Anna Cartanyà Fernández

Antecedents:
La prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) com la Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) i la morbimortalitat cardiovascular s’eleven més en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general.

Hipòtesi:
Els pacients DM2 i TMS presenten major mortalitat i pitjor grau de control que els no TMS.

Objectius:
Estimar la mortalitat dels pacients diabètics TMS/no TMS. Avaluar el grau de control i evolució de la diabetis i altres FRCV en ambdós grups.

Metodologia:
Estudi longitudinal retrospectiu de 2 cohorts de pacients amb DM2, TMS/no TMS. Inclosos pacients majors d’edat assignats a equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, amb diagnòstic actiu de DM2 i el de TMS, 2007 -2014. S’estimen 1889 subjectes amb DM2 amb TMS i 7556 DM2 sense TMS per detectar diferències significatives; acceptant un risc alfa 0.05 i un beta<0.2 en un contrast bilateral (taxa de pèrdues:20%). Determinacions: Variables sociodemogràfiques, mortalitat, grau de control de la DM2 de la base de dades SIDIAP. Anàlisi estadística: S'estimaran taxes de mortalitat amb intervals de confiança del 95%. S'usaran models de regressió logística (grau de control) i de Cox (mortalitat) per valorar diferències entre grups i ajustar segons factors de confusió. Resultats esperats: S'espera una mortalitat més elevada i un pitjor grau de control de la DM2 i FRCV en el grup de diabètics amb TMS. Aplicabilitat i rellevància: Sensibilitzar als professionals de l'atenció primària, salut mental i gestors sanitaris de la importància d'invertir més recursos i esforços en aquests pacients.

Introducció: La prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) com la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i la morbimortalitat cardiovascular s?eleven més en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general. Aquests, presenten condicions associades determinant pitjors controls dels FRCV. Objectius: Els principals són estimar la mortalitat dels pacients diabètics i comparar-la entre els dos grups d?estudi (TMS i no TMS) i avaluar el grau de control i evolució de la diabetis comparant els resultats d?ambdós grups. Secundàriament, es mesurarà el grau de control, evolució i adherència al tractament antidiabètic i d?altres FRCV comparant-ne ambdós grups. Mètodes: Estudi longitudinal retrospectiu de 2 cohort de pacients amb DM2, una amb TMS i l’altre sense. S’inclouran els pacients majors d?edat assignats a equips d’atenció primària de l?Institut Català de la Salut, amb el problema de salut actiu DM2 i el de TMS pel primer grup entre el 2007 i 2014. S?estimen 1889 subjectes en el grup de DM2 amb TMS i 7556 en els DM2 sense TMS (raó 1:4) per detectar diferències estadísticament significatives; acceptant un risc alfa 0.05 i un beta <0.2 en un contrast bilateral (taxa de pèrdues del 20%). Es recolliran variables sociodemogràfiques, sobre mortalitat i grau de control de la DM2 provinents de la base de dades anonimitzada SIDIAP. Anàlisi: S?estimaran taxes de mortalitat amb intervals de confiança del 95%. S?usaran models de regressió logística (grau de control) i de Cox (mortalitat) per valorar diferències entre grups i ajustar segons factors de confusió.

OBJECTIUS
1. Objectius principals
1.1. Determinar la prevalença dels trastorns mentals severs (TMS) en els pacients diabètics de la població de Barcelona ciutat.
1.2. Comparar la prevalença dels TMS entre els diabètics respecte la població no diabètica de Barcelona ciutat.

2. Objectius secundaris
2.1. Establir si existeixen diferències socio-demogràfiques i de control de la diabetis entre la població diabètica amb TMS i sense TMS.
2.2. Determinar la prevalença de TMS segons els diferents tipus de diabetis.

METODOLOGIA

Disseny de l’estudi
Estudi descriptiu transversal. Es determinarà la mostra a data de tall de 31 de desembre de 2014. S’utilitzaran les dades de la història clínica informatitzada tenint com a període d’estudi l’any 2014.

Població d’estudi
Població assignada als centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona a data d’inclusió de l’estudi. Es crearan dos grups d’estudi segons si són o no diabètics.

La prevalença de factors de risc cardiovascular com la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i la
morbimortalitat cardiovascular són més altes en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general. Aquests, presenten condicions que comporten baixa adherència terapèutica, conductes insanes, negligència en activitats preventives, suposant pitjors nivells de control d?aquests factors. El present estudi vol mesurar el grau de control i evolució dels pacients amb DM2 i TMS en el nostre medi. Els objectius principals són estimar la mortalitat dels diabètics amb TMS comparant-la amb la dels DM2 sense, i avaluar si existeixen diferències en el grau de control de la DM2, d?altres factors de risc i d?adherència al tractament antidiabètic comparant ambdós grups. Es planteja un estudi longitudinal retrospectiu avaluant-se talls transversals anuals. S?inclouran pacients majors d?edat assignats a equips d?atenció primària de l?Institut Català de la Salut, amb el problema de salut actiu DM2 i el de TMS pel primer grup. S?estimen 1889 subjectes en el grup de DM2 amb TMS i 7556 en els DM2 sense TMS (raó 1:4) per detectar diferències estadísticament significatives entre ells; acceptant un risc alfa 0.05 i un beta <0.2 en un contrast bilateral (taxa de pèrdues del 20%). Es recolliran variables sociodemogràfiques, sobre mortalitat i grau de control de la DM2 provinents de la base de dades anonimitzada SIDIAP. Es realitzarà l?anàlisi bivariant i multivariant, si s?escau, de les variables independents i s?obtindran taxes de mortalitat. S?usaran models de regressió logística per valorar diferències entre grups.

El asma ha presentado un aumento de la prevalencia en los últimos años, en España se estima una prevalencia del 4,9%, por lo que se ha convertido en un problema sanitario y económico, principalmente ocasionado por el mal control de la enfermedad, al que se atribuye un 70% del coste. OBJETIVOS Primarios: Analizar si la aplicación del PAquete Mínimo para el Asma (PAMA) en consultas de atención primaria: 1. Mejora el grado de control 2. Disminuye el número de agudizaciones en los pacientes asmáticos y el número de visitas Secundarios: 1. Determinar qué intervalo de tiempo en la aplicación del PAMA en consultas de atención primaria es más efectivo (6, 12 o 18 meses) para reducir exacerbaciones y mejorar el grado de control del asma 2. Determinar si la aplicación del PAMA mejora la calidad de vida 3. Analizar el efecto del PAMA sobre los costes del asma MATERIAL Y MÉTODOS Ensayo clínico aleatorizado multicéntrico en 9 equipos de atención primaria urbanos. Se realizará un muestreo aleatorio entre los pacientes asmáticos de cada centro, asignando a cada uno de ellos uno de los 3 grupos de intervención aleatoriamente: I: aplicación del PAMA cada 6 meses; II: cada 12 meses; III: cada 18 meses. Dos centros formarán el grupo control: seguimiento habitual por su médico de familia. Cada grupo constará como mínimo de 139 personas, para detectar una diferencia mínima de 0.4 (DE 0.8) en la media de visitas a Urgencias entre dos grupos, asumiendo unas pérdidas posibles del 30% (riesgo alfa 0.05 y potencia 0.8). El PAMA consiste en una explicación de la enfermedad al paciente, aplicación del cuestionario asma control test, explicación del sistema inhalatorio, explicación de los síntomas de crisis, entrega de un plan de acción para las crisis y conductas de evitación. Variables analizadas: edad, sexo, nivel cultural, hábito tabáquico, años de diagnóstico de asma, gravedad del asma, tratamiento, número de exacerbaciones, pruebas complementarias, ingresos hospitalarios, días de baja laboral-escolar, nivel de control, calidad de vida y gasto sanitario. El seguimiento será de 3 años, con controles anuales para todos los grupos. Se realizará un análisis por intención de tratar. Se calcularán para variables cuantitativas medidas de tendencia central y para cualitativas porcentajes, con sus intervalos de confianza. Se utilizará Chi-Cuadrado para comparaciones entre variables cualitativas y la t-student para cuantitativas así como Anova y Anova para datos apareados para establecer si existen diferencias entre los grupos. RESULTADOS ESPERADOS La aplicación del PAMA mejorará el nivel de control del asma y la gravedad, disminuyendo el número de agudizaciones y visitas y por consiguiente mejorando la calidad de vida del paciente asmático y reduciendo el gasto económico. ASPECTOS ÉTICO-LEGALES Todos los pacientes incluidos firmarán el consentimiento informado y se les entregará la hoja de información al paciente. El proyecto ha sido aprobado por el Comité Ético de Investigación Clínica de la Idiap J. Gol.