El Dr. Daniel Prieto, nou professor a la Universitat d'Oxford

El coordinador del Grup de Recerca en Malalties Prevalents de l'Aparell Locomotor en Atenció Primària (GREMPAL), ha estat nomenat "Professor of Pharmaco - and Device Epidemiology" de la Universitat d'Oxford. Enhorabona!

El Dr. Daniel Prieto, és també coordinador internacional del SIDIAP i ha desenvolupat la seva carrera investigadora al Regne Unit des de 2009, amb una extensa i reconeguda producció científica.

Aquestes estades van permetre establir una col·laboració del grup GREMPAL, amb la Unitat d'Epidemiologia del Departament de Reumatologia i Cirurgia Ortopèdica de la Universitat d'Oxford. L'objectiu principal de recerca del grup, és l'estudi dels determinants de les malalties múscul-esquelètiques més prevalents, l'Osteoporosi (OP) i l'Artrosi (OA), des de la perspectiva de l'Atenció Primària, i l'efectivitat de les diverses intervencions disponibles per a la seva millora.

És precisament la seva tasca en recerca el que l'ha portat a obtenir aquesta plaça de professor titular a la Universitat d'Oxford. Hem tingut una petita conversa amb ell per donar-li l'enhorabona.

 

 

Daniel, enhorabona, ets oficialment professor a la Universitat d'Oxford. Quan va ser el teu nomenament?

Aquest mes d'Agost. Vaig sol·licitar-ho el passat gener mitjançant el que aquí en diuen 'recognition of distinction', que és la forma que té la universitat de mesurar mèrits acadèmics i atorgar aquests títols.

Què significa per a tu aquest nomenament?

Per a mi, és un reconeixement de la qualitat i quantitat de la recerca que he fet i estic fent. El meu nomenament és relacionat amb la meva recerca, no amb docència. El títol oficial que m'han donat és "Professor of Pharmaco- and Device Epidemiology".

Fa temps que fas recerca al Regne Unit. Com va començar aquesta aventura investigadora i quina ha estat la teva tasca allà?

La meva motivació inicial va ser aprendre a fer recerca en un lloc d'excel·lència mundial. La primera experiència va ser amb una beca d'estades a l'estranger de l'IDIAPJGol el 2009, i vaig tornar el 2012 com a "postdoc". La meva tasca des del 2012 ha sigut la de crear un grup de recerca per fer epidemiologia amb grans bases de dades de salut, com SIDIAP o CPRD. M'he especialitzat en l'estudi de l'ús i l'impacte de l'ús de medicaments i implants en la població general.

Quin paper creus que han jugat aquests ajuts de l'IDIAPJGol en aquesta important fita?

Un paper crucial. L'IDIAPJGol i l'ICS van finançar la meva primera estada aquí l'any 2009, i més tard van finançar un alliberament per poder fer la tesi, que és la primera pedra en la meva carrera investigadora. Posteriorment, el suport de l'IDIAPJGol i l'ICS ha sigut fonamental per establir una xarxa de col·laboracions internacionals en la meva àrea de recerca.

Quines diferències hi ha entre la recerca que es fa al nostre país i la que es fa allà? Què creus que podríem importar per millorar?

La diferència principal és el finançament disponible. D'aquí se'n deriven la resta de diferències, el Regne Unit és un país amb una llarga tradició en recerca, i els pressupostos dediquen grans quantitats de diners a la ciència. El país (la població, els polítics) hi creuen, és part del seu model i de la seva cultura. Això però, és difícil de traslladar a curt termini. Hi ha altres coses, en canvi, com la forma de treballar o els horaris que estic segur serien importables amb poc esforç i molta recompensa.

Com animaries als joves a escollir la primària i a fer recerca?

Els metges de família joves tenen una perspectiva única, estan lligats a una visió horitzontal de la ciència biomèdica, i viuen molt propers a la salut publica. A més, la primària és l'especialitat mèdica que manega més incertesa, i és tot just aquesta incertesa la que ha d'inspirar la recerca que importa, que és aquella que pot canviar (millorar) la pràctica clínica.