied in more detail (by document analysis, on-site visits etc.). Detailed information on these good practices will be made publicly available in 2016. Participation in the ICARE4EU project will provide excellent opportunities to share expertise and experience regarding the care for people with multiple chronic conditions among a wide range of stakeholders in 30 European countries.
Objetivo principal: El objetivo principal este estudio es analizar la utilización del telemonitoreo en pacientes multimórbidos en la ciudad de Barcelona y evaluar las consecuencias que ello produce en el uso de los servicios de salud. Objetivos secundarios: También pretende determinar el efecto de telemonitoreo sobre el control de la enfermedad y la calidad de vida de los pacientes y la mejora percepción de la salud en determinadas patologías. Diseño: Ensayo clínico aleatorizado con dos grupos de seguimiento Sujetos de estudio: Pacientes que cumplan estas tres condiciones: 1) estén diagnosticados de Enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) y/o Insuficiencia cardíaca; 2) pertenezcan a los grupos 6 o 7 del método de los Clinical Risk Groups (CRG) y 3) hayan reingresado al menos en una ocasión en los 12 meses previos a la inclusión del estudio. Desarrollo del estudio y variables: Los pacientes que cumplan los criterios de inclusión y acepten participar en el estudio, serán asignados de forma aleatoria a dos ramas: 1) pacientes grupo control según práctica clínica habitual y 2) pacientes grupo intervención. Al grupo intervención se les proporcionará un kit que permite la medida de variables biomédicas (presión arterial, frecuencia cardíaca, glicemia, saturación de oxigeno y peso). Según la enfermedad índice motivo de inclusión al estudio y comorbilidades se aplicará un protocolo de seguimiento y periodicidad en la toma de estas biomedidas, registro de síntomas y calidad de vida. Los datos obtenidos serán enviados vía telemática a la historia clínica del paciente. El médico y la enfermera de atención primaria supervisaran los datos obtenidos y realizarán los cuidados oportunos. Variables incluidas: edad, sexo, nivel socio-económico (índice de privación MEDEA), patologías coexistentes (CIE-10), variables antropométricas (peso, talla), variables de laboratorio (gasometría arterial basal y pro-BNP), variables de calidad de vida (Cuestionario de calidad de vida EuroQ-5D, ¿Cómo me encuentro?), variables de síntomas (Cuestionario EXACT-Pro14 de síntomas de EPOC y ¿Como está mi corazón?), variables de satisfacción del programa a los profesionales implicados, variables de utilización de servicios (frecuentación atención primaria y hospitalaria, urgencias, ingresos hospitalarios, estancia media ingresos, visitas domiciliarias, interconsultas, número de descompensaciones) y mortalidad. Cálculo de tamaño de la muestra: 217 sujetos en cada grupo. Otras fuentes de datos: historia clínica informatizada en atención primaria (e-CAP) y el Conjunto Mínimo Básico de Datos (CMBD). Medidas de resultados: Medidas de resultado principal: número de visitas al centro de salud, número de agudizaciones, el número de ingresos hospitalarios, el cambio en el nivel de gravedad clínica de las patologías, la calidad de vida y los costes.
El proyecto propuesto pretende examinar la multimorbilidad crónica y aguda y sus patrones en la población mayor de 65 años. El estudio de dichos patrones de multimorbilidad permitirá obtener una valoración global y completa de la carga de multimorbilidad de nuestra población y determinar de qué manera un problema de salud aparece en un determinado patrón. Además, posibilitará identificar grupos de pacientes que propicie el diseño e implementación de programas específicos para cada grupo de pacientes con un determinado patrón de multimorbilidad; la identificación de estrategias para implementar guías de práctica clínica basadas en pacientes con multimorbilidad que posibilite mejorar su calidad de vida; el diseño de políticas sanitarias dirigidas a grupos multimórbidos; el reconocimiento de grupos de pacientes con un riesgo alto en consumo de recursos y la determinación de diferentes pronósticos de pacientes según el patrón al que pertenecen.
La implantación de la Ley Anti Tabaco ha estimulado el desarrollo de actividades que promueven la cesación del hábito tabáquico disminuyendo la incidencia y prevalencia de fumadores así como un aumento de la prevalencia e incidencia de exfumadores. También tiene un impacto a corto término en la disminución de la incidencia de enfermedad coronaria aguda y asma. OBJETIVO GENERAL: Evaluar la evolución del hábito tabáquico (incidencia y prevalencia) en la población atendida en Atención Primaria de la plataforma REGIPREV antes y después de la implantación de la Ley Antitabaco ( ley 42/2010) desde el año 2007 al 2013. DISEÑO: Estudio observacional longitudinal entre los años 2007- 2013 de la población adscrita en las zonas básicas de salud incluidas en el REGIPREV. ÁMBITO: Baleares, Castilla-La Mancha, Cataluña, Navarra. FUENTES DE INFORMACIÓN: REGIPREV: base de datos que incluye información de 7 actividades preventivas básicas realizadas en AP obtenida a partir de la historia clínica informatizada de AP, de una muestra de 22 zonas básicas de salud de cada Comunidad participante. Variables dependientes: hábito tabáquico (prevalencia, incidencia) cesación tabáquica (prevalencia, incidencia), número de cigarrillos/dia, IAM y Asma (incidencia) VARIABLES DEPENDIENTES: edad, sexo, morbilidad, características de la ZBS y CCAA. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Tasas de incidencia y prevalencia globales, por comunidad autónoma y sexo estandarizadas por edad por el método directo. Evaluación de la evolución temporal en la incidencia, modelos multinivel de Poisson. Evolución de la prevalencia, mediante modelos multinivel de regresión logística. Evaluación la existencia de cambio brusco en el momento de la ley según modelos de regresión jointpoint
OBJETIVOS Objetivo principal: analizar la utilización de fármacos para el manejo de la fibrilación auricular de causa no valvular con especial atención a los fármacos antitrombóticos. Objetivos específicos: Describir el manejo antitrombótico actual: tratamiento anticoagulante y/o antiagregante. Evaluar la efectividad de los diferentes tratamientos antitrombóticos en condiciones reales de uso según incidencia de accidentes cerebrovasculares y la seguridad según incidencia de hemorragias graves que requieren ingreso hospitalario. Determinar el coste anual por paciente de los diferentes tratamientos antitrombóticos. Describir el manejo farmacológico de la frecuencia y ritmo y determinar el coste anual por paciente de estos fármacos. Analizar la irrupción del nuevo antitrombótico dabigatran en cambios de tratamiento, efectividad y seguridad durante el primer año y en costes. METODOLOGÍA: estudio de cohortes retrospectivo del tratamiento y características de la población diagnosticada de fibrilación auricular. Se utilizará la base de datos SIDIAP que recoge de forma anonimizada los datos de las historias clínicas de la estación clínica (ECAP) de 280 equipos de atención primaria del Instituto Catalán de la Salud (cobertura al 85% de la población). Se estimará la efectividad, seguridad y costes de los tratamientos antitrombóticos.
Objectiu: Analitzar l’efectivitat d’una intervenció educativa basada en la la Consciència Plena (Mindful Communication) per reduir l’estrès i millorar l’empatia dels professionals d’atenció primària (AP) i l’actitud envers els aspectes psicosocials dels pacients.
Metodologia: Estudi d’intervenció abans-després. La intervenció consisteix en una activitat psico-educativa amb una fase intensiva (8 setmanes; 1 sessió setmanal de 2,5 hores + 1 sessió de 8 hores) i una de fase de manteniment (10 mesos; 1 sessió mensual de 2,5 hores). Continguts: equilibri personal, comunicació conscient, professionalitat, autocura i burnout, patiment i mort, gestió de conflictes i del temps. Variables de resultats principals: Malestar psicològic, Consciència Plena (CP), Empatia i creences sobre els aspectes psicosocials. Mesures: a l’inici, al final de la fase intensiva, als 2 mesos i als 12 mesos. Participants: Metges/Metgesses, infermers/es, psicòlegs/es i treballadors/es socials de Centres d?AP de Barcelona ciutat i àrea metropolitana nord i sud que acceptin participar (n=75).
Limitacions: Estudi sense assignació aleatòria de la intervenció. Els participants són auto-seleccionats, per tant els resultats poden ser aplicables a professionals d’AP interessats en el tema. No obstant això, es tracta d’una intervenció novedosa que genera un gran interès per part dels professionals i sobre la que es disposa d?una evidència limitada al nostre entorn, el que justifica la necessitat de millorar els coneixements sobre la seva efectivitat.
Implicacions: La participació en un programa de CP es podria associar a la reducció del malestar psicològic i l’esgotament dels professionals i una milloria del benestar professional i de l’atenció centrada en el pacient.
OBJETIVO: Describir la variabilidad de la realización de 7 actividades preventivas (AAPP: cribado de tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, hipertensión arterial, hipercolesterolemia, obesidad, vacunación antigripal, vacunación antitetánica) en Atención Primaria y los factores relacionados con ésta. Describir la evolución de los problemas de salud detectados (PSD: tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, obesidad, hipertensión arterial e hipercolesterolemia). Calcular los coeficientes de correlación intraclase (CCI).
ÁMBITO: Equipos de Atención Primaria (EAP) informatizados desde hace >3 años de Madrid, Aragón y Cataluña (CCAA).
DISEÑO: Estudio transversal multicéntrico de la variabilidad de la realización de las 7 AAPP y sus factores relacionados en 2006-2007. En diciembre de 2008 se analizará la evolución de los 5 PSD.
PARTICIPANTES: Muestra aleatoria de 20 EAP por CCAA. Se seleccionarán los sujetos ? 15 años atendidos en 2006 y en 2007 para el análisis de la variabilidad y además atendidos en 2008 para el análisis de la evolución de los PSD.
VARIABLES: Datos de los sujetos (edad, sexo, comorbilidad y AAPP) y características de EAP y del profesional.
RECOGIDA DE INFORMACIÓN: Transferencia de los datos de las historias clínicas informatizadas a una base de datos centralizada previa encriptación y disociación de los datos de identificación del sujeto.
ANÁLISIS: global y por CCAA. Análisis estándar a nivel de EAP y profesional (medias y proporciones), y análisis de regresión logística multinivel ajustado por variables individuales y de conglomerado. Se calculará la variabilidad en el número de las AAPP con modelos multinivel de Poisson. Efecto aleatorio: EAP y profesional. Cálculo de CCI, errores estándar y componentes de la varianza para las diferentes medidas de resultado.
Disseny: Estudi transversal basat en la informació registrada a 4.141.286 històries clíniques informatitzades d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut Anàlisi estadística: S’estimarà la prevalença de cadascuna de les patologies amb els seus respectius intervals de confiança del 95% (IC95%) assumint una distribució binomial. La comparació de les prevalences estimades en el nostre estudi respecte a les prevalences de l’ESCA es realitzarà a través d’aquests intervals de confiança al IC95%: si la prevalença de l’ESCA no està inclosa en el IC95% considerem que les dues prevalences són diferents. Variables: S’inclouen variables sociodemogràfiques (edat i sexe), així com variables de morbiditat crònica, basades en les que reflecteix l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2006. Morbiditat crònica percebuda (ESCA 2006). Només es van analitzar els problemes de salut registrats a l’ESCA: pressió alta, infart de miocardi, altres malalties del cor, varius a les cames, artrosi, artritis o reumatisme, mal d’esquena crònica cervical, mal d’esquena crònic lumbar o dorsal, al·lèrgies cròniques, asma, bronquitis crònica, diabetis, ulcera d’estómac o duodè, problemes de pròstata (només homes) colesterol elevat, cataractes, problemes crònics de pell, restrenyiment crònic, depressió i/o ansietat, altres trastorns mentals, embòlia/atac de feridura, migranya o mals de cap freqüents, mala circulació, morenes/hemorroides tumors malignes, osteoporosi, anèmia, problemes de tiroides. Es va realitzar una conversió (mapping) dels problemes de salut de l’ESCA a la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10;), per a això es va constituir un grup de treball format pels quatre professionals (dos metges de família i 2 especialistes en salut pública). El criteris establerts van ser dos: una relació unívoca (d’un problema de salut ESCA a un codi CIE-10) o múltiple (d’un problema de salut ESCA a diversos codis CIE-10). Tots els pacients van ser assignats a un codi CIE-10.
OBJETIVO PRINCIPAL: Determinar en los pacientes con Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2) si existe asociación entre el uso de insulina glargina y la aparición de cáncer en comparación con los pacientes que no reciben este tipo de tratamiento. OBJETIVOS SECUNDARIOS: 1) Estimar en los pacientes con DM2 la magnitud de la asociación entre la exposición a las diferentes insulinas y antidiabéticos orales. 2) Analizar la relación entre dosis de insulina y el riesgo de cáncer. 3) Identificar que tipos de cáncer son más frecuentes en la población diabética. DISEÑO: estudio de casos y controles apareados. SUJETOS DE ESTUDIO: los casos serán todos los pacientes con cáncer diagnosticados durante 2007-2010 obtenidos del Registro de Cáncer del Hospital Universitario Vall d?Hebron (HUVH) y con diagnóstico de DM2 en la historia clínica informatizada (e-CAP). Los controles (3 por cada caso) serán pacientes con DM2 obtenidos a partir del e-CAP de los Centros de Atención Primaria del Institut Català de la Salut (ICS) apareados con los casos según edad (+/-5 años), sexo y zona territorial. DESARROLLO DEL ESTUDIO Y VARIABLES: Fase I: coordinación para poner en común los circuitos de recogida de información y crear la base de datos. Fase 2: revisión de los pacientes incluidos en el Registro de tumores del HUVH, se comprobará la fecha del diagnóstico de cáncer y con estos datos encriptados se extraerán las variables de interés del e-CAP. Fase 3: con los datos depurados se procederá al análisis estadístico realizando los ajustes necesarios según el modelo elegido.
INTRODUCCIÓ La mortalitat per malaltia coronària en Espanya ha disminuït de forma considerable en les últimes dècades. OBJECTIU: Determinar quant d’aquesta disminució pot ser explicada per la utilització de tractaments mèdics i quirúrgics, així com pels canvis en els factors de risc cardiovascular. MÈTODES: S’aplicarà el model estadístic, IMPACT, amb dades de la utilització i efectivitat dels tractaments cardiològics i en els canvis en els factors de risc entre 1988 i 2005, en Espanyols de 35-74 anys. Es calcularan les diferències entre el nombre de morts observades i esperades per malaltia coronària en l’any 2005, i s’avaluarà la contribució dels tractaments i factors de risc inclosos en les anàlisis. RESULTATS ESPERATS: Els resultats mostraran quina proporció de la reducció de la mortalitat per malaltia coronària entre els anys 1988 i 2005 es pot atribuir a: a) tractaments individuals (específicament el tractament inicial de l’infart agut de miocardi, re-vascularització, tractaments per la insuficiència cardíaca i per la hipertensió, i la prevenció secundària per diferents grups); i b) canvis en els principals factors de risc (tabaquisme, pressió arterial, colesterol total, activitat física, obesitat i diabetis). LIMITACIONS I PUNT FORTS: El model requereix recollir dades de nombroses fonts d’informació, que tenen les seves limitacions. En alguns casos, s’haurà d’utilitzar informació que prové d’estudis que poden presentar biaixos geogràfics o de selecció. Entre les fortaleses trobem: a) el model ha està prèviament validat; b) permet integrar de forma simultània i comparables informació de nombroses fonts d’informació i provar assumpcions mitjançant l’anàlisi de sensibilitat; i c) mostrar si la contribució en la reducció en la mortalitat per un tractament específic o canvi en un factor de risc roman consistent, independentment si el millor, menor o màxim estimador es considerat.
OBJETIVO: Describir la variabilidad de la realización de 7 actividades preventivas (AAPP: cribado de tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, hipertensión arterial, hipercolesterolemia, obesidad, vacunación antigripal, vacunación antitetánica) en Atención Primaria y los factores relacionados con ésta. Describir la evolución de los problemas de salud detectados (PSD: tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, obesidad, hipertensión arterial e hipercolesterolemia). Calcular los coeficientes de correlación intraclase (CCI).
ÁMBITO: Equipos de Atención Primaria (EAP) informatizados desde hace >3 años de Madrid, Aragón y Cataluña (CCAA).
DISEÑO: Estudio transversal multicéntrico de la variabilidad de la realización de las 7 AAPP y sus factores relacionados en 2006-2007. En diciembre de 2008 se analizará la evolución de los 5 PSD.
PARTICIPANTES: Muestra aleatoria de 20 EAP por CCAA. Se seleccionarán los sujetos ? 15 años atendidos en 2006 y en 2007 para el análisis de la variabilidad y además atendidos en 2008 para el análisis de la evolución de los PSD.
VARIABLES: Datos de los sujetos (edad, sexo, comorbilidad y AAPP) y características de EAP y del profesional.
RECOGIDA DE INFORMACIÓN: Transferencia de los datos de las historias clínicas informatizadas a una base de datos centralizada previa encriptación y disociación de los datos de identificación del sujeto.
Como continuación y avance del proyecto FIS 05/2752, este estudio COORDINADO plantea avanzar en la evaluación, la aplicabilidad y el potencial de herramientas de ajuste de riesgos (específicamente ACG*) con los siguientes objetivos: 1)Descripción de perfiles de usuarios y disponibilidad de modelos predictivos de utilización de servicios con capacidad de identificar grupos de población hiperconsumidores. 2)Relación entre morbilidad, costes y efectividad clínica de los diferentes centros y profesionales sanitarios. 3)Exploración de aspectos clave, según los profesionales, para la aplicación de esta herramienta de medida de la práctica asistencial. Metodología: 1)Contraste de los modelos predictivos ajustados por casuística (PM-ACG) y modelos basados en datos reales de consumo (construidos mediante análisis discriminante), a través de coeficientes de correlación no paramétricos y curvas ROC y análisis de los factores del paciente, del facultativo o del entorno sanitario que influyan en el hiperconsumo de recursos mediante modelos de regresión multivariante. 2)Elaboración de modelos de costes/paciente/año, que diferencien costes fijos/semifijos (visitas) por cada paciente/atendido/año. Indicadores de proceso (50) que midan la efectividad y permitan la confección de un índice sintético ajustado total (percentil 50). La correlación entre los índices de eficiencia (pesos-relativos) y el índice sintético (centro-profesional) se establecerá mediante coeficientes de determinación. 3)Metodología cualitativa de consenso (grupos nominales) que recoja la visión de la totalidad de profesionales implicados en el éxito de la implantación de herramientas de ajuste de riesgos. *Adjusted Clinical Groups
L’estudi «Proposta d’indicadors per avaluar les activitats que realitzen les ONG-Sida» vol corroborar les següents hipòtesis. – És possible establir un catàleg de intervencions en matèria preventiva realitzades per les ONG que reben subvencions del Departament de Salut. – La realització d’un estudi mitjançant metodologia mixta (qualitativa i quantitativa) permet l’establiment d’indicadors mesurables per avaluar les activitats i objectius principals de les ONG-Sida. Els objectius generals: Descriure i analitzar els objectius i les activitats preventives, que realitzen actualment les ONG que treballen en Sida a Catalunya i reben subvencions del Departament de Salut. Aquest estudi permetrà proposar uns indicadors mesurables, per monitoritzar i avaluar els objectius i activitats de les ONG que per consens es considerin més importants. Els objectius específics: – Identificar els objectius i activitats preventives que realitzen les ONG-Sida a Catalunya, segons les línies estratègiques establertes pel PPAS. – Elaborar un document per mostrar el catàleg d’objectius i activitats, que serveixi de base per definir els indicadors d’avaluació. – Elaborar una proposta d’indicadors d’avaluació adients per cada activitat a partir del treball de consens entre les ONG i l’equip investigador del projecte. Les estratègies metodològiques per aconseguir els objectius es basen en un Estudi qualiquantitatiu que comprèn quatre fases: 1. Fase de revisió sistemàtica i exhaustiva de les memòries de les activitats realitzades per les ONG-Sida i subvencionades pel Departament de Salut durant l’any 2006. 2. Fase quantitativa: Estudi descriptiu transversal a partir de les respostes al qüestionari amb preguntes obertes, d’elecció múltiple i semi-obertes relatives als objectius, activitats i població a qui va adreçada les activitats de les ONG-Sida. 3.Fase qualitativa: Estudi amb enfocament fenomenològic amb dos grups d’informants: Grups focals als Professionals de les ONG-Sida per descriure les opinions, experiències i coneixements dels treballadors sobre les activitats preventives que realitzen de prevenció pel VIH/Sida i la percepció de risc del VIH. Entrevistes semi-estructurades i observacions als Usuaris de les ONG-Sida per descriure els coneixements, creences i pràctiques dels usuaris de les ONG Sida sobre la infecció per VIH, la percepció de risc i identificar els elements facilitadors i obstacles dels usuaris per a la relació amb les ONG-Sida. 4. Fase de reunions de consens d’indicadors a partir de la discussió de Matrius de Haddon de les activitats que realitzen les ONG-Sida elaborades amb els professionals de les ONG-Sida. L’Àmbit d’estudi: L’eix vertebral de l’estudi són les 36 ONG que treballen amb VIH/Sida de Catalunya subvencionades pel Departament de Salut durant l’any 2006. A partir de les ONG-Sida s’estudien les activitats que realitzen segons els nivells de prevenció i l’àmbit d’intervenció en que actuen. Els Subjectes d’estudi són els proveïdors de les activitats (professionals de les ONG-Sida) i els ciutadans (usuaris) de les 36 ONG-Sida de Catalunya que han estat subvencionades pel Departament de Salut a l’any 2006.
There is a lack of up to date comprehensive and comparable information on variation in developmentof primary care systems, and knowledge of structures and strategies conducive to strengthening primary care. This project aims to fill this gap by developing and implementing a Monitor on primary care, including system features, practice profiles and consumer evaluations in 30 European countries. Focus will be on: national characteristics; accessibility, continuity, coordinative capacity, comprehensiveness of services and consumer views and experiences. Methods are systematic literature searches, use of statistical databases, testing and implementing cross-sectional surveys, and country analyses. Results will be actively disseminated to decision makers, communities of professionals and researchers and to the general public; both at national and European level. The project will be implemented by a partnership covering experts from 26 countries and including 4 international organisations.
Gallego-Moll C, Carrasco-Ribelles LA, Casajuana M, Maynou L, Arocena P, Violán C and Zabaleta-Del-Olmo E
VALUE IN HEALTH. 2026 Jan 1; . doi:10.1016/j.jval.2025.08.007; PMID:40848744
C. VIOLÁN, B. QUIRANT-SÁNCHEZ, M. PALAU-ANTOJA, D. PALACIN, E. PRADENAS, M. TRIGUEROS, G. PERA, G. MOLIST, G. FERNÁNDEZ-RIVAS, M. BOIGUÉS, M. ISNARD, N. PRAT, M. CARMONA-CERVELLÓ, N. LAMONJA-VICENTE, B. LEÓN-GÓMEZ, E. MARTÍNEZ-CÁCERES, P. CARDONA, J. BLANCO, M. MASSANELLA and P. TORAN-MONSERRAT
Vaccines. 2025 Jul 9; . doi:10.3390/vaccines13070738; PMID:40733715
S. SEYEDI, S. SOTTILE, M. ABEDINI, P. BOFFETTA, F. VIOLANTE, V. LODI, G. DE PALMA, E. SALA, M. MAURO, F. RUI, S. PORRU, G. SPITERI, L. VIMERCATI, L. DE MARIA, P. TORAN-MONSERRAT, C. VIOLÁN, E. FABIÁNOVÁ, J. BÉRESOVÁ, V. CALOTA and A. NEAMTU
Vaccines. 2025 Jun 5; . doi:10.3390/vaccines13060611; PMID:40573941
Moreno-Gabriel E, Bielsa-Pascual J, Verdaguer M, Carmona-Cervelló M, Lamonja Vicente N, León Gómez BB, Violan C and Torán-Monserrat P
Atencion Primaria. 2025 Jun 1; . doi:10.1016/j.aprim.2024.103214; PMID:39854988
O. MURRIN, N. MOUNIER, B. VOLLER, L. TATA, C. GALLEGO-MOLL, A. ROSO-LLORACH, L. CARRASCO-RIBELLES, C. FOX, L. ALLAN, R. WOODWARD, X. LIANG, J. VALDERAS, S. KHALID, F. DUDBRIDGE, S. LAMB, M. MANCINI, L. FARMER, K. BODDY, J. BOWDEN, D. MELZER, T. FRAYLING, J. MASOLI, L. PILLING, C. VIOLÓN and J. DELGADO
EBioMedicine. 2025 Mar 1; . doi:10.1016/j.ebiom.2025.105584; PMID:39919332
Alvarez-Sierra D, Martínez-Gallo M, Sánchez-Montalvá A, Fernández-Sanmartín M, Colobran R, Espinosa-Pereiro J, Poyatos-Canton E, Zurera-Egea C, Sánchez-Pla A, Violan C, Parra R, Alzayat H, Vivancos A, Morandeira-Rego F, Urban-Vargas B, Martínez-Cáceres E, Hernández-González M, Bas-Minguet J, Katsikis PD, Teniente-Serra A and Pujol-Borrell R
CLINICAL IMMUNOLOGY. 2025 Mar 1; . doi:10.1016/j.clim.2025.110429; PMID:39842683
L. CARRASCO-RIBELLES, M. CABRERA-BEAN, J. LLANES-JURADO and C. VIOLÁN
Applied Sciences-Basel. 2025 Jan 1; . doi:10.3390/app15010146;
L. CARRASCO-RIBELLES, M. CABRERA-BEAN, A. PRATS-URIBE, S. KHALID and C. VIOL N
2025 Ieee 38th International Symposium On Computer-Based Medical Systems, Cbms. 2025 Jan 1; . doi:10.1109/CBMS65348.2025.00030;
Dacosta-Aguayo R, Puig J, Lamonja-Vicente N, Carmona-Cervelló M, León-Gómez BB, Monté-Rubio G, López-Linfante VM, Zamora-Putin V, Montero-Alia P, Chacon C, Bielsa J, Moreno-Gabriel E, Garcia-Sierra R, Pachón A, Costa A, Mataró M, Prado JG, Martinez-Cáceres E, Mateu L, Massanella M, Violán C and Torán-Monserrat P
AMERICAN JOURNAL OF NEURORADIOLOGY. 2024 May 9; . doi:10.3174/ajnr.A8167; PMID:38575319
G. SPITERI, M. D'AGOSTINI, M. ABEDINI, G. DITANO, G. COLLATUZZO, P. BOFFETTA, L. VIMERCATI, E. SANSONE, G. DE PALMA, A. MODENESE, F. GOBBA, F. LIVIERO, A. MORETTO, M. DELL'OMO, T. FIORDI, F. FILON, M. MAURO, C. VIOLÁN, D. MATES, J. BÉRESOVÁ, M. MONACO, A. CARTA, G. VERLATO and S. PORRU
INFECTION. 2024 Feb 7; . doi:10.1007/s15010-024-02189-x; PMID:38326526
M. CARMONA-CERVELLÓ, B. LEÓN-GÓMEZ, R. DACOSTA-AGUAYO, N. LAMONJA-VICENTE, P. MONTERO-ALÍA, G. MOLIST, A. AYET, C. CHACÓN, A. COSTA-GARRIDO, V. LÓPEZ-LIFANTE, V. ZAMORA-PUTIN, L. LIUTSKO, R. GARCÍA-SIERRA, A. FORNÉS, E. MORENO-GABRIEL, M. MASSANELLA, J. MUÑOZ-MORENO, M. RODRÍGUEZ-PÉREZ, L. MATEU, A. PRATS, M. MATARÓ, M. BOIGUES, B. QUIRANT, J. PRADO, E. MARTÍNEZ-CÁCERES, C. VIOLÁN and P. TORÁN-MONSERRAT
Frontiers in Medicine. 2024 Jul 5; . doi:10.3389/fmed.2024.1399145; PMID:39036098
L. ROSA, R. PÉREZ-CABALLERO, A. KILPELAINEN, O. BLANCH-LOMBARTE, L. ROMERO, R. PEÑA, G. RODRÍGUEZ-LOZANO, J. MANRESA-DOMINGUEZ, B. CLOTET, A. OLVERA, C. BRANDER, E. CÁCERES, C. VIOLÁN, P. TORÁN-MONTSERRAT and J. PRADO
EUROPEAN JOURNAL OF IMMUNOLOGY. 2024 Sep 1;
C. HERRERO-ALONSO, V. LÓPEZ-LIFANTE, A. COSTA-GARRIDO, G. PERA, M. ALZAMORA, R. FORÉS, E. MARTÍNEZ-RUÍZ, J. LÓPEZ-PALENCIA, L. MOIZÉ-ARCONE, E. MATEO-AGUILAR, V. RODRÍGUEZ-SALES, M. ALVENTOSA, A. HERAS, M. VALVERDE, C. VIOLÁN and P. TORÁN-MONSERRAT
Journal of Clinical Medicine. 2024 Jul 1; . doi:10.3390/jcm13133690; PMID:38999256
B. VOLLER, N. MOUNIER, E. TATA, A. ROSO-LLORACH, C. GALLEGO-MOLL, M. MANCINI, L. FARMER, K. BODDY, F. DUDBRIDGE, S. KHALID, C. FOX, S. LAMB, J. BOWDEN, D. MELZER, J. MASOLI, C. VIOLÁN, T. FRAYLING, J. DELGADO and L. PILLING
EUROPEAN JOURNAL OF HUMAN GENETICS. 2024 Jan 1;
N. BLAY, L. CARRASCO-RIBELLES, C. VIOLÁN and R. DE CID
EUROPEAN JOURNAL OF HUMAN GENETICS. 2024 Jan 1;
G. COLLATUZZO, G. DE PALMA, F. VIOLANTE, S. PORRU, F. FILON, E. FABIANOVA, C. VIOLAN, L. VIMERCATI, M. LEUSTEAN, M. RODRIGUEZ-SUAREZ, E. SANSONE, E. SALA, C. ZUNARELLI, V. LODI, M. MONACO, G. SPITERI, C. NEGRO, J. BERESOVA, L. CARRASCO-RIBELLES, S. TAFURI, S. ASAFO, G. DITANO, M. ABEDINI and P. BOFFETTA
Frontiers in Immunology. 2023 Jan 11; . doi:10.3389/fimmu.2022.1079884; PMID:36713452
L. CARRASCO-RIBELLES, J. LLANES-JURADO, C. GALLEGO-MOLL, M. CABRERA-BEAN, M. MONTEAGUDO-ZARAGOZA, C. VIOLÁN and E. ZABALETA-DEL-OLMO
JOURNAL OF THE AMERICAN MEDICAL INFORMATICS ASSOCIATION. 2023 Sep 2; . doi:10.1093/jamia/ocad168; PMID:37659105
S. PORRU, M. MONACO, G. SPITERI, A. CARTA, G. CALISKAN, C. VIOLÁN, P. TORÁN-MONSERRAT, L. VIMERCATI, S. TAFURI, P. BOFFETTA, F. VIOLANTE, E. SALA, E. SANSONE, F. GOBBA, L. CASOLARI, A. WIESER, C. JANKE, A. TARDON, M. RODRIGUEZ-SUAREZ, F. LIVIERO, M. SCAPELLATO, M. DELL'OMO, N. MURGIA, D. MATES, V. CALOTA, J. STRHÁRSKY, M. MRÁZOVÁ, E. PIRA, A. GODONO, G. MAGNANO, C. NEGRO and G. VERLATO
Journal of Epidemiology and Global Health. 2023 Sep 1; . doi:10.1007/s44197-023-00139-8; PMID:37480426
M. CARMONA-CERVELLÓ, B. LEÓN-GÓMEZ, N. LAMONJA-VICENTE, R. DACOSTA-AGUAYO, A. ROGER, A. REYNÉS, V. PUTIN, C. FORS and P. MONSERRAT
Gaceta Sanitaria. 2023 Sep 1;
A. BRUGUERA, Y. DÍAZ, L. CARRASCO, A. ROSO-LLORACH, D. NOMAH, S. MORENO-FORNÉS, C. VIOLÁN, J. CASABONA and J. MIRÓ
Gaceta Sanitaria. 2023 Sep 1;
C. VIOLÁN, L. CARRASCO-RIBELLES, G. COLLATUZZO, G. DITANO, M. ABEDINI, C. JANKE, C. REINKEMEYER, L. GIANG, F. LIVIERO, M. SCAPELLATO, M. MAURO, F. RUI, S. PORRU, G. SPITERI, M. MONACO, A. CARTA, M. OTELEA, A. RASCU, E. FABIÁNOVÁ, Z. KLÖSLOVÁ, P. BOFFETTA and P. TORÁN-MONSERRAT
Vaccines. 2023 Aug 1; . doi:10.3390/vaccines11081340; PMID:37631908
Troncoso-Mariño A, Lestón Vázquez M, Gallardo Borge S, Del Val Garcia JL, Amado Guirado E and Violán C
Atencion Primaria. 2023 Jul 1; . doi:10.1016/j.aprim.2023.102651; PMID:37187104
B. LEÓN-GÓMEZ, E. MORENO-GABRIEL, L. CARRASCO-RIBELLES, C. FORS and L. LIUTSKO
Gaceta Sanitaria. 2023 Jul 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2023.102315; PMID:37418947
M. SANCHEZ-DURÁN, N. MAIZ, L. LIUTSKO, J. BIELSA-PASCUAL, R. GARCÍA-SIERRA, A. ZIENTALSKA, I. VELASCO, E. VAZQUEZ, O. GRACIA, A. RIBAS, N. SITJA, M. NADALES, C. MARTINEZ, A. GONCE, M. FRICK, M. GUERRERO-MARTÍNEZ, C. VIOLÁN, P. TORÁN, G. FALGUERA-PUIG, R. GOL and CITEMB Grp
BMJ Open. 2023 Jul 1; . doi:10.1136/bmjopen-2023-071997; PMID:37474185
L. CARRASCO-RIBELLES, M. CABRERA-BEAN, M. DANES-CASTELLS, E. ZABALETA-DEL-OLMO, A. ROSO-LLORACH and C. VIOLAN
JMIR Public Health and Surveillance. 2023 Jan 1; . doi:10.2196/45848; PMID:37368462
F. ORFILA, L. CARRASCO-RIBELLES, R. ABELLANA, A. ROSO-LLORACH, F. CEGRI, C. REYES and C. VIOLAN
BMC Geriatrics. 2022 May 7; . doi:10.1186/s12877-022-03090-8; PMID:35525922
N. VILLEN, M. GUISADO-CLAVERO, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, A. TRONCOSO-MARINO, Q. FOGUET-BOREU, E. AMADO, M. PONS-VIGUES, A. ROSO-LLORACH and C. VIOLAN
BMC Geriatrics. 2022 May 6; . doi:10.1186/s12877-021-02567-2; PMID:35524180
C. VIOLAN, P. TORAN-MONSERRAT, B. QUIRANT, N. LAMONJA-VICENTE, L. CARRASCO-RIBELLES, C. CHACON, J. MANRESA-DOMINGUEZ, F. RAMOS-ROURE, R. DACOSTA-AGUAYO, C. PALACIOS-FERNANDEZ, A. ROSO-LLORACH, A. PUJOL, D. OUCHI, M. MONTEAGUDO, P. MONTERO-ALIA, R. GARCIA-SIERRA, F. ARMESTAR, M. DOLADE, N. PRAT, J. BONET, B. CLOTET, I. BLANCO, M. BOIGUES-PONS, N. MORENO-MILLAN, J. PRADO and E. CACERES
BMC INFECTIOUS DISEASES. 2022 Sep 3; . doi:10.1186/s12879-022-07696-6; PMID:36057544
N. VILLEN, A. ROSO-LLORACH, C. GALLEGO-MOLL, M. DANES-CASTELLS, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, A. TRONCOSO-MARINO, M. MONTEAGUDO, E. AMADO and C. VIOLAN
Geriatrics. 2022 Dec 1; . doi:10.3390/geriatrics7060141; PMID:36547277
Carrasco-Ribelles LA, Roso-Llorach A, Cabrera-Bean M, Costa-Garrido A, Zabaleta-Del-Olmo E, Toran-Monserrat P, Orfila Pernas F and Violán C
EClinicalMedicine. 2022 Oct 1; . doi:10.1016/j.eclinm.2022.101610; PMID:36034409
J. JIMENEZ-BALADO, I. RIBA-LLENA, C. NAFRIA, J. PIZARRO, D. RODRIGUEZ-LUNA, O. MAISTERRA, A. BALLVE, X. MUNDET, C. VIOLAN, O. VENTURA, J. MONTANER and P. DELGADO
JOURNAL OF HYPERTENSION. 2022 Aug 1; . doi:10.1097/HJH.0000000000003154; PMID:35881448
R. DACOSTA-AGUAYO, N. LAMONJA-VICENTE, C. CHACON, L. CARRASCO-RIBELLES, P. MONTERO-ALIA, A. COSTA-GARRIDO, R. GARCIA-SIERRA, V. LOPEZ-LIFANTE, E. MORENO-GABRIEL, M. MASSANELLA, J. PUIG, J. MUNOZ-MORENO, L. MATEU, A. PRATS, C. RODRIGUEZ, M. MATARO, J. PRADO, E. MARTINEZ-CACERES, C. VIOLAN and P. TORAN-MONSERRAT
Vaccines. 2022 Jun 1; . doi:10.3390/vaccines10060849; PMID:35746457
I. BLANCO, C. VIOLAN, C. SUNER, J. GARCIA-PRIETO, M. ARGERICH, M. RODRIGUEZ-ILLANA, N. MORENO, P. CARDONA, A. BLANCO, P. TORAN-MONSERRAT, B. CLOTET, J. BONET and N. PRAT
JOURNAL OF INFECTION. 2022 May 1; . doi:10.1016/j.jinf.2022.02.008; PMID:35172195
A. SENTIS, P. TORAN, J. ESPERALBA, C. AGUSTI, M. ANGEL, M. FERNANDEZ, E. DOPICO, B. SALVADOR-GONZALEZ, M. GONZALEZ, A. BORDAS, A. ANTON, C. VIOLAN, M. MONTORO-FERNANDEZ, J. ACEITON, L. EGEA-CORTES, L. ALONSO, R. DACOSTA-AGUAYO, L. CALATAYUD, Y. LEJARDI, J. MENDIOROZ, J. BASORA, J. REYES-URUENA and J. CASABONA
BMJ Open. 2022 Feb 1; . doi:10.1136/bmjopen-2021-053237; PMID:35140153
M. BARE, S. HERRANZ, A. ROSO-LLORACH, R. JORDANA, C. VIOLAN, M. LLEAL, P. ROURA-POCH, M. ARELLANO, R. ESTRADA and G. NAZCO
BMJ Open. 2021 Nov 1; . doi:10.1136/bmjopen-2021-049334; PMID:34782339
G. STAFFORD, N. VILLEN, A. ROSO-LLORACH, A. TRONCOSO-MARINO, M. MONTEAGUDO and C. VIOLAN
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Sep 1; . doi:10.3390/ijerph18179216; PMID:34501805
A. TRONCOSO-MARINO, A. ROSO-LLORACH, T. LOPEZ-JIMENEZ, N. VILLEN, E. AMADO-GUIRADO, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, L. CARRASCO-RIBELLES, J. BORRAS and C. VIOLAN
Journal of Clinical Medicine. 2021 Feb 1; . doi:10.3390/jcm10040709; PMID:33670201
A. TRONCOSO-MARINO, T. LOPEZ-JIMENEZ, A. ROSO-LLORACH, N. VILLEN, E. AMADO-GUIRADO, M. GUISADO-CLAVERO, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, M. VIGUES, Q. FOGUET-BOREU and C. VIOLAN
PHARMACOEPIDEMIOLOGY AND DRUG SAFETY. 2021 Feb 1; . doi:10.1002/pds.5149; PMID:33026123
R. GARCIA-SIERRA, E. MORENO-GABRIEL, E. PERICH, V. CINTAS, J. SIMO, C. VIOLAN, N. GIL, M. RODRIGUEZ and P. TORAN-MONSERRAT
REVISTA DE SAUDE PUBLICA. 2021 Jan 1; . doi:10.11606/s1518-8787.2021055003735; PMID:34932698
N. VILLEN, M. GUISADO-CLAVERO, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, A. TRONCOSO-MARINO, Q. FOGUET-BOREU, E. AMADO, M. PONS-VIGUES, A. ROSO-LLORACH and C. VIOLAN
BMC Geriatrics. 2020 Jun 12; . doi:10.1186/s12877-020-01580-1; PMID:32532213
C. VIOLAN, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, M. GUISADO-CLAVERO, Q. FOGUET-BOREU, J. VALDERAS, J. MANZANO, A. ROSO-LLORACH and M. CABRERA-BEAN
Scientific Reports. 2020 Oct 9; . doi:10.1038/s41598-020-73231-9; PMID:33037233
R. GARCIA-SIERRA, E. PERICH, J. DOMINGUEZ, N. MILLAN, V. CINTAS, M. MARTINEZ, E. GABRIEL, G. PERA, G. GOMBAU, N. JORDANA, C. FORS, M. GONZALEZ, J. SIMO, N. GIL and P. MONSERRAT
Revista Espanola de Salud Publica. 2020 Sep 3; PMID:32880381
C. PLANAS-CAMPMANY, E. ZABALETA-DEL-OLMO, C. VIOLAN, G. PEREZ-SANCHEZ and J. NAVAS-PALACIOS
JOURNAL OF NURSING SCHOLARSHIP. 2020 Jul 1; . doi:10.1111/jnu.12559; PMID:32346930
A. MARENGONI, A. ROSO-LLORACH, D. VETRANO, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, M. GUISADO-CLAVERO, C. VIOLAN and A. CALDERON-LARRANAGA
JOURNALS OF GERONTOLOGY SERIES A-BIOLOGICAL SCIENCES AND MEDICAL SCIENCES. 2020 Apr 1; . doi:10.1093/gerona/glz137; PMID:31125398
M. CABRERA-BEAN, V. DOS SANTOS, A. ROSO-LLORACH, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, J. VIDAL and C. VIOLAN
Ieee Engineering In Medicine And Biology Society Conference Proceedings. 2020 Jan 1; PMID:33019321
R. MAS, T. LOPEZ-JIMENEZ, E. PUJOL-RIBERA, M. FERNANDEZ-SAN MARTIN, J. MOIX-QUERALTO, E. MONTIEL-MORILLO, T. RODRIGUEZ-BLANCO, M. CASAJUANA-CLOSAS, M. GONZALEZ-MONEO, E. JUAREZ, M. JUAREZ, M. ROURA-OLIVAN, R. MARTIN-PENACOBA, M. PIE-ONCINS, M. BALAGUE-CORBELLA, M. MUNOZ, C. VIOLAN and A. BERENGUERA
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2019 Dec 12; . doi:10.1186/s12913-019-4810-x; PMID:31831074
M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, A. BERENGUERA, C. VIOLAN and V. MAHTANI-CHUGANI
Gaceta Sanitaria. 2019 Nov 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2018.05.011; PMID:30337182
C. VIOLAN, Q. FOGUET-BOREU, S. FERNANDEZ-BERTOLIN, M. GUISADO-CLAVERO, M. CABRERA-BEAN, F. FORMIGA, J. VALDERAS and A. ROSO-LLORACH
BMJ Open. 2019 Aug 1; . doi:10.1136/bmjopen-2019-029594; PMID:31471439
M. PONS-VIGUES, Y. RANDO-MATOS, T. RODRIGUEZ-BLANCO, J. BALLVE-MORENO, J. RIPOLL, J. LLOBERA, J. MORAN, T. LOPEZ-JIMENEZ, C. VIOLAN-FORS and B. BOLIBAR
BMJ Open. 2019 Jun 1; . doi:10.1136/bmjopen-2017-020120; PMID:30833307
C. VIOLAN, A. ROSO-LLORACH, Q. FOGUET-BOREU, M. GUISADO-CLAVERO, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA and J. VALDERAS
BMC Family Practice. 2018 Jul 3; . doi:10.1186/s12875-018-0790-x; PMID:29969997
M. CASAJUANA, M. GINER-SORIANO, A. ROSO-LLORACH, C. VEDIA, C. VIOLAN and R. MORROS
European Journal of Health Economics. 2018 Nov 1; . doi:10.1007/s10198-018-0961-7; PMID:29464418
Y. RANDO-MATOS, M. PONS-VIGUES, T. RODRIGUEZ-BLANCO, J. RIPOLL, J. LLOBERA, J. MORAN, J. BALLVE-MORENO, C. VIOLAN and B. BOLIBAR
EUROPEAN JOURNAL OF PUBLIC HEALTH. 2018 Jun 1; . doi:10.1093/eurpub/cky010; PMID:29401282
C. IBARRA-CASTILLO, M. GUISADO-CLAVERO, C. VIOLAN-FORS, M. PONS-VIGUES, T. LOPEZ-JIMENEZ and A. ROSO-LLORACH
JOURNAL OF EPIDEMIOLOGY AND COMMUNITY HEALTH. 2018 Mar 1; . doi:10.1136/jech-2017-209984; PMID:29330165
A. ROSO-LLORACH, C. VIOLAN, Q. FOGUET-BOREU, T. RODRIGUEZ-BLANCO, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA and J. VALDERAS
BMJ Open. 2018 Mar 1; . doi:10.1136/bmjopen-2017-018986; PMID:29572393
Q. FOGUET-BOREU, C. VIOLAN, T. JIMENEZ, M. PONS-VIGUES, T. RODRIGUEZ-BLANCO, J. VALDERAS, M. CLAVERO and E. PUJOL-RIBERA
Primary Care Diabetes. 2017 Aug 1; . doi:10.1016/j.pcd.2017.03.007; PMID:28457898
M. GINER-SORIANO, A. ROSO-LLORACH, C. URGELL, X. CASTELLS, D. CAPELLA, I. FERREIRA-GONZALEZ, J. ELORZA-RICART, M. CASAJUANA, A. MARINO, E. DIOGENE, B. BOLIBAR, C. VIOLAN and R. MORROS
PHARMACOEPIDEMIOLOGY AND DRUG SAFETY. 2017 Jan 1; . doi:10.1002/pds.4137; PMID:27868275
Q. FOGUET-BOREU, M. SAN MARTIN, G. MATEO, E. DEL OLMO, L. GARCIA-MORZON, M. LOPEZ, L. MARTIN-LOPEZ, J. HIDALGO and C. VIOLAN
BMC Psychiatry. 2016 May 12; . doi:10.1186/s12888-016-0833-6; PMID:27176477
C. VIOLAN, N. BEJARANO-RIVERA, Q. FOGUET-BOREU, A. LLORACH, M. PONS-VIGUES, M. MATEO and E. PUJOL-RIBERA
BMC Family Practice. 2016 Nov 3; . doi:10.1186/s12875-016-0546-4; PMID:27809772
C. VIOLAN, Q. FOGUET-BOREU, A. ROSO-LLORACH, T. RODRIGUEZ-BLANCO, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA and J. VALDERAS
Atencion Primaria. 2016 Aug 1; . doi:10.1016/j.aprim.2015.10.006; PMID:26706180
E. ZABALETA-DEL-OLMO, B. VLACHO, L. JODAR-FERNANDEZ, A. URPI-FERNANDEZ, I. LUMILLO-GUTIERREZ, J. AGUDO-UGENA, R. MORROS-PEDROS and C. VIOLAN
INTERNATIONAL JOURNAL OF NURSING STUDIES. 2016 Aug 1; . doi:10.1016/j.ijnurstu.2016.04.010; PMID:27297374
M. GINER-SORIANO, C. URGELL, A. ROSO-LLORACH, R. MORROS, D. CAPELLA, X. CASTELLS, I. FERREIRA-GONZALEZ, A. MARINO, E. DIOGENE, J. ELORZA, M. CASAJUANA, B. BOLIBAR and C. VIOLAN
BMJ Open. 2016 Jan 1; . doi:10.1136/bmjopen-2015-010144; PMID:26823179
Q. FOGUET-BOREU, C. VIOLAN, T. RODRIGUEZ-BLANCO, A. ROSO-LLORACH, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, Y. GIL and J. VALDERAS
PLoS One. 2015 Nov 2; . doi:10.1371/journal.pone.0141155; PMID:26524599
I. RICCI-CABELLO, C. VIOLAN, Q. FOGUET-BOREU, L. MOUNCE and J. VALDERAS
European Journal of General Practice. 2015 Jan 1; . doi:10.3109/13814788.2015.1046046; PMID:26232238
C. PAREJA, C. VIOLÁN, J. GENÉ, A. DEDEU and B. BOLÍBAR
Building Primary Care In A Changing Europe. 2015 Jan 1;
C. VIOLÁN and J. VALDERAS
Abc Of Multimoribidy. 2014 Jan 1;
A. SICRAS-MAINAR, S. VELASCO-VELASCO, R. NAVARRO-ARTIEDA, A. JODAR, O. PLANA-RIPOLL, E. HERMOSILLA-PEREZ, B. BOLIBAR-RIBAS, A. PRADOS-TORRES and C. VIOLAN-FORS
JOURNAL OF EVALUATION IN CLINICAL PRACTICE. 2013 Apr 1; . doi:10.1111/j.1365-2753.2012.01818.x; PMID:22458780
G. FLORES-MATEO, C. VIOLAN-FORS, P. CARRILLO-SANTISTEVE, S. PEIRO and J. ARGIMON
PLoS One. 2012 May 2; . doi:10.1371/journal.pone.0035903; PMID:22567118
A. SICRAS-MAINAR, S. VELASCO-VELASCOA, R. NAVARRO-ARTIEDA, M. TAMAYO, A. JODAR, A. TORREJON, A. PRADOS-TORRES and C. VIOLAN-FORS
Atencion Primaria. 2012 Jun 1; . doi:10.1016/j.aprim.2011.05.010; PMID:22014855
A. BERENGUERA, J. ALMEDA, C. VIOLAN and E. PUJOL-RIBERA
Atencion Primaria. 2012 May 1; . doi:10.1016/j.aprim.2011.05.013; PMID:22326936
C. FORS, G. ODRIOZOLA, E. ZABALETA-DEL-OLMO and E. MORAL
Gaceta Sanitaria. 2012 Mar 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2011.05.018; PMID:22047623
D. BAULENAS, L. GARCÍA, J. PIÑOL, C. VIOLÁN, J. DANIEL, P. GUIRADO, J. DENIEL, X. BAYONA, D. MOLL, B. FERNÁNDEZ, M. ALBERNY, E. SITJAS, R. BADIA, A. JOVER, M. EXPÓSITO and M. UREÑA
Med Econ. 2012 Jan 1;
A. SICRAS-MAINAR, S. VELASCO-VELASCO, R. NAVARRO-ARTIEDA, A. PRADOS-TORRES, B. BOLIBAR-RIBAS and C. VIOLAN-FORS
BMJ Open. 2012 Jan 1; . doi:10.1136/bmjopen-2012-000941; PMID:22734115
G. FLORES-MATEO, M. GRAU, M. O'FLAHERTY, R. RAMOS, R. ELOSUA, C. VIOLAN-FORS, M. QUESADA, R. MARTI, J. SALA, J. MARRUGAT and S. CAPEWELL
REVISTA ESPANOLA DE CARDIOLOGIA. 2011 Nov 1; . doi:10.1016/j.rec.2011.05.035; PMID:21962958
Sicras-Mainar A, Navarro-Artieda R, Ruíz-Torrejón A and Prados-Torres A
Revista Peruana de Medicina Experimental y Salud Publica. 2011 Jul 1; . doi:10.1590/s1726-46342011000300026; PMID:22086643
A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, C. VIOLAN, A. ROMAGUERA, R. MANSILLA, A. GIMENEZ and J. ALMEDA
Gaceta Sanitaria. 2011 May 1; . doi:10.1016/j.gaceta.2010.10.015; PMID:21470722
B. BOLÍBAR and C. VIOLÁN
Revista Clínica De Medicina Familiar. 2011 Jan 1;
B. BOLÍBAR RIBAS, E. VINYOLES BARGALLÓ and C. VIOLÁN FORS
Tratado de Medicina Farmacéutica. 2010 Jan 1;
C. VIOLÁN and M. FÀBREGAS
Proyecto De Investigación: La Atención Primaria De Salud En España Y Sus Comunidades Autónomas. 2009 Jan 1;
C. VIOLÁN, E. PUJOL, E. ZABALETA and M. FÀBREGAS
Proyecto De Investigación: La Atención Primaria De Salud En España Y Sus Comunidades Autónomas. 2009 Jan 1;
B. BOLÍBAR RIBAS, M. BALAGUÉ CORBELLA, M. BARCELO COLOMER, M. MONTEAGUDO ZARAGOZA, C. PAREJA ROSSELL, J. PIÑOL MORESO, J. PUJOL SALUD, E. SÁNCHEZ RUIZ, J. JIMÉNEZ VILLA, S. JUNCOSA FONT, C. LLOR VILÀ, C. VIOLÁN FORS, J. ARGIMON PALLÀS, E. PUJOL RIBERA, D. PUENTE BALIARDA, G. FLORES MATEO, C. CEREZO GOYENECHE, E. DIOGÈNE FADINI and D. RODRIGUEZ CUMPLIDO
Guia per desenvolupar i presentar un projecte de recerca. 2009 Jan 1;
B. BOLIBAR, C. PAREJA, M. ASTIER-PENA, J. MORAN, T. RODRIGUEZ-BLANCO, M. ROSELL-MURPHY, M. IGLESIAS, S. JUNCOSA, J. MASCORT, C. VIOLAN, R. MAGALLON and J. APEZTEGUIA
BMC PUBLIC HEALTH. 2008 Aug 8; . doi:10.1186/1471-2458-8-281; PMID:18691407
J. GERVAS, B. STARFIELD, S. MINUE and C. VIOLAN
Atencion Primaria. 2007 Nov 1; . doi:10.1157/13112199; PMID:18001645
J. GERVAS, B. STARFIELD, C. VIOLAN and S. MINUE
BRITISH JOURNAL OF GENERAL PRACTICE. 2007 Nov 1; . doi:10.3399/096016407782317865; PMID:17976293
J. GERVAS and A. BENEDICTO
Atencion Primaria. 2007 Jun 1; . doi:10.1157/13106288; PMID:17555664
C. VIOLÁN
Gestión Del Día A Día En El Equipo De Atención Primaria. 2007 Jan 1;
J. GERVAS and J. HOMAR
Revista Espanola de Salud Publica. 2007 Jan 1; . doi:10.1590/S1135-57272007000100002; PMID:17458102
B. BOLÍBAR and C. VIOLÁN
Estudios Multicéntricos En Atención Primaria. 1ª Edición. 2006 Jan 1;
B. BOLÍBAR and C. VIOLÁN
Estudios Multicéntricos En Atención Primaria. 1ª Edición. 2006 Jan 1;
C. VIOLÁN
Estudios Multicéntricos En Atención Primaria. 1ª Edición. 2006 Jan 1;
B. BOLÍBAR and C. VIOLÁN
Estudios Multicéntricos En Atención Primaria. 1ª Edición. 2006 Jan 1;
B. BOLÍBAR, M. CABEZAS, C. VIOLÁN and E. NIN
Estudios Multicéntricos En Atención Primaria. 1ª Edición. 2006 Jan 1;
B. BOLÍBAR and C. VIOLÁN
MEDICINA CLINICA. 2006 Jan 1;
C. VIOLÁN, E. PUJOL and M. MARZO
Cuadernos De Gestión Para El Profesional De Atención Primaria. 2000 Jan 1;
C. VIOLÁN, R. MARTÍ and M. NUALART
Atencion Primaria. 2000 Jan 1;
G. TORRELL, D. PUENTE, C. JACQUES-AVIÑÓ, L. CARRASCO-RIBELLES, C. VIOLÁN, T. LOPEZ-JIMÉNEZ, V. ROYANO, A. CANTÓN, L. MEDINA-PERUCHA, I. RODRÍGUEZ-GIRALT and A. BERENGUERA
BMC INFECTIOUS DISEASES. 2024 Jan 15; . doi:10.1186/s12879-023-08954-x; PMID:38225587
Leomanni L, Collatuzzo G, Sansone E, Sala E, De Palma G, Porru S, Spiteri G, Monaco MGL, Basso D, Pavanello S, Scapellato ML, Larese Filon F, Cegolon L, Mauro M, Lodi V, Lazzarotto T, Noreña I, Reinkemeyer C, Giang LTT, Fabiánová E, Strhársky J, Dell'Omo M, Murgia N, Carrasco-Ribelles LA, Violán C, Mates D, Rascu A, Vimercati L, De Maria L, Asafo SS, Ditano G, Abedini M and Boffetta P
Vaccines. 2023 Sep 26; . doi:10.3390/vaccines11101527; PMID:37896931
M. DE HOMDEDEU, L. SANCHEZ-MORAL, C. VIOLAN, N. RÀFOLS, D. OUCHI, B. MARTÍN, M. PEINADO, A. RODRÍGUEZ-CORTÉS, M. ARCH-SISQUELLA, D. PEREZ-ZSOLT, J. MUÑOZ-BASAGOITI, N. IZQUIERDO-USEROS, B. SALVADOR, J. MATLLO, S. LÓPEZ-SERRANO, J. SEGALÉS, C. VILAPLANA, P. TORÁN-MONSERRAT, R. MORROS, R. MONFÀ, M. SARRIAS and P. CARDONA
iScience. 2023 Jun 16; . doi:10.1016/j.isci.2023.106873; PMID:37250788
G. COLLATUZZO, G. DE PALMA, F. VIOLANTE, S. PORRU, F. FILON, E. FABIANOVA, C. VIOLAN, L. VIMERCATI, M. LEUSTEAN, M. RODRIGUEZ-SUAREZ, E. SANSONE, E. SALA, C. ZUNARELLI, V. LODI, M. MONACO, G. SPITERI, C. NEGRO, J. BERESOVA, L. CARRASCO-RIBELLES, S. TAFURI, S. ASAFO, G. DITANO, M. ABEDINI and P. BOFFETTA
Frontiers in Immunology. 2023 Apr 14; . doi:10.3389/fimmu.2023.1197923; PMID:37122701
A. ROSO-LLORACH, D. VETRANO, C. TREVISAN, S. FERNANDEZ, M. GUISADO-CLAVERO, L. CARRASCO-RIBELLES, L. FRATIGLIONI, C. VIOLAN and A. CALDERON-LARRANAGA
Aging-US. 2022 Dec 31; . doi:10.18632/aging.204395; PMID:36435509
L. PALOMERO, I. GALVAN-FEMENIA, R. DE CID, R. ESPIN, D. BARNES, E. BLOMMAERT, M. GIL-GIL, C. FALO, A. STRADELLA, D. OUCHI, A. ROSO-LLORACH, C. VIOLAN, M. PENA-CHILET, J. DOPAZO, A. EXTREMERA, M. GARCIA-VALERO, C. HERRANZ, F. MATEO, E. MEREU, J. BEESLEY, G. CHENEVIX-TRENCH, C. ROUX, T. MAK, J. BRUNET, R. HAKEM, C. GORRINI, A. ANTONIOU, C. LAZARO and M. PUJANA
iScience. 2020 Jul 24; . doi:10.1016/j.isci.2020.101296; PMID:32622267
D. VETRANO, A. ROSO-LLORACH, S. FERNANDEZ, M. GUISADO-CLAVERO, C. VIOLAN, G. ONDER, L. FRATIGLIONI, A. CALDERON-LARRANAGA and A. MARENGONI
Nature Communications. 2020 Jun 26; . doi:10.1038/s41467-020-16780-x; PMID:32591506
M. GUISADO-CLAVERO, C. VIOLAN, T. LOPEZ-JIMENEZ, A. ROSO-LLORACH, M. PONS-VIGUES, M. MUNOZ and Q. FOGUET-BOREU
BMC Family Practice. 2019 Jun 13; . doi:10.1186/s12875-019-0969-9; PMID:31195985
A. AMELL, A. ROSO-LLORACH, L. PALOMERO, D. CUADRAS, I. GALVAN-FEMENIA, J. SERRA-MUSACH, F. COMELLAS, R. DE CID, M. PUJANA and C. VIOLAN
Scientific Reports. 2018 Oct 29; . doi:10.1038/s41598-018-34361-3; PMID:30374096
M. GUISADO-CLAVERO, A. ROSO-LLORACH, T. LOPEZ-JIMENEZ, M. PONS-VIGUES, Q. FOGUET-BOREU, M. MUNOZ and C. VIOLAN
BMC Geriatrics. 2018 Jan 16; . doi:10.1186/s12877-018-0705-7; PMID:29338690
C. VIOLAN, Q. FOGUET-BOREU, G. FLORES-MATEO, C. SALISBURY, J. BLOM, M. FREITAG, L. GLYNN, C. MUTH and J. VALDERAS
PLoS One. 2014 Jul 21; . doi:10.1371/journal.pone.0102149; PMID:25048354
C. VIOLAN, Q. FOGUET-BOREU, A. ROSO-LLORACH, T. RODRIGUEZ-BLANCO, M. PONS-VIGUES, E. PUJOL-RIBERA, M. MUNOZ-PEREZ and J. VALDERAS
BMC PUBLIC HEALTH. 2014 May 29; . doi:10.1186/1471-2458-14-530; PMID:24885174
Q. FOGUET-BOREU, C. VIOLAN, A. ROSO-LLORACH, T. RODRIGUEZ-BLANCO, M. PONS-VIGUES, M. MUNOZ-PEREZ, E. PUJOL-RIBERA and J. VALDERAS
BMC Family Practice. 2014 Mar 26; . doi:10.1186/1471-2296-15-55; PMID:24666526
R. SIMO, O. PLANA-RIPOLL, D. PUENTE, R. MORROS, X. MUNDET, L. VILCA, C. HERNANDEZ, I. FUENTES, A. PROCUPET, J. TABERNERO and C. VIOLAN
PLoS One. 2013 Nov 21; . doi:10.1371/journal.pone.0079968; PMID:24278227
C. VIOLAN, O. PLANA-RIPOLL, Q. FOGUET-BOREU, B. BOLIBAR, A. AGUADO, R. NAVARRO-ARTIEDA, S. VELASCO-VELASCO and A. SICRAS-MAINAR
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2013 Oct 18; . doi:10.1186/1472-6963-13-421; PMID:24139144
C. VIOLAN, Q. FOGUET-BOREU, E. HERMOSILLA-PEREZ, J. VALDERAS, B. BOLIBAR, M. FABREGAS-ESCURRIOLA, P. BRUGULAT-GUITERAS and M. MUNOZ-PEREZ
BMC PUBLIC HEALTH. 2013 Mar 21; . doi:10.1186/1471-2458-13-251; PMID:23517342
A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, T. RODRIGUEZ-BLANCO, C. VIOLAN, M. CASAJUANA, N. DE KORT and M. TRAPERO-BERTRAN
BMC MUSCULOSKELETAL DISORDERS. 2011 Aug 22; . doi:10.1186/1471-2474-12-194; PMID:21859489
A. BERENGUERA, E. PUJOL-RIBERA, C. VIOLAN, A. ROMAGUERA, R. MANSILLA, A. GIMENEZ, C. ASCASO and J. ALMEDA
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2011 Jul 28; . doi:10.1186/1472-6963-11-176; PMID:21798020
A. SICRAS-MAINAR, R. NAVARRO-ARTIEDA, M. BLANCA-TAMAYO, S. VELASCO-VELASCO, E. ESCRIBANO-HERRANZ, J. LLOPART-LOPEZ, C. VIOLAN-FORS, J. VILASECA-LLOBET, E. SANCHEZ-FONTCUBERTA, J. BENAVENT-AREU, F. FLOR-SERRA, A. AGUADO-JODAR, D. RODRIGUEZ-LOPEZ, A. PRADOS-TORRES and J. ESTELRICH-BENNASAR
BMC PUBLIC HEALTH. 2009 Jun 25; . doi:10.1186/1471-2458-9-202; PMID:19555475
J. GERVAS, O. MENA and A. MAINAR
MEDICINA CLINICA. 2007 Apr 14; . doi:10.1157/13101165; PMID:17433209
C. VIOLAN and B. BOLIBAR
MEDICINA CLINICA. 2006 Apr 29; . doi:10.1157/13087718; PMID:16759553
F. CARBALLO, J. JUDEZ, F. DE ABAJO and C. VIOLAN
MEDICINA CLINICA. 2001 Nov 24; . doi:10.1016/S0025-7753(01)72214-2; PMID:11734173
Esteban-Fabró R, Coma E, Marin-Gomez FX, Hermosilla E, Mendez-Boo L, Guiriguet C, Facchini G, Violán C, Nicodemo C and Alaball JV
BRITISH JOURNAL OF GENERAL PRACTICE. 2026 Apr 21; . doi:10.3399/BJGP.2025.0518; PMID:41344817
León-Gómez BB, Carmona-Cervelló M, Dacosta-Aguayo R, Lamonja-Vicente N, Bielsa-Pascual J, López-Lifante VM, Zamora-Putin V, Molist G, Montero-Alia P, Pachón-Camacho A, Moreno-Gabriel E, García-Sierra R, Bermudo-Gallaguet A, Chacón C, Costa-Garrido A, Muñoz-Moreno JA, Mateu L, Mataró M, Prado JG, Martínez-Cáceres E, Massanella M, Violán C and Torán-Monserrat P
BJGP Open. 2025 Jul 15; . doi:10.3399/BJGPO.2024.0098; PMID:39848702
N. BLAY, L. CARRASCO-RIBELLES, X. FARRÉ, S. IRAOLA-GUZMÁN, M. DANÉS-CASTELLS, C. VIOLÁN and R. DE CID
Scientific Reports. 2025 May 16; . doi:10.1038/s41598-025-01284-9; PMID:40374680
L. CARRASCO-RIBELLES, M. CABRERA-BEAN, S. KHALID, A. ROSO-LLORACH and C. VIOLAN
JOURNAL OF MEDICAL SYSTEMS. 2025 Jan 25; . doi:10.1007/s10916-024-02138-z; PMID:39862306
Torán-Monserrat P, Lamonja-Vicente N, Costa-Garrido A, Carrasco-Ribelles LA, Quirant B, Boigues M, Molina X, Chacón C, Dacosta-Aguayo R, Arméstar F, Martínez Cáceres EM, Prado JG and Violán C
JMIR Public Health and Surveillance. 2024 Nov 22; . doi:10.2196/56926; PMID:39648969
Dacosta-Aguayo R, Torán-Monserrat P, Carmona-Cervelló M, León-Gómez BB, Mataró M, Puig J, Monté-Rubio G, López-Lifante VM, Maria Manresa-Domínguez J, Zamora-Putin V, Montero-Alia P, Chacón C, Bielsa-Pascual J, Moreno-Gabriel E, García-Sierra R, Rodríguez-Pérez MC, Costa-Garrido A, Prado JG, Martínez-Cáceres E, Mateu L, Massanella M, Violán C and Lamonja-Vicente N
Frontiers in Neurology. 2024 Sep 13; . doi:10.3389/fneur.2024.1426881; PMID:39346769
R. CABEDO-FERREIRO, L. LIUTSKO, J. COS-BUSQUETS, R. GARCÍA-SIERRA, M. COLLDEFORNS-VIDAL, A. REYES-LACALLE, M. VICENTE-HERNÁNDEZ, M. GÓMEZ-MASVIDAL, L. MONTERO-PONS, G. CAZORLA-ORTIZ, P. TORÁN-MONSERRAT, C. VIOLÁN and G. FALGUERA-PUIG
Nutrition Journal. 2024 Aug 21; . doi:10.1186/s12937-024-01000-9; PMID:39164727