Els pacients amb diabetis tipus 2 tenen un 20% més de risc de patir fractura de maluc des del diagnòstic

El Grup de Recerca en Malalties Prevalents de l'Aparell Locomotor en Atenció Primària (GREMPAL) de l’IDIAP ha analitzat l'efecte de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) en la incidència de fractures osteoporòtiques. Segons els resultats de l’estudi, la DM2 ha de considerar-se com un factor predictor de fractures osteoporòtiques de maluc fins i tot a les etapes primerenques de la malaltia. Els participants amb DM2 presentaven també una major prevalença de malaltia cardiovascular, nefropatia i neuropatia. 

Es tracta d'un estudi de base poblacional. Per dur a terme l'anàlisi es van seleccionar tots els pacients diagnosticats de diabetis mellitus 2 entre 2006 i 2010 de la base de dades del sistema d'informació per al desenvolupament de la investigació primària (SIDIAP), i es van emparellar amb 2 pacients sense diagnòstic de la malaltia del mateix sexe, edat i centre de referència.

Es van identificar 58.483 DM2 i 113.448 controls, amb una edat mitjana de 62 anys, el 56% homes. Ambdós grups van ser seguits des del moment en què el pacient amb diabetis tipus 2 va ser diagnosticat i es van recollir dades sobre qualsevol fractura, excepte crani, dits, mans i peus, així com també les relacionades amb complicacions de la diabetis tipus 2 i altres factors associats a l'augment de risc de patir fractures o caigudes (malalties, fàrmacs).

 L'associació de la diabetis tipus 2 i el risc de fractures és motiu de controvèrsia. Les complicacions relacionades amb la malaltia, la comorbiditat, el mal control o l'ús d'alguns medicaments estan també relacionats amb un major risc de patir osteoporosi o fractures, per tant resulta difícil determinar si la causa és la mateixa malaltia. "Hem centrat la nostra investigació en l'anàlisi de la relació entre la diabetis recent i les taxes de fractura osteoporòtica fins a 6 anys després de la detecció de la malaltia, ja que en aquest període les complicacions i els efectes adversos dels tractaments són poc freqüents", explica el Dr. Daniel Martínez, investigador principal de l'estudi i membre del Grup de Recerca en Malalties Prevalents de l'Aparell Locomotor en Atenció Primària (GREMPAL) acreditat per l’IDIAP Jordi Gol.

Resultats

Segons l'estudi els pacients amb diabetis tipus 2, des del moment del diagnòstic i en els primers anys de la malaltia, presenten un 20% més de probabilitats de patir una fractura de maluc que els pacients no diabètics, mentre que a la resta de fractures no s’hi va observar un increment significatiu.

Un 4,4% dels diabètics i un 5,8 dels no diabètics prenien bifosfonats, fàrmacs indicats en la prevenció de fractures osteoporòtiques.

Tenint en compte els resultats de l'estudi, els investigadors de l'IDIAP Jordi Gol consideren que cal aprofundir en l'avaluació de les causes de l'augment de risc de fractura als estadis inicials de la diabetis tipus 2. "Cal fer recerca per establir els principals factors de risc de fractures en la població diabètica tipus 2, que poden diferir dels observats en la població general, i dissenyar una eina predictiva específica, així com també establir l'eficàcia de la disposició de teràpies contra la osteoporosi per reduir fractures per a aquest tipus de pacients", afirma el Dr. Martínez.

El Grup de Recerca en Malalties Prevalents de l'Aparell Locomotor en Atenció Primària (GREMPAL) ha estat Incorporat recentment al CIBER de fragilitat i envelliment de l’Institut Carlos III.