Antoni Serrano Blanco

Introducció: El consum de benzodiacepines (BZD) ha anat incrementant-se als darrers anys. Es desconeixen quins factors s’associen a la cronificació del seu consum i com influeixen perquè siguin fàrmacs de tant elevant consum, tot i les recomanacions de la OMS de fer un ús a curt termini. Aquest estudi forma part d’un estudi de metodologia mixta, que té una fase quantitativa (realitzada amb SIDIAP) i una qualitativa (realitzada a Alacant). Amb aquest nou estudi qualitatiu es vol complementar l’estudi realitzat a Alacant amb l’objectiu d’assegurar la representativitat dels diferents perfils discursius.
Objectiu: Explorar la perspectiva de pacients i professionals de salut sobre quins factors i com influeixen a la cronificació de l’ús de BZD.
Metodologia: Estudi qualitatiu exploratori. Es realitzaran entrevistes semiestructurades a pacients i 2 grups de discussió amb professionals de la salut (metges d’AP, psicòlegs i psiquiatres del Programa Suport a Primària). Mostra: pacients >18 anys amb BZD prescrites fa menys de 3m; professionals sanitaris. Anàlisi: les entrevistes i els grups de discussió es registraran en àudio i es transcriuran, per realitzar un anàlisi de contingut i posteriorment una triangulació entre 2 investigadors.

El uso de benzodiacepinas es muy alto en la población española. La duración de estos tratamientos sobrepasa el máximo indicado en ficha técnica en muchas ocasiones. La pandemia por COVID-19 ha impactado en la salud mental de la población pero hasta la fecha no se ha evaluado si la pandemia y sus restricciones han impactado sobre el consumo de benzodiacepinas.
Los objetivos principales del proyecto son estimar la proporción de nuevos usuarios de benzodiacepinas que pasan a ser usuarios de larga duración en cada una de las fases de la pandemia y determinar como los periodos de la pandemia, la intereacción con el sistema y las características de los usuarios y profesionales sanitarios han influído en la proporción de nuevos usuarios de bendodiacepinas que pasan a ser usuarios de larga duración.
El diseño del proyecto se basa en métodos mixtos, incluyendo una cohorte retrospectiva basada en real world data y entrevistas individuales semiestructuradas y grupos de discusión. Se utilizará la base de datos SIDIAP y se incluirá a todos los pacinetes mayores de 15 años que rediven una primera prescripción de benzodiacepina. Se considerará usuarios de larga duración aquellos que consumen benzodiacepinas durante más de 12 semanas.
La proporción de usuarios de larga duración se determinará en base a los nuevos usuarios de benzodiacepinas minentras que la identificación de los factores asociados a usuarios de larga duración se hace a través de regresiones logísticas multinivel.

Antecedents. La no iniciació es produeix quan una persona no inicia un nou tractament farmacològic. A la fase 0 de l’estudi es detectà una prevalença de no iniciació del 18% i demostrà que augmenta els costos sanitaris. S’ha dissenyat una intervenció per a millorar la iniciació dels tractaments cardiovasculars.
Hipòtesi: la intervenció és factible i aplicable a AP i farmàcia comunitària (FC).
Objectiu: Avaluar la factibilitat i aplicabilitat de la intervenció de millora de l’Adherència Inicial a la Medicació (IMA) per millorar la iniciació dels tractaments cardiovasculars.
Metodologia: Pilotatge d’un assaig controlat aleatoritzat pragmàtic multicèntric, amb 2 branques paral·leles basat en registres sanitaris o Real World Data. La intervenció es realitzarà a Centres d’AP i FC, durant 6 mesos. Els metges d’AP faran una intervenció educativa i pressa de decisions compartides. Els farmacèutics i les infermeres recolzaran la mateixa intervenció.
Determinacions: prescripció, iniciació, indicadors clínics, visites a AP i especialitzada, ús medicació, tests diagnòstics, dies baixa laboral.
Anàlisi: es realitzaran grups focals amb els professionals per conèixer les barreres en l’aplicació de la intervenció i es farà un anàlisi d’efectivitat mitjançant regressió logística i de millora de paràmetres clínics i de costos mitjançant regressió lineal.
Resultats esperats: S’espera que la intervenció tingui una bona acceptabilitat per part dels profesionals sanitaris i sigui facilment aplicable a AP.
Aplicabilitat i rellevància: Conèixer la factibilitat i aplicabilitat de la intervenció és rellevant per a poder desenvolupar un assaig clínic, amb el que es pretèn demostrat l’efectivitat i cost-efectivitat de la intervenció.

Antecedentes: Los estudios de seguridad post-autorización son estudios que se llevan a cabo en un momento posterior a la autorización de un fármaco. En este caso, el fármaco analizado es la vortioxetina.
Hipótesis: El estudio que se plantea es un estudio descriptivo por lo que no dispone de hipótesis previas.
Objetivos: Describir el volumen de uso de vortioxetina en la práctica clínica en diversas situaciones clínicas y evaluar en el perfil de seguridad de la vortioxetina.
Metodología: Estudio descriptivo longitudinal (una cohorte) mediante el uso de real world data. Se incluirán pacientes que reciban una primera prescripción de vortioxetina en atención primaria entre marzo de 2016 y diciembre de 2017. Se obtendrán variables sociodemográficas y clínicas para intentar detectar situaciones de uso fuera de indicación así como posibles efectos adversos y riesgos de seguridad del tratamiento.
Análisis de datos: Se realizarán análisis descriptivos mediante medidas de frecuencia y tendencia central.
Resultados esperados: Es un estudio exploratorio y no se prevén resultados.
Aplicabilidad y relevancia: Los estudios de seguridad post-autorización sirven para identificar, caracterizar o cuantificar el riesgo de seguridad, confirmar el perfil de seguridad o evaluar la efectividad de las medidas de control del riesgo de un medicamento.

Vortioxetine has been granted marketing authorisation in the European Union on 18 December 2013 by the EMA for the treatment of Major Depressive Episodes (MDE) in adults, with a risk management plan (RMP) designed to characterise, monitor and minimise safety concerns associated with vortioxetine. Vortioxetine launch is an opportunity to assess the prescribing practices of this new treatment and to further characterize some important potential risks, as described in the RMP. Vortioxetine was launched the 1st of March 2016 in Spain.

Objetivo: Evaluar coste-efectividad e implementación de una intervención compleja multiriesgo para disminuir el consumo de tabaco, la baja adherencia a la dieta mediterránea, una insuficiente actividad física, el riesgo cardiovascular (RCV) y de depresión en personas de 45 a 75 años atendidas en Atención Primaria con dos o más de estas conductas o riesgos.
Métodos: Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados con metodología mixta siguiendo recomendaciones del Medical Research Council. Participarán 3264 personas (1632 por grupo) asignadas a centros de salud (CS) de 7 comunidades autónomas (4 CS por comunidad, 2 CS por grupo). La unidad de aleatorización será el CS. Considerando resultados de las fases previas, la intervención se fundamenta en el modelo transteórico del cambio y el marco conceptual de las ?5A?. El grupo intervención recibirá recomendaciones sobre sus conductas o riesgos en la consulta, actividades grupales en el centro y prescripción social, por parte de sus profesionales de referencia. El grupo control seguirá la atención habitual. Las medidas de resultados principales serán cambio positivo en una o más de las tres conductas, reducción clínicamente relevante del RCV (entre 10-25% según riesgo basal), reducción moderada-alta del riesgo de depresión (predictD). Evaluación coste-efectividad: tamaño del efecto, análisis multinivel y de sensibilidad. Evaluación económica: estimación de los años de vida ajustados por calidad. Evaluación implementación: adopción, aceptabilidad, adecuación,coste, factibilidad y fidelidad mediante estudios cualitativos, cuestionarios y datos del cuaderno de recogida de datos.

Objectius: La fibromiàlgia (FM) és una síndrome clínica heterogènea, cosa que dificulta el seu abordatge. Conèixer els subtipus clínics pot ajudar a dissenyar tractaments més específics. La classificació de subtipus clínics més recomanada és la de Giesecke et al (2003), però es va desenvolupar en una mostra limitada a l?àmbit hospitalari. L?objectiu d?aquest estudi és identificar subgrups clínics en FM en l?àmbit de l?Atenció Primària (AP) tot comprovant si la classificació de Giesecke et al (2003), és reproduïble a la nostra població. Metodologia: Estudi transversal multicèntric amb anàlisi de clústers en una mostra de pacients amb FM (n=160), reclutats a l?AP del Baix Llobregat. S?inclouran variables sociodemogràfiques, psicològiques, cognitives i llindar del dolor. Limitacions: (a) el reclutament desigual dels clústers, tot i que el reclutament de pacients amb FM sigui aleatori, (b) el curs de la FM és a brots, amb la qual cosa la mesura puntual de les variables psicològiques, cognitives i biològiques poden tenir oscil?lacions al llarg del temps i finalment (c) la mostra pot no ser representativa. Implicacions: Amb aquesta classificació es podran agrupar els/les pacients amb FM per oferir-los tractaments més precisos i adaptats a les seves necessitats.

La depresión Mayor (DM) es altamente prevalente y tiene asociados un alta carga y costes económicos. Niveles leves de DM pueden ser tratados sin antidepresivos en Atención Primaria (AP). Cuando los antidepresivos son necesarios, la fluoxetina podría ser más coste-efectiva que nuevos fármacos (escitalopram o venlafaxina). Objetivos: 1) Calcular el coste-efectividad de la espera vigilante (recomendada por NICE) vs tratamiento farmacológico antidepresivo para tratar la DM leve en AP, 2) Comparar el coste-efectividad de tres tratamientos farmacológicos (fluoxetina, venlafaxina y escitalopram) para el tratamiento de la DM moderada-severa en AP. Métodos: 400 pacientes (18-75 años) con DM (diagnosticada por el médico de AP (MAP)) serán contratados en los centros de AP. El MAP escogerá, dependiendo de la gravedad, entre las estrategias A)conducta expectante (n=100); y B)tratamiento farmacológico (n=300). En caso de iniciar tratamiento farmacológico, los pacientes se aleatorizarán a fluoxetina (n=100), venlafaxina (n=100) o escitalopram (n=100). Se seguirá a los pacientes durante 12 meses y se evaluarán en tiempo basal, 3, 6 y 12 meses. Se evaluará la gravedad de la DM (PHQ-9), la calidad de vida (EuroQol -5D) y el uso de servicios (versión adaptada del CSRI incluyendo la pérdida de productividad). El coste-efectividad y el coste-utilidad se calculará con 5000 réplicas (bootstrapping) para controlar la incertidumbre. Se realizarán curvas de aceptabilidad del coste-efectividad. Los análisis se harán utilizando dos perspectivas: la del Servicio Nacional de Salud y la de la sociedad.

Objectiu: Avaluar la millora a la qualitat de vida que proporciona un programa d’intervenció educatiu en pacients amb fibromiàlgia a l’Atenció Primària de Salut (APS). Avaluar el cost-eficàcia del programa. Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat amb seguiment fins als 12 mesos. La mostra s’obtindrà de la població de persones amb fibromiàlgia que consta al registre d’històries clíniques de tres centes de salut i del servei de Reumatologia de l’hospital de referència. Posteriorment a l’obtenció del consentiment informat es verificarà el diagnòstic segons els criteris de l’American College of Rheumatology (1990). La qualitat de vida s’avaluarà segons el qüestionari FIQ-S i EuroQoL-5D. L’ús i costos de serveis sanitaris seran avaluats amb el qüestionari Client Service Receipt Interview (CSRI) modificat. La intervenció consisteix en un programa educatiu que inclourà informació de la malaltia, pràctica d’exercici físic supervisat i teràpia de relaxació. Es realitzaran classes presencials en grup de 18 pacients com a màxim, de dues hores setmanals de durada durant vuit setmanes. En cap cas es modificarà el tractament farmacològic que ja portin pautat, deixant aquest paper al seu metge referent. S’analitzarà la similitud dels dos grups abans d’iniciar la intervenció. S’avaluarà el grau de qualitat de vida i els costos sanitaris abans, al mes, als 2, 6 i 12 mesos de l’inici de l’estudi.