CAP Dr. Lluís Sayé (Raval Nord)
Infermeria
La depresión es un problema de salud pública. La concomitancia con
enfermedad física reduce la respuesta a los tratamientos antidepresivos y
empeora el control de las patologías físicas. La prevalencia en el diagnóstico
de depresión en la AP ha ido en aumento en los últimos años. Son
necesarias intervenciones efectivas lideradas por enfermeras para la
atención holística de este perfil de pacientes. El proyecto de investigación,
que se enmarca en el desarrollo de mi tesis doctoral, pretende evaluar la
efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por
enfermeras de AP, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la
depresión en pacientes con enfermedad crónica física.
Es un ensayo clínico aleatorizado, multicéntrico, con grupo intervención (IG)
y grupo control (CG), variables de respuestas ciegas y seguimiento de un
año. Se incluyeron 380 pacientes ?50 años, con diagnóstico de depresión,
(BDI-II > 12) y alguna comorbilidad física: diabetes mellitus tipo 2 (DM),
cardiopatía isquémica (IC), enfermedad pulmonar crónica (MPOC) y/o
asma; de 27 Equipos de Atención Primaria (EAP) de Catalunya. El IG
(n=204) recibió la intervención psicoeducativa (12 sesiones de 90′
semanales) y el CG (n=176) la atención habitual. Los pacientes fueron
evaluados al inicio, a los 4 y 12 meses. Las principales medidas de
resultados fueron la remisión clínica de síntomas depresivos (BDI-II ? 13)
y la respuesta terapéutica (reducción de los síntomas depresivos un 50%).
La remisión fue del 53,9% en el IG y 41.5% en el GC a los 12m. (OR=
0.61, 95%CI, 0.49-0.76). La respuesta a los 4 m en el IG (OR= 0.59,
95%CI, 0.44-0.78) también fue significativa. La intervención grupal
psicoeducativa liderada por enfermeras de AP para personas con depresión
y comorbilidad física se muestra efectiva en la remisión de la depresión a
largo plazo y en la respuesta terapéutica a corto plazo.
Los resultados positivos obtenidos tras aplicar la intervención grupal
psicoeducativa nos predispone a realizar la colaboración con la ENSAP para
su divulgación a nivel internacional. Las intervenciones basadas en la
psicoeducación impartida por enfermeras en la comunidad, merecen ser
compartidas y generalizadas. Conocer los planes comunitarios en salud
mental liderados por enfermeras en Cuba puede contribuir a mejorar
nuestras intervenciones y establecer colaboraciones futuras en esta línea
de investigación. La colaboración podría generar una publicación en la que
se describiera el abordaje de la depresión liderado por las enfermeras de los
dos contextos culturales y la evidencia científica que existe al respecto de
las diferentes prácticas.
La intervenció psicoeducativa del Projecte Psicodep «»Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària en pacients amb depressió i comorbiditat física»» va generar una informació molt valuosa a partir del diaris de les infermeres observadores. Creiem molt necessari interpretar les experiències, emocions i vivències descrites en els diaris de les infermeres observadores, i analitzar també, en entrevistes obertes, el relat de les seves narratives. L’ anàlisi qualitatiu de tota la informació recollida en els diaris i en les entrevistes pot aportar informació valuosa relacionada amb dimensions no explorades quantitativament en persones afectades de depressió i malalties cròniques.
Objectiu general.
Explorar les experiències, emocions i vivències de les persones amb depressió i comorbiditat física en el context d’una intervenció grupal psicoeducativa.
Metodologia.
Disseny.
la metodologia de la investigació es pròpiament qualitativa. Se realitzarà mitjançant l’anàlisis del contingut «»qué es diu, de què es parla»»»». Es per tant un estudi fenomenològic amb perspectiva hermenèutica. La fenomenologia té com objectiu descriure les experiències viscudes i comprendre el seu sentit, a la vegada que identifica el més íntim de la persona. La perspectiva hermenèutica, ens permetrà aprofundir en la interpretació de les manifestacions, vivències i emocions registrades per la infermera al diari d’observació i verbalitzades a la narrativa durant l’entrevista.
Objetivo
Co-construir ente pacientes y profesionales de atención primaria la semiología de la enfermedad COVID19, una enfermedad nueva y desconocida que hasta el momento se ha descrito desde la punta del iceberg, desde los casos graves y muy graves.
Metodología
Enfoque:
Cualitativa fenomenológica desde una posición de justicia hermenéutica.
Muestra:
opinática o de conveniencia
Informantes:
1) Profesionales conocidos por su implicación en atención primaria a los que se les preguntará qué han visto en los pacientes con COVID o que han etiquetado de posibles COVID, cómo los describirían, que síntomas han visto, cuál era su estado general. Los han explorado o no. Qué han visto en la exploración. ¿Podrían diferenciar entre leves moderados? Que incluirían en cada categoría, ¿qué podrían decir de cada uno de ellos? En este estudio se excluyen los casos graves, ampliamente descritos des del ámbito hospitalario.
Profesionales: Coger unos 10. Hombres y mujeres, muy implicados y que hayan estado trabajando desde el 11 de marzo hasta ahora. Coger profesionales del área urbana y de la rural. Se excluyen aquellas personas que han estado de baja-aislados durante este periodo o que hayan tenido COVID sintomático
2) Pacientes con COVID confirmado (PCR+) leves y moderados que no han ingresado en el hospital. Preferentemente se seleccionaran pacientes con PCR positiva. En caso de no detectar pacientes con PCR +, se priorizará a contactos estrechos de pacientes PCR+ y solo en caso de no disponer de este tipo de pacientes, la muestra se completará con casos etiquetados de COVID a los que no se ha realizado PCR. Es probable que eso ocurra en los casos categorizados como leves, dadas las circunstancias entorno a la realización de pruebas diagnósticas, que han estado limitadas a los casos ingresados o a los profesionales sanitarios.
Se les preguntará minuciosamente por cada uno de los síntomas que han tenido: ¿Ha tenido tos? ¿Cómo era la tos? ¿Cómo la describirías? ¿Cómo mejora o empeora?, ¿Ha probado a dormir en decúbito prono? ¿Puede dormir en decúbito supino? ¿En qué momento del día empeora/mejora? ¿Mejora o empeora con el movimiento? ¿Se va o refleja en algún sitio?; ¿Ha tenido problemas para respirar? ¿Puede explicarme un poco más la sensación que tiene al respirar? ¿Tiene la sensación de tener que hacer más respiraciones? ¿Cuándo ocurre? ¿Cuándo y con qué mejora? ¿Cuándo y con qué empeora?
Se intentará que sean cuadros leves (10) y moderados (10). Que sean buenos informantes (que tengan discurso y puedan reflexionar sobre sus cuerpos). Que no sean todos profesionales y que sean de diferentes edades y sexos.
Los oteadores/investigadores de campo seleccionaran los pacientes y se los pasaran a la coordinadora del estudio que dirá cuales se incluyen y se han de entrevistar cuidando que sean: leve/moderado; hombres/mujeres; profesionales/no profesionales; menores de 60 años/mayores de 60 años; rural/urbano.
Antecedents: La depresión es un problema de salud pública.La concomitancia con enfermedad física reduce la respuesta a los tratamientos antidepresivos y empeora el control de las patologías físicas.
Hipòtesis: La intervención psicoeducativa grupal impartida por enfermeras de atención primaria (AP) consigue una tasa de remisión y de respuesta de la depresión mayor que la práctica clínica habitual, en pacientes con enfermedad crónica física.
Objectius: Evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de AP, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física.
Metodologia: Ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. 504 pacientes (252 en cada grupo), >50a de 25 equipos de AP de Cataluña con depresión mayor y patología crónica (diabetes, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica). El grupo intervención (GI) participará en 12 sesiones semanales de 90 minutos.
Objectiu
L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària, per millorar la taxa de remissió i de resposta de la depressió en pacients amb malaltia crònica física (diabetis mellitus tipus 2 (DM II), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma i/o cardiopatia isquèmica (CI)). Secundàriament, avaluar el cost-efectivitat de la intervenció, l’efectivitat per millorar el control de la patologia física, l’impacte sobre la qualitat de vida i la factibilitat de la intervenció.
Metodologia
Assaig clínic multicèntric, aleatori, de dos grups amb avaluació emmascarada i 1 any de seguiment.
Es seleccionaran 504 pacients (250 en cada grup), majors de 50 anys assignats a 25 Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya, amb depressió major i, almenys, una de les següents malalties: diabetis mellitus tipus 2, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, i/o cardiopatia isquèmica.
Es distribuiran de forma aleatòria en dos grups.
El grup intervenció participarà en grups psicoeducatius: 12 sessions setmanals de 90 minuts liderades per dues infermeres d’AP consistent en educació sanitària sobre la malaltia física crònica i els símptomes depressius.
Mesuraments principals: remissió clínica de la depressió i/o resposta a la intervenció (Inventari de depressió de Beck, BDI-II).
Mesuraments secundaris: millorança en el control de la patologia crònica (paràmetres analítics i físics), compliment farmacològic (test de Morinsky-Green i recompte envasos), qualitat de vida (EQ-5D), utilització de serveis (visites i ingressos per complicacions) i factibilitat de la intervenció (satisfacció i adherència).
Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran els 0, 3, 6 i 12 mesos.
L’activitat de l’investigador principal que sol·licita l’Ajut XB es durà a terme centralitzada en la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de l’Àmbit d’Atenció Primària (AP) de Barcelona i en 12/13 EAPs de l’Àmbit d’AP de Barcelona ciutat (1.200.066 de població assignada) i serà l’entrenament a professionals no participants en el estudi, en quaderns de recollida dades i escales específiques per assegurar el bon desenvolupament del projecte i la elaboració d’informes i resultats preliminars als 3, 6, 9 i 12 mesos juntament amb la IP del projecte
Resultats esperats
Que la intervenció grupal psicoeducativa sigui factible en els EAPs on es dugui a terme.
Que hi hagi milloria de tots els símptomes de depressió dels pacients que participin de la intervenció grupal psicoeducativa en un termini curt de temps després de dur a terme aquesta intervenció, i que aquets milloria perduri en el temps.
Que la intervenció grupal psicoeducativa tingui un impacte beneficiós en el control de la patologia física en els pacients amb depressió i comorbiditat física
Impacte potencial esperat
L’impacte de la intervenció proposada en el projecte Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física al ser específica, breu i realitzada per professionals d’infermeria amb una formació prèvia, òbviament te un impacte real en l’activitat assistencial i tots el àmbits de treball de l’atenció primària (AP) i de l’atenció familiar i comunitària (AFiC).
Els resultats del projecte, derivats d’un assaig naturalístic, al ser més propers a la pràctica clínica habitual de les infermeres en els entorns i àmbits d’AP, no precisen de grans canvis estructurals i organitzatius, ni despeses per ser implementats i desplegats en el territori, per millorar la salut física i mental dels pacients.
Objectiu: Avaluar l’efectivitat de 3 programes de sensibilització i alfabetització en salut mental per a joves escolaritzats en l’augment de coneixements de salut mental, cerca d’ajuda, ús de serveis sanitaris i reducció de l’estigma amb la finalitat de prevenir els trastorns mentals i disminuir els seus símptomes. Secundàriament, avaluar el cost- efectivitat dels 3 programes,l?impacta sobre la qualitat de vida i la seva efectivitat segons la situació socio-econòmica.
Metodologia:
Disseny:Assaig multicèntric aleatoritzat basat a l’escola de 12 mesos de seguiment. Subjectes:408 estudiants d’entre 14 i 17 anys que cursen 3e d’E.S.O. en 8 centres educatius aleatoritzats dels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella de Barcelona.
Intervenció: 3 grups d?intervenció de menor a major intensitat: 1) Programa de sensibilització en salut mental (PSSM)(1h); 2) Programa d’Alfabetització en Salut Mental (PASM) (6h); 3) PASM més Reducció estigma (RE) (7h). Grup control: Llista d’espera.
Mesures principals de resultat: 1)Coneixements en salut mental (CSM) i 2)Estigma (RIBS i CAMI).
Mesures secundàries resultat: 1)Símptomes Mentals i Salut Mental Positiva ( SDQ);2) Ús de Serveis i de tractament; 4)Intenció de canvi d’un problema de salut mental ( DiClemente); 5) Qualitat de vida (EQ-5D); 6)Assetjament escolar/Internet; 7) Satisfacció.
Variables potencialment confusores: 1)Socio-demogràfiques; b) Familiars; c) Acadèmiques/Escolars i d) Formació previa en salut mental.
Resultats esperats:Un augment dels coneixements dels símptomes mentals i de l’ús de serveis sanitaris, i una reducció de l’estigma el que permetrà augmentar el benestar emocional i disminuir els trastorns mentals.
El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de atención primaria, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física (diabetes mellitus tipo 2, EPOC, asma y/o cardiopatía isquémica). Secundariamente, evaluar el coste-efectividad de la intervención, la efectividad para mejorar el control de la patología física, el impacto sobre la calidad de vida y la factibilidad de la intervención.
METODOLOGÍA: ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. Estudio de evaluación económica. Se seleccionarán 504 pacientes (252 en cada grupo), mayores de 50 años asignados a 25 equipos de atención primaria (AP) de Cataluña (urbanos, semiurbanos y rurales) con depresión mayor y, al menos, una de las siguientes enfermedades: diabetes mellitus tipo 2, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica. Se distribuirán de forma aleatoria en dos grupos. El grupo intervención participará en grupos psicoeducativos: 12 sesiones semanales de 90 minutos lideradas por dos enfermeras de AP consistente en educación sanitaria sobre la enfermedad física crónica y los síntomas depresivos. Mediciones principales: remisión clínica de la depresión y/o respuesta a la intervención (Inventario de depresión de Beck, BDI-II). Mediciones secundarias: mejoría en el control de la patología crónica (parámetros analíticos y físicos), cumplimiento farmacológico (test de Morinsky-Green y recuento envases), calidad de vida (EQ-5D), utilización de servicios (visitas e ingresos por complicaciones) y factibilidad de la intervención (satisfacción y adherencia). Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses.
Objectiu: Avaluar els coneixements del joves escolaritzats a Ciutat Vella en relació a les infeccions de transmissió sexual (ITS), pràctiques sexuals de risc i us de serveis sanitaris abans i després d?una intervenció dirigida per professionals sanitaris a l?aula.
Disseny. Estudi observacional pre-post intervenció.
Població. Joves majors de 14 anys escolaritzats a 3è-4rt E.S.O./ Batxillerat/de Ciutat Vella (2 centres públics i 2 concertats).
Variables: sociodemogràfiques (edat, sexe, país de naixement,), identificació conductes de risc, ús de serveis sanitaris, identificació ITS, ús de preservatiu, inici relacions sexuals, associació consum d?alcohol (OH) i altres drogues amb relació sexual.
Recollida de dades: A aquests joves se?ls hi passarà una enquesta (Anexe-1) elaborada per l?equip d?investigadors per valorar els coneixements en relació a les conductes sexuals de risc, les ITS i l?ús de serveis sanitaris. Després de la intervenció es tornarà a passar per avaluar l?adquisició de coneixements. Les enquestes les realitzaran les infermeres del programa Salut i Escola durant l?últim trimestres del curs 2015-2016 i 2016-2017 en els Instituts dels quals són referents.
Resultats esperats: cal esperar que la intervenció feta pels professionals de la salut millori els coneixement en relació a les infeccions de transmissió sexual, la identificació de conductes sexuals de risc i l?ús de serveis sanitaris.
Impacte potencial esperat: Identificar quan s?ha mantingut una relació sexual de risc i saber fer un bon us de la xarxa sanitària, on adreçar-se en aquests casos, pensem que podria influir en una detecció precoç i disminuir els possibles contactes. L?alfabetització en salut sexual i infeccions d?aquest col?lectiu, hauria d?influir en la disminució de la incidència de les infeccions de transmissió sexual que ara per ara es comporten amb un augment exponencial en tota Barcelona i especialment en Ciutat Vella.
OBJETIVOS: Principal: Evaluar la efectividad de una intervención en atención primaria, mediante una alerta electrónica en la historia clínica informatizada (HCI) para promover la participación de la población en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR). Secundarios: Conocer los motivos de la no participación de la población invitada al cribado del CCR. Conocer la opinión de los profesionales sanitarios sobre el circuito del programa oficial y sobre la implementación de esta nueva herramienta. DISEÑO: Ensayo clínico controlado no aleatorio y una segunda fase transversal. SUJETOS DE ESTUDIO: Todas las personas invitadas a participar en el Programa de Detección Precoz de CCR del Servicio Catalán de la Salud, que incluye a hombres y mujeres de 50-69 años, y asignados a los dos Servicios de Atención Primaria (SAP) del estudio. Todos los profesionales sanitarios. METODOLOGÍA: La intervención consistirá en la activación de un recordatorio electrónico en la HCI de los pacientes que el médico o la enfermera deberán realizar en cualquier ocasión que el paciente acuda a la consulta durante los dos años que dura la intervención. Posteriormente se comparará el porcentaje de pacientes que han realizado el cribado, mediante la prueba de detección de sangre oculta en heces, en los grupos control e intervención. También se pasará un cuestionario a los profesionales para conocer su opinión sobre el circuito del programa oficial y sobre la nueva herramienta. RESULTADOS ESPERADOS: Esperamos observar un aumento superior o igual al 10% de pacientes cribados en el grupo intervención respecto al grupo control
La depresión es en la actualidad un problema de salud pública de primera magnitud, tanto por su alta prevalencia como por su repercusión económica y social. La Atención Primaria es el ámbito fundamental en el abordaje de estos trastornos, según las directrices que se establecen en el Plan Director de Salud Mental y Adicciones del Departamento de Salud. OBJETIVOS: Comparar la efectividad y el coste de realizar un programa de enfermería de intervención grupal psicoeducativa y el tratamiento convencional versus realizar sólo el tratamiento individual convencional, a pacientes con sintomatología depresiva, en Equipos de Atención Primaria de la ciudad de Barcelona. METODOLOGÍA: Se trata de un ensayo aleatorio controlado, longitudinal, prospectivo, de dos cohortes (intervención y control). En los costes, se recogerán variables de consumo de recursos de manera concurrente (ensayo económico). Los sujetos de estudio son pacientes de 20 a 65 años con sintomatología depresiva atendidos en 8 equipos de Atención Primaria de Barcelona ciudad, identificados por los médicos/as de familia y enfermeros/as. El programa de intervención grupal consta de 12 sesiones (una semanal) conducidas por 2 enfermeras/os. SUBESTUDIO I: Las variables de análisis son: la escala BDI, la escala EuroQoL-5D, consumo de ansiolíticos y antidepresivos, variables sociodemográficas y clínicas del paciente y variables del centro. SUBESTUDIO II: Dentro del ensayo aleatorizado controlado se recogerán las siguientes variables de consumo de recursos: nº visitas al EAP, número de días de baja laboral, prescripción farmacológica, consumo de antidepresivos y ansiolíticos. Se realizará un análisis económico comparando los costes.
Ortega F, Bilbeny de Fortuny B, Albuixech-García R, Raya Tena A, Barceló-Prats J and Djurdjevic M
Frontiers in Public Health. 2025 May 6; . doi:10.3389/fpubh.2025.1564009; PMID:40396164
A. TENA, M. SAN MARTÍN, A. SÁNCHEZ and J. MENA
Atencion Primaria. 2025 Jul 1; . doi:10.1016/j.aprim.2025.103216; PMID:39874675
A. RAYA-TENA, Fernández-San-Martín, J. MARTÍN-ROYO, M. CASAJUANA-CLOSAS and M. JIMÉNEZ-HERRERA
Enfermeria Clinica. 2024 May 1; . doi:10.1016/j.enfcli.2023.12.001; PMID:38508236
A. RAYA-TENA, J. MARTIN-ROYO, M. BELLIDO-PEREZ, G. VALMANA, A. OSSO, M. SORIA-GARCIA, S. RUIZ-SERRANO, N. LACASTA-TINTORER and M. HERRERA
International Journal of Nursing Practice. 2023 May 1; . doi:10.1111/ijn.13157; PMID:37127403
M. PEREZ, A. CASADESUS and A. TENA
Atencion Primaria. 2022 Jul 1; . doi:10.1016/j.aprim.2022.102345; PMID:35605381
A. RAYA-TENA, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, J. MARTIN-ROYO, R. CASANAS, G. SAUCH-VALMANA, C. COLS-SAGARRA, E. NAVAS-MENDEZ, R. MASA-FONT, M. CASAJUANA-CLOSAS, Q. FOGUET-BOREU, E. FERNANDEZ-LINARES, J. MENDIOROZ-PENA, S. GONZALEZ-TEJON, L. MARTIN-LOPEZ and M. JIMENEZ-HERRERA
International Journal of Environmental Research and Public Health. 2021 Mar 1; . doi:10.3390/ijerph18062948; PMID:33805664
A. RAYA-TENA, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, J. MARTIN-ROYO, R. CASANAS, G. PSICODEP and M. JIMENEZ-HERRERA
Atencion Primaria. 2021 Feb 1; . doi:10.1016/j.aprim.2020.07.007; PMID:33431241
J. MARTIN-ROYO, L. VILLA-GARCIA, A. RAYA-TENA, E. CARRERA-ALFONSO, A. BRUGUES and E. RISCO
Enfermeria Clinica. 2020 Jan 1; . doi:10.1016/j.enfcli.2019.09.014; PMID:31694777
A. RAYA-TENA, D. GARCIA-HERNANDEZ and C. BLAZQUEZ-GOMEZ
Enfermeria Clinica. 2019 Jul 1; . doi:10.1016/j.enfcli.2018.12.011; PMID:30718207
Raya Tena A, Falder Serna I, Fernández Linares EM and Casañas Sánchez R
Revista Rol de Enfermeria. 2015 Oct 1; PMID:26685568
R. SANCHEZ, A. TENA, L. PEREZ and M. COLOMER
Atencion Primaria. 2009 Apr 1; . doi:10.1016/j.aprim.2008.09.028; PMID:19324461
R. CASANAS, P. CASTELLVI, J. GIL, M. TORRES-TORRES, J. BARON, M. TEIXIDO, H. SAMPIETRO, M. DIEZ, R. FERNANDEZ, R. SORLI, P. SINOL, F. JURADO, R. CARRERAS-SALVADOR, D. VAZQUEZ, S. GONZALEZ, M. FERNANDEZ-SAN MARTIN, A. RAYA-TENA, R. ALVAREZ, I. AMADO-RODRIGUEZ, L. MARTIN-LOPEZ, J. ALONSO and L. LALUCAT-JO
BMC PUBLIC HEALTH. 2022 Dec 24; . doi:10.1186/s12889-022-14558-y; PMID:36566192
R. CASANAS, J. ROYO, M. FERNANDEZ-SAN-MARTIN, A. TENA, J. MENDIOROZ, G. VALMANA, R. MASA-FONT, M. CASAJUANA-CLOSAS, E. LINARES, C. COLS-SAGARRA, S. TEJON, Q. FOGUET-BOREU and L. LOPEZ
BMC HEALTH SERVICES RESEARCH. 2019 Jun 26; . doi:10.1186/s12913-019-4198-7; PMID:31242892