La majoria de pacients grans amb IC presenta dificultats per comprendre la informació sobre salut que se li dona a la consulta d’atenció primària
Un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, l'Escola Universitària d'Infermeria de l'Hospital de Sant Pau (UAB) i l'ICS ha examinat per primera vegada el nivell d'alfabetització en salut de pacients amb insuficiència cardíaca (IC) atesos al primer nivell assistencial.
Quan parlem d'alfabetització en salut, parlem de competència. És a dir, no només de coneixement sinó també d'habilitat social, motivació, actitud, caràcter... En definitiva, dels diferents factors que poden intervenir en la capacitat del pacient per seguir un tractament o interpretar els consells de salut i aplicar-los en el seu benefici.
Una baixa capacitat per comprendre la informació sobre salut i per utilitzar-la en benefici propi pot dificultar la realització de les mesures d'autocura, essencials per als pacients amb IC, i el compliment del tractament.
La IC es produeix per un mal funcionament del cor, que no és capaç de bombar la sang a la resta del cos en prou quantitat perquè l'organisme funcioni correctament. Està relacionada amb diverses malalties, la majoria cardíaques, i és cada cop més freqüent a causa de l’envelliment progressiu de la població ja que, tot i que pot afectar persones de totes les edats, té més incidència en persones d'edat avançada, pel desgast del cor i per la pluripatologia.
El concepte ‘alfabetització en salut’ fa referència a les habilitats cognitives i socials que determinen el nivell de motivació i la capacitat de la persona per obtenir, processar i entendre la informació necessària per prendre aquelles decisions més apropiades sobre la pròpia salut. En aquest nivell intervenen diverses variables (socioeconòmiques i sociodemogràfiques).
En el tractament de la IC els fàrmacs no són suficients, és fonamental que el pacient assumeixi la responsabilitat d'incorporar al seu dia a dia determinats hàbits saludables (deixar de fumar, perdre pes, seguir una dieta baixa en greix i sal, reduir o eliminar el consum d'alcohol, fer exercici, etc.), de dur a terme rutines per controlar possibles descompensacions de la malaltia (pesar-se cada dia i anotar el pes) i d'estar atents als senyals d'alerta (augment significatiu de pes, inflamació de les cames per acumulació de líquids, dificultat respiratòria).
L'estudi s'ha realitzat en diversos equips d'atenció primària (EAP), de la Gerència Territorial Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut, a l’Hospitalet de Llobregat (els EAP Pubilla Cases, Florida Nord, Florida Sud, Santa Eulàlia Nord, Santa Eulàlia Sud, Gornal, Bellvitge, Can Serra, Centre i Sant Josep). S’han seleccionat pacients de 55 anys o més, atesos per aquests equips, amb IC diagnosticada en l'últim any. La mostra ha inclòs 318 pacients amb una mitjana d'edat de 77 anys. El nivell acadèmic del 82,07 % de la mostra era d’educació primària o inferior, un 16,35 % tenien estudis secundaris i només un 1,57 % havien realitzat un grau universitari. Un 58,18 % dels participants vivia amb una altra persona, un 24,84 % vivia sol i un 16,98% amb més d'una persona. El 85,53 % de la mostra prenia més de 5 fàrmacs, i el 59,43 % manifestava manca de compliment del tractament farmacològic.
Per calcular el nivell d'alfabetització s’ha utilitzat un qüestionari validat en l’àmbit europeu que calcula l’índex general, i el nivell de les cures, la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut. Aquest test dona una puntuació de 0 a 50 que determina si el nivell és inadequat (0-25), problemàtic (25-33), suficient (33-42) o excel·lent (42-50). Tots els participants de l'estudi han respost aquest qüestionari i la majoria s’ha situat en la franja de nivell problemàtic, és a dir, amb una competència insuficient per comprendre informació sobre salut.
Amb aquests resultats, per a Rosalia Santesmases —infermera, i professora de l’Escola Universitària d’Infermeria Sant Pau (EUI-Sant Pau) i investigadora de l'IDIAP—“és prioritari tenir en compte el nivell d'alfabetització en salut per poder adequar els missatges i realitzar accions i intervencions a les consultes que facilitin la comprensió de la informació de salut i afavoreixin la implicació dels pacients en el tractament de la seva malaltia. Es tracta d’apoderar el pacient, i donar-li les eines perquè sigui capaç de prendre decisions”.
