Albert del Pozo Niubó

Hipòtesi
La infecció per COVID-19 accelera el deteriorament de la funció pulmonar en pacients amb MPOC.
Objectius
Generals:
Analitzar l’evolució de la funció pulmonar en pacients amb MPOC diagnosticats de COVID-19 lleu o moderada, tot comparant-la amb la de pacients amb MPOC que no han patit COVID-19.
Específics:
Analitzar la influència de diferents variables, incloent l’antecedent de COVID-19, sobre l’evolució de la funció pulmonar en pacients MPOC.
Metodologia
Disseny:
Estudi de cohorts retrospectiu en pacients diagnosticats d’MPOC. Distingírem 4 subgrups de participants (grups d’exposició):
1. Subgrup de pacients que han tingut COVID-19 abans de la data d’inici i en els quals no es registra cap reinfecció al llarg del seguiment.
2. Subgrup de pacients que han tingut COVID-19 abans de la data d’inici i en els quals es registra una o més reinfeccions al llarg del seguiment.
3. Subgrup de pacients que no tenen cap registre diagnòstic de COVID-19 abans de l’inici de l’estudi i en els quals no es registra la malaltia al llarg del seguiment.
4. Subgrup de pacients que no tenen cap registre diagnòstic de COVID-19 abans de l’inici de l’estudi i en els quals es registra la malaltia al llarg del seguiment.
Àmbit i període d’estudi:
Àmbit d’estudi: Població inclosa a base de dades SIDIAP.
Període d’estudi: de l’1 de maig 2021 (data d’aplicació del procediment de Realització d’espirometries post-COVID-19 elaborat per Direcció de Cures – Institut Català de la Salut) al 30 de juny de 2024 (última data disponible a SIDIAP, coincidint amb última data de fi de seguiment de les dades actualment recollides).

Antecedents: La mort sobtada per aturada cardiopulmonar (ACP) fora de l’àmbit hospitalari esdevé un problema major de salut pública, essent una de les primeres causes de mortalitat a Espanya. Les actuals guies de reanimació cardiopulmonar (RCP) diuen que la implementació precoç de les pautes de RCP abans de l’arribada de l’equip del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) augmenta la supervivència les persones amb ACP. Per aquest motiu, l’actuació de les persones que presencien un cas d’ACP esdevé un factor clau. No obstant, la població general desconeix la realització de les maniobres de RCP i l’ús del desfibril·lador extern automatitzat (DEA). Un estudi previ de l’equip va comprovar l’eficàcia dels cursos presencials sobre RCP-DEA a una mostra de població general i va detectar un gran interès social. L’ús de noves tecnologies ha permès l’extensió de la informació i de les formacions virtuals, sent una eina eficaç en aprenentatge.
Hipòtesis: La formació online en maniobres de RCP-DEA és una eina eficaç per augmentar els coneixement i les competències en RCP-DEA a la població general.
Objectiu: Avaluar l’eficàcia de la formació online en RCP-DEA realitzada per participants del Camp de Tarragona.
Metodologia: Aquest estudi es desenvoluparà en 2 fases: Fase 1) Avaluació de l’eficàcia de la formació online en els coneixements en RCP-DEA; Fase 2) Avaluació de l’eficàcia de la formació online en maniobres RCP-DEA en simulació. Es recolliran dades mitjançat un qüestionari a l’inici de la formació online i al final d’aquesta, s’avaluarà presencialment la competència en RCP-DEA mitjançant un checklist realitzat per un professional. La variable principal serà la diferència de puntuació entre el test pre- i post-formació (fase 1) i la superació o no (apte/ no apte) de la prova simulada en maniquins (fase 2).
Es realitza una anàlisis descriptiva de la diferència de puntuació pre- i post formació online i del percentatge de participants aptes i no aptes en la simulació a curt i mig termini. Les variables contínues es compararan mitjançant la prova t de Student o la prova U-Man Whitney (segons normalitat). Per a les variables categòriques, s’utilitzarà la prova de Chi quadrat de Pearson. Es farà una anàlisi multivariada per determinar quins factors influeixen de manera independent a la variable principal.
Resultats esperats: S’espera que la formació online sobre RCP-DEA sigui eficaç per millorar els seus coneixements i competències en RCP-DEA a curt i mig termini.
Aplicabilitat i Rellevància: La valoració de l’eficàcia d’aquest curs permetrà que sigui estès a diferents territoris de la comunitat, contribuint en l’expansió de coneixement de les maniobres RCP-DEA.

Antecedents: El 2019 es va detectar a Wuhan, Xina, un nou coronavirus (SARSCOV2) com a causant de distrès respiratori agut (COVID-19). Altres coronavirus previs (SARS i MERS) han ocasionat seqüeles respiratòries (fibrosi pulmonar) demostrables mitjançant tomografia i proves funcionals pulmonars. Aquestes alteracions han començat a detectar-se en pacients que han sobreviscut a la COVID-19.
Hipòtesis: La infecció per SARS-COV2 accelera el deteriorament de la funció pulmonar en pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
Objectius: Analitzar l’evolució de la funció pulmonar en pacients MPOC diagnosticats de COVID-19, tot comparant-la amb pacients MPOC sense malaltia.
Metodologia: Estudi de cohorts. La cohort MPOC-COVID estarà formada per població MPOC amb i sense COVID-19. Es recolliran dades de funció pulmonar prèvia i es faran 2 visites prospectives (basal i de seguiment) amb valoracions i proves funcionals.
Determinacions: Variable independent: diagnòstic COVID-19 (tractament i gravetat). Variable dependent: canvi al volum expiratori forçat primer segon (FEV1) mesurat a l’inici de l’estudi i després d’1 any d’aquesta primera valoració, respecte al FEV1 basal (previ a març 2020). Altres variables: sociodemogràfiques, clíniques, funcionals i de tractament.
Anàlisi estadística: Bivariada (chi-quadrat, t-Student o proves no paramètriques) comparant els pacients MPOC amb i sense COVID-19. Regressió lineal múltiple per avaluar la contribució de covariables als canvis al FEV1.
Resultats esperats: Major disminució del FEV1 en pacients MPOC amb COVID19, en relació a la gravetat de la malaltia.
Aplicabilitat i Rellevància: La detecció proactiva de seqüeles funcionals permetrà el tractament precoç, incloent rehabilitació pulmonar, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

es tracta d’un dispositiu móvil que permet el diagnòstic i seguiment de malalties relacionades amb la retina. La idea és poguer posar en mans dels professionals d’Atenció Primària (AP) ja sigui en tosts aquells centres on careixen d’un dispositiu com per l’Atenció Domiciliària (ATDOM) per disminuir l’impacte econòmic pel Sistema Nacional de Salut (SNS), minimitzar llargs desplaçaments per part dels pacients i millorar en general la gestió dels pacients. Alhora es tractaria d’avaluar, desde el punt de vista econòmic, l’impacte de la seva implementació en el nostre SNS

Antecedentes
La pandemia por SARS-CoV-2 condicionó una serie de cambios organizativos en las consultas que afectaron profundamente al seguimiento habitual de los pacientes crónicos en Atención Primaria (AP), entre estos, aquellos con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). A pesar de la carga de morbilidad potencial de esta enfermedad, un buen número de pacientes con EPOC no fueron diagnosticados o seguidos adecuadamente durante las sucesivas olas de COVID-19. En el momento actual, se proponen estrategias para retomar y mejorar su manejo.
Para diagnosticar EPOC es indispensable la realización de una espirometría forzada. Además, el deterioro de la función pulmonar se ha sugerido como una variable fundamental en la evaluación pronostica de la EPOC. Sin embargo, la espirometría de seguimiento no está bien implementada en AP. Aunque la mayoría de médicos de familia reconocen su utilidad, la dificultad para realizarla durante la consulta supone una barrera importante. Actualmente están disponibles pequeños espirómetros portátiles que permiten valorar de forma rápida y básica la función pulmonar. Estos aparatos son baratos y fáciles de usar, así que podrían integrarse en la consulta habitual de los pacientes EPOC.
Hipótesis
Una estrategia de mejora de la atención de los pacientes con EPOC, basada en las guías de práctica clínica actuales y que incorpora la medición de la función pulmonar, es útil, factible y efectiva para mejorar el control clínico en AP.
Objetivos
Evaluar una estrategia de mejora de la atención sanitaria de los pacientes con EPOC a partir de su identificación, programación y realización de visitas de seguimiento, de acuerdo con las recomendaciones de la guía GesEPOC y la valoración de la función pulmonar con el microespirómetro Vitalograph-COPD-6.
Diseño y ámbito
Proyecto de mejora de la calidad de la asistencia de los pacientes EPOC a partir de una intervención de diseño cuasi-experimental (sin grupo control) y con seguimiento prospectivo, en un entorno de práctica clínica real en diez centros de AP repartidos por toda Catalunya.
Intervenciones
Se implementará una estrategia para mejorar el seguimiento de los pacientes con EPOC, validada por el grupo de trabajo de Patología Respiratoria de la CAMFIC. Incluirá la formación de los participantes en el seguimiento de la EPOC y la evaluación funcional respiratoria. Los pacientes diagnosticados de EPOC que acepten participar (consentimiento firmado) serán citados para valoración basal clínica (propuesta GesEPOC) y de función pulmonar (microespirómetro Vitalograph-COPD-6), y para seguimiento prospectivo a los 3-6 meses.
Variables y análisis estadístico Se analizarán (por medio de test estadísticos habituales) indicadores de proceso de la intervención
de mejora realizada (número de pacientes evaluados, tiempo medio de consulta, número de pacientes en buen/mal control clínico/funcional y cambios introducidos en el tratamiento) y de seguimiento de los pacientes evaluados (número de pacientes que han mantenido un buen control o que han mejorado su grado de control, aparición de exacerbaciones y utilización adicional de recursos asistenciales). Resultados esperados e implicaciones en la práctica clínica Se espera que los resultados obtenidos confirmen que la estrategia de formación, identificación y seguimiento de la EPOC que incluye el uso de un microespirómetro mejora el grado de control de los pacientes y optimizar el uso de la espirometría en AP.
Palabras clave (keywords): Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica –EPOC (Pulmonary Disease,
Chronic Obstructive); Estudios de Seguimiento (Follow-up Studies); Mediciones del Volumen Pulmonar (Lung Volume Measurements)

Objectiu general: avaluar una intervenció de revisió de la medicació amb el suport d’una fitxa de revisió estructurada per adequar el tractament farmacològic de la DM2 en base a les guies de pràctica clínica i a les pautes d’harmonització terapèutica del CatSalut (PHT) a partir d’uns casos seleccionats en base a possibles incidències relacionades amb l’efectivitat i seguretat.
Metodologia de l’estudi: Estudi d’intervenció abans/desprès multicèntric amb seguiment a l’any en pacients > 14 anys amb dibetis mellitus tipus 2 ( DM2) i amb tractament farmacològic que compleixin com a mínim una de les següents condicions (major de 80 anys i HbA1c < 7 i tractament amb dos o més fàrmacs, amb tractament amb un F contraindicat per FG, tractament amb glibenclamida, amb HbA1c > 10 i amb tractament amb insulina o tractament amb dos o més fàrmacs, amb tractament amb un iDPP4 i HbA1c >9). L’estudi es realitzarà als Equips d’Atenció Primària del Servei d’atenció primària del Vallès Occidental (SAP VOCC). Amb una població total de 399.143 usuaris i una prevalença de diabetis mellitus tipus 2 de 7.8%.

Antecedents:
L’aturada cardiorrespiratòria és una emergència mèdica que habitualment té lloc a zones extrahospitalàries i en molts casos no són presenciades per testimonis. El seu tractament és l’aplicació immediat de les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) i l’ús del desfibril·lador. Cada minut de retràs en la realització de maniobres RCP disminueix les possibilitats de supervivència en un 10%. Es recomana arribada dels serveis mèdics abans dels (5) minuts. La mitjana d’arribada és de 8 minuts en l’actualitat.
Hipòtesi:
La creació d’una app per smartwatch i smartphone que permet l’activació automàtica dels serveis d’emergència mèdica i de reanimadors no sanitaris disminueix el temps d’inici de les maniobres de reanimació.
Objectius:
Determinar l’efectivitat d’una aplicació (APP) per smartwatch i smartphone integrada a una xarxa de voluntaris reanimadors en disminuir el temps d’inici de les maniobres de reanimació en cas d’aturada cardiorespiratòria.

Justificació: La supervivència dels pacients amb aturada cardio-respiratoria (ACR) sobtada extra-hospitalària es pot augmentar mitjançant la formació en matèria de RCP dels cuidadors principals del pacients amb risc de ACR. Englobat dins d?un assaig clínic que vol determinar l´efectivitat d´una xarxa de voluntaris activats mitjançant una aplicació mòbil en la reducció del temps d´inici de les maniobres de RCP es realitzarà una formació en RCP i us del DEA a familiars o cuidadors principals de pacients amb malaltia cardíaca de reus.

La formació es realitzarà a 430 persones i serà feta per formadors del Consell Català de Ressuscitació (CCR). Els voluntaris assistiran a unes sessions teòrico-pràctica (amb maniquí) amb una durada de dos hores, en grups de 15 voluntaris i dos docents acreditats pel CCR com a Formadors. Es faran en total 30 sessions per formar unes 430 persones. Un cop finalitzat cada curs formatiu en RCP-DEA s´oferirà la participació voluntària en la Xarxa-RCP. Esperem la captació d’unes 100 persones (25% dels formats).
També es convidarà a participar en la xarxa als estudiants de la Facultat de Medicina de a Universitat Rovira i Virgili de Reus, el personal sanitari dels Centres d´Atenció Primària de Reus i els membres del Cossos de Seguretat que reben una formació en RCP bàsica i ús de DEA.
Un cop finalitzada la formació en RCP es avaluarà les competències adquirides mitjançant una simulació al centre de la ciutat.

Objectiu: Determinar l´efectivitat d´una xarxa de reanimadors activats automàticament mitjançant smartwatch i Smartphone en la reducció del temps d´inici de les maniobres de reanimació.
Disseny: Es desenvolupa en 4 fases a) validació d´una APP per smartwatch desenvolupada per a generar de forma automática una alerta sanitària en cas d´Aturada Cardíaca Extrahospitalària (ACR-EH) no observada, b) Curs de formació en tècniques de Reanimació Cardiopulmonar básica (RCP) i ús de DEA dirigit a familiars de malalties cardíaques c) creació d´una xarxa de voluntaris formats en RCP que cobreix la ciutat de Reus, formada a partir de familiars de cardiopates i personal sanitari i d) Estudi de simulació on els voluntaris serán activats de forma automàtica (Smartphone) per atendre ACR-EH. L’estudi es realitzarà mitjançant l´activació en 137 ocasions de l´app d´smartwatch. En 67 ocasions l’alerta será enviada als voluntaris més propers i al Centre d´Urgències d´Atenció Primària (CUAP) de Reus (Grup Intervenció), i en 67 ocasions únicament s’enviarà l’alerta al CUAP (Grup Control)
Dades a registrar: Temps d´arribada del primer reanimador, tipus de primer reanimador (personal CUAP o voluntari de la xarxa RCP), el temps d´inici de maniobres i la competencia en la realització de les maniobres.
Anàlisi estadística Prova de la t d´Student determinant les diferències del temps d´inici de les maniobres de RCP.
Resultats esperats: el temps d’inici de les maniobres de RCP serà menor en el grup intervenció (xarxa de RCP) comparat en el grup control (CUAP).

OBJETIVOS: Determinar la efectividad de la implementación de distintas herramientas pro-activas y reactivas en la Seguridad del Paciente para definir un nuevo mapa de riesgo en Atención Primaria.

MÉTODOS:
Diseño: El estudio se realizará en tres fases: a) Estudio observacional descriptivo transversal para describir los incidentes notificados; b) estudio cuasi-experimental en que se compararan los incidentes notificados con los del estudio APEAS; c) estudio cualitativo para validar el mapa de riesgos resultante, así como las posibles estrategias de mejora que se deriven, por un comité externo de expertos mediante el método de Delphi.
Ámbito de estudio: Todos los centros de la Dirección de Atención Primaria (AP) del Camp de Tarragona (CT).
Sujetos de estudio: todos los incidentes (incluyen eventos adversos) notificados por profesionales de los centros de AP del CT.

Variables respuesta: Incidente, Evento adverso y Evento adverso evitable

OBJECTIU: Avaluar l´efectivitat d´una app per Smartwatch en disminuir el temps d´inici de les maniobres de reanimació cardio-pulmonar (RCP) en el cas d´aturada cardio-respiratòria extra-hospitalària (ACR-EH). Així com determinar les competències en RCP en una prova de simulació.

DISSENY: es desenvoluparà en dues fases: (a) disseny i desenvolupament d’una APP que permeti l´activació automàtica d´una alerta sanitària en cas de ACR-EH. (b) Es realitzaran simulacions d´episodis d´ACR-EH en via pública amb maniquis. La localització de les simulacions es determinarà a partir del registre d´episodis reals atesos al carrer pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) en l’any previ (controls). Metge/ses d?atenció primària formaran una xarxa de voluntaris reanimadors (Xarxa RCP) estaran dispersos per la ciutat i connectats via Smartphone.

DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ: L´smartwatch disposarà de sensor de ritme cardíac i geo-localització (GPS). Aquesta alerta generada és derivada al SEM que activarà els recursos habituals i a la Xarxa RCP que rebran l’alerta al seu Smartphone.

VARIABLES D?ESTUDI: Variable resposta: diferència del temps d’inici de les maniobres de RCP entre el grup simulació i el grup control. Altres variables: Temps de resposta del SEM, Competència de les maniobres de RCP.

ANÀLISI ESTADÍSTIC: prova de la t-student per a dades aparellades es determinaran les diferències del temps d’inici de les maniobres de RCP.

RESULTATS ESPERATS: Esperem trobar un menor temps d’inici de les maniobres de RCP en el grup intervenció comparat amb el grup control.

LIMITACIONS: Possible aparició d´una alerta mèdica real durant el simulacre. Això motivaria la finalització del simulacre.

JUSTIFICACIÓ: En els últims anys, s?ha demostrat l?efectivitat d?implementar a nivell hospitalari programes de detecció i gestió de pacients amb fractura osteoporòtica (FO) basats en gestors de casos o serveis de gestió de fractures.
OBJECTIUS: Avaluar l?efectivitat de un programa comunitari per a la prevenció secundària de noves FO.
METODOLOGIA: Estudi prospectiu d?intervenció en clusters aleatoritzats. Les àrees intervenció i les de control seran un conjunt d? ABS escollides de forma aleatòria. Durada de l?estudi 3 anys.
DESCRIPCIÓ:
Criteris d?inclusió:
– Fractures de terç proximal d?húmer, de terç distal d?avantbraç, branques de pelvis o sacre, vertebrals i de coll de fèmur.
– Edat >=50 a
– Provocades per mecanismes de baix impacte
INTERVENCIO: Implantació d?una estratègia d?identificació de FO. Realització d? una valoració inicial, avaluació del risc de caigudes, valoració del risc de fractura i enquesta sobre estils de vida, dieta i hàbits tòxics. Recomanacions sobre estils de vida i dieta saludable, mesures per evitar caigudes i prescripció de medicaments si s?escau en les àrees intervenció. Tractament segons pràctica habitual en les àrees control.
AVALUACIÓ: Anàlisi de supervivència. L?anàlisi dels factors que poden tenir efecte sobre la supervivència es farà segons model de regressió de riscos proporcionals de Cox estratificat per als grups d?edat.
INDIOCADORS DE RESULTATS:
? Taxa de segones fractures en àrea intervenció vs control
? Manteniment de l?adherència a les mesures farmacològiques i no farmacològiques proposades
? Avaluació del cost-efectivitat de la intervenció (cost- utilitat)

Objetivo: Evaluar la eficacia de una intervención multifactorial dirigida a médicos de familia sobre adecuación en la prescripción de benzodiacepinas y abordaje de la deshabituación en consumidores crónicos.
Diseño: Ensayo clinico aleatorizado estratificado por clusters donde las unidades de aleatorizacion seran los centros de salud

Rationale and background
Strontium ranelate (Protelos®/ Osseor®) has been authorised since 2004 in the European Union for the treatment of osteoporosis in postmenopausal women to reduce the risk of vertebral and hip fracture. Since June 2012, strontium ranelate is also approved for the treatment of osteoporosis in adult men at increased risk of fracture.
In the frame of 13th PSUR assessment, data submitted raised concern regarding cardiovascular safety beyond the already recognised risk for venous thromboembolism. As a result of this assessment, an increased risk for serious cardiac disorders, including myocardial infarction has been identified and risk minimization measures specifically targeting this identified risk were recommended by the CHMP. These risk minimisation measures included a restriction of the target population by excluding patients with established, current or past history of ischaemic heart disease, peripheral arterial disease and/or cerebrovascular disease and/or uncontrolled hypertension, and precautions of use. These changes were disseminated in the form of a DHPC in May 2013.
In view of this newly identified risk of serious cardiac disorders, an overall benefit/risk review under Article 20 of regulation (EC) No 726/2004 started in May 2013 and was finalized on 20 February 2014. Following the outcome of this referral, the MAH has to conduct a non-interventional safety study to evaluate the effectiveness of the applied risk minimisation measures.
The overarching aims of the proposed study are:
1. To study the effect of the risk minimisation measures for Strontium Ranelate
2. To estimate and compare the incidence rates of cardiac and thromboembolic events in users of SR and users of bisphosphonates

Research question and objectives
PRIMARY OBJECTIVES:
Effectiveness of risk minimization
1) To characterise utilization patterns of strontium ranelate
2) To estimate the prevalence of contraindications in SR users during the period before and after the May 2013 DHPC.
Safety
3) To estimate the incidence rates of cardiac and thromboembolic events in SR users with and without contra-indications prior and after May 2013 DHPC
4) To compare the risk of cardiac and thromboembolic events between new users of SR and new users of oral bisphosphonates without contra-indications, both before and after the May 2013 DHPC.

Study design
Multi-national multi-database approach with:
1. Population-based cohort study
2. Nested case control analysis in a cohort of new users of strontium ranelate or oral bisphosphonates (BP)

Population Setting
The study will be conducted using routinely collected health care data from databases that participate in the EU-ADR Alliance. EU-ADR Alliance is a network of research institutes that conduct pharmacoepidemiological research. For this study data will be used from 5 EU countries: Denmark, Italy, the Netherlands, Spain, and the United Kingdom.

Study population
The study population will comprise the entire source population for the measurement of risk minimization effectiveness. It comprises a cohort of new SR and oral bisphosphonate users for the comparative safety study. Specific inclusion and exclusion criteria will apply

OBJETIVOS Evaluar la efectividad y la eficiencia de una intervención intensiva basada en las guías de práctica clínica con 2 visitas presenciales y 4 por correo electrónico comparada con el consejo breve en el abandono sostenido del tabaco a los 6 y 12 meses. METODOLOGÍA Ensayo clínico controlado aleatorio multicéntrico con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de Atención Primaria, en grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Se invitará a participar a 1064 fumadores ? 18 años que dispongan de cuenta de correo electrónico que usen habitualmente (al menos 1 vez por semana). Éstos se asignarán aleatoriamente en dos grupos: 532 GI y 532 GC. El GI recibirá una intervención de carácter intensivo compuesta de 6 contactos con diferentes contenidos (2 presenciales y 4 por correo electrónico) basados en las recomendaciones de una guía de práctica clínica. El segundo recibirá un consejo breve. La medida principal de resultado será el abandono sostenido del tabaco, a los 6 y 12 meses desde el inicio del programa, comprobado mediante medición de monóxido de carbono en aire espirado. Las variables secundarias serán: cambio en estadio del proceso de dejar de fumar y evaluación de la efectividad en la disminución del número de cigarrillos a los 6 y 12 meses. Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre el grupo intervención y control utilizando modelos lineales: de regresión logística para las variables dicotómicas o de regresión lineal para las variables continuas.