En persones grans sanes no és efectiva la prescripció generalitzada del fàrmac més comú contra el colesterol
Un estudi realitzat a l’atenció primària constata la necessitat d’individualitzar la decisió sobre la presa d’estatines en majors de 75. La investigació conclou que la prescripció d’aquest fàrmac sí que redueix un 16% la mortalitat en pacients grans amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2).
Un nou estudi afirma que no hi ha evidència que doni suport a l'ús generalitzat de medicaments d'estatina per reduir el colesterol per prevenir malalties cardíaques i accidents cerebrovasculars en persones grans i molt grans. La investigació conclou que les estatines (fàrmacs utilitzats per controlar el colesterol) no s'associen amb una reducció de les malalties cardiovasculars o de la mort per qualsevol causa en persones sanes de més de 75 anys, però sí que són efectives en la reducció d'aquests riscos en persones grans que pateixen DM2.
La investigació es basa en una anàlisi de dades de prop de 47.000 persones de més de 75 anys, sense antecedents de malaltia cardiovascular, entre 2006 i 2015. Els investigadors del Grup Cardiocat de la redIAPP, format per professionals del grup d’Investigació en Salut Vascular de Girona (ISV-Girona) de l'Institut Universitari d'Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol), de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de la Universitat de Girona han avaluat l'efectivitat d'aquests fàrmacs en la prevenció cardiovascular en majors de 75 anys sense malaltia cardiovascular prèvia ―alguns amb diabetis tipus 2 i d’altres, sense.
Per fer-ho, els investigadors han utilitzat informació de la base de dades clíniques Sistema d'informació per al desenvolupament de la investigació en atenció primària (SIDIAP). Els participants es van agrupar com a no usuaris i com a nous usuaris d'estatines (que eren els pacients que les prenien per primera vegada, o que iniciaven el tractament amb estatines i no les havien pres en els 18 mesos anteriors) i, dins d’aquests dos grups, els que tenien DM2 i els que no.
Aposta pel tractament individualitzat
"La malaltia cardiovascular és la principal causa de mort a tot el món, especialment entre la població de 75 anys o més, que cada cop és més nombrosa. En les darreres dècades, la prescripció generalitzada d'estatines com a mesura de prevenció cardiovascular en aquest segment de la població ha augmentat", explica Rafel Ramos, investigador principal de l'estudi i coordinador del Grup Cardiocat de la redIAPP.
"Fins ara, els estudis realitzats ens diuen que les estatines són efectives en prevenció secundària. És a dir, en persones d’aquestes edats que pateixen afeccions del cor o dels vasos sanguinis aquests fàrmacs ajuden a prevenir nous esdeveniments cardiovasculars (angina, infart, ictus); però, tot i que cada cop és més comú el seu ús generalitzat en les persones majors de 75 anys per a la prevenció primària (en persones sense antecedents cardiovasculars), l'evidència científica de la seva efectivitat és escassa, especialment en persones més grans de 85 anys. En aquest sentit, el nostre estudi aporta nou coneixement basat en dades clíniques ", afegeix Rafel Ramos.
L'anàlisi comparativa de les dades dels diferents grups seleccionats mostra que el tractament amb estatines no s'associa amb una reducció del risc cardiovascular ni amb la mortalitat en general en persones sanes majors de 75 anys, però que sí que té un efecte protector en persones d'entre 75 i 85 anys amb DM2; en concret, redueix un 24% el risc de malaltia cardiovascular i un 16%, la mortalitat. Aquest efecte, segons els investigadors, disminueix a partir dels 85 anys i desapareix totalment als 90 anys. D’altra banda, en l’estudi no s’observa l’aparició d’efectes secundaris rellevants.
“Els nostres resultats recolzen la necessitat d'individualitzar el procés de presa de decisions sobre l’inici del tractament amb estatines en aquesta població. Cal millorar les eines de predicció de risc per identificar les persones que podrien beneficiar-se'n, com és el cas de les persones amb diabetis tipus 2. Pensem que la informació ha de ser compartida amb els pacients d'una manera comprensible, perquè puguin participar en la decisió de prendre o no el fàrmac. També considerem que el llindar de risc per a la indicació d'estatines s’hauria d’adaptar a aquesta població”, conclou Rafel Ramos, investigador principal.
En l’estudi també han participat investigadors de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i del Grup SACYL de la Unitat d'Investigació en Atenció Primària de la Alamedilla (Castella i Lleó), en el marc de col·laboració de la Xarxa d'Investigació en Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (redIAPP).
Nota de premsa - Nota de prensa
