Alba Martinez Satorres

ANTECEDENTS
Les infeccions de transmissió sexual (ITS) han augmentat en els darrers anys, especialment en els joves. Calen eines per augmentar els coneixements pel que fa a educació sexual i prevenció i tractament de les ITS. La gamificació pot ser una bona eina formativa tant per joves com per professionals de la salut.
HIPÒTESI DE TREBALL
La intervenció educativa generarà coneixements sobre educació sexual, accés a l’atenció sanitària i prevenció, diagnòstic i tractament de les ITS.
OBJECTIUS PRINCIPALS
Avaluar l’impacte d’una intervenció formativa en la prevenció, detecció i tractament de les ITS en professionals d’Atenció Primària.
METODOLOGIA
Estudi quasi-experimental pre-post intervenció amb disseny de grup control no equivalent. Hi haurà uns grups a qui s’aplica una intervenció (videojoc online sobre educació sexual i ITS) i es comparen amb grups control que no rebran la intervenció.
Es realitzarà un test de coneixements abans i després de la realització de la intervenció i 3 mesos després d’aquesta. Aquest test també es realitzarà en la mateixa seqüència temporal a grups control.
ANÀLISIS ESTADÍSTIC
Xi quadrat i U de Mann Whitney per anàlisi bivariant amb variables sociodemogràfiques.
RESULTATS ESPERATS
Millora dels resultats del test d’avaluació després de la intervenció educativa. Millors resultats en els participants dels grups intervenció de cada nivell respecte els grups control.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
Elaborar videojoc educatiu que permeti augmentar els coneixements sobre sexualitat, infeccions de transmissió sexual i prevenció i detecció de violències.

Antecedents
La formació continuada és la via més adequada per mantenir la competència professional i garantir-ne l’adaptació a les noves situacions, tecnologies i coneixements.Cal planificar les activitats de formació continuada tenint en compte les necessitats formatives dels professionals a qui va dirigida.
L’abordatge del dol perinatal encara suposa un tabú a la nostra societat i crea incomoditat i inseguretats als professionals d’AP, poc preparats per abordar-la.
Hipòtesis
El dol perinatal és un tema tabú i incòmode entre les professionals d’AP que tenen pocs coneixements sobre com abordar-lo.
Objectius
Detectar les necessitats formatives entorn al dol perinatal en les professionals d’atenció primària de Catalunya.
Metodologia
Estudi observacional transversal tipus enquesta via web, adreçada als professionals d’atenció primària de Catalunya, realitzat al març del 2022. S’analitzen: variables demogràfiques, coneixements sobre factors de risc de pèrdues gestacionals, característiques i abordatge del dol perinatal, recursos comunitaris i necessitats formatives percebudes.
Mesures principals. Enquesta auto complimentada i anònima.
Anàlisi estadística: mitjanes i desviacions estàndards en el cas de variables quantitatives, i freqüències absolutes i relatives per a les qualitatives.
Resultats esperats
S’espera detectar un nivell baix de formació pel que fa a l’abordatge del dol perinatal i un interès elevat en formació sobre aquest.
Aplicabilitat i rellevància
Identificar les necessitats formatives i l’interès per la formació sobre dol perinatal de les professionals d’atenció primària per tal de poder oferir una formació continuada d’interès i qualitat sobre un tema encara tabú i de difícil abordatge a l’atenció primària.

Objectiu: Analitzar l?ús particular dels smartphone entre els professionals sanitaris d?atenció primària durant l?acte assistencial i les seves conseqüències. Es descriurà l?ús particular que se?n fa, les interrupcions generades i la percepció dels pacients

Mètodes: Estudi multicèntric, que es realitzarà en 3 fases (enquesta professionals, checklist professionals i enquesta pacients) en un entorn d?atenció primària entre professionals sanitaris (metges i infermeres). Anàlisi descriptiva de les variables de les diferents enquestes. Es farà una anàlisi bivariada, mostrant les dades per sexe i rangs d?edat.
El protocol serà presentat al Comitè Ètic d?Investigació (CEI) de la IDIAP Jordi Gol

Resultats esperats: Anàlisi de l?ús dels smartphone dels professionals sanitaris d?atenció primària durant l?activitat assistencial, número de interrupcions generades, grau de satisfacció dels pacients
Impacte potencial esperat: El coneixement objectiu que se?n fa de l?ús de l?smartphone durant l?acte assistencial a nivell d´ús particular i les conseqüències que aquest fet genera pot ajudar a la conscienciació entre els professionals sanitaris de la necessitat de fer un bon ús dels smartphone per tal d?oferir una assistència segura i de qualitat; tanmateix es valorarà la possibilitat d?establir recomanacions al respecte a través del Comitè d?ètica assistencial de l?ICS.

Objectius
L?objectiu d?aquest treball és analitzar l?adequació del tractament dels pacients derivats a una consulta de crioteràpia realitzada per metges de família en centres d?atenció primària.

Determinar quines són les patologies ateses a l?agenda de crioteràpia.
Determinar quin percentatge de la patologia atesa es podria considerar ?estètica? (fora de cartera addicional de serveis).
Avaluar el nivell de satisfacció dels pacients a qui s?ha aplicat aquesta tècnica.
Valorar la concordança en la orientació diagnòstica entre professionals.
Conèixer el número de sessions realitzades i l? interval entre aquestes.
Valorar la resposta al tractament i aparició d?efectes adversos.

Metodologia
Estudi descriptiu observacional transversal multicèntric dels pacients derivats des d?atenció primària a l?agenda de crioteràpia durant els mesos de gener a desembre del 2019. Es recolliran variables sociodemogràfiques i assistencials, diagnòstic efectuat, petició de proves complementàries i tractament realitzat (nombre de sessions, interval entre sessions, resposta, derivació a dermatologia, aparició d?efectes adversos o complicacions).
S?administrarà una enquesta de satisfacció als pacients a qui es fa crioteràpia durant el període d?estudi.
Resultats esperats
Determinar la proporció de patologia estètica o no coberta per la cartera de serveis de l?ICS tractada.
Predominança de ceratosis actíniques i berrugues víriques com a principals indicacions de crioteràpia.
Resolució de les lesions amb un nombre baix de sessions (< o igual a 2 sessions). Baixa incidència d?efectes adversos. Grau de satisfacció elevat respecte als diferents aspectes del procediment (resolució del problema, atenció rebuda, temps d?espera, informació, efectes adversos?). Revisar la nostra actuació per trobar propostes de millora Impacte potencial esperat Determinar quin percentatge de la patologia atesa es podria considerar ?estètica? (fora de cartera addicional de serveis). Proposar mesures de millora per ser més resolutius en una patologia altament prevalent i de baixa complexitat.

Objectius
L?objectiu d?aquest treball és validar i mesurar la fiabilitat d?una enquesta creada per a analitzar la satisfacció del pacient pel que fa a tècniques i procediments terapèutics que s?ofereixen a la cartera addicional de serveis als centres d?Atenció Primària.

Metodologia
Disseny i validació d?un qüestionari de satisfacció, en català i castellà, per avaluar la satisfacció dels pacients a qui se?ls han aplicat tècniques o tractaments disponibles a la cartera addicional de serveis dels centres d?AP.

Estudi descriptiu observacional transversal de validació d?un qüestionari autocomplimentat per pacients a qui se?ls ha realitzat una tècnica de la cartera de serveis addicional del CAP. Participació dels pacients o dels seus cuidadors atesos durant el període d?octubre a desembre de 2018 (prova pilot) i de gener a maig de 2019 (validació), que sàpiguen llegir i escriure en llengua catalana o castellana.
Es recolliran variables sociodemogràfiques i dades de satisfacció amb l?organització, la informació rebuda i la tècnica o tractament rebuts.
Respostes del qüestionari autocomplimentat i anònim.

Anàlisi de la validesa i la fiabilitat de l?enquesta.

Resultats esperats
Qüestionari vàlid i fiable per a la valoració de la satisfacció dels pacients sobre les tècniques de la cartera addicional de serveis d?Atenció Primària.

Impacte potencial esperat
Obtenir una enquesta de satisfacció dels pacients útil per a totes les tècniques de la cartera addicional de serveis disponibles als centres d?AP, vàlida i fiable.

Aim of the study: To evaluate the effectiveness of an intervention in the long term which combines a physical activity program with behaviour change strategies to reduce sedentary behaviour and improve physical function.

Interventions:
Experimental intervention: 16-week Physical Activity program twice a week (60 minutes) + 6 sessions of Self-Management Strategies and 4 telephone calls spread over 24 weeks.
Comparing intervention: 16-week Physical Activity program twice a week (60 minutes).
Control intervention: Usual advice from health professional.

Main objective: To assess the long-term effectiveness (18 month follow-up) of a complex intervention on sedentary behaviour (SB) and physical activity (PA) in a community dwelling older population based on existing exercise referral schemes (ERS) enhanced by self-management strategies (SMS). ERS+SMS will be compared to ERS alone and to general recommendations for being more physically active within a three-armed pragmatic RCT.
Design: multicenter pragmatic randomised controlled parallel trial with three arms and 18-month follow up.

Main outcomes:
– Assessment of sedentary behaviour as sitting time and the number of minutes spent in activities requiring ? 1.5 Metabolic Equivalent Tasks, as measured by Actigraph®, (a movement sensor monitor).
– Total daily counts per minute, as measured by Actigraph®.
Sample: Community-dwelling people aged 65 or above, able to walk independently during 2 minutes, with no major physical limitations, and insufficiently active.

Number of participants: 1338.

Expected date of completion: April 2019.