Nou estudi sobre la relació entre la depressió i l’augment del risc cardiovascular

Relació entre el risc cardiovascular i transtorns afectius

Aquest estudi, liderat per Josep Garre-Olmo, investigador de l’Institut d’Assistència Sanitària i de l’IDIBGI, té com a objectiu principal determinar el grau d'associació de diversos factors de risc cardiovascular amb la incidència de malalties cardiovascular depenent de la presència o absència de diversos trastorns afectius com la depressió en la població general. 

Concretament, el projecte es proposa aprofitar l'existència de la cohort poblacional REGICOR que està focalitzada en les malalties cardiovasculars a la demarcació de Girona per afegir-hi una línia de recerca en trastorns afectius. Com a objectius secundaris, l’estudi vol proporcionar dades poblacionals sobre la incidència, persistència i remissió de diversos trastorns afectius així com determinar-ne el risc associat depenent de diverses variables clíniques i sociodemogràfiques. L’estudi, finançat amb 45.688,97€ d’una beca competitiva del Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut 2016-2020 impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es farà sobre una mostra representativa de la població general de 4.000 participants. Es preveu que els primers resultats es puguin donar a conèixer a partir del primer trimestre de 2020.

Depressió i risc cardiovascular

Els trastorns afectius en general i la depressió en particular són malalties molt freqüents que provoquen una gran càrrega tant als pacients com a les seves famílies i a la societat en general. Les estimacions epidemiològiques indiquen que la prevalença de vida es situa al 14,6% en països d'ingressos elevats i a l’11,1% en països amb baixos ingressos i que més de 300 milions de persones les pateixen en el món. D'acord amb les estimacions de la Organització Mundial de la Salut la depressió es convertirà en la segona causa de pèrdua d'anys de vida ajustats per discapacitat. Per la seva banda, les malalties cardiovasculars (MCV) representen una important càrrega de malaltia a nivell mundial, i són la primera causa de mortalitat i de despesa de recursos sanitaris i socials a nivell global. Per fer-hi front, les principals estratègies de prevenció són la promoció d'estils de vida saludables (activitat física regular i dieta rica i variada). Tenint en compte l'associació entre depressió i MCV, des d'una perspectiva poblacional, l'atenció a la salut mental hauria d'esdevenir també una estratègia de prevenció addicional per fer front a les MCV. Així mateix, des de la perspectiva de l'atenció sanitària específica per als pacients amb trastorns afectius, el control del seu risc cardiovascular també hauria de ser un element molt important a tenir en compte.

Tot i que l'activitat física regular i el manteniment d'una dieta saludable són probablement les formes més importants per prevenir la malaltia cardiovascular, l'estat de salut mental pot proporcionar una estratègia preventiva addicional contra el risc de les MCV. Aquest coneixement hauria de servir de punt de partida per ampliar la recerca en aquest àmbit perquè en darrer terme, es puguin desenvolupar estratègies preventives i terapèutiques que disminueixin el risc de MCV dels pacients amb trastorns afectius.