Carmina Poblet Calaf

Si bien no existe un tratamiento curativo para la demencia, el manejor de los factores de riesgo modificables y las enfermedades metabólica relacionadas con el estilo de vida pueden retrasar el inicio o la progresión de la enfermedad. Por ello, proponemos realizar un análisis exhaustivo de la integración multiómica y estilo de vida para proporcionar información sobre los procesos biológicos que ayudarían a avanzar en la comprensión de la cognición, el deterioro cognitivo y la demencia desde las primera etapas. Este estudio contribuirá a identificar marcadores periféricos y factores clave de progresión de enfermedad, brindando oportunidades para diseñar e implementar estrategias efectivas para abordar el deterioro cognitivo y la demencia. Objetivos: 1) Identificar perfiles de metabolitos circulantes, smallRNAs, bacterias intestinales y marcadores de neurodegeneración asociados con diferencias en la función cognitiva (FC); 2)Integrar los datos previos en una firma multiómica y asociarla a diferencias en FC; 3) Investigar las asociaciones de la puntuación de estilo de vida saludable (HLS), sus componenetes individuales y los patrones de sueño con las diferencias en FC; 4) Investigar la interacción entre las firmas uniómicas y multiómicas con el HLS, sus componentes individuales, los patrones de sueño y las diferencias en la FC; 5) Evaluar si las firmas uniómicas y multiómicas identificadas están asociadas con indicadores de envejecimiento vulnerable derivadas de CT-scan/NMR y 18F-FDG-PET, 6) Evaluar si los factores de estilo de vida y firmas uniómicas y multiómicas generadas en los objetivos anteriores se asocian con cambios en los test neuropsicológicos y NMR/CT-scan (n=150), y en 18F-FDG-PET (n=100) tras 2 años de seguimiento. Para lograr todos estos objetivos, diseñamos un estudio observacional prospectivo realizado sobre 300 sujetos, de 45-80 años, con deterioro cognitivo subjetivo o leve.

Antecedents:
Els centres d’atenció primària (AP) a Catalunya tenen experiència en la realització de projectes
comunitaris. No obstant, amb l’actual crisi ocasionada per la COVID-19 aquestes iniciatives
s’han vist limitades, debilitant la participació comunitària i allunyant als professionals de
salut de la comunitat. Aquest fet, ha tingut un major impacte als col?lectius més vulnerables i
ha augmentat entre d’altres, les desigualtats econòmiques, sent necessari establir mecanismes de
participació comunitària, l’aplicació de polítiques i intervencions sensibles localment atenent
a la diversitat dels contextos. Tot i que Catalunya, en comparació amb altres comunitats
autonòmiques, és pionera en la realització d’activitats comunitàries, encara és necessària la
participació de manera activa tant per part de la població com dels professionals d’AP. Això
permetrà reforçar la prescripció social i així pugui respondre a les particularitats i
necessitats locals i millorar la salut de les persones.
Mont-roig del camp té una població de 12460 habitants amb una població que ha augmentat els
darrers 5 anys i amb algunes peculiaritats: existeix més d’un grup urbà de població conferint
una dispersió poblacional, el 49% de la població és forana de Catalunya, té una població
estacional superior al 30% i aproximadament el 10% de la població viu sola, a més de tenir molts
serveis duplicats en els dos grups urbans més importants (Mont-roig i Miami). L’equip d’atenció
primària de Mont-roig del camp, amb amplia experiència en projectes comunitaris, pren el
lideratge mitjançant un treball col?laboratiu amb l’Ajuntament i altres entitats socials per
millorar la salut i el benestar de la població a la que atén.
Hipòtesis: Una plataforma digital en salut interactiva nodrida entre els residents i les
diferents entitats d’una població serà viable i identificarà actius socials i sanitaris que
permetrà fomentar activitats comunitàries per la millora de la seva salut i benestar.
Objectiu: Estudiar la viabilitat d’una plataforma digital en salut interactiva entre la població
i les seves entitats, que incorpori activitats comunitàries per fomentar la salut i benestar
d’aquesta població.
Metodologia: Es proposa un enfocament metodològic mixt convergent que combinen metodologia
qualitativa i quantitativa. La metodologia qualitativa inclou un treball de camp amb entrevistes
semiestructurades i grups focals que permeten l’obtenció d’informació i contextualització.
D’aquesta manera es podran identificar els actius socials i sanitaris per ser posteriorment
pilotats a la plataforma digital en salut per a l’avaluació i l’efecte de la població. La
metodologia quantitativa inclou l’avaluació dels principals indicadors de salut abans i després
de la utilització de la plataforma per mitjà de l’avaluació de la historia informatitzada i la
realització de qüestionaris; i dades sobre l’ús i identificació dels actius socials i sanitaris
de la plataforma l’estudi de i d’aquesta manera s’avaluarà l’impacte d’aquesta.
Resultats esperats: El principal resultat d’aquesta proposta és el disseny i implementació d’una
plataforma digital en salut mitjançant un esquema innovador contribuint a construir polítiques
més sensibles cap a les necessitats de la ciutadania, de les persones i col?lectius implicats,
que incorpora la participació ciutadana en la gestió i manteniment de les comunitats més fortes
i cohesionades. Aquest estudi permetrà comprovar la viabilitat d’una eina innovadora en salut
així com el seu efecte en el benestar i la salut d’una població. La seva avaluació permetrà
identificar noves necessitats, que contribuiran a una millor planificació de les polítiques
sanitàries.

? We designed an 8-week, parallel-group, randomized-controlled, dietary intervention trial that will be conducted in 110 adult participants with overweight (BMI 27-29.9 kg/m2) who report routinely eating a Western-style diet and regularly consuming unhealthy snacks. We aim to examine the effect of regular consumption of almonds on changes in innate and adaptive immune system. Secondarily, we will investigate whether changes in microRNAs (miRNAs) mediate the effect of almonds in the metabolic reprogramming of defined immune system components (i.e., innate lymphoid cells and monocytes), as a distinctive stamp in alterations to the homeostasis of nutrients in which nutritional strategies can play a key role. Volunteers will be randomized either to follow their regular Western-style diet substituting unhealthy snacks by 2-serving almonds/day (intervention group) or to follow their Western-style dietary habits including isocaloric snacks (control group). Intervention and control group will be matched by gender (male/female), age (<55 / ?55years) and BMI (<27/ ?27kg/m2).

En las últimas décadas la estimación a nivel mundial es que un 10-20% de la población pediátrica está afectada por problemas mentales, encontrándose en los países occidentales el Trastorno de Déficit de Atención e Hiperactividad (TDAH), seguido de la depresión y la ansiedad como los trastornos más prevalentes[1][2].
El consumo de medicación psicotrópica ha aumentado en población pediátrica en los últimos años (niños y adolescentes, <18años) en Europa[3][4][5]. Sin embargo, durante esta etapa de la vida los facultativos se encuentran en ocasiones con falta de fármacos autorizados para estos grupos de edad, por falta de evidencia de seguridad y eficacia durante el desarrollo de los fármacos al no incluirse estos grupos de la población en los ensayos clínicos, así como falta de formulaciones adaptadas a ladosificación en pediatría[6]. Si bien existe una gran variación a nivel internacional en el consumo de medicación psicotrópica en población pediátrica, este hecho podría estar relacionado e influenciado por múltiples factores, desde factores nosológicos como la cultura de cada país frente a las enfermedades mentales, sin olvidar las tendencias en la práctica clínica, los sistemas de salud y la política de sanidad[7][8]. En estas últimas dos décadas se han realizado en varios países (Reino Unido, Alemania, Francia, Italia, Dinamarca) estudios de patrón de consumo de fármacos psicotrópicos en población infantil [9][10][11][12][13]. En España no hemos encontrado ningún estudio publicado sobre la utilización de psicofármacos en pediatría, motivo por el cual el equipo investigador está realizando un estudio (Estudio PEPSICAT) de uso de medicación psicotrópica en niños y adolescentes en Cataluña durante la última década, con datos procedentes de la historia electrónica de atención primaria (SIDIAP) [14]. SIDIAP (Sistema de Información para el desarrollo de la Investigación en Atención Primaria) es una base de datos que contiene información clínica anonimizada procedente de eCAP, programa de historia clínica electrónica de atención primaria, y que cubre aproximadamente el 80% de la población catalana. Según datos internos de un estudio pendiente de publicar, el 34,5% de los pacientes tratados con fármacos psicoestimulantes en la última década (2007-2017) no tenían un registro diagnóstico asociado. Este hecho nos ha llevado a proponer el actual trabajo de campo englobado en el estudio PEPSICAT, para conocer y analizar los diagnósticos registrados en las historias clínicas de atención primaria de los pacientes menores de edad iniciadores de psicofármacos, y también los posibles motivos de falta de registro diagnóstico.

Objectiu: Determinar l´efectivitat d´una xarxa de reanimadors activats automàticament mitjançant smartwatch i Smartphone en la reducció del temps d´inici de les maniobres de reanimació.
Disseny: Es desenvolupa en 4 fases a) validació d´una APP per smartwatch desenvolupada per a generar de forma automática una alerta sanitària en cas d´Aturada Cardíaca Extrahospitalària (ACR-EH) no observada, b) Curs de formació en tècniques de Reanimació Cardiopulmonar básica (RCP) i ús de DEA dirigit a familiars de malalties cardíaques c) creació d´una xarxa de voluntaris formats en RCP que cobreix la ciutat de Reus, formada a partir de familiars de cardiopates i personal sanitari i d) Estudi de simulació on els voluntaris serán activats de forma automàtica (Smartphone) per atendre ACR-EH. L’estudi es realitzarà mitjançant l´activació en 137 ocasions de l´app d´smartwatch. En 67 ocasions l’alerta será enviada als voluntaris més propers i al Centre d´Urgències d´Atenció Primària (CUAP) de Reus (Grup Intervenció), i en 67 ocasions únicament s’enviarà l’alerta al CUAP (Grup Control)
Dades a registrar: Temps d´arribada del primer reanimador, tipus de primer reanimador (personal CUAP o voluntari de la xarxa RCP), el temps d´inici de maniobres i la competencia en la realització de les maniobres.
Anàlisi estadística Prova de la t d´Student determinant les diferències del temps d´inici de les maniobres de RCP.
Resultats esperats: el temps d’inici de les maniobres de RCP serà menor en el grup intervenció (xarxa de RCP) comparat en el grup control (CUAP).

OBJECTIU: Avaluar l´efectivitat d´una app per Smartwatch en disminuir el temps d´inici de les maniobres de reanimació cardio-pulmonar (RCP) en el cas d´aturada cardio-respiratòria extra-hospitalària (ACR-EH). Així com determinar les competències en RCP en una prova de simulació.

DISSENY: es desenvoluparà en dues fases: (a) disseny i desenvolupament d’una APP que permeti l´activació automàtica d´una alerta sanitària en cas de ACR-EH. (b) Es realitzaran simulacions d´episodis d´ACR-EH en via pública amb maniquis. La localització de les simulacions es determinarà a partir del registre d´episodis reals atesos al carrer pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) en l’any previ (controls). Metge/ses d?atenció primària formaran una xarxa de voluntaris reanimadors (Xarxa RCP) estaran dispersos per la ciutat i connectats via Smartphone.

DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ: L´smartwatch disposarà de sensor de ritme cardíac i geo-localització (GPS). Aquesta alerta generada és derivada al SEM que activarà els recursos habituals i a la Xarxa RCP que rebran l’alerta al seu Smartphone.

VARIABLES D?ESTUDI: Variable resposta: diferència del temps d’inici de les maniobres de RCP entre el grup simulació i el grup control. Altres variables: Temps de resposta del SEM, Competència de les maniobres de RCP.

ANÀLISI ESTADÍSTIC: prova de la t-student per a dades aparellades es determinaran les diferències del temps d’inici de les maniobres de RCP.

RESULTATS ESPERATS: Esperem trobar un menor temps d’inici de les maniobres de RCP en el grup intervenció comparat amb el grup control.

LIMITACIONS: Possible aparició d´una alerta mèdica real durant el simulacre. Això motivaria la finalització del simulacre.

El dolor musculoesquelético crónico y la depresión constituyen condiciones patológicas extremadamente habituales y relevantes que frecuentemente se presentan de forma comórbida multiplicándose el impacto en la salud, empeorando el pronóstico y complicándose la asistencia. El manejo integrado de ambos trastornos representa una oportunidad para obtener mejores resultados clínicos. OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa de abordaje integrado para el dolor músculo-esquelético crónico y la depresión comportará mejores resultados clínicos que el abordaje habitual en atención primaria. MÉTODOS: Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados con dos ramas alternativas: 1) Intervención: Programa integrado para depresión/dolor crónico, y 2) Control: tratamiento habitual. Ubicación: 20 centros de salud en la provincia de Tarragona. Pacientes: Adultos con dolor músculo-esquelético moderado/severo (Escala de intensidad del dolor/Brief Pain Inventory >5 puntos), con más de tres meses de evolución y con criterios diagnósticos de episodio depresivo mayor (DSM-IV). Muestra: La muestra total será de 330 pacientes repartidos en 42 clusters de 8 pacientes. Cluster: pacientes registrados con un mismo médico. Intervención: Programa estructurado para uen manejo integrado depresión/dolor con tres componentes principales: 1) Manejo optimizado de la depresión mayor, 2) Case Management, y 3) Intervención psicoeducativa grupal. Medición de los resultados: Entrevistas «ciegas» a los 0, 3, 6 y 12 meses. Variables de resultado principales: – Sintomatología depresiva (Hopkins Symptom Checklist-20): Gravedad, tasa de respuesta y tasa de remisión. – Sintomatología dolorosa (Brief Pain Inventory). Intensidad e interferencia, tasa de respuesta. – Discapacidad atribuible al dolor (Roland-Morris Disability Questionnaire). – Discapacidad por problemas psicológicos (Sheehan Disability Inventory). – Calidad de Vida relacionada con la salud (EuroQol-5D).

OBJECTIUS: Avaluar l’efecte d’una intervenció educativa participativa sobre la qualitat de vida, els hàbits alimentaris i d’activitat fisica, les mesures antropomètriques, co-morbilitat i les xarxes de suport social d’una intervenció comunitària dirigida a adults obesos o amb sobrepes, de nivell socioeconòmic baix i d’origens culturals diversos. DISSENY: Estudi d’intervenció comunitària en educació sanitària abans-desprès. ÀMBIT: Barri Sant Josep Obrer de Reus (ABS Reus 4) SUBJECTES: : 60 adults obesos o amb sobrepes, de nivell socioeconòmic baix i d’origens culturals diversos amb obesitat o sobrepes, que no pateixin cap problema de salut que contraindiqui les activitats grupals i la realització d’activitat física. INSTRUMENTACIÓ: Fases de la intervenció: 1.- Convocatòria 2.- Recollida de dades socio-demogràfiques, antropomètriques, de patologia associada, qualitat de vida, simptomatologia ansiosa-depressiva, xarxes de suport social, hàbits alimentaris, i d’activitat física. 3.- Realització de tallers sobre aspectes relacionats amb l’obesitat: les creences i actituds vers el problema de salut, l’activitat física i l’alimentació, habilitats en la selecció dels aliments, la planificació de menús, preparació de menjars per a tractar i prevenir l’obesitat en l’àmbit familiar. Es treballarà l’automotivació i l’autodisciplina. Es treballaran de manera transversal en totes les activitats, la interculturalitat, l’establiment de relacions socials cooperatives entre subjectes i l’enfortiment de les relacions familiars. 4.- Realització d’activitat física grupal i en l’àmbit comunitari. Anàlisi estadístic de dades quantitatives i analisi qualitatiu de les obtingudes abans i després de la intervenció.

OBJETIVO: Determinar si la implementación de un programa estructurado de abordaje de la depresión comportará mejores resultados de salud en los pacientes (valorados individualmente) que los que se logran con el abordaje habitual en atención primaria. DISEÑO: Ensayo controlado aleatorizado por conglomerados (centros de salud) con dos alternativas: grupo control [tratamiento habitual] ó grupo de intervención [programa de abordaje de la depresión]. ÁMBITO: 22 centros de salud en Tarragona. MUESTRA: Pacientes de ?18 años, con episodio depresivo mayor (DSM-IV) e indicación para iniciar tratamiento antidepresivo. INTERVENCIÓN: Implementación de un programa para el abordaje de la depresión que incluye medidas de efectividad demostrada y aplicables en nuestra organización sanitaria. Incluye formación para los médicos y disponibilidad de una guía clínica basada en la evidencia. Incorpora la figura del ?care manager?, que ofrecerá soporte a los pacientes (educación, adherencia al tratamiento) y asumirá el seguimiento clínico activo y sistemático. La información ayudará al médico responsable en la toma de decisiones clínicas. Con el nivel especializado psiquiátrico se establecerán los mecanismos óptimos de supervisión e interconsulta. MEDICIONES: Monitorización mediante entrevistas telefónicas por un entrevistador «ciego» respecto al grupo de ubicación de los pacientes. Entrevistas de seguimiento a 0, 3, 6 y 12 meses. VARIABLES PRINCIPALES: Gravedad de la sintomatología depresiva, tasa de respuesta y tasa de remisión. ESTRATEGIA DE ANÁLISIS: Análisis de resultados por intención de tratar y a nivel de pacientes valorados individualmente. Se considerará en el análisis el efecto del diseño en la potencial falta de independencia entre observaciones dentro de un mismo conglomerado.

A través de la inserció d’una part de l’equip investigador vinculat al consultori del Barri St Josep Obrer de Reus- ABS Reus-4, al grup d’alfabetització d’unes 70 dones marroquines de la Fundació Josep Pont i Gol, volem conèixer les característiques estructurals i funcionals del sistema de suport social i analitzar la seva relació amb el benestar subjectiu d’aquestes dones. Les agents socials i de salut que sorgeixin del grup d’alfabetització poden esdevenir un nexe d’unió entre les famílies de la seva comunitat i el sistema formal de salut, apropant-lo a aquelles famílies amb menys accessibilitat, revertint la llei de cures inverses. Utilitzant una metodologia qualitativa i participativa volem estudiar les necessitats de salut percebudes per aquest grup de dones, d’elles mateixes i de la seva pròpia comunitat. Aquest anàlisis d’informació ens servirà per formar-les com agents de salut per a la seva comunitat. En definitiva, el projecte pretén la inserció i integració social de les dones immigrants marroquines reagrupades, a través del coneixement de la llengua i l’adquisició d’habilitats socials; millorar l’accés als serveis sanitari i social dels membres de la seva comunitat; alhora que fa possible augmentar la formació i experiència dels professionals dels serveis públics en contacte amb població immigrant

OBJETIVOS DEL ESTUDIO -Conocer las demandas o necesidades de salud sentidas por este grupo de mujeres. -Conocer las características estructurales y funcionales del sistema de apoyo social y analizar su relación con el bienestar subjetivo de las mujeres marroquíes del grupo de alfabetización. -Aumentar la salud y autonomía de las mujeres de una comunidad marroquí además de la de su propia familia y comunidad, actuando ellas mismas como agentes promotoras de salud. -Hacer que como agentes promotoras de salud, lleguen a ser un nexo de unión entre las famlias de su comunidad y el sistema formal de salud, acercándolo a aquellas familias con menos accesibilidad, mediante un trabajo en terreno, en la propia localidad.