Azahara Reyes Lacalle

Antecedents: Les dones embarassades s’han definit com un grup d’especial vulnerabilitat a la COVID-19 a causa dels canvis immunològics i fisiològics que tenen lloc durant l’embaràs i que poden augmentar la susceptibilitat a patògens intracel·lulars com virus o bacteris. S’han descrit factors de risc per patir la COVID-19 greu en dones gestants i s’ha associat l’estat greu de la malaltia a un augment del risc de part prematur, cesària, i trastorns hipertensos de l’embaràs. L’embaràs en dones infectades per la COVID-19 s’ha associat amb l’hospitalització, un major risc d’ingrés a la unitat de cures intensives i la necessitat de ventilació mecànica. Els estudis son limitats i d’àmbit hospitalari la gran majoria. Els riscos associats a la infecció a principis de l’embaràs i els resultats a llarg termini dels lactants segueixen sent poc clars.
? Hipòtesi: l’embaràs pot modular l’evolució i pronòstic de la infecció per la COVID-19.
? Objectius:
? Principal: analitzar si l’embaràs afecta en l’evolució i pronòstic de la COVID-19. Específics: descriure i comparar ambdues cohorts de dones en edat fèrtil amb COVID-19 respecte les característiques basals, clíniques i d’evolució de la infecció. Identificar els factors pronòstic associats a les variables de resultat: necessitats terapèutiques, èxitus i resultats perinatals. Comparar els factors pronòstic i de resultat de l’evolució de la infecció per COVID-19 en ambdues cohorts.
? Secundaris: Avaluar en la cohort de gestants amb COVID-19 la incidència de cribratge positius de salut mental perinatal i de violència de parella i exparella, en relació al registre de l’any anterior.
? Metodologia: Estudi de cohorts retrospectives per avaluar com influeix la gestació en l’evolució i el pronòstic de la infecció per COVID-19. S’estudien les dones en edat fèrtil adscrites a la població de referència de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (HUGTiP), de l’ASSIR Badalona-Sant Adrià del Besos i ASSIR Sta Coloma, i que entre el 1/03/2020 al 1/12/2020 han estat infectades per la COVID-19. Aquestes dones seran assignades a dues cohorts en funció de si van estar embarassades o no en el moment de la infecció per COVID-19 amb l’objectiu de comparar com ha evolucionat la infecció entre les cohorts. Les variables sociodemogràfiques, clíniques, obstètriques i d’evolució s’obtindran de l’explotació de les dades de l’e-CAP (història clínica informatitzada) i de la història clínica de l’HUGTiP a partir de la base de dades pseudoanonimitzades, específica de la Gerència Territorial Metropolitana Nord (GTMN) per la recerca sobre la COVID-19 (base de dades CORE-COVID).

L’alletament matern (LM) és la forma de nutrició més saludable pel nadó i es recomana de manera exclusiva (LME) fins els 6 mesos. S’ha estudiat la petjada ambiental de la lactància artificial (LA) però és desconeix la de LM.
Objectius. Per aquest raó es planteja un estudi que es realitza en dos fases i l’objectiu principal de la primera es identificar l’impacte ambiental en termes d’empremta de carboni de la lactància materna, lactància artificial, accessoris necessaris per la lactància i de la dieta de les dones puèrperes al primer mes de vida de les criatures. I l’objectiu principal de la segona és avaluar quina és l’efectivitat d’una intervenció estandarditzada sobre alletament, dieta i mediambiental, en el primer mes de vida sobre l’empremta de carboni i la prevalença d’alletament matern els sis mesos de vida de la criatura.
Mètodes. Per la primera fase es realitzarà un disseny observacional descriptiu que permetrà obtenir una descripció i anàlisis de la situació de la dieta de mares puèrperes i els accessoris per la lactància i l’empremta de carboni. I en la segona fase un estudi d’intervenció quasiexperimental amb grup control no equivalent. Es realitzarà de forma paral?lela i multicèntrica. Hi hauran 2 grups d’intervenció i 2 grups controls. L’àmbit d’actuació seran les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, i les consultes de pediatria de la Metropolitana Nord de l’ Institut Català de la Salut i Hospitals de referencia: Parc Taulí, General de Granollers, Germans Tries i Pujol i Mataró.
En la fase descriptiva es compararà la dieta i accessoris el primer mes de vida de la criatura.
Els instruments de recollida de dades seran: quadern de recollida de dades en el Redcaps, el «»Registre alimentari de 24 hores»», escala LACHT, i escala EVA. Les principals variables de resultats: alletament i tipus a l’alta de l’hospital, al mes, 3 i 6 mesos; alimentació de la mare i accessoris de l’alletament.
Les intervencions que es realitzaran en el grup experimental: Elaboració d’un protocol d’atenció a les mares sobre alletament, dieta, empremta de carboni i cicle de la vida, en atenció hospitalària i primària, formació del professionals, elaboració de díptics informatius per les mares i parelles. Adequació dels espais físics. Incorporació a l’equip investigador mares involucrades en alletament i criança. Les llevadores i infermeres realitzaran una Intervenció estandarditzat sobre LM, dieta i petjada de carboni segons el protocol a les mares en l’hospital, puerperi a domicili i consulta, i les consultes de pediatria.
I les intervencions en el grup control seran segons la pràctica habitual. S’ompliran els registres a les 24-32 SG, a sala de parts, a l’alta hospitalària, al puerperi a domicili/consulta, al mes, 3 i 6 mesos.
Anàlisis de dades. Dades mediambientals: es realitzarà un estudi del cicle de vida comparatiu considerant indicadors ambientals la petjada de carboni, l’esgotament de recursos, l’acidificació, l’eutrofització entre altres.
Anàlisi descriptiu de totes les variables. Les variables qualitatives es resumiran amb les seves freqüències absoluta i relativa, i les quantitatives amb la seva mitjana i desviació estàndard.
Anàlisi bivariant amb les proves de Khi Quadrat o l’exacta de Fisher i la t d’Student per a dades independents. També el Risc Relatiu de la incidència de LME entre els dos braços de l’estudi, interval de confiança 95%. Les proves seran bilaterals i es considerarà el nivell de significació 5%. Paquet estadístic SPSS 25.0.
Es seguirà les directrius de Declaració d’Hèlsinki pels principis ètics i serà aprovat pel Comitè Ètic dels centres.
Els resultats esperats son obtenir una descripció de la petjada de carboni i cicle de vida de la LM i la LA a les 4-6 setmanes de vida. I s’espera que les mares del grup intervenció disminueixin la petjada de carboni i cicle de vida a través de la dieta i l’alletament matern i un augment de la prevalença de la LEM als 6 mesos en el grup experimental.

Al 2018 les filles i fills nascudes vives de mares estrangeres a Catalunya representaven el 29,6% del total de naixements (Institut d’Estadística de Catalunya 2019). Dades que ens porten la necessitat de generar coneixement sobre les característiques de les dones migrades ateses per l’Institut Català de la Salut. L’objectiu principal d’aquesta recerca tracta de generar un perfil de la dona migrada en control d’embaràs durant l’any 2019 i obtenir dades específiques de la seva realitat, visibilitzant problemàtiques i aspectes d’interès per poder oferir una millor atenció sanitària i adherència a tractaments i als controls d’embaràs. La recerca proposta serà quantitativa descriptiva fent servir les dades de l’ECAP i realitzant anàlisis estadístics descriptius que permetran fer un diagnòstic sobre el perfil de dones migrades ateses.

HIPÒTESIS:
La prevalença de Chlamydia trachomatis en joves està infraestimada perquè és asimptomàtica i per les possibles reinfeccions.

El testatge en els llocs de freqüentació dels joves pot augmentar la detecció de la infecció en joves que desconeixen si estan infectats.

OBJECTIUS
General:
Avaluar l’efectivitat del mostreig de conveniència en espais clau per a reclutar joves de 16 a 24 anys i detectar la infecció per CT.
Secundaris:
Estimar la prevalença de CT.
Caracteritzar la prevalença de CT.
Descriure les barreres i facilitadors de realitzar el test de CT

Antecedents
La incontinència urinària (IU) en les dones és avui un problema important en l’assistència
sanitària amb un impacte negatiu en la percepció de la qualitat de vida i l’autoestima personal.
L’embaràs i el part són els principals factors de risc en el debilitament del Sòl Pelvià
(SP).L’entrenament té evidència científica demostrada per tractar la incontinència quan es
tracta de contraccions selectives voluntàries (exercicis de Kegel),ara bé hi ha discussió en
l’evidencia de la contracció sinèrgica del transvers abdominal (TrA)com a tractament de la
incontinència d’orina.

Hipòtesi
El treball de sòl pèlvià (SP) i transvers abdominal (TrA)en gestants al segon i tercer trimestre
d’embaràs prevé la incontinència urinària(IU), millora la competència abdominal davant l’esforç
al final de la gestació (36 setmanes ) i a les 12 setmanes postpart

Objectius
Objectiu general:
Avaluar l’efectivitat d’un taller del sòl pelvià i treball de transvers abdominal impartit en el segon
i tercer trimestre de gestació per prevenir la incontinència urinària (IU) i millorar la Competència
abdominal davant l’esforç durant la gestació i el postpart.

Resumen
Las mujeres embarazadas son un grupo de especial vulnerabilidad al SARS-CoV-2 debido a los cambios inmunológicos y fisiológicos críticos que ocurren durante el embarazo y que pueden aumentar la susceptibilidad a patógenos intracelulares como virus o bacterias. La lactancia materna es la piedra angular de la supervivencia, la nutrición y el desarrollo del lactante y el niño pequeño y la salud materna. No hay conocimiento suficiente sobre la influencia del virus SARS-CoV-2 en el embarazo y los recién nacidos. Es de suma importancia conocer la respuesta inmune al SARS-CoV-2 durante el embarazo, nacimiento y primer año de vida, para poder establecer protocolos de prevención y manejo terapéutico en este vulnerable.
período de la vida.

Objetivos
Investigar los factores que modulan la respuesta inmune en gestantes al SARS-CoV-2, midiendo las características inmunológicas que permitan distinguir los portadores sintomáticos de los asintomáticos, y medir la transferencia de anticuerpos a sus bebés.

Diseño
Estudio de cohorte de 673 mujeres, 473 embarazadas y sus recién nacidos y 200 mujeres en edad fértil. El período de inclusión es del 1 de marzo al 30 de junio de 2020.

Variables
Variables sociodemográficas, clínicas y biológicas durante el período de gestación y un año después del nacimiento. Las variables biológicas son ARN SARS-COV-2, Anti-SARS-CoV-2 (IgG, IgM, IgA) y subpoblaciones de linfocitos en sangre total, respuestas específicas de linfocitos T a COVID-19, citocinas en plasma y ARN SARS-COV -2 leche materna.

Hipótesis
1. La infección por COVID-19 de mujeres embarazadas afecta la inmunidad del recién nacido.
2. La lactancia materna en mujeres con AC anti-SARS CoV-2 protege al bebé de la infección en los primeros meses de vida.

Resultados
Los resultados ilustrarán la respuesta contra la enfermedad. En concreto, podremos sumar conocimientos en:
-La respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el momento de la infección.- La aparición de transmisión vertical e infección intrauterina.
– El estado inmunológico de los recién nacidos.
– El efecto protector de la lactancia materna (inmunización pasiva) en los bebés.

Aplicabilidad
Los resultados ilustrarán la respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el estado inmunológico de los recién nacidos / bebés IMP-226-CT V02.

Introducció:
La OMS recomana la vacunació de les embarassades enfront la grip i la tos ferina durant la gestació per protegir tan a la mare com al nounat de les conseqüències de patir les infeccions. Al nostre país no es disposen de registres oficials específics de vacunació de dones embarassades.

Objectiu:
Estimar la cobertura de les vacunes recomanades durant l’embaràs enfront la grip i la tos ferina i conèixer l’actitud i creences de les gestant i de les llevadores envers els programes de vacunació durant l’embaràs.

Metodologia:
Es planteja metodologia mixta, amb anàlisi qualitatiu i quantitatiu de dades. S’estimaran les cobertures de vacunació amb l’anàlisi quantitatiu retrospectiu de les dades procedents dels registres d’Atenció Primària (e-CAP) d’embarassades ateses en els 7 centres d’ASSIR de l’Àrea Metropolitana Nord de la província de Barcelona, dependents de l’Institut Català de la Salut, del període de l’1 d’agost de 2014 al 31 de març de 2018.
Per conèixer l’actitud i les creences de les gestants i les llevadores enfront la vacunació es farà un estudi qualitatiu fenomenològic i descriptiu amb entrevistes semi-estructurades.

Utilitat:
Conèixer la cobertura de vacunació enfront la grip i la tos ferina permetrà valorar si són necessàries estratègies addicionals per a millorar els resultats. Conèixer en el nostre medi els motius pels quals les embarassades no es vacunen i les actituds de les llevadores enfront la vacunació orientaran el tipus d’estratègia a implementar.

Antecedents:
La prevalença de Chlamydia trachomatis (CT) en adolescents i joves (AiJ) de Catalunya ha augmentat. El «»respondent driven sampling»» (RDS) és una tècnica de mostreig per a identificar poblacions ocultes i els seus determinants de risc.

Hipòtesis:
La prevalença de CT en AiJ està subestimada i el RDS pot ajudar a testar joves ocults al sistema sanitari.

Objectius:
Avaluar la viabilitat i l’efectivitat del mostreig basat en el RDS per a reclutar joves ocults al sistema sanitari i millorar el coneixement de la prevalença de CT a la Direcció d’Atenció Primària Metropolitana Nord durant els anys 2017 i 2018.

Metodologia:
Estudi transversal multicèntric amb enquesta bio conductual mitjançant RDS on els enquestats recluten a altres amics en onades successives.

Objectiu General:Dissenyar una plataforma amb component d?aplicació Web adaptada a mòbils (Web app) i avaluar-ne el seu rol per afavorir la notificació a parelles sexuals en joves de 16 a 24 anys. Específics: A)Descriure les característiques socio-demogràfiques dels casos índex i parelles sexuals. B) Descriure les coinfeccions que apareguin. C) Descriure l?acceptabilitat, barreres y preferències per a notificar sobre una ITS utilitzant les TIC. D)Avaluar la utilitat d?aplicar la teoria del joc en el disseny del Web app, per afavorir la notificació a parelles sexuals. E) Avaluar el rendiment de les TIC en la notificació a parelles sexuals. F)Avaluar l?impacte de les TIC en la reducció de la transmissió primària de les ITS. Disseny: Es un estudi experimental que assigna la intervenció mitjançant mostreig estratificat d?assignació proporcional per centres i dins de cada centre s?aleatoritza l?assignació al grup control o intervenció. Àmbit i subjectes: L?estudi es realitza en l?àmbit de l?atenció primària, als 7 centres d?atenció a la salut sexual i reproductiva de la Direcció d?Atenció Primària Metropolitana Nord. La població d?estudi són: 1- tots els joves de 16 a 24 anys diagnosticats de les tres ITS (sífilis, gonococ i clamídia) de declaració obligatòria i curables. 2- les seves parelles sexuals independentment del seu estat d?infecció. Intervenció: Disseny d?un Web app per a notificació a parelles, avaluació de l?acceptació, rendiment per a notificar i impacte en la reducció de la transmissió primària d?ITS. Resultats esperats: Major nombre de notificacions a parelles, i consultes al centre assistencial en el grup intervenció comparat amb el control.

RESUM
La lactància materna posseeix múltiples beneficis. En el nostre medi les taxes de lactància materna estan molt per sota de les recomanacions desitjables dels organismes internacionals. És conegut que la seva prevalença i durada pot ser afectada per múltiples factors: Sociodemogràfics, dels propis professionals i pel binomi Mare-fill.
HIPÒTESI
És la incidència i la prevalença de la lactancia materna insuficient en les gestants de la Metropolitana nord?
OBJECTIUS
Conèixer la incidència i la prevalença actual de la lactància durant els primers 6 mesos, identificar els factors de risc que condicionen la duració de la lactància matern, recollir aquestes dades com recomana la OMS, avaluar les dificultats en la lactància i determinar les causes d?abandonament d?aquesta
METODOLOGIA
Proposem un estudi observacional, descriptiu longitudinal de seguiment natural d?una cohort, per conèixer dades de lactància en dones que s?han controlat als ASSIRs durant 2015. Les dades es recolliran en 4 moments: En la visita de les 35 setmanes, del puerperi, en la quarantena i en trucada de 6 mesos. Es recullen les dades sobre tipus i dificultats de lactància, l’observació de la presa i les causes d’abandonament. Hi ha un total de 24 variables.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.
3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:
? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».
4. Diseño. Diseño experimental, aleatorizado por clausters, con grupo control y grupo intervención, con evaluador ciego y multicéntrico, con tres cortes transversales a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto.

La pàgina web institucional sobre sexualitat, de referència a Catalunya, és la Web Sexe Joves (WSJ). El seu objectiu és contribuir a que els joves gaudeixin d?una sexualitat saludable, plena i responsable, juntament amb la prevenció d?embarassos no planificats i d?infeccions de transmissió sexual. Està orientada a edats compreses entre els 14 i els 25 anys, però pot ser utilitzada com a eina de consulta per la resta de la població adulta.
La WSJ únicament ha estat avaluada, en el marc d?una tesi doctoral, l?any 2012, a través d?un estudi quantitatiu. En la present investigació és pretén explorar en profunditat el punt de vista dels actors principals d?aquesta web, els joves, pel que es fa ús de la metodologia qualitativa.
L? objectiu de l?estudi és aprofundir des d?una perspectiva sòcioconstructivista, en les experiències dels joves de 14 a 25 anys, de gènere femení, masculí o transgènere, d?àrees rurals i urbanes de Catalunya, respecte la WSJ, en termes de coneixement, ús, facilitat d?ús (accessibilitat), utilitat i pertinença de continguts, amb la finalitat de millorar-la i adequar els continguts i recursos destinats. La recollida d?aquesta informació, ajudarà al comitè d?avaluació i editorial de la pàgina web a disposar de dades essencials per avaluar-la.
Aquesta perspectiva metodològica escollida respon al desig de descriure i interpretar els significats socials, que s?han generat col?lectivament. La tècnica emprada per a la recollida de les dades és el grup focal.
El tipus de mostreig és teòric, amb els joves que acompleixen els diferents perfils definits per l?encreuament de les variables escollides.
Es realitza un anàlisi del discurs, dels joves participants en els grup focals i es fa servir el programa informàtic ATLAS.ti.

El objetivo principal del proyecto es diseñar y validar un cuestionario para conocer la satisfacción de las usuarias con la asistencia recibida ante la demanda y realización de una Interrupción Voluntaria del Embarazo. Entre los Objetivos específicos destacamos cuantificar la satisfacción de las usuarias con la asistencia recibida y detectar opciones de mejora en la asistencia que reciben las mujeres durante el proceso de interrupción del embarazo.
Diseño: Se trata de un estudio observacional, descriptivo y transversal, que se realizará en los centros de Asistencia a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) pertenecientes a la Gerencia Territorial Metropolitana Nord del Institut Català de la Salut de Catalunya.
Ámbito de estudio: Centros de Asistencia a la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) pertenecientes a la Gerencia Territorial Metropolitana Nord de l?ICS.
Sujetos de estudio: Serán aquellas mujeres que acuden a los centros ASSIR solicitando una Interrupción Voluntaria del Embarazo (IVE), realicen la interrupción es ese centro o en otro, pero siempre y cuando se realice a petición de la mujer, antes de las 14 semanas de embarazo y bajo las condiciones que marca el artículo 14 de la Ley Orgánica 2/2010.
Variables: Se distribuyen una serie de variables de tipo sociodemográficas, y se diseña un cuestionario inicial que consta de 25 preguntas adaptadas del modelo teórico SERVPERF y orientándolas al contexto específico del objetivo del estudio, para medir la calidad a través de 6 dimensiones: tangibilidad, accesibilidad, cortesía, capacidad de respuesta, seguridad y empatía. Dicha escala será analizada por un grupo de expertos.
Análisis estadístico: Se realizará un análisis descriptivo de los datos socio-demográficos, posteriormente se analizará el cuestionario con las propiedades psicométricas de validez y fiabilidad mediante análisis factorial y análisis test-retest.
Resultados esperados: Esperamos obtener una escala válida para comparar la satisfacción de la mujer que practica una interrupción del embarazo en diferentes ambientes, contextos y lugares, y que nos sirva como opción de mejora de la calidad del servicio.
Limitaciones: Las limitaciones que podemos prever, son las pérdidas que se generen al no acudir las usuarias a la visita posterior a la interrupción del embarazo.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.

3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:

? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo, y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».

Hipòtesi:
La cobertura de vacunació enfront tos ferina en gestants a Catalunya en el primer any d’implantació del programa d’immunització serà inferior al 50%.

Objectius:
? General
Estimar la cobertura de vacunació enfront tos ferina de les embarassades en el tercer trimestre de gestació en el primer any d’implantació del programa d’immunització de gestants en l’àrea sanitària de Maresme Nord.
? Específics
Estimar els percentatges de cobertura de vacunació enfront tos ferina de les embarassades en el tercer trimestre de gestació segons l’edat de la mare, setmana de gestació i setmana en el període d’estudi.

Objectiu: L’objectiu del present estudi és conèixer el percentatge de dones gestants que han acudit a la visita preconcepcional i les activitats preventives realitzades.
Disseny: Estudi observacional descriptiu (transversal), mostreig intencional.
Material i mètode: Es realitza una mostra transversal de 667 dones que inicien control gestacional als ASSIRS pertanyents a l’àrea de Metropolitana Nord.
Variables: Les variables principals van dirigides a determinar si les dones coneixen la consulta preconcepcional, conèixer quin professional du a terme l’assistència i determinar el percentatge de dones que han rebut assistència preconcepcional així com els components realitzats a la visita. Es recullen d’altres variables sociodemogràfiques, socioeconòmiques i clíniques per tal d’estudiar si existeixen diferències significatives amb les variables principals d’estudi.

Anàlisi estadístic: Es procedirà a la codificació de les dades de manera electrònica mitjançant el paquet estadístic SPSS per a Windows versió 22.
Es consideraran estadísticament significatius els resultats amb un nivell de significació ? 0,05.

Resultats Esperats:
Conèixer si les dones pertanyents a l?àrea de Metropolitana Nord coneixen i utilitzen la visita preconcepcional integrada en la cartera de serveis de l?Atenció Sexual i Reproductiva.
Determinar les activitats preventives realitzades a la consulta i si existeixen diferències entre les dones que accedeixen al servei.
Conèixer si existeixen factors potencialment modificables amb l?atenció preconcepcional precoç i explorar quines son les àrees susceptibles a millora en base als resultats obtinguts.

Limitacions: Les limitacions de l?estudi provenen del disseny epidemiològic escollit (estudi descriptiu de tall transversal). La validesa externa de la mostra està limitada a la mostra de dones de l?àrea Metropolitana Nord, però si es demostra l?efectivitat de les intervencions no impedeix pensar en què es podria aplicar a altres ASSIRs de l?ICS Impacte potencial esperats:
Identificar el factors més influents per poder elaborar noves estratègies preventives per tal d? afrontar l?embaràs d?una manera més saludable. Posar les bases per poder realitzar un protocol de promoció i utilització de la visita preconcepcional adaptat a les necessitats dels nostres usuàries.