Carles Llor Vilà

Assaig clínic aleatoritzat pragmàtic en el que es preten avaluar la efectivitat clínica dels antibiòtics B-lactàmics pel tractament d’infeccions respiratòries agudes o rinosinusitis, comparant entre el grup control (tractament mínim durant 7 dies) amb el grup intervenció (durada tractament personalitzada). En el grup intervenció es valorarà la retirada del tractament antibiòtic un cop es consideri que el pacient està curat mitjançant visita presencial al centre.

Since the advent of biologic agents targeting key proinflammatory pathways, the treatment of chronic inflammatory and autoimmune diseases has substantially changed. Rheumatoid arthritis and psoriasis are two of the most common conditions for which these agents are administered. Patients taking biologics are more prone to mild infections; however, since most trials conducted have been of short duration, long-term follow-up of these individuals is necessary. Their association with serious infections has not yet been thoroughly analyzed.
In response to the need for further investigation into the long-term effects of biologic therapies, we propose a cohort study of patients with rheumatoid arthritis and/or psoriasis, comparing those exposed to biologic drugs with those who have not been exposed. We aim to analyze the association with potentially severe infections, including influenza, sepsis, pneumonia, and COVID-19.
This study aims to evaluate the association between biologic exposure and the incidence of serious infections, including COVID-19, influenza, pneumonia, and/or septicaemia, in patients diagnosed with rheumatoid arthritis and/or psoriasis in the general population of Catalonia.
Specific objectives:
To describe the sociodemographic and clinical characteristics of patients with rheumatoid arthritis and/or psoriasis, including their comorbidities, pharmacological treatments in use, and the prevalence of serious infections in this population.
To evaluate the association between different biologics and the incidence of life-threating infections in patients diagnosed with rheumatoid arthritis and/or psoriasis.
To evaluate the association between the duration of biologic exposure and the incidence of these infections in the same patient population.
To assess the impact of recent biologic exposure (within the last two months) on the incidence of these infections in the same patient population.
To evaluate the impact of comorbidities on the associations between biologic therapy and the incidence of infections in the same patient population.
To determine the influence of concurrent immunosuppressive therapies on biologic exposure and their relationship with the incidence of infections in the same patient population.
Design: Population-based cohort study.
Study period: A ten-years period, from January 1, 2014, to June 2024.
Population: Adult patients diagnosed with rheumatoid arthritis and/or psoriasis treated with biologic and non-biologic therapies will be identified in the primary healthcare records in Catalonia (ECAP), and they will be categorized into different cohorts based on their prior exposure to biologic treatments.
Data analysis:
The study population will be described overall and stratified by exposure status (exposed vs. unexposed individuals). Quantitative variables will be summarized using means with standard deviations (SD) or medians with interquartile ranges (IQR), depending on the distribution of the variable. Categorical variables will be presented as absolute and relative frequencies. Bivariate comparisons between groups will be conducted using Student’s t-tests, Wilcoxon rank-sum tests, or Chi-square tests, as appropriate.
For the primary outcome, marginal structural models (MSMs) will be employed to estimate the risk of treatment exposure while addressing confounding. Inverse probability of treatment weights (IPTWs) will be derived from propensity scores calculated using age, sex, socioeconomic deprivation score, previous life-threatening infections, and other relevant clinical factors. If necessary, weights will be truncated at the 1st percentile to stabilize estimates. Covariate balance before and after weighting will be evaluated using the standardized mean difference (SMD). Variables with SMD > 0.1 after weighting will be included in the MSM as additional covariates to achieve double robustness.
IPTWs will then be applied in logistic regression models to estimate risk ratios (RRs) with 95% confidence intervals (CIs), using robust standard errors (SEs) to account for variability. Statistical significance will be determined using the Wald test at a 0.05 level. When assessing the association between prior biologic exposure and severity outcomes, patients will be assigned to the worst outcome observed (all-cause death > hospitalization > disease presence) to ensure a mutually exclusive classification.
All analyses will be performed using R software (v4.2 or above).

Lower respiratory tract infections (LRTIs) are one of the most common reasons for consultation in Primary Care centres. Differentiating between viral and bacterial aetiologies can be challenging, leading to inappropriate antibiotic prescribing. Lung ultrasound (LUS), an imaging test that gained particular relevance since the beginning of the SARS-CoV-2 pandemic, offers several advantages over the classic chest X-ray in detecting and monitoring LRTIs, especially when pleural involvement exists.
This study aims to correlate LUS findings with capillary blood C-Reactive Protein (CRP) values in patients with LRTIs, evaluating LUS as a diagnostic tool and its impact on therapeutic decisions. The descriptive observational study, conducted from January 2024 to December 2026 in Lleida, will include LRTI patients attending Primary Care centres. By validating LUS as a rapid and non-invasive diagnostic tool, unnecessary antibiotic prescriptions can be reduced, promoting LUS as a complementary test in Primary Care consultations. This will facilitate appropriate diagnosis and treatment decisions for patients with LRTIs, enhancing the overall management of respiratory infections.

Se trata de un estudio cualitativo fenomenológico que incluye una parte de investigación con profesionales sanitarios para conocer las preferencias actuales en relación a la prescripción de antibióticos en IUNC y, por otro lado, para conocer las percepciones de mujeres afectadas por IUNC y que han recibido tratamiento antibiótico.
El principal objetivo de este estudio es explorar las experiencias, creencias y actitudes sobre el uso de antibióticos en profesionales sanitarios, así como en mujeres adultas afectadas por IUNC.
El estudio se llevará a cabo durante el año 2024 y parte del 2025 en 4 comunidades autónomas diferentes: Cataluña, Madrid, Baleares y Aragón.

El grup GRIP (Grup de recerca en infeccions en Atenció primària) és un grup acreditat consolidat de la IDIAP Jordi Gol que treballa per assolir una política d’antibiòtics a l’atenció primària que permeti una prescripció raonada d’aquests medicaments identificant els pacients que realment els necessiten. El grup està constituït per professionals de medicina de família i infermeria que treballen en diferents línies de recerca de malalties infeccioses en l’atenció primària. L’equip d’investigador compta amb suficient experiència i ha participat en diversos projectes que han rebut finançament en convocatòries competitives externes (Comissió Europea, Institut de Salut Carlos III, Marató de TV3, PERIS, etc.) i del propi IDIAP Jordi Gol així com diverses col·laboracions amb projectes europeus i col·laboracions amb diferents universitats: Sud de Dinamarca, Oxford, Utrecht i Copenhaguen.
Des del 2017 el grup GRIP ha participat en més de 20 projectes. Aquestes són les principals línies de recerca del grup GRIP, amb les que aniré treballant a partir del 2024 durant el proper quadrienni: a) excessiu ús innecessari d’antimicrobians per a les infeccions comunitàries en atenció primària; b) estudis d’efectivitat de pautes antibiòtiques curtes en infeccions respiratòries; c) maneig de les infeccions urinàries i estudis d’efectivitat de diferents pautes antibiòtiques curtes en infeccions urinàries; d) individualització de la durada de l’antibioteràpia en infeccions respiratòries; e) deprescripció antibiòtica en infeccions respiratòries; f) prevenció de les infeccions comunitàries i optimització en l’ús d’antibiòtics en les residències geriàtriques; g) correlació de simptomatologia i etiologia en la faringoamigdalitis; h) validesa de distintes recollides d’orina per al diagnòstic d’infecció urinària; i) ús de proves de diagnòstic ràpid per a la millora diagnòstica i terapèutica en les malalties infeccioses en atenció primària; i j) sospita precoç de la propera pandèmia amb ús de proves ràpides en medicina humana i veterinària i nous fàrmacs antivirals.
El GRIP empra diferents dissenys i metodologies segons les necessitats de cada estudi: auditories, estudis abans-després amb l’ús de registres, assajos clínics aleatoris amb medicaments, assajos clínics d’intervenció, estudis observacionals, recerca qualitativa amb professionals i pacients i revisions sistemàtiques i metaanàlisis. Aquests són els projectes de recerca amb què aniré treballant en el proper quadrienni, a partir del 2024, amb prioritat màxima per als dos primers projectes a) Improving antibiotic use in long term care facilities by infection prevention and control and antibiotic stewardship [projecte IMAGINE]i b) Pandemic Information to Support Rapid Response [projecte PAIR], ja que són projectes finançats per la Comissió Europea, amb què jo soc investigador principal i la IDIAP coordina a tot el consorci europeu.
La resta de projectes finançats en què estic treballant són: a) IMproving Antibiotic prescribinG In NursIng homEs in Spain. A before and after intervention study [projecte IMAGINE-Spain]; b) European Clinical Research Alliance on Infectious Diseases [projecte ECRAID]; c) ECRAID-PRIME (European Clinical Research Alliance on Infectious Diseases: PRIMary care adaptive platform trial for pandemics and Epidemics); d) The value of diagnostics to combat antimicrobial resistance by optimising antibiotic use [projecte Value-Dx]. Participació en el PRUDENCE (Platform Randomised controlled trial of point of care Diagnostics for Enhancing the quality of aNtibiotic prescribing for Community acquired acute respiratory tract infection in ambulatory care in Europe); e) Clinical effectiveness and bacteriological eradication of 4 short-course antibiotic regimens for lower urinary tract infections in adult women [projecte SCOUT]; f) Management of the urinary tract infections in Catalonia: appropriateness of the diagnostic and therapeutic management, predictive factors for complications and impact of the suppressive therapies on the severity of life-threatening infections. [estudi ITUCAT].A més, vull presentar nous projectes, prioritzant l’estudi Tailoring antibiotic duration for respiratory tract infections in primary care guided by clinical stability criteria and C-reactive protein measurement [STORM Study], en convocatòries FIS, PERIS, La Caixa Research i altres que s’hi puguin presentar, incloent aquells de companyies privades.
A més, vull en el proper quadrienni: a) Mantenir el mateix recolzament per part de project managers de beques de la Comissió Europea, principalment amb els contactes danesos amb què estem treballant en els darrers quinze anys i que han permès l’assoliment de tres projectes fins ara; b) Promocionar dues estades de membres del GRIP en altres universitats europees; c) Assistència a cursos de postgrau en metodologia per part d’almenys dos membres del grup en el proper quadrienni; d) Tenir dues tesis defensades almenys dues noves tesis dirigides per membres del GRIP; e) Incorporar almenys dos nous professionals joves al GRIP; f) Mantenir l’acreditació assolida fins ara de grup consolidat al CIBER i aconseguir que la propera acreditació de l’AGAUR pugui ser amb dotació econòmica; g) Seguir col·laborant amb el projecte long COVID i intensificar la col·laboració amb els grups d’estudi del medicament i del grup d’estudis qualitatius de la IDIAP amb projectes cooperatius; h) establir aliances amb altres institucions prioritzant serveis de pneumologia de l’hospital Vall d’HEbron i el Departament d’anàlisis econòmiques de la Universitat de Las Palmas; i) organitzar la XXVIIIena conferència del GRIN (General Practice Research on Infections Network, grup de recerca internacional en malalties infeccioses en atenció primària) a Catalunya, al setembre/octubre de 2026; j) Seguir la cooperació amb el PROA de l’ICS de la Ciutat de Barcelona i k) Aconseguir finançament per almenys dos nous megaprojectes d’infeccioses.
Els pacients participen en diferents projectes. Està previst fer estudis qualitatius per tal de conèixer què pensen els pacients en quatre estudis: IMAGINE (amb familiars de residents en residències geriàtriques), PAIR (amb pacients que han patit recentment infeccions respiratòries), SCOUT (amb dones que han sofert una infecció urinària) i STORM (amb pacients que han presentat també infeccions respiratòries i han estat tractats amb antibiòtics).

Respiratory syncytial virus (RSV), human metapneumovirus (HMPV), human parainfluenza virus (HPIV) and rhinovirus (RV) are viral pathogens associated with respiratory tract infections. They are a common cause of worldwide respiratory illness burden and morbidity and with mortality particularly in older adults and immuno-compromised individuals. Despite their public health impact, no effective licensed vaccines or antiviral therapies for the prevention or treatment of these viral infections are currently available1. There is an increasing amount of published and ongoing research into the incidence and clinical burden of RSV in older adults2–6. However, there is a paucity of data on the incidences of HMPV, HPIV and RV in elderly population and in older adults at increased risk of complications from these viruses -particularly in those attending their general practitioner with respiratory complaints-
, and of health impact data related to infection with these viruses. Such information has great relevance to decisions about vaccine development, evaluation, and procurement.
This POS-ARI-PC-001 study will be conducted as a prospective observational study to estimate the incidence of medically-attended RSV, HMPV, HPIV and RV infections in an elderly population (60 years of age and over, and 50-59 years of age with a health condition which makes them eligible for the yearly influenza vaccination) in up to seven European countries.
The POS-ARI-PC Core protocol describes the overall structure and key study procedures, while this Study Specific Appendix (SSA) outlines relevant changes and details of additional data collection for POS-ARI-PC-001.

Les infeccions del tracte urinari (ITU) representen la segona patologia infecciosa més freqüent en atenció primària. El seu maneig ha estat el motiu de molts estudis, però fins a la data no s’ha avaluat la idoneïtat del seu maneig a la totalitat de l’àrea de Catalunya.
Aquest projecte està compost de quatre subprojectes, que es desenvoluparan en 3 fases:
1) Conèixer l’epidemiologia dels diferents tipus d’ITU i el seu maneig terapèutic i demanda d’urocultius;
2) Avaluar la correlació de consum total i tipus d’antibiòtics per a ITUs de repetició amb la presència i gravetat de complicacions infeccioses d’origen urològic, especialment pielonefritis i sepsis, i dues infeccions potencialment greus: pneumònia i COVID-19;
3) Crear una escala predictora associada al diagnòstic d’ITU que es complica en una pielonefritis aguda; i
4) Conèixer el grau d’(in)adequació en la sol·licitud d’urocultius en base a les guies de pràctica clínica.
En la primera fase, que correspon aquesta sol·licitud, s’inclou els objectius 1 i 2.

En aquesta sol·licitud es vol demanar les dades per dur a terme el punt 3 (fase 3 del projecte ITUCAT que té concedit un PERIS).

Hipòtesis: un percentatge de les infeccions del tracte urinari (ITUs) es compliquen, essent la pielonefritis aguda (PNA) la complicació més freqüent. Aquesta pot esdevenir greu en un petit percentatge de casos, però es desconeixen les raons perquè això ocorri.

Objectius de l’estudi: crear una escala predictora de PNA per aquells pacients que siguin diagnosticats d’ITU.

Disseny: estudi observacional.

Àmbit d’estudi: tots els pacients, dones i homes, = 18 anys atesos en els centres sanitaris de l’ICS amb registre en la base de SIDIAP de Catalunya.

Subjectes d’estudi: tots els pacients, dones i homes, = 18 anys atesos en els centres sanitaris de l’ICS amb registre en la base de SIDIAP de Catalunya amb diagnòstic d’ITU entre 2017 – 2021. Segons la base de dades del WP previs del projecte ITUCAT, tenim 1000 homes i 3000 dones que desenvolupa una PNA després d’una cistitis. Atès que es vol realitzar un estudi cas i control (1:2), serà necessari un grup control (2000 homes i 6000 dones).

Variables més importants: variables sociodemogràfiques, clíniques, analítiques, tractaments prescrits/facturats, sol·licitud d’urocultiu, text MEAP.

Anàlisi estadística: el procés de gestió de dades, depuració, càlcul de descriptius i anàlisis estadístics es realitzarà mitjançant el programari estadístic R. Caracteritzarem la població i els grups d’estudi segons les variables demogràfiques i clíniques d’interès. S’avaluaran els possibles factors de risc associats a la pielonefritis a partir de tests bivariats i de la SMD (diferència de mitjanes estandaritzada) entre casos i controls. Posteriorment, s’ajustaran models de regressió logística multivariant ajustant pels factors de risc més rellevants segons criteris clínics i estadístics. Per evitar possibles efectes de col·linealitat, principalment en aquelles variables relacionades amb l’activitat sexual i les d’historial d’ITU, emplenarem el mètode de selecció de variables forward stepwise. Partint del model buit, s’anirà afegint seqüencialment aquelles variables que més contribueixen a l’àrea sota la corba operativa del receptor (ROC), segons l’augment observat de la bondat d’ajust i la significança obtinguda en la prova d’Hosmer-Lemeshow. Examinarem el model final en quatre subgrups d’interès: a) dos subgrups d’edat (edat = 50 anys i edat > 50 anys); b) individus que no reportin antecedents d’ITU i els que sí; c) homes vs dones i d) pacients hospitalitzats greus o no. El model final expressarà l’efecte relatiu de cada factor de risc en termes de odds ratio (OR) amb el seu interval de confiança calculat a partir dels errors estàndard robustos

Resultats esperats, aplicabilitat, rellevància i limitacions: Esperem crear una escala predictora que ajudi als clínics identificar les situacions en que les ITUs poden complicar-se en pielonefritis aguda. Amb això podrem detectar quina o quines variables clíniques i quin diferent test es presenten més freqüentment en les persones adultes que pateixen una pielonefritis aguda en el context d’ITU inicial per poder crear una escala predictiva de pielonefritis que ingressa a l’hospital. Es valorarà la necessitat de crear una escala predictora per a homes i una altra per a dones

Atès que es tracta d’un estudi observacional no permetrà l’anàlisi de la causalitat. A més pot haver presència de possibles variables confusores, que son inherents als estudis de caràcter observacional, com per exemple diagnòstic-tractament no lligats.

Avaluar com els metges que treballen a Atenció Primària (especialistes en medicina de família i residents d’aquesta especialitat) que visiten nens en urgències avaluen la membrana timpànica quan tracten pacients amb sospita d’otitis mitjana aguda, investigant la relació entre la percepció dels metges sobre com tractar aquestes afeccions en relació amb les guies a cada país mitjançant una enquesta internacional basada en casos en diferents països. Es passarà aquesta enquesta a un total de 100 metges a Catalunya.

Objectius: conèixer el grau d’(in)adequació en la sol·licitud d’urocultiu en base a les guies de pràctica clínica locals i establir les bases per a una intervenció formativa.
Disseny: estudi observacional retrospectiu de revisió d’històries clíniques.
Àmbit d’estudi: un treball de camp de revisió d’històries en centres d’atenció primària on els urocultius s’analitzen en el laboratori de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Subjectes d’estudi: Població adulta amb sol·licitud d’urocultiu durant l’any 2022 que la mostra s’hagi analitzat en el laboratori de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.
Variables més importants: variables sociodemogràfiques, clíniques, analítiques, urocultius. Les variables necessàries per dur a terme l’estudi s’han obtingut d’acord amb l’establert a als articles 6. E) i 9.2. j) 89 RGPD, així com la disposició addicional 17.2.d de la LOPD-GDD
Anàlisi estadística: el procés de gestió de dades, depuració, càlcul de descriptius i anàlisis estadístics es realitzarà mitjançant el programari estadístic R.
2022Resultats esperats, aplicabilitat, rellevància i limitacions: es considera que hi ha una sobresol·licitud d’urocultius en el context d’ITUs no complicades o bacteriúries, i en altres vegades com a seguiment d’ITUs i bacteriúries ja tractades. Conèixer si en el nostre àmbit es produeix una sol·licitud d’urocultius que no s’escauen a les guies clíniques, això ens permetrà desenvolupar les bases per una intervenció formativa per millorar el maneig i les sol·licituds d’urocultius.
Atès que es tracta d’un estudi observacional no permetrà l’anàlisi de la causalitat. A més pot haver presència de possibles variables confusores, que son inherents als estudis de caràcter observacional, com per exemple diagnòstic-tractament no lligats. Una altra dificultat és la disponibilitat de temps dels investigadors i investigadores en la revisió d’història, atès a la pressió assistencial que existeix actualment i que ha augmentat per la pandèmia de la COVID-19.

Acute Respiratory Infections (ARI) are one of the most frequent reasons for patient presentation in primary care (PC) and antibiotic use, and can be caused by a broad range of respiratory viruses and bacteria (1). In the context of the ongoing COVID-19 pandemic, the importance of ARI as a major health concern cannot be overstated, and has raised new challenges in addition to Antimicrobial Resistance (AMR) (2).The main aim of the POS-ARI-PC AUDIT Protocol is to describe the presentation and management (including clinical examination and diagnostic procedures routinely undertaken, medication prescribing and advice given) for ARI in PC. This will be an ‘audit-type’ study in which clinicians register non-identifiable characteristics of patients and their management, and any results will be presented in aggregated form. Individual consent will therefore not be required. Describing current practice of ARI in contrasting European countries and settings will allow identification of (unwarranted) variation in care, and estimation of congruence of current practice with best-practice guidelines to identify opportunities for improvements in management.

Rationale: Excessive and inappropriate use of antibiotics is the main driver of antimicrobial resistance, which is particularly problematic, especially in frail older people who are susceptible to frequent and severe infections. A lack of prevention of infection and infection control leads to antimicrobial overprescribing in long-term care facilities. In this setting, health care-associated infections (HAI) – mainly respiratory and urinary tract infections, some of which caused by resistant bacteria – are common but could be reduced through antibiotic stewardship and improved hygiene. According to a recent European survey, Spain is the leading European country in terms of antibiotic prescribing rates in nursing homes.
Target population: Antimicrobial stewardship interventions have never been carried out in nursing homes in Spain. In addition, a long-standing structural deficit of resources and health inequalities have been widely reported in this setting in our country, being especially highlighted during the COVID-19 pandemic. Nursing homes have usually been bereft of health and care resources, having a direct impact on the health of the residents. Therefore, nursing homes constitute the best target population for intervention initiatives aimed at reducing inappropriate antibiotic use.
Goal: The aim of this project is to increase the prevention of HAIs and reduce antibiotic inappropriateness for HAIs by implementing an intervention targeting health care professionals (HCP) in nursing homes.
Methods. We will develop a multifaceted intervention for all nursing home staff,
including doctors, nurses, and nursing assistants. The intervention will consist of 1) teaching and implementation of infection prevention and control techniques known to prevent HAIs provided by local expert infection control nurses and clinical microbiologists, 2) feedback on the appropriateness of the diagnostic approach and antibiotic prescribing and the type of antimicrobials used for the treatment of HAIs, and 3) teaching and implementation of strategies to solve possible quality problems in the local management of these HAIs.
Assessment: We will include 50 nursing homes in five different Spanish regions, which will collect at least 70 HAIs during each registration. For three months in winter 2023 (January-March), the HCP in each nursing home will register information about all urinary and respiratory infections on simple registration sheets. The results of this first audit will help us tailor the intervention to the needs of the nursing homes. The registration will be repeated after the intervention, in January-March 2024. The outcomes for evaluation of success will be: 1) reduction in the number of inappropriately managed HAIs; 2) an increase in the number of hygiene activities implemented, and 3) a reduction in the number of HAIs, the death rate due to these infections, and urine samples from the nursing homes with multi-resistant bacteria.

«Projecte europeu coordinat per ICS / IDIAPJGol de millora de la prevenció i maneig d’infeccions a residències geriàtriques a 8 països europeus, així com disminució de l’ús inapropriat d’antibiòtics. Es realitzarà un estudi qualitatiu per a conèixer les característiques i necessitats de les residències a cada pais i posteriorment, una auditoria abans i després d’una intervenció formativa multifacètica als professionals sanitaris.
Es tracta d’un projecte de millora de la pràctica assistencial on els participants són els professionals sanitaris. Es recolliran els casos d’infeccions que ocurreixin a les residències participants de forma anònima: no s’identificaran els pacients, les variables seran mínimes i no hi haurà seguiment.
«

Antecedents: La infecció del tracte urinari (ITU) és la segona patologia infecciosa, després de les respiratòries, més freqüentment atesa a l’atenció primària. Es tracta d’ una causa comuna de prescripció d’antibiòtics, i per tant, limitar-ne l’ús innecessari i inadequat en pacients amb sospita d’ITU és un pas crucial per controlar la resistència als antimicrobians.
Hipòtesis: L’ elaboració de guies de tractament antimicrobià, formació a professionals i monitoratge i avaluació d’indicadors ajudarà a millorar la qualitat assistencial de la teràpia antimicrobiana al nostre àrea sanitària.
Objectius:
– Millorar l’adequació del tractament antibiòtic i els resultats clínics de les dones ateses a l’Atenció Primària amb cistitis.
– Minimitzar els efectes adversos associats a la utilització dels antimicrobians.
– Controlar l’aparició de resistències.
– Garantir la utilització de tractaments cost-efectius.

Metodologia: Elaboració de material formatiu i retorn periòdic de resultats.
Anàlisi estadística: Descriptiva qualitativa i quantitativa.
Resultats esperats: Disminució d’exposició antibiòtica d’ampli espectre.
Aplicabilitat i Rellevància: L’aparició i propagació de les infeccions causades per bacteris que són resistents al tractament amb antibiòtics constitueix una de les amenaces més greus a què s’enfronta la salut pública i, consegüentment, suposa un dels reptes més importants per a la medicina moderna.
La major part del consum d’antibiòtics es produeix en l’àmbit extrahospitalari on aquest consum representa, aproximadament, el 85-90% del total. L’elevat consum d’antimicrobians en aquest àmbit es veu afavorit, no només per l’alta prevalença de malalties infeccioses, sinó també per altres factors, com les pròpies expectatives del pacient a rebre antibiòtics, l’automedicació, l’incompliment terapèutic, la incertesa diagnòstica-etiològica, la manca de coneixement o la pressió de la indústria farmacèutica, entre d’altres.

The HAPPY PATIENT project aims at reducing the inappropriate use and dispensing of antibiotics in the most common community-acquired infections (i.e., respiratory tract infections, urinary tract infections, dental infections) with a multifaceted intervention in health care facilities as suggested in point 4.2 of the EU guidelines for the prudent use of antimicrobials in human health. The multifaceted intervention will be carried out in five countries with a diverse pattern of antibiotic consumption: ES, FR, LT, PL and GR. We will follow a model which both promotes both stakeholder stewardship and is patient-centred. The critical focus will be on the most important interaction in determining usage of antibiotics: contact between patients and health professionals at different levels of the Health Care System. Hence, activities of HAPPY PATIENT will target patients, primary care professionals (general practitioners, nurses, and dentists), secondary care (out-of-hours services), nursing homes and community pharmacists.
We will follow the Audit Project Odense (APO) methodology developed in FP6 HAPPY AUDIT project. APO consists of an audit-based registration to perform a context analysis before the implementation of the multifaceted intervention, and then to perform an assessment of changes after the implementation of the multifaceted intervention. Based on the Normalization Process Theory for changing behaviour, the multifaceted intervention will include: a) peer feedback with reflexion and discussion, b) enhancement of communication skills in order to improve the communication process between the health professionals and the patients, c) patient information leaflets and posters, d) country-tailored information on antibiotic usage(incl. the «»antibiotic foot-print»»).

Es disposa de poca informació de pacients amb infecció SARS-CoV-2 lleu i / o no diagnosticada. Aquests pacients solen contactar amb proveïdors d’atenció primària, ja sigui a la pràctica o per telèfon. Encara hi ha molta incertesa sobre qui desenvoluparà símptomes lleus o més greus en adquirir la infecció i qui corre el risc de complicacions greus. Per tant, realitzarem un estudi en atenció primària amb pacients amb infecció aguda de les vies respiratòries a 4-8 països europeus.

Objectiu: generar informació sobre la presentació i el control de pacients amb infecció aguda de les vies respiratòries agudes adquirides a la comunitat en atenció primària durant la pandèmia COVID-19, determinar la proporció d’aquests pacients infectats amb SARS-CoV-2 i factors de risc de complicació.

Disseny de l’estudi: estudi observacional prospectiu descriptiu amb seguiment durant 1 mes. Població: pacients amb un any i més, presentats en atenció primària, amb símptomes d’infecció respiratòria aguda adquirida a la comunitat durant la pandèmia COVID-19. S’avaluarà la proporció de pacients amb infecció per SARS-CoV-2 en pacients que presenten infecció respiratòria aguda en entorns d’atenció primària a diversos països europeus, amb descripció del curs de la malaltia (dies de malaltia, dies no productius, complicacions i la mort).

S’obtindrà una mostra nasal i faríngea a la visita inicial per avaluar presencia de SARS-CoV-2, altres virus i bactèries.

Antecedentes. Las infecciones no complicadas del tracto urinario inferior (LUTI) representan un problema común en la atención primaria. La resistencia de los uropatógenos a los antibióticos habituales ha aumentado significativamente en los últimos años en España. Las pautas actuales recomiendan el uso de una dosis única de 3 g de fosfomicina para estas infecciones. El uso de fosfomicina ha aumentado significativamente en España durante los últimos años, pero la mayoría de los médicos de cabecera (MG) prefieren las terapias de corta duración a las de dosis única. El pivmecilinam ha sido autorizado por la Agencia Española de Medicamentos y Productos Farmacéuticos pero aún no se comercializa. Recientemente, se ha demostrado que un régimen de tratamiento corto con nitrofurantoína es más eficaz que la fosfomicina en dosis única. Ningún estudio ha comparado agentes antimicrobianos de corta duración frente a frente con LUTI sin complicaciones. Por tanto, el objetivo de este ensayo clínico aleatorizado es comparar tres
Diferentes tratamientos antibióticos de corta duración con fosfomicina en dosis única para las LUTI no complicadas en mujeres adultas.
Métodos. Este será un ensayo pragmático, multicéntrico, de grupos paralelos, abierto y aleatorizado. Las mujeres de 18 años o más y las características clínicas de LUTI no complicada adquirida en la comunidad, con síntomas de LUTI y un análisis de tira reactiva de orina positivo serán aleatorizadas a uno de los siguientes cuatro grupos: fosfomicina 3 g de 2 días al día, 400 mg de pivmecilinam de 3 días . t.i.d, nitrofurantoína de 5 días 100 mg t.i.d. o una dosis única de 3 g de fosfomicina. Muestra: 1.000 pacientes. Se considerarán dos criterios de valoración coprimarios: la eficacia clínica, definida como la resolución de los síntomas, respondida por los pacientes, y la erradicación bacteriológica (proporción de pacientes curados bacteriológicamente el día 7). Se programarán visitas de seguimiento los días 3 (llamada telefónica), 7 y 28 para evaluar la evolución de la infección. Se recolectarán muestras de orina en las tres visitas in situ y se realizarán cultivos de orina. Si es positivo, se realizará un antibiograma de los 3 antibióticos estudiados. Los estudios cualitativos explorarán las experiencias, necesidades y preferencias de los pacientes y médicos de cabecera con respecto al manejo de las LUTI y su alineación con los resultados de este estudio. Estos resultados se difundirán en conferencias y publicaciones y se realizará un metanálisis en red de ensayos clínicos aleatorizados sobre terapias con antibióticos para las LUTI no complicadas, incluido el resultado de este estudio. Además, se realizará y difundirá un mapa de la prevalencia y resistencia de los patógenos uropatógenos que causan LUTI no complicadas mediante la actualización de nuestras guías.

— L’amenaça per a la salut pública que suposa la resistència antimicrobiana (RAM) requereix que la humanitat utilitzi els antibiòtics existents amb molta més saviesa i eficiència per preservar l’eficàcia d’aquests medicaments. Ara és una qüestió d’urgència considerable un enfocament més personalitzat de la prescripció d’antibiòtics, que orienti millor els antibiòtics a aquelles persones que probablement se’n beneficiïn, i que dirigeixi tractaments alternatius no antibiòtics a aquells que és improbable que se’n beneficiïn. L’ús innecessari d’antibiòtics augmenta la resistència als antibiòtics, malgasta recursos i exposa innecessàriament els pacients a efectes adversos.
— Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’utilitzar tècniques de diagnòstic ràpid en infeccions respiratòries agudes adquirides a la comunitat, en termes de reducció en la prescripció antibiòtica i de recuperació del pacient.
— Disseny de l’estudi: assaig clínic amb producte sanitari amb marcatge CE utilizat dins de les indicacions autoritzades. Assaig clínic pragmàtic, aleatoritzat i controlat. Seguiment del pacient: 1 mes (1 visita presencial i dos trucades telefòniques). Població: >18 anys amb símptomes d’infecció respiratòria de vies altes o baixes i que el metge estigui considerant prescriure antibiòtics.
— El pacient s’aleatoritzarà a pràctica clínica habitual o prova de diagnòstic ràpid. En funció de la simptomatologia la prova de diagnòstic ràpid serà: determinació proteïna C reactiva (vies baixes) o determinació streptococ grup A (vies altes). En funció de si ens trobem en epidèmia de grip, es realitzarà també determinació de grip.

Introducció
A mesura que passen les setmanes, pacients que presenten símptomes lleus i moderats compatibles amb COVID-19 alerten de la persistència de símptomes més enllà dels 21 dies d’inici dels mateixos. La definició de malaltia persistent no està descrita en la literatura i perceben problemes en la seva qualitat de vida.
Objectius:
? Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i d’atenció rebuda de les persones afectades per símptomes persistents de la COVID-19 a Catalunya a nivell basal
? Descriure la persistència dels símptomes en quant a tipus i freqüència en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)
? Descriure la qualitat de vida dels pacients durant la malaltia en diferents talls temporals (inici d’entrada a l’estudi- 3 mesos-6mesos-9mesos-12mesos des del dia d’entrada a l’estudi)

Metodologia:
Tipus d’estudi
Neix com a projecte independent o cocreat, davant la necessitat del col·lectiu de conèixer la malaltia que pateixen donada la falta de respostes sobre la seva situació per part de la comunitat científica. Aquest estudi estaria situat entre els projectes independents (investigacions promogudes un col·lectiu de persones amb simptomatologia persistent de COVID-19) i els projectes cocreats (on les persones participants dissenyen des de l’inici juntament amb l’equip investigador el projecte d’investigació)(25). Es tracta de fomentar la participació pública en la creació de coneixement sobre la seva pròpia malaltia.

Un ensayo clínico controlado, factorial, aleatorizado y grupal para evaluar si una intervención clínica centrada en la enfermedad continua (mejora de las habilidades de comunicación) y / o una intervención clínica centrada en la enfermedad (prueba rápida de proteína C reactiva) cambiará el consumo de antibióticos entre los pacientes con ALRTI dentro de las primeras seis semanas después de la consulta.

Introducció:
L’ús excessiu d’antibiòtics contribueix al creixent problema de resistència antimicrobiana. Un dels motius amb què més antibiòtics es prescriuen és per al tractament de la tos aguda en infeccions del tracte respiratori inferior (ITRI), principalment per a la bronquitis aguda. En estudis fets aquí aquesta prescripció és superior al 60% en general, quan en un 70% aproximadament aquesta podria estalviar-se si els metges seguissin les guies sobre el maneig de les ITRI i utilitzessin quan calguessin proves ràpides de proteïna C reactiva.

Objectius:
L’objectiu principal d’aquest estudi és conèixer el maneig tant antibiòtic com no antibiòtic de les ITRI realitzada pels professionals sanitaris (tant metges de família com professionals d’infermeria), conèixer el percentatge de visites per ITRI en les consultes d’atenció primària, conèixer el nombre de refreqüentacions dins del mateix episodi d’ITRI, conèixer els costos (costos directes i indirectes) d’un episodi d’ITRI, conèixer les opinions i expectatives dels professionals sanitaris (metges de família, personal d’infermeria i pneumòlegs) i dels pacients sobre el maneig de les ITRI i de com fer una prescripció antibiòtica més raonada, confeccionar un fullet informatiu sobre tos aguda per a pacients i assentar les bases per poder presentar un projecte més ambiciós, un assaig clínic per conèixer l’efectivitat de dues intervencions (ús d’una prova ràpida de proteïna C reactiva, i millora de les habilitats comunicatives dels metges de família amb ús de fullets informatius sobre la tos aguda) sobre el percentatge de la prescripció antibiòtica i en la reducció de visites i revisites realitzades a proveïdors de serveis sanitaris a Barcelona.

Mètodes:
5 parts:
1. Estudi de cohorts retrospectives amb l’ús del SIDIAP per tal de conèixer el maneig que es fa en les ITRI amb l’ús de diferents diagnòstics que englobin aquesta patologia, tot considerant l’ús de text lliure per tal de poder cobrir tots els casos si cal; 2. Estudi prospectiu en diverses consultes d’atenció primària de 2 centres de salut de Barcelona; 3. Estudi econòmic de les ITRI que tinguin en compte costs directes i costs indirectes; 4. Cerca bibliogràfica acurada sobre l’efectivitat dels diferents tractaments que s’administren en les ITRI, posant especial èmfasi en la bronquitis aguda; i 5. Estudi qualitatiu amb entrevistes individuals amb professionals sanitaris (metges de família, infermeria i pneumòlegs) sobre el tractament de les ITRI, amb confecció d’un fullet informatiu sobre el maneig de la tos aguda per a pacients.

Resultats esperats:
S’espera tenir una xifra més acurada del percentatge de prescripcions antibiòtiques i no antibiòtiques en el maneig de les ITRI, les xifres de freqüentació i refrequentació per ITRI. Esperem que aquestes dades de freqüentació, refreqüentació i percentatge de prescripció antibiòtica siguin superiors a les publicades en la literatura internacional atesa la idiosincràsia de la població catalana.

Impacte:
La sobreprescripció antibiòtica en les ITRI és molt elevada a Catalunya. Les ITRI, més freqüents a l’estació hivernal, constitueixen un dels motius de consulta més freqüent a l’atenció primària.

Malgrat llur benefici marginal es prescriuen antibiòtics en aproximadament el 60% de les infeccions respiratòries inferiors agudes (IRIA) a Catalunya. S’han desenvolupat diverses estratègies per reduir la prescripció inadequada d?antibiòtics, essent l’ús de la prova ràpida de proteïna C reactiva (PCR) i la millora de les habilitats comunicatives les més efectives, però la majoria de les estudis s?han fet fora dels països mediterranis. Aquest estudi pretén avaluar l’efecte d’una intervenció centrada en l?efecte de la malaltia (PCR) i una intervenció centrada en l?efecte d?emmalaltir (millora d?habilitats comunicatives per optimitzar la consulta metge-pacient amb presa compartida de decisions i fullets centrats en pacients) en la prescripció antibiòtica en pacients amb IRIA en atenció primària mitjançant un assaig clínic aleatori, factorial i amb clústers. Els centres s’assignaran aleatòriament a quatre branques: atenció habitual, PCR, habilitats comunicatives amb fullets, o combinació d?ambdues intervencions. Els clínics assignats a les intervencions participaran en un taller de formació de 2 hores abans de l’inici de l?assaig i rebran una càpsula mensual de la intervenció durant
l?assaig. Se?ls demanarà reclutar 50 pacients (25 pacients a cada estació tardor-hivern) més grans de 18 anys que es presenten amb una primera consulta d?IRIA, definida com la presència de tos aguda infecciosa de fins a 3 setmanes com a símptoma predominant. El resultat principal serà l?ús d’antibiòtics en les primeres sis setmanes i els resultats secundaris seran durada de la malaltia i gravetat de la tos mesurada amb un diari de símptomes, consultes a serveis sanitaris, ingressos hospitalaris i complicacions. Es calcula una mida mostral de 60 clínics (metges/infermeres) en vint centres i 2.940 pacients. Es farà una regressió logística multinivell modelada per a un assaig factorial. Es realitzarà una anàlisi de cost-efectivitat i de cost-utilitat per tal d’avaluar tres intervencions des del punt de vista de l’eficiència.

Este estudio de 12 meses tiene como objetivo comprender mejor los desafíos regulatorios que plantea la resistencia a los antimicrobianos (AMR) y las consecuencias de las nuevas regulaciones sobre el uso de antibióticos. Se enfoca en los nuevos regímenes regulatorios que se están estableciendo en los sistemas de salud para limitar el uso de antimicrobianos, especialmente antibióticos, en respuesta a la creciente conciencia de la RAM como una amenaza global para la salud humana. Las implicaciones sociales y sistémicas de tales iniciativas, y los efectos del cambio regulatorio en el registro e informe de los datos oficiales utilizados para evaluar el impacto de dicho cambio, se explorarán en diversos entornos de país a través de estudios de casos etnográficos y análisis de datos secundarios. Esto facilitará una visión comparativa de los procesos regulatorios y las consecuencias, y traerá evidencia etnográfica y cualitativa al diálogo con los indicadores de medición utilizados para evaluar la efectividad. El objetivo del proyecto es desarrollar una red de investigación y recopilar datos primarios para explorar el potencial de la investigación comparativa, para apoyar el desarrollo de una propuesta de subvención de colaboración más amplia.

Introducción: A pesar del uso frecuente de terapias en la tos, la evidencia de su beneficio es escaso.

Objetivo: evaluar la efectividad de añadir a la práctica clínica habitual 3 tratamientos sintomáticos (dextrometorfano, ipratropio o miel) en la reducción de días con tos en adultos con bronquitis aguda no complicada.

Metodología: Ensayo clínico, prospectivo, aleatorio, abierto y controlado con placebo, en el que se incluirán pacientes ?18 años con bronquitis aguda <3 semanas de evolución con tos como síntoma predominante, que serán aleatorizados a: práctica habitual, dextrometorfano 30 mg/8 h, ipratropio 20 ?g 2 puffs/8 h o miel 30 mg/8-12 h, todos ellos hasta un máximo de 10 d. Criterios de exclusión: neumonía, criterios de derivación, alergia o intolerancia a alguno de los fármacos de estudio, diabetes insulinodependiente, embarazo o lactancia, morbilidad significativa, enfermedad pulmonar crónica, toma de IMAO, institucionalizados. Tamaño muestral: 894 pacientes. Variable principal: número de días con tos moderada-grave en la población por intención de tratar. Variables secundarias: duración de síntomas graves, duración de síntomas graves o moderados, efectividad según hiperreactividad bronquial, uso de antibióticos y tratamientos sintomáticos, días de absentismo laboral, refrecuentación por la infección respiratoria, complicaciones, calidad de vida, acontecimientos adversos y satisfacción. Se entregará un diario de síntomas. Visitas a los 2-3, 14 y 28 días para comprobar evolución, cumplimiento, resolución de síntomas y acontecimientos adversos.

PREPARE (Plataforma para la preparación europea contra (re) epidemias emergentes) es una red financiada por la Comisión Europea para estudios de investigación clínica armonizados a gran escala sobre enfermedades infecciosas. El objetivo a largo plazo es establecer una red que esté preparada para responder rápidamente a cualquier brote de enfermedad infecciosa grave, proporcionando evidencia en tiempo real para el manejo clínico de los pacientes y para informar las respuestas de salud pública. Para obtener más información sobre PREPARACIÓN, visite nuestro sitio web (www.prepare-europe.eu).
Este estudio forma parte del estudio multicéntrico EuRopean de MAjor Infectious Disease Syndromes (MERMAIDS), que comprende el paquete de trabajo 3 (WP3) de la plataforma PREPARE.

Diseño del estudio
Estudio prospectivo, observacional.

Participantes del estudio
Adultos (? 18 años de edad) con sospecha de infección respiratoria aguda adquirida en la comunidad,
Grupo 1: atención primaria.
Grupo 2: hospitalizado.

Tamaño de muestra planificado
Pacientes de Atención Primaria (Grupo 1): n = 500
Pacientes hospitalizados (Grupo 2): n = 1.500

Periodo de estudio planificado
36 meses

Objetivo primario
Identificar determinantes relacionados con el hospedador y patógenos de la gravedad de las infecciones respiratorias agudas adquiridas en la comunidad (IRA) en adultos.

Les malalties infeccioses són una gran amenaça per al benestar humà i el desenvolupament econòmic i social. La grip, un virus altament contagiós, causa una infecció respiratòria comuna amb símptomes locals i sistèmics. Els pacients amb grip poden presentar complicacions com pneumònia, otitis mitjana, encefalopatia o altres infeccions bacterianes secundàries. Les epidèmies anuals de grip causen morbiditat i mortalitat substancial i el brot de la grip H1N1 2009 es va definir com una pandèmia per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
L?oseltamivir està classificat per l’OMS com un medicament essencial i s’ha emmagatzemat en molts països per tractar i prevenir la grip estacional i pandèmica. Es quedarà sense patent en el 2015, el que podria fer el fàrmac més fàcilment disponible en aquest moment. No obstant això, mai hi ha hagut un assaig a gran escala, internacional, no patrocinat per la indústria, pragmàtic, aleatoritzat de la relació cost-eficàcia en l’atenció primària. En el 2013 es van revisar estudis d’eficàcia, patrocinats per la indústria i informes dels inhibidors de la neuraminidasa. En el 2014 es va dur a terme una metaanàlisi de dades de pacients individuals. Aquestes revisions sistemàtiques van trobar que els inhibidors de la neuraminidasa redueixen el temps fins a la primera l’alleujament dels símptomes de sospita d?infecció gripal una mitjana de 16 hores (d’una mitjana de 7 dies per als pacients tractats amb placebo a una mitjana de 6,3 dies per als pacients tractats amb els antivirals). La meta-anàlisi del 2014 va incloure a tots els pacients en els assajos aleatoris d’oseltamivir i va trobar que els símptomes es van reduïren una mitjana de 18 hores en la població per intenció de tractar i de 25 hores en pacients que van donar positiu per a grip. La mateixa meta-anàlisi va indicar, a més, que el tractament amb oseltamivir podria reduir el risc de complicacions d’infecció de les vies respiratòries inferiors i l’hospitalització en els pacients que van donar positiu per a infecció gripal.

Objectiu: La incidència d?infeccions de transmissió sexual ha augmentat darrerament. La distinció entre uretritis i infecció urinària no és clara moltes vegades ja que la disúria pot ser una manifestació també d?uretritis/cervicitis. En l?actualitat les guies recomanen que el diagnòstic d?uretritis/cervicitis es pot fer també a partir d?una anàlisi del primer doll de l’orina matinal amb un test d?amplificacio d?àcids nucleics. Algunes guies palesen que una leucocitúria superior en el primer broll (comparat amb el broll del mig) aniria a favor d?aquest diagnòstic però això no s?ha comprovat en estudis fets a la comunitat. L?objectiu d?aquest estudi és conèixer el grau de leucocitúria en el primer i segon dolls d?orina en persones de 18 a 40 anys amb clínica d?uretritis/cervicitis i relacionar-ho amb el diagnòstic microbiològic d?infecció urinària i d?uretritis/cervicitis. Com a objectius secundaris avaluarem la prevalença d?infecció de transmissió sexual en aquesta mostra; conèixer els factors predictors de diagnòstic microbiològic d?uretritis/cervicitis i de superior leucocitúria, proteïnúria i pH en la primera mostra d?orina a partir de les variables recollides; conèixer quin dels sistemes de lectura de la quantitat de leucòcits en orina (tira reactiva d?orina o microscòpia) prediu millor el diagnòstic d?uretritis/cervicitis i conèixer els graus de sobrediagnòstic d?infecció d?orina i d?infradiagnòstic d?infeccions de transmissió sexual. Mètodes: Es planteja un estudi prospectiu en el que metges i infermeres de 2 centres de Barcelona (EAP Via Roma i EAP La Marina) invitaran a participar 443 homes i dones de 18 a 40 anys que vinguin a la consulta amb clínica d?uretritis/cervicitis (disúria com a símptoma principal + irritació uretral o secreció uretral en homes o algun criteri de símptoma vaginal/cervical en dones: irritació vaginal, leucorrea, hemorràgia vaginal anormal o presència de lesions vaginals). Seran excloses embarassades, sondats, diagnòstic clar d?infecció d?orina no complicada o complicada (tríade de disúria, pol?laciúria i urgència miccional) i pielonefritis (punyopercussió positiva), persones que no poden contestar les preguntes del professional sanitari, aquelles incapaces de donar dues mostres d?orina, els que no vinguin al centre, institucionalitzats i aquells que rebutgin participar-hi. A la visita s?explicarà al pacient com recollir les dues mostres d?orina que es faran en dos tubs prèviament retolats amb els números 1 i 2. Es farà una determinació de tira reactiva d?orina en ambdues mostres per obtenir leucocitúria, proteïnúria i pH (en un centre es farà lectura microbiològica amb microscopi de contrast de fases amb una gota d?orina no centrifugada i on es miraran leucocits, cèl?lules epitelials i presencia de microbis). La primera mostra s?enviarà al lab de microbiologia per a amplificació d?àcids nucleics de C. trachomatis, N. gonorrhoeae, M. genitalium i T. vaginalis i la segona per a urocultiu. Limitacions de l?estudi: Alguns pacients no sabran recollir les mostres d?orina apropiadament. La lectura mitjançant el microscopi de lectura de fases només es pot fer en un dels centres. Resultats esperats: S?espera que una leucocitúria superior en la primera mostra d?orina serà predictora d?uretritis/cervicitis i una alta incidència d?aquesta infecció en aquesta mostra de pacients. Impacte: L?infradiagnòstic d?uretritis/cervicitis és un problema de salut pública important (molts casos asimptomàtics, transmissió de malaltia, seqüeles importants); per tant, l?impacte dels resultats en cas de què la hipòtesi es confirmi pot ser molt important ja que simplificaria molt el diagnòstic d?uretritis/cervicitis en atenció primària i permetria un ús més racional d?antibiòtics.

Background
C-reactive protein (CRP) point-of-care testing can reduce antibiotic use in patients with acute exacerbation of chronic obstructive pulmonary disease (AECOPD) in primary care, without compromising patient care. Further safe reductions may be possible.

Aim
To investigate the associations between presenting features and antibiotic prescribing in patients with AECOPD in primary care.

Design and setting
Secondary analysis of a randomised controlled trial of participants presenting with AECOPD in primary care (the PACE trial).

Method
Clinicians collected participants’ demographic features, comorbid illnesses, clinical signs, and symptoms. Antibiotic prescribing decisions were made after participants were randomised to receive a point-of-care CRP measurement or usual care. Multivariable regression models were fitted to explore the association between patient and clinical features and antibiotic prescribing, and extended to further explore any interactions with CRP measurement category (CRP not measured, CRP <20 mg/l, or CRP ?20 mg/l). Results A total of 649 participants from 86 general practices across England and Wales were included. Odds of antibiotic prescribing were higher in the presence of clinician-recorded crackles (adjusted odds ratio [AOR] = 5.22, 95% confidence interval [CI] = 3.24 to 8.41), wheeze (AOR = 1.64, 95% CI = 1.07 to 2.52), diminished vesicular breathing (AOR = 2.95, 95% CI = 1.70 to 5.10), or clinician-reported evidence of consolidation (AOR = 34.40, 95% CI = 2.84 to 417.27). Increased age was associated with lower odds of antibiotic prescribing (AOR per additional year increase = 0.98, 95% CI = 0.95 to 1.00), as was the presence of heart failure (AOR = 0.32, 95% CI = 0.12 to 0.85). Conclusion Several demographic features and clinical signs and symptoms are associated with antibiotic prescribing in AECOPD. Diagnostic and prognostic value of these features may help identify further safe reductions.

Fins ara s´ha vingut rceecomanant donar antibiòtics en la faringitis causada només per l?estreptococ ?-hemolític del grup A (EBHGA). En els darrers anys es posa en dubte el fet d?haver de tractar altres causes, principalment S. dysgalactiae subsp. equisimilis, S. del grup anginosus i anaerobis principalment Fusobacterium, perquè s?han implicat en quadres greus i complicacions, de manera que hi ha molts indrets on la tècnica antigènica ràpida de l?Strep A ja no es recomana. L?objectiu principal de l?estudi és avaluar el percentatge d?infeccions causades per EBHGA, S. dysgalactiae, S. anginosus i Fusobacterium en pacients de 15 anys o més amb faringitis aguda determinada al laboratori de microbiologia mitjançant un espectròmetre de masses (MALDITOF) en dues mostres faríngies (per a aerobis i anaerobis). Com a objectius secundaris s?avaluaran la durada de símptomes greus o pitjors i analitzar la seva associació amb l?etiologia, avaluar les complicacions i recurrències i conèixer les resistències bacterianes. Es farà un estudi prospectiu durant 2 anys en què s?inclouran tots els pacients amb mal de gola de causa infecciosa com a símptoma predominant que seran inclosos de forma consecutiva (n=1.100) en un centre de salut, un cop hagin donat el seu consentiment. A tots els pacients se?ls subministrarà un diari de símptomes que hauran de retornar un cop resolta la simptomatologia i seran seguits als 7 dies, un mes i 2 mesos per a anàlisi d?evolució clínica i complicacions. Limitació principal: taxa de portadors (inherent a tots els estudis en faringitis). Implicacions: l?estudi és molt important ja que és un problema de salut rellevant en atenció primària i tindrà moltes implicacions un cop publicats llurs resultats principals.

El objetivo general de KRISTINA es investigar y desarrollar tecnológicamente un agente humano social y comunicativamente competente, que se ejecutará en dispositivos de comunicación móviles y que servirá para que las personas migradas con barreras lingüísticas y culturales en el país de acogida puedan aprovechar este sistema como proveedor de información y mediador en cuestiones relacionadas con la atención básica y la atención médica. El consorcio que desarrolla este proyecto está formado por entidades y empresas de cinco países: España, Alemania, Holanda, Francia y Grecia. En nuestro país sólo se va a llevar a cabo grabaciones entre una médico que habla árabe marroquí (dariya) y pacientes que hablan este mismo idioma y es por este motivo que se pide la aprobación por el Comité de Ética para poder realizar grabaciones en 3 áreas geográficas distintas (Andalucía, Madrid y Cataluña) con un total e 10 horas de grabación.

MATERIAL AND METHODS
Type of study: Audit-based study

Setting: Primary care centres in Spain

Intervention: GPs that were assigned to the full intervention group in 2009 (Canary Islands, Balearic Islands, Asturias, Galicia, Madrid, Valencia, Andalusia and Rioja) will be invited to register all patients with respiratory tract infections during 15 working days in January to March 2015. Registration will be perform according to the APO method and includes the following variables: age, sex, duration of symptoms, signs and symptoms, diagnosis, decision about treatment, antibiotic prescribed, symptomatic therapy given, penicillin allergy, demand for antibiotic, and referral to other settings. Out of the 210 GPs who participated in the second registry approximately 150 GPs are expected to participate in this third audit 6 years after the initial intervention took place.

Moreover, a total of 150 new GPs without access to POC tests (the same number of GPs from the same communities) will be invited to participate in this audit. These new GPs will act as a control group and they will be asked to register all patients with respiratory tract infections during a similar 15 days period. It will permit us to compare the antibiotic prescribing in the two groups in order to evaluate the long-term effect of the intervention initiated 6 years ago.

Some of the GPs in the intervention group will continue using POC tests, mainly Strep A. GPs in the intervention group will be provided with POC tests. Some of the GPs in the intervention group – but not more than 50% of them – will continue using point-of-care tests, mainly Strep A, but the vast majority of them are not expected to continue using the CRP rapid test. No interventions will be carried out; however, both rapid tests will be available for the GPs in the intervention group.

Objetivos: Describir las pautas de tratamiento inicial en los pacientes con EPOC de nuevo diagnóstico en 6 cohortes anuales durante el período de 2007 a 2012. Evaluar su adecuación al perfil y características clínicas del paciente, y determinar el impacto económico. Diseño: Estudio epidemiológico, observacional y descriptivo. Se seleccionarán los pacientes diagnosticados de EPOC durante el año a estudio recogiendo datos basales, así como relativos al año previo y 2 posteriores al diagnóstico en cada una de las cohortes. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el desarrollo de investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Se recogerán variables sociodemográficas y clínicas. Ámbito del estudio: la población de Cataluña atendida en los Centros de Atención Primaria del Institut Català de la Salut. Sujetos del estudio: pacientes mayores de 40 años identificados con nuevo diagnóstico de EPOC obtenidos de una base poblacional. Análisis estadístico: Se realizará un anàlisis descriptivo de los datos obtenidos de cada cohorte así como un anàlisis global. Resultados esperados: Descripción detallada de los patrones de tratamiento más comunes administrados en AP. Aplicabilidad, relevancia y limitaciones: Ampliar el conocimiento sobre las pautas de tratamiento en el EPOC de nuevo diagnóstico en el ámbito de la Atención Primaria. Las limitaciones son las propias de una base de datos poblacional.

Objetivos: Descripción de los pacientes que presentan una determinación sérica de alfa 1 antitripsina atendidos en el ámbito de Atención Primaria. Describir las característica clínicas, tratamiento y seguimiento de los pacientes con DAAT. Diseño: Estudio epidemiológico, observacional y descriptivo. Se recogerán las características de los individuos a quiénes se solicita determinaciones séricas de AAT y por quién, así como los resultados de las mismas. En los pacientes con valores deficitarios se recogerán las características clínicas, tratamiento y seguimiento (visitas y derivaciones durante los 6 meses siguientes). Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el desarrollo de investigación en Atención Primaria (SIDIAP). Ámbito del estudio: la población de Cataluña atendida en los Centros de Atención Primaria del Institut Català de la Salut. Sujetos del estudio: Individuos a los que se les solicite una determinación sèrica de AAT durante los periodos de estudio. Análisis estadístico: Se realizará un anàlisis descriptivo de los datos obtenidos de cada cohorte (2007-2008 y 2011-2012) así como una comparación entre ambas. Resultados esperados: Descripción de los pacientes con determinaciones séricas de AAT. Aplicabilidad, relevancia y limitaciones: Avanzar en el conocimiento de la enfermedad por DAAT a nivel de AP. Las limitaciones son las propias de una base de datos poblacional.

L’estudi avalua l’ús adequat d’ATBs utilitzant el Flexicult, una nova prova ràpida pel diagnòstic de la ITU

La resistència als antibiòtics ha augmentat en les darreres dècades ensems amb l’ús massiu dels agents antimicrobians. Uns 25.000 ciutadans europeus moren cada any a causa de les infeccions causades per gèrmens multiresistents. Com la provisió de nous antibiòtics per substituir els actuals cada cop més ineficaços és cada cop més limitada és obligatori fomentar l’ús racional dels antibiotics. Com que els metges d’atenció primària som responsables del 85-90% dels antibiòtics prescrits i com més de doss terços d’aquests es prescriuen per a les infeccions del tracte respiratori i urinari, és fonamental esperonar la recerca en aquestes infeccions en l’àmbit de l’atenció primària. A més de la generació de resistències a la comunitat, la sobreprescripció d’antibiòtics és perjudicial per diverses raons: 1) dóna lloc a una major resistència també en el propi individu (recerca feta a Cardiff i Bristol), 2) causa efectes secundaris innecessaris, 3) condueix a una despesa supèrflua, 4) s’indueix una refreqüentació innecessària (medicalització) en infeccions majoritàriament autolimitades i deteriora la cultura d’autocura de la població envers aquestes infeccions

POETIC is a 4 stage study. This protocol is for stages 1 and 2 only.

Fifteen percent of community antibiotic prescriptions are for uncomplicated (lower) urinary tract infections (UTI’s) [1]. Optimal diagnostic and management strategies for these infections remain unclear. The diagnostic accuracy, of clinical assessment is sub-optimal [2, 3] and as a result many patients are over- or under- managed. Primary care clinicians are more likely to treat uncomplicated UTI empirically (with an antibiotic agent), without additional testing, if women have symptoms of dysuria and/or frequency. However, 34%- 60% of patients treated with an antibiotic do not have a microbiologically proven UTI [4, 5, 6] and 25% of those with a positive culture are not prescribed antibiotics [4]. This is important in terms of improving outcomes for women with symptoms of UTI. In addition, prescribing without confirmation of a diagnosis contributes to the growing problem of antimicrobial resistance [7].

The overall aim of our study is to evaluate the management of suspected uncomplicated UTI in women presenting in primary care through use of a novel point of care test (POCT, Flexicult). This study is being carried out in 4 European networks: Wales, England, Netherlands and Spain and requires a 4 stage approach. This protocol describes stages 1 & 2 as described below:

OBJETIVO: Debido a que han cambiado los puntos de corte de resistencia de neumococo a penicilina, no existe una correlación entre infección neumocócica por cepa resistente a la penicilina y fracaso terapéutico en la neumonía, hay una necesidad urgente de volver a utilizar antibióticos de espectro reducido y no se ha publicado ningún ensayo clínico comparando amoxicilina y penicilina V en neumonía en adultos, realizamos este estudio con el objetivo de evaluar la eficacia de fenoximetilpenicilina a dosis altas en el tratamiento antibiótico de la neumonía no grave atendida en la comunidad y compararlo con amoxicilina a dosis altas.

METODOLOGIA: Ensayo clínico aleatorizado, multicéntrico, de grupos paralelos, controlado, con doble ciego. Sujetos: Pacientes entre 18 y 70 años, sin comorbilidad asociada, que acuden al médico de atención primaria con signos y síntomas de infección del tracto respiratorio inferior y que radiológicamente se confirma neumonía. Criterios de exclusión: confusión, taquipnea > 30 respiraciones/minuto, tensión arterial sistólica < 90 mmHg, hipersensibilidad a betalactámicos, saturación O2<92%, alteración importante en la radiografía de tórax, problemas en poder cumplir el tratamiento, falta de tolerancia al tratamiento por vía oral, inmunosupresión, toma previa de antibióticos, hospitalización previa y no consentimiento. Se incluirán 132 pacientes a cada uno de los brazos de tratamiento: penicilina V 1.600.000 UI/8h/10d vs. Amoxicilina 1 g/8h/10d. Visitas: inicial y tres de seguimiento (2-3 d, 14d y al mes). Se pedirá al paciente que registre la temperatura por la mañana y por la noche que deberá entregar en la segunda visita de seguimiento.

GRACE is a Network of Excellence focusing on the complex and controversial field of community-acquired lower respiratory tract infections (LRTI), which is one of the leading reasons for seeking medical care. The promiscuous use of antibiotics to treatment of LRTI accounts for a major part of the community burden of antibiotic use and contributes dramatically to the rising prevalence of resistance among major human pathogens. The overall objective of GRACE is to combat antimicrobial resistance through integrating centres of research excellence and exploiting genomics in the investigation of community-acquired LRTI. Microbial and human genomics will be integrated with health sciences research consisting of clinical observational and intervention studies, health economics and health education to specifically change practice in managing community-acquired LRTI. GRACE is exceptional as it brings together investigators from basic laboratory sciences, clinical medicine, and health economics. In the jointly executed research programme, 28 academic groups, spread widely across 13 EU Member States and 4 SMEs will participate. GRACE will organise professional education, including web-based teaching and practical courses, through two leading European scientific societies (European Society of Clinical Microbiology and Infectious Diseases and European Respiratory Society) to disseminate the excellence of the programme. A high level of co-ordination will be obtained through a professionally IT-supported and rigorous management structure, so as to achieve optimal synergy of the components of GRACE. We aim to develop a genomic laboratory network in 8 European countries and a primary care research network in 11 European countries during the first 18 months of the project, and then to build on the infrastructure to create the jointly executed research programme. The consortium will become a virtual «European LRTI Research Centre» potentially leading to a forum promoting research and good practice in the field of community-acquired LRTI.

Bronquitis aguda

OBJETIVOS: En atención primaria se prescriben antibióticos en el 90% de las agudizaciones de la enfermedad pulmonar obstructiva crónica; sin embargo, no hay evidencia de su beneficio en la EPOC leve-moderada. El objetivo de este trabajo es valorar la efectividad del tratamiento antibiótico en la agudización de la EPOC leve-moderada, qué variables clínicas se asocian con una mejor respuesta clínica con antibiótico respecto al placebo e identificar quienes se recuperarán de la agudización sin necesidad de tratamiento antibiótico. METODOLOGÍA: Ensayo clínico, prospectivo, aleatorizado, doble ciego y controlado con placebo, en el que se incluirán exacerbaciones (al menos uno de los siguientes síntomas o signos: aumento de disnea, aumento del volumen de expectoración y/o aumento de la purulencia del esputo) de pacientes mayores de 40 años, fumadores o ex-fumadores de más de 10 paquetes-año, con EPOC con FEV1 entre 50 y 80%, diagnosticada con espirometría y ratio FEV1/CVF<0,7% del esperado. Criterios de exclusión: EPOC grave (FEV1<50%), neoplasia, traqueotomía, neumonía, criterios de hospitalización, toma previa de antibióticos, inmunosupresión, hipersensibilidad a betalactámicos, intolerancia al ácido clavulánico, participación en otro ensayo clínico en el último año, que se niegue a participar en el estudio y pacientes de los cuales no dispongamos de una espirometría efectuada en los dos últimos años. Tamaño de la muestra: 677 pacientes. Intervenciones: En la primera visita se explicará al paciente el ensayo clínico y se pedirá su consentimiento informado. Se recogerán datos, validación del color de expectoración, radiografía de tórax para descartar proceso neumónico, determinación de proteína C reactiva, peak-flow y cuestionario de StGeorge. El paciente se asignará a placebo o a antibiótico (amoxicilina+clavulánico) y se volverá a visitar a los 3-4 días para valoración de respuesta clínica, peak-flow y para descartar empeoramiento; otra visita a los 8-10 días para valoración de la respuesta clínica, cumplimiento, peak flow y cuestionario de StGeorge, una cuarta visita, a los 15-20 días, para evaluación clínica y registrar posibles recaídas y se seguirá un año para registrar la fecha de la siguiente agudización.

OBJETIVO: Evaluar efectividad de la vacunación antineumocócica (VAN) sistemática entre las personas mayores de 65 años mediante comparación de tasas de incidencia y severidad de las neumonías adquiridas en la comunidad (NAC) aparecidas en dos cohortes (vacunados (CV) y no vacunados(CNV)). DISEÑO: Estudio de cohortes de carácter multicéntrico. EMPLAZAMIENTO: Atención Primaria de Salud PARTICIPANTES: Todas las personas mayores de 65 años adscritas a 8 ABS urbanas, y distribuidas en CV con VAN y CNV. INTERVENCIONES: Se realizará seguimiento activo durante 3 años, identificándose todas las NAC acaecidas durante el trienio de seguimiento. Como fuente de datos utilizaremos el registro específico del programa de vacunación antineumocócica y la revisión exhaustiva de las historias clínicas de Atención Primaria (hcap) y del Hospital de referencia (registro de neumonías ingresadas y registro de neumonías detectadas en el servicio de urgencias). MEDICIONES PRINCIPALES: Las variables contempladas serán: edad, sexo, presencia o no de factores de riesgo asociados a mayor susceptibilidad para adquirir infección neumocócica (diabetes mellitus, inmunodepresión, cardiopatía, EPOC, tabaquismo, enolismo, esplenectomía). Para la medida del efecto calcularemos la Tasa de incidencia anual y global acumulada (trienal) de neumonías así como Riesgo relativo y Riesgo atribuible. Como medidas de severidad analizaremos el índice de letalidad, así como una escala ordinal de severidad (escala ?Fine?)19. RESULTADOS: Globalmente, observamos un total de 80 NAC, con una tasa de incidencia anual de 6.88? (9.74? varones y 5.71? en mujeres). Por grupos etarios, la incidencia fue de 5.47? entre 65-74 años, de 7,84? entre 75-84 años y 11,14? en >85 años. La incidencia de NAC en vacunados fue de 7,32? y en no vacunados fue 6,51?, siendo riesgo relativo para la cohorte vacunada de 1,12 (IC 95%: 0,71?1,76). No observamos d.s. al comparar grado de severidad de las NAC en vacunados (Fine:104,7) y no vacunados (Fine:97,6). CONCLUSIONES: Durante el primer año de estudio, en nuestro ámbito no se ha podido demostrar un efecto protector de la VAN entre las población vacunada respecto a la no vacunada ante la infección y tampoco se ha evidenciado efecto sobre la disminución de la severidad en las neumonías acaecidas en vacunados. Al finalizar los tres años de seguimiento, el estudio dará una respuesta en términos de efectividad y eficiencia de la vacuna y contribuirá a una toma definitiva de decisiones respecto al controvertido tema de la indicación sistemática de esta vacuna en la población mayor de 65 años.

OBJETIVOS: Analizar la efectividad real de la vacuna antineumocócica polisacárida para prevenir diferentes eventos clínicamente relevantes relacionados con la infección neumocócica, evaluando no sólo su efecto frente a enfermedad invasiva / bacteriemia (importante clínicamente pero de poca magnitud epidemiológica), sino también frente a las infecciones pneumocócicas severas no bacteriémicas (las cuales representan más del 90% de la carga total de la infección neumocócica en adultos). Estas infecciones no han sido consideradas en estudios previos, y su inclusión aumentaría la validez externa del estudio, contribuyendo a clarificar la efectividad / eficiencia real de esta discutida vacuna (globalmente, por grupos etarios y/o estratos de riesgo) METODOLOGÍA: Estudio multicéntrico de casos-controles sobre una muestra representativa de 260 casos de enfermedad neumocócica severa (incluyendo enfermedad invasiva y neumonías pneumocócicas no bacteriémicas) diagnosticadas en personas mayores de 50 años atendidos en los 3 Hospitales participantes y 780 controles que serán seleccionados aleatoriamente en los Registros Centrales de Usuarios de los Centros de Salud de referencia de los casos (tras aparejamiento por edad, sexo, municipio, médico de cabecera y estrato de riesgo) Como medida del efecto de la vacuna para cada uno de los subgrupos de casos estudiados usaremos el Odds Ratio (OR) con su correspondiente intervalo de confianza al 95%. Se realizará un análisis multivariante de regresión logística para el control de los posibles factores de confusión, estimándose las OR ajustadas y se calculará la eficacia de la vacuna (VE) mediante la fórmula VE=1-OR. Discriminaremos la eficacia de la vacuna para los diferentes grupos de edad y en cada uno de los estratos de riesgo. Finalmente, evaluaremos también la efectividad de la vacuna mediante un análisis de cohortes indirectas considerando como casos aquellos episodios causados por serotipos vacunales y como controles aquellos episodios causados por serotipos no incluidos. Palabras clave: vacuna antineumocócica, efectividad, casos-control

FUNDAMENTOS: La efectividad de la vacuna antineumocócica de 23 serotipos (VAN 23S) respecto a la prevención de la infección está actualmente en discusión, y ésta además parece disminuir en la población mayor de 65 años. Sin embargo, la indicación teórica y la aplicación en la práctica siguen manteniéndose en este grupo de edad (1). El objetivo de nuestro estudio es evaluar la efectividad de la vacuna antineumocócica en dos cohortes (vacunados y no vacunados) de personas mayores de 65 años mediante comparación de tasas de incidencia y nivel de severidad de las neumonías en ambas cohortes.

METODOLOGÍA: Estudio de cohortes prospectivo emplazado en 5 Áreas Básicas de Salud urbanas con una población de 60.183 haibtantes, englobando una población mayor de 65 años de 9280. Estudiamos dos cohortes de personas mayores de 65 años; 4510 vacunados (CV) con vacuna antineumocócica de 23 serotipos (VAN 23S) y 4510 no vacunados (CNV) hasta el final del estudio. Se identificarán todas las neumonías adquiridas en la comunidad acaecidas duranteel trienio de seguimiento.
Como fuente de datos utilizaremos el registro específico del programa de vacunación antineumocócica y la revisión exhaustiva de las historias clínicas de Atención Primaria (hcap) y del Hospital de referencia (registro de neumonías ingresadas y registro de neumonías detectadas en el servicio de urgencias). Asimismo, se realizaráun seguimiento activo mediante contacto telefónico semestral con todos los sujetos participantes. Las variables contempladas serán: edad, sexo, presencia o no de factores de riesgo asociados a mayor susceptibilidad para adquirir infección neumocócica (diabetes mellitus, inmunodepresión, cardiopatía, EPOC, tabaquismo, enolismo, esplenectomía) (1). Para la medida del efecto calcularemos la Tasa de incidencia anual y global acumulada (trienal) de neumonías así como Riesgo relativo y Riesgo atribuible. Como medidas de severidad analizaremos el índice de letalidad, así como una escala ordinal de severidad (escala «»Fine»») (2).

OBJECTIU Avaluar la utilitat d’una metodologia docent en la prescripció racional dels medicaments en el postgrau, en un grup de metges especialistes en formació en medicina de família i comunitària i determinar alhora quins són els factors que influencien més la prescripció racional en els residents de postgrau. METODOLOGIA Es tracta d’un assaig clínic que es realitzarà en el període de l’estudi comprès entre setembre 2000 i maig 2001. L’àmbit de l’estudi el compon les Unitats Docents de medicina familiar de Catalunya de l’Institut Català de la Salut. La població d’estudi està formada pels metges residents de medicina de família que inicien la seva rotació de tercer any (R3) el proper any (2000-2001). Es tracta de tots els residents de medicina familiar que van obtenir plaça a les 8 Unitats Docents de l’Institut Català de la Salut i es van incorporar l’any 1999. Del total dels residents en formació objecte de l’estudi (170) es faran dos grups: un grup a qui s’intervé amb un programa formatiu sobre prescripció racional del medicament i un altre grup que no s’intervé, que és el grup control. Aquesta elecció es fa per assignació aleatòria i randomitzada per unitat docent. Quant a l’avaluació de la prescripció racional de medicaments per part dels metges residents s’utilitzarà una prova d’habilitats en aquest àmbit, una abans de començar la intervenció formativa, una altra al mes de la intervenció i una darrera als 6 mesos de la intervenció. Aquesta prova d’habilitats comptaria amb el disseny de casos clínics i preguntes de múltiples respostes i una prova amb malalts simulats. Per a la recollida de variables es dissenya un qüestionari de dades generals, en què s’inclouen dades sociodemogràfiques i curriculars, característiques de l’Àrea Bàsica de Salut docent i característiques del tutor. Per al tractament de les dades, aquests s’analitzaran mitjançant el paquest estadístic SPSS per a Windows. Quant a l’anàlisi estadística, es realitzarà un anàlisi univariant amb otenció i redacció de l’estadística descriptiva i tabulació i graficació si escau, s’efectuarà un anàlisi i es realitzarà a l’hora un anàlisi multivariant. RESULTATS ESPERATS Demostrar l’efectivitat d’aquest programa formatiu en la prescripció racional de medicament en el postgrau, i mesura el grau d’habilitats assolides pels metges residents en la prescripció racional degut al programa formatiu. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT Implementar un programa formatiu en prescripció farmacològica racional tant a les facultats de medicina com a la residència de medicina de família i comunitària. A les primeres ja que a la majoria d’estudiants de medicina la formació en farmacologia es concentra més en la teoria que en la pràctica. La matèria, sovint, es basa en el fàrmac, i es concentra en les indicacions i reaccions adverses de cada fàrmac. Però en la pràctica clínica s’ha d’adoptar una orientació inversa, del diagnòstic al fàrmac. A més, cada pacient té la seva edat, sexe, talla i característiques socioculturals, la qual cosa pot afectar la selecció del tractament. Els pacients tenen també la seva pròpia percepció del què és un tractament adequat, i han de ser part activa i completament informada del tractament. A les segones que el metge resident aprengui a prescriure d’una forma racional mitjançant un raonament lògic i sistematitzat.